dissabte, 30 d’abril del 2011

"Un líder ha de definir objectius, anticipar els obstacles i dissenyar estratègies"

XESCO ESPAR / Missatger al món sardanista 2011
Després d'una etapa com a jugador d'hanbol en què va guanyar trofeus amb el Barça com ara una Recopa d'Europa o una Copa del Rei d'Espanya i d'una altra com a entrenador blaugrana durant la qual va aconseguir una Copa d'Europa, dues lligues dels Pirineus, una lliga espanyola, una Supercopa d'Espanya i una Copa del Rei d'Espanya; ara, amb 48 anys, es dedica a l'assessorament de grups de treball i de líders.
Demà es convertirà en el Missatger al món sardanista del 2011, el cap de setmana en què Organyà, població on té arrels familiars, serà proclamada com a Ciutat Pubilla de la Sardana d'enguany. Assumirà un paper que, en les cinquanta edicions anteriors, han tingut personalitats com ara el Nobel de la Pau Albert Schweitzer, els filòlegs Francesc de Borja Moll o Tilbert Dídac Stegmann, escriptors com Caterina Albert, Maria Aurèlia Capmany o Avel·lí Artís-Gener 'Tísner', músics com Pau Casals, el pintor Joan Miró, el cirurgià Josep Trueta, el pacifista Lluís Maria Xirinachs o el bioquímic Joan Oró.
En aquesta entrevista, ens avança alguns dels punts que desgranarà demà.

· Què aportereu demà al Missatge al món sardanista?
El meu bagatge, la meva procedència, és l'esport i, sobretot, l'esport d'equip. Demà, amb el Missatge, faré una comparació entre el que és la sardana com a ball i un equip com a entitat. Compararé les similituds entre la sardana i la 'pinya' d'un equip després de fer un gol o de celebrar un triomf. En una rotllana s'uneixen les mans i la gent està junta. També explicaré com quan ens posem a ballar o a practicar esport, el cervell se centra a seguir el ritme o a buscar un espai buit i les conductes inconscients de la gent afloren. I es mostra tota la personalitat i no es pot enganyar. Amb la sardana passa el mateix, la gent es posa a ballar i es mostra tal com és perquè el cervell no està pensant en el que fa sinó a seguir el ritme, els passos i a comptar. A partir d'aquí, inicio una comparació entre sardana i esport i com ens identifica com a catalans.
El fet que aflori la personalitat de cadascú fa que surti el que ens identifica i llanço alguns missatges. Com a catalans som generosos, perquè igual acceptem un nou jugador a l'equip i li passem quan ha de marcar com també la sardana s'obre per acollir una nova parella cada cop que ho demana. Som entusiastes, en cal per practicar esport i en cal per assajar cada dia, anar a preparar una trobada de sardanes o cada vegada que una colla s'uneix. Som un país apassionat, i poso per exemple als meus pares: la mateixa passió amb què jo explico moltes vegades les històries de l'equip és la que ells hi posen cada cop que m'expliquen què fan quan van a ballar sardanes.
· De fet, en la sardana hi ha una vessant que es configura a partir de colles consolidades que entrarien dins de la definició d'exercici físic en un marc institucionalitzat, reglamentat i de competició. Què li cal a un equip per aconseguir grans fites, com ara la Copa d'Europa?
Li cal molts valors d'equip. Li cal generositat entre els integrants, també humilitat. Cal ser generós per ajudar els altres però has de ser suficientment humil com per deixar-te ajudar quan no tens el dia. Li cal molta companyonia, solidaritat. Li cal crear un objectiu comú. Molt d'esforç, per l'entrenament. Les meves filles han guanyat aquest any el Campionat d'Europa de waterpolo, juguen amb el Sabadell, i el que han treballat durant tot l'any només ho saben elles. Darrere de qualsevol triomf esportiu hi ha un treball anual, que fins i tot dira, desproporcional. Han entrenat cinc hores cada dia. I al final, per primer cop a la història, un equip espanyol va arribar a la 'final four', i van guanyar. Però de la quantitat d'esforç que hi ha darrera, la gent no n'és conscient.
· Tot i així, es compara la Masia del Barça amb altres residències similars d'altres clubs i, pel que sembla, s'hi fan menys hores d'entrenament i els resultats són millors.
No crec que hi hagi menys hores, cada esport és diferent. El waterpolo té uns requeriments, es tractava d'un equip molt jove que jugava contra un altre molt veterà i, segurament, el nivell desenvolupat de waterpolo és molt alt. El principal enemic que tenen els nostres joves avui en dia, tant per ser esportistes d'elit com ser bons professionals, és la quantitat de distraccions que el món els llença a sobre. Això fa que la quantitat de temps necessari per estar pensant en l'esport baixi molt. Llavors, el fet que els jugadors estiguin a la Masia o en una espècie de concentració fa que a més que les hores que estan entrenant, que és molt important, has de sumar-hi les hores que pel fet d'estar amb esportistes del seu nivell fa que estiguin pensant en el seu esport i no es distreguin amb activitats que no els aporti res.
· També us dediqueu a l'assessorament de directius i d'entrenadors. Quins són els consell que els doneu?
N'hi ha diversos. El primer: el directiu, el líder o l'entrenador ha de tenir una visió molt clara i molt detallada del futur que vol per a l'equip. És a dir, quin és el nivell que ha d'aconseguir l'equip quan es plantegi la fita que vol assolir. Ha de pensar en quin tipus d'equip es mereixeria, sense cap dubte, d'assolir l'èxit que es vulgui plantejar. Definir els objectius, definir l'ambició, sempre és el primer pas.
El segon: definir els obstacles amb què es trobaran perquè si no els anticipem ens els trobem i, com que no els coneixem, ens bloquegen el pas. El líder ha de preveure els obtacles per desenvolupar, anticipadament, estratègies d'assumpció.
Després també cal, com deia abans, evitar al màxim les distraccions de la gent. Dissenyar un pla de treball molt concret. Igual que els jugadors tenen jugades o sistemes de joc, els equips, siguin del tipus que siguin, han de tenir molt clars els rols de la gent i els procediments, fer una bona descripció de la feina.
En resum, serien aquestes tres qüestions: definir els objectius i la missió, anticipar els obstacles i dissenyar les estratègies molt detalladament per superar-los.

[Foto: Perfil del Facebook]


divendres, 29 d’abril del 2011

Vista panoràmica de Girona amb els 'ulls' de la música i la veu

La Cobla Bisbal Jove i l'actriu Cristina Cervià estrenaran demà a Arbúcies un espectacle musical i literari que passarà per vint poblacions nord-orientals
La Cobla Bisbal Jove començarà demà, a Arbúcies, una ronda de concerts 'Girona panoràmica' que portarà la formació per una vintena de poblacions de la demarcació.  La gira és "un viatge intercomarcal amb un fil conductor: la literatura catalana relacionada amb les comarques de Girona", segons la formació musical, i farà referències específiques a les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, el Gironès, la Garrotxa, el Pla de l'Estany i la Selva. Per dur-ho a terme comptarà amb l'actriu Cristina Cervià que llegirà una selecció de textos.
Al llarg de l'actuació es podran escoltar les sardanes 'L'Empordanet', de Ricard Viladesau; 'Recordança', de Francesc Cassú; 'Tortellà 1908', de Marcel Sabaté; 'Gelosa', de Manel Saderra, i 'Per un mateix camí', de Jordi Molina. A més de la suite per a cobla 'Miniatures', de Francesc Basil, i els cinc moviments d''Impressions camperoles', de Joaquim Serra. La Bisbal Jove també interpretarà un arranjament de Xavier Molina a partir dels temes 'País petit' i 'Gallineta' de Lluís Llach.
Amb plomes de prestigi
Per fer el recorregut s'empraran escrits de Josep Pla, Narcís Comadira, Josep Maria de Sagarra, Jacint Verdaguer, Marian Vayreda, Caterina Albert, Salvador Oliva, Mercè Rodoreda, Joaquim Ruyra o Lluís Llach.
El cicle de concerts de música de cobla de la Diputació de Girona s'ha atorgat enguany a la Cobla Bisbal Jove, que ha aportat el projecte 'Girona panoràmica' que han sol·licitat d'acollir-lo vint-i-sis ajuntaments de la demarcació. Cada concert té un cost de 2.100 euros, la meitat dels quals (1.050 euros) són finançats per l'ens provincial i l'altra meitat pel consistori municipal.
Vint poblacions tenen dret a acollir l'espectacle
Vint-i sis ajuntaments van demanar d'acollir el concert però el cicle és pensat per a vint poblacions. La junta de govern de la Diputació de Girona va acordar el passat 5 d'abril de concedir-lo, a més d'Arbúcies, als municipis de Cassà de la Selva, Besalú, Sant Feliu de Guíxols, Foixà, Sant Hilari Sacalm, la Pera, Hostalric, Vilobí d'Onyar, Olot, Riudellots de la Selva, Santa Coloma de Farners, Ripoll, Blanes, Sils, Castell-Platja d'Aro, la Bisbal de l'Empordà, Palau-saverdera, Castellfollit de la Roca i Figueres.
Els ajuntaments d'aquestes poblacions hauran de concretar les dates amb la Cobla Bisbal Jove. En cas que algun hi renunciés, hi podrien optar, per aquest ordre, els consistoris municipals de Corçà, Castelló d'Empúries i Albanyà. Hi han quedat fora Salt, Bellcaire d'Empordà i Campllong.

Un clarinet 'es cola' al cartell
El cartell que anuncia el cicle de concerts de música de la Diputació de Girona conté instruments com el contrabaix, la trompeta o el tamborí. També s'hi pot veure part d'un clarinet, un instrument que habitualment no es troba en una cobla.


[Imatge 1: La Bisbal Jove amb el seu director, Xavier Molina (dalt a l'esquerra). / Foto: Bisbal Jove
Imatge 2: Portada del futlletó del cicle.]


La tenora s'acosta a Occitània

Les Trobades de Música Mediterrània comencen avui centrades en el repertori d'Occitània. El tenorista Jordi Molina hi estrena espectacle i faran taller per a tenoristes i tiblaires
Occitània centra, des d'avui i fins diumenge, la sisena edició de les Trobades de Música Mediterrània que tindran lloc a Torroella de Montgrí (Empordà). Uns dels 'plats forts' és l'estrena de l'espectacle musical basat en la tenora, l'oboè occità i la percussió. Un taller també unirà instruments com la tenora o el tible amb el repertori tradicional d'Occitània.
El tenorista Jordi Molina, l'oboista occità Philipe Neveu i el percussionista Pere Olivé estrenaran a les deu de la nit un espectacle que ha produït el Museu de la Mediterrània amb motiu de les sisenes Trobades de Música Mediterrània que organitza a la seva seu.
Els instrumentistes de tenora i tible podran participar demà, des de dos quarts de deu del matí fins a dos quarts de vuit del vespre, en un taller sobre repertori occità amb Laurent Audemard. També és obert a grallers i oboistes. Paral·lelament hi haurà tallers de cant i dansa.
Les jornades són coordinades pel professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Jaume Ayats i començaran aquesta tarda amb una conferència del síndic d'Aran, Francés Boya, titulada 'Occitània: passat, present i futur d'una cultura germana". Demà a dos quarts de nou del vespre actuarà, al pati del museu, el grup Xarnege, format per tres músics occitans (Joan Baudoin, Simon Guillaumin i Lucia Longué) i dos músics bascos (Josean Martin Zarko Juan Ezeiza) que toquen músiques dels dos països.
La Trobada clourà diumenge amb la conferència sobre el panorama musical actual a Occitània a càrrec de Joan Jacques Casteret i Laurent Audemard.

Tarragona Dansa crea afició amb samarretes de disseny

L'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa ha posat a la venda samarretes amb un disseny personalitzat fet pels dissenyadors de Boxart, empresa que té els drets de les creacions de la coneguda Kukuxumusu.
El dibuix, amb clares referències a l'estil marcat per Mikel Urmeneta, representa deu dansaires ballant sardanes amb l'uniforme de la colla Tarragona Dansa (categoria absoluta) davant d'un element representatiu de la seva ciutat com és el Balcó del Mediterrani, situat al final de la Rambla Nova i que ha guanyat l'expressió d'"anar a tocar ferro" quan es vol anar fins a la balconada.
L'entitat tarragonina ha encarregat 300 unitats de diferents talles, colors (en taronja o blau) i amb models per a nois i noies. El dibuix és en cinc colors: blau, blanc, marró, negre i roig. Les samarretes, estrenades aquest hivern, s'han posat a la venda per al gran públic a un preu de 15 euros.
A més de la colla homònima, l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa compta amb colles de sardana espotiva en altres categories: Petits Tarragona Dansa, Xerinola i Toc de Dansa.
La personalització de samarretes o jerseis no és un fet estrany entre les colles de la sardana esportiva. Per exemple, la colla Mare Nostrum vesteix una dessuadora commemorativa del tetracampionat guanyat la temporada 2010.

[Foto: Agrupació Sardanista Tarragona Dansa]

dijous, 28 d’abril del 2011

Un èxit [Opinió]

L'Acadèmia espanyola de les Arts i les Ciències de la Música no para de recordar que gairebé tots els seus reconeixements tenen un aire de flamenc. Diuen que és perquè al novembre va ser declarat Patrimoni de la Humanitat. Pot ser però es una aposta clara per aquest gènere d'anys i anys, que no és cap novetat, que sempre l'han mimat i que tenir una sonoritat que s'hi acosti s'ha convertit, gairebé, en una premissa per arribar a ser nominat. Només cal veure l'històric dels guardonats en edicions anteriors per comprovar-ho.
 El que és nou d'aquesta quinzena edició dels 'Premios de la Música' i, de ben segur que, se'n parlarà poc és que per primer cop en els seus quinze anys d'història una cobla ha arribat a la final. I ho ha fet en l'apartat de jazz! Cal celebrar-ho però no només perquè un organisme espanyol, per fi!, s'ha mirat la cobla amb serietat sinó pel moment en què arriba.
És una pena, però, que hagi calgut que fos un (bon) projecte amb Joan Albert Amargós per tenir en compte el treball. Amargós s'ha bastit, amb els anys, un nom entre el jurat. És el gran guanyador de la secció d'arranjaments: s'ha quedat amb el trofeu en onze de les quinze edicions.
El llistó era alt en la categoria al millor disc de jazz: Chano Rodríguez -que, finalment, ha guanyat- i Jerry González hi han portat bons treballs.
Com ja vaig dir en el seu moment, no sé si tothom n'és conscient del que ha aconseguit la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Veient els mitjans de comunicació del país, em sembla que no. I és veu, un cop més, la importància de tenir un mapa comunicatiu autocentrat i amb uns sistemes de producció que permetin veure el que fins ara era una anomalia. I repeteixo que caldria que el sector s'aprofités del camí obert per mostrar la diversitat de productes de qualitat que s'estan oferint.
Mentrestant, tinc l'esperança que un dia tindrem una acadèmia del país, del país sencer, que també pugui valorar allò de bo que s'està fent.

· Notícies relacionades:
- La Cobla Sant Jordi, a les portes dels 'Premios de la Música' (28/04/2011)
- Arribats al coliseu [Opinió] (26/02/2011)
- Amb qui se les heu la Cobla Sant Jordi? (26/02/2011)
- Arribats al coliseu [Opinió] (26/02/2011)
- Fins a 10 candidatures per als 'Premios de la Música' (21/12/2010)
- La cobla vista per Amargós i Vidal, dissabte (05/11/2010)
- Amargós i Vidal acosten la cobla al jazz (20/02/2010)



La Cobla Sant Jordi, a les portes dels 'Premios de la Música'

L'Acadèmia espanyola de les Arts i les Ciències de la Música ha premiat Amargós però ha deixat sense guardó la primera cobla que arriba a finalista

La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona ho tenia complicat. Ja era un premi que el disc 'Amargós i Vidal' fos una de les tres opcions finalistes de la categoria de millor disc de jazz de la quinzena edició dels 'Premios de la Música'. Cap cobla hi havia arribat fins ara. L'Acadèmia espanyola de les Arts i les Ciències de la Música ha anunciat aquest matí els guanyadors. El jurat ha designat com a guanyador el treball 'Piano Ibérico', de Chano Rodríguez. Per la seua banda, Joan Albert Amargós s'ha quedat amb el reconeixement al millor arranjador.
Els tres finalistes al millor àlbum de jazz tenien nivell i Chano Rodríguez amb 'Piano Iberico' s'ha fet seu el lloc. El flamenc ha imbuït des de la primera a l'última cançó del disc de l'andalús, amb riquesa, amb canvis, treballant a partir d'una línia argumental. L'altre aspirant hagués pogut ben bé ser també un just guanyador: 'Avísale a mi contrario que aquí estoy yo' [Avisa el meu contrari que aquí hi sóc jo], de l'estatunidenc Jerry González: un còctel de dolçor caribenya amb percussions llatines i la serenor del jazz.
Amargós, un dels compositors clau del disc de la Cobla Sant Jordi, es manté com l'arranjador que més cops ha guanyat el premi al millor arranjador. L'onzè trofeu ha estat per la seva feina feta amb Tomatito i l'Orquestra Nacional d'Espanya.
El lliuraments dels 'Premios de la Música' serà el 18 de maig, al Teatro Coliseum de Madrid.

 [Joan Albert Amargós, en una edició passada dels 'Premios de la Música'./
Foto:
Ignacio Evangelista]

· Notícies relacionades:
- Arribats al coliseu [Opinió] (26/02/2011)
- Amb qui se les heu la Cobla Sant Jordi? (26/02/2011)
- Arribats al coliseu [Opinió] (26/02/2011)
- Fins a 10 candidatures per als 'Premios de la Música' (21/12/2010)
- La cobla vista per Amargós i Vidal, dissabte (05/11/2010)
- Amargós i Vidal acosten la cobla al jazz (20/02/2010)


dimecres, 27 d’abril del 2011

Una ràdio pública alemanya dedica un programa a la cobla

L'emissora pública cultural de Berlín i Brandenburg dedica un monografic d'una hora a la Cobla Sant Jordi
La ràdio cultural pública dels estats alemanys de Berlín i Brandenburg, la Kulturradio RBB, va emetre un monografic de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona de gairebé una hora, dijous passat. L'emissora va oferir obres de Rossend Palmada, Morera, Oltra, Timón, Josep Serra i Gil Membrado.
El programa 'Musik der kontinente' (Música dels continents), que s'autodefineix com a "dedicat a la diversitat de les cultures musicals d'arreu del món", va fer un repàs, el passat dijous 21, per diferents discos gravats per la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona sota el títol 'Nicht nur Sardana' (No només sardana).
Segons l'emissora, l'espai presentat per Peter Rixen va oferir dues sardanes incloses al disc 'Sardana' (Harmonia Mundi, 2008): 'La Santa Espina', d'Enric Morera, i 'Peralada', de Josep Serra.
De l'enregistrament 'Sardanes de Rossend i Joaquim Palmada' (Audiovisuals de Sarrià, 1992) van sonar 'Records a Banyoles', 'Cantem i ballem' i 'La font del Vilar', totes tres del primer. D'aquest mateix àlbum van
seleccionar 'Preuada', que Tomàs Gil i Membrado va dedicar a Joaquim. La unió de cor i cobla va venir amb 'Les neus que es fonen', d'Enric Morera i inclosa al disc conjunt amb l'Orfeó Català 'Llum nova-Els cants de la senyera' (Columna Música, 2009). Del disc de tribut a Manuel Oltra (Sant Jordi Produccions i PICAP, 2009) es va poder escoltar la seva 'La sardana del jubileu'.
La Cobla Sant Jordi, tal com explica el programa radiofònic, "fa front a les peces més enllà de la sardana" i ho va exemplificar emetent dues peces del treball 'Binomis' (Columna Música, 2008): 'Concert per a piano i cobla núm. 1', de Marc Timón, i l'obra per a cobla i trio de jazz 'Esclats', de Manel Camp.
'Musik der kontinente' s'emet els dimarts i els dijous de nou i quatre de la nit fins a les deu i es pot seguir en directe per Internet.

[Imatge 1: Logotip de l'emissora pública Kulturradio RBB.
Imatge 2: Peter Rixen, conductor del programa.
Totes les fotos: Kulturradio RBB]


dimarts, 26 d’abril del 2011

Núria de Gispert: "No sé ballar la sardana"

La presidenta del Parlament de Catalunya crea polèmica per una entrevista en què surt disfressada de fada
La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert (CiU), va manifestar a diari El País que "no sé ballar la sardana". L'entrevista ha creat polèmica per la foto, amb la màxima representant de la cambra legislativa de la Catalunya autònoma disfressada de fada, i pel to imprès.
L'afirmació de De Gispert sobre la seva desconeixença de la dansa de la sardana ve quan l'entrevistadora, Karmentxu Marín, li pregunta pels "tres manaments del manual de la bona catalana". La presidenta del Parlament de Catalunya contesta: "home... -ja he començat a parlar en català-, defensa de la llengua, que és molt serio...". Marín li planteja si ho és "pujar a Montserrat, ballar la sardana, cantar havaneres". Qüestió a la qual De Gispert respòn: "Jo crec que no està de més visitar Montserrat. No sé ballar sardanes, i les havaneres m'encanten. La que millor segueixo, que no canto, és 'El meu avi'".
De Gispert assegura que el rei espanyol, Juan Carlos I, li suscita "simpatia" i que "el problema no és PP o PSOE" sinó que "molts cops ha estat que, governi qui governi a l'estat espanyol, quan es tracta de Catalunya no són positius".
Polèmica pel to

La imatge de la segona màxima representant de la Catalunya autònoma disfressada no ha sentat bé en tots els ambients. Fins i tot dins de la pròpia federació regionalista. L'exdiputat i portaveu adjunt de CiU a l'Ajuntament de Girona, Albert Riera, ha manifestat al seu bloc que "m'ha dolgut no solament la fotografia" i ha qualificat les respostes donades per De Gispert "d'impròpies d'una presidenta del Parlament, vós que hauríeu de fer honor a la dignitat institucional que mereix el poble que us ha escollit perquè el representeu en la més alta magistratura".

[Núria de Gispert en la imatge que acompanya l'entrevista. /
Foto: Tots els drets reservats per Joan Sánchez/El País]


dissabte, 23 d’abril del 2011

Una seixantena d'actes de sardanes per celebrar la Diada de sant Jordi

Raph Dumas&The Primaveras portaran la seva sonoritat a Bages de Rosselló
La Diada de sant Jordi d'avui compta amb almenys una seixantena d'actes basats en la sardana. Així ho recull el recompte fet per la Federació Sardanista de Catalunya. Una celebració que també compta amb un concert de Raph Dumas&The Primaveras aquest vespre a Bages de Rosselló.
Cinquanta vuit ballades i dos concerts de cobla en poblacions com Lloret de Mar, Barcelona, Igualada, Tarragona, Montgat, Solsona, Ripoll, Arenys de Mar, Sabadell, Granollers, Sitges o Puigverd de Lleida, entre altres.
Actuaran al llarg del dia d'avui cobles com la Sant Jordi, Marinada, Ciutat de Girona, Montgrins, Mediterrània, Jovenívola de Sabadell, Selvatana, Reus Jove, Ciutat de Cornellà, Maricel, Contemporània, Ciutat de Terrassa, Lluïsos de Taradell, Bisbal Jove, Vila d'Olesa, Ciutat de Mataró, Sabadell, Baix Empordà, Ciutat de Manresa, Iluro, Ciutat de Solsona, Premià, Flama de Farners, Costa Brava, Principal de Terrassa, Ressò, 11 de setembre, Pare Manyanet de Reus, Marina, Nova Vallès, Principal de Porqueres, Cossetània, Thermalenca, Cervianenca, Principal d'Olot, Pirineu, Baix Llobregat, Principal de Cassà, Genisenca o Catània.

Els sons de la cobla passats a l'electrònica de Raph Dumas&The Primaveras
El DJ Raph Dumas i el grup 'The Primaveras' actuaran, a partir de dos quarts de deu de la nit, a Bages de Rosselló. La població ha organitzat diversos actes per avui com ara una cercavila de bon matí amb la lectura de textos de Joan Pau Giné acompanyats pel saxo de Gilbert Pujol o conferència sobre cuina catalana per part d'Eliane Thibaut-Comelade, que aquesta setmana ha estat guardonada amb el premi 'Méditerranée Roussillon' de literatura. Thibaut-Comelade és especialista en cuina catalana i higiene de l'alimentació i és mare del conegut músic Pascal Comelade.

CREUANT us recomana de llegir què deia Josep Pla de la sardana, trenta anys després de la seva mortL'escriptor Josep Pla va morir tal dia com avui de fa trenta anys. Un autor que es va declarar aficionat a la sardana. Des de CREUANT us recomanem de llegir què en va dir. Ho podeu fer amb un breu text que va incloure dins de 'La substància' a 'El meu país' i que ha recollit Xarxa de Mots.

[Foto: Albert Font-Tarrés]



divendres, 22 d’abril del 2011

La portaveu d'ERC al Parlament aconsella una sardana per a la Diada de sant Jordi

L'exconsellera Anna Simó recomana escoltar la sardana 'Rosa de Sant Jordi', de Martínez i Comín, per a la diada del llibre
La portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament del Principat, Anna Simó, ha recomanat la sardana 'Rosa de Sant Jordi', de Fèlix Martínez i Comín, per a la Diada de sant Jordi de demà. Ho ha fet a través del seu perfil del Facebook.
L'exconsellera de Benestar i Família (2003-2006) ha afirmat que és "una de les sardanes que m'agraden més" i ha assegurat que "us agradin o no [les sardanes], no us podeu quedar indiferents" amb la composició de Martínez i Comín.
'Rosa de Sant Jordi' és una sardana que l'autor va dedicar el 1971 a la colla homònima, que llavors exercia de filial de Violetes del Bosc al campionats de sardana esportiva.

[Anna Simó. / Foto extreta del seu perfil de Facebook]

Primera sardana del Martí de 'Buscant la Trinca'

'La gran emparrada' formarà part del 'Sardaxou Lírics' de la Cobla Contemporània
Martí Villegas, conegut per la seva participació al programa 'Buscant la Trinca' de TV3, ha estrenat la seva primera sardana. 'La gran emparrada' és el títol de la composició que el fiscornaire de la Cobla Contemporània ha escrit per al 'Sardaxou Lírics', el nou espectacle que prepara la formació.
La peça es va estrenar diumenge passat a Sabadell, durant una audició en què la Contemporània també va interpretar per primer cop en públic les sardanes 'No m'afeitis...', de Martí Fontclara i 'Entre Sabadell i Calella', de Maria Mercè Navarro, flabiolaire del conjunt. Dissabte va ser el torn, a Alcoletge (Segrià), de 'La 'donna' i el barber', del tenorista de la Contemporània Joan Benavides.
L'agrupació musical continuarà desvetllant dosificadament les novetats de l'espectacle que portarà aquest any a plaça. El 30 d'abril enregistraran la quinzena de peces que conformaran el disc 'Sardaxou 6', segons fonts de la cobla. Això arriba després que el passat 9 d'abril la Contemporània presentés, a Agrumunt (Urgell), el disc 'Fent amics 2' que ha tret juntament amb la Cobla Jovenívola d'Agramunt.

[Martí Villegas (dreta) signant autògrafs durant l'última Festa dels Súpers. / 
Foto: Joan Aranda (extreta de la pàgina de Facebook de la Cobla Contemporània)]


Un festival dels Països Baixos clourà amb una cobla

El tancament del biennal 'Eem en Weem Festival' de Groningen es basarà en obres per al conjunt instrumental d'origen català
La Cobla La Principal d'Amsterdam és l'encarregada d'oferir el concert final de l''Eem en Ween Festival' que acollirà, un any més, la ciutat de Groningen (Països Baixos) entre el 13 i el 15 de maig. El cicle biennal comptarà amb una dotzena d'actuacions musicals, entre els quals hi haurà la pianista georgiana Nata Tsvereli, el cor Cantatrix, el quartet Triptychon, la Klezmerband Di Gojim, la cantant Anneloes Volmer o el quartet de música barroca La Bande du Nord.
La interpretació de la cobla tindrà lloc el diumenge 15 de maig, a partir de les dues de la tarda, al jardí del carrer Pausgang número 4 de Groningen. El repertori del concert constarà de sardanes, obres escrites per a cobla o composicions arranjades per al conjunt instrumental.
Durant la cloenda del festival que encapçala la compositora Renilde Duif es podrà escoltar, segons fonts de la cobla consultades per CREUANT, sardanes tan conegudes com 'Somni', de Manuel Saderra Puigferrer; 'Maria de les trenes', de Josep Saderra Puigferrer, o 'La Festa de sant Martirià', de Conrad Saló. Així com les sardanes 'L'Hostal de Peira', d'Eduard Toldrà; 'En Gui de Sant Cebrià', de Robert Sarrade, o 'Amsterdam', de Jordi Paulí.
Hi haurà lloc per als arranjaments per a cobla d'Oliver Boekhoorn, tenorista de la formació, d''Ad mortem festinamus', del Llibre Vermell de Montserrat; i de 'Propiñan de melyor', del manuscrit andalús 'Cancionero Musical de la Colombina'. El programa es completarà amb obres com 'La moixiganga d'Algemesí', de Joaquim Serra; 'Con amore', de Calliope Tsoupaki, o 'Villanesca', d'Enric Granados adaptada per Jelte Althuis. El concert acabarà amb 'Babel', de Jesús Ventura.
L'entrada al concert costa 20 euros i es poden comprar a l'oficina que el festival té a Groningen o a través d'un formulari.
Vint-i-quatre anys anant pel país de les tulipes
La Cobla La Principal d'Amsterdam va ser fundada el 1987
i és formada per músics neerlandesos que han establert una línia musical pròpia a partir del conjunt instrumental d'origen català. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi per part del govern de la Generalitat de Catalunya i l'entitat Sabadell, més música els va concedir l'any passat el seu Premi Nacional Agustí Borgunyó.


[Imatge 1: La Principal d'Amsterdam, el 2009, amb Jordi Molina (tercer per la dreta) / Foto: Albert Font-Tarrés
Imatges 2 i 3: La Principal d'Amsterdam durant un assaig el 2009. / Foto: Albert Font-Tarrés

Imatge 4: Joris Vermeulen, tenorista i representant de la cobla, recollint la Creu de Sant Jordi de mans del president José Montilla. / Foto: Generalitat de Catalunya]

dijous, 21 d’abril del 2011

El 'Cobla, Cor i Dansa' no tornarà el 2012 al Palau de la Música

La direcció de la sala està "mirant" com distribuir la presència de la cobla
El director general i artístic del Palau de la Música Catalana, Joan Oller, ha manifestat en declaracions a CREUANT que "el 'Cobla, Cor i Dansa' segur que no tornarà com a tal" l'any que ve i ha afegit que "encara estem mirant com distribuirem la presència de la cobla a la programació". Això arriba després que el cicle fos cancel·lat enguany malgrat estar tot preparat.
Els responsables de la sala estan pensant en dues opcions: que la cobla tingui un cicle propi o que es mantingui el model d'aquesta temporada d'encabir-la en d'altres.
Oller va assumir l'actual càrrec el passat mes de desembre després d'haver estat director general de l'Auditori de Barcelona, sala que té pendent de designar responsable i de concretar si es farà el quart cicle de música de cobla que coprodueix la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
Conseller musical: "El Palau ha de garantir una participació important de la cobla"
Les intencions anunciades per Oller arriben després que el conseller musical de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, Lluís Millet, afirmés a CREUANT que "el Palau [de la Música Catalana] ha de garantir una participació important en les nostres temporades de la música de concert per a cobla".
Enguany, part del que havia d'assumir el 'Cobla, Cor i Dansa' s'ha distribuït en altres cicles: al dedicat a l'Orfeó Català (19 de març) i al 'Tardes al Palau', amb un concert de cobla el 2 d'abril i la representació de l'espectacle 'Aigua' de l'Esbart Marboleny (14 de maig). Fora d'això, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona va actuar divendres acompanyant Roger Mas a la cloenda del cicle 'BandAutors al Palau'.

[Joan Oller. / Foto: Palau de la Música Catalana]

dissabte, 16 d’abril del 2011

"Cal un mitjà que acompanyi el que es mou en sardana i cobla"

CREUANT participa en la taula rodona de la cloenda de l'Escala, Ciutat Pubilla de la Sardana 2010
"Crec que cal un mitjà de comunicació que acompanyi allò que s'està fent en la cobla i la sardana. Aquí estic jo. Quan vulgueu, comencem". Ho ha dit el responsable de CREUANT, el periodista i educador social Albert Font-Tarrés, a la taula rodona 'La sardana, la política i mitjans de comunicació' que ha tingut lloc aquest matí a l'ajuntament de l'Escala amb motiu de la cloenda de la Ciutat Pubilla de la Sardana 2010.
Font-Tarrés ha insistit en la necessitat d'"un mitjà que faci l'acompanyament d'allò que es mou, els generalistes ja s'hi apuntaran després" i ha posat l'exemple de la revista Enderrock amb la música en català. També ha manifestat que cal "exigir el mateix a un periodista especialitzat en sardana i cobla que el que s'exigeix a qui fa la secció de política, per exemple. Per tant, d'entrada, hi ha d'haver independència perquè és la base del Periodisme". Font-Tarrés ha dit que "classificaria la sardana en tres vessants: una de sociocultural, de lleure; una altra de creació i una d'esportiva. En totes tres hi ha històries per fer relats periodístics que cal aprofitar". Ha destacat el bon moment musical, ha aclarit que "la sardana no és només dansa ni només música" i ha insistit que "les cobles no només toquen sardanes i que les sardanes no només són tocades per cobles".
A la taula també hi ha intervingut Robert Roqué, responsable de sardanes del Diari de Girona i impulsor de la revista SOM, que ha constatat el desconeixement de la sardana per part de la majoria dels redactors dels diaris. Roqué considera que cal "anar als responsables de Cultura dels mitjans per explicar-los què es fa i insistir". Abel Font, director de Ràdio l'Escala, ha destacat que hi ha "un model sardanista distanciat del poble" i s'ha mostrat exigent amb els mitjans i els qui fan els programes per augmentar la qualitat. Gerard Carrión, de Ràdio Estel, finalment no ha pogut assistir-hi.
"Els polítics s'han servit de la sardana i quan ja se n'han beneficiat, la deixen arraconada"
Abans que el bloc de mitjans de comunicació, s'ha tractat l'apartat de política en què Bartomeu Duran ha fet un balanç dels seus anys al capdavant de la Federació Sardanista de Catalunya i ha explicat els problemes amb els quals s'ha trobat. Duran, que ha insistit en la unitat del sardanisme, ha dit que una de les seves idees quan va assumir la presidència va ser "ajuntar les diferents federacions perquè en aquell moment amb la Federació Sardanista del Rosselló i amb la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida no és que no es parlessin sinó que es portaven a matar". Pel que fa a les relacions amb les institucions públiques, creu que "els polítics s'han servit de la sardana i quan ja se n'han beneficiat, la deixen arraconada".
La declaració de la sardana com a dansa nacional de Catalunya és un dels objectius marcats per Duran, encara que valora com "un pas" l'haver aconseguit que el govern de la Generalitat la inclogués com a element festiu patrimonial d'interès nacional. Xavier Tresserras, president de la Federació Sardanista de Girona i de l'Agrupació d'Aplecs Sardanistes de les comarques gironines, ha volgut deixar clar que aquest reconeixement "no és un succedani, és molt important; no és on volem arribar però és el primer pas".
Tresserras, que també és alcaldable per ERC a Caldes de Malavella, ha manifestat que "Convergència s'ha fet seva la sardana i, com que considera que els sardanistes tots són convergents, ja no cal acontentar-los i els altres partits pensen que els sardanistes són una colla de convergents i ja no cal que els vagin a buscar". I ha afegit: "el problema és que ens hem definit, ens hem de desdefinir i triar el partit segons el que compleix més les nostres peticions". Tresserras ha explicat que s'ha acabat de desplegar la Federació Sardanista de Girona: "l'hem constituïda però no l'hem desenvolupada i aquí hi ha culpa meva: massa càrrecs i no s'arriba a tot. Cal trobar nova gent que la desenvolupi" per tirar endavant el seu objectiu: "volem ser la Federació Sardanista de Catalunya a Girona".
Jordi Gallegos, president de la comissió organitzadora de la Ciutat Pubilla de la Sardana 2010 i de l'Agrupació Sardanista Escalenca 'Avi Xaxu', ha fet un repàs per l'activitat de l'entitat des que "el 2006 va tornar a agafar el lideratge del sardanisme escalenc".




[Imatge 1: D'esquerra a dreta: Abel Font, Albert Font-Tarrés, Jordi Gallegos i Robert Roqué.
Imatge 2: D'esquerra a dreta: Xavier Tresserras, Bartomeu Duran i Jordi Gallegos.]

divendres, 15 d’abril del 2011

L'Escala s'acomiadarà demà com a Ciutat Pubilla de la Sardana

CREUANT intervindrà en una taula rodona sobre la sardana i els mitjans de comunicació
L'Escala celebrarà demà els actes de cloenda com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2010. A partir de les 11 del matí hi haurà una taula rodona titulada 'La sardana, la política i els mitjans de comunicació' a la seu de l'ajuntament de l'Escala en la qual intervindrà CREUANT. A la tarda hi haurà concerts i la presentació d'un disc dedicat al compositor Josep Vicens 'L'Avi Xaxu'.
La cloenda començarà amb un debat sobre la sardana a partir de dos eixos: la política i els mitjans de comunicació. El primer anirà a càrrec de Bartomeu Duran, president de la Federació Sardanista de Catalunya i l'Obra del Ballet Popular; Xavier Tresserras, com a president de l'Agrupació de Sardanistes de Caldes i la Federació Sardanista de les Comarques Gironines, i Jordi Gallegos, president de la comissió organitzadora del pubillatge escalenc i de l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu de l'Escala.
L'apartat de mitjans de comunicació comptarà amb Albert Font-Tarrés, responsable de CREUANT; Gerard Carrión, del programa 'Tot sardana' de Ràdio Estel, o el director de Ràdio l'Escala, Abel Font.
Cloenda institucional, a la tardaL'alcalde de l'Escala, Estanislau Puig; Bartomeu Duran i Jordi Gallegos faran, a dos quarts de set de la tarda, els parlaments que clausurà l'any del pubillatge del municipi empordanès a l'institut El Padró. Abans, hi haurà, a les cinc, la presentació del disc 'Aires escalencs' del Cor Indika, amb l'acompanyament de PerePau Jiménez (acordió diatònic), Francesc Tomàs (guitarra i guitarró) i Albert Dondarza (violí, llaüt i percussions), sota la direcció de Ramon Manent. A tres quarts de set de la tarda, la coral elemental de l'Escola de Música El Gavià i la cobla La Principal de l'Escala interpretaran 'La cançó dels Tururuts', sota la batuta de Verònica Casellas.
L'Avi Xaxu, a la memòria
Un disc dedicat a l'obra de Josep Vicens, conegut com l'Avi Xaxu, estrenarà la col·lecció 'L'Escala recorda...' dedicada a compositors de sardanes locals. La gravació ha anat a càrrec de la cobla La Principal de l'Escala amb Xavier Alsina a la direcció musical.
L'enregistrament inclou les sardanes 'Aires de ma terra', 'Records del Canigó', 'Buscant promès', 'Serra avall', 'La Parra d'en Pàtria', 'Endevina, endevineta', 'Cants de joventut', 'Els Dansaires del Putxet', 'Mirant l'aimada', 'La pubilla de Girona', 'La font del pi', 'Rosada', 'La roca del frare', 'La roca del cargol' i 'Colla Ganxets Dansaires'.

[Imatge 1: La dissenyadora Núria Fortià en la presentació del logotip. / Foto: Ajuntament de l'Escala
Imatge 2: Portada del disc]

 

Roger Mas i la Cobla Sant Jordi clouran el Bandautors aquesta nit

Les entrades van quedar exhaurides fa dies
La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona acompanyarà Roger Mas aquesta nit en l'últim concert del cicle BandAutors del Palau de la Música Catalana. L'actuació, que començarà a dos quarts de deu de la nit, ha expectació, motiu pel qual fa més de quinze dies que s'han esgotat les entrades.
La simbiosi generarà sorpreses ja que ha calgut arranjar el repertori de Roger Mas per a cobla. Una tasca que ha assumit Xavier Guitó [a l'esquerra de la foto, en la qual apareix amb Isi López, trombonista titular de la Sant Jordi, tocant la tuba].
La premsa del dia s'ha fet ressò del concert: n'ha parlat El Periódico, VilaWeb, El País, Enderrock o el suplement 'Sortim' dels diaris Avui i El Punt, a més del bloc de Marta Salicrú, coordinadora de la secció de música del diari Ara i de la revista TimeOut Barcelona.
Ja al matí, els músics han anat a fer les proves de so a la sala, el Petit Palau. El concert és seguit pel Twitter des de fa dies amb l'etiqueta #rogermaspalau.

[Isi López amb Xavier Guitó aquest matí / Foto: Pep Moliner]

"Qualsevol ximple es veu amb cor d'escriure sardanes"

Els músics Antoni Mas i Marc Timón reclamen que "hi hagi uns mínims" en la programació
El vocal de l'Associació Professional de Músics de Catalunya MUSICAT Antoni Mas considera que "proliferen un seguit de composicions [...] que no responen a cap altre objectiu que ferir la sensibilitat musical, per poca que n'hi hagi". Ho ha manifestat en un article d'opinió titulat 'Terroristes musicals' al butlletí de l'entitat, 'La nota', publicat aquest mes. En aquest mateix sentit s'ha manifestat el compositor i tiblaire Marc Timón al Facebook amb un comentari en què deia que cal tenir "tolerància zero amb la mala música per a cobla!".
Mas denuncia que "sia perquè els sardanistes s'entesten més a comptar que a repartir que no pas a escoltar, sia pels compromisos que puguin tenir els músics o sia perquè la sardana en qüestió va dedicada a algú a qui convé fer la rosca, el cas és que aquests delictes musicals arriben a programar-se amb certa assiduïtat per a desgràcia dels pobres innocents que aquell dia van a escoltar, o simplement passen per allí, i per a tortura dels pobres músics que, en aquestes ocasions, fins i tot arribem a maleir una feina tan bonica com la que tenim".
"Deixem de ser hipòcrites! Els músics assentim i després ens posem a malparlar de peces que no arriben a uns mínims", defensa a CREUANT Marc Timón. El compositor va escriure al seu perfil del Facebook que "comença a ser hora que deixin de prevaler d'altres criteris ignorants per sobre dels artístics i musicals. Seguint així sempre estarem a mil anys llum de les altres músiques i països; és llastimós perquè tenim música catalana boníssima: qui reivindica Toldrà, Serra, Garreta, [Lamote de] Grignon...? Deixem ja de programar i tocar música mal feta pel bé del nostre futur musical!".
El vocal de MUSICAT i membre del consell d'administració de la societat de gestió espanyola d'artistes, intèrprets i executants AIE, Antoni Mas, aclareix que "el problema no és pas que un bon home o una bona dona es despertin un dia il·luminats, se sentin tocats per les muses i s'il·lusionin escrivint la que segurament consideren l'obra cabdal de la seva vida. És clar que a això hi té dret tothom" i afegeix que "als poetes d'estar per casa difícilment cap editor els publicarà els versos, als pintos o escoltors de 'pissarrí' cap galeria els exposarà les obres i, en canvi, als compositors de pa sucat amb oli els toquen les sardanes".
"Els que programen s'haurien de deixar guiar pels músics i els professionals", creu Timón. "Si vas al metge és impensable que li diguis el que ha de fer". En aquest sentit, Mas bromeja dient "sempre em quedarà el consol de pensar que, malgrat tot, és una sort que aquests il·luminats hagin optat per la música, ja que si haguessin decidit practicar amb l'arquitectura, per exemple, els efectes de la seva obra haurien pogut ser molt més devastadors. I no diem de la medicina...".
"Hi ha d'haver de tot, només faltaria, però  no donem qualitat a allò que no la té. Una mala composició no s'hauria de programar mai, com no mengem carn en mal estat", rebla Timón. "Si no tinguéssim bona música, encara s'entendria, però tenint-ne no pot ser".
El cas del plagi de la Ciutat Pubilla de la Sardana 2010
L'escrit d'Antoni Mas al butlletí 'La nota' és amb motiu de la polèmica sobre si la sardana 'Pubillatge escalenc' de Narcís Costa Ventura era un plagi de 'Fent coixí' de Ramon Rossell ja que es va demanar que MUSICAT hi digués la seva. 'Pubillatge escalenc' va ser inclosa al disc commemoratiu de l'Escala, Ciutat Pubilla de la Sardana 2010.
El president de MUSICAT, Josep Reig, ha escrit al butlletí que "comentant-ho amb els companys de Junta i amb músics i compositors reconeguts del món de  la cobla, sembla més que evident que la composició en qüestió és una rèplica quasi exacta d'una altra obra ja publicada". I diu: "Si em parmeteu la comparació podríem dir que, si no és la mateixa, s'assemblen tant que pordien ser bessones, tot i que la paternitat és més que dubtosa".
"Ara resulta que el món sardanista s'esquinça les vestidures perquè s'ha produït un cas de plagi (i no és pas el primer)", escriu Mas. "Tothom s'exclama deixant el pressumpte autor com un drap brut". I afegeix: "S'ha de reconèixer que l'assumpte és greu i que tenen raó de queixar-se, però si reflexioneu un xic [...] veureu que la culpa no és pas tota dels que han perpetrat directament l'atzagaiada". Pel vocal de MUSICAT, "la comparteixen els organitzadors d'actes sardanistes que, amb la seva absurda dèria d'estrenar contínuament, prefereixen l'estrena de qualsevol rampoina musical que no pas la programació d'una sardana ja tocada però amb garanties".
Mas reparteix responsabilitats entre sardanistes "que, per tal de poder saltar com a posseïts des del primer compàs de curts fins al darrer de llargs, tant els fa la qualitat musical del que escolten", autors "que s'avenen a actuar com a 'negres' per convertir en sardanes quatre melodies que els passa algun 'xiulador'" i músics "que, per quedar bé i no perdre cap lloguer (només faltaria!), seguim la veta de tots plegats sense posar la més mínima trava a l'hora d'executar unes obres que l'única 'execució' que mereixerien seria la del seu autor".


El cap de tradicional de l'ESMUC s'afegeix a la demanda
El cap del departament de música tradicional de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), Pep Moliner, s'ha afegit a la reclamació d'Antoni Mas i Marc Timón. El també fiscornaire titular de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona ha comentat la notícia al mur de CREUANT al Facebook amb l'escrit: "Jo també ho demano!", en referència als "mínims" de qualitat exigits pels altres dos músics.


· Notícia anterior:
 Plagi en una sardana de la Ciutat Pubilla 2010
 (07/07/2010)



dimarts, 12 d’abril del 2011

Enric Ortí, 'un nou príncep de la tenora'

El compositor Marc Timón el bateja amb el sobrenom que portava Ricard Viladesau
"Ja han passat molts anys des de Viladesau", explica Marc Timón a CREUANT. El compositor ha batejat amb 'Un nou príncep' la sardana que ha dedicat al tenorista Enric Ortí amb motiu del seu 45è aniversari. El títol fa una clara al·lusió al sobrenom de 'príncep de la tenora' que Pau Casals va atribuir a Ricard Viladesau, mort el 2005 als 87 anys.
"Em va venir de gust, és un gran instrumentista i aprofitant que ara els dos toquem a la Cobla Sant Jordi, li vaig escriure una sardana".
Enric Ortí és un dels tenoristes més reconeguts del moment. Va començar amb la Cobla Jovenívola de Sabadell, formació amb la qual va tocar des de la seva fundació el 1976 i fins el 2008, quan, per sorpresa de tothom, es va incorporar a la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
Timón, de 31 anys, és llicenciat en Composició per l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i en Periodisme i és company d'Ortí com a tiblaire titular de la Cobla Sant Jordi.
La sardana 'Un nou príncep' es podrà escoltar el proper 1 de maig a l'Aplec de la Sardana de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), segons ha avançat la formació musical.

[Timón i Ortí en una foto publicada al Twitter de la Cobla Sant Jordi]


La filosofia de Francesc Pujols portada a la cobla

La Cobla Sant Jordi interpreta una aproximació al pensament del filòsof català
El Conjunt Badabadoc és a punt de treure el disc 'L'Escala de la Vida' amb el qual préten reunir part del pensament del filòsof Francesc Pujols i en el qual participa la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. El treball es presentarà el 27 d'abril a la Torre de les Hores de Martorell, on va viure Pujols.
El doble-CD ha agafat el símbol del pensament de Pujols, l'escala de la vida, com a títol. El disc conté una primera part, 'Preludi a la Hiparxiologi', en què la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona intepreta un tema del ponentí David Esterri, més conegut com 'Lo Pardal Roquer'. La segona part, també escrita per Esterri, dóna nom a l'enregistrament i, a més de la Sant Jordi, hi ha la participació del Conjunt Badabadoc, l'Escolania de Lluc, Emma Moussaoui, Vador Boix, Laia Carreres i Òscar Dalmau sobre textos de Francesc Pujols escollits per Joan Cuscó. La gravació i la mescla ha anat a càrrec dels tècnics Joan Vinyoles i Jordi Rexach.
'Preludi a la Hiparxiologi' fa referència al text 'Hiparxiologi o ritual de la religió catalana', que porta l’afegitó de “drama líric en tres actes en prosa poètica i un entreacte en prosa científica”.
La idea plasmada per Esterri és d'un poema musical per a cobla amb sis moviments, tal com vam avançar el febrer de 2009. Llavors, David Esterri ja explicava que després de l’obertura hi hauria cinc fragments més curts que representarien cinc etapes diferents de la vida que anirien sobre cinc textos.
Francesc Pujols va ser un escriptor i filòsof català que va viure entre el 1882 i el 1962. L’associació que porta el seu nom atribueix al pintor Salvador Dalí les paraules: “Francesc Pujols era, és i serà l’emperador
trajà de la filosofia".
Esterri, conegut pel seu vessant 'rockabilly' amb el pseudònim 'Lo Pardal Roquer', ha guanyat premis de composició de sardanes com ara el Certamen Ciutat de Mollet del 2008 o un accèssit a l'edició del 2010.
Presentació a la Torre de les HoresEl proper 27 d'abril, al migdia (no han determinat una hora concreta), es presentarà l'enregistrament a la residència a Martorell de Francesc Pujols, la Torre de les Hores. A l'entrada de la mansió hi ha la representació de l''escala de la vida', element que simbolitza el pensament del filòsof.


[Imatge 1: Francesc Pujols amb el símbol de l''escala de la vida'. / Fundació Francesc Pujols.
Imatge 2: David Esterri / Foto: Albert Font-Tarrés
Imatge 3 i 4: 'galetes' del disc]

· Vídeo d'avançament: