'Envestida' pels toros i elogis per ser “civilitzada”

Un dirigent del PP ataca la sardana arran de la prohibició dels toros mentre el diari 'The Guardian' la lloa

Tot i no tenir-hi res a veure, la prohibició de les corregudes de toros a partir del gener de 2012 per part del Parlament de Catalunya ha esquitxat la sardana. Són diversos els opinadors de diaris espanyols que han aprofitat l'ocasió per etzibar atacs contra la sardana, com és habitual quan es marquen contraris a les demandes catalanes.
Aquest cop, però, un diputat del PP a l'Assemblea de Madrid, Juan Soler-Espiauba, ha tractat de “necis” els antitaurins i els diputats catalans que van votar per la supressió de la que considera “la festa nacional per antonomàsia”. El polític aprofita per carregar contra la sardana per dir que “mata d'avorriment, com els nacionalistes”. Unes declaracions al seu bloc que van provocar la reacció de la majoria de partits amb representació al Parlament de Catalunya.
“La sardana té una cosa lleugera, fàcil i civilitzada”
El prestigiós articulista irlandès Colm Tóibín va publicar al diari anglès 'The Guardian' una anàlisi sobre la decisió de la cambra catalana. El novel·lista narra la seua visió arran de la seua estada a Barcelona i explica l'impacte que li va produir veure una ballada de sardanes a la plaça Sant Jaume. I afirma que “aquell dia els estava agraït [als qui dansaven] per alliberar tanta energia suau i elegant. Hi havia alguna cosa tan lleugera, fàcil i civilitzada sobre com es reunien i es referien l'un a l'altre”.
L'escriptor i acadèmic afirma, en l'article titulat 'La prohibició del toreig és una revenja dolça per Catalunya', que “els catalans són fortament orgullosos de la seua identitat i la seua herència, qualsevol que ve a viure a Catalunya pot ser més o menys inclòs a la nació aprenent la llengua”.

[La a plaça de bous de Ceret acull anualment el concurs de colles. /
Foto: Foment de la Sardana de Ceret]

Notícies relacionades: 

- “Quan s'acabin els toros que destinin les places a la cultura catalana”

- “Destinar les places de braus a la cultura seria una manera d'aprofitar l'espai”
- El govern "aplaudeix" la reconversió de les places de braus per a la cultura

L'MP3 fa quinze anys

El format que es va oficialitzar el 1995 ha canviat el consum de la música, també de la sardana i de les obres per a cobla

És present als carrers en petits reproductors, en mòbils, en cotxes, als ordinadors i en tota mena d'aparells electrònics. Fàcil d'intercanviar, ha ajudat a individualitzar el consum musical i ha provocat una revolució cultural que ha descol·locat la indústria de la música, que encara no ha sabut com reposicionar-se. L'MP3 és un format d'èxit que acaba de celebrar el seu quinzè aniversari. La sardana i la música per a cobla no n'ha quedat al marge.
El 14 de juliol de 1995 quedava fixada la denominació d'un tipus d'arxiu d'àudio comprimit que s'ha estès al mateix temps que ho han fet altres tecnologies de la informació i de la comunicació com ara Internet, la principal via per a l'intercanvi i la descàrrega.
Actualment, des d'Ares fins a l'eMule, es poden baixar la interpretació d'obres dels autors més populars de la sardana. L'associació Músics per la Cobla s'aprofita de les possibilitats de l'MP3 per donar a conèixer bona part dels enregistraments de la Cobla de Cambra de Catalunya a la seua pàgina web.
“Quan el mercat està com està i la gent no entra a les botigues de discos, els artistes que tenen moltes actuacions i hi venen el disc, t'acaben rendibilitzant la producció i et fan possible continuar produint”, explicava a CREUANT el responsable de la discogràfica PICAP, Joan-Carles Doval.
No va aparèixer d'un dia per l'altre. Abans i tot que l'enginyer alemany Karlheinz Brandenburg fes les seues aportacions a través de l'Institut per a Tecnologies de mitjans digitals Fraunhofer d'Ilmenau (FIDMT), que dirigeix. Qui és professor de la Universitat Tècnica d'Ilmenau resolia amb l'MP3 un problema plantejat des dels anys 70: el gran pes dels arxius sonors en uns sistemes operatius d'ordinadors amb una capacitat molt menor als d'avui en dia. Fins llavors, els formats emprats pels internautes tenien una qualitat lamentable. La clau de l'MP3 és el fet d'esborrar les freqüències més greus i agudes que gairebé són imperceptibles per a l'oïda humana.
Brandenburg és desconegut per al gran públic però la direcció dels seus projectes li ha suposat reconeixements com la designació, per part de la Comissió Europea, de la figura simbòlica d'ambaixador per a l'any europeu de la Creativitat i la Innovació, el 2009.
La descàrrega i el pirateig dels discos està obligant la indústria a resituar-se. I sembla que no han trobat la solució per mantenir el seu negoci. “Penso que encara està molt per estudiar els seus efectes perniciosos o no”, confessava Núria Viladot, de Columna Música.

[El format ha facilitat l'aparició de nous aparells de reproducció./

Foto: Albert Font-Tarrés] 

'Música' no és un mot femení?

Les dones tenen una presència desigual malgrat haver superat les reticències inicials del context

A.F.-T. / Lleida
S'acaba el curs per als estudiants, també per als dels centres d'educació musical. Alguns resten pendents de definir el seu futur. Diríem que la majoria són nois entre els aprenents d'instruments de la cobla si només ens fixéssim en les dades del Conservatori Municipal de Lleida. On són 7 de cada 10. Ara bé, el centre lleidatà està mancat de la filera del davant, on hi ha els instruments més característics d'aquesta agrupació musical catalana fixada a la segona meitat del segle XIX (flabiol i tamborí, tible i tenora). Aquest curs només ha tingut un estudiant de tenora. Xiquet. Si mirem a la fila del darrere, s'hi poden trobar alumnes de trompeta (set xiquetes i setze xiquets) , trombó (una xiqueta i onze xiquets) i contrabaix (tres xiquetes i vuit xiquets). Caldrà veure, però, si mai acaben tocant en alguna de les cobles que tenim distribuïdes pel territori.
Superats els 'assumptes de faldilles'?
Els canvis de mentalitat han permès l'entrada de les dones a un conjunt instrumental en què el predomini de l'home era general. Hi havia músics que passaven força temps fora de casa fent les seues gires. I, sobretot, era un espai masculí. I d'aquí, s'explica, vindria alguna de les reticències a l'entrada de dones. Potser, fins i tot, per la complicitat que alguns trobaven davant dels 'assumptes de faldilles'.
A tocar de la paritat
Dos cobles més d'Agramunt estan a prop del 50% de dones. Es tracta de Riella i Quatre Vents. En una, la filera de davant, la dels instruments insígnia, està ocupada per Mercè Badia, al flabiol i el tamborí; Judit Puigpinós i Laura Pallàs, al tible, i, a la tenora, Judit Bertran i Marina Laplana. En l'altra, s'alternen instrumentistes de vent-fusta amb vent-metall i el contrabaix: Ester Fitó (flabiol i tamborí), Núria Civis i Rosa Pedró (tible), Nathalie Roig (trompeta) i Marta Cama (contrabaix).
Dos de tres
Les principals cobles de Ponent, Jovenívola d'Agramunt i Bellpuig Cobla, tenen tres components. Les tiblaires Anna Nuri Bertran (1974) i Judit Sorribes (1979) i la flabiolaire Montse Soques (1990) són tres dels onze instrumentistes del conjunt de la Ribera del Sió, sense comptar el director Esteve Molero. La segona compta amb la tiblaire Marta Andreu (1981), va substituir la flabiolaire Neus Puig (1987) per Laia Boleda (1993) i té la compositora Concepció Ramió com a directora. Justament, Ramió és considerada la primera dona que va tocar la tenora en una cobla gironina als anys 80.
Les dones, el 0'03% de Músics per la Cobla
L'associació Músics per la Cobla no agrupa pas tots els professionals de l'àmbit però de les seues 186 persones associades, només sis són dones. Queda clar, però, que n'hi ha moltes més no associades.
A l'educació superior, 9 homes de cada 10
L'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), que atorga un títol oficial equivalent a la llicenciatura universitària, ha comptat aquest curs amb 633 alumnes. Les dones representen el 39,81% del total amb 282 inscrites. Si només agafem les dades dels instruments que acostumen a ser dins d'una cobla, la xifra baixa a l'11,9% amb 5 estudiants (dos flabiolaires, una trompetista i dos trombonistes), dels 42 totals. Sense separar per sexes, l'ESMUC ha donat classes a 3 flabiolaires, 6 tenoristes, 12 trompetistes, 10 trombonistes, 3 fiscornaires i vuit contrabaixistes. No hi ha hagut tiblaires.
El cas d'Agramunt
A Ponent, hi ha cobles a Lleida i a Cervera però els dos nuclis on han germinat projectes en aquest àmbit amb qualitat i quantitat és a Bellpuig i a Agramunt. A la primera, hi ha una cobla reconeguda arreu i la Juvenil Lo Castell, sorgida del centre municipal de música. De l'Escola Municipal de Música d'Agramunt (EMMA) n'han sorgit tres: Jovenívola, Quatre Vents i Riella.
El curs 2009/2010 l'EMMA ha estat força igualat en sexes: 106 nens i 100 nenes. S'hi fa des d'iniciació fins al grau mitjà. Vint-i-dos alumnes podrien nodrir alguna de les cobles agramuntines: un flabiol (xiquet), dos tibles (noies), nou tenores (set xiquets i dos xiquetes), cinc trombons (quatre xiquets i una xiqueta) i cinc contrabaixos (un xiquet i quatre xiquetes). Cap fiscorn, enguany.
El testimoni escrit
Costa trobar entre els milers de sardanes composicions signades per dones. Això fa que tinguin sentit actes com el que organitza l'Agrupació Sardanista de Tiana per al Dia de la Dona Treballadora: un concert de compositores. L'any passat hi va tocar la Bellpuig Cobla. El motiu? A l'organització li va agradar el disc que va servir perquè el gran públic conegués l'obra escrita de Concepció Ramió, que a l'agost farà 49 anys. Enguany, s'hi van poder escoltar, entre altres, dos obres de dos joves talents: Bàrbara Ardanuy (1988) i Anna Abad (1992).
Abans d'elles, però, s'hi havien atrevit noms com Montserrat Campmany (1901), Elvira Guasch (1906), Maria Rosa Alonso (1931), Anna Fort (1934), Teresa Borràs (1923) o Rosa Almagro (1920). També hi entraria la pallaresa Montserrat Rocafort (1912) amb la sardana commemorativa de la Pobla de Segur, Ciutat Pubilla de la Sardana 1967. De les poques escrites per una dona en el mig segle de pubillatge que se celebra enguany.
Ja cap als anys 80, s'hi van animar Montserrat Pujolar i Pepita Llunell. Ja entrats al segle XXI, s'estrenen la popular Dolors Viladrich (1936) o la flabiolaire de la Contemporània Maria Mercè Navarro (1963).

[La tiblaire Anna Nuri Bertran és una veterana de la Jovenívola d'Agramunt, hi toca des del 1987.

Foto: Albert Font-Tarrés] 

Planifiquen un museu de la cobla

L'edifici que l'ha d'acollir, a Cassà de la Selva, ha rebut una subvenció del FEDER per ser rehabilitat

Cassà de la Selva, a la comarca del Gironès, tindrà un museu dedicat a la cobla, segons ha anunciat el consistori municipal. Per ara, ha engegat el projecte de rehabilitació de l'edifici que l'hauria d'acollir, Can Trinxeria, i que ha rebut una subvenció de 551.301 euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
L'edifici, que data del 1897, és d'estil neomedieval i és situat al centre històric de la població, a la plaça de la Coma. El que havia estat una casa pairal va quedar abandonada i va ser adquirida per l'ajuntament fa més de vint anys. La casa “està apuntalada”, segons va afirmar a CREUANT la regidora Helga Nuell; tot i així, durant els darrers anys el pati de la finca ha fet funcions d'auditori per a activitats culturals.
Can Trinxeria, bé d'interès local, compta amb 1.100 metres quadrats construïts, dels quals 800 són útils, tal com va explicar a aquest bloc l'arquitecte municipal. La idea és que el museu s'ubiqui a la planta baixa i en part de la primera planta d'un edifici que també contindrà despatxos, un auditori i un magatzem.
El FEDER només és per a la rehabilitació
L'ajuda del FEDER és per “evitar que no caigui”, explica Nuell. Tot i que la rehabilitació hauria de finalitzar abans del 31 de desembre ja esperen “que haurem de demanar una pròrroga” ja que les obres es troben en procés de licitació i no tenen una data d'inici.
El projecte del museu, “més endavant”
La regidora responsable del projecte, Helga Nuell, afirma que el projecte de museïtzació “vindrà més endavant” encara que ja han concretat que el centraran a la cobla perquè “de dedicat a la sardana ja n'hi ha”, en referència a la sala temàtica del Museu d'Història de la Ciutat de Girona. Tot i així “també hi haurà alguna cosa dedicada a la sardana però encara està per veure com ho concretarem”.
Nuell no s'atreveix a posar cap data per l'obertura del museu.


Cassà, terra de sardanes i cobles
La població del Gironès té una forta vinculació amb la sardana i amb la cobla. La prova en són la setantena de sardanes amb referències a la població, les tres cobles que actualment hi tenen seu: Selvatana, Selvamar i Marina o la forta activitat dels Amics de la Sardana de Cassà de la Selva, que enguany celebra els seus 35 anys.
Amics de la Sardana, que col·labora amb diferents actes del municipi, promou actes com la Nit dels Músics, que en l'edició de l'any passat es va formar una cobla de cassanencs amb 49 instrumentistes. També ha organitzat grans esdeveniments com la Ciutat Pubilla de la Sardana de l'any 2000, la Cloenda del Campionat de Catalunya 2003, una vintena de trobades infantils o el que van anomenar com 'Homenatge Nacional als músics casssanencs', que va congregar un centenar i mig de músics. L'entitat, que també compta amb un esbart, té actualment quatre colles actives: 'Estel de les Gavarres' (aleví), 'Aires Cassanencs' (juvenil), 'Mans amigues' (gran) i 'Amics dansaires' (veterana), que assagen una hora i mitja cada dissabte en diferents horaris.
La forta activitat de l'entitat li ha valgut diferents guardons de l'Obra del Ballet Popular com el Premi a les Iniciatives 1991, per la Nit dels Músics; el Premi a la Constància 1995 per a Josep Moré, o el Premi a la Divulgació 2001 Pedagògica per a Quim Massa, per la tasca del president en la difusió de la sardana a les escoles.
Per la seua part, la cobla Selvatana va rebre el Premi Sardana a la difusió i promoció 2009.
Municipi amb història sardanista
La primera cobla de Cassà data de mitjans del segle XIX. Des de llavors n'ha tingut diverses. A principis del segle XX va comptar amb algunes de les cobles amb més prestigi del país com ara la Unió Cassanenca, La Principal de Cassà o la Selvatana. Una activitat que s'estronca amb la Guerra del 1936-1939 i que reviu de la mà de Josep Coll i Ligora. L'autor del mètode de tenora i tible va nàixer a Llançà però des de molt jove queda vinculat amb Cassà, població on mor el 1965.
Per la història queden noms de músics cassanencs com Modest Puig (fiscorn i trombó), Josep Puig 'El Moreno' (fiscorn), Josep Mir (tenora) o Delfí Sunyer (contrabaix), entre molts d'altres.
La primera colla formal de competició de Cassà de la qual es té constància va ser 'Primavera', que data del 1943.

[Façana de Can Trinxeria de Cassà de la Selva /
Foto: Tots els drets reservats a Julio M. Merino, extreta de 'Panoramio' amb el consentiment de l'autor]

Un any després

Marc Isan, guanyador de la passada Beca Bernat, canviarà de cobla al febrer
Després que el 2007 quedés deserta per primera vegada, el tenora targarí Marc Isan va fer-se amb la darrera edició de la Beca Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes de cobla. Ho va aconseguir sent titular de la Cobla Premià, després d'haver fet els primers passos amb la Cobla Tàrrega Jove.
Un any més tard, explica a SARDANEJANT que continua les classes amb Jaume Vilà i que “amb els diners vaig aprofitar que tenia un coixí per canviar de tenora”. Ha deixat l'instrument construït per Miquel Puigdellívol i que “ja tenia dos o tres anys” per un altre elaborat per Pau Orriols.
Isan, de 20 anys i estudiant de Física, anuncia que al febrer deixarà la Cobla Premià per incorporar-se a la Cobla Ciutat de Terrassa, dirigida per Jordi Figaró. Aquesta formació compta, per ara, amb el tiblaire i oboista lleidatà Ivan Alcazo, de 23 anys.
La formació terrassenca es troba en un procés de reestructuració, que podria comportar fins a set canvis, entre les quals es podria trobar Alcazo, que ha manifestat la seua voluntat de canviar. Tot amb tot, la plantilla no acabarà de tancar-se fins a mitjans de febrer, segons fonts de la cobla.

[Marc Isan durant una actuació amb la Cobla Premià /

Foto: Tots els drets de Marc Isan]

“Estic orgullós que hagin considerat que mereixia la beca”

El tiblaire verduní Sergi Santaengràcia rebrà avui la Beca Bernat juntament amb Gerard Serrano

El verduní Sergi Santaengràcia, de 19 anys i tiblaire de la Bellpuig Cobla, serà premiat avui amb la Beca Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes de cobla durant el concert de reis del Teatre Armengol de Bellpuig. L'ajuda de 2.500 euros l'haurà de compartir amb el trompetista Gerard Serrano, de 20 anys i natural l'Hospitalet de Llobregat, ja que el jurat va decidir atorgar-la 'ex-aequo'. Santaengràcia ha manifestat a SARDANEJANT que “estic orgullós que hagin considerat que em mereixia la beca”.
“M'anirà molt bé per pagar les classes”
Santaengràcia, que abans de ser titular amb la Bellpuig Cobla havia passat per la Tàrrega Jove, rep classes teòriques a l'escola de música de Tàrrega i classes particulars de tible amb Jordi Vilaró. Al mateix temps que toca el saxofòn, encara que afirma que “me'l plantejo com una afició”. El tiblaire de Verdú afirma que “els diners de la beca m'aniran molt bé per pagar les classes” ja que, explica, “m'interessaria entrar a l'Escola Superior de Música de Catalunya”. Un objectiu per seguir la seua voluntat de dedicar-se professionalment a la música.
Durant el concert de Reis interpretarà, com agraïment per la beca, la sardana 'La pallaresa', obra de Conrad Saló. El motiu de l'elecció: “té un cant preciós a la meitat dels llargs que m'agrada, està molt ben equilibrada”.
Per fer-se mereixedor de la valoració del jurat va haver de tocar dos obres: una elegida pel candidat i una altra per l'organització. Santaengràcia va triar una sonata de Mendelssohn i va interpretar, com marcaven les bases, l'obra 'Chanson et passepied' de la compositora francesa Jeanine Rueff.
“Potser aprofiraré per comprar-me un 'piccolo'”
El trompetista Gerard Serrano Garcia confessa que “estic pensant en que els diners m'ajudin a comprar una trompeta 'piccolo', encara que no m'he mirat res”. El de l'Hospitalet de Llobregat actualment és titular de la Cobla Lluïsos de Taradell malgrat que avança que “marxaré al febrer i plegaré de tocar sardanes”. El motiu: estudia tercer curs de la llicenciatura de trompeta a l'Escola Superior de Música de Catalunya i “m'és difícil de compaginar els estudis amb 150 'bolos' a l'any, no tinc temps per a tot”.
Aquesta tarda interpretarà 'Toca, Ben' del perpinyanenc René Picamal.
Davant del jurat va triar de tocar un concert romàntic d'Almicare Ponchielli mentre que la peça obligada va ser 'Boutade', de Pierre Gabaye.
Compartiran escenari amb la Bellpuig Cobla
L'ajuntament de Bellpuig i l'associació Músics per la Cobla lliuraran dimecres el premi de la setzena edició de la Beca Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes de cobla. Serà durant el concert anual de Reis que coorganitzen l'Agrupació Sardanista de Bellpuig i el consistori municipal. L'actuació, que començarà a les sis de la tarda al Teatre Armengol, anirà a càrrec de la Bellpuig Cobla. L'entrada costa 4 euros.

[Santaengràcia va tocar amb la Bellpuig Cobla
a Balaguer l'1 de gener, davant de més de 120 persones /
Foto: Albert Font-Tarrés]

"No cal crear alarmisme"

[Versió ampliada del reportatge publicat a SARDANEJANT (19/09/2009)]
.
“No cal crear alarmisme”
Els especialistes transmeten tranquil·litat als sardanistes pel virus de la grip nova però recomanen la higiene de les mans

ALBERT FONT-TARRÉS/Lleida

“No podem caure en una psicosi col·lectiva”, afirma el director mèdic de l’Hospital de Santa Maria, el Dr. Jaume Capdevila. I és que el virus de la grip A H1N1 “és menys virulent que els de la grip ordinària, l’estacional”, afegeix. En el mateix sentit es pronuncia el Dr. Gerard Torres, de l’àrea de medicina interna del centre hospitalari: “hi ha una alarma exagerada i no sembla que hagi de ser tan maligna”. Es preveu que no serà fins a finals d’octubre i principis de novembre quan el virus tindrà més activitat aquí.

Serenitat
A principis d’agost es va conèixer que el Col·legi de Metges de Madrid havia penjat una pancarta a la façana de la seua seu amb un lema que va crear sensació: “No facis petons, no donis la mà, digues hola”. Preguntat per això, el Dr. Capdevila respon que va ser una mesura ràpida però que “ara tenim més dades perquè ha passat per tot l’hemisferi sud en període d’hivern i hem vist que no ha afectat tant com es pensava”.

Mesures de prevenció

“La higiene de mans és la primera mesura”, explica el Dr. Capdevila. I recorda que “aniria bé que ho féssim no només per la grip A sinó per altres gèrmens i malalties”. Un gest que s’hauria de portar a terme “en tots els episodis de la vida i almenys tres o quatre cops al dia”. Preguntat per si a les ballades de sardanes caldrien dispensadors de sabó o de productes desinfectants a base d’alcohol contesta que “jo no ho veig indispensable”. Mentre que el Dr. Torres creu que “potser seria massa exagerat”. Responsables sanitaris de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova consultats per SARDANEJANT consideren que “a data d’avui [dilluns] això seria desproporcionat perquè el grau d’afectació és mínima”. Encara que asseguren que “no estan autoritzats per fer declaracions a la premsa”.

Més que un aiguat

La higiene de les mans no passa només per un aiguat amb una mica de sabó. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elaborat pòsters per mostrar com rentar-se les mans. Estableix que la durada recomanada és d’entre 40 i 60 segons i que s’ha de fregar tota la superfície de les mans. I per acabar, eixugar-se-les amb una tovallola d’un ús, que s’aprofitarà per tancar l’aixeta.

Després cal evitar que s’embrutin de nou, motiu pel qual el Departament de Salut, en el seu pla de prevenció, recomana tapar-se amb un mocador rebutjable en tossir i esternudar i, després, llançar-lo. El mateix, quan cal torcar-se el nas.

Ballar amb desconeguts

Les rotllanes són obertes a tothom que hi vulgui entrar però el Dr. Capdevila recorda: “entenc que quan algú acudeix a aquest tipus d’actes és pequè es troba bé”. En tot cas si hi ha la sospita “el millor és no emportar-se les mans a la boca i el nas” –explica el Dr. Torres– “i mantenir una distància d’un parell de metres”. Tot i així, els especialistes criden a la responsabilitat personal i a “quedar-se a casa, trucar el metge de capçalera i fer el tractament que ens estableixi”.

Símptomes de la grip nova

Es diferencien poc de la grip estacional ordinària, en destaquen la febre, la tos i el malestar general. També podria ser que els afectats presentessin nàusees, vòmits o diarrees.

Els ens federatius, a l’espectativa
Ni la Federació Sardanista de Catalunya ni la Unió de Colles Sardanistes (UCS) han establert cap protocol ni n’han contactat amb autoritats sanitàries, segons han confirmat a SARDANEJANT els respectius presidents. Tot i així, Bartomeu Duran, responsable de la Federació, assegura que “vaig estar parlant de sardanes amb la consellera de Salut, Marina Geli, i no va sortir res de la grip A, suposo que si hi hagués hagut res a dir, m’ho hagués comentat”. Santi Ferrerfàbrega, president de l’UCS, argüeix que “tothom està a l’espera de com evoluciona”.

Psicòsi col·lectiva

Hi ha veus crítiques amb l’alarmisme creat arran d’aquest nou virus d’orígen porcí. Ja de bon principi l’expert de l’OMS, Germán Velásques, va afirmar en una entrevista a l’agència EFE que “estem davant un fenòmen en què hi ha una sèrie d’interessos: els específics, purs i nets de la salut pública que hem de defensar des d’aquí, però que es barregen i a vegades s’emboliquen a nivell global o nacional amb interessos que també són comercials”. En aquest sentit, el pediatra basc Xabier Onaindia apuntava recentment, en un escrit publicat al diari Gara, que “hem de sospitar que tot aquest espectacle mediàtic i tremendisme no és sinó una manipulació que ha generat angoixa sense necessitat a milions de persones, i probablement amb objectius poc innocents”. El Dr. Onaindia afegeix que tot plegat recorda a una societat “permanentment sotmesa al caos i a la temença perquè accepti solucions que en condicions normals rebutjaria”.

Per la seua banda, l’intel·lectual i exdirector del mensual ‘Le Monde Diplomatique’, Ignacio Ramonet, a la publicació de setembre afirma que GlaxoSmithKline, Novartis i Sanofi “es disposen a guanyar milers de milions d’euros més en els pròxims mesos gràcies a les vendes massives de la vacuna contra el virus A (H1N1) de la nova grip”.

[Foto: Albert Font-Tarrés / Arxiu]

La religiositat de la Ciutat Pubilla, qüestionada

A les portes de la commemoració del mig segle de les Ciutats Pubilles de la Sardana critiquen els vincles religiosos d'alguns dels seus actes, coorganitzats per l'ajuntament de la població

Durant l'any 2010 se celebraran els 50 anys de la primera Ciutat Pubilla de la Sardana, que va recaure a Girona. Des de llavors, hi ha elements que s'han establert com a clau de l'esdeveniment: el monument dedicat a la sardana, el missatge al món sardanista per part d'algun personatge conegut, la clau que s'inclou en el clauer de les 'meritíssimes'... Malgrat que en algunes edicions hi ha hagut alguna excepció. Mirant els actes de proclamació podria sembla que també fos inamovible la relació amb la religió cristiana catòlica. La CPS la designa la Federació Sardanista de Catalunya, que ha agafat el relleu de l'Obra del Ballet Popular -ens amb el qual comparteix president-, però el programa l'organitza una comissió formada per l'ajuntament de torn i entitats de la població. Aquesta qüestió i la implicació d'un organisme públic han generat algunes queixes.

Provoca una intervenció al ple municipal
A Mataró, protagonista del 2009; l'ofrena floral a les relíquies de 'Les Santes', patrones de Mataró, durant els actes de proclamació de l'abril amb la presència dels representants municipals va suposar la queixa del regidor Xavier Tria-Safont (CUP) durant un ple previ. Tria-Safont va explicar aquells dies a SARDANEJANT que "som taxatius que el govern no ha de participar en cap acte religiós perquè ha de tenir una laicicitat total". Tot i així, va matisar que les entitats sardanistes "tenen tot el dret a fer actes religiosos, tot i que els plantejo la reflexió que així no farem de la sardana un element transversal, actiu, participatiu, popular, de carrer, universal i per a tothom".
El regidor també va manifestar que "si volem que el jovent no es faci enrere per ballar sardanes i que no s'avergonyeixi de fer-ho hauríem de renovar i traure-li les rèmores d'un passat conservador".

"Com a càrrec públic no poden prendre posicions religioses"

"Cadascú pot fer el que vulgui, ara bé, amb això el que fan és excloure bona part de la societat ja que un 40 per cent de la gent no és religiosa". Aquesta és l'opinió expressada per Albert Riba, president d'Ateus de Catalunya, després de ser preguntat per CREUANT. Un posicionament que canvia quan afecta a alcaldes i regidors -com és el cas-, "els càrrecs públics no poden prendre posicions religioses, com a tal tenen un càrrec aconfessional; altra cosa és el que facin a nivell privat".

Riba es pregunta "què passarà quan tinguem un alcalde budista o seguidor de la cienciologia?". I afegeix: "sembla que això no canviarà fins que no surti un alcalde musulmà que organitzi un acte sardanista en una mesquita".

La religió i els representants públics en el marc legal 
La constitució espanyola estableix al seu article 16.3 que "cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església catòlica i altres confessions".
L'estatut de Catalunya vigent també hi tindria alguna cosa a dir en el seu article 40.8: "Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l'origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l'orientació sexual, i també han de promoure l'eradicació del racisme, de l'antisemitisme, de la xenofòbia, de l'homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones".

Cap canvi

Unes crítiques que l'executiu de Joan Antoni Barón no va assumir. De fet, Mataró forma part de les poblacions que programen una missa catòlica per la festa major amb presència institucional.

Així mateix, un altre dels actes destacats de l'any: el de lliurament dels Premis Sardana (dissabte passat) va tenir lloc a la basílica de santa Maria de Mataró. Això, un any després d'haver-se fet al santuari de Montserrat, la comunitat benedictina del qual ha rebut la Medalla al Mèrit Cívic en l'edició d'enguany  per haver acollit els Aplecs d'Esbarts des de 1956.

"No s'obliga ningú a anar-hi"
Preguntat per CREUANT, el president de la Federació Sardanista de Catalunya -entitat responsable de la CPS- i de l'Obra del Ballet Popular, Bartomeu Duran, contesta preguntant-se: "aquest és un país democràtic o no ho és? Cadascú pot opinar el que vulgui i l'ajuntament no va obligar ningú a anar-hi", afegeix. Duran recorda que hi ha hagut èpoques en què l'església catòlica ha mantingut actituds hostils cap a la sardana: "al segle XV el rector d'Olot va prohibir la sardana i encara hi som". Així mateix, considera que "per molt càrrec públic que se sigui cada persona fa el que vol, el que hem de mirar és que no s'embutxaquin diners davant de tots".
Bartomeu Duran afirma que "la sardana és una dansa col·lectiva i està unida a tothom, a gent de diferents edats, religions, etcètera i que vagi de bracet de l'església catòlica em sembla bé. I si ens conviden a una sinagoga o on sigui, per què no anar-hi?"
Segons Duran, des de la Federació Sardanista de Catalunya i de l'Obra del Ballet Popular "estem al marge de tot això, seguim un calendari i tothom és digne de fer el que vulgui mentre no s'obligui a ningú".
La Federació Sardanista de Catalunya (FSC) és l'encarregada d'escollir quina població ostentarà el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana (CPS) a partir de les candidatures presentades pels ajuntaments, que han de comptar amb el suport de l'associacionisme local. La primera que va escollir la FSC va ser Sant Climent de Llobregat, CPS del 2008, després d'haver agafat el relleu a l'Obra del Ballet Popular, ens promotor de l'esdeveniment.

La CPS del 2010 tindrà una parròquia a la comissió organitzadora
La propera Ciutat Pubilla de la Sardana serà l'Escala. Els organitzadors van presentar a principis de mes el primer número del butlletí '7 de... nous horitzons' en què s'hi anunciava el llistat de la quinzena llarga d'entitats que són part de la comissió que prepara l'esdeveniment, entre les quals hi consta l'església parroquial de sant Pere.
Tot i que, per ara, no ha trascendit si hi haurà cap acte en algun centre religiós. "No hi ha cap programa concret", assegura Bartomeu Duran. I afegeix que "no hem discutit si hi haurà ofici [religiós] o no ni si s'entrarà a l'església o no perquè encara no ha arribat el moment de fer-ho".

[Foto: Albert Font-Tarrés / 

Acte de lliurament dels Premis Sardana 2009

 a la basílica de santa Maria de Mataró (21/11/2009)]

Aprendre en un tancar d'ulls

Dimarts vam visitar un grup de jubilats de l'ONCE que fan els seus primers puntejos a la seu central de l'organització a Catalunya, situada a Barcelona

L'Oto supera la vuitantena, no hi veu pràcticament gens i avui s'ha animat a provar d'aprendre sardanes. En acabar la sessió ja és un més de la rotllana i balla una peça sencera. Ha assimilat els passos en una sola classe. Malgrat que en Jordi Fort Font, el promotor del curs, ens avisa que és un cas excepcional però sí que els aprenents que té “s'hi fixen molt. javascript:void(0)Al no veure-hi, estan més atents i es distreuen menys”.

Com l'Oto són al voltant d'una vintena de persones que s'han interessat per la sardana, ara, en edat de jubilació i amb poca o nul·la visió. Encara que, abans d'intentar-ho, no sempre es creuen capacitats per practicar-ne el ball. “N'hi ha que vénen desanimats i em diuen: <>”. Quan ho explica es dirigeix cap a una de les aprenents: “Isabel, m'ho deies o no la setmana passada?”. “Sí, ara ja m'agrada fins i tot la música, que abans no coneixia”, respon ella.
Aquest monitor de 72 anys ha posat en marxa un mètode en què les mans adquireixen importància. Si a l'hora de ballar ja són el punt d'unió amb l'altre, amb aquest sistema no només serveixen per agafar-se quan es balla sinó que faciliten l'aprenentatge dels novells. D'entrada, s'asseu a taula davant per davant amb els seus 'alumnes' i els agafa les mans: “tota música té uns compassos. Tam-tam-tam”. “Va, no les tinguis tenses” i els ensenya els passos. “Ara amb els peus”.
“Jo estic igual que ells i vaig haver de pensar com me n'haurien d'ensenyar si no en sabés”. En Jordi també és afiliat a l'ONCE des dels 44 anys, quan va tenir un despreniment de retina. “Abans, però, ja tenia una miopia magna [a partir de 8 dioptries i és de caràcter degeneratiu]”. Ens explica que el despreniment li va canviar la vida i que “en aquell moment sort en vaig tenir de la meva dona i els amics, entre tots em van emparar i em van animar”.
En Jordi havia intentat diferents ocasions incorporar la sardana dins del programa d'activitats de l'associació de gent gran. Ara ho ha aconseguit. Com? “Posant-hi encara més ganes al proposar-ho a l'equip directiu, que ara és més accessible”. I és que aquesta dansa és una de les seves aficions des dels 15 anys i, a més d'haver fet de monitor en diversos cursos per a totes les edats, condueix, des del 1982, l'espai 'Nostra Dansa' de Ràdio Cornellà, l'emissora de la seva població. Aquesta tasca de presentador li ha permès entrevistar algunes personalitats, cosa de la qual es mostra orgullós, com l'expresident Jordi Pujol Soley, el periodista Antoni Bassas o l'actual president de la Generalitat José Montilla Aguilera, entre altres. També en ràdio, es va atrevir, l'any 1993, a fer un programa de 12 hores, cosa que li va valer el reconeixement de la Generalitat de Catalunya i de l'Obra del Ballet Popular i “això em va animar encara més a continuar”. Però no és l'únic que li han retut, el 2001 va rebre una menció del premi Ciutat de Cornellà i l'han homenatjat en diversos aplecs. És amb amb l'excusa d'aquesta manifestació sardanista que ha vingut a Lleida en alguna ocasio i l'ha fet viatjar per diferents punts d'Europa amb l'Aplec Internacional, del qual no s'ha perdut cap de les vint edicions amb l'Agrupació Amics de la Sardana de Cornellà.
En Jordi compta per fer el curs, que aquesta setmana ha arribat a la quarta sessió, amb la col·laboració de la seva dona, Magdalena Vila Miret, i un amic seu de l'Agrupació, Josep Malgrat, que “com que hi veuen, comproven si tothom fa bé el punteig”. Així, un cop per setmana i fins al juny, per l'edifici barceloní del carrer Sepúlveda hi aniran assistint persones interessades en aprendre la sardana, n'hi ha que són cecs -que no hi veuen- i d'altres que mantenen un petit camp de visió. Entre aquests darrers hi trobem una lleidatana, la Dora. Va nàixer a la capital de Ponent però amb 15 anys va marxar “per qüestions familiars” a viure a Barcelona, on després d'una estada a Madrid es va assentar i casar. La Dora té una renitopatia pigmentària, una malaltia hereditària degenerativa que produeix una disminució de la capacitat visual que no s'acostuma a manifestar abans de l'adolescència. De fet, la Dora se'n va començar a adonar a partir dels 45 anys: “em notava maldestra conduint i vaig insistir a un amic oculista que m'ho mirés a fons. Després d'unes proves, m'ho va diagnosticar”. “Ara que hi ha llum percebo la teva ombra, per exemple, sé que portes una samarreta blanca però si te la canviessis ja no et reconeixeria”.
Abans de marxar, aquesta barcelonina amb arrels ponentines que ha estat vinculada durant anys a la ràdiodifusió ens anuncia que “el proper 1 de febrer l'espai que l'ONCE té a Ràdio Estel parlarà del curs. Vaig parlar amb els responsables, no podia ser que us n'interesséssiu des de Lleida i els de casa no en parléssim”, i més d'un s'acomiada amb un “a veure si s'animen per Lleida a fer el mateix”.

[Imatge 1: Jordi Fort (esquerra) ha trobat en les mans la manera més senzilla d'ensenyar els passos que haurande fer amb els peus.
Imatge 2: L'Oto,que ha aprés a ballar en un dia, punteja sota la supervisióde la Magdalena.
Imatge 3: Els tres monitors. D'esquerra a dreta: Josep Malgrat, Magdalena Vila i Jordi Fort. 
TOTES LES FOTOS: ALBERT FONT-TARRÉS]