dimarts, 10 de maig del 2011

Organitzen el primer 'flashmob' sardanista

El GSM presentarà dissabte un llibre-CD de jocs i recursos per educar amb i en la sardana amb una trobada escolar en què es vol fer un aplec llampec
El Grup Sardanista Montserrat (GSM) de Lleida està organitzant el que hauria de ser el primer 'flashmob' (aplec llampec) sardanista. L'entitat ponentina vol aprofitar la presentació, dissabte a la tarda, del llibre-CD 'Picacurts', dedicat als jocs i recursos per educar amb i en la sardana, durant la Trobada Intercomarcal Escolar del programa d'ensenyament de la sardana 'Saltem i Ballem', de Ponent i l'Alt Pirineu.
L'aplec llampec es farà a partir de la cançó 'Picacurts ja!' escrita per a l'ocasió pel grup Polcasol3, format per tres membres del GSM: Albert Palau, Jordi Vivas i Òscar Fillat. Per fer-lo possible, el Grup Sardanista Montserrat ha penjat un vídeo per aprendre els passos ideats i ha activat una pàgina web específica per a la publicació.
Criden a la col·laboració
El GSM pretén que l'aplec llampec, que tindrà lloc dissabte a la tarda a la plaça sant Joan de Lleida, compti amb centenars de persones, motiu pel qual ha fet una crida per participar-hi a través de plataformes d'interacció d'Internet com ara Facebook.
Educació en el lleure com a atracció cap a la sardana
"Una forma d’arribar al sector infantil i juvenil és oferint un espai on es puguin desenvolupar socialment en un grup d’iguals, amb possibilitat de realitzar-se personalment i de forma col·lectiva, tenint present valors universals, com poden ser: la pau, la solidaritat, el respecte, etc. I tenint com a centre d’interès de tot això: la sardana". Amb aquesta idea el GSM ha elaborat el llibre-CD 'Picacurts', un recull de jocs i recursos per l'educació amb i en la sardana. La publicació és editada per l'Institut de Ciències de l’Educació-Centre de Formació Contínua de la Universitat de Lleida.
L'edició escrita per Albert Palau, Jordi Vivas, Gemma Curcó, Aleix Barberà i M. Pilar Artero considera que la sardana i el joc són una eina de comunicació i transmissió de valors com l'autoestima, la cooperació, la igualtat d’oportunitats, el consens o la creativitat, un contingut de creixement individual i col·lectiu, una font de goig, plaer i felicitat, porten a una acceptació de regles que permeten experiències d’aprenentatge o una pràctica de la democràcia en la participació.
El llibre compta amb il·lustracions de Gemma Curcó i el disseny gràfic d'Eva Corretgé i Pere Obiols, de l'estudi Oxigenidees. La programació del CD ha anat a càrrec de David Sánchez i de Sermena.
L'edició -la sortida de la qual havia estat anunciada per al 2007 amb motiu de Lleida, Capital de la Cultura Catalana- sortirà ara i vol ser una eina per a mestres i monitors.

[Imatge 1: Fotograma del vídeo per aprendre els passos per al 'flashmob'.
Imatge 2: Portada del llibre-CD]

· Vídeo per aprendre els passos de l'aplec llampec:


dissabte, 7 de maig del 2011

TV3 uneix les colles Mare Nostrum i Violetes del Bosc

Les dues colles capdavanteres de la sardana esportiva mostren la modalitat de punts lliures al programa 'Nydia'
El programa 'Nydia', de Televisió de Catalunya, ha unit les dues colles capdavanteres de la sardana esportiva, Mare Nostrum i Violetes del Bosc, per elaborar un reportatge sobre la modalitat de punts lliures que ha emès avui.
"Una colla que treballa bé, es treballa amb qualitat, es cuidala gent, es cuida que hi hagi un bon ambient... tot això ha de donar fruit. A nosaltres ens ha costat però aquest any [referint-se a la temporada 2010] hem recollit els fruits de molts anys", diu al reportatge Ester Cibran, capdansera (entrenadora) i cap de colla (capitana) de Mare Nostrum, tetracampiona del 2010. Des de Violetes del Bosc, més centrada en la modalitat de lluïment, el dansaire Marc Suárez admet que dels punts lliures "no en fem bandera però cada any ho hem anat treballant més".
"Si l'endemà tinc Bàsic [d'Honor, la màxima categoria] el que no faré és sortir de festa i anar-me'n a dormir a les quatre de la matinada i malament. Procuro anar a dormir aviat, o relativament aviat, perquè sé que l'endemà tindré nervis i que se m'acumularà tot. I si estic descansada serà millor i millor per a tots", explica Mariona Gens, de Mare Nostrum.
La rivalitat entre les dues colles també és un dels temes que es tracten. "Hi ha la competivitat en el moment. Després ens trobem, i bé. Sempre ha estat allò del frec a frec", afirma Emma Romero, de Violetes del Bosc.

[Fotograma del reportatge de 'Nydia']


· Per veure el reportatge podeu clicar aquí. Va del minut 8 i 45 segons fins al minut 19 i 35 segons.

Prenafeta, homenatjat a casa amb suport d'arreu

Les principals institucions s'adhereixen al record per al compositor lleidatà al poble de la seva viuda
"Teníem la seva complicitat, ell mateix era coneixedor d'aquest homenatge i anava seguint com l'estàvem organitzant però ens ha deixat abans", explica amb admiració Vicenç Perera, coordinador de l'acte que tindrà lloc avui, a partir de les deu de la nit, al pavelló municipal de Penelles (Noguera). La defunció del compositor Josep Prenafeta, el passat mes de març, ha fet agafar relleu a l'acte, que serà el primer dels homenatges que rebrà el músic. S'hi han adherit més d'una seixantena d'institucions i particulars d'arreu.
Vicenç Perera, director del cor sant Joan de Penelles, fa dos anys que està organitzant l'homenatge a Prenafeta dins de l'anual cafè-concert que té lloc a la població. Ser el primer reconeixement que rebrà Prenafeta després de la seva mort ha fet augmentar hostensiblement el caràcter de l'acte.
"Molt plural i divers"
Perera destaca a CREUANT que el reconeixement serà "molt plural i divers" ja que s'hi han adherit més de seixanta institucions i particulars, entre els quals els serveis territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, el Conselh Generau d'Aran, la Federació Sardanista de Catalunya, la Federació Catalana d'Entitats Corals, la Federació de Cors Clavé o l'Escola Superior de Música de Catalunya. A més, del Consell Comarcal de la Noguera, la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, els conservatoris de les diputacions de Girona i Tarragona i els municipals de Lleida i Barcelona o la Paeria.
Repàs del seu repertori des de la veu fins la sardana
L'homenatge pretén fer un recorregut per una petita part dels 250 títols que ha catalogat l'organització. "El llegat que ens deixa és important", assegura Perera. Hi actuaran el pianista Jordi Castellà, la cantant Rosa Tamarit, el pianista Alfons Escuer, el Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados i la Bellpuig Cobla.
La colla Estol-Espígol, la representant agramuntina de la sardana esportiva, ballarà un galop i una sardana de Prenafeta. La Bellpuig Cobla interpretarà musicalment tres sardanes de l'autor: 'L'encís del mar', 'Joiosa plana d'Urgell' i 'Joguinejant'. El cafè-concert clourà amb la cobla i el Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados amb dos temes de Prenafeta que buscaran l'emotivitat dels presents: 'El campanar de Lleida', amb lletra de Magí Morera, i 'Molt lluny d'aquí', sobre el poema de Màrius Torres.
També hi haurà una cançó en aranès.
S'estava organitzant des de fa dos anys dins de l'anual Cafè-concert que organitza Vicenç Perera, director del Cor sant Joan de la localitat, però la defunció del músic ha fet agafar relleu a l'acte.
El carrer que va de casa seua al lloc de l'acte portarà el seu nom

Josep Prenafeta va ser enterrat a Penelles, població d'on és natural la seva viuda, la mestra jubilada M. Pilar Boldú. El carrer que va des de la casa pairal de la família fins al pavelló poliesportiu portarà el seu nom, tal com han confirmat a CREUANT fonts de l'ajuntament. Una idea sorgida del teixit associatiu local. L'acte d'oficialització serà abans del cafè-concert, a les nou del vespre.
"Prenafeta ha estat una persona de tots però amb posat senzill"
Mort el passat mes de març als 75 anys, Prenafeta rebrà avui un homenatge a títol pòstum, tot i estar pensat perquè hi fos present. Perera emfatitza el seu caràcter "senzill" i que "ha estat una persona de tots, que mirava de passar desapercebut tot i haver rebut la Creu de sant Jordi, premis, molts reconeixements i tenir una obra important".
Hi va tanta gent com té el poblePerera recorda l'èxit d'edicions anteriors del cafè-concert, en les quals s'ha homenatjat en vida a músics com Antoni Tolmos o Joan Lluís Guzman, en les quals hi han assistit vora cinc-centes persones. Penelles comptava l'any passat amb una població de 502 persones, segons dades de la Generalitat de Catalunya.
El preu de l'entrada és a 12 euros. Les portes del pavelló poliesportiu s'obriran a dos quarts de deu de la nit per facilitar la puntualitat de l'inici de l'acte.
Lleida li dóna la Medalla d'Or i podria homenatjar-lo més endavant
El ple de la Paeria va aprovar el 25 de març, poques hores abans que Prenafeta morís, d'atorgar-li la Medalla d'Or al mèrit cultural. El consistori municipal va fer l'acte de lliurament ahir amb motiu de la Festa Major de Maig. Per una altra banda, la regidora de Cultura de l'ajuntament de Lleida, Montse Parra, va avançar dimarts que se li estava preparant un homenatge a la ciutat.

[Josep Prenafeta. /
Foto: Albert Font-Tarrés]


· Notícia anterior:
- La música s'acomiada de Prenafeta (29/03/2011)
- Es mor el compositor Josep Prenafeta (28/03/2011)


dimecres, 4 de maig del 2011

Aquest Barça passa a dir-se la 'sardana mecànica'

Proposen el terme per l'estil impregnat per Guardiola
Si la millor època de Johan Cruyff es va denominar 'Dream Team' (equip de somni), avui ha començat a quallar el terme 'sardana mecànica' per designar el Barça de Pep Guardiola. La idea vindria després que alguns mitjans del país i espanyols hagin descrit la rotllana que l'entrenador blaugrana va proposar de fer al mig del camp amb tots els components de l'equip tècnic i esportiu després de guanyar dimarts l'eliminatòria de semifinals de la Lliga de Campions davant el Real Madrid.
La proposta de 'sardana mecànica' s'atribueix al progama 'El Barça juga a RAC1', que encapçala Josep Maria Pou. Un terme que ha estat reproduït pel diari Mundo Deportivo i pel telenotícies de TV3. Justament, altres rotatius com La Vanguardia, Público o Marca també han destacat el cercle fet al final del partit com a 'sardana'. L'agència de notícies Europa Press va parlar en el seu teletip de 'sardana giratòria'.
"'Olé, olé, olé', corejava la grada davant les rotllanes eterns, davant l'exemple màxim del que signifiquen els valors del Barça. Una rotllana és com una sardana i la i la sardana és un ball col·lectiu, on tots han de sumar, on el que mana és el nosaltres i mai el jo", explica la crònica de Juan Bautista Martínez per a La Vanguardia.
El diari espanyol Marca afirma que Guardiola "va ser el mestre de cerimònies en la celebració sobre el terreny de joc: primer una sardana, després una volta d'honor i per fi, el passadís final". Europa Press va dir que "el regal de Guardiola al francès [en referència a Eric Abidal] va ser breu, ja que només va poder treure de banda un cop, però els seus companys el van mantejar al final del partit, moments abans d'un clímax en forma de sardana giratòria".


[Imatge 1: Moment definit com a 'sardana' per alguns mitjans. / Foto: Barça TV
Imatge 2: Crònica de 'La Vanguardia'.
Imatge 3: Crònica de 'Público'] 

· Vídeo de la celebració (la 'sardana' apareix entre el segon 49 i el minut 24 segons):




El Camp d'Esports podria escoltar per darrer cop com "la sardana ajunta cors"

L'himne de la UE Lleida sonarà diumenge en el darrer partit a casa de la temporada, quan viu l'amenaça de desaparèixer
"La senyera i la sardana ajunten cors", diu l'himne de la Unió Esportiva Lleida. I la seva afició s'està mobilitzant per mostrar, diumenge, el suport cap al club de futbol, des que ahir es va saber que la UE Lleida SAE es troba en fase de liquidació. Serà en plena Festa Major i en el que podria ser el darrer partit a casa, en una temporada en què l'equip té possibilitats d'ascens a la Segona A espanyola.
Ahir va expirar el termini per presentar un pla de viabilitat i una proposta de conveni amb els creditors, arran de la mala situació econòmica que travessa de fa anys, i el club no va presentar res. Ara entrarà en un procés de liquidació dels actius de la societat anònima esportiva (SAE) -tal com constava el club a nivell jurídic i administratiu des del 1992-, entre els quals els drets federatius. En la venda de la plaça se subhastarà demanant que no marxi de Lleida i la solvència econòmica del comprador.
Després de la compra es podria mantenir el nom d'UE Lleida, així ho ha apuntat
l'actual presidenta, Annabel Junyent.
Des de les plataformes d'interacció social d'Internet, un grup d'aficionats estan plantejant la possibilitat de manifestar el seu rebuig per la desaparició del club, divendres, al pregó de Festa Major que enguany farà el president del FC Barcelona, Sandro Rossell, a les vuit del vespre a la Paeria.
El club ponentí, que aquest estiu faria 72 anys, ha tingut dues èpoques daurades: l'ascens a la primera divisió espanyola les temporades 1948-49 i la del 1992-93. En tots dos casos, l'estada a la màxima categoria estatal només va durar una temporada però, de 1993-94, encara són vives a la memòria de bona part de l'afició les victòries contra el Barça, 0-1 al Camp Nou, i el Real Madrid, 2-1 al Camp d'Esports de Lleida.
La sardana ha estat present en més d'un esdeveniment del club; darrerament, el juny del 2005 durant l'homenatge a l'exjugador i expresident Antoni Gausí.

[Camp d'Esports. / Foto: UE Lleida]


· Himne de la Unió Esportiva Lleida:



diumenge, 1 de maig del 2011

La Ciutat Pubilla de la Sardana 2012, a l'aire

La successora d'Organyà es determinarà després de les eleccions. El poeta Vicenç Llorca i l'exentrenador i exjugador d'handbol Xesco Espar centren l'atenció d'aquest cap de setmana
L'anunci del municipi que rebrà el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana 2012 s'haurà d'esperar tot i que la Federació Sardanista de Cataluna havia avisat que es faria públic aquest migdia. L'ens ha assegurat avui que "està a l’espera que les diverses candidatures reprenguin el projecte un cop superades les eleccions municipals i se sàpiga les partides pressupostàries que s’hi poden dedicar".
Ho ha dit el cap de setmana en què Organyà (Alt Urgell) ha estat proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana 2011.
La Federació Sardanista de Catalunya ha fet saber que, quan estigui resolt, anunciarà el municipi en un acte a Organyà. Aquest migdia també s'han concedit els Premis Sardana 2011.
La població de l'Alt Urgell, amb 942 persones el 2010 -segons la Generalitat de Catalunya-, s'ha convertit aquest cap de setmana en la cinquanta-unena Ciutat Pubilla de la Sardana, la més petita demogràficament fins ara. I ho ha fet amb l'habitual 'lliçó magistral', que ahir va llegir el poeta Vicenç Llorca, i del missatge a món sardanista, avui, per part de l'exentrenador i exjugador del Barça d'handbol Xesco Espar.
La Flama de la Sardana va arribar ahir amb parapent, des de l'Escala, com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2010. Aquest matí s'ha estrenat el monument dedicat a la sardana, de Josep Cervilla. Jaume Riu i Ratera ha estat l'encarregat de compondre la sardana commemorativa.


[Imatge 1 i 2: Arribada de la Flama, ahir.
Imatge 3: Xesco Espart, avui.
Imatge 4: Vicenç Llorca, ahir.
TOTES LES FOTOS: Federació Sardanista de Catalunya]

Esteve Molero rebrà la Medalla al Mèrit Musical

La musicòloga Anna Costal i el ballarí i coreògraf Cesc Gelabert, entre la vintena de guardonats amb els Premis Sardana 2011
La Federació Sardanista de Catalunya ha anunciat aquest migdia a Organyà (Alt Urgell) la vintena de guardonats amb els Premis Sardana 2011. Entre els premiats hi destaquen la Medalla al Mèrit Musical per a Esteve Molero, compositor i director de les cobles Marinada i Jovenívola d'Agramunt. La musicòloga Anna Costal, coneguda per la seva recerca sobre Pep Ventura, rebrà els Premi Sardana als estudis sardanistes. El ballarí i coreògraf Cesc Gelabert serà reconegut amb el Premi a les iniciatives renovadores pel taller de creació coreogràfica amb dansaires de sardana esportiva. No hi ha data fixada per al lliurament dels premis, que segons l'ens federatiu "es farà a la tardor".
La Medalla al Mèrit Sardanista serà per a Joan Domènech Moner, la del Mèrit Cívic per a Joaquim Ruscalleda, per la difusió de la sardana des del seu Càmping Botànic Bonavista de Calella i la del Mèrit a la Dansa catalana recompensarà Eulàlia Hortal Brugés "per haver ensenyat les nostres danses arreu de Girona i diversos indrets d'Europa".
Els disc 'XX', de la Cobla Bisbal Jove, i l'adaptació de la música de cinema de l'època de Nino Rota feta per Esteve Molero i produïda per la Cobla Marinada rebran els Premi Sardana al treball discogràfic.

La Unió Anelles de la Flama de Valls serà reconeguda en l'apartat de Promoció i Difusió per l'organització de la final del Campionat de Catalunya de sardana esportiva aleví, infantil i juvenil. En la mateixa categoria es premiarà els músics Xavier Piñol Garcia i en Daniel Navarro per la creació de la cobla no-estable Volta Món, dedicada a exportar la música del gènere.
El Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí rebrà el Premi Sardana al foment de l'estudi sardanista per la jornada sobre la cobla-orquestra. L'anunci arriba just el dia en què l'equipament celebra el seu vuitè aniversari.
Les monitores Montserrat Muñoz Llobet, Pilar Santa Ana Torra i Carme Grases Monfort seran premiades en l'apartat a la dedicació juntament amb Magda Perich, promotora de la Coordinadora d'Aplecs de les Comarques Meriodionals de la Catalunya autònoma, i Joan Francesc Beluch, fundador i primer president de la Federació Sardanista del Rosselló (nom que porta l'ens de Catalunya Nord).
El Grup Sardanista Balàfia, de Lleida, serà guardonat en la categoria de Promoció i Difusió. Els Premis Sardana a la continuïtat seran per als Aplecs de la Sardana de Figueres i Santa Perpètua de la Mogoda, pels 50 i 75 anys, respectivament; a la Colla Sardanista Rosa de Reus, pel seu mig segle; el Grup de Dansa de Vilanova, pels 70 anys, i l'Agrupació Sardanista de Mollerussa, pels 65.

[Esteve Molero. / Foto: Albert Font-Tarrés]