ALBERT FONT-TARRÉS
Fa quatre anys es presentava una confederació per guanyar visibilitat als mitjans de comunicació. L'Ens de Comunicació Associativa era fundat per la Federació de Cors de Clavé -d'on prové el propi Carné-, la Federació d'Ateneus de Catalunya, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i el Moviment Coral Català. Més tard s'hi van afegir entitats com la Federació Sardanista de Catalunya i d'altres fins sumar 22 membres. Des del Moviment Laic i Progressista fins als pessebristes o els pastorets, passant per les federacions de societats musicals, esbarts, geganters, bestiari, castellers, bastoners, trabucaires o la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana o la Fundació Paco Candel.
Aquest mes d'octubre, la confederació ha organitzat unes jornades de formació en comunicació per als actius de les associacions.
· Un dels ponents va ser Quim Rutllant, realitzador dels programes 'Mans' i 'Sarda.net' de Catalunya Ràdio i director de 'Via fora!' per a les televisions locals de la xarxa Comunicàlia. Va confessar al programa 'Fes ta festa': “sabeu quina sensació em va quedar? A mesura que avançaven les hores, semblava que els hi és igual, a les nostres entitats, que existeixin uns mitjans de caràcter local i comarcal”.
El que passa és que 'des de ciutat' no es coneix tant la premsa comarcal com els que som 'de comarques'. Per exemple, a les terres de Ponent hi té una forta presència. Depèn del diari, evidentment, i depèn de l'interlocutor. En un moment determinat es va parlar que l'important era conèixer una persona que t'obrís un camí en una relació normalitzada amb el mitjà. Penso que la premsa comarcal està molt oberta en recollir els plantejaments, només falta trobar el camí. I, realment, que el que vagis a oferir sigui adequat.
· Vau arribar a la conclusió que cal utilitzar les eines d'Internet i 2.0.
És importantíssim i cada vegada més. Des de l'Ens de Comunicació Associativa editem 'Tornaveu' cada quinze dies i entenem la importància d'Internet. Són elements que s'han d'anar incorporant. El que passa és que les activitats de l'associacionisme cultural català estan gestionades per persones d'una certa edat i aquesta és una de les mancances que tenim: el relleu generacional. En canvi, si que pot facilitar la incorporació de nous joves perquè treballin en aquestes eines i, que d'una manera indirecta, també treballin per a l'entitat. És evident que aquestes noves tecnologies s'han d'incorporar i emprar. Es va donar una hora i mitja de formació sobre aquest tema perquè entenem que són unes eines fonamentals per projectar i explicar el que estem fent, per fer que la gent vingui a les activitats que estem fent, perquè ens coneguin des de fora. També per generar aquell espai de complicitat entre el nostre públic possible i el que estem fent.
· També vau dir que no calia obsessionar-se per sortir a TV3 i al Telenotícies i que s'han d'utilitzar els programes especialitzats i les emissores locals. Tot i això, les entitats prefereixen arribar als mitjans generalistes de masses?
Evidentment però per arribar al barri, no fa falta passar per TV3. No fa falta. Crec que és un punt que vam superar en aquestes jornades. Això no vol dir que no puguem aspirar a tenir més presència, sobretot ara amb la creació del canal cultural de TV3, en un moment determinat. Crec que se'ls va treure la idea que si no arriben als mitjans de masses a nivell nacional, el que fan no té importància. No, no és així. Les coses tenen la importància que tenen, al nivell que tenen i, per això, és importantíssim la presència en els mitjans comarcals. Ho creiem bàsic. Per què molta gent té accés únicament a allò que parla de la seva comarca? Perquè, en definitiva, és el que té més proper i el que li interessa. Doncs, nosaltres hem d'entendre que moltes vegades hem d'anar a aquest públic. Si faig una trobada de gegants a Solsona, als de Mataró no els interessarà sinó és que hi ha una colla de Mataró. Nosaltres el que demanem és que si hi ha gegants de Mataró, es faci arribar als mitjans comarcals de Mataró que els seus gegants han estat a Solsona. Aquesta és la dimensió amb la qual hem de tractar la notícia i anar acostumant a la gent que no es tracta d'arribar a nivell nacional sinó al seu públic per naturalesa directa. I és en això en el que estem treballant.
[Foto: Ens de Comunicació Associativa]
