divendres, 30 de juliol de 2010

Una ballada homenatjarà una de les víctimes del 'LoveParede'

La tarragonina Clara Zapater, que havia estat dansaire de Tarragona Dansa, va ser una de les 21 persones mortes al festival alemany
La tarragonina Clara Zapater Caminal, una de les dues catalanes mortes al festival LoveParade de Duisburg (Alemanya), serà homenatjada aquesta tarda a la seua ciutat en una ballada organitzada per l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, entitat de la qual va ser dansaire. L'acte arribarà després que ahir s'oficiés el seu funeral. L'altra víctima catalana va ser la cambrilenca Marta Acosta Mendoza, de 21 anys. Una i altra són part de les 21 persones mortes arran d'un allau que seria fruit de la convocatòria multitudinària.

L'audició de sardanes d'avui del cicle de ballades d'estiu es convertirà, per voluntat de l'entitat organitzadora, en una "dedicatòria". Començarà a les nou del vespre, a la Rambla Nova -davant del monument a la sardana-, i comptarà amb la cobla La Principal de Tarragona. Després de la tercera sardana es farà un minut de silenci. També se la recordarà amb 'El cant dels ocells' i amb la interpretació de la sardana 'La Flama de la Sardana', que "va ser durant molts anys l'himne de la colla Nova Tarragona Dansa".

Clara Zapater, de 22 anys, havia estat dansaire, durant nou temporades, de les colles Petits Tarragona Dansa, Nova Tarragona Dansa i Tarragona Dansa. Amb la segona va formar part del conjunt que va guanyar el Campionat de Catalunya juvenil tres temporades consecutives: 2002, 2003 i 2004. Una activitat que, segons l'entitat, havia deixat per centrar-se en els seus estudis.

La tarragonina havia finalitzat feia poc la seua beca Erasmus, igual que Marta Acosta, a la Universitat de Münster, propera a la població on va tenir lloc el festival. Zapater era estudiant de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i feia poc havia finalitzat la seua beca Erasmus a la Universitat de Münster, propera a la població on va tenir lloc el festival. Pel mateix motiu hi era Marta Acosta, estudiant de Filologia Anglesa de la Universitat Rovira i Virgili.


Animen a programar 'La Flama de la Sardana' durant el cap de setmana
L'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa ha animat a través de missatges de correu electrònic que els actes d'aquest cap de setmana incloguin la sardana 'La Flama de la Sardana' per "recordar" Clara Zapater.

Llaços negres a les xarxes socials
 Alguns amics, companys i coneguts de les víctimes han penjat llaços negres per mostrar el seu condol en xarxes socials com Facebook, en espais com el de la fotografia de perfil.


 [Clara Zapater, encerclada, ballant en un concurs.
Foto: Agrupació Sardanista Tarragona Dansa]

dilluns, 26 de juliol de 2010

La Bellpuig Cobla, al Festival de Cervera

El trentè Festival Internacional de Música de Cervera comptarà dimarts a la nit amb el concert de la Bellpuig Cobla, que a la plaça Major sota la direcció de Concepció Ramió. S'espera que s'hi interpretaran obres de Garreta, Toldrà, Serra, Puigferrer, Borgunyó, Oltra i Miserachs.
L'actuació és organitzada per l'Associació d'Amics de la Música de Cervera amb la col·laboració de la colla sardanista Jovencells.

'Lo Pardal Roquer' opta al premi popular del Ciutat de Mollet

El ponentí David Esterri, conegut per la seua faceta com a cantautor 'rockabilly' amb el sobrenom de 'Lo Pardal Roquer', ha estat seleccionat per optar al premi popular del Certamen Josep Solà-Ciutat de Mollet de composició de sardanes i música per a cobla.
Després que el jurat decidís deixar desert el seu guardó, va escollir les obres 'Estimat Tortell Poltrona', d'Esterri, i 'Murmuri de Nenúfars', de Lluís Alcalà, per optar a un premi popular de 600 euros i a un accèssit de 200 euros.
Segons va informar el diari digital Contrapunt, l'elecció tindrà lloc durant el concert de Nadal que organitza l'entitat Tradicions i Costums.

Ceret viu tres dies de festa sardanista

El Festival de la Sardana de Ceret, a la comarca del Vallespir, va complir la seua cinquanta-tresena edició amb actes sardanistes des del vespre del divendres 23 fins el diumenge 25. La música dels tres dies va anar a càrrec de les cobles Mil·lenària i Principal del Llobregat.
Entre els actes més destacats hi ha el concurs de colles, dissabte a la nit, amb la participació de 25 colles a la plaça de bous, que va acabar amb una sardana de germanor amb fanalets. El certamen el van guanyar les colles Violetes del Bosc (categoria gran), Aires Gironins (veterans), Xàldiga (juvenils), Ceretana (infantils) i Petits Ceretans (alevins).

ACTUALITZACIÓ POSTERIOR
El Festival de la Sardana de Ceret és un focus d'atenció de videoaficionats que pengen els seus videos sobre l'acte en diferents plataformes d'Internet, com ara Youtube o Dailymotion.
 


La Inestable 21 inclou una sardana de Comelade

La 'Sardana dels desemparats' del músic minimalista Pascal Comelade es va poder escoltar divendres a la nit a l'espectacle 'Faquo' que la companyia lleidatana La Inestable 21 va oferir a la plaça de la Llotja, a Lleida.

dissabte, 24 de juliol de 2010

'La llei de Murphy' intervindrà al Campionat de Punt lliures

La Unió de Colles Sardanistes ha anunciat les sardanes de la final
La sardana titulada 'La llei de Murphy', de Joan Jordi Beumala, ha estat escollida per a la categoria gran del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes en la modalitat de punts lliures, que tindrà lloc el 27 de novembre a Igualada. La Unió de Colles Sardanistes (UCS) i l'Agrupació Sardanista d'Igualada han fet públiques les sardanes que hauran d'interpretar les rotllanes participants. A més de la composició de Beumala, les colles grans hauran de ballar 'L'amic Frederic', de Jaume Burjachs.
Les colles alevines, infantils, juvenils i veteranes hauran de coreografiar 'Ja fa deu anys', de Jordi León, i 'Gavina', de Jaume Roca. El certamen tindrà lloc al pavelló de les Comes, pista on competeix l'Igualada Hoquei Club a la màxima categoria.
Segons va fer saber ahir l'organització, "en el transcurs de les properes setmanes es farà arribar a les colles un disc compacte amb la gravació de les sardanes". Tot i així, ja es poden descarregar aquí.
Com descarregar l'arxiu?
Primer, cal posar el codi que consta a la part dreta de la pàgina i clicar 'Download file'. Llavors, canvia de pàgina i cal esperar 45 segons. Passat aquest temps s'activa el requadre 'Regular download', al qual cal clicar. S'obrirà una finestreta de descàrrega, cal donar-li l'ordre i començarà la baixada d'un arxiu comprimit de 16,3 MB.

[Imatge 1: Final d'una de les tandes de la categoria gran del Campionat 2009, a Platja d'Aro.
Imatge 2: Dansaires de la Mare Nostrum celebrant el lideratge de l’any passat.
Foto: Albert Font-Tarrés]

La bufera dels 25

La Bellpuig Cobla treu nou disc per celebrar el quart de segle
Esperat des de fa mesos, la Bellpuig Cobla ha anunciat avui que ja té disponible el seu últim disc: un enregistrament per celebrar uns vint-i-cinc anys que va complir l'any passat.
La gravació, editada per Audiovisuals de Sarrià i portada a terme amb el tècnic de so David Casamitjana, conté obres dedicades a la formació nascuda sota el nom de Cobla Juvenil de Bellpuig.
"Ens evoca uns retalls de la història de la cobla", afirma Francesc Saladrigues, representant i contrabaixista del conjunt. El disc ha estat dirigit per Concepció Ramió, que hi aporta la composició '325 belles llunes rutilants'.
L'enregistrament conté composicions de dos components més de la Bellpuig Cobla: del fiscornaire Oscar Barqué ('Un quart de segle') i del tenorista Antoni Saladrigues ('I l'any que ve... 26'). També hi ha obres del recentment guardonat amb la Creu de Sant Jordi Manuel Oltra, de Jesús Ventura, medalla al mèrit musical 2009 de la Federació Sardanista de Catalunya; de Josep M. Bernat, exdirector de la cobla; del director de l'Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, Valentí Miserachs, o de Josep Maria Serracant, amb l'obra guanyadora del Premi SGAE 2009 de sardanes 'Paisatge de ponent amb amics'.
Completen l'album l'arranjament per a cobla de Concepció Ramió, estrenat el desembre passat, sobre una sardana d'Enric Granados i la sardana ('Tardoral') amb la qual el pianista cerverí Jordi Castellà va guanyar el XIII Certamen de composició de Sardanes i Música per a Cobla de Mollet del Vallès. 'Joiosa plana d'Urgell', de Josep Prenafeta, clou el disc.
L'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació de Lleida i l'ajuntament de Bellpuig han col·laborat en l'enregistrament.

[Imatge 1: Portada del disc, de David Martín.
Imatge 2: Moment de l'enregistrament.
Imatge 3: Contraportada del disc.
]

L'MP3 fa quinze anys

El format que es va oficialitzar el 1995 ha canviat el consum de la música, també de la sardana i de les obres per a cobla
És present als carrers en petits reproductors, en mòbils, en cotxes, als ordinadors i en tota mena d'aparells electrònics. Fàcil d'intercanviar, ha ajudat a individualitzar el consum musical i ha provocat una revolució cultural que ha descol·locat la indústria de la música, que encara no ha sabut com reposicionar-se. L'MP3 és un format d'èxit que acaba de celebrar el seu quinzè aniversari. La sardana i la música per a cobla no n'ha quedat al marge.
El 14 de juliol de 1995 quedava fixada la denominació d'un tipus d'arxiu d'àudio comprimit que s'ha estès al mateix temps que ho han fet altres tecnologies de la informació i de la comunicació com ara Internet, la principal via per a l'intercanvi i la descàrrega.
Actualment, des d'Ares fins a l'eMule, es poden baixar la interpretació d'obres dels autors més populars de la sardana. L'associació Músics per la Cobla s'aprofita de les possibilitats de l'MP3 per donar a conèixer bona part dels enregistraments de la Cobla de Cambra de Catalunya a la seua pàgina web.
“Quan el mercat està com està i la gent no entra a les botigues de discos, els artistes que tenen moltes actuacions i hi venen el disc, t'acaben rendibilitzant la producció i et fan possible continuar produint”, explicava a CREUANT el responsable de la discogràfica PICAP, Joan-Carles Doval.
No va aparèixer d'un dia per l'altre. Abans i tot que l'enginyer alemany Karlheinz Brandenburg fes les seues aportacions a través de l'Institut per a Tecnologies de mitjans digitals Fraunhofer d'Ilmenau (FIDMT), que dirigeix. Qui és professor de la Universitat Tècnica d'Ilmenau resolia amb l'MP3 un problema plantejat des dels anys 70: el gran pes dels arxius sonors en uns sistemes operatius d'ordinadors amb una capacitat molt menor als d'avui en dia. Fins llavors, els formats emprats pels internautes tenien una qualitat lamentable. La clau de l'MP3 és el fet d'esborrar les freqüències més greus i agudes que gairebé són imperceptibles per a l'oïda humana.
Brandenburg és desconegut per al gran públic però la direcció dels seus projectes li ha suposat reconeixements com la designació, per part de la Comissió Europea, de la figura simbòlica d'ambaixador per a l'any europeu de la Creativitat i la Innovació, el 2009.
La descàrrega i el pirateig dels discos està obligant la indústria a resituar-se. I sembla que no han trobat la solució per mantenir el seu negoci. “Penso que encara està molt per estudiar els seus efectes perniciosos o no”, confessava Núria Viladot, de Columna Música.

[El format ha facilitat l'aparició de nous aparells de reproducció./
Foto: Albert Font-Tarrés] 

La Jovenívola farà un repàs per la història de la sardana

La Cobla Jovenívola d'Agramunt tocarà dimecres 28 al cicle Racons'10 de la seua població amb un concert que farà un “repàs no exhaustiu però sí simbòlic per la història de la sardana”, tal com va explicar Miquel Castro, representant i fiscornaire de la formació.
L'actuació, que començarà a les deu de la nit a la plaça del Mercat, serà una continuació del concert que la Jovenívola va oferir el passat 22 de novembre al Casal Agramuntí.
El repertori podria contenir novetats com la incorporació de sons àrabs i grecs interpretats per la cobla o la interpretació de la sardana 'Briònia', de Xavier Pagès.
Racons'10 és el cicle de música estival amb què l'ajuntament de la població de la Ribera del Sió porta la música en espais de la localitat que no acostumen a acollir actes d'aquest tipus.
El passat 7 de juliol va tenir lloc, dins del cicle, un concert de música contemporània de la mà d'un sextet de cambra amb instruments com la tenora o la gralla, encapçalat pel tenorista local Jordi Guixé.

Santos es retroba amb el sextet de tenores

El polifacètic artista Carles Santos va repetir dissabte passat, al Festival Castell de Peralada, l'actuació amb el tenorista Jordi Molina, la soprano Begoña Alberdi i el sextet de tenores completat per l'agramuntí Xavier Cornellana, Xavier Molina, Quim Duran, Enric Ortí i Àlex Vila.
Sota el títol 'Sis tenores i un senyor' van refer la proposta que van presentar al concert inaugural de la Fira Mediterrània de Manresa.
Abans, hi va haver una primera part amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, sota la direcció de Diego Martín, de sardanes contemporànies.

Cassú dirigeix la Sant Jordi al GREC

Francesc Cassú, director titular de la Cobla La Principal de la Bisbal, va exercir de director convidat de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona aquest dijous en el concert emmarcat al Festival GREC 2010 de Barcelona.

La sardana, també al Pau Casals de Prada

El Festival Pau Casals de Prada de Conflent comptarà dimarts de la setmana que ve amb l'actuació de la Cobla Mediterrània. Sota la batuta de Bernat Castillejo oferirà, a l'església de sant Pere, la interpretació d'obres de Garreta, dels germans Pau i Enric Casals, Martínez i Comín, Gil Membrado, Elies, Joan Lluís Moraleda, Joaquim Serra i Jesús Ventura.
El certamen també comptarà, el 8 d'agost, amb la conferència del director i compositor Salvador Brotons. El mateix dia un sextet de cambra interpretarà la sardana 'Sant Martí del Canigó' en una actuació a l'església de Vilafranca del Conflent.

Claret i la Mediterrània porten la sardana al Festival del Vendrell

El violoncelista Lluís Claret va actuar el passat 10 de juliol al Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell tocant un repertori dedicat al músic català. El programa, interpretat amb el pianista Gerard Pastor, va incloure 'Sardana per a violoncels', que requereix la participació de setze instrumentistes, i la sardana 'Sant Martí del Canigó', amb orquestració d'Enric Casals.
La Cobla Mediterrània va oferir un concert dissabte amb els directors Bernat Castillejo i Joan Albert Amargós amb obres de Jesús Ventura, Joan Josep Blay, Antoni Ros-Marbà, Francesc Cassú i del propi Amargós.

divendres, 16 de juliol de 2010

No hi haurà Trobada Occitanocatalana per falta de subvencions

L'acte que tancava la temporada de la Coordinadora d'Aplecs de la Sardana de les Comarques Lleidatanes només es queda amb el concurs de recitació
La Trobada d'Agermanament Occitanocatalà, organitzada per l'associació Almosc, deixarà de fer-se “perquè no podem fer front a les despeses”, segons ha explicat a SARDANEJANT l'organitzador Ramon Agulló. Assenyalen el motiu per la disminució de les subvencions i d'altres que, asseguren, que no han cobrat.
L'acte, que va tenir lloc per primer cop el 1993, suposava el final de la temporada de la Coordinadora d'Aplecs de la Sardana de les Comarques de Lleida i, en les darreres edicions, ocupava un cap de setmana d'activitats a cavall d'una població catalana i una d'aranesa.
Tenen uns deutes, segons Almosc, en què se sumen 1000 euros d'un servei de càtering, 600 dels trofeus i 2000 de l'alberg que acollia els actuants.
L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, que havia assumit el paper de coorganitzador, ja havia anunciat a Almosc que retirava la seua participació per motius econòmics. De fet, segons Almosc, els falta de cobrar 3.600 euros d'una ajuda concedida per la Generalitat de Catalunya. Diners amb els quals es paga l'autocar per desplaçar els actuants i serveixen “de coixí” per a l'edició següent.
Almosc insisteix per cobrar 4.000 euros de la Diputació de Lleida, a través de Presidència, i afirma que dels 1.100 euros que el Conselh Generau d'Aran que rebia cada edició, l'any passat es va rebaixar a 600 per “la crisi econòmica”.
Amb tot, enguany només es mantindrà el concurs de recitació que, previsiblement, tindrà lloc a Arties. S'espera que, si les possibilitats econòmiques ho permeten, l'any que ve retorni de la mà de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida.
Agulló va rebre, el 2008, el Premi Dia de la Sardana a la dedicació de la Federació Sardanista de Catalunya i de l'Obra del Ballet Popular.

dimarts, 13 de juliol de 2010

“No ens retirarem”

Dolç Infern valora positivament el seu debut al Campionat de Catalunya tot i quedar vuitena
Ponent torna a tenir des de dissabte representació al Campionat de Catalunya de la modalitat de lluïment. La colla lleidatana Dolç Infern va trencar amb el seu debut al concurs de Vic amb l'absència de nou anys sense presència del territorial. Ho va fer amb un previsible vuitè lloc de mitjana. Tot i quedar la darrera de la màxima categoria -a dos colles més els tocava descansar-, valoren positivament l'experiència i asseguren que “no ens retirarem”.
De tres sardanes, només un vuitè unànime
El Campionat de Catalunya es destaca per la interpretació de tres sardanes de lluïment, que cadascuna són valorades per cinc jurats.
En la primera ('A Mataró', de Ricard Viladesau), va obtenir tres vuitens llocs i dos setens. En la segona ('Sempre amb nosaltres', de Lluís Alcalà), va aconseguir un sisè empatat amb la vigatana Riallera, un setè i tres vuitens. A la darrera de lluïment ('Sentmenat Sardanista', de Conrad Saló), va obtenir un vuitè lloc unànime dels cinc jurats. La interpretació musical va anar a càrrec de la Cobla Ciutat de Cornellà.
Mare Nostrum retorna amb força
La colla barcelonina Mare Nostrum, campiona de Catalunya 2009 de punts lliures, va retornar en lluïment després d'un any de parada en aquesta modalitat. I ho va fer amb una unànime primera posició al primer exercici i en els altres dos només un jurat va valorar que no mereixien ser al capdamunt del podi.
La barcelonina Maig va quedar, finalment, segona mentre que l'esparreguerina Anhel va ser tercera. Tot i així, es van intercanviar els papers a la segona tanda.
Quatre resolen la revessa
Mare Nostrum, Maig i Anhel van resoldre la sardana revessa titulada 'Revessa núm. 5', de Jordi Ferrer. Amb un tiratge de 32 de curts i 84 de llargs.
Violetes encara no ha començat
Cadascuna de les deu colles descansa un concurs i Violetes del Bosc, guanyadora de la modalitat repetidament, no començarà el Campionat de Catalunya fins al proper certamen, a Tarragona (19 de setembre). El mateix passa amb Tarragona Dansa.
“Segur que ens serveix per al de la Terra Ferma”
La cap de colla (capitana) dels lleidatans, Sara Queralt, considera que “segur que l'experiència, que va ser molt 'xula', ens servirà per al Campionat de la Terra Ferma”. La competició ponentina retornarà el 28 d'agost a Juneda, on Dolç Infern intentarà superar la bellvisenca Xalem (sotscampiona del 2009) i l'agramuntina Estol-Espígol (tercera de la temporada passada).
De fet, s'han plantejat d'entrenar durant aquest estiu un total de quatre hores setmanals repartides en dos dies.
Queralt, de 16 anys, comparteix la responsabilitat de cap de colla amb Marc Fillat, de 18, en un conjunt que compta amb un grup base d'entre 16 i 20 anys que s'ha vist reforçat enguany amb noves incorporacions. Actualment, Dolç Infern compta amb dos capdansers (entrenadors): Rosa Sòria i Jordi Vivas, amb el suport de Juanjo Garcia. Fins la temporada passada també va assumir les funcions Jaume Planes.

[Foto: Grup Sardanista Riallera/
Sardana de germanor del concurs]

“Quan convé seguem cadenes”

La Federació de Catalunya se suma a la resposta contra la sentència del Tribunal Constitucional
La Federació Sardanista de Catalunya i l'Obra del Ballet Popular van encapçalar dissabte el bloc del sardanisme organitzat durant la manifestació 'Som una nació. Nosaltres decidim' de Barcelona, tal com va avançar CREUANT.
La marxa, organitzada per Òmnium Cultural com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, va col·lapsar el passeig de Gràcia i la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers adjacents. Malgrat la dificultat per al recompte de participació, la guàrdia urbana va xifrar-la en 1.100.000 persones mentre que Òmnium va elevar-la a 1.500.000.
Una vintena d'entitats sardanistes es van afegir al llistat de més de 1.700 col·lectius adherits, entre les quals hi ha les agrupacions sardanistes de Verdú i Montalbà de Preixana o els Amics de la Sardana d'Alguaire. La Bellpuig Cobla va ser l'única formació musical del gènere que s'hi va unir. També hi consta la Federació Sardanista de les Comarques Lleidatanes, que engloba els ens federatius sectorials com l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACTL), la Coordinadora d'Aplecs de les Comarques Lleidatanes i el programa d'ensenyament 'Saltem i Ballem'.
Centrada en la campanya per a la declaració de la sardana com a dansa nacional, la Federació Sardanista de Catalunya no s'havia adherit en cap de les manifestacions sobiranistes convocades en els darrers anys. Un fet que s'hi que havia portat a terme la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida.
Veus crítiques amb l'UCS
Dansaires de colles participants al concurs de Vic de dissabte, puntuable per al Campionat de Catalunya en la modalitat de lluïment, van declarar a CREUANT el seu malestar pel manteniment del certamen malgrat la manifestació “històrica”.
La Unió de Colles Sardanistes (UCS), responsable de la competició, no consta entre els adherits a la marxa, a diferència de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Comarques Gironines, ens autònom que actua de territorial de l'organisme català.
“Era el primer concurs de la temporada i estava tot planificat des de feia mesos”, va explicar a CREUANT Santi Ferrerfàbrega, president de l'UCS. I va afegir que “volent arreglar una cosa, n'haguéssim espatllat una altra”. Des de l'organització del concurs, el Grup Sardanista Riallera, van fer saber la seua adhesió abans de començar el certamen amb un petit manifest. Algunes colles van sortir al galop de presentació amb estelades, senyeres i pancartes amb el logotip de la manifestació.
Sobre l'adhesió oficial de l'UCS, Ferrerfàbrega admet que “no ens ho vam plantejar perquè estàvem centrats a fer del concurs un èxit” encara que assegura que “haguéssim convocat per a la manifestació si no hi hagués hagut la coincidència”.

[Foto: Francesc Botet (Avibotet.cat)/
El president de la Federació de Catalunya,
Bartomeu Duran (amb camisa blanca), 
va encapçalar la iniciativa]

Notícies anteriors
· S'amplia la llista d'adherits al 'Som una nació. Nosaltres decidim' (12/07/2010)
· Ressò internacional (llistat de notícies) (11/07/2010)
· Més d'una dotzena d'entitats sardanistes s'han adherit al 'Som una nació. Nosaltres decidim' (09/07/2010)
· Ja són una mitja dotzena les entitats sardanistes adherides per a dissabte (08/07/2010)
·
Federació i OBP volen unir el sardanisme a la manifestació de dissabte (07/07/2010)
· La Federació de Catalunya s'adhereix a la manifestació de dissabte (05/07/2010)

dilluns, 12 de juliol de 2010

CREUANT, entrevistat a Ràdio Estel

El periodista Gerard Carrion va entrevistar CREUANT al programa 'Tot Sardana' de Ràdio Estel de diumenge.
El programa es pot escoltar aquí (l'entrevista va del minut 36 i 25 segons i el minut 43 i 6 segons).

S'amplia la llista d'adherits al 'Som una nació. Nosaltres decidim'

Òmnium Cultural afegeix entitats que no apareixien al llistat per "motius tècnics"
S'eleva a dinou la xifra d'entitats sardanistes - a més d'una cobla- que es van unir a la manifestació "històrica" de dissabte, després que Òmnium Cultural hagi publicat les associacions que no constaven al llistat per "motius tècnics".
Així, a més de les tretze que hi figuraven, faltaven Amics de la Sardana d'Alguaire, Agrupació Sardanista de Riudellots de la Selva, Colles Sardanistes de les Comarques Gironines, Foment de la Sardana de Barcelona, Grup Sardanista Mirant al Cel, Grup Sardanista Montsant i Bellpuig Cobla. També hi consta "informador sardanista Ràdio Tàrrega", sense especificar.
La marxa va tenir un ampli ressò internacional.

Notícies anteriors
·
El 'Som una nació. Nosaltres decidim' col·lapsa Barcelona (11/07/2010)
· Més d'una dotzena d'entitats sardanistes s'han adherit al 'Som una nació. Nosaltres decidim' (09/07/2010)
· Ja són una mitja dotzena les entitats sardanistes adherides per a dissabte (08/07/2010)
·
Federació i OBP volen unir el sardanisme a la manifestació de dissabte (07/07/2010)
· La Federació de Catalunya s'adhereix a la manifestació de dissabte (05/07/2010)

diumenge, 11 de juliol de 2010

El 'Som una nació. Nosaltres decidim' col·lapsa Barcelona

La Federació de Catalunya s'afegeix a una marxa que ha aplegat ciutadans d'arreu dels Països Catalans en un clam
La pancarta 'Som una nació. Nosaltres decidim' de la Federació Sardanista de Catalunya i l'Obra del Ballet Popular va reunir ahir diversos dirigents del sardanisme organitzat.
Bartomeu Duran, president dels dos ens, va ocupar el lloc central acompanyats d'altres directius.
Una dotzena d'entitats sardanistes s'havien adherit a la marxa.


[Foto: Francesc Botet, extreta del bloc 'Avi Botet'/
Moment de la manifestació]


Ressò internacional (recull de notícies)
- Al-Jazeera: Catalans march to assert nationhood
- Euronews: Manifestation monstre à Barcelone pour défendre l’autonomie
- Berria (País Basc): Erantzun historikoa
- Gara (País Basc): La mayor manifestación soberanista de la historia colapsa Barcelona
- Gazet van Antwerpen (Flandes): Miljoen Catalanen eisen meer autonomie
- De Standaard (Flandes): Honderdduizenden betogers in Barcelona voor Catalaanse autonomie
- De Redactie (Flandes): Miljoen Catalanen betogen voor autonomie
- Le Soir (Valònia): Un million de manifestants pour la « Nation » catalane
- La Libre (Valònia): Les Catalans sont "une nation"
- IOL (Portugal): Mais de um milhão de pessoas pedem «independência» em Barcelona
- Jornal de Notícias (Portugal): Catalunha em "manifestação histórica" contra estatuto da comunidade
- RTP (Portugal): Manifestação enche Barcelona em luta por mais autonomia
- Vieiros (Galicia): Masiva resposta de Cataluña á sentencia do Estatut
- Galicia Hoxe: Cataluña, contundente respaldo
- Spiegel Online (Alemanya): Über eine Million Katalanen fordern mehr Unabhängigkeit
- Tagesschau (Alemanya): Hunderttausende Katalanen fordern mehr Autonomie
- Sueddeutsche (Alemanya): [Foto]
- Giornalettismo (Itàlia): Barcellona e la Catalogna sul piede di guerra contro la Spagna
- NZZ (Suïssa): «Wir sind eine Nation»
- Público (Espanya): Catalunya proclama que es una nación
- El País (Espanya): Decenas de miles de catalanes se echan a la calle contra el recorte del Estatuto
- El Mundo (Espanya): Masiva manifestación en Barcelona en apoyo al Estatut y contra el Constitucional
- ABC (Espanya): Montilla lidera una masiva marcha independentista
- La Razón (Espanya): Los independentistas toman la marcha en defensa del Estatut
- Antena 3 (Espanya): Más de un millón de personas marchan contra la sentencia del Estatut
- Telecinco (Espanya): Una marea humana expresa el clamor catalán contra la sentencia del Estatuto
- Cuatro (Espanya): Más de un millón de personas se manifiestan contra la sentencia del Estatut
- La Sexta (Espanya): La 'senyera' toma Barcelona
- TVE (Espanya): Multitudinaria manifestación en Barcelona contra la sentencia del Estatut
- Le Figaro (França): Manifestation pour la "nation catalane"
- France 24: Un million de personnes manifestent à Barcelone pour défendre l'autonomie catalane
- Radio Canada: Un million de personnes pour la Catalogne
- CNN (EUA): More than 1 million protest court ruling in Barcelona
- FoxNews (EUA): 1.1 million people rally in Barcelona in favor of greater Catalan autonomy within Spain
- El Nuevo Herald (EUA): Masiva manifestación nacionalista en Cataluña
- The Washigton Post (EUA): Catalans rally for greater autonomy within Spain
- Los Angeles Times (EUA): 1.1 million people rally in Barcelona in favor of greater Catalan autonomy within Spain
- Time.com: In South Africa, Catalans Lead Spain; In Spain, Catalans Want (More) Freedom
- Der Standard (Àustria): Hunderttausende Katalanen fordern Unabhängigkeit
- De Telegraaf (Països Baixos): Catalonië protesteert tegen Spanje
- Finantial Times (Anglaterra): Catalans struggle to reconcile loyalties
- BBC (Anglaterra): Catalan protesters rally for greater autonomy in Spain
- Express (Anglaterra): Catalan protest over court ruling
- Morning Star (Anglaterra): Million Catalonians march for right to be a nation
- La Jornada (Mèxic): Catalanes se manifiestan en Barcelona, piden la autonomía de su gobierno
- Clarín (Argentina): Multitudinaria marcha por la independencia de Cataluña
- El Argentino (Argentina): Masiva marcha para reclamar autonomía de Cataluña
- El Espectador (Colòmbia): Los catalanes quieren ser Nación
- Folha (Brasil): Multidão vai às ruas de Barcelona defender autonomia catalã
- Correio do Povo (Brasil): Multidão vai às ruas de Barcelona para defender autonomia catalã
- A Tribuna (Brasil): Manifestantes em Barcelona querem autonomia da Catalunha
- Jyllands-Posten (Dinamarca): Milliondemo for catalansk selvstyre
- Adevărul (Romania): Catalanii au protestat în Barcelona pentru a-şi cere autonomia
- Postimees (Estònia): Barcelonas avaldas miljon inimest Kataloonia autonoomiale toetust
- Lidovky (Txèquia): Za nezávislost Katalánska protestovalo v Barceloně přes milion lidí
- Onet (Polònia): Hiszpania: protestowało ponad milion Katalończyków
- The Sydney Morning Herald (Austràlia): Million march for Catalonia's right to autonomy

Dolç contenta malgrat l'últim lloc

La colla trenca amb els nou anys sense representació ponentina al Campionat de Catalunya
La colla lleidatana Dolç Infern va debutar ahir a Vic al Campionat de Colles Sardanistes de Catalunya de la modalitat de lluïment. La colla valora positivament la seua participació malgrat quedar en vuitè lloc, l'últim del certamen d'ahir ja que dos colles -la barcelonina Violetes del Bosc i Tarragona Dansa- descansaven.

divendres, 9 de juliol de 2010

Més d'una dotzena d'entitats sardanistes s'han adherit al 'Som una nació. Nosaltres decidim'

L'ens federatiu de Ponent també s'ha unit a la manifestació contra la sentència de l'Estatut, que el TC ha publicat avui
La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida s'ha afegit avui al llistat d'associacions que donen suport a la manifestació 'Som una nació. Nosaltres decidim' de demà en contra de la sentència de l'Estatut de Catalunya. Els col·lectius sardanistes adherits passen de la dotzena. Això s'ha produït just el dia que el Tribunal Constitucional ha penjat la resolució a la seua pàgina web.

Tretze, en total
A més de l'òrgan ponentí que uneix els diferents àmbits de la sardana, entre les gairebé 1.400 entitats adherides hi ha les agrupacions sardanistes d'Arbúcies, Floricel d'Anglès, de Verdú, Montalbà de Preixana, Amics de la Sardana de St. Climent de Llobregat, Amics de la Sardana de Cambrils, les colles sardanistes Joia Catalana i Rosa de Reus, la Coordinadora Sardanista de L'Hospitalet o el Grup Sardanista La Florida. La Federació Sardanista de Catalunya (FSC) i l'Obra del Ballet Popular (OBP) han convocat a la marxa.

Capçalera conjunta
La FSC i l'OBP, que comparteixen la mateixa junta directiva encara que no els mateixos associats, han dissenyat una pancarta de 7 metres d'amplada amb el lema de la manifestació i els logotips de les dues entitats amb la idea de congregar el moviment sardanista.


Notícies anteriors:
· Ja són una mitja dotzena les entitats sardanistes adherides per a dissabte (08/07/2010)
·
Federació i OBP volen unir el sardanisme a la manifestació de dissabte (07/07/2010)
· La Federació de Catalunya s'adhereix a la manifestació de dissabte (05/07/2010)

dijous, 8 de juliol de 2010

Ja són una mitja dotzena les entitats sardanistes adherides per a dissabte

La Federació Sardanista de Catalunya vol crear un bloc propi a la manifestació
Amics de la Sardana de Cambrils i la colla sardanista Joia Catalana es van afegir dimecres al llistat de 932 col·lectius adherits a la marxa 'Som una nació. Nosaltres decidim' que ha organitzat Òmnium Cultural per respondre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya.
Anteriorment, ho havien fet la colla sardanista Rosa de Reus, la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet de Llobregat i el Grup Sardanista La Florida. A més, de la Federació Sardanista de Catalunya (FSC) i l'Obra del Ballet Popular, que volen unir el sardanisme en un bloc de la manifestació.

Adhesions de l'Ens de Comunicació Associativa i de la Confederació d'Agrupacions
Entre les entitats adherides hi ha l'Ens de Comunicació Associativa, al qual pertany la FSC, i la Confederació d'Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana (CCT), de la qual són part la Unió de Colles Sardanistes (UCS) i la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida (FSCL). Tot i així, cap de les dos últimes entitats s'hi han unit formalment, encara que la FSCL ha animat a participar darrere de la pancarta de la Federació Sardanista de Catalunya.

Notícies anteriors:
· Federació i OBP volen unir el sardanisme a la manifestació de dissabte (07/07/2010)
· La Federació de Catalunya s'adhereix a la manifestació de dissabte (05/07/2010)

dimecres, 7 de juliol de 2010

Ponent torna al Campionat de Catalunya


Dolç Infern debuta dissabte a la màxima categoria la temporada en què Balaguer clourà la competició
El Campionat de Colles Sardanistes de Catalunya de la modalitat de lluïment tornarà a tenir, a partir de dissabte, representació ponentina després de nou anys. La colla lleidatana Dolç Infern assumirà el repte de participar en la màxima categoria del sardanisme de competició en la categoria gran, la més disputada. Això, l'any en què Balaguer serà l'últim concurs de la temporada catalana.
El debut a Vic del conjunt del Grup Sardanista Montserrat (GSM) suposarà el retorn de Ponent des que el 2001 les colles Estanyina, d'Ivars d'Urgell, i Remembrança, també del GSM, acabessin en vint-i-dosè i vint-i-quatrè lloc (l'últim d'aquell any), respectivament.
Dolç Infern, formada per un grup base d'entre 16 i 20 anys, s'ha vist reforçada enguany amb algunes incorporacions, sobretot de Remembrança, després que la colla campiona de la Terra Ferma dels darrers anys hagi decidit no participar a la competició d'enguany.
El conjunt, que va acabar quart en lluïment al Campionat de la Terra Ferma 2009, ja va estrenar-se el passat novembre al Campionat de Catalunya de punts lliures.
Les rivals de la ponentina
La colla lleidatana haurà d'heure-se-les amb rotllanes com la barcelonina Violetes del Bosc (campiona de Catalunya repetidament), l'esparreguerina Anhel, la barcelonina Maig, la manlleuenca Encís, Tarragona Dansa, la sabadellenca Mirant al Cel, la sitgetana Blanca Espurna i la vigatana Riallera. A més, hi haurà el retorn de la barcelonina Mare Nostrum (campiona de Catalunya de punts lliures 2009) després d'una temporada de descans en lluïment.
L'últim concurs serà a Ponent
La categoria gran del Campionat de Catalunya acabarà a Balaguer el 7 de novembre, on també clourà el Campionat de la Terra Ferma.
Des de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL) s'han fet gestions per tal que la temporada vinent el concurs ponentí del Campionat de Catalunya sigui el de Lleida, que s'escau per la Festa Major de Maig. El motiu: és l'únic que l'ACSTL coorganitza directament. En cas de ser així, es perdria la vistositat de tenir l'últim certamen de la temporada en una plaça emblemàtica com és el Mercadal de Balaguer.

Els concursos

El Campionat de Catalunya d'enguany s'ha reestructurat i ha disminuït el nombre de concursos fins a sis, per captar l'atenció de les colles dels diferents campionats territorials. El nou format s'estrenarà aquest dissabte al vespre a la plaça major de Vic (Osona). Els altres certàmens seran a Tarragona (19 de setembre), Barcelona (26 de setembre), Terrassa (17 d'octubre), Girona (1 de novembre) i Balaguer.
DI descansarà a Terrassa

Cada colla descansarà un concurs. Dolç Infern ho farà al de Terrassa perquè tingui la possibilitat de participar al certamen de Preixana, puntuable per al Campionat de la Terra Ferma. Tot i així, s'haurà d'abstenir del concurs de Cervera, que tindrà lloc el mateix dia que el de Barcelona.

Aquest fet, però, no hauria d'anar en detriment de Dolç Infern ja que la nova normativa del Campionat de Colles Sardanistes de la Terra Ferma, aprovada enguany, recull que en cas que una colla que no pugui anar a un concurs territorial perquè està “participant en un altre campionat”, se li “comptarà la puntuació mitjana final”.

[Dolç Infern celebrant la resolució
d'una revessa al concurs de Lleida. /
Foto: Albert Font-Tarrés]

Plagi en una sardana de la Ciutat Pubilla 2010


Denuncien que Narcís Costa va copiar una composició
La sardana 'Pubillatge escalenc' firmada per Narcís Costa Ventura amb motiu de l'Escala, Ciutat Pubilla de la Sardana 2010 podria ser un plagi de la composició 'Fent coixí' de Ramon Rossell. Així ho ha denunciat l'Agrupació Sardanista Tossenca, de Tossa de Mar, i el seu president, Francesc Fonalledas.
“Ha danyat la imatge del sardanisme escalenc, en som víctimes morals”, va manifestar a CREUANT el president de la comissió organitzadora de la CPS'10, Jordi Gallegos. I va afegir que “estem pendents del que digui la societat d'autors i de si hi ha judici o no”. De totes maneres, consideren que “la responsabilitat és de l'autor”.
A una possible demanda s'hi podrien afegir descendents de Ramon Rossell i familiars de Josep Serrat, a qui anava dedicada la sardana 'Fent coixí'. La iniciativa tindria el suport d'Antoni Mas Bou, expresident de la Unió de Músics de Catalunya i conseller de la societat de gestió d'Artistes, Intèrprets i Executants (AIE). Mas Bou va afirmar a la televisió Canal 10 Empordà que el pubillatge escalenc “és la principal víctima”. S'esperava que Gallegos anés dimarts al Sindicat de Músics per tractar el tema.
“Desconec l'obra de Rossell”

 Narcís Costa Ventura va declarar a Canal 10 Empordà que “potser se m'hagin enganxat coses d'aquesta sardana però jo la desconec i l'obra de Rossell també”. Malgrat les clares similituds entre les obres, Costa va assegurar que “no he sentit mai” la composició 'Fent coixí', motiu pel qual “parlaré amb el meu advocat”. El tenora i representant de la Cobla Cervianenca va mostrar-se dolgut ja que considera que Fonalledas “es podria haver posat en contacte amb mi abans”.
L'altra còpia de Costa

Al mateix disc commemoratiu de l'Escala com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2010 hi ha una altra obra signada per Costa Ventura. Una composició que conté uns curts basats en el 'Canticorum Jubilo', de Georg Friedrich Händel. Un fet que es va descobrir a temps i que, després, va admetre el propi Costa, motiu pel qual ja es va fer constar a l'edició que s'inspirava en la música del compositor alemany de nacionalitat britànica.
Possible substitució
L'obra 'Pubillatge escalenc', que va signar Costa, forma part del disc commemoratiu del pubillatge. En cas que un jutge demanés la retirada del disc, la comissió de la Ciutat Pubilla de la Sardana i l'ajuntament escalenc es plantegen la possibilitat de fer pagar a Costa els costos d'aquest primer disc. I es plantejarien la possibilitat de canviar la composició per una de Jaume Cristau titulada 'N'és l'Escala un paradís'.

Federació i OBP volen unir el sardanisme a la manifestació de dissabte

Elaboren una pancarta pròpia mantenint el lema d'Òmnium Cultural


La Federació Sardanista de Catalunya (FSC) i l'Obra del Ballet Popular (OBP) pretenen mobilitzar el sardanisme sota un bloc conjunt en la manifestació de dissabte organitzada per Òmnium Cultural en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Motiu per al qual han encarregat una pancarta amb el lema 'Som una nació. Nosaltres decicim' en què s'inclouen els logotips d'ambdós entitats.
El punt de trobada serà a la cantonada entre els carrers Bruc i Provença a dos quarts de cinc de la tarda.
La FSC ha fet una convocatòria a través de la xarxa social Facebook.

El Grup Sardanista La Florida també s'hi adhereix
A més de la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet de Llobregat i de Colla Sardanista Rosa de Reus també s'ha unit a la marxa el Grup Sardanista La Floresta, de l'Hospitalet de Llobregat.

[Imatge 1: Pancarta.
Imatge 2: Mapa amb el punt de trobada]


dimarts, 6 de juliol de 2010

'Música' no és un mot femení?

Les dones tenen una presència desigual malgrat haver superat les reticències inicials del context
A.F.-T. / Lleida
S'acaba el curs per als estudiants, també per als dels centres d'educació musical. Alguns resten pendents de definir el seu futur. Diríem que la majoria són nois entre els aprenents d'instruments de la cobla si només ens fixéssim en les dades del Conservatori Municipal de Lleida. On són 7 de cada 10. Ara bé, el centre lleidatà està mancat de la filera del davant, on hi ha els instruments més característics d'aquesta agrupació musical catalana fixada a la segona meitat del segle XIX (flabiol i tamborí, tible i tenora). Aquest curs només ha tingut un estudiant de tenora. Xiquet. Si mirem a la fila del darrere, s'hi poden trobar alumnes de trompeta (set xiquetes i setze xiquets) , trombó (una xiqueta i onze xiquets) i contrabaix (tres xiquetes i vuit xiquets). Caldrà veure, però, si mai acaben tocant en alguna de les cobles que tenim distribuïdes pel territori.
Superats els 'assumptes de faldilles'?
Els canvis de mentalitat han permès l'entrada de les dones a un conjunt instrumental en què el predomini de l'home era general. Hi havia músics que passaven força temps fora de casa fent les seues gires. I, sobretot, era un espai masculí. I d'aquí, s'explica, vindria alguna de les reticències a l'entrada de dones. Potser, fins i tot, per la complicitat que alguns trobaven davant dels 'assumptes de faldilles'.
A tocar de la paritat
Dos cobles més d'Agramunt estan a prop del 50% de dones. Es tracta de Riella i Quatre Vents. En una, la filera de davant, la dels instruments insígnia, està ocupada per Mercè Badia, al flabiol i el tamborí; Judit Puigpinós i Laura Pallàs, al tible, i, a la tenora, Judit Bertran i Marina Laplana. En l'altra, s'alternen instrumentistes de vent-fusta amb vent-metall i el contrabaix: Ester Fitó (flabiol i tamborí), Núria Civis i Rosa Pedró (tible), Nathalie Roig (trompeta) i Marta Cama (contrabaix).
Dos de tres
Les principals cobles de Ponent, Jovenívola d'Agramunt i Bellpuig Cobla, tenen tres components. Les tiblaires Anna Nuri Bertran (1974) i Judit Sorribes (1979) i la flabiolaire Montse Soques (1990) són tres dels onze instrumentistes del conjunt de la Ribera del Sió, sense comptar el director Esteve Molero. La segona compta amb la tiblaire Marta Andreu (1981), va substituir la flabiolaire Neus Puig (1987) per Laia Boleda (1993) i té la compositora Concepció Ramió com a directora. Justament, Ramió és considerada la primera dona que va tocar la tenora en una cobla gironina als anys 80.
Les dones, el 0'03% de Músics per la Cobla
L'associació Músics per la Cobla no agrupa pas tots els professionals de l'àmbit però de les seues 186 persones associades, només sis són dones. Queda clar, però, que n'hi ha moltes més no associades.
A l'educació superior, 9 homes de cada 10
L'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), que atorga un títol oficial equivalent a la llicenciatura universitària, ha comptat aquest curs amb 633 alumnes. Les dones representen el 39,81% del total amb 282 inscrites. Si només agafem les dades dels instruments que acostumen a ser dins d'una cobla, la xifra baixa a l'11,9% amb 5 estudiants (dos flabiolaires, una trompetista i dos trombonistes), dels 42 totals. Sense separar per sexes, l'ESMUC ha donat classes a 3 flabiolaires, 6 tenoristes, 12 trompetistes, 10 trombonistes, 3 fiscornaires i vuit contrabaixistes. No hi ha hagut tiblaires.
El cas d'Agramunt
A Ponent, hi ha cobles a Lleida i a Cervera però els dos nuclis on han germinat projectes en aquest àmbit amb qualitat i quantitat és a Bellpuig i a Agramunt. A la primera, hi ha una cobla reconeguda arreu i la Juvenil Lo Castell, sorgida del centre municipal de música. De l'Escola Municipal de Música d'Agramunt (EMMA) n'han sorgit tres: Jovenívola, Quatre Vents i Riella.
El curs 2009/2010 l'EMMA ha estat força igualat en sexes: 106 nens i 100 nenes. S'hi fa des d'iniciació fins al grau mitjà. Vint-i-dos alumnes podrien nodrir alguna de les cobles agramuntines: un flabiol (xiquet), dos tibles (noies), nou tenores (set xiquets i dos xiquetes), cinc trombons (quatre xiquets i una xiqueta) i cinc contrabaixos (un xiquet i quatre xiquetes). Cap fiscorn, enguany.
El testimoni escrit
Costa trobar entre els milers de sardanes composicions signades per dones. Això fa que tinguin sentit actes com el que organitza l'Agrupació Sardanista de Tiana per al Dia de la Dona Treballadora: un concert de compositores. L'any passat hi va tocar la Bellpuig Cobla. El motiu? A l'organització li va agradar el disc que va servir perquè el gran públic conegués l'obra escrita de Concepció Ramió, que a l'agost farà 49 anys. Enguany, s'hi van poder escoltar, entre altres, dos obres de dos joves talents: Bàrbara Ardanuy (1988) i Anna Abad (1992).
Abans d'elles, però, s'hi havien atrevit noms com Montserrat Campmany (1901), Elvira Guasch (1906), Maria Rosa Alonso (1931), Anna Fort (1934), Teresa Borràs (1923) o Rosa Almagro (1920). També hi entraria la pallaresa Montserrat Rocafort (1912) amb la sardana commemorativa de la Pobla de Segur, Ciutat Pubilla de la Sardana 1967. De les poques escrites per una dona en el mig segle de pubillatge que se celebra enguany.
Ja cap als anys 80, s'hi van animar Montserrat Pujolar i Pepita Llunell. Ja entrats al segle XXI, s'estrenen la popular Dolors Viladrich (1936) o la flabiolaire de la Contemporània Maria Mercè Navarro (1963).

[La tiblaire Anna Nuri Bertran és una veterana de la Jovenívola d'Agramunt, hi toca des del 1987.
Foto: Albert Font-Tarrés] 

Roser Roca: “La revessa pot ajudar a mantenir l'atenció i el càlcul”


ROSER ROCA BATLLE/ Revessaire i professora d'institut


ALBERT FONT-TARRÉS / Badalona

Acabat el període de correcció de les proves d'accés a la universitat i amb les notes del curs entregades, parlem amb aquesta professora de física i química de l'institut Vilatzara de Vilassar de Mar. L'any passat va fer un curs a l'Escola d'Estiu del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. Aquests dies s'hauria d'haver fet la segona edició d'una formació de 15 hores per a docents de secundària i primària. El tema? La revessa, amb la voluntat de divulgar aquesta modalitat de la sardana en què cal trobar el tiratge de la composició com a eina per al càlcul mental i per afavorir la concentració. Finalment, enguany no es farà al no arribar al mínim de matriculats.

Aquesta badalonina és revessaire de competició i l'any passat va aconseguir el sisè lloc de la categoria gran. Un seguit d'activitats, en què hi afegeix la de dansaire de la colla Horitzó.
També és mare d'Anna i Albert Segarra. La primera és la campiona juvenil de Catalunya 2009 de revesses, amb la millor puntuació (845) de totes les categories (la mateixa que la de la infantil Meritxell Arbiol). El seu germà va quedar dos posicions per darrere.

· Enguany, al curs us havíeu intentat ajudar de Joan Manuel Paños [mestre de primària, actual delegat del Campionat Individual i, anteriorment, havia estat el millor de la categoria gran] i el també revessaire Jordi Arbiol.
Jo no sóc entesa en música. Com que l'any passat s'hi van apuntar alguns professors d’aquesta matèria, vaig pensar que en Joan Manuel Paños, que ha estudiat música i a més ha compost revesses, era la persona ideal per explicar-ne alguns aspectes. Li ho vaig proposar i va estar encantat de col·laborar-hi. Pel que fa a en Jordi Arbiol, és una persona que va entrar en les revesses molt tard, fa pocs anys, i crec que hi pot aportar una visió molt bona per encarar-ho cap a l'educació, a l'aplicació a les escoles. Ha creat una sèrie d'activitats, basant-se en la metodologia de les revesses, que poden servir de reforç per aprendre altres àrees. Part d'aquest material ja el vaig fer servir l'any passat en el curs del Col·legi.
· Per què ho vau proposar al Col·legi de Llicenciats i Doctors de Catalunya?
Fa molts anys que estic col·legiada i he fet molts cursos dels que organitza el Col·legi. Vaig veure que n’hi havia molta demanda. Els professors han de fer cursos de formació per tenir punts per a oposicions, trasllats... I vaig pensar que era una bona manera per introduir-ho. No sé ben bé com se'm va acudir. Vaig pensar que tenia aplicacions en l'educació.
· Què pot aportar la revessa en l'educació formal?
D'una banda, has de mantenir una atenció contínua -no et pots distreure perquè sinó ja t’has perdut- i, d'una altra, el càlcul. Sí que és un càlcul molt senzill: sumes i restes, però si no hi tens certa agilitat, ho tens difícil. Apart d'anar calculant, has d'anar veient l'estructura que et va sortint i fer alguns raonaments: “així no pot tirar perquè aquí caldria...”. A més has d'estar escoltant atentament la música per si hi ha diferències; per això potencia també l'oïda musical.
· Cal paciència, per ensenyar-ne i per aprendre'n...
Sobretot per qui n'aprèn. Perquè la tècnica no és difícil d’ensenyar: hi ha una metodologia que marca com s'ha de fer i que no és gens complicada d’ensenyar ni d’aprendre. El problema quan comences és que és molt fàcil que t'equivoquis si has de comptar i alhora sumar i restar. Fins que no has comptat moltes revesses no aconsegueixes un cert percentatge d'èxit.
· En un institut seria fàcil de fer entrar la revessa en alguna matèria?
A música potser es podria fer alguna cosa. Dintre de la meva matèria, per exemple, no ho podria incloure, perquè en queda molt allunyada. I a matemàtiques ja en tenen prou amb els continguts propis de l’assignatura. Fer-ho a Primària ja és una altra cosa, perquè s’hi poden fer més activitats interdisciplinàries.
· La sardana seria interdisciplinària?
Jo crec que sí. De fet, fa uns quants anys vaig fer en un altre institut un 'crèdit variable' interdisciplinari que vaig titular 'El món de la sardana'. I aquí vaig fer una mica de tot: ensenyar a ballar, comptar i repartir, parlar dels instruments de la cobla, i també d’història, de com la sardana s’ha utilitzat per a reivindicar la nacionalitat catalana, cosa que penso que ara caldria evitar. Justament, a la sardana l'ha perjudicat el fet de relacionar-se amb nacionalisme i amb folklore català, en el sentit pejoratiu de la paraula. Penso que la sardana té uns valors intrínsecs, que segurament pot valorar millor algú de fora que no pas els mateixos catalans.
· Quins valors tindria la sardana?
Com a música, encara que hi ha sardanes de tota mena, hi ha peces que podrien ser perfectament clàssiques. Hi ha obres de veritable qualitat. A part, la dansa és elegant i té el valor afegit de ser una activitat de conjunt en què tothom ha de col·laborar. A més és una dansa oberta. Ballar en una colla, que és el que jo he viscut, és una activitat per al jovent que difícilment es pot millorar. És molt completa: tens un grup d'amics, amb qui balles i assages, vas a concursos, coneixes gent, coneixes llocs...
· Aquesta és una visió, també, des del rol de mare?
Des del rol de mare, per descomptat, i també per la meva pròpia experiència. Jo vaig passar-m'ho molt bé ballant amb la colla i sempre vaig pensar que faria els possibles perquè els meus fills també ho fessin, si els agradava. Els vaig posar en contacte amb aquest món, els va agradar i ara, que són adolescents, encara continuen. Des del punt de vista de mare, estic molt contenta que tinguin una activitat sana, en què es relacionen amb gent, en què intenten esforçar-se i que els ocupa el cap de setmana. També crec que hem de fer els possibles per mantenir i divulgar una activitat que és nostra i de la qual ens podem enorgullir.
· Per tant, sou una mica la 'culpable' de la perseverança i la constància de l'Anna Segarra a l'Individual de Revesses.
Bé... [somriu]
· És que gairebé no falla.
No falla gaire, no. A veure, jo no la forço, no l'he forçat mai a fer res. Ella va conèixer les revesses quan m'acompanyava a mi als concursos, de públic, i va veure que era una cosa interessant, que hi havia bon ambient i que donaven premis... Va començar a comptar i, al principi, quan són petits és difícil que treguin res però de mica en mica... ara uns curts, ara uns llargs... i ara ja una de sencera... i de moment ha continuat.

[Foto: Albert Font-Tarrés]

La colla Iris prepara la Flama del Canigó

Components de la colla Iris, de Ceret (Vallespir), va participar aquest cap de setmana a la trobada anual del Canigó.
Dansaires de la colla van portar-hi els feixos de llenya amb els quals es va renovar la Flama del Canigó, que va encendre fogueres de Sant Joan arreu dels Països Catalans.
Iris va fer una exhibició davant del refugi de Cortalets, a 2150 metres. Es va acabar ballant ‘La Santa Espina’ com a sardana de germanor.



[Fotos: Colla Iris]

dilluns, 5 de juliol de 2010

La Federació de Catalunya s'adhereix a la manifestació de dissabte

La Coordinadora de l'Hospitalet i la Colla Rosa de Reus també s'han afegit a la marxa
La Federació Sardanista de Catalunya s'ha unit avui a la manifestació 'Som una nació. Nosaltres decidim' que organitza Òmnium Cultural per aquest dissabte a Barcelona. La marxa, que començarà a les sis de la tarda a la cruïlla entre l'avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, qüestiona la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Entre les 560 entitats adherides fins ara, hi ha la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet de Llobregat i la Colla Sardanista Rosa de Reus.
Justament, la primera entitat va rebre al maig el Premi Joan Coromines de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL).

La primera participació d'un ens federatiu d'àmbit català podria portar pancarta pròpia
La Federació Sardanista de Catalunya, centrada en la campanya per a la declaració de la sardana com a dansa nacional, no s'havia adherit en cap de les manifestacions sobiranistes convocades en els darrers anys i per a aquesta ocasió es planteja la possibilitat de fer una pancarta pròpia, el lema del qual encara estaria per definir i que, segons han apuntat fonts properes, podria ser semblant al plantejat per Òmnium Cultural.

Notícies relacionades:
·
Ja són una mitja dotzena les entitats sardanistes adherides per a dissabte (08/07/2010)
·
· Federació i OBP volen unir el sardanisme a la manifestació de dissabte (07/07/2010)