Més enllà de l'aportació suposadament més 'tradicional' dels instruments de la cobla, no s'entén gaire el títol del disc. És tracta d'una mescla en què s'ha sabut tractar tots els elements per igual i fent-los fer el que ha calgut, desproveint-se del que s'està habituat a escoltar de cadascun.
És un treball de directe. Més enllà que hagi estat gravat en un concert i s'hi hagin mantingut fins i tot els aplaudiments del públic. S'hi poden arribar a apreciar respiracions o el so de les claus dels instruments. Això no vol dir que el so no sigui nítid i definit per apreciar cada timbre sinó que forma part d'aquesta informalitat buscada.
En determinats moments sembla un disc fet per desfogar-se, per treure ràbia i tristors. De fet, el primer tema es titula 'Rèquiem de Cooper'. Que ningú pensi en Mozart ni en Verdi ni en Dvořák ni en Fauré. Ni tan sols en Britten o Preisner. Té més ritme i hi ha més voluntat de desordre.
Que 'La veueta' de la segona peça no confongui ningú. Hi ha intensitat. 'Oda el folklore' és el títol de la tercera pista, potser la que té uns matisos més atractius. Va d'allò que és calculat i repetitiu al guirigall estructurat i juganer. El disc acaba amb tristor: 'L'Heroi Xumbo/Càntic de plor i lloança a la mort d'un home jove'.
El conjunt ha constituit un treball ben lligat difícil d'atorgar-li una etiqueta. És tot instrumental. Potser es mereixeria ser al prestatge de 'chill-out'? Encara que pot ser música d'ambient però no sempre relaxant i tranquil·la.
· Notícia relacionada:
Tarannà presentarà avui el seu disc amb instruments de cobla (1/04/2011)
