La sardana esportiva acompanya l'USAP a arribar a la semifinal d'Europa

L'USAP es classifica després de guanyar els quarts de final (29-25) al favorit Toló

Les colles Violetes del Bosc i Iris han demostrat davant de desenes de persones com practiquen la sardana esportiva a la Festa del Rugbi Català. Ho han fet aquest migdia com a acte previ del partit que la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP) ha guanyat a l'occità Toló, per 29 a 25, a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. La victòria ha donat pas als 'sang-i-or' a la semifinal de la Copa d'Europa.
La millor representant de Catalunya Nord, Iris, s'ha desplaçat expressament des de Perpinyà per a l'acte que s'ha fet davant del Palau Sant Jordi i donar suport al millor equip català de rugbi a 15. El conjunt encapçalat per Vicenç Dumas ha estat format, a més, per Raquel Pujol, Lisa Couton, Cristof Casanova, Laura Pineda, Cisco Puigsegur, Carolina Pailliser i Tristan Cremer.
Violetes del Bosc, guanyadora del territorial de Barcelona la temporada 2010 i aspirant al Bàsic d'Honor d'enguany, ha assumit el paper d'amfitriona amb una rotllana formada per Marc Suárez, Cristina Colomer, Neus Pasqual, Xavi Mena, Òscar Coronado, Emma Romero, Quim Chico, Anna Vico, David Planuch i per la cap la capdansera (entrenadora) i cap de colla (capitana) Meritxell Sans.
La demostració, que ha començat passats tres quarts de dues del migdia, ha començat amb un galop de presentació al ritme de 'Toc de festa', que ha donat pas a la sardana de lluïment 'Les entremaliadures d'en Patufet', de Joan Jordi Beumala.Una altra peça del mateix compositor, 'La llei de Murphy', ha servit perquè Iris mostrés una altra modalitat de la sardana esportiva: els punts lliures, mentre Violetes del Bosc l'ha ballat de lluïment, atès un canvi d'efectius de darrera hora per malaltia.
Un dels himnes oficiosos de l'USAP, 'La Santa Espina' d'Enric Morera, ha servit per fer una sardana de germanor en què els aficionats del rugbi també han pogut aprendre els primers passos. La peça ha estat seguida per bona part del públic, que ha marcat el ritme picant de mans.

L'establiment d'un moment perquè els congregats es puguessin fer una foto ha finalitzat la demostració de l'exercici físic en un marc reglamentat, institucionalitzat i competitiu de la sardana esportiva.
La presència de la sardana esportiva ha estat organitzada pel noticiari CREUANT amb la col·laboració del FC Barcelona, la Unió de Colles Sardanistes (UCS) i de les colles participants.

[Fotos: Albert Font-Tarrés]

· Notícia anterior:La sardana esportiva, a la Copa d'Europa de rugbi (07/04/2011)

La sardana esportiva, a la Copa d'Europa de rugbi

L'USAP rep la benvinguda de la millor colla de Barcelona del 2010

Tres representants de la colla Violetes del Bosc, campiona de la Territorial de Barcelona 2010 de la sardana esportiva, ha donat la benvinguda a la ciutat als jugadors de la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP) amb motiu del partit de la Copa d'Europa de rugbi que disputarà dissabte a l'Estadi Olímpic Lluís Companys contra l'occità Toló. Ha estat aquesta tarda abans de la sessió d'entrenament que ha portat a terme, aquesta tarda, el millor equip català de rugbi. Dissabte hi haurà una demostració de sardana esportiva dins de la Festa del Rugbi Català.

Cristina Colomer, Marc Suárez i Xavi Mena s'han trobat amb Nicolas Mas, capità i emblema del conjunt de Perpinyà, amb el qual s'han fotografiat.
La colla Violetes del Bosc busca recuperar l'apel·latiu de 'l'eterna'. Per fer-ho aspira a revalidar el campionat territorial de Barcelona i de recuperar el Bàsic d'Honor -màxima categoria-, que no va poder aconseguir la temporada 2010 després que la colla Mare Nostrum els superés en el darrer concurs, a Balaguer.
CREUANT porta la sardana esportiva, dissabte, abans del partit
La sardana esportiva serà part del programa de la Festa del Rugbi Català, que organitza el FC Barcelona amb motiu del partit. Una presència que ha estat preparada pel noticiari CREUANT, amb la col·laboració la Unió de Colles Sardanistes (UCS) i de les colles participants.
L'exercici físic dins d'un marc reglamentari, institucionalitzat i competitiu de la sardana esportiva es mostrarà dissabte abans del partit entre l'USAP i el Toló. Serà a les 12.30 davant de l'escenari principal que s'instal·larà fora de l'Estadi Olímpic Lluís Companys.
Nord i sud, units

La demostració de la sardana esportiva anirà a càrrec de la millor representant de Catalunya Nord, la colla Iris, i de la campiona del 2010 del Territorial de Barcelona, la colla Violetes del Bosc.

[Imatge 1: El capità de l'USAP, Nicolas Mas, intenta enfaixar Mena amb una bufanda.
Imatge 2: Colomer, Suárez, Mas i Mena durant la trobada.

Imatge 3: Mena, Colomer i Suárez amb la bufanda de l'USAP durant l'entrenament de l'equip de rugbi.
TOTES LES FOTOS: ALBERT FONT-TARRÉS]

 

"La música tradicional és important en la identitat escocesa, com a Catalunya"

Músics, educadors, activistes i organitzadors d'actes participen en un congrés a la Universitat d'Abertay Dundee

"La música tradicional està en bona salut, però encara ha de ser recolzat pel govern i altres organismes públics, ja que és una part tan important de la identitat escocesa. Estic segur que els catalans senten el mateix". Així ho valora per a CREUANT David Francis, promotor del congrés 'Trad Talk: Traditional Music Forum', organitzat pel 'Traditional Music Forum' i que va tenir lloc el passat 26 de març al centre Hannah Maclure de la universitat escocesa d'Abertay Dundee.
El professor Gary West, cap d'estudis celtes i escocesos de la Universitat d'Edimburg, va ser l'encarregat d'obrir un congrés en què hi van participar una seixantena de persones, entre músics, educadors, activistes i organitzadors d'actes relacionats amb la música tradicional.
L'organització va programar una conferència sobre l'accés a la memòria cultural per part d'Alistair McCleery, professor de la Universitat Napier d'Edimburg i director del Centre Escocès per al Llibre. També es va tractar el màrqueting digital per a la música tradicional, la promoció i el finançament de projectes. Entre els assistents va sorgir, segons l'organització, la voluntat d'intercanviar idees i la coneixença de 'bones pràctiques', entre les quals es va citar les aplicades a la regió de les Províncies Marítimes del Canadà.

[Fotos: Ros Gasson]

El sardanisme blanenc dóna suport a la consulta del 10-A

Falten cinc dies per a la darrera consulta sobre la independència, que capitalitzarà Barcelona

La colla sardanista Sa Palomera i l'Agrupació Sardanista de Blanes s'han adherit a la consulta sobre la independència que diumenge tindrà lloc a Blanes. Una vintena de municipis, entre els quals Barcelona, tancaran aquest cap de setmana la campanya de votacions que ha implicat més de mig miler de municipis i  des que el 13 de setembre de 2009 Arenys de Munt la iniciés.
Maig anima la votació anticipada
Per tal d'afavorir la participació, hi ha consultes en què s'han establert urnes per poder anticipar el sentit del vot (sí, no o en blanc). La colla Maig va fer una exhibició el passat 19 de març per a la campanya Barcelona Decideix, al districte de l'Eixample. Tot i que el Grup Sardanista Maig no consta entre les entitats adherides.
Bellmunt d'Urgell tindrà una ballada de sardanes
Bellmunt d'Urgell serà un dels municipis en què els seus ciutadans podran votar sobre la independència dels Països Catalans. L'organització ha preparat activitats per animar la jornada, entre les quals hi haurà una ballada de sardanes, segons ha confirmat a CREUANT la plataforma organitzadora.

[Fotograma del vídeo gravat per Ignasi Bonet i muntat per Montserrat Comet per a Barcelona Decideix]

'El documental' de TV3 evidencia la unió entre l'USAP i la sardana

La televisió pública emet un reportatge sobre el millor equip de rugbi català

El programa 'El documental' de TV3 ha emès en la seva darrera edició el reportatge 'USAP, els guerrers de la Losange' amb motiu del partit de competició europea que jugarà dissabte a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. L'audiovisual evidencia les relacions entre l'Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, la sardana i la cobla.
És habitual que en els grans esdeveniments del millor equip del rugbi XV del país hi sigui present la sardana i la cobla. El documental és ple de referències sonores a la sardana interpretades per cobla. També s'hi pot veure una actuació de la Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà i d'un esbart ballant una sardana. 'USAP, els guerrers de la Losange' acaba amb el jugador català Jérôme Porical xutant entre pals mentre sona la sardana 'La Santa Espina', d'Enric Morera; un dels himnes oficiosos del subcampió del TOP 14 de la temporada passada.
"El rugbi català permet donar relleu a les sardanes, a 'L'estaca', que va sonar per la megafonia de l'Estadi de França [de Saint-Denis, a prop de París i on es va jugar la final del TOP 14]. Primer, això no significava res. Després, tot al contrari. La gent s'interessa per la música catalana perquè veu que hi ha un club, l'USAP, que també va molt bé. I tothom avança gràcies a això", afirma l'exitós cantant Cali.
El reportatge es podrà tornar a veure dijous a les cinc i deu de la tarda pel canal 33 i també es pot veure a través de la pàgina de TV3 fins al dilluns 11 d'abril.
Dissabte, Festa del Rugbi Català
 L'USAP jugarà dissabte un dels seus partits més importants de la temporada: els quarts de final de la Copa d'Europa contra l'occità Toló. I, excepcionalment, ho farà a Barcelona, a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Amb motiu de l'enfrontament, el FC Barcelona està organitzant, fruit d'un conveni entre els dos clubs catalans, activitats paral·leles sota el nom de Festa del Rugbi Català.
Amb motiu de l'esdeveniment, Barça TV ha elaborat una sèrie de reportatges.


· Per veure el documental 'USAP, els guerrers de Losange'.

"La unitat ha donat fruits excel·lents al nostre poble"

 ANTONI FIOL / President de la comissió organitzadora d'Organyà, Ciutat Pubilla de la Sardana 2011

Organyà, a l'Alt Urgell, és coneguda per haver-s'hi trobat un dels textos en prosa més antics escrits en la nostra llengua, les Homilies. La població, que al 2010 tenia 942 habitants, serà enguany, a més, la Ciutat Pubilla de la Sardana. Aquesta setmana s'han presentat els actes de proclamació, el cap de setmana del 30 d'abril i l'1 de maig. Parlem amb el president de la seva comissió organitzadora, que és, al mateix temps, l'alcalde.

· Amb quina idea heu agafat el nomenament de Ciutat Pubilla de la Sardana 2011?
És la resposta a una demanda popular, pròpia de la nostra agrupació sardanista local que organitza els actes que es fan habitualment. Arran del contacte amb la Federació, ens va semblar que un objectiu que donava sentit a anys de treball, d'encàrrec de sardanes... i tot plegat havia d'arribar a l'excel·lent moment que es representés des d'Organyà al món sardanista.
· Què preteneu aconseguir?
Passar un bon dia, agrupar la nostra gent i les colles de tota Catalunya en aquest reguitzell de commemoracions i l'embranzida que suposa representar el món sardanista durant un any.
· Les Homilies i la muntanya de Santa Fe seran els dos emblemes?
Són els més importants. Un és molt físic i l'altre és molt significatiu per a la nostra llengua, el català, com a bressol d'aquest pes literari i, per tant, és una magnífica representació nostra igual que esperem que ho siguin les sardanes, igual que ho són durant l'any com una cosa d'ajudar a conèixer l'altre. Fer venir els nostres amics, visitants, balladors, sardanistes, compositors i amants de la música i del folklore. Veuran de ben a prop com vivim la sensació aquesta de la llengua, concretament de les Homilies, i del nostre paisatge i de la nostra muntanya. Una muntanya, per altra banda, que ens acaba d'empènyer per volar en parapent. Tot plegat és una unió de folklore, de ball, de paisatge i de cultura.
· Heu optat per agafar dos noms coneguts: l'exjugador i exentrenador del Barça d'handbol Xesco Espar com a missatger al món sardanista i el poeta Vicenç Llorca per fer la lliçó magistral. També heu triat un compositor Jaume Riu que va portar l'any passat la població, amb 'Coral Bordonera', entre les deu finalistes del concurs de votació popular 'La Sardana de l'Any'.
Les composicions que s'han encarregat ha estat un esperó d'avançar i crear pròpiament des del nostre lloc o amb el nostre nom. Sobretot, gràcies a un impulsor, Modest Casalprim, que està sempre pendent que hi hagi una nova música al voltant de la sardana perquè la puguem estrenar o ballar al nostre poble. Pel que fa a Vicenç Llorca, sempre el tenim entre nosaltres en altres ocasions. Per al missatger al món sardanista hem hagut de fer un canvi perquè el cineasta Paco Betriu per motius d'última hora, que se li ha complicat. Xesco Espar encara serà més de rellevància per a un món diferent i, potser, encara tindrà més transcendència.
· A Llorca i Espar se'ls ha donat via lliure o se'ls ha acotat la temàtica que hauran de tractar?

 

Aquests escriptors són prou rellevants i tenen prou coneixença de tot plegat, de Catalunya i del món del voltant de la sardana i poc se'ls ha de dir perquè sàpiguin valorar-ho des dels punts de vista que creguin oportuns. Sí que estem dintre d'aquesta celebració, no estem en una altra casuística, i, per tant, la referència serà aquesta. De tota manera, el punt divers d'uns i altres ajuda a nodrir i a tenir més amplitud.
· Si no m'equivoco, a l'ajuntament d'Organyà hi teniu 4 treballadors. Amb això es pot tirar endavant una Ciutat Pubilla de la Sardana?
Bé, no tota la feina l'ha de fer tot el personal administratiu -que sí que són quatre treballadors- ni el personal 'de carrer'. Segons la presidenta de la nostra agrupació sardanista, serem la petita gran pubilla de la sardana perquè serem el poble més petit que ho ha organitzat durant tots aquests cinquanta anys que ens precedeixen. No ens fa por perquè no són només quatre treballadors sinó molta gent a la qual els agrada i gaudeixen de la sardana cada moment que s'escau. I a banda del món sardanista, fem altres esdeveniments de caire ampli i en les quals tenim una resposta important d'assistència i estem acostumats a atendre i a acollir grups ben nodrits de persones, com ara la Fira del Llibre o la Fira de sant Andreu. Esperem que hi pugui venir molta gent, que s'ho puguin passar molt bé i els atendrem tan bé com podrem però segurs que ens en sortirem.
· Heu tingut en compte algunes de les experiències anteriors de Ciutat Pubilla de la Sardana o heu creat un model propi?
Els actes són molt protocol·laris i estan bastant preestablerts: s'ha de fer una placa commemorativa, s'ha de fer un monument a la sardana que quedi en un lloc representatiu del poble... Tot això va bastant lligat. A part d'això hi ha alguns actes però són secrets. Precisament, aquí hi pot haver algun dels al·licients. S'ha de rebre la Flama de la Sardana i ja us explicarem com arribarà. Tenim el monument fet per un escultor local i que també té ganes d'innovar. Sí que vam ser a l'Escala, on ens van comunicar que seríem la següent, i vam poder-nos fer una impressió i poder veure el tarannà però els nostres espais són els nostres espais, els elements, els indrets i els escenaris els adequarem tan bé com hem fet en altres ocasions. Espero que el temps ens respecti per poder-ho passar el més bé possible en aquestes alçades de la primavera.
· Una de les curiositats d'Organyà és que té un govern de concentració, sense oposició, del qual en formeu part els tres regidors del PSC juntament amb xels tres de Convergència i Unió i el d'Esquerra Repúblicana de Catalunya. Ara que vénen eleccions municipals tenen previst de continuar el model o es pot veure afectada d'alguna manera la Ciutat Pubilla de la Sardana?
No, la Ciutat Pubilla de la Sardana, en absolut. Hem tingut sempre la millor unitat. Els resultats electorals són els que són però després les persones són les que han de treballar i hem treballat de manera molt unida de manera que els objectius més importants eren que el nostre poble tingués una bona projecció exterior, tingués una bona resposta de necessitats dels veïns... i amb això hem estat sempre molt d'acord. I encara més quan hem de fer pinya perquè hi ha un esdeveniment de més transcendència. Les eleccions seran just després [dels actes de proclamació], ja estem en període preelectoral i, per tant, no es tracta que s'hagi de donar ara un rebombori específic a ningú ni a res però segur que aquesta unitat ha donat uns fruits excel·lents de cara al nostre poble.
· Es preveu que continuï el govern de concentració després del 22 de maig?
Dependrà de les eleccions i dels votants. Entenem que potser hem obert una bona via i a partir d'aquests resultats seria, o serà o penso que és el millor pel poble que tothom posi l'espatlla a ajudar. I espero que sigui així. Per la meva part em semblarà magnífic.

 [Foto: Organyà, Ciutat Pubilla de la Sardana 2011]

· Notícies relacionades:

Xesco Espar serà el missatger al món sardanista (31/03/2011)
Organyà es prepara per la capitalitat del 2011 (17/11/2010)
Organyà, capital del sardanisme el 2011 (25/11/2010)

"Hem buscat d'aconseguir una major gamma dinàmica"

RUBÉN GIMENO / Director d'orquestra

Aquest vespre dirigirà per primer cop un concert amb una cobla. I ho farà al barceloní Palau de la Música Catalana, a partir de les set. El titular de l'Orquestra Simfònica del Vallès ens explica el procés que ha dut a terme amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona per preparar 'Les encaixades', de Salvador Brotons; 'Rondalles', de Francesc Taverna-Bech; 'Isabel', de Juli Garreta; 'Imatges', de Rafael Ferrer; 'Heroica', d'Enric Casals; 'Atzavares i balades', d'Eduard Toldrà, 'La moixiganga d'Algemesí', de Joaquim Serra; 'Festa a ciutat', d'Antoni Ros-Marbà, i 'Suite primària per a dos clarinets i cobla', de Manuel Oltra.
Enguany el valencià, nascut el 1972 i format a l'estatunidenca Universitat de Maryland i al conservatori d'Estocolm (Suècia), també s'ha estrenat com a director d'òpera amb 'Els contes de Hoffmann', amb música de Jacques Offenbach i text de Jacques Barbier.

· Com ha estat la primera experiència amb una cobla?
Ha estat molt positiva, molt enriquidora per a mi. Havia escoltat la cobla però tenia un total desconeixement d'aquest món. Sí que és veritat que tothom m'havia parlat que seria una experiència molt bona per a mi. I, efectivament, així ha estat, hem passat uns dies d'assajos molt positius i amb una gent que té una altíssima qualitat i moltes ganes de fer música, que és el més important.
· Així, havíeu parlat amb altres músics o directors?
Sí! Havia parlat, en concret, amb el mestre Josep Pons, que havia tingut l'experiència de dirigir la cobla fa molts anys, i em ja em va dir: “Veuràs que és una cobla d'una qualitat altíssima i t'ho passaràs molt bé”. I la veritat és que sí i m'han donat molta energia i estic molt content.
· Ha estat un desavantatge de treballar amb uns instruments com el tible i la tenora, que tenen un grau d'evolució tecnològica no tan avançat com d'altres i fets molt més artesanalment?
No. Pense que el nivell tècnic segur que ha pujat molt en els últims anys i és admirable el nivell tècnic que tenen els músics, almenys els de la Cobla Sant Jordi, que són els que coneixo jo. Sí que és veritat que un desavantatge d'aquests instruments pot ser l'afinació però treballen en un nivell molt alt. Tenen els mateixos problemes que tindríem en un altre grup, i se solucionen. Són músics que tenen molta qualitat per damunt dels límits del propi instrument.
· No coneixent el conjunt instrumental, de quina manera heu treballat?
M'he plantejat el treball des del punt de vista musical, com ho faria amb un altre conjunt. Si musicalment veus una cosa i li demanes al músic i ell mateix a la millor et diu: “estic al límit” o “no puc tocar més piano”... Amb la seua ajuda. Crec que el més intel·ligent per a una persona que no coneix l'instrument [fa referència a la cobla] és tractar-ho simplement des d'una manera musical i no tan a aspectes tècnics.
· Què heu exigit als músics?
Sobretot, dos aspectes difícils per a una cobla: un és, òbviament, l'afinació i l'altre és aconseguir una gamma dinàmica important perquè són instruments que has de tocar amb una certa presència i força sinó no sonen els instruments de canya com la tenora o el tible. Aquest darrer segurament és el que més hem treballat.
· Quines serien les principals diferències i semblances amb l'Orquestra Simfònica del Vallès?
Semblances? Que, al final, el que fem és música. Ells funcionen com un veritable grup de cambra, és un grup petit, per tant, s'escolten molt bé. Quan parlem de música, és un llenguatge universal i tots parlem la mateixa 'llengua'. Diferències? Sí que és veritat que a la cobla hi ha el tible, la tenora i el flabiol però els altres instruments com les trompetes, el trombó, el contrabaix o els fiscorns són instruments també orquestrals. O sigui, que tampoc m'és tan desconegut.
· Com heu fet el treball de les composicions? Les heu escoltat prèviament?
El repertori el va escollir el Palau de la Música. El meu desconeixement tampoc em permetia fer un programa de concert. Ells s'han assegurat que la qualitat de tota la música que es fa és alta amb autors com Toldrà, Garreta, mestre Brotons, Ros-Marbà, Oltra... Bé, tots els presents al programa són compositors molt reconeguts, i no solament en el món de la cobla però també, i coneixen molt bé l'instrument i això es veu en el seu treball.
· Amb quina de les composicions us quedaríeu?
És difícil, eh? De veritat. És música de molta qualitat. Evidentment, el mestre Toldrà... bé, també Juli Garreta... Tant el mestre Brotons com el mestre Ros-Marbà es veu que són músics, no només compositors -que també és important- sinó músics en la pràctica i músics de molta qualitat, i això es nota amb el tractament que fan de la cobla.

[Fotos extretes de la pàgina web de Rubén Gimeno]