divendres, 29 d’octubre del 2010

"Internet pot generar un espai de complicitat amb el públic potencial"

ANTONI CARNÉ / President de l'Ens de Comunicació Associativa

ALBERT FONT-TARRÉS
Fa quatre anys es presentava una confederació per guanyar visibilitat als mitjans de comunicació. L'Ens de Comunicació Associativa era fundat per la Federació de Cors de Clavé -d'on prové el propi Carné-, la Federació d'Ateneus de Catalunya, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i el Moviment Coral Català. Més tard s'hi van afegir entitats com la Federació Sardanista de Catalunya i d'altres fins sumar 22 membres. Des del Moviment Laic i Progressista fins als pessebristes o els pastorets, passant per les federacions de societats musicals, esbarts, geganters, bestiari, castellers, bastoners, trabucaires o la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana o la Fundació Paco Candel.
Aquest mes d'octubre, la confederació ha organitzat unes jornades de formació en comunicació per als actius de les associacions.
· Un dels ponents va ser Quim Rutllant, realitzador dels programes 'Mans' i 'Sarda.net' de Catalunya Ràdio i director de 'Via fora!' per a les televisions locals de la xarxa Comunicàlia. Va confessar al programa 'Fes ta festa': “sabeu quina sensació em va quedar? A mesura que avançaven les hores, semblava que els hi és igual, a les nostres entitats, que existeixin uns mitjans de caràcter local i comarcal”.
El que passa és que 'des de ciutat' no es coneix tant la premsa comarcal com els que som 'de comarques'. Per exemple, a les terres de Ponent hi té una forta presència. Depèn del diari, evidentment, i depèn de l'interlocutor. En un moment determinat es va parlar que l'important era conèixer una persona que t'obrís un camí en una relació normalitzada amb el mitjà. Penso que la premsa comarcal està molt oberta en recollir els plantejaments, només falta trobar el camí. I, realment, que el que vagis a oferir sigui adequat.
· Vau arribar a la conclusió que cal utilitzar les eines d'Internet i 2.0.
És importantíssim i cada vegada més. Des de l'Ens de Comunicació Associativa editem 'Tornaveu' cada quinze dies i entenem la importància d'Internet. Són elements que s'han d'anar incorporant. El que passa és que les activitats de l'associacionisme cultural català estan gestionades per persones d'una certa edat i aquesta és una de les mancances que tenim: el relleu generacional. En canvi, si que pot facilitar la incorporació de nous joves perquè treballin en aquestes eines i, que d'una manera indirecta, també treballin per a l'entitat. És evident que aquestes noves tecnologies s'han d'incorporar i emprar. Es va donar una hora i mitja de formació sobre aquest tema perquè entenem que són unes eines fonamentals per projectar i explicar el que estem fent, per fer que la gent vingui a les activitats que estem fent, perquè ens coneguin des de fora. També per generar aquell espai de complicitat entre el nostre públic possible i el que estem fent.
· També vau dir que no calia obsessionar-se per sortir a TV3 i al Telenotícies i que s'han d'utilitzar els programes especialitzats i les emissores locals. Tot i això, les entitats prefereixen arribar als mitjans generalistes de masses?
Evidentment però per arribar al barri, no fa falta passar per TV3. No fa falta. Crec que és un punt que vam superar en aquestes jornades. Això no vol dir que no puguem aspirar a tenir més presència, sobretot ara amb la creació del canal cultural de TV3, en un moment determinat. Crec que se'ls va treure la idea que si no arriben als mitjans de masses a nivell nacional, el que fan no té importància. No, no és així. Les coses tenen la importància que tenen, al nivell que tenen i, per això, és importantíssim la presència en els mitjans comarcals. Ho creiem bàsic. Per què molta gent té accés únicament a allò que parla de la seva comarca? Perquè, en definitiva, és el que té més proper i el que li interessa. Doncs, nosaltres hem d'entendre que moltes vegades hem d'anar a aquest públic. Si faig una trobada de gegants a Solsona, als de Mataró no els interessarà sinó és que hi ha una colla de Mataró. Nosaltres el que demanem és que si hi ha gegants de Mataró, es faci arribar als mitjans comarcals de Mataró que els seus gegants han estat a Solsona. Aquesta és la dimensió amb la qual hem de tractar la notícia i anar acostumant a la gent que no es tracta d'arribar a nivell nacional sinó al seu públic per naturalesa directa. I és en això en el que estem treballant.

[Foto: Ens de Comunicació Associativa]
 

dijous, 28 d’octubre del 2010

"Em sorprèn que no es tracti la sardana com el jazz o el flamenc"

JOSEP MARIA CASASÚS / Degà de la Facultat de Comunicació de la UPF
ALBERT FONT-TARRÉS / Barcelona
Ens rep al seu despatx de catedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. Hi sona Catalunya Música de fons. El membre número 151 de l'Institut d'Estudis Catalans se'ns presenta com un melòman. Una petja del seu pas per l'orfeonisme. L'estudi i la reflexió sobre la professió li han valgut premis com l'Avui d'articles periodístics (1979), el Xarxa (1980), el Carles Rahola d'assaig (1986), el Gaziel (1986) i el Josep Vallverdú d'assaig (1987). Qui ha estat cofundador i president de la Societat Catalana de Comunicació i de la 'Sociedad Española de Periodística' ens té preparades les còpies de dos documents: la seua classificació personal de corrents i compositors de sardanes, amb alguns dels seus temes clau, i una 'Sardanoteca'. “Amb 18 o 19 anys” feia crítica musical de sardanes per a la revista 'La tenora' del barri barceloní de les Corts. La secció es deia 'Sardanoteca'. Als seus 66 anys. I ens rep amb una classificació d'estils i compositors del gènere.
· Sou el 'culpable' que el Servei d'Atenció a la Comunitat Universitària de la UPF hagi ofert un curs de sardanes.

Efectivament. No sé com em va arribar que una alumna nostra era dansaire de colla [Ona Estapé, de la barcelonina Maig], em vaig posar en contacte amb ella i li vaig dir: “escolta, per què no organitzem un curs?”. Ella es va engrescar i va tirar endavant la programació.
· Ni a la primavera ni ara ha tingut el mínim d'inscrits que demana el SACU. Es tornarà a oferir?
Intentarem que sí.
· Com ve aquesta afició per les sardanes?
Els meus pares eren sardanistes i la meua germana, també. Mai vaig ballar en cap colla. Sé ballar, comptar i repartir i intento fer un estil estàndard... però m'agrada molt la música. La música de sardana m'agrada molt. Crec que ha estat menystinguda, a vegades, pels mateixos sardanistes i pels mateixos músics de cobla. És cert que ara hi ha una generació d'instrumentistes de cobla que són molt divulgatius però això ha costat molt que hi hagués algú que parlés de la sardana com hi ha gent que parla del jazz o que parla del flamenc. Així com el flamenc i el jazz tenen crítics d'estil, d'escoles i de músics, la nostra, que és una música equivalent, popular; resulta que mai s'ha fet aquest tipus de literatura sobre les sardanes. I això ho trobo a faltar. I jo de jove vaig intentar fer-ho.
· A què es podria deure?
No ho sé. És una cosa estranya. No entenc perquè els programes de música de sardanes de ràdio i televisió, que és on es podria fer més aquest tipus de feina, no s'assemblen gens als programes dedicats al jazz o al flamenc. Allà veus que hi ha crítics que saben entusiasmar la gent a escoltar la música, perquè saben trobar l'adjectiu adequat per descriure una melodia, una sensació... Per què no es fa? Potser perquè no hi ha hagut plataformes. Potser cap emissora de ràdio s'ha atrevit a donar un espai dedicat a això o cap diari considera que cal. Es podria comentar un premi com 'La Sardana de l'Any' igual com es fa amb obres de teatre, de cinema o espectacles de circ, de varietats o de 'music hall'. Potser és culpa dels mateixos que podríem fer-ho, que no hem pressionat prou perquè es fes o perquè des del 'món sardanista' no s'ha fet una demanda per a aquest tipus d'espais. Em sorprèn que no hi hagi algú que parli de la sardana com es fa amb el jazz o el flamenc.
· Entrevistant Montserrat Juvanteny, qui va ser la responsable de sardanes del Diari de Girona, es queixava dels errors publicats per periodistes i afirmava que caldria que hi hagués una assignatura sobre cultura popular a les Facultats de Periodisme.
Sí, evidentment. Sí, sí. Jo he començat amb el curs de sardanes.
· Sí però la seua idea seria una assignatura dins del pla d'estudis, per donar eines per formar futurs periodistes i comunicadors de l'àmbit.
Sí. [Fa una pausa] Això tractarem...
· Hi ha la voluntat?
Hi ha la voluntat però falta que hi hagi interès per a això. Crec que els periodistes i els comunicadors hauríem de fer una estratègia comunicativa de la sardana. Estratègia cap a dins i estratègia cap enfora, amb diferents segments de públic.
· Falten gabinets de premsa?
És possible però jo crec més en fer un pla estratègic.
· Com seria?
Quins són els punts dèbils i quins són els punts forts? Tant de la sardana com a fenòmen i un altre de la seua comunicació. Fer un catàleg i establir: els punts dèbils, com els podem superar? I segmentar-los...
· Qui l'hauria de fer?
S'hauria de demanar una subvenció a la Generalitat, no?
· Ho haurien de fer els periodistes que ens hi dediquem o la Federació Sardanista de Cataluya, la Unió de Colles Sardanistes...?
Home, crec que ho han de portar tècnics de la comunicació...
· I la iniciativa?
Crec que els tècnics. Els periodistes que us hi dediqueu us hauríeu de fer una trobada per a veure si en fem un primer esquema. Crec que us haurieu d'organitzar. Potser el millor és que algú o alguns facin un primer document, explicant com hauria de ser el pla i assenyalant quins són els punts dèbils i els punts forts...

[Foto: Albert Font-Tarrés]

La sardana, a la Festa dels Súpers [Fotonotícia]


[Foto de l'acte. /
Amics de la Sardana d'Alguaire]

Notícia relacionada:
· 'A la una, a les dues, a les tres... Súper 3!' (15/10/2010)

Lleida acollirà la presentació de la Guia d'Aplecs 2011

L'Auditori Municipal Enric Granados de Lleida acollirà el 5 de febrer la presentació de la Guia d'Aplecs de la Sardana de Catalunya, Catalunya Nord i Andorra 2011.
El lleidatà Grup Sardanista Balàfia encapçalarà l'organització del recull fet per la Federació Sardanista de Catalunya amb el suport d'ens territorials com la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida i la seua Coordinadora d'Aplecs de la Sardana de les Comarques Lleidatanes.
L'espai es va concretar dilluns entre l'ens federatiu ponentí, l'entitat lleidatana i l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) de la Paeria.

[Portada del recull d'enguany]

· Crónica posterior:


Banyoles celebra la 'festa major de la sardana'

La Festa Major de Sant Martirià de Banyoles (Pla de l'Estany) es va convertir entre dissabte i dilluns en la 'festa major de la sardana i la cobla'. Amb activitats com les 'Competències' de 'cobles joves' i de 'cobles grans', a més de ballades, concerts o un curs de tenora per a persones no iniciades a càrrec d'Àlex Vila, intèrpret de la cobla Bisbal Jove. Hi van participar les cobles Ciutat de Girona, la Principal de la Bisbal, Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Selvatana, Baix Empordà, Mil·lenària, Nova Germanor i Bisbal Jove.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Roger Mas i la Cobla Sant Jordi clouran el 'Bandautors al Palau'

El cicle és un "retrat de l'actual escena musical catalana"
El cantautor Roger Mas i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona oferiran conjuntament l'últim concert del 'BandAutors al Palau'. Serà el 15 d'abril de 2011 a la sala Petit Palau del Palau de la Música Catalana.
El cicle, organitzat per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, compta amb les actuacions de Sanjosex (15 d'octubre), Els Pets + Ivette Nadal (16 de novembre), Miquel Gil + Pep Gimeno 'Botifarra' (21 de gener), Els Amics de les Arts (7 de febrer) i Mishima (6 de març).
El fotoperiodista especialitzat en concerts Xavier Mercadé afirma que el 'BandAutors' és "un retrat de l’actual escena musical catalana que viu un context de gran efervescència artística".

[Roger Mas /
Foto: Albert Font-Tarrés]


Peces relacionades:
· Roger Mas 'fa l'ullet' a la sardana al seu nou disc (06/04/2010)
· Entrevista a Roger Mas: "Quan sento la tenora, penso que fa bon temps" (26/05/2010)

El compositor Tonet Puig, en un llibre

El referent anarquista de l'Escala va compaginar la seua feina de barber amb la composició de 300 sardanes
L'exsenador i exalcalde de l'Escala Rafel Bruguera ha publicat el llibre 'Antoni Puig 'Tonet'. Barber, àcrata i savi. L'anarquisme i la Guerra Civil a l'Escala' (CCG Edicions), dedicat a qui, a més, va escriure més de tres-centes sardanes, segons afirma l'autor.
Bruguera, que defineix Puig com el "prototip d'anarquista intel·lectual", explica una trobada entre el compositor i Francesc Macià: L'expresident de la Generalitat de Catalunya va interessar-se per la seua faceta d'autor de sardanes i Puig va respondre-li immediatament: “Escric sardanes perquè estimo la meva terra i el seu folklore, però jo no sóc ‘catalanista’ i molt menys nacionalista; jo sóc internacionalista”.
Un altre anarquista escalenc conegut és el també barber i compositor de sardanes Josep Vicens, conegut com l'Avi Xaxu.


· Entrevista de Sies.tv a Rafel Bruguera sobre Tonet Puig:


· Article de Miquel-Dídac Piñero
· Article, article, article i article al bloc 'Scala Hanníbalis', de Lluís Colomeda