divendres, 30 d’abril de 2010

Una sèrie d'animació utilitza les sardanes de la Contemporània

La sèrie d'animació 'VIE-Vida Intel·ligent a l'Espai', emesa per la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), ha emprat sardanes del 'Sardaxou' de la Cobla Contemporània com a sintonia en diferents capítols. Ho ha fet saber la Federació Sardanista de Catalunya a través del seu grup al Facebook. VIE és una producció de Crampton Video.


· Capítol de VIE del 25 d'abril [en aquest capítol el primer fragment de sardana ariba al minut 1 i 48 segons]:

diumenge, 25 d’abril de 2010

Organyà, capital del sardanisme el 2011

La població ha aconseguit unir sardanistes dels Pirineus amb la seua Diada d'Amics de la Sardana
Organyà serà la propera Ciutat Pubilla de la Sardana 2011. Ho ha anunciat aquest migdia el president de la Federació Sardanista de Catalunya i de l'Obra del Ballet Popular, Bartomeu Duran. D'aquesta manera, la població veurà reconeguda la seua tasca d'unió del sardanisme pirinenc, amb actes com la Diada dels Amics de la Sardana de l'Alt Urgell o l'Aplec de la Sardana d'Organyà.

La localitat on es va trobar un dels textos més antics escrits en català serà, d'aquesta manera, la cinquanta-unena Ciutat Pubilla de la Sardana.
Abans de l'anunci, fonts de l'Agrupació Sardanista d'Organyà, que enguany celebra els seus 15 anys, ja havien mostrat a CREUNAT la seua il·lusió per la possibilitat de ser el centre del sardanisme. Una candidatura que van presentar "animats" per com ha funcionat la Diada dels Amics de la Sardana de l'Alt Urgell, que van començar el 2007 i de la qual ha sortit estrenes de sardanes i un enregistrament a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona.

[Foto1: extreta del Flickr de Jqmj
Foto 2: M. Àngels Domenjó]

'Avui', Anguela i Ramió, entre la quinzena de Premis Sardana 2010

La Federació Sardanista de Catalunya (FSC) ha concedit la Medalla al mèrit sardanista a l'activista Antoni Anguela, segons han anunciat aquest migdia des de l'Escala. La medalla al mèrit musical serà per a la compositora i directora Concepció Ramió mentre que la del mèrit cívic serà per al suplement 'Sortim', de l'empresa editora dels diaris Avui i El Punt. L'escola Mestres Munguet Cortés, de Vilanova del Vallès, rebrà la medalla al mèrit de la dansa catalana per la seua dedicació a ensenyar sardanes i altres danses catalanes durant l'horari lectiu des de 1986.

Antoni Anguela i Dotres, actual cap del Servei de Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya, és conegut per la seua múltiple activitat sardanista. És president de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona, director de la revista SOM, responsable del butlletí de la FSC 'Infosardana', entre altres. Aquest home de confiança de l'actual president de la Federació Sardanista de Catalunya, Bartomeu Duran, també és membre de la junta directiva de l'ens federatiu. Angela ja havia rebut la medalla, anteriorment.

Concepció Ramió i Diumenge ha desenvolupat una extensa trajectòria en la música per a cobla que també l'ha dut a ser directora, compositora i professora. Ha estat al capdavant de cobles com la Sant Jordi, la Bellpuig Cobla o la Vila d'Olesa.

Al suplement 'Sortim', que distribueixen els diaris Avui i El Punt, se li ha valorat la seua difusió de la sardana des d'un vessant periodístic. 'Sortim', de l'Avui, i 'Punt de Festa', d'El Punt, es van fusionar el passat mes de gener fruit de l'adquisició del primer rotatiu per part de l'empresa editora del segon, Hermes Comunicacions.

El concert de Peralada, premi a les iniciatives renovadores
L'Agrupació d'Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines rebrà el Premi Sardana a les iniciatives renovadores per haver incorporat un concert de cobla al Festival Internacional de Música Castell de Peralada. De fet, l'edició d'aquest estiu combinarà una experiència de l'artista eclèctic Carles Santos i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

Premis a la dedicació
En aquesta secció l'FSC els ha concedit al campió de Catalunya en revesses Víctor Sallés i a la miralcampina Montserrat Carulla, impulsora de la sardana a l'educació primària i del programa d'ensenyament 'Saltem i Ballem' a Ponent. El torredembarrenc Josep Forn i l'encampadà Isidre Casal el tindran per la seua tasca en la seua població.

Premis repetits
A més de la medalla a Antoni Anguela repetida, entre els guardonats hi ha el programa 'La Sardana', de Ràdio Lleida, amb el Premi Sardana a la Continuïtat pels cinquanta anys de la seua primera emissió. Aquest espai dirigit des de la militància sardanista per Sebastià Gràcia, ja havia rebut mitja dotzena de Premis Dia de la Sardana -antic nom del guardó- els anys 1962, 1974, 1976, 1980, 1995 i 2000. Gràcia, avessat a l'opinió i a l'hibridació d'informació amb opinió, ha estat molt crític amb qüestions com el traspàs de funcions de l'Obra del Ballet Popular -en la qual va tenir un paper destacat des de Ponent- a la FSC, amb les últimes Ciutat Pubilla de la Sardana, amb el sardanisme de competició i amb els propis Premis Sardana.

La FSC també ha atorgat un dels Premis Sardana a la Promoció i Difusió a Xavier Colon, de Sant Hilari de Sacalm, per "la seua tasca contínua de difusió i ensenyament". Colón ja havia rebut, juntament amb Quim Massa i Mireia Bosch, el Premi a la Divulgació Pedegògica de la Sardana.

El 2008 el Premi a la Comunicació va ser per a l'Agrupació Sardanista L'Ideal d'en Clavé de les Roquetes, de Barcelona. Aquesta entitat rebrà enguany un dels Premi a la Continuïtat, pels seus 50 anys.

Els altres reconeixements
A més de Colon, han concedit el Premi a la Promoció i Difusió a la madrilenya María José Quijano Bohórquez com a promotora i divulgadora de la sardana a Madrid i Saragossa.

Els Premis a la Continuïtat han estat per als 50 anys de l'Agrupació Sardanista de Torregrossa, l'Agrupació Amics de la Sardana de Sant Feliu de Guíxols i l'Esbart Joventut Nostra de Barcelona, a més del programa 'La Sardana' de Ràdio Lleida i l'Agrupació Sardanista L'Ideal d'en Clavé de les Roquetes, de Barcelona.

"Sembla impossible que la sardana pugui haver estat considerada perillosa o subversiva"

L'actriu Vicky Peña ha llegit aquest migdia el seu missatge al món sardanista amb motiu dels 50 anys de Ciutat Pubilla de la Sardana

"La sardana, que avui podem escoltar amb normalitat i alegria i podem ballar amb goig i passió en qualsevol dels nostres carrers i les nostres places, tenia aleshores [fa cinquanta anys] unes altres connotacions i es tocava, s'escoltava i es ballava en condicions d'extrema dificultat". L'actriu Vicky Peña ha tingut un record per l'època en què es va iniciar la iniciativa de les Ciutat Pubilla de la Sardana per part de l'Obra del Ballet Popular. I afegeix: "Avui dia tot això sembla un malson i d'ençà que hem recuperat moltes de les nostres llibertats sembla impossible que la sardana pugui haver estat considerada perillosa o subversiva".

Resident a Barcelona però estiuejant de l'Escala, ha agraït a la població empordanesa la seua "generositat i hospitalitat" que, al seu parer, aporta de "bon humor i de bon amor", que ha comparat amb "l'amor per la sardana". Així mateix, ha destacat la tradició sardanista de la localitat.
  
[Foto: Ajuntament de l'Escala]

La Flama de la Sardana ha arribat a l'Escala


L'Escala va ser proclamada ahir, dissabte, com a cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana. La Flama de la Sardana, arribada per mar des de Mataró, va ser rebuda a l'àgora grega del jaciment d'Empúries.
Durant el dia també es va presentar el disc commemoratiu.

L'ajuntament de l'Escala té una pàgina al Facebook en la qual penja fotos de l'esdeveniment d'aquest cap de setmana.

[Fotos: Ajuntament de l'Escala]

dissabte, 24 d’abril de 2010

Estrenada la 'Feria de Abril' amb una sardana

La Feria de Abril de Catalunya, organitzada per la Federación de Entidades Andaluzas en Cataluña (FECAC), es va inaugurar ahir a la nit amb la sardana 'Baixant de la font del gat'. Com estava previst la interpretació, amb les castanyoles, va anar a càrrec del grup de sevillanes, castanyoles i flamenc de Cal Bovalà de Calafell, que dirigeix Paqui Trujillo.

· Prèvia de CREUANT
· Notícia al canal 3/24:

divendres, 23 d’abril de 2010

La sardana, a la consulta de diumenge

Més d'un milió de catalans són cridats a votar sobre la independència
Reus exercirà de seu central de la nova tongada de consultes sobre la independència, població en què -com en altres- entitats sardanistes són adherides a la plataforma organitzadora. A Reus Decideix hi ha associacions com la Colla Sardanista Rosa de Reus o el Patronat Sardanista de Reus.
Al mateix temps, localitats com la Garriga (Vallès Oriental) tindran ballades de sardanes de sardanes.

Diumenge hi haurà l'onada de consultes en què més ciutadans són cridats a votar sobre la independència de la nació catalana. Poden participar de l'elecció els majors de 16 amb padró al municipi. Entre les poblacions més destacades hi ha Lleida, amb 114.100 empadronats; Reus (88.060) i Girona (78.521). En aquesta última ciutat, la colla Aires Gironins del GEiEG va ballar en un acte de suport a la consulta.

La campiona de punts lliures balla a 'Els Matins'

El programa dirigit per Josep Cuní celebra els seus sis anys en antena
La colla Mare Nostrum ha exhibit la seua coreografia de punts lliures per a la sardana Summermambo, interpretada per la Cobla Contemporània, al programa Els matins de TV3. L'espai dirigit per Josep Cuní, que també copresenta amb Helena García Melero.
Mare Nostrum, que ha ballat amb quatre parelles per qüestions de disponibilitat, es va proclamar campiona de la modalitat de punt lliuresel 2009.

Summermambo és una obra de Gerard Pastor escrita a partir de la cançó Mambo nº5, de Dámaso Pérez. Aquesta va ser una de les dos sardanes escollides per la Unió de Colles Sardanistes (UCS) per al Campionat de Catalunya de punts lliures 2009.

La Contemporània ha fet ballar gegants
La formació ha interpretat una sardana escrita a partir de bandes sonores de pel·lícules, que han fet ballar gegants provinents d'arreu de Catalunya.

Cuní confon una colla sardanista amb un esbart dansaire
Josep Cuní ha presentat Mare Nostrum com a "esbart dansaire". El presentador no ha tingut en compte que un esbart és un cos de dansa dedicat a mostrar diferents danses tradicionals, o danses d'arrel tradicional, mentre que una colla sardanista és un conjunt, generalment, de competició dedicat únicament a la sardana.

L’expansió de la sardana, motiu del Sant Jordi

La diada de Sant Jordi d’enguany comptarà amb novetats editorials que se centren en la implan- tació de la sardana des de les comarques nord-occidentals i la creació del mite nacional per part del catalanisme conservador.
D’altra banda, hi ha programades més de quaranta activitats sardanistes per avui, segons les dades recollides per la Federació Sardanista de Catalunya. I fins diumenge passaran de la norantena.
_________________________

Les novetats editorials d'enguany

'La nacionalització de la sardana'
PERE ANGUERA
Edita:
Rafael Dalmau Editors

Sinopsi:Publicació pòstuma del llibre del catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili. L'autor explica com una dansa sense connotació simbòlica o identitària passa a ser denominat 'ball nacional', sense haver arribat a tot el territori.

'L'expansió de la sardana a finals del segle XIX i inicis del XX. Noves interpretacions amb atenció especial al cas del Camp de Tarragona'
ÀNGEL LÓPEZ I LLUÍS
Edita: Arola Editors

Sinopsi: Obra guanyadora del 9è Premi Joan Amades per a assajos o investigacions sobre cultura popular. Aquest llicenciat en Humanitats explica la creació de la imatge de la sardana com a element catalanista i conservador. L'autor fa especial esment al Camp de Tarragona i als conflictes provocats amb la seua implantació.

'Pep Ventura abans del mite. Quan la sardana era un ball de moda'ANNA COSTAL I FORNELLS (Coord.)
Edita:
Museu de l'Empordà

Sinopsi:Fruit de l'exposició sobre la figura de qui s'ha atribuït la 'paternitat' de la sardana actual. També conté escrits dels musicòlegs Jaume Ayats, Francesc Cortès i Anna Costal, el catedràtic d'història contemporània de la UAB Pere Gabriel, el professor de la Universitat de Liverpool Joan-Lluís Marfany, la doctora en estudis hispànics Aurélie Vialette i el periodista Josep Playà. Es complementa amb un disc d'obres poc conegudes del Pep de la tenora.

'Agrupació Sardanista de Torregrossa. 50è aniversari (1960-2010)'RAMON MANUEL RIBELLES I PUIG
Edita: Agrupació Sardanista de Torregrossa

Sinopsi: Ribelles, llicenciat en Humanitats, narra la història d'aquesta entitat dedicada al sardanisme. Al llarg d'una vuitantena de pàgines, la publicació mostra imatges de la història de la sardana a Torregrossa. El llibre és acompanyat d'una auca elaborada pels alumnes del CEIP La Bassa de la població.

El nom de Samaranch va ajudar a entrar als Jocs Olímpics

L'expresident del COI i exdirigent franquista era membre de la comissió d'honor de la Fundació Universal de la Sardana
"Ens va ajudar de forma indirecta", expliquen fonts de la Fundació Universal de la Sardana, entitat que es dedica a incloure la dansa a les Olimpíades. Juan Antonio Samaranch va acceptar de formar part de la comissió d'honor quan la FUS li ho va demanar, encara sent president del Comitè Olímpic Internacional (COI). Aquest fet "ens va obrir moltes portes".

Des de la fundació, creada el 1992, recorden el cas de Beijing'08, quan les autoritats xineses eren reticents a la proposta que la sardana fos inclosa d'alguna manera als actes paral·lels dels Jocs Olímpics. "Però en saber que en Samaranch formava part de la comissió d'honor ens van veure amb més bons ulls", i va copresidir amb representants del consolat xinès algun dels actes previs que van tenir lloc a Barcelona.

Juan Antonio Samaranch va assistir, i va fer discursos, a les actuacions de la selecció sardanista a Atlanta'96, Sydney'00 i Atlanta'04, edicions en què encara era president del COI. "La seua presència ens va donar molt de ressò", afirmen les mateixes fonts.

Passat franquista i liquidador de les aspiracions olímpiques catalanes
Juan Antonio Samaranch va morir dimecres sense penedir-se d'haver estat regidor falangista de Barcelona, procurador de les Corts franquistes, president de la Diputació de Barcelona franquista i ambaixador de Franco. La premsa internacional, a diferència de la major part dels mitjans catalans i espanyols, s'ha fet ressò d'aquest passat i dels escàndols de corrupció que hi va haver durant el seus més de vint anys de mandat. Samaranch, que va tutelar els Jocs de Barcelona'92, va impulsar el bloqueig de les aspiracions olímpiques catalanes quan va aprovar la modificació de la Carta Olímpica perquè no hi participessin nacions sense estat.

La FUS o 'la sardana, una dansa per al món' 

Nascuda l'any 1992 arran dels Jocs Olímpics de Barcelona, la Fundació Universal de la Sardana ha portat la música i la dansa a les diferents edicions amb la voluntat d'unir els 'valors' de la sardana i els de l'olimpisme.
Al capdavant de la FUS hi ha l'activista Josep Espar i Ticó. Aquest promotor cultural catalanista va estar implicat en accions com els Fets del Palau, la campanya contra la desmembració de Lleida de la resta del Principat o el 'Volem bisbes catalans'. Qui va ser fundador del diari Avui actualment lidera les reivindicacions del 'Col·lectiu per un bon traçat del TGV', per evitar que el tren d'alta velocitat passi per la Sagrada Família de Barcelona.

Una trenta comissionats d'honor

La FUS ha tingut una trentena de membres a la comissió d'honor a banda de la seua junta directiva. Entre els noms que n'han estat part hi ha el pintor Antoni Tàpies, la soprano Montserrat Caballé, el músic Jordi Savall, el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, el president del FC Barcelona Joan Laporta, el bisbe Pere Casaldàliga, la pianista Alícia de Larrocha o el filòsof Xavier Rubert de Ventós.

[Foto: Samaranch va presidir un acte
amb els candidats per ballar a Beijing'08,
al castell de Montjuïc de Barcelona. /
Foto: Salvador Font]

L'Escala assumirà la capitalitat sardanista aquest cap de setmana

L'Escala tindrà un cap de setmana ple d'activitats per celebrar el seu nomenament com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2010, la cinquantena de la història.
 La Flama de la Sardana arribarà per mar al jaciment d'Empúries dissabte, des de Mataró. Entre dissabte i diumenge hi haurà activitats com la proclamació solemne, la presentació del disc commemoratiu o la descoberta del monument dedicat al pubillatge.
Les actrius Vicky Peña i Carme Carol i el cantautor Josep Tero llegiran els seus 'missatges al món sardanista'. També s'anunciaran els Premis Sardana 2010 de la Federació Sardanista de Catalunya i la població que serà Ciutat Pubilla de la Sardana 2011.

Trobada escolar, dissabte, a Alguaire

Alguaire acollirà dissabte la trobada escolar del programa Saltem i ballem d’ensenyament de sardanes. A partir de dos quarts de sis de la tarda hi haurà activitats preparades a la zona esportiva. Comptarà amb la Cobla Quatre Vents d'Agramunt.

dijous, 22 d’abril de 2010

Lliuren la Creu de Sant Jordi a Oltra i Gil Membrado

Els compositors Manuel Oltra i Tomàs Gil i Membrado van rebre dimecres la Creu de Sant Jordi de mans del president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla.
Un i altre han recollit la distinció sota la mirada del vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i els consellers Joan Saura i Joan Manuel Tresserras.
L'alta distinció del govern del Principat ha estat concedida a 32 personalitats i 13 entitats.
Els premiats van ser anunciats dimarts de la setmana passada durant la roda de premsa posterior del consell de govern.

[Imatge 1: Manuel Oltra recollint el guardó. Foto: Jordi Bedmar / GC
Imatge 2: Tomàs Gil i Membrado. Foto: Jordi Bedmar / GC
Imatge 3: Foto de tots els premiats. Foto: Ruben Moreno / GC]

dilluns, 19 d’abril de 2010

El fum volcànic d'Islàndia ajorna la ballada de Brussel·les

La ballada que havia d'oferir ahir la cobla La Principal de l'Escala a Brussel·les va quedar ajornada, segons han fet saber aquest matí fonts de l'ajuntament escalenc, arran del fum volcanic que ha inhabilitat bona part de l'espai aeri europeu.

diumenge, 18 d’abril de 2010

El batlle de Mataró es planteja fer un concurs de cobles d'aquí tres anys

L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, ha plantejat la possibilitat que la ciutat aculli un concurs de cobles el 2013. Baron afirma al seu bloc que amb la cloenda de la Ciutat Pubilla de la Sardana 2009 "comencen a posar-nos nous reptes" i acaba preguntant-se: "Un concurs de cobles per d'aquí tres anys?".

El batlle de la capital del Maresme, des del maig del 2004, acompanya el seu escrit amb un video de la sardana commemorativa del pubillatge mataronenc, obra de Marc Timón, interpretada per la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

divendres, 16 d’abril de 2010

Carles Santos retornarà amb les tenores a Peralada

El compositor de Vinaròs s'endinsarà en el gènere i reempendrà la proposta de la Fira Mediterrània
El pianista i compositor Carles Santos participarà a  l'espectacle Santos & Cobla: Contemporaneïtat, al qual també hi intervindran les tenores de Jordi Molina Sextet i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. L'actuació tindrà lloc el 17 de juliol dins del Festival Internacional de Música Castell de Peralada.

Anuncien l'"estrena mundial" d'una sardana de Santos però no està tancada
El Festival de Peralada ha anunciat la seua programació d'enguany, dins de la qual hi ha el concert que oferirà la Cobla Sant Jordi i el pianista i compositor Carles Santos. Segons l'organització, hi haurà "l’estrena mundial de la primera sardana d’aquest fascinant creador de Vinaròs". Tot i que el creador ha confessat a CREUANT que "encara falta tancar-ho", el mateix que han confirmat fonts de la producció consultades per CREUANT.

Retorn de l'espectacle de la Fira Mediterrània
El que sí que està tancat és la segona part del concert en la qual Santos interpretarà amb Jordi Molina Sextet i la soprano Begoña Alberdi l'espectacle 'Sis tenores i un senyor', que va inaugurar la Fira Mediterrània. I la primera part constarà d'una actuació de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.


· Entrevista de CREUANT a Carles Santos (5/11/2009)


[Imatge 1: Carles Santos
Imatge 2: Jordi Molina durant l'espectacle de la Fira Mediterrània/
Fotos: Albert Font-Tarrés]

'El 3de8' recupera una sardana cantada a la ràdio des del front de Rússia

L'historiador Carles Querol ha publicat un reportatge al setmanari 'El 3 de vuit' en què recupera el document sonor de la intervenció de la infermera Maria Montserrat Romeu cantant la sardana Per tu ploro en una ràdio instal·lada a l'antiga Unió Soviètica. Romeu va ser voluntària en hospitals de Polònia, Rússia i Alemanya entre el 1941 i el 1942.

La intervenció radiofònica es va efectuar al front de Rússia per part d'infermeres voluntàries de la División Azul, que van cantar cançons tradicionals del seu lloc d'orígen.

Per tu ploro és una sardana amb música de Pep Ventura i lletra de Joan Maragall.

La 'Feria de Abril' començarà amb una sardana

La Feria de Abril de Catalunya s'inaugurarà amb una versió de la sardana 'Baixant de la font del gat' el proper 23 d'abril. L'esdeveniment tindrà lloc fins al 2 de maig a plaça del Fòrum, entre els termes municipals de Barcelona i Sant Adrià del Besós.

El grup de sevillanes, castanyoles i flamenc de Cal Bovalà de Calafell ha estat convidat per la Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Cataluña (FECAC) per estrenar la trenta-novena edició de la Feria de Abril de Catalunya amb un concert. El conjunt, format per 34 persones, és encapçalat per Paqui Trujillo. La interpretació de Baixant de la font del gat serà amb castanyoles i comptarà amb "alguns passets", segons ha explicat Trujillo a CREUANT.

"És una sardana que m'agrada molt, té un passatge que et puja l'ànim", afirma Trujillo. "Se'm va acudir perquè ja havíem fet la suite Ibéria, d'Isaac Albéniz, amb el passatge dedicat a Catalunya", afegeix.
La mateixa actuació la repetiran el 25 d'abril a la caseta que Unió Democràtica de Catalunya (UDC) tindrà a la Feria de Abril de Catalunya.

El grup de sevillanes, castanyoles i flamenc és fruit del curs que porta a terme Paqui Trujillo dins de l'equipament municipal de Cal Bovalà de Calafell, com a part de la seua oferta d'activitats. El 25 de juliol faran la cloenda al Teatre-auditori de Calafell, on hi interpretaran la sardana i la suite Iberia.

L'esdeveniment organitzat per la FECAC ha rebut crítiques pel model de gestió i per la política cultural que promou. Bienve Moya, Premi Nacional de Cultura Popular 2009 i membre d'Altres andalusos, va afirmar en una entrevista a CREUANT que representa "l’Andalusia del franquisme, de l’espanyolisme de pandereta" i que "desprestigien la cultura andalusa". Les subvencions rebudes i els contractes d'exclusivitat també han provocat les sospites que sigui "un gran negoci" per a Francisco García Prieto, president de l'entitat.

[Cartell de la 'Feria de Abril de Catalunya' d'enguany,
de l'il·lustrador Miguel Gallardo]

dijous, 15 d’abril de 2010

La Principal de l'Escala actuarà a la 'capital' d'Europa

La Cobla La Principal de l'Escala actuarà aquest diumenge a Brussel·les, ciutat on es concetren les principals institucions de la Unió Europea. L'audició, que començarà a dos quarts de quatre de la tarda, és organitzada pel casal català de la capital belga.

La interpretació de la formació empordanesa començarà amb Lliris i Clavells, de Rossend Palmada; El Saltiró de la Cardina, de Vicenç Bou, i Sardanes a l'Havana, de Jordi Molina. La ballada continuarà amb Baix Camp 86, de Carles Santiago; Rosa de Sant Jordi, de Fèlix Martínez i Comín; Baixant de la font de gat, d'Enric Morera, i Joves lleons, de Jordi Paulí. Les últimes sardanes seran Montcada i Reixach, de Francesc Mas Ros, i Colla roca, de Jordi León.
Com a bis tocaran una tirada de curts i una de llargs de La Santa Espina, d'Enric Morera.


AMPLIACIÓ 19/04/2010: L'audició va quedar ajornada per la impossibilitat de la cobla d'agafar l'avió arran del fum que s'ha estès per l'espai aeri europeu.

Cesc Gelabert: “Si hi ha variants en la música, per què no en el moviment?”

[Versió ampliada de l'entrevista publicada a SARDANEJANT (15/04/2010)]


CESC GELABERT / Ballarí, coreògraf i director


ALBERT FONT-TARRÉS / Barcelona
Assegura que el seu paisatge favorit de Catalunya és el Montsec. Ben aprop hi té arrels familiars, a Vilanova de Meià (Noguera). El seu prestigi en la dansa contemporània li ha valgut el Premi Nacional de Dansa (1983 i 1997) i més d'un premi Max. El govern espanyol també li ha entregat la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (1994) i el Premio Nacional de Danza (1996). El visitem. Un col·laborador seu ens obre la porta del local on s'experimenten les produccions de la companyia Gelabert-Azzopardi i ens atén mentre el ballarí s'acaba de dutxar. Tot just ha acabat un assaig. Mentre es canvia, sentim que el seu ajudant li repassa exhaustivament la història de la sardana. Un cop enllestit ens saluda i ens convida a seure davant d'una taula, damunt la qual hi ha un petit munt de llibres de referència sobre el fet sardanista.
- Ja és conegut el 'solo' que heu interpretat en més d'una ocasió sobre la sardana Enyor, de Ricard Lamote de Grignon. Com va sortir?
Va sortir d'una iniciativa del programa Nydia de TV3, amb en Jordi Lara. Ells em van 'enredar' per fer aquesta operació amb motiu d'uns premis nacionals de Catalunya. I vaig fer aquest invent. Allò és una operació que algun dia continuarà. És un tema del qual, desafortunadament, no en puc parlar però va ser la primera vegada que vaig ballar una sardana. Ara precisament estic aquí... [Mostra la pila de llibres]
La sardana és una dansa de la qual tenim una visió només d'ara, ens hem oblidat del seu naixement, de les seues arrels. Coneixem la versió més codificada, per l'èpica, en el fons. Em va fer gràcia fer aquest primer intent, que el vaig fer molt amb l'instint però crec que ha resultat interessant i, curiosament, ara m'ho corroboren quan parlo amb estudiosos de la sardana.
El que passa és que és un procés en el qual estic treballant de cara al futur i ara en aquests moments molt no en puc parlar. Aquesta sardana que vaig fer jo sol ha resultat molt agradable, a la gent li ha agradat, veig que ha creat imaginari... fins i tot, gent del folklore m'ha dit que els ha suggerit coses. I he tingut l'oportunitat de ballar-la, l'últim dia, per la Diada, per exemple. I notes que quan la gent ho veu passa alguna cosa. Amb la dansa contemporània encara hi ha un estereotip malentès, la gent vol saber què volen dir les coses. En canvi, amb la sardana ningú que l'ha vist ha gosat de preguntar-me què vol dir una sardana. A tots ens vol dir alguna cosa. De fet, una sardana vol dir moltes coses, quan estudies la seua història ho veus.
- Llavors la pregunta és: què sentiu ballant-la?
Per a mi allò interessant de la dansa és precisament la seua abstracció. Quan tu vius ja estàs vivint coses sinó li poses una paraula... Si jo em poso davant teu i tu em vols explicar un viatge que has fet i tot el que t'ha passat, si no poguessis utilitzar les paraules ni les fotos ni la pantomima, tu m'acabaries transmetent una sèrie de coses, no? La dansa no és narrativa per ser, el que passa és que avui en dia pots combinar-la amb el que vulguis.Tradicionalment es combinava amb pantomima i amb decorats figuratius. Més endavant, ha aparegut el vídeo. Avui en dia pots utilitzar el text i pots fer el que vulguis.
En sí la dansa és simbòlica però no vol dir que sense sentit no tingui sentit. Per mi la dansa és evitar el cos amb el cor i la ment. L'important és com evites el moviment, aquest evitar el moviment és donar-li sentit. Aquest donar-li sentit és el que la fa transcendir, que fa que a algú altre li pugui arribar.
És el mateix que fa que estiguis convivint amb una persona i per tu estigui ple de significat, a vegades, una carícia, un córrer amb algú, un llançar-se junts en una piscina, un estar asseguts mirant un no-sé-què, un jugar amb els companys amb un skateboard... Hi ha deu mil coses que estan plenes de sentit. I depèn de com ho estàs vivint, quin tipus d'imatge, què estàs vivint per dins amb la teua ment, la teua imaginació. I al mateix temps quina emoció t'està produint.
Per mi ha estat maco fer aquesta sardana, la fas en el marc d'una Diada i veus que això crea una ressonància. Si estigués fent-ho davant d'un grup d'estonians potser no els diria res o potser els diria el mateix que quan nosaltres veiem una dansa japonesa, que tampoc és que les entenguem moltes coses però no deixa de fascinar-te. En canvi, si els espectadors són un grup de catalans, hi ha unes repercussions que són diferents.
- Per què Enyor?
Volia que fos una sardana de concert i no que fos de plaça i em va agradar. En vaig sentir vàries i em va agradar aquesta de Lamote de Grignon. És una mica impressionista i per ballar-la jo sol no podia ser molt potent.
- Amb què us vau basar per fer la coreografia?
En aquest cas, està feta amb l'instint. Està basada amb el que per mi significa la sardana transcrit a un altre territori. Si indagues en la història de la sardana no és com la que hi ha ara, era una cosa molt més rica i molt més variada.
Curiosament, abans era una cosa que es feia servir com el hip-hop de l'època. El que passa és que ara se'ns ha quedat amb una forma que correspon a principis del segle XX i s'ha quedat així. Fixa't amb música la de variants que hi ha de sardanes, per què no es pot fer també variants en el moviment? Respectant l'esperit del que és.
- Creieu que hi hauria d'haver coreògrafs a les places o als grups sardanistes?
Per mi la sardana és una cosa que hauria d'agafar una embranzida, podria agafar una esbranzida nova i podria agafar més varietat. Però perquè pugui passar això és un procés complicat, social... No sé si passarà. No sé si passarà perquè la gent jove ja comença a mirar cap a una altra banda. La gent jove ara està més amb el 'hip hop', que és la dansa actual del moment. No sóc un mag i no sé què passarà però es necessita la gent jove. La sardana la van fer la gent jove en el seu moment.
Després la Renaixença la va codificar però en el seu esperit original, segurament, va passar per moltes fases. Per què no es pot obrir ara una altra vegada a altres coses? Però clar, això és una cosa de consens social que no és fàcil i que no depèn d'una sola persona. La meua feina, que no sóc un especialista, pot ser aprofitar la meua ignorància per, des del meu respecte i la meua intuïció, intentar aportar una sèrie d'idees que després algú pot recollir d'una altra manera.
- Les colles sardanistes tenen la modalitat de punts lliures en què mantenen la rotllana i fan passos diferents. Això és el que caldria?
Penso que s'hauria d'anar una mica més enllà.
- Deconstruir la rotllana?
No ho sé. La meua resposta a això serà aquest procés que estic fent ara i no t'ho puc dir fins que hagi arribat al final.
- Però caldria mantenir el cercle?
Crec que no. Originalment no era un cercle, per exemple. Per mi no és sacrosant el cercle. Jo crec que el maco és jugar en fer-lo i desfer-lo. Aquesta és la meua visió en aquests moments.
- Pot sorprendre que algú que actua a l'estranger i que faci una cosa molt més local.
Jo no hi tinc cap inconvenient. Sempre he defensat el que és una diversitat informada. Nosaltres tenim la sort i el desavantatge de ser una unitat cultural relativament petita inserida en molts mons. Penso que no hem de tenir por, estar informats, parlar llengües... però al mateix temps mantindre la nostra diversitat, informada. Com a coreògraf és el que he fet. He viatjat, segueixo viatjant perquè m'interessa molt saber, per exemple, el que fan els japonesos.
Ara estic en un projecte al Japó, doncs, m'interessa molt saber què estan fent els japonesos. O a Berlín, Nova York o a Bolívia o a on sigui. Al mateix temps sempre he intentat tornar aquí que és el meu lloc geogràfic, on m'ha posat el meu destí. Intento donar respostes que em surten a mi des d'aquí. Jo crec que això és l'interessant de la vida. És com una biodiversitat. Hi han organismes però aquests organismes quan s'adapten a llocs diferents agafen colors diferents però si aquests organismes queden tancats, aïllats, arriba un moment que és un procés d'autodefensa que acaba amb una degeneració. La puresa s'aconsegueix d'una manera dinàmica i no d'una manera tancada.
Ets un interlocutor que et situes al teu lloc i jugues a això: a allò universal i a allò particular, i aquí és on hi ha la vida, perquè tu reps i dónes. En canvi, si només et quedes en una sola banda: és a dir, si només fas les coses que estan més de moda, pel Youtube i per tot el món i només et dediques a aquestes quatre coses que ressonen per tot el món, arribarà un moment en què tothom farà el mateix. Tot serà igual. I això no funcionarà. A més, la pròpia vida ho començarà a variar, això serà momentani.
D'altra banda, si només ens quedem en allò local, no volem saber res del que passa més enllà, només ens dediquem a defensar-nos... tampoc. Hem d'estar en un entremig, i si entremig desapareixem, és un risc que hem d'assumir. Per mi no tenim el patrimoni de res, l'important és la vida en gran.
Trobo que val la pena ser català en la mesura que contribuïm en la riquesa general. No al revés, que la riquesa general estigui al servei de ser català. Això no tindria cap sentit. Crec que en el fons no és tan complicat. Després és implementar-ho en la vida, en tots els factors que hi han. I és difícil que les persones ens poguem posar d'acord.
- Parleu de diversitat. A la dansa potser no sempre es té en compte la diversitat funcional, com ara les persones amb ceguesa o que van en cadira de rodes...
En aquest sentit tinc pocs límits. Mira, mentalment, no hi ha blancs i negres. Per exemple, hi ha una dansa com a vida, que seria evitar el cos amb el cor i la ment, que és una cosa bàsica i que es pot fer vivint normalment. I això amb manifestacions formals diferents ho pot fer tothom.
Una persona que sigui cega, una persona que tingui una petita dificultat física o una persona que, per exemple, tingui una paràlisi i tingui una meitat del seu cos que no li funcioni bé per a ella això és una aventura fascinant perquè vol dir tornar a treballar per crear sinapsis neuronals que li permetin portar el seu cos. En aquest nivell, per mi no hi ha cap problema. A més, tot cos és un handicap, no existeix un cos perfecte. Jo tinc un cos ple de dolors, que passa per uns óssos... no és un cos virtual.
Si ho portes més cap al límit pots arribar a un Hopkins o a un senyor que està amb paràlisi i només pot moure les parpelles. Però ell pot viure això igualment. Una altra cosa és quan això ho passes a convertir en una forma d'art. Per mi, passa a ser un art quan és un somni compartit en estat de vigília. És a dir, quan es converteix com un somni, és compartit i, a més, despertes. Per fer aquest pas, el normal és que ho faci gent que té el màxim de possibilitats respecte al moviment perquè té més opcions però no necessàriament. Hi han sempre les excepcions.
Jo he fet un espectacle amb persones amb dificultat d'aprenentatge: autistes, síndromes de Down, gent que ha tingut dificultats d'oxigenació a l'hora de nàixer... i vam fer un espectacle que per mi era absolutament meravellós. Però, per exemple, no l'hem pogut portar de gira per una qüestió d'intendència: cadascun d'ells necessitava un cuidador i llavors resultava molt car i molt difícil i no l'hem pogut bellugar. No és molt pràctic si vols oferir-ho a la gent. Es pot fer però en ocasions més puntuals, o per idees precises o per projectes específics, hi pot haver una persona que tingui una idea que pot haver-hi una persona amb cadira de rodes que ho faci millor.
En general, un ballarí és com un Ferrari, un 'pura sang' del moviment i agafes les persones que tinguin el màxim de flexibilitat. Si el que tu vols és portar uns pesos d'un lloc a un altre el que fas és agafar una persona que sigui forta, busques les persones més preparades. Si el que vols és organitzar un ordinador, agafaràs persones que els agradi les matemàtiques, que dominin la programació... que són els que ho poden fer.
- Veig que esteu estudiant la història de la sardana i heu dit que esteu treballant en un projecte que s’hi relaciona.
Un projecte del qual no en puc parlar ara perquè és un projecte futur. I no en puc parlar fins que no es faci públic.
- Per als propers mesos, anys...?
Més endavant. Trigaré temps en fer-ho però ja hi estic treballant però no puc parlar-ne fins que es faci públic. És una correcció formal.
- Podem saber qui ho promou, qui ho produeix?
No, no. No ho podeu saber fins que ho diguin els que ho promouen. No em pertoca a mi de dir-ho.

[Fotos: Albert Font-Tarrés]

dimarts, 13 d’abril de 2010

Oltra i Gil Membrado rebran la Creu de Sant Jordi

· El valencià Manuel Oltra i l'ebrenc Tomàs Gil i Membrado són compositors destacats del gènere
· El primer destaca en l'àmbit culte de la sardana mentre que el segon és conegut en el vessant popular


El govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat aquest migdia que oferirà el seu màxim reconeixement, la Creu de Sant Jordi, als músics Manuel Oltra i Tomàs Gil i Membrado. S'ha fet públic durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del consell executiu.
Els dos premiats han destacat en dos àmbits diferenciats de la sardana i de la música per a cobla: el primer és reivindicat com a autor culte mentre que el segon és molt popular entre els aplecs i les ballades sardanistes. La candidatura d'ambdós feia uns anys que buscaven suports a través d'una recollida de signatures.

A més dels dos compositors el govern del Principat ha distingit amb aquest guardó a 30 persones més i  a 13 entitats.
L'acte de lliurament tindrà lloc dimecres que ve, 21 d'abril, al Palau de la Generalitat


"Em provoca certa alegria, no ho sabria explicar"
Manuel Oltra i Ferrer, de 88 anys, ha explicat a CREUANT que en saber que li havien atorgat la Creu de Sant Jordi "em va provocar certa alegria, no ho sabria explicar". Qui va ser professor del Conservatori Superior de Música de Barcelona creu que el guardó "és una mica de reconeixement a la meua vida de músic".
La seua trajectòria també ha merescut guardons del govern del Principat com el Premi Nacional de Música, en l'apartat de composició, o el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional, en l'apartat de música. També va rebre, l'any 2006, el Premi Nacional Agustí Borgunyó, que atorga l'entitat Sabadell més Música.
A finals de l'any passat, es va presentar l'Associació Musical Manuel Oltra, creada al voltant de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. El conjunt també va treure un disc de tribut.

Tomàs Gil i Membrado, que aquesta setmana farà 95 anys, és un autor molt popular motiu pel qual li ha rebut reconeixements en múltipels aplecs de la sardana. I l'anunci de la Creu de Sant Jordi arriba just la setmana del seu aniversari i en què serà homenatjat. A iniciativa del Casal Tarragoní, hi haurà un acte aquest dissabte al Teatre Metropol. Les cobles La Principal de Tarragona i Cossetània hi interpretaran dotze sardanes de Gil i Membrado dedicades a cada mes de l'any. 
"Són moltes emocions per a ell concentrades en pocs dies", ha explicat a CREUANT la seua filla. L'autor d'Horta de Sant Joan ha escrit de més de 1300 sardanes, bona part són dedicades a persones, entitats i actes relacionats amb la sardana.

[Imatge 1: Creu de Sant Jordi. Foto extreta del bloc 'La trappola'
Imatge2: Manuel Oltra. Foto extreta del bloc 'SardanesSitges'
Imatge 3: Tomàs Gil i Membrado. Tots els drets de Josep Renalias]

dissabte, 10 d’abril de 2010

Joan-Llorenç Solé presentarà demà el seu segon disc com a cantant

Qui va ser fiscornaire de les cobles Perpinyà i Casesnoves estrenarà el seu segon treball com a cantant, en què hi ha incorporat instruments de la cobla
El músic Joan-Llorenç Solé presentàrà demà el seu segon disc, I si l'amor fos un conte..., amb un concert a Elna (Rosselló). L'actuació, d'entrada gratuïta, començarà a dos quarts de la tarda a la sala de festes d'Elna.

El cantant, de vora 32 anys, compta amb la col·laboració de músics com Olivier Marquès, a la tenora, o Lilian Perez, al fiscorn. De fet, Solé ha estat fiscornaire de les cobles Perpinyà i Casesnoves.
El disc té arranjaments de Richard Bassole i la participació de Jordi Barre.

Solé és considerat com el representant nord-català de les joves veus de l'actual panorama musical.

dijous, 8 d’abril de 2010

Perpinyà celebrarà el Sant Jordi amb la fusió de 'The Primaveras' i la Mil·lenària

L'Institut Font Nova organitza un concert amb Raph Dumas&'The Primaveras' amb la Cobla Mil·lenària

L'espectacle que porten a terme Raph Dumas&'The Primaveras' amb la Cobla Mil·lenària serà el plat fort de la Diada de Sant Jordi organitzada pel centre de formació multimèdia de català Institut Font Nova, dependent de l'ajuntament de Perpinyà.

El Teatre Municipal de Perpinyà acollirà el concert que tindrà lloc el divendres 23 d'abril, a partir de les nou del vespre.

La Tres Vents i la Contemporània presentaran dissabte el disc transpirinenc 'Fent amics1'

Les dos cobles s'han unit per a l'enregistrament
La Cobla Contemporània i la Cobla Tres Vents han gravat juntes el disc Fent amics 1 que presentaran aquest dissabte al Centre Cultural de Cabestany (Rosselló), a partir de dos quarts de quatre de la tarda.
L'acte comptarà amb la presència de Roger Rull, cofundador de la Federació Sardanista del Rosselló.

El disc, editat per Picap, inclou dotze sardanes, dos de les quals són interpretades conjuntament per les dos formacions. Es tracta de Fent amics, de Jeroni Velasco, i Quan els àngels et ploren, d'Olivier Marquès. Es poden escoltar fragments del treball discografic aquí.

El segon tema de l'album és Els hi fotrem, composada per Marquès amb la col·laboració d'Ange Pascot sobre la coneguda cançó de Jordi Barre. Precisament, el cantant rossellonès va ser homenatjat ahir amb motiu del seu norantè aniversari.

Fent amics 1 inclou un record per als compositors Manuel Saderra i Puigferrer i Max Havart amb les sardanes Sempre amb nosaltres, de Lluís Alcalà, i Passejada entre els núvols, d'Olivier Marquès; respectivament.
El president de la Unió de Colles Sardanistes (UCS), Santi Ferrerfàbrega, i la seva muller, Mati Adam, hi tenen dedicada Esperit de colla, d'Agustí Sarratacó.

El programa 'Carrers' explica perquè Montserrat Pujolar no té una via al seu nom

El nom de la compositora va guanyar una votació a Martorelles però la normativa no ho permet
El programa televisiu setmanal 'Carrers' va dedicar un programa per explicar perquè Martorelles no té un carrer dedicat a la compositora de sardanes Montserrat Pujolar malgrat que la proposta va guanyar el concurs convocat pel consistori local. La ripollesa no compleix els requisits de la regulació de la població.

L'espai de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) va narrar, a l'edició del 23 de març, com l'ajuntament de Martorelles va convocar un concurs per canviar el nom del carrer dedicat a Calvo Sotelo, qui va ser ministre espanyol d'Hisenda durant la dictadura de Primo de Rivera.
La proposta de posar-li el nom de Montserrat Pujolar, presentada des de la Joventut Sardanista de Martorelles, va guanyar el certamen.

Durant la gestió dels tràmits, el secretari del consistori va detectar que la normativa municipal sobre el nomenclàtor estableix que per dedicar una via a una persona cal que estigui morta des de fa almenys 5 anys. Pujolar és viva i, per tant, van optar per la segona proposta més votada: la de Mercè Rodoreda, amb 19 vots menys que la guanyadora.

'Carrers' és un programa de la XTVL produït per Lavinia Productora i que s'emet en canals com Canal Reus TV, TV Badalona, Gavà Televisió o TV L'Hospitalet.


· Programa 'Carrers' titulat 'Profetes a Martorelles':

Canvia de lloc la ballada de Lleida d'aquest dissabte

Fonts de l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) han notificat que la ballada de sardanes d'aquest dissabte tindrà lloc a l'avinguda Blondel, davant de l'IMAC, enlloc de la plaça de la Paeria, com estava previst.

L'audició anirà a càrrec de la Cobla Municipal de Lleida a partir de dos quarts de set de la tarda.

dimecres, 7 d’abril de 2010

L’OJIPC celebrarà cinc anys amb ‘Sardana de Griselda i Gentil’

L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC), que dirigeix Salvador Brotons, celebrarà diumenge el seu cinquè aniversari amb un concert institucional al Palau de la Música Catalana. Entre el repertori hi consta Sardana de Griselda i Gentil, de Jaume Pahissa. L’actuació començarà a les nou del vespre.

Entre els intèrprets hi haurà la violinista lleidatana Roser Farré. La presentació anirà a càrrec del periodista musical Xavier Chavarria. El concert, que comptarà amb la col·laboració del Cor Jove de l’Orfeó Català i del cor basc Ametsa Gazte, serà emès en directe per Catalunya Música.

[Salvador Brotons dirigint l'OJIPC
durant la passada Universitat Catalana d'Estiu/
Foto: UCE]

dimarts, 6 d’abril de 2010

Roger Mas 'fa l'ullet' a la sardana al seu nou disc

La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona col·labora en l'últim treball del cantautor solsoní
El nou disc del cantautor Roger Mas, A la casa d'enlloc (Satélite K, 2010), inclou la cançó El dolor de la bellesa, un tema que compta amb referències musicals que recorden l'estructura de la sardana i per al qual ha col·laborat la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

El disc, que oficialment sortirà el proper dimarts 13 d'abril, ja es pot adquirir, almenys, a l'FNAC-El Triangle de Barcelona, tal com ha pogut comprovar CREUANT. També es pot adquirir anticipadament a traves d'iTunes.

Dimarts passat Roger Mas ja va penjar a Youtube el videoclip del senzill El Calavera, cançó que havia avançat el 15 de març a la seua pàgina de Facebook.

A més d'El dolor de la bellesa, els fiscornaires de la Sant Jordi Pep Moliner i Miquel Àngel López també fan cants harmònics a la cançó La caseta d'enlloc, que dóna nom al disc. Dos instrumentistes que ja participen de la gira del disc Les cançons tel·lúriques.

El cantautor solsoní és considerat una de les veus més valorades del panorama musical actual per part de la crítica, fet que li ha valgut múltiples reconeixements com ara diversos Premis Enderrock.


· Videoclip del senzill 'El Calavera', penjat dimarts passat, per promocionar el nou disc 'A la casa d'enlloc'.

dilluns, 5 d’abril de 2010

La sardana animarà el referèndum sobre la independència que es farà als Països Baixos

· L'onada de consultes sobre la independència del 25 d'abril també es farà a Amsterdam
· La jornada comptarà amb una ballada amb La Principal d'Amsterdam

La Cobla La Principal d'Amsterdam, l'única fora dels Països Catalans, serà l'encarregada de posar la música durant la ballada que tindrà lloc el 25 d'abril a la capital dels Països Baixos amb motiu de la consulta sobre la independència de Catalunya.

La plataforma 'Holanda Decideix' ha organitzat un referèndum no vinculant sobre la independència de Catalunya en la qual podran votar majors de 16 anys que compleixin requisits com el d'haver-hi nascut, acreditar d'haver-hi viscut o ser fill, nét o cònjuge d'una persona catalana.

L'audició, que començarà a les dos del migdia, tindrà lloc al Museu d'Història d'Amsterdam i és organitzada pel Casal Català dels Països Baixos. Aprofitant també la proximitat amb la Diada de Sant Jordi hi haurà una parada amb llibres i roses.

El 25 d'abril hi haurà consultes sobre la independència de Catalunya en 187 municipis, 15 capitals de comarca i més d'un milió de persones estan cridades a votar.


[Imatge 1: Un contenidor de llet de Frísia serà l'urna de la votació. Foto: Holanda Decideix
Imatge 2: Moment de la ballada del Sant Jordi del 2009 a Amsterdam. Foto: Casal Català

Mor el creador del pa de la sardana 'Maria de les trenes'

La composició de Josep Saderra va inspirar Lluís Vilà per fer 'food art'L'artista Lluís Vilà va morir dimecres passat, tal com va informar el diari El Punt. El creador de Banyoles havia ideat un pa inspirat en la coneguda sardana 'Maria de les trenes', de Josep Saderra i Puigferrer.

Vilà, que tenia 57 anys, va anunciar en una entrevista a El Punt publicada a principis d'any que "serà el primer pa de la civilització humana que estarà dret i presidirà la taula". Tot, partint de la idea "que serà una escultura. I que podràs comprar al mòdic preu d'un pa. Això serà food art".

"M'interessa el simbolisme de la cultura cristiana, perquè el pa representa el cos de Crist i és una presència diària i constant. Aquest pa escultura beneirà les taules com abans ho feien els quadres del Sant Sopar del menjador", explicava. I va avançar que "serà una trena descabellada, feta amb farina de Banyoles".

diumenge, 4 d’abril de 2010

El carilló del Palau de la Generalitat tocarà sardanes avui

Les 49 campanes de bronze faran un repàs per deu composicions del gènere
El carilló instal·lat al Palau de la Generalitat de Catalunya farà sonar avui un repertori basat en deu sardanes. La intèrpret Anna Maria Reverté tocarà a les 12 del migdia i l'actuació es podrà seguir des del Pati dels Tarongers o des de la Galeria Gòtica, encara que el so arribarà també als carrers del barri Gòtic de Barcelona.

Les sardanes festives seràn puntejades amb melodies tradicionals dels gotjaires i dels caramellaires. El cavaller enamorat, de Joan Manén, encetarà el repertori. S'hi interpretaran tres obres d'Enric Morera: A la plaça, Les fulles seques i La sardana de les monges. Vicenç Bou hi tindrà les sardanes Angelina i Rosó. El programa es completarà amb les peces Les puntaires de Begues, de Jaume Ventura; Maria de les trenes, de Josep Saderra; La rateta i el gatet, de Francesc Casellas, i Sant Martí del Canigó, de Pau Casals.

Quaranta-nou campanes de bronze, amb un pes total de 4.898 quilos, conformen el carilló del Palau de la Generalitat, que abastà quatre octaves cromàtiques. El carilló, construït als Països Baixos, va ser inaugurat el 21 de desembre de 1976.


· Reportatge del programa 'Nydia' (TVC) sobre el carilló i la carillonista Anna Maria Reverté.

divendres, 2 d’abril de 2010

'La Santa Espina', a la Setmana Santa andalusa

La popular sardana d'Enric Morera és en el repertori per a les processons
La sevillana Agrupación Musical Nuestra Señora de la Encarnación Hermandad de San Benito (Agrupació Musical Nostra Senyora de l'Encarnació Germandat de Sant Benet) compta amb una versió de la sardana 'La Santa Espina' al seu repertori com una marxa per a les processons cristianes de Setmana Santa.

"Ja la tocava la Guardia Civil fa més de trenta anys i nosaltres vam incloure-la en el nostre repertori, s'agafa com una marxa clàssica", expliquen a CREUANT fonts de l'agrupació musical formada per una plantilla de 105 instrumentistes. Un repertori que també inclou la marxa reial espanyola, entre altres.

Una Germandat d'origen militar demana 'La Santa Espina'
La banda va tocar 'La Santa Espina' diumenge passat per acompanyar la imatge de Nuestro Padre Jesús de la Victoria (Nostre Pare Jesús de la Victòria), de la coneguda com a Hermandad de la Paz (Germandat de la Pau). "La vam tocar dos o tres cops", afirmen des de l'agrupació musical.

Aquesta entitat del barri sevillà del Porvenir es va fundar just acabada la Guerra de 1936-1939 al parc farmacèutic de l'exèrcit espanyol.
De fet, el nom sencer de l'entitat és el de Real y Fervorosa Hermandad Sacramental del Señor San Sebastián y Nuestra Señora del Prado y Cofradía de Nazarenos de Nuestro Padre Jesús de la Victoria y María Santísma de la Paz (Reial i Fervorosa Germandat Sacramental del Senyor Sant Sebastià i Nostra Senyora del Prat i Confraria de Natzarens de Nostre Pare Jesús de la Victòria i Maria Santíssima de la Pau).
Quan es refereix a Padre Jesús de la Victoria fa referència a la denominació franquista de l'any 1939 com a any de la Victòria mentre que la María Santísima de la Paz és pel final de la guerra.
La germandat sevillana,  s'ha manifestat [PDF] contrària a l'avortament, que el considera un "assessinat", i ha assegurat que "a Espanya quedaran més protegides les espècies animals i vegetals que l'ésser humà no nascut".

Agenda atapeïda per a l'AMENcarnación
L'AMENcarnación, nom amb el qual també es coneix l'Agrupación Musical Nuestra Señora de la Encarnación Hermandad de San Benito, actua aquests dies en processons catòliques acompanyant imatges el Divendres de Dolors, el Dissabte de Passió, el Diumenge de Rams, Dimarts Sant, Dijous Sant, Divendres Sant i el Diumenge de Resurrecció.
Tot i així, no se sap si en les actuacions que queden s'interpretarà 'La Santa Espina' ja que "la germandat contractant és la que elegeix el repetori i fins el mateix dia no ho sabem", aclareixen.

Una obra teatral de la qual només es recorda una sardana
'La Santa Espina' originàriament era el títol d'una rondalla en tres actes i sis quadres escrita per Àngel Guimerà. D'aquella obra teatral d'èxit que es va estrenar el 19 de gener de 1907 al Teatre Principal de Barcelona ara només se'n recorda una sardana que estava inclosa dins de la partitura musical que Guimerà va encomanar a Enric Morera.
La composició ha assumit funcions d'himne patriòtic català en alguns moments de la història i va ser prohibida sota els règims de Primo de Rivera i de Franco.
[La Santa Espina en versió instrumental per a cobla, lletra]



· Gravació de la versió de 'La Santa Espina' per part de la Banda de la 2a Comandància Mòbil de la Guardia Civil d'Eritaña (Sevilla).



[Foto: 'Hermandad de la Paz' /
Imatge de
'Nuestro Padre Jesús de la Victoria']

Raph Dumas & The Primaveras conscienciaran sobre la sostenibilitat

El conjunt que uneix funk i electrònica amb instruments de la cobla actuarà dissabte a Perpinyà
Raph Dumas & The Primaveras mostraran dissabte a les set de la tarda una creació musical sobre imatges de la pel·lícula Home del francès Yann Arthus Bertrand, a la plaça de la República de Perpinyà.
L'actuació és emmarcada en la 3a Festa de la Tria que organitza la Comunitat d'Aglomeració Perpinyà-Mediterrània en el marc de la Setmana del Desenvolupament Sostenible que té lloc des d'ahir i fins dimecres vinent.

El grup perpinyanenc [entrevista] barreja estils musicals com el funk i l'electrònica incorporant instruments com la tenora, el tible o el flabiol.

La celebració de dissabte, dirigida artísticament per Jean-Paul Llanes, començarà a les dos del migdia amb el concert de la Big Band de la Casa Musical de Perpinyà. Durant la tarda hi haurà diverses actuacions i activitats infantils i tallers unint arts escèniques de carrer, música, medi ambient i reutilització de materials. La Festa acabarà amb l'actuació de discjòqueis a partir de les deu de la nit.

dijous, 1 d’abril de 2010

El 33 reemetrà demà el concert de la Simfònica de Cobla i Corda

El segon canal de TVC ha programat de nou el concert del primer dia de l'any
El canal 33, de Televisió de Catalunya, tornarà a emetre demà el concert especial del primer dia de l'any que va oferir la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. L'actuació gravada des del Teatre El Jardí de Figueres es podrà veure a partir de les set de la tarda.
L'emissió de l'1 de gener va ser seguida per 87.000 espectadors.
Cal no confondre la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya amb la Cobla Simfònica de Catalunya, que dirigeix Joan Lluís Moraleda.


· El concert és pot veure a través del servei '3alacarta'.