dijous, 31 de desembre del 2009

Busquem els millors discos de l'any

Guanya un lot amb els enregistraments més destacats
[CRIDA]

Des de CREUANT i SARDANEJANT, pàgina setmanal publicada al diari Segre, busquem els millors discos editats entre el desembre del 2008 i el desembre del 2009.
Entre els participants se sortejarà un lot amb enregistraments escollits per part d’alguns dels principals periodistes, comunicadors, informadors i crítics musicals de l'àmbit.
Hem establert dos categories: sardanes i apartat lliure (que inclou música per a cobla i experiències amb instruments propis de la cobla).
Podeu participar-hi escrivint un missatge electrònic a: millor.disc(a)gmail.com
Només cal que ens envieu: el títol del disc, intèrpret o intèrprets, el vostre nom i cognoms, la vostra població i un telèfon de contacte.

L'Escala encetarà la seua capitalitat rebent el primer sol de l'any


Begues, Cadaqués i Palafrugell també encetaran el nou any amb ballades
L'Escala rebrà amb sardanes els primers rajos del sol de l'any en què esdevindrà la Ciutat Pubilla de la Sardana, al mes d'abril. La ballada començarà a les set del matí a la Punta Mungó i comptarà amb la Cobla Principal de l'Escala. La d'enguany és la quarta edició de l'Aplec del Sol Ixent escalenc.

Tres poblacions més
Altres dos municipis empordanesos, Cadaqués i Palafrugell faran el mateix, a la mateixa hora. El primer des del far del Cap de Creus amb la Cobla Vila de la Jonquera mentre que el segon saludarà el nou any des del Far de Sant Sebastià amb la Cobla Baix Empordà.
Mitja hora més tard, Begues, al Baix Llobregat, iniciarà la seua benvinguda al 2010 des del Mirador del Mur amb la Cobla Baix Llobregat.


[Foto: Tots els drets de Sergi Corral, 
Primer sol del 2009] 

dimecres, 30 de desembre del 2009

Un CD de la Sant Jordi entre els subvencionats pel govern

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya va fer públic ahir el llistat amb els títols que han rebut subvenció per a l'edició discogràfica i videgràfica durant el 2009. L’import total dels ajuts és de 150.000 euros. Entre els escollits hi ha un disc de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, editat per Columna Música.
L'enregistrament 'Amargós i Vidal: Dues visions noves de la Cobla' és previst que surti a la segona quinzena de gener, segons fonts de Columna Música consultades per CREUANT. El disc, gravat el passat mes de novembre, actualment "és a fàbrica". L'obra conté peces de Joan Albert Amargós i de Lluís Vidal.
Els dos músics han col·laborat anteriorment amb aquesta formació musical: Amargós va estrenar el primer cicle de cobla de l'Auditori de Barcelona mentre que Vidal va actuar-hi el passat mes d'octubre.

Per sobre de tot, música

 [CRÍTICA DE CONCERT]
Lleida
El de dissabte va ser una actuació per a amants de la música culta i clàssica. No és nou en la Bellpuig Cobla però per aconseguir-ho va imposar-se una quadrúple exigència: en el nivell de la formació, en la confecció del repertori, en la preparació de les peces i en l'actitud dels músics.
No és el primer cop que Lleida i Ponent acullen una actuació equiparable a qualsevol actuació de les grans orquestres simfòniques, conjunts de cambra o instrumentistes de qualitat que, de tant en tant, fan parada a l'Auditori Enric Granados. Un fet destacable en una realitat en què no sempre es programa buscant qualitat musical.
La direcció de Concepció Ramió va ajudar a mantenir la concentració per afrontar un programa que combinava força i precisió, intensitat i dolcesa, canvis tonals i diàlegs juganers. El repertori demanava demostrar l’habilitat en la pulsació, interpretant algunes peces que repartien el protagonisme entre els diferents instruments: el tamborí inclòs. Entremig, perles com l’estrena de l’adaptació per a cobla d’una sardana d’Enric Granados per a piano.
Fins i tot davant d’un error en la presentació d’una peça, la formació va respondre amb elegància, sense fer escarafalls: Ramió va sortir discretament de l’escenari per comunicar-ho i Sebastià Gràcia, que va presentar el concert des de fora de l'escenari, va rectificar. El públic, format per unes 180 persones, va aplaudir, comprensiu.
Hi va predominar la música però també hi va haver, gairebé al final, un petit espai per a la ‘militància’. El veterà Gràcia, ànima del Grup Sardanista CE Huracans -entitat organitzadora-, va manifestar que “el concert de Sant Esteve no és només un concert, és tradició, són sardanes per Nadal”. També va tenir un record per als que, al seu parer, “s'omplen la boca amb la sardana, ensenyen sardanes als nens i els porten a competir però no fan res perquè els seus nens siguin aquí”. A qui va dedicar un sarcàstic: “que déu els tingui a la seua glòria!”.

[Foto: Albert Font-Tarrés /
Actuació de la Bellpuig Cobla, dissabte]

La Generalitat no explica l'anunci de la cultura popular

El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) de la Generalitat de Catalunya no aclarit qüestions com la motivació, el cost, la productora o els canals pels quals s'emet la campanya publicitària per a ràdio i televisió dedicada a la cultura popular. Tot i les peticions fetes per SARDANEJANT als seus responsables. Els anuncis s'emeten des del 14 fins al 31 de desembre.

Notícia relacionada:
Una colla ponentina, a l'anunci per la cultura popular (23/12/2009)

La Bellpuig Cobla fa canvis al flabiol i al fiscorn

La flabiolaire targarina Neus Puig, de 22 anys, serà substituïda per la bellputxenca Laia Boleda, de 16 anys i fins ara tible de la Cobla Juvenil 'Lo Castell' de Bellpuig. Amb Puig també deixa la formació el fiscornaire Jaume Giribet, natural de Vilanova de Bellpuig, i que serà rellevat per Francesc Casals, antic component de la Cobla Tàrrega Jove.

En els concerts que la Bellpuig Cobla oferirà a Balaguer (1 de gener) i a Bellpuig (6 de gener) hi intervindran tots quatre per facilitar la incorporació dels nous membres.

Puig amplia els estudis musicals a Madrid 
El canvi ve motivat per l'ampliació d'estudis de Neus Puig, llicenciada en flauta travessera per l’Escola Superior de Música de Catalunya amb un excel·lent al projecte de final de carrera. Després d’haver cursat un postgrau al mateix centre, ha obtingut una beca de la Fundación Albéniz per ampliar els seus estudis a l’Escuela Superior de Música Reina Sofia de Madrid, amb Jacques Zoon, titular de la càtedra de flauta travessera.
El centre madrileny, de participació privada, és dirigit per Paloma O’Shea, considerada una de les dones més adinerades de l’estat espanyol i esposa del banquer Emilio Botín.

 [A dalt, Neus Puig sota la direcció de Concepció Ramió. A sota, Jaume Giribet entremig d'Òscar Barqué i Francesc Saladrigues.
Fotos: Albert Font-Tarrés] 

Concert malgrat el desconcert

Balaguer tindrà concert de Cap d’Any, programat a última hora i, finalment, de pagament
El Teatre Municipal de Balaguer acollirà divendres el concert de Cap d'Any, com havia estat habitual en els darrers anys, amb la Bellpuig Cobla. Enguany, l'Institut Municipal de Progrés i Cultura (ImPiC) va anunciar a SARDANEJANT que havia decidit anul·lar-lo el 25 de novembre per una “retallada pressupostària”.
El 4 de desembre, tres dies després de la publicació de la notícia, el consistori balaguerí va rectificar dient que “l'anunci havia estat precipitat” i que “s'havia reconduït”.
Malgrat els motius econòmics al·legats, la regidoria va decidir que el concert continuaria sent gratuït -com havia estat fins l’any passat-, encara que responsables municipals alertaven que podria fer-se pagar en edicions posteriors per mirar “d’eixugar el dèficit que provoca”. Tot amb tot, dilluns es podia veure a la pàgina web del Teatre Municipal que es faria pagar tres euros. Un canvi de darrera hora no notificat públicament.

divendres, 25 de desembre del 2009

Comparen el Barça amb la sardana perquè "és capaç d'assimilar més gent"

El periodista esportiu Enric Bañeres considera, en un article d'opinió, que el Barça és com una sardana: "un cercle que mai es dóna per tancat ja que és capaç d'assimilar cada vegada més gent". La comparació la fa en un article d'opinió publicat a 'El Mundo Deportivo', titulat 'Vamos ya a por ese 2010'.

La cobla Catània clou l'Any Francesc Macià

La Cobla Catània va tancar, amb la interpretació de l'himne d'Els Segadors, l'últim acte institucional de l'Any Francesc Macià, que va tenir lloc ahir al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú.
La cloenda va ser presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, i el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira.
El 2009 ha estat l'Any Macià amb motiu dels 150 anys del naixament i els 75 de la mort de qui va ser president de la Generalitat republicana des del 1931 fins que va morir el 25 de desembre de 1933. L'efemèride ha servit perquè fer un homenatge polític a l'Avi.
Macià, nascut a Vilanova i la Geltrú però amb origens familiars a Ponent, va representar les Borges Blanques com a diputat. La capital de les Garrigues acull fins el 15 de gener l'exposició 'Una Catalunya lliure, justa, pròspera i gloriosa', dedicada al protagonista dels Fets de Prats de Motlló.
L'ajuntament de les Borges Blanques ha encapçalat la creació d'un memorial a l'expresident sota el nom d'Espai Macià, que es troba en procés de construcció.

dijous, 24 de desembre del 2009

"M'agradaria poder tenir la il·lusió que a Catalunya es té per la sardana"

La difusora de la cultura popular aragonesa Isabel Lafuente agafa de model la "il·lusió" catalana

Preguntada per la disminució del plaer d'aprendre la cultura popular aragonesa, la reconeguda balladora de dansa tradicional aragonesa Isabel Lafuente afirma en una entrevista a El Periódico de Aragón que "a la plaça del Pilar [de Saragossa] hi hauria d'haver tots els diumenges un festival folklòric". I afegeix: "mira a Catalunya: tots els pobles i barris d'allà, al migdia es balla la sardana". La saragossana acaba dient: "Ja m'agradaria poder tenir aquella il·lusió a la nostra terra".

dimecres, 23 de desembre del 2009

Una colla ponentina, a l'anunci per la cultura popular


La colla 'Sol Ixent', de Vilanova de Bellpuig, apareix en una anunci televisiu encarregat pel Centre de la Promoció de la Cultura Popular i Tradicional (CPCPTC) de la Generalitat de Catalunya i que s'emet des del dilluns de la setmana passada i fins el 31 de desembre.
Sota el lema 'Per la Cultura Popular, som-hi' l'anunci per a televisió combina imatges de diables, bastoners, gegants, capgrossos, bestiari i castellers. Tot, junt al text “Som el foc, el ritme i la força. Som el cel i l'infern. Estimem la gent i els colors. I tots junts fem la festa”.
El CPCPTC ha anunciat que ha fet una falca per a ràdio i una altra per a televisió i que l'emissió es fa a través de canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i “d'altres mitjans de comunicació”, sense especificar quins. Tampoc ha aclarit qüestions com la motivació de la campanya, el cost o qui l'ha realitzat. SARDANEJANT ho ha preguntat als responsables de l'ens, que no han donat una resposta als temes.

[Foto: moment en què apareixen dansaires de 'Sol Ixent', vora el segon 13]


Els ateneus premien el programa 'Mans'

El programa sardanista 'Mans' de Catalunya Ràdio, realitzat i presentat per Quim Rutllant i Ester Plana, va rebre dimecres de la setmana passada el premi  de reconeixement als mitjans de comunicació professional de la Federació d'Ateneus de Catalunya.
Durant l'acte de lliurament que va tenir lloc al Palau de Pedralbes de Barcelona també es van entregar guardons en les categories de mitjans de comunicació d'associacions culturals, a la innovació i a l'activitat sociocultural. També es va premiar la creativitat en les arts escèniques, la música i la cultura popular i tradicional. A més de reconèixer l'esponsoriatzació i el mecenatge, l'ateneu de l'any i la renovació generacional dels ateneus.
El jurat de l'edició d'enguany ha estat format per Xavier Capdevila, director del programa casteller 'Quarts de nou' del TVC; l'actor Pere Ventura i Gal·la Cortadelles, antropòloga cultural i economista.

Santaengràcia i Serrano guanyen la Beca Bernat

El tiblaire verduní Sergi Santaengràcia i Huguet, músic de 19 de la Bellpuig Cobla, ha guanyat la Beca Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes de cobla. El jurat va decidir concedir el reconeixement compartidament amb trompetista Gerard Serrano i Garcia, de 20 anys i natural de l'Hospitalet de Llobregat.
La beca, concedida per l'ajuntament de Bellpuig i Músics per la Cobla, ha comptat enguany amb el jurat fomat pels músics Manuel Oltra, Jordi Molina, Jesús Ventura i Josep Maria Serracant; el regidor d'Acció Cultural, Ramon Forcat, i per l'alcalde bellputxenc Ramon Jounou. Per la seua banda, Albert París, de Músics per la Cobla, ha actuat com a secretari.
El premi, dotat en 2.500 euros, es lliurarà durant el concert que la Bellpuig Cobla farà a la seua localitat el dimecres 6 de gener.

Granados sonarà, a casa, a través de la cobla

La Bellpuig Cobla estrenarà a l'Auditori Enric Granados l'arranjament d'una sardana per a piano escrita pel compositor lleidatà l'any 1914            
Al concert de sant Esteve d'enguany hi ressonaran les notes del compositor Enric Granados, nascut a Lleida el 1867. Serà a l'auditori lleidatà que porta el seu nom. I és que la Bellpuig Cobla hi estrenarà un arranjament de Concepció Ramió sobre una sardana del 1914 que el cèlebre  músic va dedicar a un company pianista, l'estatunidenc Ernest Schelling.

Enric Granados.

“És bastant complexa encara que segueix l'estructura convencional de les sardanes pròpies de principis del segle XX”, explica per a SARDANEJANT Concepció Ramió, arranjadora de la peça i directora titular de la formació. I afegeix que “té dos curts i dos llargs i com a final té un curt amb un acabament més lent”.
“Val la pena”, sentencia la també pianista. Tant és així que avança que “estem en converses” amb l'editorial de música Boileau per publicar les partitures al llarg del 2010. De fet, aquesta peça podria entrar en la gravació que el conjunt musical vol enregistrar durant el primer trimestre de l'any vinent.
“La idea va ser de la Bellpuig Cobla, m'ho van proposar i després he investigat que té dues sardanes per a piano”, explica Ramió. L'altra composició “és una fantasia plena d'estructures pianístiques que és de difícil adaptació per a un conjunt instrumental”.
Un repertori dedicat als clàssics
“Totes les peces tenen una dimensió que val la pena de destacar dins d'una mateixa vara de mesurar: la de la sardana digna i de qualitat”. Aquesta és la presentació que fa Concepció Ramió del repertori de dissabte. Hi sonaran obres de Francesc Basil, Josep Serra, Eduard Toldrà, Juli Garreta, Francesc Pujol o Manuel Oltra. També hi haurà concessions per al públic amb peces com 'El cavaller enamorat', de Joan Manén, o 'Les fulles seques', d'Enric Morera. La Bellpuig Cobla també interpretarà la sardana 'Ball de Bastons' del lleidatà Josep Prenafeta, estrenada durant l'Aplec de Lleida en homenatge a l'Any Joan Amades.
El programa finalitzarà amb 'Suite segarrenca' de Joan Lluís Moraleda. “Durant anys es va ser reticent a interpretar-la perquè es creia que les cobles no tenien prou capacitat” -destaca Ramió-, una percepció que es va trencar a partir dels anys noranta.

Rutllant: "Estem en el millor moment de tota la història de la cobla"

El promotor d'espectacles d'arrel tradicional Quim Rutllant afirma en una entrevista al diari El Punt publicada avui que "estem en el millor moment de tota la història de la cobla".
El també realitzador i conductor dels programes 'Mans' i 'Sarda.net' de Catalunya Ràdio explica que "fa trenta anys, a diversos municipis es van inventar les primeres cobles infantils del país i les primeres escoles de música per a cobla" i afegeix que "ara, vint, trenta anys més tard, es permet que aquells joves siguin els que estan al davant de les formacions". "Són els que s'atreveixen a innovar", sentencia.
El comunicador i impulsor d'Amunt Produccions creu que el coblisme "fa evolucionar la cobla i li fa agafar prestigi arreu del món, tal com ha quedat demostrat recentment".

Pi de la Serra: "La cobla és una orquestra molt potent"

El cantautor Quico Pi de la Serra considera que "la cobla és una orquestra molt potent, és una música nostra amb instruments punyents: la tenora, els fiscorns...". Qui va ser part d'Els Setze Jutges ho diu en una entrevista enregistrada amb motiu de la Marató de TV3.
El barceloní ha col·laborat amb la iniciativa de la televisió pública, juntament amb la Cobla-orquestra Montgrins, gravant per al disc commemoratiu la cançó 'Com he fet sempre', una versió en català i per a cobla de 'My way', peça popularitzada per Frank Sinatra.
Pi de la Serra manifesta que "cantar aquesta cançó amb la cobla Montgrins és una experiència que agraeixo moltíssim perquè jo d'aquestes coses n'aprenc molt" i creu que "ha estat bastant colpidor, espero que agradi molt".

El concert de Cap d'Any de TV3 serà de la Simfònica de Cobla i Corda

Televisió de Catalunya ha anunciat que el seu concert del primer dia de l'any anirà a càrrec de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, una iniciativa que uneix La Principal de la Bisbal i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà.
L'emissió del concert és previst que comenci quan passin cinc minuts de dos quarts d'onze a les onze del matí per TV3. L'actuació tindrà lloc al Teatre El Jardí de Figueres.
La fusió té doble direcció musical: Francesc Cassú, per part de la cobla, i Carles Coll, per part de l'orquestra de cambra.

-----------------
Canvi diumenge, 27 de desembre:
Detectat un canvi a la programació de TV3, hi consta que el concert començarà a les 11 del matí. Malgrat tot, la Simfònica de Cobla i Corda anuncia l'actuació per a la una del migdia.
-----------------
Dilluns, 28 de desembre:
Preguntats per la qüestió, des de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya afirmen que serà a les 11 del matí.

La sardana 'L'Empordà', himne oficial de comarca

La coneguda sardana 'L'Empordà' ha estat declarada com a himne oficial de l'Alt Empordà per part del seu consell comarcal, segons ha publicat el diari 'Empordà.info'. L'obra d'Enric Morera amb lletra de Joan Maragall ha estat votada per unanimitat arran d'una moció presentada pel portaveu del PP, Diego Borrego.
La sardana és àmpliament interpretada, fins al punt que ha estat arranjada per diversos conjunts musicals com ara les interpretades per l'Orquestra Simfònica de Londres o per la coral Knox College.

Casasús: "Que no matin la sardana ni els qui la fan elitista, ni el jovent catalanista que no vol apreciar-la"

El degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Maria Casasús, demana "que no matin la sardana ni els qui la fan elitista, ni el jovent catalanista que no vol apreciar-la com fan escocesos o irlandesos amb les seves danses nacionals". El catedràtic de Periodisme fa la petició en un article d'opinió titulat 'El rumor de prohibir la sardana' i que ha publicat al diari electrònic 'ElSingualarDigital.cat".
El també membre de l'Institut d'Estudis Catalans hi explica que "les dificultats i les obstruccions que la dictadura dels anys 20 va posar a l'organització de ballades, aplecs i audicions esperonaren l'esclat d'iniciatives sardanistes que durant la Segona República, en els anys 30, van atraure [una] munió de joves a practicar una dansa que congriava diversos valors que ara són menystinguts".

[Foto: ElSingularDigital.cat]

dilluns, 14 de desembre del 2009

"No cal crear alarmisme"

[Versió ampliada del reportatge publicat a SARDANEJANT (19/09/2009)]
.
No cal crear alarmisme”
Els especialistes transmeten tranquil·litat als sardanistes pel virus de la grip nova però recomanen la higiene de les mans


ALBERT FONT-TARRÉS/Lleida
“No podem caure en una psicosi col·lectiva”, afirma el director mèdic de l’Hospital de Santa Maria, el Dr. Jaume Capdevila. I és que el virus de la grip A H1N1 “és menys virulent que els de la grip ordinària, l’estacional”, afegeix. En el mateix sentit es pronuncia el Dr. Gerard Torres, de l’àrea de medicina interna del centre hospitalari: “hi ha una alarma exagerada i no sembla que hagi de ser tan maligna”. Es preveu que no serà fins a finals d’octubre i principis de novembre quan el virus tindrà més activitat aquí.
Serenitat
A principis d’agost es va conèixer que el Col·legi de Metges de Madrid havia penjat una pancarta a la façana de la seua seu amb un lema que va crear sensació: “No facis petons, no donis la mà, digues hola”. Preguntat per això, el Dr. Capdevila respon que va ser una mesura ràpida però que “ara tenim més dades perquè ha passat per tot l’hemisferi sud en període d’hivern i hem vist que no ha afectat tant com es pensava”.

Mesures de prevenció
“La higiene de mans és la primera mesura”, explica el Dr. Capdevila. I recorda que “aniria bé que ho féssim no només per la grip A sinó per altres gèrmens i malalties”. Un gest que s’hauria de portar a terme “en tots els episodis de la vida i almenys tres o quatre cops al dia”. Preguntat per si a les ballades de sardanes caldrien dispensadors de sabó o de productes desinfectants a base d’alcohol contesta que “jo no ho veig indispensable”. Mentre que el Dr. Torres creu que “potser seria massa exagerat”. Responsables sanitaris de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova consultats per SARDANEJANT consideren que “a data d’avui [dilluns] això seria desproporcionat perquè el grau d’afectació és mínima”. Encara que asseguren que “no estan autoritzats per fer declaracions a la premsa”.
Més que un aiguat
La higiene de les mans no passa només per un aiguat amb una mica de sabó. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elaborat pòsters per mostrar com rentar-se les mans. Estableix que la durada recomanada és d’entre 40 i 60 segons i que s’ha de fregar tota la superfície de les mans. I per acabar, eixugar-se-les amb una tovallola d’un ús, que s’aprofitarà per tancar l’aixeta.
Després cal evitar que s’embrutin de nou, motiu pel qual el Departament de Salut, en el seu pla de prevenció, recomana tapar-se amb un mocador rebutjable en tossir i esternudar i, després, llançar-lo. El mateix, quan cal torcar-se el nas.
Ballar amb desconeguts
Les rotllanes són obertes a tothom que hi vulgui entrar però el Dr. Capdevila recorda: “entenc que quan algú acudeix a aquest tipus d’actes és pequè es troba bé”. En tot cas si hi ha la sospita “el millor és no emportar-se les mans a la boca i el nas” –explica el Dr. Torres– “i mantenir una distància d’un parell de metres”. Tot i així, els especialistes criden a la responsabilitat personal i a “quedar-se a casa, trucar el metge de capçalera i fer el tractament que ens estableixi”.
Símptomes de la grip nova
Es diferencien poc de la grip estacional ordinària, en destaquen la febre, la tos i el malestar general. També podria ser que els afectats presentessin nàusees, vòmits o diarrees.
Els ens federatius, a l’espectativa
Ni la Federació Sardanista de Catalunya ni la Unió de Colles Sardanistes (UCS) han establert cap protocol ni n’han contactat amb autoritats sanitàries, segons han confirmat a SARDANEJANT els respectius presidents. Tot i així, Bartomeu Duran, responsable de la Federació, assegura que “vaig estar parlant de sardanes amb la consellera de Salut, Marina Geli, i no va sortir res de la grip A, suposo que si hi hagués hagut res a dir, m’ho hagués comentat”. Santi Ferrerfàbrega, president de l’UCS, argüeix que “tothom està a l’espera de com evoluciona”.

Psicòsi col·lectiva
Hi ha veus crítiques amb l’alarmisme creat arran d’aquest nou virus d’orígen porcí. Ja de bon principi l’expert de l’OMS, Germán Velásques, va afirmar en una entrevista a l’agència EFE que “estem davant un fenòmen en què hi ha una sèrie d’interessos: els específics, purs i nets de la salut pública que hem de defensar des d’aquí, però que es barregen i a vegades s’emboliquen a nivell global o nacional amb interessos que també són comercials”. En aquest sentit, el pediatra basc Xabier Onaindia apuntava recentment, en un escrit publicat al diari Gara, que “hem de sospitar que tot aquest espectacle mediàtic i tremendisme no és sinó una manipulació que ha generat angoixa sense necessitat a milions de persones, i probablement amb objectius poc innocents”. El Dr. Onaindia afegeix que tot plegat recorda a una societat “permanentment sotmesa al caos i a la temença perquè accepti solucions que en condicions normals rebutjaria”.
Per la seua banda, l’intel·lectual i exdirector del mensual ‘Le Monde Diplomatique’, Ignacio Ramonet, a la publicació de setembre afirma que GlaxoSmithKline, Novartis i Sanofi “es disposen a guanyar milers de milions d’euros més en els pròxims mesos gràcies a les vendes massives de la vacuna contra el virus A (H1N1) de la nova grip”.


[Foto: Albert Font-Tarrés / Arxiu]

diumenge, 13 de desembre del 2009

Gratitud per als generosos [Opinió]

[Article d'opinió]
Generositat. Això és el que han tingut milers de conciutadans. Han tingut clar que si es volia tirar endavant i estendre la iniciativa, calia deixar que el màxim gent se l'apropiés. Ells han aportat hores i diners, per l'estima a una terra, posant-la per damunt d'ideologies i sigles.
S'adrecen a tots els seus veïns majors de setze anys, fent possible -com ben poques vegades passa- que quan es diut 'tothom' vol dir TOTHOM (a partir dels 16, clar). Nascut a on hagi nascut, pensi el que pensi. Als impulsos de les consultes, tota la gratitud.

Hauria de quedar clar que amb les consultes no es pregunta si s'està en contra del Tribunal Constitucional, de la constitució espanyola, del dèficit fiscal, de les falses promeses... No. El que es pregunta és si es vol un estat propi. És a dir, deixar enrere la queixa i optar per la construcció. La construcció nacional que ha de permetre exercir de poble (o pel que es podria entendre d'algunes de les preguntes que opten per delimitar-ho al Principat, d'una part d'aquest poble).

He vist i viscut de lluny el procés d'organització de les consultes (intentant-ho seguir de prop) però em puc imaginar l'esforç que els ha suposat: ajornar altres qüestions, el neguit i el nerviosisme que han patit per la il·lusió. De nou, moltes gràcies!
Han treballat de valent malgrat que n'hi ha hagut que han intentat desconnectar, descoordinar, desanimar... per desactivar-los. Els han volgut criminalitzar però tot estava pensat i hi havia valentia. Els han volgut desacreditar però han tingut clar que el crèdit el dóna el poble. Els han volgut ignorar però la seva insistència i, sobretot, perseverança els ha fet aflorar. Han demostrat qui és el demòcrata. Era molt fàcil que dinamitessin la cosa, no ho han aconseguit i aquest és el triomf. Moltes gràcies!
Però el triomf és vostre! Quan dic vostre vull dir de la gran quantitat de persones que han treballat juntament i darrere dels noms de Josep Manuel Ximenis, Carles Mora o Alfons López Tena. I d'ells, és clar. Per mi en queden exclosos aquells que s'hi han apuntat quan han vist que això era imparable i que no es podia dinamitar. Per tant, excloc de l'agraïment als paràsits i xucladors 'salva-pàtries'.

Tot el que han fet aquests voluntaris quedarà imprès als diaris -i a les hemeroteques digitals-, un gran què. Però passi el que passi, surti el que surti, els esforços per avui -i les successives consultes- han de portar al reconeixement total del poble català per poder decidir què vol fer. Poder decidir sobre si constituir-se o no com a estat o determinar què vol que es faci sobre qualsevol altra qüestió de l'àmbit públic, de la vida en societat.

Als voluntaris que feu possible la consulta, gràcies per haver-nos demostrat que podem ser un poble en moviment.
Als que podeu votar perquè a la vostra població hi ha hagut gent compromesa amb la capacitat democràtica, voteu. Jo també ho faré (si tot va bé, la propera primavera).

dissabte, 12 de desembre del 2009

Sardana de germanor per esperar els resultats de la consulta de Berga

L'espera dels resultats de la consulta per la independència de Berga es farà amb una sardana de germanor, a les nou del vespre a la carpa de la plaça Viladomat.
La festa preparada amb motiu de la consulta per la independència de Berga també comptarà amb una 'megacobla' -segons la denominació emprada per l'organització- a la una del migdia, a les fonts de la plaça Viladomat. Des de la plataforma 'Berga decideix' esperen la visita de persones provinents de diferents punts dels Països Catalans.

Novetat en la pregunta
La plataforma 'Berga decideix' ha establert que la pregunta de la consulta que organitza sigui: "És vostè partidari que els Països Catalans es constitueixin en un estat lliure, independent i democràtic?". Un plantejament que varia la pregunta feta el 13 de setembre a Arenys de Munt: "Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?".

El Foment de Banyoles, seu del vot
El Foment de la Sardana de Banyoles és entre dimecres i diumenge la seu electoral de la consulta de la capital del Pla de l'Estany. Els organitzadors han establert la possibilitat de votar anticipadament.

Crida per penjar senyeres i estalades al balcó
Col·lectius partidaris de la consulta fan crides perquè diumenge es pengin senyeres i estalades als balcons de les cases com a mostra de suport.

També a les Balears
Avui un centenar de regidors han constituït a Algaida la plataforma 'Avançam'. El regidor d'Inca Andreu Caballero, un dels promotors, ha afirmat que "és hora que els pobles de les Illes Balears avancin cap a l'exercici del dret a decidir", segons publica Vilaweb.

[Foto: Albert Font-Tarrés / Arxiu]

Tàrrega 'decideix' amb sardanes

La ciutat més gran de Ponent amb una consulta per la independència compta amb una ballada i el suport de l'agrupació sardanista i de la cobla locals

La capital de l'Urgell serà demà la població ponentina amb més població que comptarà amb una consulta per la independència. La iniciativa, iniciada a Arenys de Munt, ha estat organitzada per la plataforma 'Tàrrega decideix', formada per persones i entitats, entre les quals hi ha l'Agrupació Amics de la Sardana de Tàrrega i la Cobla Tàrrega.


Festa amb ballada de sardanes
Els organitzadors pretenen fer del dia de demà una festa, amb activitats preparades per entitats col·laboradores. Dins del programa hi ha una ballada de sardanes a les quatre de la tarda, al mercat municipal.
Inicialment s'havia de portar a terme a la plaça del Carme però, tal com han explicat font de la cobla, s'hauria canviat per qüestions meteorològiques.


L'Agrupació de les Borges, amb la consulta
L'Agrupació Sardanista de les Borges Blanques mostra el seu suport a favor de la consulta, tal com han confirmat fonts de la plataforma i de l'entitat. Tot i així, la plataforma 'Les Borges decideix' va establir que l'adhesions es feien individualment i no a nivell associatiu. Les poblacions de les Garrigues treballen de manera coordinada a escala comarcal.


Poblacions ponentines amb consulta el 13-D
Entre els municipis que acolliran consultes aquest cap de setmana per la independència, hi participaran les poblacions de Ponent següents:
Alcanó
Alcarràs
Alfés
Arbeca
Artesa de Lleida
Artesa de Segre
Castellserà
Cervià de les Garrigues
Corbins
El Palau d'Anglesola
Fulleda
Golmés
Ivars d'Urgell
Juneda
L'Albagés
L'Albi
La Floresta
La Granadella
Les Borges Blanques
Linyola
Llardecans
Ponts 
Sunyer
Tàrrega 
Torrebesses


Més endavant és previst que també se'n facin en poblacions com Agramunt, Balaguer, Bell-lloc d'Urgell, Bellpuig, Lleida, Seròs, Tarrés o Vinaixa.


[Foto: Albert Font-Tarrés / Arxiu]

dimecres, 9 de desembre del 2009

Recomanacions (II)

Aprofitant que hem publicat una entrevista a Raph Dumas pel seu espectacle amb la Cobla Mil·lenària i el grup 'The Primaveras', adjunto uns reportatges televisius sobre el que ha esdevingut una de les sorpreses d'enguany.
Per llàstima, aquestes treballs no em van servir com a part de la documentació perquè he sabut que existien després d'haver vist la posada en escena i d'haver fet l'entrevista.

· Reportatge elaborat per l'equip de 'Viure al país' del canal France 3. Tot dedicat a la unió musical.



· Reportatge de l'equip de 'Nydia' de TVC. A partir de la figura de René Picamal, compositor i membre de la Cobla Mil·lenària, acaben configurant un 'especial Catalunya Nord'. [Fins al minut 08.46]

Raph Dumas: "La missió primera és fer música interessant i divertida"

Raph Dumas / DJ


ALBERT FONT-TARRÉS / Perpinyà
Va començar com un projecte entre aquest discjòquei de 35 anys i el grup ‘The Primaveras’, una formació amb saxo, baix, guitarra, teclats, flabiol, sac de gemecs, trombó, fiscorn, tenora i tible. S’hi ha acabat incorporant la Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà. Una unió que hem comprovat que fa vibrar tot el públic. La barreja podria dir que s’ha bastit al conservatori de la capital del Rosselló. Dos dels seus caps de departament són part de ‘The Primaveras’: Àlex Augé (saxo), del de músiques actuals, i Vicent Vidalou (tible i tenora), del de músiques i dansa tradicionals. A més, el propi Dumas hi fa de professor, dins de l’àrea d’Augé, i Frederic Guisset hi ensenya flabiol i sac de gemecs. Aquest últim, a més, també és component de la Mil·lenària. El proper 22 de novembre seran a Barcelona els deu músics de la petita formació, fent un directe promocional a l’FNAC de l’Illa Diagonal.
- Esteu preparant un enregistrament del vostre espectacle. Com el porteu?
Hem finalitzat la gravació i ara cal produir-lo una mica. Penso que ho acabarem aviat.
- Quan sortirà?
El 21 de març, el primer dia de la primavera.
- Així feu un joc amb el nom de la banda.
Juguem amb això, sí. També és el nom d'una Vespa.
- Amb quina discogràfica treballareu?
Serà Discmedi, de Barcelona. Els va agradar molt, ja amb la petita formació, amb 'The Primaveras'. I quan els vam comentar de fer el mateix amb tota la cobla ens van dir: “Oh! Com és possible...?”. Vam gravar una cançó i els la vam enviar i ens van dir: “Oh! Endavant, quan vulgueu”. És que agrada a tothom [ho explica satisfet i amb un somriure].
- La idea d'incorporar la cobla és d'Àlex Augé.
És un músic que principalment ve del jazz i he treballat amb ell durant molt de temps. És amic del Frederic Guisset i havia portat algunes gravacions de la cobla. I un dia em va dir: “podríem fer quelcom amb ells”. Li semblava que era un conjunt que podia funcionar com una 'big band'. Tot va començar així. Vam fer una primera prova i va funcionar i després va venir un directe. L'Àlex també s'ha encarregat dels arranjaments per a la cobla.
- Com et vas deixar convèncer?
Buff... Naturalment, ens ho va demanar de manera molt simple: ho barrejarem amb música electrònica i semblarà mig 'funk', mig 'jazz', una mica tecno... una mescla de tot. I tots vam dir: “Sí, ho volem provar” [explica rient]. I ho vam fer el 4 de juliol dins d'un gran festival on hi  havia 4.000 o 5.000 persones. I a tothom, tothom, tothom li ha agradat. Ens va fer animar a continuar. La missió primera no és de treballar amb una cobla, la missió primera és de fer música interessant, que és el que crec que aportem amb aquesta unió. Penso que per fer bona música cal fer-la d'una manera divertida.
- Us atreviu amb la sardana.
Sí, en fem un parell.
- Les trobarem al disc?
Sí, sí. Versionem en sardana dos cançons molt conegudes: 'Louie louie' de ‘The Kingsmen’ i ‘Seven Nation Army’ de ‘The White Stripes’, amb ‘tempo’ i tot de sardana. El que també fem és una versió d'una sardana de René Picamal [fiscorn de la Mil·lenària], que l'hem passat a la nostra manera, a l'estil més de 'The Primaveras'. La gent ha veure el concert.
- També teniu penjada alguna cosa al 'Myspace'.
Ara ho portem més treballat perquè el que tenim allà ho vam gravar al principi i hem fet nous arranjaments.
- Ompliu l’escenari de cables. Com és treballa amb una vintena de músics?
Això és molt difícil, sobretot per assajar. Encara sort que tothom sap llegir molt bé la música. La Cobla Mil·lenària és molt interessant perquè és formada per bons músics que toquen molt bé.
- Vau tocar el 7 de novembre al final de l'acte reivindicatiu contra el Tractat dels Pirineus. Com veieu el català i la identitat catalana a Perpinyà?
Buff! A Perpinyà no és el mateix que al sud, eh? El català... nosaltres no el parlem al dia a dia, és impossible, ningú el parla. Tothom l'entèn una miqueta però no és viu de la mateixa manera que al sud. El que és molt important, penso, en el nostre projecte és que no fem música amb una cobla només perquè és català. El que ens agrada és el so de la cobla. La cobla podria ser de... París i seria el mateix. El que ens interessa és la cobla... aquest so de la tenora, el tible... que és inimitable al món, és únic al món. Crec que és només aquí, a Catalunya, que podem entendre'ls, penso. Tu ho saps?
- Sí, és d'aquí.
Només?
- Només.
Penso que és increïble.

[Foto: Albert Font-Tarrés / 
Raph Dumas aporta l'electrònica al projecte musical] 

Balaguer, finalment, tindrà concert

El Teatre Municipal de Balaguer comptarà amb el concert del primer dia de l’any. La decisió es va prendre divendres passat.
“S’ha pogut reconduir el tema i políticament s’ha vist que calia fer-se”, segons va explicar a CREUANT Pep Angerri, director d’activitats de l’Institut municipal de Progrés i Cultura. Una resolució que es va prendre divendres i que arriba després que SARDANEJANT i CREUANT publiquessin que no es faria, tal com havia afirmat la mateixa font.
El concert, com ha estat habitual, serà gratuït, encara que “no es descarta que en un futur la cosa canviï, és ben factible que si no es deixa de fer potser es farà pagar una entrada per eixugar el dèficit” que suposa la contractació d’una cobla. Una possibilitat que ja s’havia plantejat anteriorment.
Finalment, el concert tindrà lloc a les set de la tarda de l’1 de gener i comptarà amb la Bellpuig Cobla.

Raya obté el Concurs de Joves Compositors

El terrassenc Carles Raya, de 23 anys, ha guanyat amb la sardana ‘Terra nostra’ el Concurs de Joves Compositors de sardanes de Blanes, el primer premi del qual és valorat en 1.200 euros.
El certamen, el veredicte del qual es va fer públic dissabte, ha atorgat el segon premi, dotat en 600 euros, a la sardana ‘La plaça dels enamorats’ del blanenc Xavier Gonzalez, de 20 anys. La mateixa peça ha rebut el premi del públic, que aporta 300 euros més.
Per la seua banda, Gerard Pastor va ser finalista del certamen amb ‘Benciadell’ i ‘Cristina Blanch’. L’edició d’enguany ha comptat amb 8 compositors menors de 25 anys. El jurat ha estat format per Jordi Molina, Josep Maria Serracant i Jesús Ventura.
El Concurs de Joves Compositors de sardanes de Blanes és organitzat per la Colla Sardardanista ‘Sa Palomera’ i la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria, amb el patrocini de l’ajuntament de Blanes, el Centre de Promoció de la Cultural Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.

dissabte, 5 de desembre del 2009

Recomanacions (I)

Avui voldria destacar alguns del reportatges recents fets pels companys del programa 'Nydia' que hi ha disponibles al 3alacarta.

· Campionat de Catalunya de la modalitat de Punts lliures (a partir dels 11 minuts i 48 segons).



· Sobre els 25 anys de la Bellpuig Cobla (del minut 14.40 fins al 23.19)



· Dos compositors nord-americans estrenen per a cobla i Josep Padró uneix aquesta formació amb el violí. / El contrapàs per Albert Sans i Catherine Allard.



· Sobre els espectacles de Carles Santos a la Fira Mediterrània de Manresa i recordatori per a Lluís Lloansí.

dijous, 3 de desembre del 2009

Núria Feliu rep el premi Rotllana 2009

La Nit de la Sardana clou la temporada guardonant persones i entitats

La cantant Núria Feliu va rebre dissabte passat el Premi Rotllana que atorga la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida per haver homenatjat la sardana a través de la seua discografia, al restaurant Resquitx de Mollerussa. Durant la gala de la Nit de la Sardana també es van lliurar els Rotllana dels òrgans que conformen l'ens federatiu i els guardons del Campionat de Colles Sardanistes de la Terra Ferma 20009.

L'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL), coordinadora del Campionat, va entregar el seu Rotllana al lleidatà Juanjo Garcia i Mora, per la seua trajectòria com a capdanser, dansaire i revessaire de colla. El reconeixement del pla d'ensenyament 'Saltem i Ballem' va recaure a la monitora bellvisenca Montserrat Minguella i Torres. El lleidatà Col·lectiu Cultural de Cappont, una associació centrada als gegants i coorganitzadora de l'Aplec de la Sardana de Cappont, va rebre el Premi Rotllana de la Coodinadora d'Aplecs de la Sardana de les Comarques Lleidatanes per haver inclòs la sardana a la seua programació anual.

La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida també va entregar una placa commemorativa a la Bellpuig Cobla pel seu vint-i-cinquè aniversari. Va fer el mateix amb l'ajuntament de Mollerussa per la seua col·laboració amb l'ens amb la cessió de la seu.


Les colles reben el trofeu del Campionat de la Terra Ferma 2009

L'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL) va lliurar, al Teatre de l'Amistat de Mollerussa, els guardons del 35è Campionat de la Terra Ferma a les vint-i-una colles participants.

En la modalitat de lluïment, el primer lloc ha estat per tres colles del Grup Sardanista Montserrat (GSM) de Lleida: Remembrança (categoria gran), Somni (juvenil) i Dimoniets (infantil). En alevins, va guanyar la junedenca Arc de Sant Martí, en alevins.

Dolç Infern, del GSM, s'ha situat al capdamunt, amb 80 punts, en revesses per colla en la categoria gran. En infantils, ha guanyat Dimoniets, amb 30 punts, mentre Somni i Arc de Sant Martí, ho han fet en les categories juvenil i aleví, respectivament.

L'agramuntina Estol-Espígol ha superat, per només dos punts, la lleidatana Dolç Infern.

Bienve Moya: "Després què declararem, la botifarra amb seques com a plat nacional?"

BIENVE MOYA / Premi Nacional de Cultura Popular 2009

ALBERT FONT-TARRÉS / Lleida
03/10/2009
“Potser algú de vostès s’esperarà que balli una sardana tot sol... o que faci un pilar... No ho faré. Sobretot perquè no puc”. Així va començar el seu discurs de recepció del guardó davant d’un Auditori Enric Granados ple per al lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2009, que per primer cop atorga el Consell Nacional de la Cultura i les Arts. El jurat va valorar la seua tasca en l’anàlisi de les llegendes, el teatre, el circ, la música tradicional i el calendari festiu. El que ell va definir com: “un apreciat treball societari i d’educació ciutadana que per desgràcia encara avui és observat amb massa indiferència, i un cert desdeny i tot, en massa sectors intel·lectuals i polítics del país”.

- Algun cop heu parlat d’una ‘missió evangelitzadora’ que fan algunes entitats i federacions sardanistes, entre altres.
Et seré molt sincer i et diré a qui em referia: la confederació d’agrupacions de cultura tradicional catalana. Això és una absurditat perquè, al final, qui dirigeix una confederació de federacions no sap què hi pinta a la cultura popular. Què hi fa aquest individu o individua? Són els que van a la Generalitat a buscar diners per donar-los a un tercer i repartir-los? La cultura popular, el folklore - a mi ni una ni l’altra paraula no em fan cap nosa-, és una activitat de cada dia, de la gent que ho fan perquè els agrada i s’ho passen bé, perquè és gratificant de fer-ho i forma part de la seua vida.
Si són una colla sardanista, cal que s’espavilin perquè algú pagui les cobles perquè són cares, ho fan la mar de bé, és el que s’ha de fer.
Ara bé, aquestes associacions de tercera i quarta representativitat és el que jo no entenc què hi fan i crec que, a més a més, no van bé per a la cultura popular.
- I reinterpretacions com les de Pau Riba?
Insisteixo, els costums i les tradicions estaran millor en les mans del Pau Riba, que és una persona molt sàvia i culta encara que ell vesteixi com li dóna la gana, que segons a on.
- Com veieu el procés per declarar la sardana com a dansa nacional de Catalunya?
Crec que és en perjudici de la sardana. No hi ha d’haver una dansa nacional, hi ha d’haver danses nacionals. Si declarem la sardana com a dansa nacional de Catalunya, que ho podem fer i no hi estaria pas en contra, després què declararem la botifarra amb seques, i no és broma, com a plat nacional de Catalunya? I després què? Al final tindrem tantes coses nacionals de Catalunya que potser haurem gastat i deteriorat els termes ‘nació’ i ‘nacional’ i se’n fotran de nosaltres.
La sardana és una dansa important, sobretot musicalment és una consecució molt gran. Però què coi hi guanyarem? Que els del Baix Ebre diguin que la jota també es declari dansa nacional? On arribarem amb aquesta cursa?
- Eudald Carbonell [Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica 2009] ha escrit que la sardana podria tenir un paper clau en la integració de nouvinguts.
Sí, i els castells... i la sardana, clar que sí! Sempre ho ha estat la sardana, no és que ho pugui ser ara. A Vilanova [i la Geltrú], que és on he viscut gairebé sempre, les colles sardanistes estan plenes de gent que han vingut d’altres bandes. Sempre ha servit la sardana. Però han servit la sardana, els bastons, els castells... qualsevol activitat popular divertida i que a qui hi participa ajuda a sentir-se part d’aquella comunitat.
- Sou membre dels ‘Altres andalusos’.
Sóc de pare andalús però jo sóc català. Qui em va dir que ho era va ser mon pare. Una vegada els nens de l’escola em van preguntar d’on era i jo li ho vaig preguntar al meu pare i ell em va dir: “Nen, tu i jo som d’on ens guanyem les garrofes”.
- Com veu un país que pot tenir un president nascut fora i un Premi Nacional de pare andalús?
És un país que funciona. Un país que apartés seria etnicista. Com ho és Espanya, que no hi ha manera que tingui un president català. Catalunya no n’és, ho assumeix tot. Jo no he tingut cap problema per tenir mitja família andalusa.
- Però sí amb la ‘Federación de Entidades Andaluzas en Cataluña’ (FECAC).
Amb la FECAC, evidentment, perquè són etnicistes. Diuen que allò andalús és el que diuen ells. La meua família andalusa, els meus oncles i les meues tietes, no hi ha anat mai a allò [la ‘Feria de Abril de Cataluña’] i a més a més diuen que és ridícul. I és veritat que ho és perquè és l’Andalusia del franquisme, de l’espanyolisme de pandereta. Directament desprestigien la cultura andalusa, que és bastant més important que aquella bajanada que fan. A més a més sabem que és un gran negoci per al senyor [Francisco] García Prieto i res més.
- Des de la Federació Sardanista de Catalunya s’han queixat que es dóna més diners a la FECAC que no pas als actes sardanistes.
Sí, es donen més diners a la FECAC que a una infinitat de coses.
- A què es podria deure?
Un sector ampli de polítics no saben a quin poble governen. I creuen que els originaris d’Andalusia els votaran més per donar suport al negoci muntat, la qual cosa és mentida. La gent no vota en funció d’això sinó d’altres variables. S’ha fet des de [Jordi] Pujol, que és una de les persones que va ajudar a crear les ‘casas regionales’ i la mateixa FECAC. No és una cosa que jo denunciï, ho ha dit ell mateix. I després ho ha fet el PSC, amb el col·lectiu Crisol. I ara ja hi estan tirant gairebé tots: ara ja hi han federacions de magrebins, de llatinoamericans... Per voler donar veu a tothom, acabaran dividint, sense voler, el país en ètnies. I el país no està per això, ni molt menys.
- La integració es fa a partir de menjades típiques de diferents llocs?
Això és una bajanada. La millor manera per integrar les persones és que tinguin treball, casa i escola, d’aquesta manera sí que es fa. La resta acaba separant-les.


[Foto: Albert Font-Tarrés / 
Bienve Moya durant el parlament de recepció del Premi Nacional]

dimecres, 2 de desembre del 2009

'Ab initio', Mare Nostrum

[Crònica publicada a SARDANEJANT (02/12/2009)]
.
.Ab initio, Mare Nostrum
La colla barcelonina s’apropia un any més del Campionat de Punts Lliures de dissabte, en la primera edició amb presència ponentina després d’anys

ALBERT FONT-TARRÉS / Platja d'Aro
Les referències a l'època romana són de fàcil fer quan qui guanya el Campionat de Catalunya de la modalitat de punts lliures -inventats per cada colla- porta el nom de 'Mare Nostrum' i venç a cantó del Mediterrani en una població aixecada on hi havia l'antic latifundi del senyor Porcianus, un comerciant de vi. Entre 'Blandae' (Blanes), 'Emporiae' (Empúries) i 'Aquae Voconiae' (Caldes de Malavella).
Malgrat tot, Platja d'Aro és ara una població àmpliament encarada al turisme però que no oblida que és de l'Empordà. El municipi, de la comarca d'on va sortir, té dedicada una plaça a la sardana i ha inclòs reconeguts compositors del gènere al seu nomenclàtor de carrers: Eduard Toldrà, Conrad Saló, Joaquim Serra, Ricard Viladesau, Pep Ventura, Juli Garreta o Vicenç Bou, entre alguns altres.
Passejant-s'hi es pot trobar a segona línia de mar (en un tram passa a tercera) el carrer de Lleida. De fet, des de Ponent fan fer cap al Palau d'Esports i Congressos dos colles: l'agramuntina Estol-Espígol i Dolç Infern, del lleidatà Grup Sardanista Montserrat. El president de la Unió de Colles Sardanistes (UCS), Santi Ferrerfàbrega,  les va destacar durant el seu parlament: “agraeixo l'esforç que han fet”. I és que el mateix dia, l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL) -òrgan reconegut com a territorial de l'UCS- lliurava els guardons del Campionat de la Terra Ferma durant la Nit de la Sardana.
La presència ponentina va ser una de les excepcionalitats de la nit, que va acabar amb el setè lloc de la campiona ponentina de la modalitat, Estol-Espígol, i el vuitè de Dolç Infern, segona de la Terra Ferma a només dos punts. Tot i així, la sorpresa de la temporada ha estat el final del repartiment entre Violetes del Bosc i Mare Nostrum. Per bé que la primera ha guanyat en lluïment i la segona en punts lliures, com ha estat habitual les darreres temporades; una no ha estat la perseguidora de l'altra. Si el segon lloc de lluïment se'l va apropiar la colla Anhel el passat 15 de novembre, dissabte va ser Maig qui va quedar subcampiona de punts lliures.
El concurs-espectacle, que va comptar amb 16 colles, va començar amb un ball de presentació: ritmes caribenys, 'Thriller' de Michael Jackson, cabaret o referències tradicionals, van ser alguns dels estils escollits.
A les mitges parts, el moviment de les parelles del Club de ball esportiu Doll de Quart, entre les quals hi havia la campiona de l'estat espanyol de balls de saló. 
L'entrega de premis, amb els llums del Palau apagats, les colles van recollir els guardons seguides per focus.
Les colles 'Roques Blaves', d'Esparraguera; la sabadellenca 'Cabirols', 'Montgrí 2000' i 'Xamosa' van fer-se amb els primers llocs de veterans, juvenils, infantils i alevins, respectivament.


Les valoracions
Ester Cibran / Capdansera i cap de colla de Mare Nostrum (Barcelona)
"Nosaltres hem sortit amb il·lusió perquè la gent tenia ganes de sortir almenys en aquest concurs ja que no havíem sortit en tot l'any al Bàsic. Amb pressió perquè ens la posem nosaltres perquè surti tot bé i amb la màxima precisió. Nosaltres assagem primer la coreografia i els punts i després el conjunt. Compactar-ho tot és el més complicat"


Jordi Llorens / Representant de la colla Estol-Espígol (Agramunt)
"És una excusa per motivar-te una mica, per fer una cosa diferent, per sortir de la rutina... i, a part, sortim de Lleida, que per nosaltres era una 'frontera'. Ens ha fet il·lusió i l'any que ve tornarem si podem combinar-nos-ho i que no  hi hagi la Nit de la Sardana... Al Campionat de la Terra Ferma, per nosaltres ha estat una motivació i una alegria que hi hagués una altra colla que tirés endavant amb els punts lliures amb continuïtat."


Sara Queralt i Marc Fillat / Caps de colla de Dolç Infern (Lleida)
"És el primer any que hi hem anat i hem fet el que hem pogut. Ens hem despertat una mica tard però hem treballat bastant i hem quedat bé dins del que cap. L'any que ve tornarem, i millor. Assajant per venir aquí hem millorat moltíssim. Al Campionat de la Terra Ferma teníem ganes de superar Estol-Espígol però al final no ha pugut ser; als primers concursos vam estar més desigualats però a l'últim, el de Balaguer, els vam guanyar.”




[Foto: Albert Font-Tarrés /
La campiona va esclatar d'alegria després dels nervis inicials]

El lleidatà Serra Oribe guanya el Premi Ceret-Banyoles de composició

El lleidatà Antoni Serra i Oribe ha guanyat el Premi Ceret-Banyoles de composició per la sardana 'El sac i la corda', segons publiquen el diari 'L'Indépendant' i el noticiari 'Agenda de Girona'.

El segon premi del jurat ha estat per 'El comte Guifré', de l'empordanès Joan Vila Safont, mentre que el tercer lloc se l'ha endut 'El Puigmal' del banyolí Esteve Palet i Mir. El premi del públic ha recaigut a la composició 'Carpe diem', obra del terrassenc Carles Raya i Civit.

L'acte de lliurament, que enguany va tenir lloc a Ceret (Vallespir) el passat 15 de novembre, va comptar amb l'actuació musical de la Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà. L'edició d'enguany ha tingut una quinzena de candidatures.

Serra i Oribe, de 77 anys, ha composat diverses sardanes i ha rebut altres guardons com el Premi SGAE 1993 per 'Mar endins'. Al mateix certamen ha guanyat dos accèssits per 'Ceres de traç blau' i 'Somnis de tardor' en les edicions de 1996 i 1997, respectivament.

Balaguer, sense concert

El teatre municipal treu l'actuació de cobla del  primer dia de l'any "per motius econòmics"

El Teatre de Balaguer deixarà d'acollir el concert de cobla del primer dia de l'any "per motius econòmics", com va afirmar Pep Angerri, director d'activitats de l'Institut Municipal de Progrés i Cultura (ImPIC), després de ser preguntat per la qüestió per CREUANT. Tot i que ja no apareixia en la programació, la decisió final es va prendre el dimecres 25 de novembre, segons va explicar el responsable.
Angerri manifesta que "ens ho plantegem com una cosa excepcional i transitòria" i que ha afectat altres activitats hivernals com ara dos espectacles del Parc de Nadal, el caga-soques o el concert de música clàssica del Dia de Reis.
El concert del primer dia de l'any ha comptat en edicions anteriors amb formacions com la Cobla Simfònica de Catalunya, sota la direcció d'Antoni Ros-Marbà, o la Bellpuig Cobla, amb Concepció Ramió al capdavant.


[Foto: Albert Font-Tarrés /
Mitja part del concert de l'1 de gener de 2009]