"Podríem estudiar el reconeixement de la sardana esportiva"

IVAN TIBAU / Secretari general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya

Foto: Jordi Estruch/Generalitat de Catalunya

Entre els anys 90 i principis del mil·leni va ser un dels jugadors d'hoquei patins més destacats a escala internacional. Provinent del Club Patí Tordera, va ser part de l'època daurada de l'Igualada Hoquei Club, amb el qual va aconseguir triomfs com ara 2 Supercopes d'Europa, 3 Copes d'Europa o una lliga espanyola. D'aquí al Blanes HC, amb el qual va guanyar una Copa del rei d'Espanya, per acabar-se retirant, després de la temporada 2008/2009, al club dels seus inicis, el Lloret, on ha fet d'entrenador fins que va prendre possessió del càrrec el passat mes de gener.
Fora de l'àmbit esportiu, el lloretenc -nascut el 1973- es va llicenciar en Administració i Direcció d’Empreses i diplomar en Ciències Empresarials. Durant la passada legislativa municipal va ser regidor d’Obra Pública i Parcs i Jardins de l'ajuntament de Lloret de Mar. Abans, havia treballat per a una entitat financera.


· Sembla inevitable, per començar, parlar del bon paper del corfbol al mundial de la Xina.
La veritat és que sí, que és un bon resultat. Vam quedar quarts, que no és una victòria però com si ho fos perquè veníem d'un últim mundial en què havíem quedat novens. Certament, la selecció de corfbol ha fet un pas endavant i en aquest mundial ha estat la que ha destacat. La que partint d'una situació de no favorita ha arribat a lluitar per una medalla. Estem molt contents perquè aquesta gent han portat, a l'altra punta del món, han portat els colors i la bandera de Catalunya al més amunt possible. Això és d'agrair i demostra que s'està fent una gran tasca en aquesta federació i que cada vegada el corfbol està més integrat a la societat, que és el nostre objectiu. Volem anar a jugar internacionalment sempre i quan al país es promocioni aquest esport.

· Un altre reconeixement internacional recent ha estat el de la federació de dards. Quina és la via que la Secretaria General de l'Esport considera que cal seguir per aquests esports.
El pas que cal seguir són anar a buscar aquelles federacions internacionals que tenen un buit legal, que els seus estatuts permetin que Catalunya, sent un país sense estat, pugui entrar. És una feina de molt de temps perquè cal mirar federació per federació i aquestes es regeixen per les lleis d'on està ubicada la internacional i cada país és diferent. Mica en mica anirem buscant federacions internacionals on puguem accedir. És anar fent una tasca de formiguetes i, de moment, ja en tenim vint-i-una i, mica en mica, podrem anar competint pel món amb la bandera catalana, que és el que volem tots.

· El problema seria amb les federacions internacionals d'esports olímpics.
Aquí hi ha una complicació més gran perquè tenen una reglamentació especial per poder entrar al Comitè Olímpic Internacional, que demana que la federació que entri representi un estat. No en va sí que estem treballant amb diverses olímpiques, amb una sola seria molt difícil que fes el pas però si podem acollir un grup de olímpiques i entre totes fer el pas, potser seria més possible. Ho estem treballant però és una feina que porta molt desgast i és difícil d'anar trobant solucions però hi estem treballant i seria un pas molt important poder rebre el reconeixement d'una federació olímpica i anar als Jocs Olímpics amb la bandera catalana seria un èxit.

· Aquesta limitació marcada per la Carta Olímpica seria un dels mals llegats de Juan Antonio Samaranch?
No ens afavoreix gens. El senyor Samaranch estava al capdavant, evidentment, hi devia tenir molt a dir en això. No sé la seva situació en aquell moment ni els seus interessos però està clar que de cara a Catalunya i al reconeixement internacional del nostre país aquesta limitació no ens ajuda gens. Haurem de lluitar amb això.

Foto: Miquel Rovira / Gen. Cat.

· Sent jugador vau optar, el 2003, per deixar de jugar amb la selecció espanyola. Què us va portar a prendre aquesta decisió després d'haver-hi guanyat un Mundial A i dos Europeus?
Estàvem concentrats abans d'un Mundial a Andorra i en aquell moment les seleccions catalanes estaven en ebullició i la premsa ens pregunten als esportistes si en igualtat de condicions aniríem a la selecció catalana o a l'espanyola. Jo responc que en igualtat de condicions aniria a la catalana i això em suposa que l'endemà al matí quedo expulsat de la selecció espanyola. Això va ser així i a partir d'aquí és quan vaig dir que mai més jugaria amb la selecció espanyola


· Després vau formar part de la selecció catalana que va guanyar el Mundial B a Macau.
Justament l'any següent d'haver renunciat a l'espanyola, som reconeguts provisionalment per la federació internacional de patinatge i tenim la sort de jugar un Mundial a Macau i que capitanejo. És un Mundial molt celebrat, molt gaudit i en el qual aconseguim el títol. Va haver-hi una repercussió mediàtica que amb el món de l'hoquei assumir. Va ser una de les millors competicions que he jugat, no només pel fet esportiu sinó pel fet mediàtic, per poder competir amb Catalunya. Va ser una experiència inoblidable.

· Però després hi va caure la gerra d'aigua freda.
El que vàrem guanyar a la pista, ho vàrem perdre als despatxos mesos després. En la votació definitiva la pressió de l'estat espanyol va ser molt i molt gran. No hi vam poder fer res perquè quan la maquinària de l'estat apreta és un monstre respecte nosaltres i la votació va canviar molt ràpidament. Sempre s'ha dit que el problema és que ens vam fer massa ressò d'aquell reconeixement provisional però si no n'haguéssim fet crec que igualment haguéssim palmat i no haguéssim durat ni un campionat del món. És fàcil parlar després però en el present és molt complicat decidir-ho. No ens treu ningú que vam disputar un campionat del món i esperem que en el futur en puguem gaudir molts més.

· De fet, heu arribat a dir que en les federacions d'esports més majoritaris sense una independència no és possible el reconeixement.
En l'esport més professionalitzat és molt més complicat, els estatuts de les internacionals estan molt més regulats i dificulten l'accés de la catalana. En aquests casos sempre he dit que l'única solució seria que tinguéssim un estat propi. Però com que no és així avui en dia, hem de seguir treballant en aquelles en les quals puguem entrar, la nostra feina és intentar aconseguir el màxim de federacions reconegudes internacionalment amb l'objectiu de poder participar i anar arreu del món amb els nostres colors, aquest és l'objectiu màxim.


· Com es podrà fer amb una retallada del més del 30% del pressupost?
Seguir treballant. Retallar no vol dir quedar-se amb els braços creuats. Són moments d'oportunitats, de meditar noves vies, d'internacionalitzar coses. Tot i que hi ha un 36% de retallades, el que afecta a l'esport és molt menor perquè dins també hi entren moltes instal·lacions, molts equipaments que no han tirat endavant i totes aquestes inversions també queden acumulades en aquest 36% i, al final, l'ajustament en els diners que van directament a l'esport és molt menor. Seguirem treballant, amb o sense diners, això ho tenim clar. A part de treballar pel país, per tenir una xarxa, uns clubs i unes federacions que estiguin al nivell que toca, seguirem treballant pel reconeixement internacional perquè és una de les nostres prioritats.

· Quines són les prioritats?
Les prioritats, ara mateix, són moltes i definir-les en una frase és molt complicat. El que interessa avui en dia és racionalitzar, posar les coses al seu lloc. A tot arreu hi ha estructures -en clubs, en entitats, en federacions...- desmesurades arran dels bons moments que hem viscut, això és així. I totes aquestes entitats estan patint moltíssim: primer de tot perquè els recursos privats no hi són i segon perquè les subvencions públiques tampoc hi són. S'ha de reestructurar tot, mirar d'ajustar les coses evitant que la repercussió directa en el resultat esportiu sigui mínima. Això és una feina importantíssima i hem d'estar molt a prop dels clubs. Hem de mirar de trobar altres vies de finançament, com la llei de promoció i mecenatge perquè el privat que inve rteixi en esport tingui una deducció fiscal; també estem treballant moltíssim per tenir repercussió mediàtica en els mitjans en aquells esports més minoritaris en què costa trobar recursos. I mirar de posar un model de gestió que s'adapti a la realitat actual perquè el model que hem tingut fins ara ha quedat exhaurit. viure de les subvencions ha passat a la història i els inversors privats han disminuït moltíssim. Tot això fa repensar i refer estructures evitant el fracàs de l'esport. Estic molt tranquil perquè s'aguanta molt del voluntarisme, a Catalunya tenim una xarxa de clubs i associacions en què treballa molta gent sense cobrar ni un duro. I aquest és el mèrit i l'èxit de l'esport català.


· En l'esport hi ha aquella dicotomia entre el que és salut i economia.
Evidentment, esport no només és competició. Esport també és salut. Això ho tenim molt clar per això estem potenciant molts programes amb ajuntaments per potenciar l'esport a la tercera edat, l'esport escolar... Sabem que no només és córrer i guanyar sinó que també és integració, és curació. En una població, en una ciutat, saber créixer amb esport és saber créixer bé. Per això, la gent que hi creu ja ho fa així. Perquè una població, un país creixi d'una manera sana i equilibrada, l'esport és una eina importantíssima.
Pel que fa al tema econòmic, avui en dia, l'empresa esportiva suposa al voltant d'un 3% del PIB, que això és molt -moltíssim- i que encara li queda molt camí per recórrer. Estem treballant en moltes idees per potenciar vincles entre empreses esportives, crear clústers, crear moviment econòmic... Barcelona és la segona població en percentatge de gent que acudeix als gimnasos de condicionament físic. Això vol dir que som un país molt esportiu i una ciutat molt esportiva. Tot això hem de potenciar-ho i mirar, per exemple, que els gimnasos de condicionament físic puguin tenir un punt per integrar coneixements i el saber fer, que no vagi cadascú pel seu costat sinó que hi hagi una successió, una unificació de centres que faria créixer l'esport de salut i lleure.

· Quan vau prendre possessió del càrrec vau dir que “l'esport porta vinculat uns valors i vull que siguin els que em guiïn dia a dia: parlo de esforç, el joc net, el sacrifici individual i col·lectiu, del treball en equip”. En quins eixos d'actuació us heu estructurat per poder-ho portar a terme?
Els valors són transversals i afecten a tots els eixos. Les quatre línies de treball són esport com a bé cultural, amb l'esport-salut, amb l'esport-economia i amb l'esport-formació. En aquest any que estem acabant i en el següent serà difícil finançar noves polítiques pels ajustos pressupostaris. Però si més no anirem perfilant-les, ja estem creant comissions per cadascuna d'aquestes àrees i marcant objectius, amb unes finalitats concretes, no fer accions perquè sí i estem preparant un pla estratègic molt important.


· Quan estarà enllestit el pla estratègic?
El pla estratègic, el pla governamental, ja d'inici està fet i, evidentment, es va engrandint a mesura que passa el temps. Cada departament del govern n'ha de presentar un.

Anna Pruna va traspassar les funcions el 20 de gener.

· En la legislatura passada hi va haver un pla de foment de la participació de la dona en l'esport. Tindrà continuïtat?
Sí, és un dels temes importants que també volem tractar. Hem triat una experta en esport femení perquè evolucioni polítiques perquè la dona s'integri cada vegada més a l'esport perquè creiem que encara no hi ha entrat prou. Seguirem treballant perquè la diferència entre el percentatge dels homes i les dones en l'esport es vagi reduint. I veure aquells punts en què la dona deixa de fer esport, mirar el motiu i mirar de trobar-hi solucions, de posar-hi recursos perquè hi hagi la mateixa presència, tot i que a dia d'avui encara hi estem molt lluny.

· La sardana té un àmbit en què hi ha una competició amb uns campionats, que entraria dins de la definició d'esport d'exercici físic en un àmbit reglamentat, normatiu. Què hauria de fer per ser reconeguda oficialment com a esport?
I aquesta competició qui la reglamenta?

· La Unió de Colles Sardanistes (UCS).
I la Unió de Colles Sardanistes està inscrita a Justícia? A Cultura?

· Acostuma a buscar les subvencions a través de Cultura.
Home, jo no en tinc coneixement, no sé si hi ha hagut mai un plantejament de la Unió de Colles Sardanistes aquí per mirar si això es podria encabir com a esport. No en tenia coneixement i seria per estudiar, tampoc conec les competicions de sardanes, certament. Conec la sardana com a ball tradicional però si hi hagués una competició, hi es pogués reglamentar i tingués un sentit... evidentment tot seria plantejar-ho.

· El primer pas seria entrar al Registre d'entitats esportives?
El primer pas seria plantejar el fet que aquesta competició o aquest esport -perquè no deixa de ser un esport- fos reconegut pel Consell Català de l'Esport com a activitat esportiva.

· Per a això hauria d'anar avalat d'algun estudi?
S'hauria d'entrar un projecte, un treball al qual s'expliqués de quina activitat esportiva estem parlant. Pensa que diàriament entren uns esports que gairebé ningú coneix i s'ha d'estudiar molt bé. Hi ha uns paràmetres molt clars que diuen què entra i què no. En el cas de la sardana esportiva no el conec personalment però com en tots els temes aquests s'estudien, s'avaluen, es treuen les conclusions i, a partir d'aquí, es poden rectificar, modificar o acceptar o, a vegades, no tenen cap mena de solució. És qüestió de mirar-ho, ara es parlar per parlar, però tot s'ha d'estudiar, s'ha de mirar. Seria qüestió de fer aquests passos.

· Per tant, el primer pas s'hauria de fer des de la Unió de Colles Sardanistes?
El primer pas seria fer una reunió aquí amb representants de l'esport federat explicant ben bé de què estem parlant, això passaria a una comissió d'experts i aquí se n'avaluaria la viabilitat o no.

· Quin és el paper que tindrà aquesta legislatura la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC)?
La UFEC farà la feina que ha de fer que és estar al servei de les federacions, també està al servei nostre. La UFEC farà el paper que li toca, com ha fet sempre i en concordança amb la Secretaria General de l'Esport serà, diríem, la portaveu de les federacions en tots temes que els repercuteixi o del que elles volen que ens repercuteixi. Evidentment, sempre estem oberts a rebre qualsevol president de federació però si a vegades hi ha posicions comunes, la UFEC s'encarrega de fer-nos arribar les peticions, les inquietuds o qualsevol tema vinculat amb l'esport català.

· Ja per acabar, en l'esport són importants els rècords importants. I podríem dir que vostè ha batut un rècord personal d'un servidor. Us agraïm que ens hagi pogut atendre perquè fins ara no ens havia hagut d'esperar 9 mesos i 8 dies per fer una entrevista.
Només faltaria donar-vos una estona. I més amb la gent que treballeu pel bé de l'esport i així m'ho han fet saber. Tots els que treballem perquè tiri endavant el projecte esportiu català, benvingut serà.



Tweet