dissabte, 30 d’abril del 2011

"Un líder ha de definir objectius, anticipar els obstacles i dissenyar estratègies"

XESCO ESPAR / Missatger al món sardanista 2011
Després d'una etapa com a jugador d'hanbol en què va guanyar trofeus amb el Barça com ara una Recopa d'Europa o una Copa del Rei d'Espanya i d'una altra com a entrenador blaugrana durant la qual va aconseguir una Copa d'Europa, dues lligues dels Pirineus, una lliga espanyola, una Supercopa d'Espanya i una Copa del Rei d'Espanya; ara, amb 48 anys, es dedica a l'assessorament de grups de treball i de líders.
Demà es convertirà en el Missatger al món sardanista del 2011, el cap de setmana en què Organyà, població on té arrels familiars, serà proclamada com a Ciutat Pubilla de la Sardana d'enguany. Assumirà un paper que, en les cinquanta edicions anteriors, han tingut personalitats com ara el Nobel de la Pau Albert Schweitzer, els filòlegs Francesc de Borja Moll o Tilbert Dídac Stegmann, escriptors com Caterina Albert, Maria Aurèlia Capmany o Avel·lí Artís-Gener 'Tísner', músics com Pau Casals, el pintor Joan Miró, el cirurgià Josep Trueta, el pacifista Lluís Maria Xirinachs o el bioquímic Joan Oró.
En aquesta entrevista, ens avança alguns dels punts que desgranarà demà.

· Què aportereu demà al Missatge al món sardanista?
El meu bagatge, la meva procedència, és l'esport i, sobretot, l'esport d'equip. Demà, amb el Missatge, faré una comparació entre el que és la sardana com a ball i un equip com a entitat. Compararé les similituds entre la sardana i la 'pinya' d'un equip després de fer un gol o de celebrar un triomf. En una rotllana s'uneixen les mans i la gent està junta. També explicaré com quan ens posem a ballar o a practicar esport, el cervell se centra a seguir el ritme o a buscar un espai buit i les conductes inconscients de la gent afloren. I es mostra tota la personalitat i no es pot enganyar. Amb la sardana passa el mateix, la gent es posa a ballar i es mostra tal com és perquè el cervell no està pensant en el que fa sinó a seguir el ritme, els passos i a comptar. A partir d'aquí, inicio una comparació entre sardana i esport i com ens identifica com a catalans.
El fet que aflori la personalitat de cadascú fa que surti el que ens identifica i llanço alguns missatges. Com a catalans som generosos, perquè igual acceptem un nou jugador a l'equip i li passem quan ha de marcar com també la sardana s'obre per acollir una nova parella cada cop que ho demana. Som entusiastes, en cal per practicar esport i en cal per assajar cada dia, anar a preparar una trobada de sardanes o cada vegada que una colla s'uneix. Som un país apassionat, i poso per exemple als meus pares: la mateixa passió amb què jo explico moltes vegades les històries de l'equip és la que ells hi posen cada cop que m'expliquen què fan quan van a ballar sardanes.
· De fet, en la sardana hi ha una vessant que es configura a partir de colles consolidades que entrarien dins de la definició d'exercici físic en un marc institucionalitzat, reglamentat i de competició. Què li cal a un equip per aconseguir grans fites, com ara la Copa d'Europa?
Li cal molts valors d'equip. Li cal generositat entre els integrants, també humilitat. Cal ser generós per ajudar els altres però has de ser suficientment humil com per deixar-te ajudar quan no tens el dia. Li cal molta companyonia, solidaritat. Li cal crear un objectiu comú. Molt d'esforç, per l'entrenament. Les meves filles han guanyat aquest any el Campionat d'Europa de waterpolo, juguen amb el Sabadell, i el que han treballat durant tot l'any només ho saben elles. Darrere de qualsevol triomf esportiu hi ha un treball anual, que fins i tot dira, desproporcional. Han entrenat cinc hores cada dia. I al final, per primer cop a la història, un equip espanyol va arribar a la 'final four', i van guanyar. Però de la quantitat d'esforç que hi ha darrera, la gent no n'és conscient.
· Tot i així, es compara la Masia del Barça amb altres residències similars d'altres clubs i, pel que sembla, s'hi fan menys hores d'entrenament i els resultats són millors.
No crec que hi hagi menys hores, cada esport és diferent. El waterpolo té uns requeriments, es tractava d'un equip molt jove que jugava contra un altre molt veterà i, segurament, el nivell desenvolupat de waterpolo és molt alt. El principal enemic que tenen els nostres joves avui en dia, tant per ser esportistes d'elit com ser bons professionals, és la quantitat de distraccions que el món els llença a sobre. Això fa que la quantitat de temps necessari per estar pensant en l'esport baixi molt. Llavors, el fet que els jugadors estiguin a la Masia o en una espècie de concentració fa que a més que les hores que estan entrenant, que és molt important, has de sumar-hi les hores que pel fet d'estar amb esportistes del seu nivell fa que estiguin pensant en el seu esport i no es distreguin amb activitats que no els aporti res.
· També us dediqueu a l'assessorament de directius i d'entrenadors. Quins són els consell que els doneu?
N'hi ha diversos. El primer: el directiu, el líder o l'entrenador ha de tenir una visió molt clara i molt detallada del futur que vol per a l'equip. És a dir, quin és el nivell que ha d'aconseguir l'equip quan es plantegi la fita que vol assolir. Ha de pensar en quin tipus d'equip es mereixeria, sense cap dubte, d'assolir l'èxit que es vulgui plantejar. Definir els objectius, definir l'ambició, sempre és el primer pas.
El segon: definir els obstacles amb què es trobaran perquè si no els anticipem ens els trobem i, com que no els coneixem, ens bloquegen el pas. El líder ha de preveure els obtacles per desenvolupar, anticipadament, estratègies d'assumpció.
Després també cal, com deia abans, evitar al màxim les distraccions de la gent. Dissenyar un pla de treball molt concret. Igual que els jugadors tenen jugades o sistemes de joc, els equips, siguin del tipus que siguin, han de tenir molt clars els rols de la gent i els procediments, fer una bona descripció de la feina.
En resum, serien aquestes tres qüestions: definir els objectius i la missió, anticipar els obstacles i dissenyar les estratègies molt detalladament per superar-los.

[Foto: Perfil del Facebook]