Avui voldria destacar alguns del reportatges recents fets pels companys del programa 'Nydia' que hi ha disponibles al 3alacarta.
· Campionat de Catalunya de la modalitat de Punts lliures (a partir dels 11 minuts i 48 segons).
· Sobre els 25 anys de la Bellpuig Cobla (del minut 14.40 fins al 23.19)
· Dos compositors nord-americans estrenen per a cobla i Josep Padró uneix aquesta formació amb el violí. / El contrapàs per Albert Sans i Catherine Allard.
· Sobre els espectacles de Carles Santos a la Fira Mediterrània de Manresa i recordatori per a Lluís Lloansí.
dissabte, 5 de desembre del 2009
dijous, 3 de desembre del 2009
Núria Feliu rep el premi Rotllana 2009
La Nit de la Sardana clou la temporada guardonant persones i entitats
La cantant Núria Feliu va rebre dissabte passat el Premi Rotllana que atorga la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida per haver homenatjat la sardana a través de la seua discografia, al restaurant Resquitx de Mollerussa. Durant la gala de la Nit de la Sardana també es van lliurar els Rotllana dels òrgans que conformen l'ens federatiu i els guardons del Campionat de Colles Sardanistes de la Terra Ferma 20009.
L'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL), coordinadora del Campionat, va entregar el seu Rotllana al lleidatà Juanjo Garcia i Mora, per la seua trajectòria com a capdanser, dansaire i revessaire de colla. El reconeixement del pla d'ensenyament 'Saltem i Ballem' va recaure a la monitora bellvisenca Montserrat Minguella i Torres. El lleidatà Col·lectiu Cultural de Cappont, una associació centrada als gegants i coorganitzadora de l'Aplec de la Sardana de Cappont, va rebre el Premi Rotllana de la Coodinadora d'Aplecs de la Sardana de les Comarques Lleidatanes per haver inclòs la sardana a la seua programació anual.
La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida també va entregar una placa commemorativa a la Bellpuig Cobla pel seu vint-i-cinquè aniversari. Va fer el mateix amb l'ajuntament de Mollerussa per la seua col·laboració amb l'ens amb la cessió de la seu.
Les colles reben el trofeu del Campionat de la Terra Ferma 2009
L'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL) va lliurar, al Teatre de l'Amistat de Mollerussa, els guardons del 35è Campionat de la Terra Ferma a les vint-i-una colles participants.
En la modalitat de lluïment, el primer lloc ha estat per tres colles del Grup Sardanista Montserrat (GSM) de Lleida: Remembrança (categoria gran), Somni (juvenil) i Dimoniets (infantil). En alevins, va guanyar la junedenca Arc de Sant Martí, en alevins.
Dolç Infern, del GSM, s'ha situat al capdamunt, amb 80 punts, en revesses per colla en la categoria gran. En infantils, ha guanyat Dimoniets, amb 30 punts, mentre Somni i Arc de Sant Martí, ho han fet en les categories juvenil i aleví, respectivament.
L'agramuntina Estol-Espígol ha superat, per només dos punts, la lleidatana Dolç Infern.
La cantant Núria Feliu va rebre dissabte passat el Premi Rotllana que atorga la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida per haver homenatjat la sardana a través de la seua discografia, al restaurant Resquitx de Mollerussa. Durant la gala de la Nit de la Sardana també es van lliurar els Rotllana dels òrgans que conformen l'ens federatiu i els guardons del Campionat de Colles Sardanistes de la Terra Ferma 20009.
L'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL), coordinadora del Campionat, va entregar el seu Rotllana al lleidatà Juanjo Garcia i Mora, per la seua trajectòria com a capdanser, dansaire i revessaire de colla. El reconeixement del pla d'ensenyament 'Saltem i Ballem' va recaure a la monitora bellvisenca Montserrat Minguella i Torres. El lleidatà Col·lectiu Cultural de Cappont, una associació centrada als gegants i coorganitzadora de l'Aplec de la Sardana de Cappont, va rebre el Premi Rotllana de la Coodinadora d'Aplecs de la Sardana de les Comarques Lleidatanes per haver inclòs la sardana a la seua programació anual.
La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida també va entregar una placa commemorativa a la Bellpuig Cobla pel seu vint-i-cinquè aniversari. Va fer el mateix amb l'ajuntament de Mollerussa per la seua col·laboració amb l'ens amb la cessió de la seu.
Les colles reben el trofeu del Campionat de la Terra Ferma 2009
L'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL) va lliurar, al Teatre de l'Amistat de Mollerussa, els guardons del 35è Campionat de la Terra Ferma a les vint-i-una colles participants.
En la modalitat de lluïment, el primer lloc ha estat per tres colles del Grup Sardanista Montserrat (GSM) de Lleida: Remembrança (categoria gran), Somni (juvenil) i Dimoniets (infantil). En alevins, va guanyar la junedenca Arc de Sant Martí, en alevins.
Dolç Infern, del GSM, s'ha situat al capdamunt, amb 80 punts, en revesses per colla en la categoria gran. En infantils, ha guanyat Dimoniets, amb 30 punts, mentre Somni i Arc de Sant Martí, ho han fet en les categories juvenil i aleví, respectivament.
L'agramuntina Estol-Espígol ha superat, per només dos punts, la lleidatana Dolç Infern.
Bienve Moya: "Després què declararem, la botifarra amb seques com a plat nacional?"
BIENVE MOYA / Premi Nacional de Cultura Popular 2009
ALBERT FONT-TARRÉS / Lleida
03/10/2009
ALBERT FONT-TARRÉS / Lleida
03/10/2009
“Potser algú de vostès s’esperarà que balli una sardana tot sol... o que faci un pilar... No ho faré. Sobretot perquè no puc”. Així va començar el seu discurs de recepció del guardó davant d’un Auditori Enric Granados ple per al lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2009, que per primer cop atorga el Consell Nacional de la Cultura i les Arts. El jurat va valorar la seua tasca en l’anàlisi de les llegendes, el teatre, el circ, la música tradicional i el calendari festiu. El que ell va definir com: “un apreciat treball societari i d’educació ciutadana que per desgràcia encara avui és observat amb massa indiferència, i un cert desdeny i tot, en massa sectors intel·lectuals i polítics del país”.
- Algun cop heu parlat d’una ‘missió evangelitzadora’ que fan algunes entitats i federacions sardanistes, entre altres.
Et seré molt sincer i et diré a qui em referia: la confederació d’agrupacions de cultura tradicional catalana. Això és una absurditat perquè, al final, qui dirigeix una confederació de federacions no sap què hi pinta a la cultura popular. Què hi fa aquest individu o individua? Són els que van a la Generalitat a buscar diners per donar-los a un tercer i repartir-los? La cultura popular, el folklore - a mi ni una ni l’altra paraula no em fan cap nosa-, és una activitat de cada dia, de la gent que ho fan perquè els agrada i s’ho passen bé, perquè és gratificant de fer-ho i forma part de la seua vida.
Si són una colla sardanista, cal que s’espavilin perquè algú pagui les cobles perquè són cares, ho fan la mar de bé, és el que s’ha de fer.
Ara bé, aquestes associacions de tercera i quarta representativitat és el que jo no entenc què hi fan i crec que, a més a més, no van bé per a la cultura popular.
- I reinterpretacions com les de Pau Riba?
Insisteixo, els costums i les tradicions estaran millor en les mans del Pau Riba, que és una persona molt sàvia i culta encara que ell vesteixi com li dóna la gana, que segons a on.
- Com veieu el procés per declarar la sardana com a dansa nacional de Catalunya?
Crec que és en perjudici de la sardana. No hi ha d’haver una dansa nacional, hi ha d’haver danses nacionals. Si declarem la sardana com a dansa nacional de Catalunya, que ho podem fer i no hi estaria pas en contra, després què declararem la botifarra amb seques, i no és broma, com a plat nacional de Catalunya? I després què? Al final tindrem tantes coses nacionals de Catalunya que potser haurem gastat i deteriorat els termes ‘nació’ i ‘nacional’ i se’n fotran de nosaltres.
La sardana és una dansa important, sobretot musicalment és una consecució molt gran. Però què coi hi guanyarem? Que els del Baix Ebre diguin que la jota també es declari dansa nacional? On arribarem amb aquesta cursa?
- Eudald Carbonell [Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica 2009] ha escrit que la sardana podria tenir un paper clau en la integració de nouvinguts.
Sí, i els castells... i la sardana, clar que sí! Sempre ho ha estat la sardana, no és que ho pugui ser ara. A Vilanova [i la Geltrú], que és on he viscut gairebé sempre, les colles sardanistes estan plenes de gent que han vingut d’altres bandes. Sempre ha servit la sardana. Però han servit la sardana, els bastons, els castells... qualsevol activitat popular divertida i que a qui hi participa ajuda a sentir-se part d’aquella comunitat.
- Sou membre dels ‘Altres andalusos’.
Sóc de pare andalús però jo sóc català. Qui em va dir que ho era va ser mon pare. Una vegada els nens de l’escola em van preguntar d’on era i jo li ho vaig preguntar al meu pare i ell em va dir: “Nen, tu i jo som d’on ens guanyem les garrofes”.
- Com veu un país que pot tenir un president nascut fora i un Premi Nacional de pare andalús?
És un país que funciona. Un país que apartés seria etnicista. Com ho és Espanya, que no hi ha manera que tingui un president català. Catalunya no n’és, ho assumeix tot. Jo no he tingut cap problema per tenir mitja família andalusa.
- Però sí amb la ‘Federación de Entidades Andaluzas en Cataluña’ (FECAC).
Amb la FECAC, evidentment, perquè són etnicistes. Diuen que allò andalús és el que diuen ells. La meua família andalusa, els meus oncles i les meues tietes, no hi ha anat mai a allò [la ‘Feria de Abril de Cataluña’] i a més a més diuen que és ridícul. I és veritat que ho és perquè és l’Andalusia del franquisme, de l’espanyolisme de pandereta. Directament desprestigien la cultura andalusa, que és bastant més important que aquella bajanada que fan. A més a més sabem que és un gran negoci per al senyor [Francisco] García Prieto i res més.
- Des de la Federació Sardanista de Catalunya s’han queixat que es dóna més diners a la FECAC que no pas als actes sardanistes.
Sí, es donen més diners a la FECAC que a una infinitat de coses.
- A què es podria deure?
Un sector ampli de polítics no saben a quin poble governen. I creuen que els originaris d’Andalusia els votaran més per donar suport al negoci muntat, la qual cosa és mentida. La gent no vota en funció d’això sinó d’altres variables. S’ha fet des de [Jordi] Pujol, que és una de les persones que va ajudar a crear les ‘casas regionales’ i la mateixa FECAC. No és una cosa que jo denunciï, ho ha dit ell mateix. I després ho ha fet el PSC, amb el col·lectiu Crisol. I ara ja hi estan tirant gairebé tots: ara ja hi han federacions de magrebins, de llatinoamericans... Per voler donar veu a tothom, acabaran dividint, sense voler, el país en ètnies. I el país no està per això, ni molt menys.
- La integració es fa a partir de menjades típiques de diferents llocs?
Això és una bajanada. La millor manera per integrar les persones és que tinguin treball, casa i escola, d’aquesta manera sí que es fa. La resta acaba separant-les.
[Foto: Albert Font-Tarrés /
Bienve Moya durant el parlament de recepció del Premi Nacional]
dimecres, 2 de desembre del 2009
'Ab initio', Mare Nostrum
[Crònica publicada a SARDANEJANT (02/12/2009)]
.
.Ab initio, Mare Nostrum
La colla barcelonina s’apropia un any més del Campionat de Punts Lliures de dissabte, en la primera edició amb presència ponentina després d’anys
ALBERT FONT-TARRÉS / Platja d'Aro
Les referències a l'època romana són de fàcil fer quan qui guanya el Campionat de Catalunya de la modalitat de punts lliures -inventats per cada colla- porta el nom de 'Mare Nostrum' i venç a cantó del Mediterrani en una població aixecada on hi havia l'antic latifundi del senyor Porcianus, un comerciant de vi. Entre 'Blandae' (Blanes), 'Emporiae' (Empúries) i 'Aquae Voconiae' (Caldes de Malavella).
Malgrat tot, Platja d'Aro és ara una població àmpliament encarada al turisme però que no oblida que és de l'Empordà. El municipi, de la comarca d'on va sortir, té dedicada una plaça a la sardana i ha inclòs reconeguts compositors del gènere al seu nomenclàtor de carrers: Eduard Toldrà, Conrad Saló, Joaquim Serra, Ricard Viladesau, Pep Ventura, Juli Garreta o Vicenç Bou, entre alguns altres.
Passejant-s'hi es pot trobar a segona línia de mar (en un tram passa a tercera) el carrer de Lleida. De fet, des de Ponent fan fer cap al Palau d'Esports i Congressos dos colles: l'agramuntina Estol-Espígol i Dolç Infern, del lleidatà Grup Sardanista Montserrat. El president de la Unió de Colles Sardanistes (UCS), Santi Ferrerfàbrega, les va destacar durant el seu parlament: “agraeixo l'esforç que han fet”. I és que el mateix dia, l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL) -òrgan reconegut com a territorial de l'UCS- lliurava els guardons del Campionat de la Terra Ferma durant la Nit de la Sardana.La presència ponentina va ser una de les excepcionalitats de la nit, que va acabar amb el setè lloc de la campiona ponentina de la modalitat, Estol-Espígol, i el vuitè de Dolç Infern, segona de la Terra Ferma a només dos punts. Tot i així, la sorpresa de la temporada ha estat el final del repartiment entre Violetes del Bosc i Mare Nostrum. Per bé que la primera ha guanyat en lluïment i la segona en punts lliures, com ha estat habitual les darreres temporades; una no ha estat la perseguidora de l'altra. Si el segon lloc de lluïment se'l va apropiar la colla Anhel el passat 15 de novembre, dissabte va ser Maig qui va quedar subcampiona de punts lliures.
El concurs-espectacle, que va comptar amb 16 colles, va començar amb un ball de presentació: ritmes caribenys, 'Thriller' de Michael Jackson, cabaret o referències tradicionals, van ser alguns dels estils escollits.
A les mitges parts, el moviment de les parelles del Club de ball esportiu Doll de Quart, entre les quals hi havia la campiona de l'estat espanyol de balls de saló.
L'entrega de premis, amb els llums del Palau apagats, les colles van recollir els guardons seguides per focus.
Les colles 'Roques Blaves', d'Esparraguera; la sabadellenca 'Cabirols', 'Montgrí 2000' i 'Xamosa' van fer-se amb els primers llocs de veterans, juvenils, infantils i alevins, respectivament.
Les valoracions
Ester Cibran / Capdansera i cap de colla de Mare Nostrum (Barcelona)
"Nosaltres hem sortit amb il·lusió perquè la gent tenia ganes de sortir almenys en aquest concurs ja que no havíem sortit en tot l'any al Bàsic. Amb pressió perquè ens la posem nosaltres perquè surti tot bé i amb la màxima precisió. Nosaltres assagem primer la coreografia i els punts i després el conjunt. Compactar-ho tot és el més complicat"
Jordi Llorens / Representant de la colla Estol-Espígol (Agramunt)
"És una excusa per motivar-te una mica, per fer una cosa diferent, per sortir de la rutina... i, a part, sortim de Lleida, que per nosaltres era una 'frontera'. Ens ha fet il·lusió i l'any que ve tornarem si podem combinar-nos-ho i que no hi hagi la Nit de la Sardana... Al Campionat de la Terra Ferma, per nosaltres ha estat una motivació i una alegria que hi hagués una altra colla que tirés endavant amb els punts lliures amb continuïtat."
Sara Queralt i Marc Fillat / Caps de colla de Dolç Infern (Lleida)
"És el primer any que hi hem anat i hem fet el que hem pogut. Ens hem despertat una mica tard però hem treballat bastant i hem quedat bé dins del que cap. L'any que ve tornarem, i millor. Assajant per venir aquí hem millorat moltíssim. Al Campionat de la Terra Ferma teníem ganes de superar Estol-Espígol però al final no ha pugut ser; als primers concursos vam estar més desigualats però a l'últim, el de Balaguer, els vam guanyar.”
Les valoracions
Ester Cibran / Capdansera i cap de colla de Mare Nostrum (Barcelona)
"Nosaltres hem sortit amb il·lusió perquè la gent tenia ganes de sortir almenys en aquest concurs ja que no havíem sortit en tot l'any al Bàsic. Amb pressió perquè ens la posem nosaltres perquè surti tot bé i amb la màxima precisió. Nosaltres assagem primer la coreografia i els punts i després el conjunt. Compactar-ho tot és el més complicat"
Jordi Llorens / Representant de la colla Estol-Espígol (Agramunt)
"És una excusa per motivar-te una mica, per fer una cosa diferent, per sortir de la rutina... i, a part, sortim de Lleida, que per nosaltres era una 'frontera'. Ens ha fet il·lusió i l'any que ve tornarem si podem combinar-nos-ho i que no hi hagi la Nit de la Sardana... Al Campionat de la Terra Ferma, per nosaltres ha estat una motivació i una alegria que hi hagués una altra colla que tirés endavant amb els punts lliures amb continuïtat."
Sara Queralt i Marc Fillat / Caps de colla de Dolç Infern (Lleida)
"És el primer any que hi hem anat i hem fet el que hem pogut. Ens hem despertat una mica tard però hem treballat bastant i hem quedat bé dins del que cap. L'any que ve tornarem, i millor. Assajant per venir aquí hem millorat moltíssim. Al Campionat de la Terra Ferma teníem ganes de superar Estol-Espígol però al final no ha pugut ser; als primers concursos vam estar més desigualats però a l'últim, el de Balaguer, els vam guanyar.”
[Foto: Albert Font-Tarrés /
La campiona va esclatar d'alegria després dels nervis inicials]
El lleidatà Serra Oribe guanya el Premi Ceret-Banyoles de composició
El lleidatà Antoni Serra i Oribe ha guanyat el Premi Ceret-Banyoles de composició per la sardana 'El sac i la corda', segons publiquen el diari 'L'Indépendant' i el noticiari 'Agenda de Girona'.
El segon premi del jurat ha estat per 'El comte Guifré', de l'empordanès Joan Vila Safont, mentre que el tercer lloc se l'ha endut 'El Puigmal' del banyolí Esteve Palet i Mir. El premi del públic ha recaigut a la composició 'Carpe diem', obra del terrassenc Carles Raya i Civit.
L'acte de lliurament, que enguany va tenir lloc a Ceret (Vallespir) el passat 15 de novembre, va comptar amb l'actuació musical de la Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà. L'edició d'enguany ha tingut una quinzena de candidatures.
Serra i Oribe, de 77 anys, ha composat diverses sardanes i ha rebut altres guardons com el Premi SGAE 1993 per 'Mar endins'. Al mateix certamen ha guanyat dos accèssits per 'Ceres de traç blau' i 'Somnis de tardor' en les edicions de 1996 i 1997, respectivament.
El segon premi del jurat ha estat per 'El comte Guifré', de l'empordanès Joan Vila Safont, mentre que el tercer lloc se l'ha endut 'El Puigmal' del banyolí Esteve Palet i Mir. El premi del públic ha recaigut a la composició 'Carpe diem', obra del terrassenc Carles Raya i Civit.
L'acte de lliurament, que enguany va tenir lloc a Ceret (Vallespir) el passat 15 de novembre, va comptar amb l'actuació musical de la Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà. L'edició d'enguany ha tingut una quinzena de candidatures.
Serra i Oribe, de 77 anys, ha composat diverses sardanes i ha rebut altres guardons com el Premi SGAE 1993 per 'Mar endins'. Al mateix certamen ha guanyat dos accèssits per 'Ceres de traç blau' i 'Somnis de tardor' en les edicions de 1996 i 1997, respectivament.
Balaguer, sense concert
El teatre municipal treu l'actuació de cobla del primer dia de l'any "per motius econòmics"
El Teatre de Balaguer deixarà d'acollir el concert de cobla del primer dia de l'any "per motius econòmics", com va afirmar Pep Angerri, director d'activitats de l'Institut Municipal de Progrés i Cultura (ImPIC), després de ser preguntat per la qüestió per CREUANT. Tot i que ja no apareixia en la programació, la decisió final es va prendre el dimecres 25 de novembre, segons va explicar el responsable.Angerri manifesta que "ens ho plantegem com una cosa excepcional i transitòria" i que ha afectat altres activitats hivernals com ara dos espectacles del Parc de Nadal, el caga-soques o el concert de música clàssica del Dia de Reis.
El concert del primer dia de l'any ha comptat en edicions anteriors amb formacions com la Cobla Simfònica de Catalunya, sota la direcció d'Antoni Ros-Marbà, o la Bellpuig Cobla, amb Concepció Ramió al capdavant.
[Foto: Albert Font-Tarrés /
Mitja part del concert de l'1 de gener de 2009]
dimarts, 1 de desembre del 2009
Usuaris nord-orientals de Renfe reivindiquen un millor servei amb una 'sardana'
Aturen el servei per queixar-se de l'augment de preus malgrat que els trens "no arriben a l'hora"
La Plataforma d'Usuaris de Renfe es va tornar a mobilitzar ahir aturant un tren 'Catalunya Exprés' a les set del matí pel seu pas per Sant Celoni fent una 'sardana reivindicativa', segons denominen els organitzadors a la rotllana d'usuaris agafats per les mans que va envoltar el ferrocarril evitant que arranqués. Les reclamacions són motivades per la previsió d'un "augment del 20 per cent el preu dels abonaments a partir del gener i els trens encara no arriben a l'hora", tal com ha explicat a CREUANT una de les portaveus de la Plataforma, Marian Riembau.
"Renfe ha canviat els trens i com que són més confortables ens pugen els preus dels 'Media distancia' però a més de confort volem puntualitat perquè cada dia regalem 10 minuts del nostre temps", afegeix Riembau. Des de Renfe, defensen que l'augment del preu "és una mesura que s'ha fet amb caràcter general a tots els corredors estatals on s'ha renovat part de la flota", segons les manifestacions del director general de Mitja Distància, Manuel Simón; recollides per l'Agència Catalana de Notícies (ACN).
Una acció com la d'ahir ja es va portar a terme el passat 23 de març, després d'haver-se constituït la Plataforma el mes de febrer. Arran de la manifestació van començar les negociacions amb l'empresa dependent del ministeri espanyol de Foment.
Riembau afirma que "ara tenim previst que ens escoltin i tornem a seure". Des de la Plataforma d'Usuaris de Renfe demanen la reducció dels preus dels bitllets, amb la instauració de les tarifes de desembre del 2008; que la devolució exprés s'activi per als retards de 15 minuts, l'acompliment dels horaris amb puntualitat, l'augment de la freqüencia de trens i que Figueres sigui punt d'arribada i sortida.
La Plataforma d'Usuaris de Renfe es va tornar a mobilitzar ahir aturant un tren 'Catalunya Exprés' a les set del matí pel seu pas per Sant Celoni fent una 'sardana reivindicativa', segons denominen els organitzadors a la rotllana d'usuaris agafats per les mans que va envoltar el ferrocarril evitant que arranqués. Les reclamacions són motivades per la previsió d'un "augment del 20 per cent el preu dels abonaments a partir del gener i els trens encara no arriben a l'hora", tal com ha explicat a CREUANT una de les portaveus de la Plataforma, Marian Riembau.
"Renfe ha canviat els trens i com que són més confortables ens pugen els preus dels 'Media distancia' però a més de confort volem puntualitat perquè cada dia regalem 10 minuts del nostre temps", afegeix Riembau. Des de Renfe, defensen que l'augment del preu "és una mesura que s'ha fet amb caràcter general a tots els corredors estatals on s'ha renovat part de la flota", segons les manifestacions del director general de Mitja Distància, Manuel Simón; recollides per l'Agència Catalana de Notícies (ACN).
Una acció com la d'ahir ja es va portar a terme el passat 23 de març, després d'haver-se constituït la Plataforma el mes de febrer. Arran de la manifestació van començar les negociacions amb l'empresa dependent del ministeri espanyol de Foment.
Riembau afirma que "ara tenim previst que ens escoltin i tornem a seure". Des de la Plataforma d'Usuaris de Renfe demanen la reducció dels preus dels bitllets, amb la instauració de les tarifes de desembre del 2008; que la devolució exprés s'activi per als retards de 15 minuts, l'acompliment dels horaris amb puntualitat, l'augment de la freqüencia de trens i que Figueres sigui punt d'arribada i sortida.
[Foto: Arxiu de la Plataforma d'Usuaris de Renfe]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
