diumenge, 30 de gener del 2011

"En sardana fantàstica voltegen" el 'Canigó'

Cent vint-i-cinc persones de la societat civil llegeixen el poema de Jacint Verdaguer
La primera edició del poema 'Canigó' de Jacint Verdaguer compleix 125 anys. Una obra que conté fragments protagonitzats per la sardana. Per commemorar l'efemèride, la Fundació Jacint Verdaguer ha endegat la campanya 'Canigó 125 veus' basada en la lectura de fragments de l'obra per part de cent vint-i-cinc persones de diferents àmbits de la societat, que han estat gravats en vídeo. Cada dia, durant cent vint-i-cinc dies, es pot veure un enregistrament nou.
Els vídeos, que es van començar a publicar el 19 de gener, ja han repassat el 'Cant I - L'aplec', en el qual la sardana té un paper destacat com es pot veure en la lectura de Ramon Martí i Pol, germà del poeta Miquel Martí i Pol, o de l'economista Noemí Morral.
Entre les cent vint-i-cinc veus hi ha persones conegudes com ara els actors Lluís Soler, Montserrat Carulla, Vicky Peña i Francesc Colomer, els músics Toti Soler, Roger Mas, Francesc Ribera 'Titot', Maria de la Mar Bonet, Teresa Rebull, Els Amics de les Arts i Gerard Quintana, els escriptors Montserrat Abelló, Emili Teixidor, Joan-Lluís Lluís, Enric Casasses i Carles Duarte, professors universitaris com ara Josep Maria Terricabras i Joan Peytaví, el metge Moisès Broggi, l'artista Perejaume, els periodistes Vicent Partal, Albert Om i Joan Barril o la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.
El poema esdevé un símbol d'unió entre els catalans d'administració francesa i espanyola entorn de la muntanya del Canigó.
El projecte ha estat ideat i produït per la Fundació Jacint Verdaguer amb la col·laboració de la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris de la Universitat de Vic

[Fotograma de la campanya 'Canigó 125 veus']


dissabte, 29 de gener del 2011

Del 'Donostiako Orfeoia' a la Cobla Sant Jordi

Sainz Alfaro dirigirà el darrer concert del tercer cicle de l'Auditori de Barcelona
El director de la prestigiosa agrupació coral basca Donostiako Orfeoia, José Antonio Sainz Alfaro, portarà avui la batuta de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona en el concert que clou el cicle de música per a cobla de l'Auditori de Barcelona. L'actuació, que començarà a les sis de la tarda, comptarà amb tres sardanes i una obra lliure de Rafael Ferrer, del qual es commemora enguany el centenari del seu naixement. El pianista Carlos Marigó acompanyarà la formació en la interpretació de la 'Rapsòdia per a piano i cobla' de Manuel Oltra.
El basc Sainz Alfaro és director del Donostiako Orfeoia des de l'any 1987, període en què ha mantingut el reconeixement artístic mundial de la institució coral amateur.
El centenari de Rafael Ferrer hi serà present
Rafael Ferrer comptarà amb quatre composicions en el repertori d'avui. La cobla encetarà el concert amb la seua sardana 'Verd de pi, blau de mar' i la primera part acabarà amb els tres moviments de l'obra 'Mediterrània 3'. L'actuació es reprendrà amb una altra sardana de Ferrer, 'En Pau, el noi'. Una segona meitat en què també es tocarà la sardana 'Com una espiga'.
Completaran l'audició les sardanes 'Apassionada', de Joaquim Serra; 'Salou', d'Eduard Toldrà; 'Enyorança', de Juli Garreta; 'La plaça del Sol', d'Enric Morera, i 'Barcelona 1957', d'Antoni Ros Marbà.
L'última obra serà 'Rapsòdia per a piano i cobla', de Manuel Oltra; per a la qual hi col·laborarà Carlos Marigó al piano. El gironí de 24 anys és llicenciat en interpretació de piano per l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on va aconseguir la matrícula d'honor del projecte de final de carrera.
Ja treballen per al quart cicle
La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, que coprodueix el cicle amb l'Auditori de Barcelona, ja està treballant per fer possible la quarta edició. Tot i així, és a l'espera de negociar amb administracions com ara la Generalitat de Catalunya per poder-lo fer factible. Enguany han comptat amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) i de l'Institut de Cultura de l'ajuntament de Barcelona.
La Sant Jordi és una de les cobles amb més projecció del moment que encamina la tercera temporada sense canvis entre els seus intèrprets amb la voluntat de consolidació dels seus projectes, segons expliquen fonts del conjunt. Per aquest 2011, Tomàs Grau n'assumirà la direcció titular.

dijous, 27 de gener del 2011

Els instruments de cobla opten al 'Disc català de l'any'

Tres candidatures compten amb els seus sons
El certamen de votació popular 'Disc català de l'any', que promou Ràdio 4, compta amb tres candidatures que han incorporat el so d'instruments de la cobla: 'In Fabula', del grup Kaulakau; 'N'ix', de Pascal Comelade i Enric Casasses, i 'La casa d'enlloc', de Roger Mas.
A 'N'ix' hi intervé el tenorista Olivier Marquès i Pep Pascual amb la tenora i el fiscorn mentre que a 'La casa d'enlloc' s'hi pot escoltar la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona al tema 'El dolor de la bellesa'.
Kaulakau, del qual forma part el tenorista Jordi Molina, rebrà per 'In Fabula' el Premi Enderrock de la crítica al millor disc de Folk/noves músiques.
Votació de tres opcions
La primera fase del certamen 'Disc català de l'any' demana l'elecció de tres candidatures: atorgant a cadascuna tres, dos o un punt.


· Per escoltar el disc 'In Fabula', de Kaulakau, a Spotify.
· Per escoltar el disc 'La casa d'enlloc', de Roger Mas a Spotify.
['N'ix' no és disponible a Spotify]


"Dirigir una de ses parts més important de ses festes és una gran responsabilitat"

VÍCTOR PONS ARNAU / fabioler de les festes de Maó per al bienni 2011-2012

El flabiol no només es toca en una cobla. Té altres funcions lúdiques. No fa ni dues setmanes que Maó, a Menorca, va fer el sorteig per configurar la junta de caixers per a les Festes de Gràcia, comissió organitzadora en la qual hi ha la figura del 'fabioler'.
Aquest jove de 25 anys, estudiant de Belles Arts a la Universitat Miguel Hernández i membre dels geganters de Llucmaçanes, serà l'encarregat d'obrir les festes d'enguany i del 2012 al llom d'un ase i fent sonar el 'fabiol'.
Durant la 'Colcada' -cavalcada- anirà al cantó el caixer fadrí, que porta la bandera, i a darrere seu hi haurà els altres membres de la junta: el caixer batle, que presideix l'acte en nom de l'ajuntament; el caixer capellà, que representa l'església catòlica; el caixer pagès i el caixer casat. A més, de dos caixers més en representació dels nuclis de Llucmaçanes i Sant Climent i dos vocals.
"El fabioler no pot repetir mandat més de dos biennis consecutius", explica per a CREUANT el regidor d'Educació i Festes de Maó, Joan Carles Villalonga. "No hi ha una exigència d'unes habilitats concretes amb l'instrument, se li pressuposen a qui es presenta", aclareix.
Víctor Pons és a Altea, a la comarca de la Marina Baixa, estudiant però ja s'està preparant per a l'ocasió.

· Com se us va acudir de presentar-vos com a fabioler de les Festes de Gràcia de Maó?
Em va fer ganes de sortir a Llucmaçanes [nucli dependent de Maó d'on és ell] i vaig parlar amb la família i em van explicar un poquet com anava la cosa. I després vaig pensar 'ja que hi som, no me tocarà, així que m'apuntaré a Maó'. Si me toca serà una experiència nova i si no me toca no passa res. No m'esperava gens que me toques a jo, sa veritat.
· D'on us ve l'experiència com a fabioler?
D'aumon. [Riu] Deu fer quatre o cinc anys, un amic, en unes festes, em va dir: 'Mira, jo d'aquí uns quants anys vull fer de caixer de Llucmaçanes!'. I jo li vaig respondre: 'Si tu surts de caixer, jo sortiré de fabioler'. Era en broma però va quedar una idea, a l'aire. I poc a poc vaig anar pensant: 'Ai, no seria una cosa descabellada, m'agradaria veure ses festes des d'un altre punt de vista'. Però jo anava amb s'idea que sortiria per a Llucmaçanes i poca cosa més.
· On heu après l'instrument?
Me'l van regalar quan vaig fer 25 anys, al setembre, i des de llavors he començat a assajar.
· Quin model de fabiol és?
Està fet a Mallorca i és de llenya. Del constructor no me'n record. És com el que solen dur els fabiolers tampoc ho sé exacte.
· Fins a quantes melodies haurà de tocar per les festes?
N'hi ha tres fixes: es primer toc, es Ball des Còssil [o d'Escòcia] i, després, hi ha es d'Aigua-ros [moment en que es reparteix aigua-ros, una barreja d'origen musulmà feta d'aigua i perfum que és símbol d'hospitalitat]. N'hi ha qualcún més però s'afegeixen si el fabiol vol, no són els oficials, diguéssim.
· Què suposa formar part de la junta de caixers?
És una gran responsabilitat perquè, vulguis o no, has de dirigir una de ses parts més important de ses festes. Tampoc no ho he viscut mai des d'aquest punt de vista, sa veritat! (riu), tampoc no te puc dir exactament com deu ser. Ni he tingut cap reunió amb sa junta ni res.
· Cavalcar, ho porteu bé?
És una cosa que he provat ja però he d'aprofundir un poquet més. Ara estic assajant amb el fabiol i a Setmana santa ja tinc idea de començar a muntar. És que clar, al no ser a Menorca, vulguis o no, me dificulta un poquet més. Però bé, amb el fabiol potser puc assajar una hora o dues al dia. Ja que ho faig, ho vull fer bé, no vull fer el paperot.
· No teniu cap professor?
No, no. Ho faig tot sol. Un dia antes de anar-me'n me van mostrar un poquet les quatre notes bàsiques i ja estar, a base de cada dia assajar, assajar, assajar... i escoltar, perquè me les vaig gravar. I a base d'escoltar i assajar, d'escoltar i assajar, he aconseguit agafar tot açò.

dimecres, 26 de gener del 2011

Del 'Fumando espero' a la 'Catalunya plora'

El teatre Artèria Paral·lel va acollir ahir un homenatge al compositor Joan Viladomat
El compositor Joan Viladomat i Massanas, autor de sardanes com 'Catalunya plora', va ser homenatjat ahir a la nit al teatre Artèria Paral·lel de Barcelona amb l'espectacle 'Del Ter al Plata. Els èxits de Viladomat', amb dramatúrgia i la direcció de Jaume Collell. La producció de l'espectacle va anar a càrrec del Museu Industrial del Ter, atès que el compositor era manlleuenc.
Els actors Xavier Boada i Itziar Castro van fer referència a dotze temes de Viladomat, entre els quals no hi van faltar 'El vestir d'en Pasqual' o 'Fumando espero' a més de les sardanes 'Catalunya plora' -dedicada a la mort de l'escriptor Àngel Guimerà- i 'Sardana repúblicana'. Segons fonts oficials del Museu Industrial del Ter, es van interpretar un curt i un llarg de cadascuna de les sardanes.
L'acte va comptar amb l'assistència de l'actriu i cantant espanyola Sara Montiel.
L'any 2010 es va complir el 125è aniversari del naixement de Viladomat i els quaranta anys de la seva mort.


[Els actors Itziar Castro i Xavier Boada. / 
Foto: Àlex Garcia/Comedia]


· Crònica dels informatius de Barcelona TV:

www.btvnoticies.cat

dimarts, 25 de gener del 2011

Lluís Puig serà nomenat avui director de Promoció de la Cultura Popular

El govern acordarà avui el nomenament del fins ara director artístic del Mercat de Música Viva de Vic
El consell de govern de la Generalitat de Catalunya, que s'està duent a terme en aquests moments, aprovarà aquest matí la designació del mànager i promotor cultural Lluís Puig i Gordi com a director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), l'única direcció general de la conselleria de Cultura a la qual li faltava atribuir un responsable. Així ho han fet saber fonts oficials del propi CPCPTC.
El nomenament vindria per la relació entre Puig i el nou secretari general de Cultura Xavier Solà. El primer ha estat el director artístic del Mercat de Música Vivia de Vic (MMVV) des del 2007 mentre que Solà era primer tinent d'alcalde i regidor de Cultura de Vic.
El nou director del CPCPTC és autor de diversos estudis sobre la festa i la dansa tradicional i ha format part de comissions com la que va elaborar el protocol de la Festa Major de Terrassa. L'any 2000 va fundar l'empresa de promoció musical VESC, de la qual n'és administrador i coordinador. Entre el 1998 i el 2000 havia estat director de la Fira d’espectacles d’arrel tradicional de Manresa, actualment coneguda com a Fira Mediterrània. Puig va rebre el Premi Nacional de Dansa Vicente Escudero 1984, atorgat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Institut del Teatre de Barcelona.
Fontdevila s'acomiada
El CPCPTC ha remès una carta en què el fins ara director del Centre, Ramon Fontdevila, s'acomiada [imatge adjunta]. El manresà afirma que el càrrec "ha estat una oportunitat extraordinària que sempre recordaré". "Fins amb un punt d'enyor", afegeix. A la missiva també agraeix la confiança de l'exconseller Joan Manuel Tresserras. També desitja que la tasca de l'anterior mandat trobi continuïtat.

ACTUALITZACIÓ:
El consell de govern de la Generalitat ha acordat el nomenament, tal com es preveia.


 · Notícies relacionades:
Esteve León nega tenir cap proposta del Departament de Cultura (20/01/2011)
Només queda el Centre de Promoció de la Cultura Popular (19/01/2011)

dilluns, 24 de gener del 2011

777 [Opinió]

La revolució digital o com estem guanyant el primer 7 del partit amb 7 d'arribar al 7è cel
CREUANT va arribar ahir a la xifra gens menyspreable de 777 seguidors a la pàgina del Facebook. Just diumenge, el setè dia de la setmana. I és que el set és part de la nostra cosmovisió: set són les notes musicals, set són els cels de l'islamisme, set són els pecats capitals del cristianisme, set són els braços del menorà jueu, diuen que set són les vides del gat, el temor dels pitagòrics...
Més enllà de l'anècdota, quan els grans moviments d'aquesta societat nostra passen per Internet trobem uns quants casos ben exemplars de la conquesta de la xarxa per part de les cobles o del moviment sardanista organitzat. I, en alguns d'aquests, amb una voluntat d'abastar nous públics.
Sense anar més lluny, fa pocs dies la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona va aprofitar-se de Twitter per anunciar que tindrà nou director titular. Aquest mateix mes, la Cobla Contemporània va fer saber a través de Facebook que participaria de la gala dels Premis Gaudí de cinema*. Aquest hivern, s'han realitzat dos audiovisuals promocionals que no haurien de ser flor d'un dia: el de la Cobla Marinada per a l'espectacle 'Música de Nino Rota' o el de l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa per al concert 'Cobla&Swing'. Potser el proper pas seria fer habituals els videoclips de sardanes més amb un tractament del llenguatge que superi els voluntariosos vídeos que ja es poden trobar al Youtube, que no deixen de ser un primeríssim pas però que aviat caldria complementar amb produccions professionals. Igual d'important és poder escoltar sardanes i formats lliures per a cobla en aplicacions com Spotify o a Goear.
L'augment de la presència a Internet és clau. I no només això, cal fer-la amb cara i ulls**. Perquè no es fa només per als de casa sinó per a tot el món. Malgrat que existeix una escletxa digital que no permet la igualtat en l'accés a la tecnologia, des de diferents punts del planeta es pot accedir a allò que hi pengem. Només com a exemple: en un any d'existència, CREUANT ha estat llegit des dels EUA, el Canadà, Suïssa, Alemanya, Regne Unit, Rússia, Letònia, Portugal, Brasil, Singapur, Letònia, Bèlgica, el Japó, Argentina, Sèrbia, Mèxic, Croàcia, Moldàvia, Països Baixos, Xile, Austràlia, Luxemburg, Àustria, Montenegro, Lituània, Polònia, Itàlia, Panamà, Eslovàquia, Dinamarca, Austràlia, Corea, Angola, Colòmbia, Perú, Aràbia Saudita, Romania, Turquia o Puerto Rico.
Hi ha una línia de progressió que cal mantenir. 777: estem guanyant el primer set del partit amb set d'arribar al setè cel. Cal marcar-nos nous reptes. Gràcies per ser-hi!

_______________


* Per cert, arran de l'anunci vam consultar-ho directament amb l'empresa Román y Asociados, que porta les relacions amb la premsa de l'Acadèmia del Cinema Català, per poder confirmar-ho. Ens van demanar que ho féssim per escrit i encara ara no han respost. Sort que cinc dies més tard vam poder veure la gala -i les dues intervencions de la Contemporània.


** CREUANT no és pas el millor exemple d'imatge atractiva i accessibilitat. 'Mea culpa'. És un projecte la continuïtat del qual penja sempre d'un fil: a diferència d'una cobla que cobra per les seues actuacions i dels ens federatius o de les agrupacions sardanistes que reben quotes dels seus associats i subvencions, s'estan servint uns continguts periodístics gratuïtament i sense publicitat.

[Foto: Albert Font-Tarrés]

divendres, 21 de gener del 2011

Tomàs Grau, nou director de la Sant Jordi

La cobla ho ha anunciat per Twitter
La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona ha anunciat aquest vespre que Tomàs Grau serà el nou director titular de la formació. Ho ha fet en un missatge al seu compte de Twitter.
El barceloní nascut el 1979 ja va dirigir el conjunt i la cobla Reus Jove en el concert 'Cobla&Swing' que va tenir lloc el passat 8 de gener al Teatre Metropol de Tarragona.
Grau és conegut per la direcció de l'orquestra Camera Musicae, de l'Orquestra Ciutat de Sant Boi i de l'Orfeó de la Universitat Rovira i Virgili.
La Cobla Sant Jordi és un dels conjunts més reconeguts del gènere per la seva qualitat musical i per l'aposta per buscar nous horitzons.

[Tomàs Grau / Foto extreta del bloc de la Cobla Reus Jove]


Cinc candidatures continuen als Premis Enderrock populars

Les relacionades amb la sardana i la cobla i la resta es podran votar fins el 15 de febrer
Els Premis Enderrock de votació popular han començat la segona ronda, que estarà oberta fins el 15 de febrer. De les setze candidatures relacionades amb la sardana i la cobla inicials, se'n mantenen cinc. Això, dues setmanes després que la revista anunciés que el treball 'In Fabula' del grup Kaulakau, amb el tenorista Jordi Molina, rebrà el Premi Enderrock de la crítica al millor disc de Folk i noves músiques.
El cantautor Roger Mas, que inclou la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona a la cançó 'El dolor de la bellesa', és finalista als guardons de millor artista i millor disc de la categoria de cançó d'autor.
En la categoria de 'Folk/Noves músiques' aspira a millor disc l'àlbum 'Lo riu' ', en el qual la tenora de Pep Pasqual sona dins de l'Orquestra de Cambra Tradicional Catalana, que interpreta els temes al cantó de Miquel Gil, Eliseo Parra i Lídia Pujol.
Entre les candidatures al millor DVD musical hi ha 'N'ix' de Pascal Comelade i Enric Casasses, en el qual intervenen el tenorista Olivier Marquès i Pep Pascual amb la tenora i el fiscorn. També hi ha la gravació del concert que Marina Rosell va oferir al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb 'Clàssics catalans...'.

Notícies anteriors:
· 'Kaulakau, premi Enderrock de la crítica' (07/01/2011)
· 'Setze candidatures amb cobla i sardana als Premis Enderrock 2011' (29/12/2010)

dijous, 20 de gener del 2011

Esteve León nega tenir cap proposta del Departament de Cultura

Part de l'associacionisme cultural especulava que podria ser el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana
Esteve León, que ha estat estret col·laborador de Ferran Mascarell, ha assegurat a CREUANT que "ara per ara no tinc cap proposta de la conselleria de Cultura" i, afegeix, que "francament, dubto que es produeixi". Aquesta és la seva resposta davant de les especulacions sobre el seu possible nomenament com a director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), en substitució de Ramon Fontdevila. El seu nom sonava entre part del moviment associatiu vinculat amb la cultura popular davant del silenci per part del departament de Ferran Mascarell i l'alt interès perquè es nomeni ràpidament el nou responsable. I és que el CPCPTC és l'única direcció general de la conselleria que no té designat dirigent, quan se sap que no es vol el manteniment de Fontdevila, d'ERC.
Els rumors vindrien per l'estreta col·laboració d'Esteve León en iniciatives de Ferran Mascarell en governs del PSC, per la seua vinculació amb la cultura popular a través de la vicepresidència de l'associació cultural TRAM, creadora del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) i per la seua experiència com a coordinador de l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.
Esteve León Aguilera és un barceloní de 51 anys, llicenciat en dret i dedicat a la gestió cultural. Se'l situa, actualment, com a part de l'equip de suport a Montserrat Tura per a les eleccions primàries del PSC per designar el candidat a l'alcaldia de l'ajuntament de Barcelona.
León, que ha exercit de professor en diversos plans formatius en gestió cultural, és vocal d'organismes amb participació de la Diputació de Barcelona: el consell general del Consorci de Comunicació Local (CCL), el consell d'administració de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), el consell general del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) o la junta de govern de l'Institut del Teatre.

[Foto del perfil al Facebook d'Esteve León]

Notícia relacionda:

dimecres, 19 de gener del 2011

Dedicaran un disc a les discapacitats visuals

L'enregistrament es farà la setmana vinent a la seu de l'ONCE
'Onze sardanes per a l'ONCE' serà amb tota probabilitat el títol de l'àlbum que impulsen Jordi Fort i Carles Santiago. L'enregistrament s'efectuarà el proper 28 i 29 de gener a l'auditori de la delegació de l'ONCE a Catalunya, situada a Barcelona. Encara no hi ha data fixada per a la sortida del disc. Tots els músics -compositors i instrumentistes- que hi participen "ho fan desinteressadament, sense cobrar", tal com remarquen Fort i Santiago.
El treball contindrà onze composicions escrites per Jordi Paulí, Jesús Ventura, Lluís Alcalà, Daniel Gasulla, Joaquim Soms, Tomàs Gil i Membrado,  Carles Raya, Agustí Serratacó, Anna Abad, Carles Santiago i Antoni Guinjoan. Els textos del llibret seran escrits per Jordi Lara, director del programa 'Nydia' de Televisió de Catalunya.
La gravació, amb David Casamitjana com a tècnic de so, comptarà amb força instrumentistes provinents de diverses cobles per quadrar les seves agendes amb els hores d'enregistrament. És previst que el divendres 28 es faci una sessió de tarda i el dissabte29, matí i tarda. La cadira del flabiolaire serà compartida per Jordi Figaró i Bernat Castillejo mentre que els dos llocs dels tiblaires l'ocuparan Ramon Casafort i Carles Santiago. Al cantó hi tindran Lluís Alcalà i Jordi Paulí com a tenoristes. A la fila del darrere els dos llocs de les trompetes seran alternats per Roger Santiago, Carles Raya i Emili Serrano mentre que als fiscorns ho faran Dani Navarro, Joan Pérez i Joan Granados. El contrabaix el farà sonar Marc Santiago. El coordinador de l'àrea musical del projecte, Carles Santiago, està acabant de buscar un trombonista i un trompetista per completar el conjunt. La direcció musical l'assumirà Francesc Gregori.
'Ballant en un tancar d'ulls', el "punt de partida"
Jordi Fort, amb una intensa activitat sardanista, és soci de l'ONCE des de fa 47 anys i des de fa tres cursos que hi ensenya sardanes a la delegació barcelonina. El 20 de juny de 2009 va portar els seus alumnes a l'Aplec de la Sardana de Cubelles, on s'hi va estrenar 'Ballant en un tancar d'ulls' d'Antoni Guinjoan.
El títol de la composició és una adaptació del titular del primer reportatge periodístic sobre l'activitat que duen a terme: 'Aprendre en un tancar d'ulls', escrit per Albert Font-Tarrés i publicat a Sardanejant. Jordi Fort considera aquesta sardana com "el punt de partida" ja que va engrescar directius de l'ONCE.
'Ballant en un tancar d'ulls' formarà part del disc i és l'única de les sardanes que s'ha estrenat. La resta han estat escrites expressament per a l'àlbum i, per ara, són inèdites.

· Reportatge 'Aprendre en un tancar d'ulls' (gener de 2008) 


[Jordi Fort (dreta) amb els dos monitors del curs de sardanes, el gener de 2008./
Foto: Albert Font-Tarrés]

Jordi Molina, premi Agustí Borgunyó

El tenorista Jordi Molina ha guanyat el Premi Nacional Agustí Borgunyó que convoca l'entitat Sabadell més Música per guardonar la trajectòria d'organitzacions o persones per la seua aportació a la música lliure o simfònica per a cobla. El guardó serà lliurat al llarg d'un sopar el 18 de febrer.
El jurat, que ha atorgat el premi per unanimitat, ha valorat "la seva trajectòria com a intèrpret de la tenora i compositor, per la recerca de noves sonoritats de l'instrument i per la internacionalització de la tenora resultant de les seves propostes artístiques". Justament, Molina forma part del grup Kaulakau, que rebrà properament el Premi Enderrock de la crítica per al millor disc de folk i noves músiques.

[Jordi Molina. /
Foto: F.S. /Conaculta]

Només queda el Centre de Promoció de la Cultura Popular

El CPCPTC és l'única unitat de l'estructura del Departament de Cultura per a la qual falta designar un titular després dels nomenaments d'ahir
El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) és l'únic òrgan de l'estructura del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya sense tenir un director designat. "Hem faig a la idea que serà dimarts que ve però no m'han dit res", ha explicat a CREUANT l'encara director Ramon Fontdevila. El sector desitja que sigui així per evitar un retard "excessiu" de la convocatòria de subvencions, cosa que afecta l'organització d'activitats. Tot i així, fonts oficials de la conselleria consultades per CREUANT afirmen que no hi ha cap data prevista.
Ara per ara és l'únic òrgan de Cultura sense un nou càrrec després que el consell de govern de la Generalitat de Catalunya acordés ahir de nomenar Norbert Tomàs com a director general de Cooperació Cultural, Joan Pluma com a director general de Patrimoni Cultural i Yvonne Griley com a directora general de Política Lingüística. Justament Política Lingüística passa de ser una secretaria sectorial dependent de Vicepresidència a una direcció general del departament de Cultura. L'interinatge de Fontdevila no hauria de durar massa ja que alts càrrecs del departament li haurien fet saber que estaven buscant un altre perfil per assumir les funcions del CPCPTC.

Els tres nomenaments aprovats dimarts s'afegeixen a altres dos d'anteriors a Cultura: Xavier Solà com a secretari general i Xavier Vidal com a cap del gabinet del conseller Ferran Mascarell.
En aquest inici de legislatura el Departament de Cultura s'ha estructurat, tal com es va decretar el 4 de gener passat, en sis òrgans: gabinet del conseller, secretaria general, direcció general de Patrimoni Cultural, direcció general de Cooperació Cultural, direcció general de Política Lingüística i  CPCPTC. Aquest darrer assumirà el rang de direcció general. També hi ha organismes i delegacions dependents del departament de Cultura que també estan a l'espera de designacions.
Ramon Fontdevila, a l'espera per reincorporar-se com a professor 
El fins ara director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, el manresà Ramon Fontdevila, tenia previst de tornar a la plaça de professor de català en un institut que va abandonar el 1995 per esdevenir regidor de Cultura de l'ajuntament de la capital del Bages. Fontdevila és al capdavant del CPCPTC arran del decret de nomenament signat el 29 de gener de 2008.
"Té una tasca absolutament estratègica"
Fontdevila afirmava fa uns dies que el CPCPTC "té una tasca que avui qualificaríem absolutament estratègica, i és important de preservar-la i, si pot ser, fins i tot d’acréixer". Al mateix temps que es manifestava "tranquil·litzat" en saber el manteniment del Centre en l'organigrama de la conselleria de Cultura del nou govern "a risc de formar part del contingent d’estalvi en estructura de la Generalitat".
"Hem fet endreça de despatxos i hem preparat per encàrrec del mateix [exconseller Joan Manuel] Tresserras un traspàs que es vol documentat i rigorós", confessa l'encara director del CPCPTC.
El nou director tindrà sobre la taula una demanda de reforma de l'òrgan per part de l'Ens de Comunicació Associativa, que passaria per donar més atribucions al consell assessor, convocatòries de subvencions més senzilles o perquè faci tasques d'acompanyament en gestions en altres departaments o òrgans del govern com ara Educació o Turisme.
Resta vacant la plaça d'Antoni Anguela
El càrrec de cap del Servei del Patrimoni Etnològic continua vacant des de l'agost, quan va morir el també activista sardanista Antoni Anguela. Des de llavors assumeix les tasques de manera interina la responsable del centre de documentació del CPCPTC.
Per una altra banda, el darrer número de la Revista d'Etnologia de Catalunya (REC), editada pel propi Centre, inclou un escrit del Consell de Cultura Popular amb un record per a Anguela. "Ha estat un home bo, culte, discret, que estimava amb passió i compromís el país i gaudia amb la feina professional dedicada a la cultura tradicional catalana des d’un punt de vista obert i antropològic", diu al text.

[Imatges 1 i 2: Ferran Mascarell (esquerra) i Joan Manuel Tresserras fent el traspàs de poders de la conselleria. / Fotos: Generalitat de Catalunya
Imatge 3: Ramon Fontdevila. / Foto: Creuant.cat
Imatge 4: Antoni Anguela. / Foto extreta de Festafesta.net]

dimarts, 18 de gener del 2011

L'opinador Miquel Giménez creu que Catalunya "hauria de ser una gran sardana"

L'articulista advoca per la unitat de l'independentisme
L'opinador, articulista i guionista Miquel Giménez agafa la sardana com a model per a la unió dels independentistes. Ho fa en una article d'opinió publicat al diari digital Eldebat.cat sota el títol 'Ballar sardanes no és difícil'.
"A mi m’agradaria entendre Catalunya com a una immensa sardana, tots agafats de les mans i fent una rotllana enorme, que abastés tot el país, on ningú li demanés al del costat si és de dretes o d’esquerres, home o dona, blanc o negre", considera Giménez. "A qui li agafes la mà ballant la sardana fraternal que tots hauríem de ballar no cal demanar-li com pensa" i afegeix que "l’objectiu és poder-la ballar en pau, en llibertat, en igualtat, en harmonia".
L'articulista afirma que "prou que sé que no som la majoria, però n’hi ha molta més [de gent partidaria de la independència] que fa deu anys".  Per Giménez, "caldria anar superant tot això [les divisions] i pensar que el gran fenomen dels darrers anys en política a casa nostra ha estat l’independentisme, perquè és transversal" ja que creu que "tant pots ser de dretes com d’esquerres, com lliberal, com apolític".
[Foto del perfil del Facebook de Miquel Giménez]

diumenge, 16 de gener del 2011

"Hem buscat els temes de Nino Rota que funcionen per naturalesa"

La Cobla Marinada presenta aquest vespre 'La música de Nino Rota' de la mà d'Esteve Molero
El compositor italià Nino Rota, conegut per les seves bandes sonores de pel·lícules, enguany compliria cent anys si no hagués mort el 1979. Aprofitant aquesta efemèride la Cobla Marinada estrenarà aquest vespre l'espectacle 'La música de Nino Rota'. La iniciativa del director de la formació, Esteve Molero, es podrà escoltar per primer cop al Teatre Zorrilla de Badalona a partir de les set del vespre. El repertori ha estat enregistrat.
Vídeo promocional amb mig centenar de visualitzacions
La formació ha encarregat un vídeo per promocionar l'espectacle que ha realitzat Fernando J. Martínez amb la producció de Marta Piñol i aprofitant el disseny gràfic de Glòria Bonet. L'audiovisual, penjat a Youtube, ha estat reproduït més de quatre-cents vuitanta cops.
"No és forçar la màquina, és intentar fer servir la cobla", assegurava Esteve Molero en una entrevista a CREUANT. "El procés que he fet per seleccionar la música ha estat escoltar-ne molta del Rota i veure la que jo creia, per intuició -a vegades la música ja t'ho demana-, què funcionaria per a cobla", explica en l'audiovisual promocional. "No forçar res sinó buscar els temes que per naturalesa funcionessin", conclou.
Repetiran al festival Tradicionàrius
La Cobla Marinada portarà l'espectacle al Festival Folk Internacional Tradicionàrius el proper 23 de gener.

  [Nino Rota]
· Entrevista de CREUANT a Esteve Molero.

· Vídeo promocional:

Pascal Comelade repassarà la seva carrera amb la cobla

Bernat Castillejo ha arranjat alguns dels temes
El músic Pascal Comelade actuarà aquest vespre amb la Cobla Sant Jordi a l'Auditori de Barcelona. Serà a les sis de la tarda a la sala Oriol Martorell. El flautista, flabiolaire, director, professor i arranjador Bernat Castillejo ha fet adaptacions de temes originals de Comelade per construir un repertori que pretén fer una retrospectiva dels darrers vint anys de la carrera del músic ceretà. Entre les peces que s'hi tocaran hi ha 'Sardana dels desemparats'.
"La sardana es pot veure com a avantguardista"
"Jo no faig diferència entre la sardana, els Rolling Stones… tot això és igual, és la mateixa música popular", explicava Comelade en una entrevista a CREUANT. "Pots entendre la sardana des d’un punt de vista folklorista però també la pots entendre moderna, avantguardista", afegia.

· Entrevista a Pascal Comelade

[Pascal Comelade / Foto cedida per Gil Team]

dissabte, 15 de gener del 2011

Jordi Molina estrena el festival Tradicionàrius 2011

El tenorista va actuar al cantó de Mata de Jonc i Enric Canada
El tenorista Jordi Molina va tocar ahir a la nit en la inauguració de la vint-i-quatrena edició del festival Tradicionàrius al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Gràcia, a Barcelona. L'instrumentista blanenc hi va portar l'espectacle 'Veus a tenora', juntament amb el cor d'homes Mata de Jonc i el percussionista Enric Canada, amb qui comparteix projectes com el grup Kaulakau. 'Veus a tenora' s'havia pogut escoltar, anteriorment, en llocs com el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, on Molina ha fet tasques de documentació del patrimoni de músics locals.
Aquesta actuació arriba una setmana després de saber-se que Kaulakau, conjunt del qual forma part Molina, rebrà el Premi Enderrock de la crítica al millor disc de folk per 'In Fabula', editat per Discmedi.
La innovació a partir de la cobla hi serà present
La Cobla Marinada hi portarà el 23 de gener 'La música de Nino Rota', un projecte que encapçala el director de la formació Esteve Molero.
El conjunt Tarannà+Cobla i Agustí Fernández aportaran el seu 'Oda al folklore' l'1 d'abril. La música d''Oda al folklore' es configura a partir d'un flabiol, un tible, una tenora, un saxo alt, un saxo tenor, dues trompetes, un fiscorn, un bombardí, un trombó, una guitarra elèctrica, un baix elèctric, el contrabaix, la bateria i percussions.

[Jordi Molina / Foto: Albert Font-Tarrés]

· Programa de mà del Tradicionàrius 2011
· Programa general del Tradicionàrius 2011

dimecres, 12 de gener del 2011

Els Premis Gaudí seran amenitzats per la Contemporània

La cobla ha anunciat que actuarà durant la gala de l'Acadèmia del Cinema Català
La cobla Contemporània aportarà una mostra dels seus espectacles 'Films' i 'Més films' a la gala dels Premis Gaudí, que tindrà lloc dilluns vinent al teatre Artèria Paral·lel de Barcelona. L'actuació ha estat anunciada per la formació musical però encara no ha estat confirmada a CREUANT per part de l'organització.
Segons ha avançat la Cobla Contemporània, "alguna de les intervencions mesclaran la veu de Quim Masferrer i la música de la Contemporània". L'actor serà l'encarregat de presentar l'acte, que serà retransmès per TV3 a partir de dos quarts d'onze de la nit amb el servei de subtítols. Una gala de la qual se n'han desvetllat poques coses per mantenir la sorpresa, com ja s'ha fet en edicions anteriors.
La pel·lícula 'Pa negre', d'Agustí Villaronga sobre el llibre d'Emili Teixidor, és, amb quinze nominacions, la pel·lícula amb més candidatures per a la tercera edició del màxim guardó que atorga l'Acadèmia del Cinema Català. La segueixen 'Herois', de Pau Freixas, amb 10 nominacions i 'Buried', de Rodrigo Cortés, amb nou. Treballs com 'Elisa K', de Judith Colell i Jordi Cadena, i 'La mosquitera', d'Agustí Vila, compten amb sis i cinc nominacions, respectivament.
L'Acadèmia del Cinema Català ja ha fet públic que lliurarà el premi d'honor a l'actor Jordi Dauder per la seua trajectòria.
Des del programa 'Divendres' de TV3 han endegat una travessa i entre els participants es sortejarà passis per anar gratuïtament al cinema.

[Presentació de les nominacions / 
Foto: Acadèmia del Cinema Català]

L'APM? fa tocar 'La Santa Espina' a unes sensuals trompetistes

El programa de TV3 combina la dansa de la sardana amb música electrònica
El programa 'Alguna pregunta més?', més conegut com 'APM?', de TV3 va combinar, en l'edició d'ahir, la música de la sardana 'La Santa Espina', d'Enric Morera, amb les imatges d'un grup de noies amb posat sensual que representa que són trompetistes.
En el mateix capítol, la dansa de la sardana amb un tema de música electrònica, a partir d'imatges captades en exhibicions i ballades. L'equip de l'espai va preparar un muntatge similar sobre el ball de bastons.
L'aparició a l'APM? ha estat rebuda amb sorpresa i exultació per part d'alguns dansaires que hi surten, tal com han manifestat en xarxes socials d'Internet.

· Vídeo:

divendres, 7 de gener del 2011

Kaulakau, premi Enderrock de la crítica

El disc del conjunt del qual forma part el tenorista Jordi Molina és considerat el millor de folk

El jurat del Premi Enderrock 2011 ha concedit el guardó al millor disc de folk a 'In Fabula' (Discmedi) del grup Kaulakau. El conjunt és format per Marc Egea (viola de roda i veus), Jordi Molina (tenora i efectes), Franco Molinari (contrabaix) i Enric Canada (bateria i percussions).
L'enregistrament conté onze temes: cinc d'Egea, tres de Molinari, un de Canada, un de Molina i un d'escrit entre Egea i Molina. Un cop finalitzat el disc, hi ha un 'bonus track'.
L'àlbum va ser enregistrat i mesclat a '44.1 Estudi de gravació', entre el 29 i el 31 de març i l'1 d'abril de l'any passat, amb Carles Xirgu com a enginyer de so.
El disseny del disc ha anat a càrrec de Sincoco a partir de fotografies de Doc Erwin Riedenschneider, Gustavo Campos i Salvador Parés.
La tenora amb què Molina toca al disc és una Bonaire de Pau Orriols i Alfons Sibila.
Altres premiats
'Ordre i aventura' (Sones) de Mishima ha estat considerat el millor disc de l'any i millor disc de pop-rock en català segons els Premis Enderrock de la crítica. 'Al marge d'un camí' (Bankrobber) de Sanjosex és considerat el millor disc de cançó d'autor per la crítica. Els Pets s'han quedat amb el reconeixement al millor artista pels 25 anys damunt dels escenaris mentre que Estúpida Erikah tindrà el d'artista revelació de 2010. La crítica ha cregut que 'Adelante Bonaparte' (Buena Suerte) d'Standstill és el millor disc català en altres llengües de l'any passat.
La votació popular, fins el 15 de gener
Els Premis Enderrock també compten amb apartats d'elecció popular. S'hi pot participar omplint un formulari a través d'Internet fins el 15 de gener, posteriorment hi haurà una segona ronda amb les propostes més votades. Com ja va informar CREUANT, hi ha setze candidatures relacionades amb la sardana i amb la cobla que aspiren a una vintena de categories.


· Per escoltar el disc a través d'Spotify.

[Imatge 1: Jordi Molina.
Imatge 2: Tots els components de Kaulakau
.
Fotos: F.S. /Conaculta]


El vídeo dels tetracampions

Un muntatge amb fotos de la temporada en què Mare Nostrum ha fet història arriba a la seixantena de visualitzacions
El 2010 ha aconseguit la modalitat de lluïment, a l'últim concurs de la temporada, a Balaguer, amb un frec a frec amb l'eterna guanyadora, Violetes del Bosc. Ha revalidat el títol de punts lliures a Igualada. S'ha fet amb les revesses per colla. I tot això ho ha rematat amb la designació de millor colla completa. Tots els títols possibles: quatre. De l'euforia viscuda pels blanc-i-blaus en el tram final de l'any, n'han fet un vídeo per recordar-ho per a la posteritat amb instantànies de diferents moments de la temporada. Fins s'hi pot trobar les seues exhibicions per al programa 'Els matins' de TV3, a l'acte institucional de l'Onze de Setembre amb Toti Soler o a la gala dels premis de Ràdio Associació de Catalunya.


dijous, 6 de gener del 2011

"Voldria dedicar-me al contrabaix però també m'agraden molt les matemàtiques"

MARIONA MATEU / Guanyadora de la Beca Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes de cobla



Aquesta tarda rebrà oficialment el guardó. Abans, haurà de demostrar les seves habilitats al públic que es congregui al Teatre Armengol de Bellpuig a les sis de la tarda. Ho farà juntament amb la Bellpuig Cobla amb un arranjament de Josep Maria Serracant per a contrabaix i piano sobre una obra de Lorenzitti i amb el solo de contrabaix 'Memory of a tango' de la russa Lera Auerbach. El jurat ja va quedar impressionat amb la contrabaixista titular de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), de 19 anys, amb la seva interpretació del tema obligatori 'Variacions-Miniatura', de Manuel Oltra, i amb el concert del rus Serge Koussevitzky, que va escollir la pròpia Mariona Mateu.
· Com se't va acudir de presentar-te a la Beca Josep Maria Bernat?
Vaig veure que existia, no recordo a on. Potser ho vaig veure penjat en algun lloc de l'ESMUC o en alguna web. No ho recordo. Em va arribar la informació però la veritat és que era prou tard, pels volts del setembre. Llavors vaig dir: "Ostres, potser ja no hi seré a temps... Per a l'any que ve". Al final, però, em vaig animar a demanar partitures i em vaig posar a estudiar. I m'hi vaig presentar.
· Estudies el contrabaix però no acostumes a interpretar-lo en cap cobla.
No, no estic en cap cobla. He tocat algun cop amb alguna. La veritat és que no estic en cap cobla perquè estic ficada molt en el món de l'orquestra, de la coral... i en diferents llocs i, llavors, no tinc temps per estar cada cap de setmana tocant amb una cobla. Tot i que hi acabaré tocant, segur.
· En què invertiràs els diners de la beca?
No ho sé. Com que els músics tenim moltes despeses... I a mi m'agrada molt fer cursos de música. O, per exemple, aquest octubre vaig anar a Berlín a una trobada de contrabaixos. I tot això m'agrada pagar-m'ho. Segurament que serà per això, per cursos de l'estiu...
· Compagines els estudis d'interpretació de contrabaix a l'Escola Superior de Música de Catalunya amb el grau de Matemàtiques a la Universitat de Barcelona.
A Matemàtiques vaig començar l'any passat i estic fent segon, encara que no estic fent totes les assignatures, la meitat. I aquest curs vaig entrar a l'ESMUC. Tinc molt clar que m'agradaria molt de dedicar-me al contrabaix però també m'agraden molt les matemàtiques i fer treballar el cervell. I aniré fent les dues coses mentre pugui.  

[Foto: Ajuntament de Bellpuig]

· Notícia anterior:
La contrabaixista Mariona Mateu guanya la Beca Josep Maria Bernat (19/12/2010)

dimarts, 4 de gener del 2011

Pengen el desenllaç dels curts publicitaris del concert de swing

L'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa ha penjat, la nit de dilluns, el final dels vídeos promocionals que anuncien el concert 'Cobla & Swing' que tindrà lloc dissabte al Teatre Metropol de Tarragona amb les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i Reus Jove.
L'audiovisual és dirigit i guionat per Edgar Quílez amb gravació i muntatge de Francesc Gibert, qui també ha fet la tria dels temes musicals del vídeo juntament amb Alfred Abad.
Les tres entregues anteriors han estat vistes més d'un centenar de cops. Concretament, la primera ha superat les 220 visualitzacions, la segona, les 190, i la tercera ha passat de les 140 reproduccions.

· Vídeo promocional complet:


· Notícia anterior:
Després de la gresca, swing! (03/01/2011)

dilluns, 3 de gener del 2011

Després de la gresca, swing!

El Teatre Metropol de Tarragona acollirà el 8 de gener un concert conjunt de la Sant Jordi i la Reus Jove
Les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i Reus Jove oferiran dissabte vinent una actuació al Teatre Metropol de Tarragona en què combinaran una primera part dedicada a sardanes i una segona protagonitzada per a adaptacions per a cobla d'obres d'autors nord-americans de la primera meitat del segle XX. Un concert, dirigit per Tomàs Grau, que s'està publicitant a través de curts promocionals.
L'arranjament del trompetista Carles Herruz del tema 'Carnival of Venice', d'Herbert Lincoln Clarke; el del contrabaixista Eduard Sendra de 'Moonlight Serenade', de Glenn Miller; el de Francesc Cassú sobre 'The Syncopated Clock', de Leroy Anderson, i el del tarragoní Alfred Abad sobre 'In the Mood', de Joe Garland, centraran l'atenció de la segona meitat del concert. Una audició que, abans, retornat del descans amb el tema per a flabiol solista 'Le merle blanc', d'Eugene Damaré, amb arranjament de Jordi León i que clourà amb 'La serp dels comuns', el tercer moviment de l'obra 'Fantasies del Ges' de Pitu Chamorro.
Durant la primera part es podrà escoltar les sardanes 'Des del primer dia', de Marc Timón; 'Terra de cavallers', d'Enric Ortí; 'Sempre petits', de Daniel Gasulla; 'Un tomb per Cracòvia', d'Alfred Abad; '5x5', d'Eduard Sendra, i 'Ciutat Reial', de René Picamal.
El concert començarà a dos quarts de nou de la nit i és organitzat per l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i del consistori municipal. L'entrada és a 5 euros.

Campanya de 'màrqueting viral'
L'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa està emprant tècniques publicitàries per captar l'atenció de públic potencial amb disseny de llibret atractiu o l'ús de xarxes socials d'Internet com ara Facebook. L'estrella de la campanya, però, són els curts que van penjant dossificadament a Youtube.





diumenge, 2 de gener del 2011

Comença l'Any Rafael Ferrer i Fitó

La Cobla Sant Jordi inicia avui un 2011 en què es revaloritzarà l'obra de qui fou catedràtic del conservatori de Barcelona
El catedràtic del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, fiscornaire, violinista, compositori i director Rafael Ferrer i Fitó celebraria enguany el seu centenari. La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona presentarà aquesta tarda, sota la batuta de Marcel Sabaté, un disc commemoratiu a Sant Celoni, vila natal d'aquest deixeble d'Eduard Toldrà mort el 1988. L'acte, organitzat per l'Agrupació Sardanista Baix Montseny, tindrà lloc a la sala gran del Teatre Municipal Ateneu.
La mateixa formació ha programat quatre obres de Ferrer i Fitó per a l'actuació a l'Auditori de Barcelona que, el 29 de gener, dirigirà José Antonio Sainz Alfaro, director del 'Donostiako Orfeoia'.
La Cobla Ciutat de Girona dedicarà, el 9 d'abril, un concert al músic. Serà sota la direcció de Marcel Sabaté, a l'Auditori de Girona.

[Fotografia extreta de l'Auditori de Girona]

· Per escoltar el disc a Spotify.

Per saber més sobre Rafael Ferrer i Fitó:
· Biografia de l'Enciclopèdia Catalana.
· Llistat de sardanes i obres per a cobla.
· Reportatge elaborat pel programa Nydia de Televisió de Catalunya:

dissabte, 1 de gener del 2011

Benvinguda al 2011 amb la Simfònica de Cobla i Corda

El concert emès per TV3 compta amb la participació de Mediterrània Dansa
Televisió de Catalunya ha emès aquest matí una actuació de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya enregistrada des del Teatre El Jardí de Figueres. La formació musical ha estat triada per segon any consecutiu per donar l'entrada a l'any nou. El programa especial, enregistrat el 2 de desembre, ha comptat amb dansaires de l'agrupació Mediterrània Dansa, acròbates i imatges de diferents punts de Catalunya, entre altres.

· L'espectacle es pot veure clicant aquí.


· Notícia anterior:
La Simfònica de Cobla i Corda tornarà a rivalitzar amb els valsos de Viena (01/12/2010)

[Fotograma de l'espectacle]