dijous, 11 de març del 2010

Viladot: “M'agradaria trobar un disc meu al 'top manta'”


NÚRIA VILADOT / Columna Música

ALBERT FONT-TARRÉS / Barcelona
Aquesta parenta de l'il·lustre artista agramuntí Guillem Viladot 'Lo Pardal' és l'ànima de Columna Música, la discogràfica que ha coproduït i editat 'Binomis', el disc que va provocar més consens entre la crítica. La proposta de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona va rebre el vot de cinc dels vuit periodistes, comunicadors i informadors que van col·laborar en la iniciativa de CREUANT i SARDANEJANT.


- Teniu l'enregistrament més votat però no teniu un catàleg on abundi la cobla.
De fet la idea del disc no va ser nostra sinó de la Sant Jordi mateixa, que aposten per 'dignificar' la cobla, connectar amb un altres públic, que no estigui estigmatitzada com una cosa folklòrica i passada de moda. Una mica com va fer Josep Maria Ruera en el seu moment.
- I ara hi torneu amb un trio de jazz amb el disc 'Amargós i Vidal: Dues visions contemporànies de la cobla'.
Aquesta barreja creuen que funciona, em venen a explicar el projecte i em sembla molt interessant. Apostem per tot allò que sigui original. A més a més, m'encanten els resultats! Nosaltres fa molts anys que estem intentant ampliar el nostre mercat al màxim, dins de les dificultats de la música clàssica i clàssica-contemporània. 

- 'Binomis' ha estat coproduït.
Com que el finançament sempre és un problema vam dir: “vosaltres us moveu per trobar diners per la part artística i nosaltres ens movem per la part editorial”. I així hem funcionat. I la veritat és que han sortit dos discos preciosos.

- És bon moment per a les discogràfiques?

Les discogràfiques estan més aviat 'plegant veles'... per com està el sector, no per la situació economica actual. Tirar endavant un projecte discogràfic amb música contemporània o amb música clàssica si no ets una empresa multinacional o una empresa molt potent, que tens un departament de música moderna que et sustenta el dèficit de la música clàssica no pots tirar endavant. Nosaltres hem de fer grans equilibris i cal una capacitat gestora. N'hi ha que han deixat l'edició discogràfica i s'han dedicat a fer d'estudi de gravació perquè amb això saps que vas per encàrrec. Tant fas, tant cobres. En l'edició discogràfica hi ha aquell 'plus' de risc que tothom et demana. I cada vegada menys el pots assumir i necessites un ajut per una banda o per una altra. O bé d'empreses esponsoritzadores o diverses administracions de l'estat espanyol que t'ajuden o fan compres quantioses.

- Una discogràfica especialitzada com s'aguanta?
Hem tret 32 novetats i 12 produccions noves. És molt. Ara t'explicaré els secrets: fent-ne moltes, els marges que en puguis treure de cadascuna d'aquestes produccions és el que et permet mantenir aquesta mínima infraestructura empresarial. Si en fas menys, tens menys marges i, per tant, pots pagar menys el lloguer, la llum, el telèfon, una persona d'administració... perquè amb la resta he de treballar amb 'freelance'. És una inversió brutal i això no s'ho pot permetre tothom.

- Teniu marcat el vostre públic potencial?

No arribem a tant. Fem coses tan rares que ha de ser gent intel·lectualment curiosa. 

- I cuideu el disseny.

Intentem que el CD tingui un 'plus', que és tot el llibret. Encara hi ha un cert fetitxisme per tenir l'objecte.

- Editar discos que no són de consum massiu fa que siguin menys piratejats?

Sí. De pirates no en trobaràs. Jo li deia al de PICAP: “A mi ja m'agradaria trobar un disc meu al 'top manta' voldria dir que es ven la tira i que és un exitàs”. Ell em responia: “No ho diguis mai”. Jo dic el que penso. És impossible que em pirategin, són discos tan minoritaris... que aquest problema no el tinc i si el tinc no m'afecta. Si n'hi ha, mira: servei de promoció. Tot i que penso que encara està molt per estudiar els efectes perniciosos o no d'aquest tipus de promoció de la música.