divendres, 29 de gener de 2010

Recomanacions (IV)

· Programa 'Parlem' de Canal 10 Empordà amb Lluís Albert parlant de la seua iniciativa de recuparar sardanes oblidades. L'entrevista a l'espai dirigit per Miquel Pagès dura 33 minuts i 34 segons i la podeu trobar a aquí.

· Curiositat treta del programa 'Buscant la Trinca' de TV3. Un grup de participants aprofiten un moment de distenció per cantar 'Per ballar sardanes', una versió atribuïda al lleidatà Albert Palau (Entrenosal3) de 'La bamba'.

La sardana, al 'Top 10' del Teatre El Jardí de Figueres durant el 2009

La ciutat empordanesa ha estat la Capital de la Cultura Catalana 2009
El concert de presentació del disc 'Compositors de Figueres, ciutat mare de la sardana' de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà tanca, amb 658 espectadors, el 'Top 10' dels usos del Teatre Municipal El Jardí de Figueres durant el 2009, any en què la població ha estat la Capital de la Cultura Catalana.
Segons les dades anunciades pel govern local, les diferents representacions d'Els Pastorets van aconseguir 1442 espectadors, amb els quals se situen al capdamunt del llistat. El segon és per a Joan Manuel Serrat, que va cantar davant 1050 persones, una més que Sergio Dalma (tercer).
La catorzena actuació amb més assistència va ser el concert de presentació del disc 'Sardanes per al món' de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, un conjunt format per la Cobla La Principal de la Bisbal i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà.
D'altra banda, l'espectacle de dansa d'arrel tradicional 'Bruixes', de l'Agrupació Mediterrània Dansa, va ser el cinquè projecte més vist després d'aconseguir 1001 espectadors entre les diferents representacions fetes.

La Marinada incorporarà el saxo i la percussió a Santa Coloma de Gramenet

La Cobla Marinada portarà, diumenge, a l'Auditori Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramanet el seu espectacle 'Des de fora: Música del s. XX', en el qual el saxo i la percussió s'uneixen a la formació.
La sardana Col·legues, de Jesús Ventura, iniciarà una actuació que també comptarà amb les composicions Quan els ulls es tanquen, de Jordi Feliu; Una pinzellada en blau, de Joan Josep Blay; El portal de les ànimes, d'Esteve Molero; Briònia, de Xavier Pagès, o This love song is for you, de Marc Timón.
El repertori s'acabarà de conformar amb cinc revisions: In a sentimal blood, de Duke Ellington versionada per Miquel Cisa; All of me, de Seymor Simons i Gerald Marks amb versió d'Esteve Molero; Hello Dolly, de Joan Josep Blay sobre l'obra original de Jerry Herman i John Kander, i Para los rumberos, de Tito Puentes amb una adaptació de Xavier Piñol.

dijous, 28 de gener de 2010

El diploma de patrimoni cultural, durant la presentació de la Guia d'Aplecs

El president de l'organització Capital de la Cultura Catalana (CCC), Xavier Tudela, lliurarà el diploma acreditatiu de la sardana com a patrimoni cultural immaterial durant la presentació de la Guia d'Aplecs de la Sardana 2010 que tindrà lloc el 6 de febrer a l'Escala.
El president de la Federació Sardanista de Catalunya, Bartomeu Duran, rebrà el certificat durant l'acte de presentació, a l'IES El Pedró, de la publicació que recopila l'activitat d'Andorra, Catalunya estricta i Catalunya Nord. L'acte clourà amb un concert de la Cobla La Flama de Farners.
CCC va promoure durant l'any 2009 una votació popular per escollir els 10 tresors del patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra, en la qual la sardana va ser la segona amb més vots, per darrere de la diada de Sant Jordi.
L'Escala serà proclamada aquesta primavera com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2010.

El moviment sardanista ponentí debatrà les línies que vol seguir

La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida repetirà el 14 de febrer la Jornada de Treball i Estudi, una experiència encetada l'any passat i que va reunir mig centenar de persones.
Durant la jornada, que tindrà lloc a la granja-escola Les Obagues de Juneda, es traçaran possibles línies d'actuació en quatre eixos de debat: aplecs, colles i concursos, gabinet de comunicació i sobre l'ens federatiu.
És previst que comenci a les 9 del matí i que acabi a les dos del migdia, quan hi haurà un dinar, per 12 euros, per als participants. L'organisme manté la inscripció oberta fins el 9 de febrer.

La cobla de l'Esmuc va actuar diumenge amb dos ponentins

La cobla de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) va fer un concert diumenge a la tarda a la sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona, sota la direcció de Jordi Vilaró, professor de tible del centre. La formació musical va comptar amb dos ponentins: Jordi Guixé, tenora de la Jovenívola d'Agramunt, i el tiblaire Sergi Santaengràcia, de la Bellpuig Cobla. També hi va tocar el trompetista de la Bellpuig Cobla Gabriel Prieto.

La resta de la cobla va ser formada per Bàrbara Ardanuy (flabiol i tamborí), Xavier Díaz (tible), Pau Vilà (tenora), Ramon Figuera (trompeta), Marc Sànchez (trombó), Eduard Prats i Aïda Beltrán (fiscorn) i Joan Druguet, al contrabaix. També hi van participar, a la percussió, Carles Hernández i Manuel Alcaraz.

Durant el concert, que va durar poc més d'una hora, es van interpretar sardanes com La Rosada, de Juli Garreta; La dona dels cabells d'or, de Fèlix Martínez i Comín; El somni de la princesa Nerídia, de Marc Timón, i Els tres sets, de Víctor Cordero.

Tot, combinat amb les obres: Variacions característiques, de Manuel Oltra; Venustes, de Jesús Ventura; Concert per a cobla, flabiol i percussió, de Joan Josep Blay, i Preludi i fuga per a cobla, de Xavier Pagès. Com a bis van repetir la sardana La rosada.

Planifiquen un museu de la cobla

L'edifici que l'ha d'acollir, a Cassà de la Selva, ha rebut una subvenció del FEDER per ser rehabilitat

Cassà de la Selva, a la comarca del Gironès, tindrà un museu dedicat a la cobla, segons ha anunciat el consistori municipal. Per ara, ha engegat el projecte de rehabilitació de l'edifici que l'hauria d'acollir, Can Trinxeria, i que ha rebut una subvenció de 551.301 euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
L'edifici, que data del 1897, és d'estil neomedieval i és situat al centre històric de la població, a la plaça de la Coma. El que havia estat una casa pairal va quedar abandonada i va ser adquirida per l'ajuntament fa més de vint anys. La casa “està apuntalada”, segons va afirmar a CREUANT la regidora Helga Nuell; tot i així, durant els darrers anys el pati de la finca ha fet funcions d'auditori per a activitats culturals.
Can Trinxeria, bé d'interès local, compta amb 1.100 metres quadrats construïts, dels quals 800 són útils, tal com va explicar a aquest bloc l'arquitecte municipal. La idea és que el museu s'ubiqui a la planta baixa i en part de la primera planta d'un edifici que també contindrà despatxos, un auditori i un magatzem.
El FEDER només és per a la rehabilitació
L'ajuda del FEDER és per “evitar que no caigui”, explica Nuell. Tot i que la rehabilitació hauria de finalitzar abans del 31 de desembre ja esperen “que haurem de demanar una pròrroga” ja que les obres es troben en procés de licitació i no tenen una data d'inici.
El projecte del museu, “més endavant”
La regidora responsable del projecte, Helga Nuell, afirma que el projecte de museïtzació “vindrà més endavant” encara que ja han concretat que el centraran a la cobla perquè “de dedicat a la sardana ja n'hi ha”, en referència a la sala temàtica del Museu d'Història de la Ciutat de Girona. Tot i així “també hi haurà alguna cosa dedicada a la sardana però encara està per veure com ho concretarem”.
Nuell no s'atreveix a posar cap data per l'obertura del museu.


Cassà, terra de sardanes i cobles
La població del Gironès té una forta vinculació amb la sardana i amb la cobla. La prova en són la setantena de sardanes amb referències a la població, les tres cobles que actualment hi tenen seu: Selvatana, Selvamar i Marina o la forta activitat dels Amics de la Sardana de Cassà de la Selva, que enguany celebra els seus 35 anys.
Amics de la Sardana, que col·labora amb diferents actes del municipi, promou actes com la Nit dels Músics, que en l'edició de l'any passat es va formar una cobla de cassanencs amb 49 instrumentistes. També ha organitzat grans esdeveniments com la Ciutat Pubilla de la Sardana de l'any 2000, la Cloenda del Campionat de Catalunya 2003, una vintena de trobades infantils o el que van anomenar com 'Homenatge Nacional als músics casssanencs', que va congregar un centenar i mig de músics. L'entitat, que també compta amb un esbart, té actualment quatre colles actives: 'Estel de les Gavarres' (aleví), 'Aires Cassanencs' (juvenil), 'Mans amigues' (gran) i 'Amics dansaires' (veterana), que assagen una hora i mitja cada dissabte en diferents horaris.
La forta activitat de l'entitat li ha valgut diferents guardons de l'Obra del Ballet Popular com el Premi a les Iniciatives 1991, per la Nit dels Músics; el Premi a la Constància 1995 per a Josep Moré, o el Premi a la Divulgació 2001 Pedagògica per a Quim Massa, per la tasca del president en la difusió de la sardana a les escoles.
Per la seua part, la cobla Selvatana va rebre el Premi Sardana a la difusió i promoció 2009.
Municipi amb història sardanista
La primera cobla de Cassà data de mitjans del segle XIX. Des de llavors n'ha tingut diverses. A principis del segle XX va comptar amb algunes de les cobles amb més prestigi del país com ara la Unió Cassanenca, La Principal de Cassà o la Selvatana. Una activitat que s'estronca amb la Guerra del 1936-1939 i que reviu de la mà de Josep Coll i Ligora. L'autor del mètode de tenora i tible va nàixer a Llançà però des de molt jove queda vinculat amb Cassà, població on mor el 1965.
Per la història queden noms de músics cassanencs com Modest Puig (fiscorn i trombó), Josep Puig 'El Moreno' (fiscorn), Josep Mir (tenora) o Delfí Sunyer (contrabaix), entre molts d'altres.
La primera colla formal de competició de Cassà de la qual es té constància va ser 'Primavera', que data del 1943.



[Façana de Can Trinxeria de Cassà de la Selva /
Foto: Tots els drets reservats a Julio M. Merino, extreta de 'Panoramio' amb el consentiment de l'autor]

dilluns, 25 de gener de 2010

Vicky Peña: "La sardana em proporciona una energia enorme"

L'actriu Vicky Penya es declara "molt balladora de sardanes" durant una entrevista amb Rut Martínez per a Vilaweb, part del cicle 'La Cultura Popular vista per..." organitzat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Peña explica que balla sardanes "sempre que puc els dimecres de juliol i agost a l'Escala" i assegura que "és una de les coses que, algun any que no hi he anat tant com volia, ho trobo a faltar moltíssim perquè jo tinc la sensació que, a part que m'agraden sentir-les, que m'agrada ballar.., em posa bé físicament, em fa sentir molt bé".
La recent Premio Nacional de Teatro del ministeri espanyol de Cultura, compara la sardana "amb allò que fan els massais que salten i que sembla ser que es carreguen d'energia". i afegeix: "doncs, a mi em passa el mateix: em poso com una moto, em poso alegre, contenta, em produeix una alegria enorme la música de sardanes... i ballar-les ja no et dic".
La filla dels actors Montserrat Carulla i Felip Peña confessa durant la conversa que "tinc un deute pendent amb en Joan Amades de fa molt de temps d'agafar, de mirar tots els seus estudis i totes les seues exploracions".

divendres, 22 de gener de 2010

Busquen fons per a Haití amb cobles

S'han organitzat concerts amb cobla a Perpinyà i Sant Pere de Torelló

La catàstrofe humanitària d'Haití compta amb la solidaritat internacional. Dos concerts amb cobla a Perpinyà i a Sant Pere de Torelló s'afegiran a la solidaritat pels afectats per un terratrèmol que va agreujar, el passat dia 12, la pobresa del país caribeny.

Aquest diumenge, a Sant Pere de Torelló
L'església de la població d'Osona acollirà aquest diumenge un concert amb la Cobla Lluïsos de Taradell, coincidint amb la Fira de Sant Sebastià i adherit a la commemoració de l'Any Amades. Tot i que l'actuació és d'entrada gratuïta, hi haurà un punt de recollida de diners per als damnificats d'Haití, que es vincularà a través de la Creu Roja.

Macroconcert a Perpinyà el 6 de febrer
El proper dissabte 6 de febrer tindrà lloc, a partir de les cinc de la tarda, un macroconcert a la Casa Musical de Perpinyà solidari amb els haitians i en què hi participaran tretze formacions musicals, entre les quals hi haurà la Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà i Raph Dumas&The Primaveras.
Amb una entrada a 6 euros es podrà gaudir igualment de la música de Pascal Comelade, Gerard Jacquet o Tekameli. A més de Cali, Nilco, Davy Kilembé, Les 100gr de tête, Electric Octopuss o Kanélé. El concert també comptarà amb Papillon Paravel i Stéphanie Lignon, tots dos d'origen occità.

S'han activat comptes per fer-hi donacions
Diverses entitats han activat comptes corrents per tal de recollir fons que es destinarà a Haití. Molts dels quals són recollits a 3cat24.cat.

[Raph Dumas&The Primaveras 
en una actuació promocional a Barcelona /
Foto: Albert Font-Tarrés]

dimecres, 20 de gener de 2010

"Hi ha autors de sardanes d'avantguarda"

Pascal Comelade es referma en la idea i afirma que "per a mi la sardana no és música popular"
El músic Pascal Comelade ha manifestat en un reportatge publicat al diari Avui que "per mi la sardana no és música popular, en primer lloc perquè té partitura, no és de tradició oral i després perquè hi ha autors de sardanes molt contemporanis, d'avantguarda".
I afegeix que "és cert que com a fenomen es pot llegir en clau folklòrica, però el seu interès musical va més enllà".
Comelade va ser entrevistat recentment per CREUANT.

Recuperen sardanes oblidades

L'Agrupació Sardanista Escalenca 'Avi Xaxu' va estrenar dissabte un cicle d'audicions de sardanes oblidades amb els comentaris del compositor Lluís Albert.
Les següents cites seran el 23 i el 30 de gener, a partir de les set de la tarda al local del CER.
Les composicions són part de l'arxiu de l'entitat i de Carles Pous i Puig.
L'Escala rebrà a l'abril el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana de l'any 2010.

“La sardana és com el 'foie'"

El músic pop i d'electrònica Pau Guillamet, conegut com Guillamino, va participar la setmana passada en una entrevista-xat amb els lectors del Diari de Girona. Un dels participants li va plantejar: "House i sardanes... això és com nocilla i paté, no? Si no es prova fa angúnia i si es prova... és molt especial. A fora de Catalunya agrada?".

El músic barceloní, d'arrels empordaneses, va respondre la pregunta dient: "Nocilla: house, foie: sardanes. ;) És especial, però sobretot per a nosaltres; fora d'aquí, la sardana és un so més". I va afegir: "no es té la percepció folklòrica que tenim nosaltres, amb tot el pes històric i de records nostrats. Crec que es veu com quelcom exòtic".

Guillamino va portar, entre el 2006 i el 2007, l'espectacle Música de ball: el cordó umbilical entre la sardana i la música independent.

[Guillamino /
Foto: Tots els drets reservats a Domingo Gris]

La Sant Jordi convida Marta Carretón

La directora basca Marta Carretón, de 25 anys, dirigirà dissabte la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona en l'últim concert del segon cicle de cobla de l'Auditori de Barcelona.
L'actual directora assistent de la Banda Municipal de Barcelona portarà la batuta del conjunt amb un repertori basat en peces de Josep Coll Ferrando, Jordi Feliu, Jordi Molina, Pitu Chamorro, Víctor Cordero, Ultano Gómez, Albert Carbonell, Joan Josep Blay, Jesús Ventura i Francesc Cassú.
Al concert, que començarà a les sis de la tarda, s'estrenarà una obra per a clarinet, cobla i percussió escrita per Sergi Casanelles i que comptarà amb la participació del clarinetista Miquel Ramos i la percussionista Fani Fortet.
Carretón és llicenciada en direcció orquestral per l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). La també estudiant de cant històric va ser membre del Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida entre el 2005 i el 2007.

La Jovenívola porta el seu espectacle a Sant Pere de Ribes

La població homenatja el periodista Eugeni Molero
La Cobla Jovenívola d'Agramunt va actuar dissabte a la plaça del castell de Sant Pere de Ribes amb motiu de la presentació de la separata de la Festa Major de la població del Garraf, dedicada a Eugeni Molero.
La formació musical de la Ribera de Sió, dirigida per Esteve Molero -fill del periodista mort fa 25 anys-, va particiapar de l'homenetge amb un repertori que va combinar peces de concert i d'altres que el públic va ballar. "Ens vam sentir molt ben acollits", ha valorat a CREUANT Miquel Castro, representant i fiscornaire de la cobla.
Paral·lelament, es van organitzar visites al castell, datat del segle X.

Ponent acollirà l'inici de l'Individual de revesses

El Campionat de Catalunya Individual de Sardanes Revesses 2010 començarà el proper 7 de febrer a Cervera.
L'Auditori de la capital de la Segarra acollirà, a partir de dos quarts de dotze del migdia, els participants del primer concurs de la temporada.
El certamen cerverí és organitzat per la colla Jovencells i comptarà, enguany, amb el Dinar del Revessaire, dedicat als practicants d'aquesta modalitat en què cal encertar el tiratge de la composició.
El millor ponentí del 2009 va ser el cerverí Joan Castellà.

Què és la sardana revessa?
· Article de la Viquipèdia.

"Val la pena innovar per mantenir la sardana"

El diputat Jordi Cuminal manifesta en un escrit publicat dissabte al seu bloc electrònic que “ballar sardanes no ha de ser un acte de patriotisme, senzillament ha de ser divertit”. I afegeix: “Crec que val la pena innovar per mantenir una tradició que m'encanta”.
Sota el títol Jovenívola afirma que "sense ser-ne un expert, però sí un admirador, sóc optimista amb el que veig".
Cuminal, de 32 anys, es pregunta: "El futur de la sardana són només els concerts?" i es contesta dient que "si cada vegada que els joves amb talent i ganes fan propostes innovadores hi ha un daltabaix al sardanisme, és possible".
Jordi Cuminal i Roquet és diputat al Parlament de Catalunya pel grup de Convergència i Unió, escollit per la circumscripció de Barcelona. A la cambra forma part de comissions com la de Política Cultural. també és primer tinent d'alcalde de Sant Celoni (Vallès Oriental), on assumeix les funcions en Cultura, Educació i Joventut.

La Generalitat valora positivament l'anunci de la cultura popular

El Departament de Cultura considera que ha tingut “bona acollida”

L'anunci de la Generalitat de Catalunya amb el lema 'Per la cultura popular, som-hi!' ha estat valorat per fonts del govern de manera positiva i afirmen que “ha tingut una bona acollida”. També destaquen que ha estat el primer anunci institucional que el Departament de Cultura i Mitjans Audiovisuals ha dedicat a la cultura popular. Aquesta valoració arriba un mes després que SARDANEJANT preguntés per la campanya que es va emetre entre el 14 i el 31 de desembre per ràdio i televisió.
Segons les mateixes fonts oficials de la conselleria, l'anunci no tenia un pressupost específic perquè "és produït per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i entra dins de l'acord-marc subscrit entre el Departament i la Corporació per al foment de la cultura", dins del qual han entrat anuncis com el de la promoció de la lectura. Així mateix, la falca de ràdio també es va emetre per RAC1 amb motiu "d'acords per altres anuncis que ja s'havien contractat però que finalment no s'havien emès".
La campanya de la cultura popular es va fer amb la voluntat "d'intentar presentar diferents elements de la cultura popular de manera atractiva i destacant els seus valors de participació ciutadana i el seu caràcter patrimonial i festiu".
Des de la conselleria apunten que "en la mesura que econòmicament sigui viable es tornarà a fer, si és possible, durant l'any".

Notícies relacionades:
· La Generalitat no explica l'anunci de la cultura popular (30/12/2009)
·Una colla ponentina, a l'anunci per la cultura popular (23/12/2009)

diumenge, 17 de gener de 2010

Les ballades de la plaça Sant Jaume es podrien perdre

· L'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona assumirà les ballades de la plaça de la catedral que deixarà d'organitzar la Unió de Colles Sardanistes
· Internet esdevé el propagador del "treball intern"

BARCELONA
El que va començar dissabte com un rumor que recorria per Internet, avui ha estat confirmat per la pròpia Agrupació Folklòrica de Barcelona. Les ballades de la plaça Sant Jaume, que es feien un parell de cops al mes, podrien deixar de fer-se "si ningú agafa el relleu", segons ha explicat a CREUANT Antoni Anguela, president de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona (ACFB). I és que des de l'entitat "estem treballant per canviar d'escenari, assumiríem les ballades de l'UCS", que tenen lloc els matins de dies festius.

"Nou impuls per un gran aparador"
"És un aparador per a la sardana molt gran i és una llàstima que no s'aprofiti", ha afirmat Anguela. Amb el canvi d'organitzador "volem intentar dignificar les ballades i donar-los un nou impuls, si podem". Tot amb tot, el dirigent de l'ACFB ha manifestat que "encara és una cosa interna, encara n'estem parlant i és molt prematur fer-ho públic".  Així mateix, ha assegurat que "quan hi hagi una informació concreta la farem arribar". L'associació es planteja la possibilitat de començar al nou emplaçament a partir de primers de març. La seua idea, ara per ara, és d'anar canviant de cobles, "encara que en un treball intern".

Creen un grup al Facebook
El rumor va arribar a la xarxa social comercial Facebook, on s'ha creat el grup 'Enyorarem les ballades de sardanes de la plaça Sant Jaume' i que a les nou del vespre d'avui havia aconseguit una quinzena d'adherits.

Les ballades de Sant Jordi, fora del canvi
Les ballades de la Diada de Sant Jordi no formen part dels actes de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona sinó de la colla Sant Jordi.


[Foto: Tots els drets reservats per a Carquinyol
extreta, amb consentiment, del seu Flickr]

Avui, a Catalunya Ràdio [Altres]

Aquest matí el programa Mans, de Catalunya Ràdio, ha emès una entrevista dedicada al bloc Creuant i a la iniciativa Busquem els millors discos.
La podeu trobar en aquest enllaç. Va del minut 11 al minut 17 i 34 segons.

Aprofito aquest apunt per animar-vos a participar del Busquem els millors discos de l'any. Ho podeu fer escrivint-nos a millor.disc@gmail.com

divendres, 15 de gener de 2010

La Principal de la Nit clou la presentació del llibre-disc del Premi Miquel Martí i Pol

Marcel Casellas i dos instrumentistes de la formació tanquen l'acte fruit del Premi Miquel Martí i Pol a la millor poesia musicada
El líder de La Principal de la Nit, Marcel Casellas, va interpretar, juntament amb la fiscornaire Montse Faura i la tenora Elisenda Vilarrubias, la darrera cançó de la presentació del llibre-disc 'Terra i Cultura' que va tenir lloc dijous al vespre al bar i espai de recitals poètics 'L'Horiginal'. La publicació, editada per Cossetània i Enderrock, és fruit de les poesies musicades en les dos edicions del Premi Miquel Martí i Pol.

La presentació ha anat a càrrec de Lluís Llach, promotor del guardó, i Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock; acompanyats per un representant del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya; de Pol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, i del director del festival BarnaSants, Pere Camps.

La primera en cantar ha estat la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz amb la musicació del poema 'Covava l'ou de la morta blanca' de Maria Mercè Marçal. Llach ha elogiat la cantant i ha manifestat que "ha estat un miracle trobar-me-la". Després ha estat el torn de Clara Andrés, guanyadora de la primera edició del Premi Miquel Martí i Pol, i Joanjo Bosk, entre altres.


Entre el públic que ha omplert la sala s'hi han pogut veure altres dels participants del llibre-disc com ara Francesc Ribera 'Titot', Marina Rossell, Gerard Quintana o Xavier Baró.

La publicació, que inclou 18 poesies musicades, es distribuirà als centres escolars com a eina per a la promoció de la poesia i de la música i es podrà trobar a la revista Enderrock. A partir del mes de febrer es posarà a la venda a les llibreries.


[De dalt a baix i d'esquerra a dreta. 
Imatge 1 i 2: Tres membres de La Principal de la Nit i Marcel Casellas
Imatge 3 i 4: Taula de presentació i Lluís Llach
Imatge 5: Sílvia Pérez Cruz durant la seua actuació.
Imatge 6: Alguns dels participants al llibre-disc. 
Totes les fotos: Albert Font Tarrés]

--------------
· Vídeo en què Sílvia Pérez Cruz canta 'Covava l'ou de la morta blanca', de Maria Mercè Marçal:

dijous, 14 de gener de 2010

Castellà es confirma sisè

El de Cervera, el millor ponentí de l'Individual de revesses
El cerverí Joan Castellà s'ha situat sisè del Campionat de Catalunya Individual de Sardanes Revesses 2009 en la categoria veterana, segons la classificació definitiva que ha fet pública la Unió de Colles Sardanistes.
Castellà es manté al lloc establert a la general provisional de la tardor. No ha passat el mateix en categoria gran, en la qual la mataronina Sandra Graupera ha perdut el primer lloc en què constava a favor del barceloní Jordi Sanahuja.
La badalonina Anna Segarra i la barcelonina Meritxell Arbiol han guanyat en juvenils i infantils, respectivament.
De Ponent, el bellputxenc Àngel Alzina ha arribat a la vintè lloc mentre que el targarí Carles Vall ha acabat en vint-i-setena posició. Tots dos han concursat, com Castellà, en categoria veterana.
Joan Castellà va rebre, el passat mes de novembre, el Premi Sardana a la dedicació que lliura la Federació Sardanista de Catalunya.

[Joan Castellà (dreta) va rebre el Premi Sardana
 de mans de l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron /
Foto: Albert Font-Tarrés]

dimecres, 13 de gener de 2010

“Del que tens, n'has de treure el millor”

JUANJO GARCIA I MORA/ Capdanser

ALBERT FONT-TARRÉS / Lleida
“Fins que un grup de monitors va anar al meu col·legi classe per classe, quan tenia 15 o 16 anys, no vaig saber què era la sardana”. Ho explica meravellat el darrer Premi Rotllana de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL).
Aquest lleidatà de 55 anys ha combinat la sardana amb la seua feina en una entitat financera i la seua passió per diversos esports. Fins al punt d’aconseguir el cinturó negre en dos arts marcials: el tercer dan en jujutsu i el primer dan en judo.
En sardanes, es pot dir que sent els colors: el blau, el blanc i el groc que actualment vesteix Remembrança, l'actual campiona de la Terra Ferma. En ple procés de reflexió interna, entrevistem el seu capdanser, l'entrenador.

- Ha complert diferents facetes, la majoria en colla: dansaire, revessaire de colla, revessaire individual, capdanser… Amb quina se sent més identificat?
Capdanser. És la que més anys porto fent i és la que més em crida. L’Eduard Segarra [actual conseller delegat del Lleida Bàsquet] la va portar molt de temps i quan va deixar la colla Remembrança perquè va plegar de ballar la vaig agafar jo, i des de llavors... Estem parlant d’uns trenta anys, no ho sé exactament.
- A més, fa les revesses de la colla i havia anat a concursos individuals d'aquesta modalitat.
És una cosa a més a més. La revessa va sortir fa molt de temps. Vaig començar fa uns trenta anys i escaig però la revessa es feia a Barcelona i no aquí. En aquella època vaig estar sis anys a Barcelona i amb el Llorenç Domingo, que havia portat colles al Grup Sardanista Montserrat, va sortir un dia de provar-ho. Ell amb matemàtiques, física i tot això era una fera! Molt bo. Es va començar a parlar de la revessa, de la revessa... però és curiós perquè sense que ningú ens expliqués com resoldre-les, vam encertar. Després, quan van fer cursets, vam dir: “Mira si la fan igual que nosaltres”. Són coses que vas estudiant, igual que la sardana.
Hi va haver una temporada que ens va enganxar molt i que anàvem practicant tant que va arribar un moment que només veure el tiratge ja vèiem quan feia cada tirada. Ara, ni recordar-me’n de res de tot això! Són coses curioses que en aquell temps t’hi enganxes i vas fent, vas fent i te les vas estudiant i trobes que “mira, les sardanes senars van cap aquí, cap allà, després van així...”.
El cuquet aquell... perquè el mètode ja el tenia però em faltava la pràctica. Més cap aquí, em va agafar un dia el Joan Castellà [màxim representant ponentí de la modalitat] i em va dir: “que està molt bé, que està molt bé” i em vaig enganxar una mica als Individuals. Però a mi el que m’agrada és ser capdanser, portar colla. Sobretot colla gran.
- La seua feina en una entitat financera ha ajudat en la revessa?
No.
- Pel càlcul.
No. La revessa que és una cosa que ara dóna resultat és una cosa que ve pensada de fa vint anys i escaig. No estic fent alguna cosa nova, sinó que estic fent-ho amb més assiduïtat i més pràctica. Simplement això.
- Prefereix portar colla gran i no tant colles petites.  És per no haver de fer tant de monitor i poder-se centrar en el ball?
No, perquè a mi m’agraden els resultats ràpids. He treballat amb nens en altres esports i tot és molt més lent perquè potser per ensenyar curts, llargs o qualsevol moviment necessites un temps, que és llarg. Si que et poses content quan ho comencen a fer bé però el meu tarannà és més de voler aconseguir resultats ràpids. I vull veure que quan ensenyo alguna cosa té uns efectes, no tant a llarg termini sinó més immediats. Això ho pots aconseguir amb gent més gran.
- En els dansaires quines característiques valora més?
Sobretot que tinguin disciplina, que sàpiguin complir amb l’assaig. Pensa que estem parlant de colla de competició. La competició es pot fer de moltes maneres. La colla Remembrança sempre hem intentat que surti mínimament bé. Per tant, necessites que la gent tingui una mica de disciplina, que vingui als assajos... Després hi ha altres coses, com ara l’estètica de la colla. Si poguessis escollir els dansaires... Però a Lleida t’has de cenyir al que hi ha: del que tens, intentar treure’n el millor.
- Quines característiques físiques van millor?
Com en molts esports, l’alçada és important però tenim el que tenim. Tenir uns dansaires amb una alçada igual, hi fa molt. I com més alçada, millor. En les noies, l’ideal és que no siguin més altes que els nois perquè estèticament no és bonic. Quan hi ha diferències d’alçada es pot ballar bé però estèticament no acaba de quedar tan bé. A la sardana de competició compta tot... és un ball!
- És més ball o esport?
Mmm. [Pensa]. Què entens per esport?
- Té una activitat física, té unes normes, un ens federatiu, té unes classificacions...
En principi, esport és qualsevol cosa que té competició. Per saber si és més esport o més ball o més cultura, s’ha de veure qui la practica, com la practica i quanta gent hi ha practicant-la. Crec que a la sardana hi ha moltíssima més gent que l’està practicant perquè li agrada sense veure-la com una pràctica esportiva sinó com una manifestació cultural. Només se la miren esportivament les colles que estan competint. Fins i tot les colles improvisades als aplecs! En aquell moment en què estan competint també estan fent un esport, tan si volen com si no. Jo crec que és una manifestació cultural, molt nostra, molt del país, molt forta però que té la seua vessant esportiva, que també està bé. És una cosa més.
- Algun cop ha fet de jurat. Què ha valorat?
Poques vegades n’he fet perquè em coicideix amb l’estar a la colla. Quan ho he fet, hi ha un reglament que s’ha de seguir. Intento treure’m del cap allò de: “Coi, l’estil de la colla no m’agrada”. Segons el reglament no he de puntuar l’estil sinó el conjunt, que tots puntegin alhora, que facin creuaments... Que facin l’aire cap a dalt o que el facin cap avall, això és estil de la colla i va a gustos. Ens podem trobar una colla que fa molt aire i perd el conjunt, llavors cal valorar què compta més. Si per molt aire que fas, queda desastrós...
És igual que en molts esports, al salt de trampolí o a la gimnàstica esportiva pots fer el que vulguis, ara!, com més risc posis més nota tindràs. Però si per haver-ne posat massa, caus, no serveix de res. A la sardana és igual, si es posa a fer molt aire, molt aire, molt aire... i això fa que la colla s’esfonsi totalment, que vagi fora de compàs, que cadascú vagi pel seu cantó... El primordial és que es vegi bonic, que es vegi estètic i ha de ser un conjunt de tot. Ho dic perquè a vegades sento: “És que l’estil d’aquesta colla no m’agrada”. Pot tenir el que vulgui, el que importa és el que diu el reglament que s’ha de puntuar.
- Porta una trentena d’anys amb la colla Remembrança i darrerament va quedant primera del Campionat de la Terra Ferma. Com valora la trajectòria?
[Pensa] La colla Remembrança està quedant primera però jo no voldria treure el mèrit a les colles que han estat per davant de Remembrança durant anys: com va ser en el seu moment Estanyina, d’Ivars d’Urgell, o la Clavellina, del Sícoris Club. Són colles que han ballat molt bé. Ara, en aquests moments, no hi són i hi ha Remembrança. M’agradaria que hi fossin! Per poder comparar si encara podríem ser primera. Fins a l’any passat, realment, de colles competitives no n’hi havia al Campionat de la Terra Ferma. I com que està fluixet, Remembrança també ha anat a menys. Els assajos tampoc són els mateixos perquè són en consonància al tipus de concurs que es fa després. Cal vigilar de no cremar els dansaires amb un assaig massa intens. S’ha de valorar d’alguna manera l’assaig que fas pel que pretens aconseguir-ne.
Estem en una vessant esportiva perquè hi ha una competició, a què anem? A que quedi bé, a fer espectacle... però cal parar compte perquè estàs portant un assaig molt fort, estàs demanant molt i la gent es va fent gran i es poden quedar pel camí. És llastimós però a vegades és així. Si el Campionat no ho requereix, afluixem una mica i així tindrem dansaires per més temps.
- Aquesta temporada us ha apretat la colla Xalem, de Bellvís.
Sí. La colla Remembrança es troba en un moment de replantejament. Xalem és una colla nova que ha sortit amb ganes; en canvi, Remembrança és una colla que ja porta temps, que va sortint i que costa una miqueta que la gent vingui als assajos... Si Xalem tira endavant potser és la motivació que li falta a Remembrança per rellançar-se. Però crec que el més important és que s’ha de fer un procés de reestructuració, potser li falta sang nova, no ho sé. S’ha de parlar i ho ha de dir el temps.
- Com a primera de la Terra Ferma, a Remembrança li tocaria anar al Campionat de Catalunya. Ho va fer una temporada però l’experiència no va ser del tot satisfactòria.
No, perquè hi ha l’obligació. És llastimós dir-ho però és així. Aquella temporada, entre els concursos de Lleida i els de Catalunya potser vam fer uns 35 concursos i la gent va acabar molt cremada. Es va plantejar que eren massa concursos. Si l’any té 54 caps de setmana, representava que gairebé només et quedaven lliures els caps de setmana de l’hivern. Vam començar amb moltes ganes, allò era una excursió cap allí i cap allà per passar el dia però va acabar la cosa que la gent estava tan cremada i cansada que era anar al concurs i tornar, anar al concurs i tornar. Hi ha colles que ho han fet durant molts anys. La Clavellina mateix, i la d’Ivars també. Però reconec que té molt de valor perquè crema molt i més avui en dia que la gent vol fer altres coses. Mira, el Campionat de Catalunya de Punts lliures s’ha hagut de reduir a un sol concurs perquè l’altre model era molt obligat. I ara que és a un concurs, hi ha un bon grupet de colles que hi va. Si baixen la quantitat de concursos a fer i es combinen amb els de les territorials, doncs jo suposo que hi hauran colles que hi aniran.
- Parlant de punts lliures, Remembrança sembla que els hagi deixat més de banda.
És que amb els punts lliures és primordial el poder assajar. Tens la colla Dolç Infern: amb els assajos que van estar fent per preparar el Campionat de Catalunya de Punts lliures es trobaven gairebé tots.
- Cap a on ha d’anar la sardana de competició?
Una cosa és cap a on crec que anirà i l’altra és cap a on voldria que anés.
- Cap on voldria que anés?
Que les colles anessin a més, que hi haguessin més colles, que poguéssim tornar a reempendre les competicions boniques, que és el poder veure moltes colles i cada cop són menys.
- Tot i així aquesta temporada hi ha hagut concursos amb 17 colles.
Sí, sí. Tant de bo tots poguessin ser així. Com n’hi ha hagut amb 17 també n’hi ha hagut amb tres o quatre.
- Com valora el Premi Rotllana?
Em va fer molta il·lusió. Crec que no tinc el perfil que s’acostuma a tenir per aquesta mena de premis, que és gent que ha sortit d’una entitat i ha treballat per la sardana en general. Jo sóc una persona que no he sortit d’un grup. Més aviat, d’una colla. I crec molt sincerament que si m’han donat aquest premi és per la gent que m’envolta, la bona situació actual del Grup [Sardanista Montserrat]... He vist molt clar que el que tinc, sobretot són una gent que està molt al meu costat... bons amics. Tinc clar que si no fos per això, a mi no me l’haguessin donat.

[Fotos: Albert Font-Tarrés /
Juanjo Garcia i Mora durant l'entrevista]

Recomanacions (III)

· Lloable el programa 'En guàrdia', de Catalunya Ràdio, emès el passat 6 de gener. L'espai dirigit per Enric Calpena va fer un monogràfic de la història de la sardana. Hi participen el comunicador Quim Rutllant i l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté.

· Programa Nydia dedicat a les patologies dels músics. No tracten els de cobla però els és totalment aplicable ateses les males postures que poden agafar.

dilluns, 11 de gener de 2010

Homenatgen Max Havart en un disc


La Cobla Jovenívola de Sabadell va presentar ahir a Sant Celoni el doble CD d'homenatge al compositor perpinyanenc Max Havart,  mort el 2006.
L'enregistrament, impulsat pel seu fill Jean-Claude, conté 26 sardanes dedicades a 26 poblacions catalanes i porta per títol 'De Saint Laurent... a Sant Quirze'.


[Foto: Tots els drets de la Cobla Jovenívola de Sabadell, extreta del seu bloc]

diumenge, 10 de gener de 2010

Endavant amb el 'Busquem els millors discos de l'any'

Hem rebut les primeres propostes per part del públic.

Estem acabant de rebre el llistat dels millors discos segons la crítica. I estem sol·licitant la col·laboració a les discogràfiques i entitats editores dels enregistraments per conformar el lot de premi.

I el portal 'Cultura21.cat' ha publicat una notícia sobre la iniciativa.

--------------------------------------

Si hi vols dir-hi la teua, encara hi ets a temps!
Per participar a 'Busquem els millors discos de l'any' pots guanyar un lot de regal.
 

dissabte, 9 de gener de 2010

El Petit de Cal Eril: “Les cançons populars tenen cada lletra que fa por!”

[Entrevista publicada a SARDANEJANT (18/06/2009)]

JOAN PONS / 'EL PETIT DE CAL ERIL'

ALBERT FONT-TARRÉS/Barcelona
La crítica musical barcelonina comença a parlar del projecte musical del guissonenc Joan Pons, considerant-lo un dels aspirants a ser el grup revelació. El Petit de Cal Eril viu entre la Segarra i Barcelona, on el visitem. Tot i que la seua música és lluny de la sardana, sí que surt a la lletra de la cançó Caterineta per la Mercè  del seu disc I les sargantanes al sol.
· Per què la Caterineta balla sardanes?
La lletra és d'una cançó popular. La nòvia d'un amic meu té una àvia que es diu Mercè. Ella la cantava i la van gravar un dia amb el mòbil i me la va deixar escoltar. Em va impressionar molt la lletra.
· És punyent.
Té un fons dramàtic molt bèstia. La nena va a ballar sardanes, el pare l'acaba matant i després a ell el pengen... Les cançons populars catalanes tenen cada lletra que fa por! Potser és la cançó més narrativa del disc, les altres no ho són tant.
· Per què la vau escollir?
La vaig escoltar a l'ascensor i em va impactar. No hi ha més explicació.
· N'hi ha més de temes populars.
Sí, s'ha donat així. Ton pare no té nas va sortir un dia que l'estava tocant amb la guitarra a casa i no recordava massa la lletra. Me la vaig inventar una mica i vaig trobar que canviant alguna cosa donava un sentit molt més trist a la cançó. L'Elefant va sortir amb els meus nebots,  mentre estàvem jugant a casa.
· A què es deu la tria?
No és amb un ànim de col·leccionista de cançons ni de recuperar... és una cosa d'aprofitat total. I potser en algun disc no n'hi haurà cap i en un altre potser n'hi haurà vint-i-cinc.
· La temàtica de les vostres cançons, parlant de l'ambient rural, la fa més per a urbanites?
No ho sé. Però crec que molta gent de Guissona pot connectar moltíssim amb el que dic perquè s'hi pot sentir identificada. Hi ha coses que són molt d'allà. N'hi ha que ja m'han dit que faig “country de la Segarra”.

[Foto: Albert Font-Tarrés / 
Joan Pons combina la seua feina de tècnic de so
 amb pujar als escenaris

Curiositats del 2009

[COMENTARI NO NOTICIÓS]
El 2009 ha estat un any amb diversos grups de pop-rock que han despuntat amb certa força. Entre aquests hi ha el guissonenc Jaume Pons amb el seu projecte 'El Petit de Cal Eril' o els barcelonins 'Manel'. A més de compartir l'etiqueta de ser un dels grups revelació, ambdós tenen en comú que tenen alguna cançó on hi apareix la sardana.

· EL PETIT DE CAL ERIL: a la cançó 'La Caterineta per la Mercè', del disc 'I les sargantanes al sol' (Bankrobber, 2009), hi diu: "[...] a la plaça hi fan sardanes, mare deixa-m'hi anar...".


· MANEL: a la cançó 'Els guapos són els raros', del disc 'Els millors professors europeus' (Discmedi, 2008), hi diu: "I ballen sardanes a Plaça Sant Jaume i ho fan de collons".


Aprofitant el comentari sobre la música pop-rock, encara es pot votar per als Premis Enderrock, una iniciativa clau per a la difusió de la música del país. També és oberta la participació per als Premis Jaç, també del Grup Enderrock.

Per llàstima, no inclouen les sardanes ni la música feta per instruments propis de cobla. Per compensar la manca de divulgació de la feina feta pels músics d'aquest àmbit, us animo a participar al 'Busquem els millors discos de l'any' que hem endegat CREUANT i SARDANEJANT i que compta amb la col·laboració d'alguns dels principals periodistes, comunicadors, informadors i crítics musicals de l'àmbit.

dimecres, 6 de gener de 2010

Un any després

Marc Isan, guanyador de la passada Beca Bernat, canviarà de cobla al febrer
Després que el 2007 quedés deserta per primera vegada, el tenora targarí Marc Isan va fer-se amb la darrera edició de la Beca Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes de cobla. Ho va aconseguir sent titular de la Cobla Premià, després d'haver fet els primers passos amb la Cobla Tàrrega Jove.
Un any més tard, explica a SARDANEJANT que continua les classes amb Jaume Vilà i que “amb els diners vaig aprofitar que tenia un coixí per canviar de tenora”. Ha deixat l'instrument construït per Miquel Puigdellívol i que “ja tenia dos o tres anys” per un altre elaborat per Pau Orriols.
Isan, de 20 anys i estudiant de Física, anuncia que al febrer deixarà la Cobla Premià per incorporar-se a la Cobla Ciutat de Terrassa, dirigida per Jordi Figaró. Aquesta formació compta, per ara, amb el tiblaire i oboista lleidatà Ivan Alcazo, de 23 anys.
La formació terrassenca es troba en un procés de reestructuració, que podria comportar fins a set canvis, entre les quals es podria trobar Alcazo, que ha manifestat la seua voluntat de canviar. Tot amb tot, la plantilla no acabarà de tancar-se fins a mitjans de febrer, segons fonts de la cobla.

[Marc Isan durant una actuació amb la Cobla Premià /
Foto: Tots els drets de Marc Isan]

“Estic orgullós que hagin considerat que mereixia la beca”

El tiblaire verduní Sergi Santaengràcia rebrà avui la Beca Bernat juntament amb Gerard Serrano

El verduní Sergi Santaengràcia, de 19 anys i tiblaire de la Bellpuig Cobla, serà premiat avui amb la Beca Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes de cobla durant el concert de reis del Teatre Armengol de Bellpuig. L'ajuda de 2.500 euros l'haurà de compartir amb el trompetista Gerard Serrano, de 20 anys i natural l'Hospitalet de Llobregat, ja que el jurat va decidir atorgar-la 'ex-aequo'. Santaengràcia ha manifestat a SARDANEJANT que “estic orgullós que hagin considerat que em mereixia la beca”.
“M'anirà molt bé per pagar les classes”
Santaengràcia, que abans de ser titular amb la Bellpuig Cobla havia passat per la Tàrrega Jove, rep classes teòriques a l'escola de música de Tàrrega i classes particulars de tible amb Jordi Vilaró. Al mateix temps que toca el saxofòn, encara que afirma que “me'l plantejo com una afició”. El tiblaire de Verdú afirma que “els diners de la beca m'aniran molt bé per pagar les classes” ja que, explica, “m'interessaria entrar a l'Escola Superior de Música de Catalunya”. Un objectiu per seguir la seua voluntat de dedicar-se professionalment a la música.
Durant el concert de Reis interpretarà, com agraïment per la beca, la sardana 'La pallaresa', obra de Conrad Saló. El motiu de l'elecció: “té un cant preciós a la meitat dels llargs que m'agrada, està molt ben equilibrada”.
Per fer-se mereixedor de la valoració del jurat va haver de tocar dos obres: una elegida pel candidat i una altra per l'organització. Santaengràcia va triar una sonata de Mendelssohn i va interpretar, com marcaven les bases, l'obra 'Chanson et passepied' de la compositora francesa Jeanine Rueff.
“Potser aprofiraré per comprar-me un 'piccolo'”
El trompetista Gerard Serrano Garcia confessa que “estic pensant en que els diners m'ajudin a comprar una trompeta 'piccolo', encara que no m'he mirat res”. El de l'Hospitalet de Llobregat actualment és titular de la Cobla Lluïsos de Taradell malgrat que avança que “marxaré al febrer i plegaré de tocar sardanes”. El motiu: estudia tercer curs de la llicenciatura de trompeta a l'Escola Superior de Música de Catalunya i “m'és difícil de compaginar els estudis amb 150 'bolos' a l'any, no tinc temps per a tot”.
Aquesta tarda interpretarà 'Toca, Ben' del perpinyanenc René Picamal.
Davant del jurat va triar de tocar un concert romàntic d'Almicare Ponchielli mentre que la peça obligada va ser 'Boutade', de Pierre Gabaye.
Compartiran escenari amb la Bellpuig Cobla
L'ajuntament de Bellpuig i l'associació Músics per la Cobla lliuraran dimecres el premi de la setzena edició de la Beca Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes de cobla. Serà durant el concert anual de Reis que coorganitzen l'Agrupació Sardanista de Bellpuig i el consistori municipal. L'actuació, que començarà a les sis de la tarda al Teatre Armengol, anirà a càrrec de la Bellpuig Cobla. L'entrada costa 4 euros.

[Santaengràcia va tocar amb la Bellpuig Cobla
a Balaguer l'1 de gener, davant de més de 120 persones /
Foto: Albert Font-Tarrés]

dimarts, 5 de gener de 2010

Els Reis Mags, acompanyats per músics de cobla a Reus

Tres cobles acompanyaran Ses Majestats durant la seua visita a la capital del Baix Camp
La cobles Reus Jove, Ciutat de Reus i Pare Manyanet actuaran durant la cavalcada dels Reis Mags d'Orient amb la formació de cercavila, que inclou els instruments propis de la cobla. El recorregut és previst que comenci, si el temps ho permet, a les set de la tarda des del carrer Ample de Reus. La visita pública de Ses Majestats acabarà a la seu de l'ajuntament, on rebran les claus de la ciutat.
Això arriba després que la Reus Jove presentés, diumenge passat, el seu disc 'Un camí d'il·lusions'.

Dos cobles s'uneixen per enregistrar un disc

La Contemporània i la Tres Vents enceten
el projecte 'Fent amics'
Les cobles Contemporània i Tres Vents estan "gestant" un enregistrament conjunt que titularan 'Fent amics', segons ha anunciat la Contemporània al seu bloc. Cada formació musical ha escollit cinc peces i dues de conjuntes.
El projecte, que suma 23 músics, arriba després de la col·laboració d'Olivier Marquès, de la Tres Vents, amb la Cobla Contemporània per al disc 'Contemporanis 4'.

[Foto: Tots els drets de Miquel Castro,
extreta del bloc de la Cobla Contemporània/

Els músics del nou projecte musical 'Fent amics'] 

Unes 87.000 persones van seguir el concert de TV3

La Simfònica de Cobla i Corda ofereix el concert del primer dia de l'any
TV3 va comptar excepcionalment amb un concert el primer dia de l'any. L'actuació encarregada a la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya va obtenir 87.000 espectadors de mitjana, cosa que va suposar un 7'7% de la quota de pantalla, segons fonts de la televisió pública.
L'audiència ha estat valorada de “prou bona” per part de fonts de TV3 atenent el dia i la franja horària, entre les 11 i quarts d'una del migdia. Tot i amb tot, va quedar lluny dels 400.000 espectadors del concert de TVE, emès des de Viena a través de la xarxa Eurovisió, i que va comptar amb l'Orquestra Filarmònica de Viena sota la batuta de George Prête. Des de TV3 expliquen que la televisió espanyola comptava amb l'avantatge de ser un concert habitual des de fa anys.
L'actuació, emesa des del Teatre El Jardí de Figueres, va ser dirigida musicalment per Francesc Cassú i Carles Coll mentre que Jordi Cardoner va ser-ne el director escènic.
L'emissió, dirigida per M. Lluïsa Farré i realitzada per Xavier Garasa i Joan Bastida, va comptar amb els dansaires de Mediterrània Dansa.
La Simfònica de Cobla i Corda, formada a partir de la Cobla La Principal de la Bisbal i de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, va actuar el passat 27 de novembre a l'Auditori Enric Granados de Lleida davant d'unes 90 persones, segons el recompte fet per CREUANT. Una assistència que va quedar lluny de les 430 persones que van omplir el Teatre Principal d'Olot dimarts de la setmana passada, segons va publicar el diari El Punt.
Cal tenir en compte que la sala lleidatana va acollir unes 180 persones per al concert de Sant Esteve que va oferir la Bellpuig Cobla.