dilluns, 28 de febrer del 2011

Comença el Campionat 2011

El Territorial de la Terra Ferma va ser, ahir, el primer en iniciar la temporada
Un nou espai guanyat pels vianants, la plaça de la Vila d'Almacelles (Segrià), va acollir ahir al migdia el primer concurs del Campionat de la Terra Ferma. El primer certamen de colles del 2011 puntuable per a una competició oficial. Hi van participar un total de tretze conjunts al ritme marcat per la Cobla Vents de Riella -la fusió de les agramuntines Quatre Vents i Riella-, que debutava com a acompanyant musical de competició.
Retorna la mítica Clavellina
El públic present a la plaça de la Vila podia preveure una temporada encara més aferrissada que la dels darrers anys. El motiu? La reaparició de la Clavellina, una colla que els que la van veure en els seus moments d'esplendor la recorden com una de les millors que Ponent ha donat a la història del Campionat de Catalunya. Després d'anys d'innactivitat, va sorprendre gratament els assistents amb un punteig acurat i un conjunt de cinc parelles treballat. Malgrat tot, el seu cap de colla (capità), Josep Antoni Muro, va advertir en declaracions a CREUANT que "no serem aquella Clavellina" i va assegurar que "no aspirem a guanyar el Campionat perquè no el farem sencer, no esperem resultats perquè l'únic que volem és passar-nos-ho bé". Muro va aclarir que "més que retornar el que hem fet és treure'ns el cuquet de tants anys sense ballar junts i reviure el que és un concurs". Tornaran a sortir al certamen de Lleida i en algun altre que "encara no hem decidit", segons va explicar la veu de la rotllana formada per lleidatans i almacellencs.
La juvenil Somni es fa un lloc a la categoria absoluta
Encara que cap dels seus components arriba als divuit anys, la lleidatana Somni ha assumit el desafiament de passar a competir amb les colles de categoria gran per trobar l'al·licient que no trobava en juvenils, sense cap rival. El seu debut va saldar-se amb un sisè lloc en la modalitat de lluïment, per davant d'Alguairenca, d'entre les set colles que van participar diumenge en la categoria de més qualitat.
Una altra altra colla del Grup Sardanista Montserrat (GSM) de Lleida, Dolç Infern, aspira a revalidar el títol territorial de lluïment que va aconseguir per només mig punt de diferència al darrer concurs de la temporada passada. Va començar amb bon peu aconseguint el primer lloc gràcies a la seva àmplia plantilla. Per darrere es va situar la reapareguda Clavellina mentre que la subcampiona del 2010, la bellvisenca Xalem, va quedar en tercer lloc.
En punts lliures, l'agramuntina Estol-Espígol va superar Dolç Infern en la pugna per la modalitat que l'any passat ja va tornar a aconseguir la verd-i-blanca.
Dimoniets i Guspira, les altres guanyadores de la cita
El conjunt lleidatà que fins ara era conegut com a Petits Dimoniets ha passat a dir-se Dimoniets mentre que la colla que fins ara duia aquesta denominació estrena nom: Guspira. L'espurna de la darrera ja es va fer notar en categoria infantil, al guanyar la junedenca Arc de Sant Martí i la cerverina Demà Jovencells. La nova Dimoniets va fer el mateix en alevins després de quedar per davant de l'alguairenca Petits Merlinets.
Cinc colles no es van deixar enganyar per Max Havart
Dolç Infern, Clavellina, Estol-Espígol, Demà Jovencells i la bellputxenca Ferma de Ponent van resoldre correctament -van encertar el tiratge i la van ballar com tocava- una sardana del difunt compositor perpinyanès Max Havart, de 16 compassos de curts i 51 de llargs. Van encertar només el tiratge de curts les colles Dimoniets i Somni.
Les campanades de la nova temporada
Dues tradicions locals van afectar ahir la tanda de punts lliures per falta de previsió de l'organització. El repic de campanes a la una del migdia amb motiu de la festa major va durar fins a cinc minuts just quan Estol-Espígol i Dolç Infern estaven competint en la modalitat de punts lliures envoltats d'una sardana de germanor. Entremig de les campanes, una sirena que els amfitrions expliquen que es toca tres cops al dia des de la guerra del 36-39. El so eixordador va tapar el so de la cobla. Es va parar davant de la sorpresa i els comentaris per la llarga durada del repic i es va reprendre quan va tornar tot a la normalitat.
La propera cita del territorial, a Organyà
La presidenta de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL), Annabel Caba, va anunciar que la propera cita serà a la que esdevindrà Ciutat Pubilla de la Sardana 2011, Organyà (Alt Urgell).


[TOTES LES FOTOS: ALBERT FONT-TARRÉS]

· Classificació del concurs


dissabte, 26 de febrer del 2011

Amb qui se les heu la Cobla Sant Jordi?

Aires aflamencats i caribenys, els rivals d''Amargós&Vidal: dues visions contemporànies de la cobla' a la categoria de millor àlbum de jazz dels 'Premios de la Música'
'Avísale a mi contrario que aquí estoy yo' [Avisa el meu contrari que aquí hi sóc jo]. Fem cas al títol del disc de l'estatunidenc Jerry González amb Los Comandos de la Clave. El seu àlbum és un dels tres finalistes que opten al premi dedicat al jazz de l'Acadèmia espanyola de les Arts i les Ciències de la Música. És un còctel. Amb vora de sucre a la copa i paraigües: la dolçor caribenya amb percussions llatines i la serenor d'estar a recer, amb el jazz. El primer tema, que porta el mateix títol que l'enregistrament, té un rajolí de flamenc, que per alguna cosa l'ha adoptat la discogràfica del 'cantaor' Diego el Cigala. El jazz amb un concepte més clàssic i sense gaire més influències d'estils que les originàries del gènere es troba a 'Tenderly', tendrament.


L'aire aflamencat és transversal a totes les categories dels 'Premios de la Música', com a gènere que ha sabut impregnar d'altres estils. El disc amb el qual l'andalús Chano Domínguez aspira al millor àlbum de jazz, 'Piano ibérico', n'és el clar exemple. Sense ben bé ser-ho del tot, el flamenc l'ha imbuït des de la primera a l'última cançó. És un disc amb riquesa, amb canvis, treballant a partir d'una línia argumental. Hi ha temes de tres compositors catalans: Frederic Mompou, Enric Granados i Isaac Albéniz, a més d'un parell de Manuel de Falla i dos més del propi Chano Domínguez. Entre les cançons firmades per l'andalús hi ha 'Mantrería', que fa recordar la magnífica 'La leyenda del tiempo' que va popularitzar Camarón.

La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona té, amb 'Amargós&Vidal: dues visions contemporànies de la cobla', un disc ben treballat, motiu pel qual ha estat designat com un dels tres finalistes. Les votacions començaran dimarts i caldrà esperar fins el 18 de maig per veure qui guanya. Chano Domínguez ja l'ha guanyat en dues ocasions, el 1999 amb 'En directo-Piano solo' i el 2000 amb 'Imán'. El 2007 es va quedar a les portes amb 'New Flamenco Sound'.

· Articles relacionats:
- Arribats al coliseu [Opinió] (26/02/2011)
- Un disc de la Cobla Sant Jordi, finalista als 'Premios de la Música' (24/02/2011)
- Fins a 10 candidatures per als 'Premios de la Música' (21/12/2010)
- La cobla vista per Amargós i Vidal, dissabte (05/11/2010)
- Amargós i Vidal acosten la cobla al jazz (20/02/2010)

Arribats al coliseu [Opinió]

Article sobre la importància que la Cobla Sant Jordi hagi estat designada finalista dels premis de l'Acadèmia espanyola de les Arts i les Ciències de la Música
M Clan. El nom d'aquest grup de pop-rock acapara l'atenció dels titulars sobre els finalistes dels 'Premios de la Música', que arriben a la quinzena edició. No és d'estranyar, és finalista en sis categories. També es parla de Joan Manuel Serrat, Dani Martín i Pastora Soler. No es fa estrany que cap d'ells aconsegueixi un reconeixement. Són part d'una estructura comercial, sense entrar a posar en dubte si la seva música s'ho mereix o no. Una de les veritables fites d'enguany és que, per primer cop, una cobla té aspiracions reals de guanyar el guardó al millor àlbum de jazz.
No sé si tothom n'és conscient del que ha aconseguit la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Veient els mitjans de comunicació del país, em sembla que no. I és veu, un cop més, la importància de tenir un mapa comunicatiu autocentrat i amb uns sistemes de producció que permetin veure el que fins ara era una anomalia. 'Amargós&Vidal: dues visions contemporànies de la cobla' s'ha situat al cantó dels treballs de Jerry González i Chano Domínguez, qui ja ha guanyat en dues edicions (1999 i 2000) i en va quedar finalista el 2007.
És una victòria. Independentment del que passi el 18 maig, quan es donaran els premis. I no és una victòria de fer volar coloms com alguns d'aquest sector els agrada fer. I és que s'uneixen un bon conjunt instrumental, un bon repertori, un bon enregistrament i un reconeixement.
La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona està demostrant que sap treballar totes les àrees de la indústria cultural: tria de concepte, selecció de compositors, instrumentistes de nivell oberts a col·laboracions d'altres, producció de discos i d'un cicle a l'Auditori de Barcelona que busca ampliar horitzons, comunicació amb la premsa i a escala horitzontal a través de la pàgina web i de plataformes d'interacció... Li falten passos per fer per arribar al que fan conjunts d'altres estils però sí que ha aconseguit de crear un concepte de marca, de marca de qualitat. El públic sap que quan va a una actuació que han concebut íntimament poques vegades els fallarà.
'Binomis' ja es mereixia ser finalista dels 'Premios de la Música'. I a d'altres guardons. I per això li vam donar un reconeixement. De totes maneres, és ben curiós que el reconeixement arribi des d'un altre país. Per molt que entres els més de tres mil membres de l'Acadèmia espanyola de les Arts i les Ciències de la Música, de ben segur que, hi hagi alguns catalans, que tampoc vol dir gaire res.
Sigui com sigui, el guardó al millor àlbum de jazz té valor. L'han aconseguit grans noms: el cubà Bebo Valdés -cinc cops-, el català Carles Benavente -dos- o el dominicà Michel Camino, per exemple.
Hi ha efecte Amargós? No dic que no. Que les composicions del disc hagin estat elaborades per Lluís Vidal i per qui ha guanyat més cops el premi al millor arranjador (deu de les catorze edicions precedents), pot haver arribat a ajudar a trencar prejudicis dels més reticents. Tot i així, i no voldria semblar obcecat, repeteixo que 'Binomis' s'havia d'haver tingut en consideració l'any passat. Si no, jutgeu vosaltres mateixos. El podeu escoltar a Spotify.
Amb sardanes també es podria fer. Sembla que el reconeixement només ha de venir pels nous horitzons que emprenen algunes cobles o iniciatives amb tenora, tible o flabiol, ni molt menys. El reconeixement ha de venir per l'excel·lència. I en música, per la música. I amb la sardana es pot molt ben bé fer. Un bon disc és la suma de qualitat. Trobo que en aquest gènere es tira massa per fer discos amb títols dedicats a l'agrupació sardanista de torn o a una població concreta i monogràfics de compositors. No cal. O, més ben dit, també cal que hi hagi àlbums que tinguin un concepte, un discurs propi, que siguin pensats i que pretenguin aportar emocions, idees...
Tenim, per sort, un nombre abismal de partitures que va creixent constantment però, a partir d'això, fa falta una tasca de selecció per criteris de qualitat. Pel simple fet de compondre una sardana no pots ser considerat 'mestre', per molt que el moviment sardanista tendeixi a la mitomania. 'Mestre' és un adjectiu que cal reservar als bons. I, proporcionalment amb el nombre que hi ha, són pocs, molt pocs.
El reconeixement com a punta de l'iceberg. Que el disc de la Cobla Sant Jordi sigui finalista no només hauria de beneficiar la formació, caldria que tot el sector se n'aprofités del camí obert per mostrar la diversitat de productes de qualitat que s'estan oferint. Des de la cobla i des de la sardana. I ho separo perquè, per molt que la seva història ha caminat per camins paral·lels, són dos àmbits diferenciats.
La cobla toca sardanes? Sí, però pot interpretar altres estils. La sardana és tocada per la cobla? Sí però pot ser interpretada per altres agrupacions musicals o per instruments solistes que no en pertanyen. I la realitat ho ha demostrat i ho demostra, encara que és cert que són camins per traçar.
Amb aquesta edició dels 'Premios de la Música', de moment, ja s'ha aconseguit una fita. Ara falta veure si 'Amargós&Vidal' acaba fent esclatar tota la pirotècnia el 18 de maig al Teatre Arteria Coliseum de Madrid.

· Notícies anteriors: 
- Un disc de la Cobla Sant Jordi, finalista als 'Premios de la Música' (24/02/2011)
- Fins a 10 candidatures per als 'Premios de la Música' (21/12/2010)
- La cobla vista per Amargós i Vidal, dissabte (05/11/2010)
- Amargós i Vidal acosten la cobla al jazz (20/02/2010)

divendres, 25 de febrer del 2011

La Generalitat i la coordinació de 'La sardana a l'escola' es reuneixen

Inicien les converses per reprendre el projecete pedagògic de la demarcació de Girona
El director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig, i el director dels serveis territorials a Girona del Departament de Cultura, Antoni Baulida, es van reunir ahir amb la coordinació del programa pedagògic 'La sardana a l'escola'. La trobada va arribar després que el govern confirmés -tal com va avançar CREUANT- el seu compromís amb el projecte després d'uns dies d'incertesa arran de la decisió de la Diputació de Girona d'anul·lar-lo per aquest curs.
Fonts de l'associació La Talaia, encarregada de la coordinació de la campanya, han manifestat a CREUANT que valoren la reunió com a "molt positiva" i que van copsar "moltes ganes de tirar endavant el projecte encara que sigui amb retard".

[Foto: Diputació de Girona]

dijous, 24 de febrer del 2011

Un disc de la Cobla Sant Jordi, finalista als 'Premios de la Música'

El disc 'Amargós&Vidal: dues visions contemporànies de la cobla' opta al millor àlbum de jazz
La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona arriba com una de les tres finalistes que aspira a guanyar, amb 'Amargós&Vidal: dues visions contemporànies de la cobla', el guardó al millor àlbum de jazz dels 'Premios de la Música' que convoca l'Acadèmia espanyola de les Arts i les Ciències de la Música des de fa quinze anys.
A partir de dimarts que ve, començaran les votacions per part dels més de tres mil membres de l'organisme fundat per la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) i 'Artistas, Intèrpretes y Ejecutantes' (AIE), a més d'alguns representants de discogràfiques i de l'àrea de promoció musical convidats. El veredicte es farà saber durant la gala que tindrà lloc el 18 de maig al teatre Arteria Coliseum de Madrid.
Els rivals: Jerry González i Chano Domínguez
L'enregistrament de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelon, coproduït amb la discogràfica Columna Música, pugna pel premi amb 'Avísale a mi contrario que aquí estoy yo', de Jerry González, i 'Piano Ibérico', de Chano Domínguez.
El jazz amb cobla
'Amargós&Vidal: dues visions contemporànies de la cobla' conté obres de Joan Albert Amargós i Lluís Vidal interpretades per la Sant Jordi amb col·laboracions d'altres intèrprets.
Amargós, guanyador habitual 
El compositor Joan Albert Amargós ha guanyat el reconeixement al millor arranjador en deu de les catorze edicions precedents dels 'Premios de la Música' (2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2008, 2009 i 2010). Enguany també podria revalidar aquest premi, que pugna amb Albert Guinovart i Jacobo Calderón.
Nou candidatures més s'han quedat pel camí 
La cobla i la sardana tenien inicialment nou opcions més, que no han arribat a la final. El disc de la Sant Jordi també havia optat a millor àlbum. 'Fent amics', de la Cobla Contemporània, s'havia apuntat en cinc categories: millor àlbum, millor àlbum de fusió i 3 a millor productor artístic (Agustí Serratacó, Daniel Gasulla i Olivier Marquès). La mateixa formació musical també aspirava, amb 'Sardaxou 5', a millor àlbum, millor àlbum de música tradicional i millor tècnic de so.


[Imatge 1: portada del disc 'Amagós&Vidal'.
Imatge 2: Amargós amb el premi de l'any passat. / Foto: Ignacio Evangelista]


· Podeu escoltar el disc 'Amargós&Vidal' a l'Spotify. Podeu fer el mateix amb els altres dos finalistes: l'àlbum de Jerry González i el de Chano Domínguez.


· Notícies relacionades:
- Amb qui se les heu la Cobla Sant Jordi? (26/02/2011)
- Arribats al coliseu [Opinió] (26/02/2011)
- Fins a 10 candidatures per als 'Premios de la Música' (21/12/2010)
- La cobla vista per Amargós i Vidal, dissabte (05/11/2010)
- Amargós i Vidal acosten la cobla al jazz (20/02/2010)


dimecres, 23 de febrer del 2011

"Crec que no hi hauria d'haver cap 'dansa nacional'"

 FERRAN RIERA I VIVES / Periodista
El programa Rodasons és, des del 1994, la principal finestra a les músiques d'arrel de Televisió de Catalunya. El seu director és també màxim responsable de la revista que el Grup Enderrock dedica al sector, 'Sons de la Mediterrània' -i ja ho era de la seva antecessora 'Folc'.
'A la plaça fan ballades' és una cançó tradicional de final tràgic que ha comptat amb múltiples versions des de la que van fer Miquel Gil, Lídia Pujol i Psàlite fins a la d'El Petit de Cal Eril o la que ha fet Xavier Baró en el seu darrer disc. Ara també és el títol del primer llibre d'aquest periodista barceloní de 53 anys. Una edició de Cossetània que porta per subtítol 'Una història de les músiques d'arrel'

· A la introducció avisa que “no és un llibre sobre la música folk ni els seus estils” sinó que “vol ser la crònica sobre un temps”. Quina ha estat la voluntat del llibre?

No sóc historiador ni musicòleg sinó un periodista que ha fet un llibre.
· S'hi nota una voluntat d'atraure el lector, amb va-i-ve de moments històrics i de temàtiques, amb una redacció amena...
Sempre que fas una cosa vols que sigui atractiva encara que és el primer llibre que escric, no hi estic gaire avesat. És un llibre molt subjectiu i en alguns moments provocatiu, si es vol.
· Dins d'aquesta provocació hi hauria una crítica, més o menys, velada a l'ús que s'ha fet de la sardana i la cobla.
No, velada, no.
· Certament, directa.
No carrego contra la sardana sinó contra l'ús, si es vol polític, que s'ha fet de la sardana. I, sobretot, en convertir-la en la dansa hegemònica s'ha acabat marginant, per acció o omissió, d'altres danses catalanes, com ara la mateixa jota.
· Al llibre hi expliqueu com als anys quaranta la sardana va “monopolitzar” tota reivindicació catalanista.
Sí, sí. És cert. Les ballades de sardanes eren un dels pocs llocs on es podien manifestar certa catalanitat. I, és clar, també es va aprofitar això.
· Actualment, creieu que s'hi manté aquell discurs catalanista però que a la pràctica no sigui així?
Home, les coses han canviat. En general, el món de la sardana ha estat molt poc receptiu a les propostes que s'han fet des d'altres àmbits de la música folk. Ara bé, durant els últims anys hem vist més com músics de tota mena – no només músics de folk sinó també de jazz, de clàssica... fins i tot de la cançó, del pop i del rock- que s'hi han apropat a la sardana i han fet les seves pròpies lectures.
· En aquestes mescles citeu el tenorista Jordi Molina.
Sí. Però el cas de Jordi Molina és, potser, al revés: ell ve de la sardana i s'obre cap a d'altres àmbits. Però és el mateix, és un trànsit que va-i-ve d'una banda i d'una altra.
· En el sector acadèmic, critiqueu que s'hagués rescatat d'aquest origen 'pastorívol' el flabiol i la tenora però que no es va fer el mateix, per exemple, amb la cornamusa. Creieu que encara s'ha de superar?
Crec que ja està superat. El que va passar en un moment determinat, al segle XIX, és que molts instruments d'origen rural no van entrar als conservatoris perquè se'ls considerava poc afinats o jo què sé. I, aquí, un d'aquests va ser el sac de gemecs. Afortunadament, però, des de fa anys s'estan recuperant moltes coses i crec que el sac de gemecs viu un bon moment.
· En diferents moments del llibre aneu dient que la sardana ha tingut un doble vessant entre un valor reivindicatiu i un punt d'acceptació per part del poder. Un fet que contempleu que es manté a Catalunya Nord. A la resta del Principat creieu que els poders públics continuen tenint la sardana com a bandera?
En certa mesura, sí. Potser no tant com abans perquè, com ja he dit, era una de les poques maneres de mostrar la catalanitat, però sí. Només cal mirar les programacions de les festes majors. A tot arreu hi ha sardanes, a tot arreu.
· Això ha estat fruit de l'èxit d'un moviment associatiu que s'ha conformat al voltant de la sardana i que no hi ha estat al voltant de la dolçaina o gralla, posem per cas.
Així com el món de la sardana des dels anys quaranta ha pogut teixir un moviment associatiu, que ha estat molt important; el món de la música folk podem començar a parlar de revifalla a finals dels anys 80, quan apareix el festival Tradicionàrius.
· Festival on us reincorporeu al fet tradicional.
Encara que ja coneixia el festival des del començament, l'any 1994 és quan passo a dirigir el programa 'Rodasons' al canal 33 i allà és quan em començo a especialitzar en aquest àmbit.
· El llibre recull una campanya ben actual, la de la Federació Sardanista de Catalunya per declarar la sardana com a 'dansa nacional de Catalunya'. Hi dieu: “la polèmica ja està oberta”. Quin és?
Que això no s'hauria d'haver plantejat.
· Per quin motiu?
No crec que una dansa com la sardana estigui en condicions de ser considerada 'dansa nacional de Catalunya'. De fet, crec que no hi hauria d'haver cap 'dansa nacional de Catalunya'.
· En un altre cantó del llibre hi escriviu: “Una nació sense estat està condemnada a ser un país sense música, sense música pròpia”. Anem cap aquest camí?
Home, sí. Mentre no siguem un estat, anem cap aquest camí. No es pot competir amb, d'una banda, tota la música anglosaxona i, d'una altra, la música espanyola i llatina. Són dos elements que estan competint en els nostres mercats amb una posició de superioritat que la minsa, la petita, indústria musical catalana.
· M'imagino que el llibre devia estar acabat abans però Lluís Puig hi té un protagonisme bastant important...
Sí, sí.
· Com veieu el seu nomenament com a director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC)?
És un bon amic, un bon company. Ell coneix tota la part de la gestió. Precisament, ell va començar amb tot això en una agrupació sardanista a Terrassa, també ha estat músic amb els Ministrils del Raval, també ha estat funcionari al Centre i ha estat un dels creadors de la Fira de Manresa i ha muntat i tirat endavant una empresa... És algú que coneix el que està passant i des de diferents punts de vista.
· El 2004 vau comparèixer al Parlament vós, Lluís Puig i Jordi Fàbregas per reclamar per a la música tradicional mesures en l'ensenyament, la protecció del patrimoni històric i la promoció. Encara podria ser vigent el que vau demanar?
Sí, en bona mesura, sí.
· Creieu que Lluís Puig anirà en aquesta línia?
Jo crec que sí. Com a mínim, no tirar enrere. Tenint en compte que aquest any hi ha retallada de pressupostos i aquestes coses.
· Quina és la visió que teniu del folk a dia d'avui?
Atenent sobretot al que ha passat a Catalunya -que als anys seixanta ja gairebé s'havia perdut la continuïtat- hem vist com poc a poc ha anat revifant, a partir de l'any 67 o 68, amb el Grup de Folk -que va és la primera experiència d'aquesta mena-, i, després, amb la lluita de només tres o quatre persones -no gaires més, eh?- com el Jaume Arnella, el Xesco Boix o Jordi Roure durant els anys setanta treballant, sobretot, amb el públic infantil a les escoles. I als anys vuitanta ja comencen a sortir alguns grupets amb, més o menys, una certa vocació professional. A partir d'aquests grups es crea el nucli inicial del Festival Tradicionàrius, a l'any 88... Veure tot el que ha passat aquests vint anys i escaig, que gairebé es partia de zero, i fins on hem arribat crec que és una epopeia que no es podia imaginar ni el més optimista. Queden moltes coses per fer -evidentment-, començant que hauríem de ser un sector musical considerat amb els mateixos criteris que qualsevol altre i, en bona mesura, no passa. El punt de vista positiu és que s'ha recuperat repertori, s'ha recuperat instruments, s'han recuperat danses, els festivals de música folk s'han escampat arreu dels Països Catalans... Cap a l'any 2000, per dir un número rodó, comencen a aparèixer grups de gent jove que no han passat les precarietats dels setanta o dels vuitanta -ja no parlem dels seixanta!- i que entren al camp de la música folk amb una nova visió més oberta, fent creació pròpia a partir de les músiques d'arrel i que entra en contacte amb les noves tecnologies. També cal tenir en compte moltes influències que ens han arribat de músics procedents de diferents músiques i cultures. Crec que amb tot això s'ha creat una amalgama bastant interessant que hauria de tenir més èxit comercial.
· La incorporació del jovent és conseqüència de la globalització?
Potser indirectament perquè ens afecta a tots però no deixa de ser gent que vol fer una música que l'identifiqui amb les arrels del seu país. Una música que pot ser tan bona o tan dolenta com qualsevol una altra però que és diferent perquè, senzillament, és la nostra.
· A més de Jordi Molina hi ha altres iniciatives innovadores al voltant de la cobla. És la línia que ha de seguir?
Pots seguir moltíssimes línies, aquesta és una altra i em sembla tan apta com qualsevol altra.
· El vostre llibre porta porta per subtítol “una història de les músiques d'arrel als Països Catalans”. Tot i així, us centreu en més en Barcelona però feu pinzellades a la resta de territoris. Creieu que hi ha prou connexions entre la música i el públic de les diferents parts dels Països Catalans?
Sí, sí, completament. I potser m'hauria agradat més insistir en aquest aspecte en el llibre. Crec que és un dels pocs sectors en què la interconnexió funciona perfectament. Tot i que, evidentment, no és el mateix viure a Catalunya que a les Illes i ja no parlem del País Valencià, que ara mateix estem veiem què està passant amb TV3, per exemple.

[Foto: Cossetània Edicions]

 

dilluns, 21 de febrer del 2011

Zamorano: "Som a temps de mantenir 'La sardana a l'escola'"

El vicepresident de la Diputació de Girona, Roger Zamorano, ha rebut la confirmació de la Generalitat per mantenir el programa pedagògic
El vicepresident de la Diputació de Girona i responsable de l'àrea de Cultura, Roger Zamorano, ha explicat a CREUANT que la Generalitat de Catalunya li ha "confirmat personalment la voluntat de mantenir" la campanya 'La sardana a l'escola', després que aquest migdia fonts oficials del Departament de Cultura del govern fessin saber la seva voluntat a aquest noticiari.
"És una bona notícia i evidentment caldrà veure des del punt de vista pedagògic i de calendari escolar com s'haurà d'adaptar", afirma Zamorano. El també batlle d'Arbúcies creu que "encara som a temps de mantenir el programa" per a aquest curs "un cop confirmada la continuïtat de la presència de la Generalitat".
'La sardana a l'escola' és una campanya d'ensenyament de la sardana als centres educatius de la demarcació de Girona impulsat, meitat i meitat, per les dues institucions.

El Departament de Cultura afirma que manté el programa 'La sardana a l'escola'

Fonts oficials de la Generalitat ho han confirmat aquest migdia a CREUANT
"Allò que es feia es farà". Fonts oficials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han afirmat a CREUANT que "no hi ha d'haver cap canvi" respecte al programa pedagògic 'La sardana a l'escola' de la demarcació de Girona i que "aquelles escoles que el vulguin fer, el podran fer". "La voluntat de l'actual equip de la conselleria és continuar amb allò que s'estava fent", han afegit.
Aquestes declaracions arriben després que la Diputació de Girona -que organitza la campanya a mitges amb la Generalitat- havia comunicat que deixaria de fer-se perquè "encara no hem rebut cap garantia formal de continuïtat en el suport del programa" per part del govern. Les mateixes fonts consultades han assegurat que el departament de Cultura "comunicarà si és que no s'ha fet" la seva voluntat a la Diputació de Girona.

'La Santa Espina' acomiada Jordi Barre

El cantant de referència del nord del país va ser enterrat dissabte
La Cobla Mil·lenània va interpretar 'La Santa Espina', d'Enric Morera, en el comiat, dissabte, del cantant Jordi Barre, en una catedral de Perpinyà plena a vessar. Segons publica el diari El Punt, la formació musical va tocar la sardana i 'El Cant dels Ocells'. A la ballada de sardanes d'Estagell hi va haver un minut de silenci.
Jordi Barre, mort el passat dimecres als 90 anys, ha estat una "figura ineludible i un artista emblemàtic" que "a través de la seva veu greu i profunda, va expressar en la cançó de la seva passió per la seva terra i el poble català", tal com el va definir la presidenta del Consell General dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe. El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, va lamentar la seva pèrdua per "la seva gran aportació a la llengua catalana".
La cerimònia va comptar, segons informa el diari digital La Clau, amb la presència del president de la regió de Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin; el director dels serveis territorials a Girona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Antoni Baulida; el batlle Joan-Marc Pujol, i del president de la Comunitat de Municipis Perpinyà-Mediterrània, Joan-Pau Alduy; entre altres representants institucionals.
Minut de silenci a la ballada d'Estagell
Els participants a la ballada de sardanes que va tenir lloc la tarda de diumenge a Estagell, a la comarca del Rosselló, van homenatjar la figura de Jordi Barre. Ho van fer amb un minut de silenci, tal com ha explicat la Cobla Sol de Banyuls -que va interpretar la música de la vetllada- al seu perfil de Facebook.

[Foto: Pàgina d'Hervé Pi]

Strubell: "Seria un error i un pas enrere" eliminar 'La sardana a l'escola'

El parlamentari Toni Strubell (SI) va mostrar la seva "disconformitat" davant del conseller de Cultura, al Parlament
El diputat Toni Strubell -elegit aquest diumenge com a president de Solidaritat Catalana per la Independència (SI)- considera que "seria un error i un pas enrere"que no es repeteixi el programa pedagògic 'La sardana a l'escola' que impulsen a parts iguals la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya. El parlamentari per Girona va fer saber la seva "disconformitat" davant del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en la comissió parlamentària de Cultura i Llengua de dimecres en què es van plantejar els objectius i actuacions del departament.
Strubell va mostrar-se contrari a deixar "entre 8 i 9000 estudiants sense la possibilitat d’aprendre el ball que el 5 d’octubre passat la Generalitat va declarar element festiu patrimonial d’interès nacional". El portaveu a la comissió del subgrup de SI va expressar que "des de les comarques gironines es veu amb especial preocupació". En el torn de respostes, el conseller de Cultura no va tractar la qüestió.
Mascarell: "La cultura popular i tradicional patrian menys per les retallades pressupostàries"
El conseller Mascarell va assegurar que en les retallades pressupostàries del departament "les terminals petites del sistema cultural són les que patiran menys" i va aclarir que es referia a "cultura popular, cultura tradicional, els creadors directament, els possibles productors de cine...". El responsable del Departament de Cultura va explicar que "hem fet l'opció de posar l'accent [en les retallades] amb algunes coses gruixudes, les grosses" ja que creu que és "on ens sembla que hi ha més densitat de massa muscular per fer-hi front".

[Toni Strubell en una roda de premsa al Parlament. /

diumenge, 20 de febrer del 2011

La colla osonenca Arc Iris es mostra al Súper 3

L'apartat televisiu 'Tots som Súpers' del Súper 3 ha comptat aquesta setmana amb la presentació de la colla Arc Iris, que pertany al vigatà Grup Sardanista Riallera.
El canal infantil de Televisió de Catalunya permet a l'espai mostrar l'activitat social i en el moviment associatiu dels seus telespectadors de mostrar-se en un espai que s'emet entre programa i programa. Arc Iris, entrenat per Gemma Fuentes, ha protagonitzat el 'Tots som Súpers' amb un muntatge audiovisual d'un minut i quaranta-cinc segons en què expliquen com veuen la sardana de competició.
El conjunt, que la temporada passada va quedar setè de la modalitat de revesses per colla del Campionat de Catalunya en la categoria infantil, és format per dansaires de Vic, Roda de Ter i Santa Eulàlia de Riuprimer. A l'espai manifesten que voldrien ballar una sardana al Central Park de Nova York.
El Súper 3, que es va començar a emetre l'11 de febrer de fa vint anys com un espai televisiu, actualment compta amb un canal propi de televisió i es pot seguir des d'una pàgina web pròpia.


· Per veure la colla Arc Iris a 'Tots som Súpers', podeu clicar aquí.

dissabte, 19 de febrer del 2011

"Al compondre busco una mica de creativitat"

ANNA ABAD I GILS / Dansaire de competició i compositora de 3 sardanes

És nascuda l'any olímpic, el 1992, i competeix a la màxima categoria amb la colla Tarragona Dansa, amb la qual la temporada passada va quedar cinquena en la modalitat de punts lliures, sisena en lluïment i dotzena en revesses per colla.
Seva serà una de les onze sardanes que conformaran el disc que s'està produint des de l'ONCE i que es va gravar a finals de gener. De fet, ella ha jugat, al títol, amb el nom de l'organització dedicada a les persones amb discapacitat visual. És dirà 'Once in your life' ['una vegada en la teva vida', en anglès]. És la seva tercera sardana. També s'ha atrevit a fer de cantautora amb el piano amb peces com 'Paradís sobtat' o 'Cançó sense nom'. L'entrevistem a Tarragona.

· Com ve aquesta vinculació amb la sardana?
Més que res per mon pare i per la família perquè ja vaig néixer que l'Agrupació [Sardanista Tarragona Dansa] ja estava formada i mon pare [Alfred Abad i Gascon] ja n'era el president. Llavors, gairebé, m'ha tocat seguir la tradició. I d'aquí, vaig veure que mon pare anava composant i com que jo feia música vaig dir: "Va, m'hi animo". Primer vaig començar amb sardanes i després alguns altres cants.
· Ets de les compositores joves d'aquest moment.
Sí però també n'hi ha més però amagats. Vaig participar un cop al concurs de joves compositors de Blanes, que és fins a 25 anys, i em vaig sorprendre perquè n'hi havia més de joves compositors. De noies, menys, sí. Al concert de dones compositores de Tiana també hi havia...
· La Bàrbara Ardanuy.
Sí. Però crec que s'ha d'anar espitjant.
· Per què composar sardanes?
Bé, no ho sé... De fet, només n'he fet tres sola i dues més amb mon pare. A mi m'és difícil composar sardanes, hi ha d'haver l'impuls. L'última me la van demanar, una altra la vaig dedicar a algú: a mons avis, que no sabia què regalar-los i vaig dir: "Va, que els agrada de ballar sardanes". No és que hi hagi motiu. Potser no en faré més, o sí. Veure que hi ha poques compositores, també m'anima.
· Quan les escrius, què busques? Que sigui balladora?
Sí i no. De balladora crec que n'ha de ser sempre. Però no cal arribar a l'extrem de l'aplec. Hi ha sardanes que són molt animades però també busco una mica de creativitat, d'innovació. I en les meves sardanes es veu: la primera és molt més clàssica i molt més d'aplec, la segona va ser una mica estranya fins al punt que potser si la sents per primer cop dius: "hostres!" i l'última, que encara no s'ha estrenat, és completament diferent a la sardana 'normal' i potser més innovadora i més sorprenent.
· Quan sortirà la tercera sardana?
És d'un CD que s'està organitzant per a l'ONCE.
· Amb el Jordi Fort i Carles Santiago.
Això mateix. En Carles Santiago va començar a preguntar a compositors i a mi em va dir: "Tu ets noia, ets jove, dónes un toc al CD. Per què no t'hi apuntes?". I ho vaig intentar.
· També balles amb la colla Tarragona Dansa.
Sí, sí. Som molt bons, som molt guapos tots... [Diu amb un somriure fent broma] No, no. De fa molt, a l'Agrupació des que tenia dos anys. Culpa de la família.
· A la colla Tarragona Dansa fa menys.
Sí. Vaig començar amb tota la saga que hi ha: la Xerinola, la PTD -Petits Tarragona Dansa-... I, quan vaig ser més gran, a Tarragona Dansa. Som una colla jove, de les que més del Bàsic, tenim moltes ganes i som molts, que és el que crec que es necessita.
· Si Tarragona i Reus no tenen fama de portar-se bé, la vostra agrupació i la Cobla Reus Jove trenqueu el tòpic.
A Tarragona, de cobles tenim la Principal de Tarragona i una de més nova...
· La Cossetània.
Tot i així, sempre hi ha hagut molta relació amb la Reus Jove, se la crida molt pels concerts i per discos. En canvi, a les audicions [ballades] toca molt la Principal
· Amb la colla teniu objectius per a la propera temporada? Tornar a quedar primers als balls de presentació del Campionat de Catalunya de punts lliures?
Home! Aquí m'has donat una alegria. Encara hi és la Mare [Nostrum, campiona de punts lliures], encara hi és. És que a Bàsic d'Honor massa cosa més no podem fer, així que fem una presentació ben treballada i mira... ho anem a celebrar.
· A l'agrupació hi heu tingut campions juvenils.
Jo estava alevins. Mon germà [Alfred Abad Gils], que té quatre anys més, sí que en va formar part. Van ser tetracampions. Aquella generació va ser molt bona. Però ara déu n'hi do també, eh?, anem pujant, anem pujant, anem de mica en mica. [Diu amb un somriure].

[Fotos: Aleix Barberà]


· Estrena de la seva primera sardana en solitari, 'On sopem aquesta nit?', el 25 de juliol de 2008:



· Estrena de la seva segona sardana, '50 històries per explicar', el 19 d'agost de 2009:

divendres, 18 de febrer del 2011

Sense senyal

La llibertat d'informació i l'espai comunicatiu en català han rebut un fort cop. TV3 ja no es pot veure a la meitat sud del país des de dos quarts de deu de la nit del dijous 17 de febrer de 2011. 
CREUANT s'uneix a la queixa per aquesta pèrdua.

Animem als nostres lectors, sigui d'on sigui que en llegeixin, a expressar la seva opinió com a part de l'espai comunicatiu en català. Els usuaris de 'Twitter' poden emprar les etiquetes #sensesenyal i #volemtv3 o també es poden manifestar a la pàgina de CREUANT al Facebook.





dimecres, 16 de febrer del 2011

"Com la sardana, l'anell de la fibra òptica pot créixer"

JOSEP PRAT I GOMÀ / Catedràtic de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya
La sardana s'escolta, es balla, s'interpreta... i ara també podria facilitar la connectivitat a Internet a l'esdevenir l'acrònim del projecte 'Scalable Advanced Ring-based Passive Dense Access Network Architecture'. Ja se n'ha fet una prova de camp a la ciutat bretona de Lannuon i la setmana passada es va presentar a la ciutat italiana de Milà amb motiu del congrés europeu 'Fibre-to-the-home'. La recerca ha comptat amb participació de sis països. Tot, liderat des d'aquí, a través de l'UPC. Parlem amb el seu responsable.

· Com ha anat el congrés europeu de fibra cap a la llar?
Enguany hi hem posat un estand i hi hem fet una demostració del projecte SARDANA, que dura tres anys i ara l'hem acabat amb una prova de camp a Lannuon i amb aquesta demostració pública en una fira gran. A Milà hi ha anat gent de tot el món que treballa per portar la fibra òptica a les llars, que és avui en dia el gran negoci de les telecomunicacions després dels mòbils perquè tinguem un ample de banda a casa com déu mana.
· Els usuaris d'Internet contracten més ample de banda que el que se'ls està oferint. El vostre projecte ajudaria a millorar això?
Ho facilita i dóna una solució tècnica per a les operadores. Tenim el cablejat telefònic superamortitzat després de molts anys i ha arribat als límits amb l'ADSL. Avui en dia una instal·lació de fibra és més barata que la de coure. Per exemple, al Japó hi han molts més enllaços de fibra cap a la llar que no de cable telefònic, d'ADSL. Allà tenen set megabits bidireccionals -d'anada i de tornada- al preu que aquí tenim l'ADSL normalet. És una altra història. Set megabits i fins i tot es pot contractar uns gigabits simètrics. La fibra fa que si t'arriba a casa, elimina el coll d'ampolla que suposa el coure. Les operadores van cada vegada més amb la fibra però sempre queda el tram de coure perquè l'últim tram és el més costós. Amb el nostre projecte el que fem és demostrar, ensenyar, que la instal·lació, la infraestructura o la inversió en xarxa de fibra òptica és pot fer amb una arquitectura que pot ser efectiva en cost, que pot créixer d'una manera gairebé il·limitada. És a dir que aplicant aquestes tècniques podem multiplicar amb un factor superior a 10 en la distància, en el nombre d'usuaris i l'ample de banda de l'usuari. El que és bastant interessant és que aquesta infraestructura de cablejat als carrers es pot compartir entre diferents operadores i això reduirà l'impacte del cost.
· La clau de SARDANA recau en l'anell WDM [de l'anglès 'wavelength division multiplexing', que es traduiria com a multiplexatge per divisió de longitud d'ona].
Sí, ho fem amb diferents colors de la llum. Això, avui en dia, no es fa. Aconseguim que amb aquesta xarxa de fibra òptica que s'està començant a instal·lar tímidament nosaltres puguem dir: "ara podeu fer aquesta instal·lació senzilla però podeu estar tranquils que després això pot anar creixent, es pot anar multiplicant i ramificant.
· Al projecte hi ha una operadora com Orange/France Télécom. Amb quina finalitat hi participa?
Això és un projecte europeu finançat pel setè programa marc, vam guanyar el concurs que es va fer fa quatre anys. La idea va sortir d'aquí, de la UPC: el tipus d'arquitectura, els tipus de solucions tecnològiques... Coneixíem gent que són capdavanters a France Télécom, a Lannuon, als laboratoris que tenen de recerca, que també són molt avançats i actius. I amb altres grups de recerca i altres empreses vam fer el consorci de set entitats de sis països diferents i hem repartit la feina segons l'especialització de cadascú. Llavors, Orange oferia la seva infraestructura, el seu saber fer i estaven interessats en el projecte després d'un estudi tecnoeconòmic. De fet, hi vam fer la prova de camp el 20 del mes passat. A ells els interessa perquè fer la instal·lació de cablejat nou, amb un sistema nou, a la ciutat és molt costós i el que volen és que sigui eficient, que no se'ls quedi 'curt' en el futur, que duri tota la vida... La fibra té un ample de banda 10.000 vegades superior al coure per a aquestes distàncies. El SARDANA els donava una solució perquè amb poques fibres que hi hagin pels carrers és poden anar dividint i ramificant-se i arribar a més usuaris, a més distància, amb més ample de banda... I encara que no s'implementi ara perquè ha estat un projecte de recerca però ha acabat amb uns prototips, una demostració... Estem contents perquè a Milà el nostre estand amb la demostració en viu va ser la millor, la més gran i va atreure moltíssima gent, un miler de persones o així.
· Fins a quin punt el SARDANA pot millorar el rendiment? Amb quants usuaris de més podrien comptar les companyies que empressin aquest sistema?
Els desplegaments més nous de fibra òptica que s'estan fent ara arriben a uns 32 usuaris. Nosaltres amb el SARDANA treballem amb 32 longituds d'ona i, per tant, arribem a 1.024. I la part troncal, central, és un anell totalment òptic passiu que ens permet integrar-hi, col·lectar-hi, tot el trànsit de dades que va amunt i avall de les ramificacions. On abans teníem moltes centrals locals secundàries ara es recull d'una manera transparent, òptica i passiva en aquest anell central cap a una única capçalera. Per cada anell de fibra donem servei a 1.000 usuaris i, a més a més, oferim un valor afegit que és la protecció: si aquesta xarxa de fibres es trenca en algun punt, encaminem les longituds d'ona -el canal- per l'altre cantó de l'anell de manera que amb pocs mil·lisegons el trànsit queda restablert i l'usuari no ho nota, o pràcticament no ho nota.
· Per tant, permetríeu que hi hagués un rendiment 32 vegades superior a l'actual.
Sí. Depèn de les distàncies. Les màximes a les quals s'arriba ara amb les xarxes noves de fibra òptica  és de 20 quilòmetres mentre que hem demostrat que el SARDANA, amb les tecnologies d'amplificació òptica amb bombeig remot,  pot arribar a 100 quilòmetres. Això creiem que això pot ser interessant per poder arribar a entorns rurals amb una xarxa que no requereixi infraestructures, armaris de carrer...
· D'on surt la idea d'anomenar el projecte amb el nom SARDANA?
Quan vam fer la proposta fa quatre anys vam estar pensant quin nom li posàvem. Normalment als projectes europeus s'ajunten les sigles d'un nom més llarg. Vam fer una pluja d'idees al grup, amb els meus becaris, i va sortir el nom de SARDANA, ens va agradar moltíssim. El va treure una becària, la Mireia Omella. És un nom una mica arriscat perquè normalment es busquen noms anglesos. Però, a més, ens va molt bé per al projecte perquè la sardana es balla amb forma d'anell i és una dansa oberta, que s'hi pot afegir la gent de forma lliure, pot anar creixent... Vam anar fent paral·lelismes i vam veure que encaixava molt bé.
· El nom ha sorprès en les cites internacionals en què heu participat?
Fa tres anys que ens movem per tot el món, amb articles tècnics, congressos, treballs, patents... I sí, vas parlant amb la gent i els sorprèn una mica però els sona bé i ho pronuncien a l'anglesa. Els expliques què és la sardana, els ensenyes una foto, un vídeo de Youtube... i els fa gràcia. A més, no té cap traducció en cap idioma. Ara bé, si vas a Madrid o quan vas per Espanya a vegades n'hi ha alguns als quals potser no els fa tanta gràcia. Normalment, però, ha tingut molt bona acceptació.

Es mor el músic Miquel Tudela

El cofundador de la Cobla Ciutat de Girona serà enterrat demà
El compositor Miquel Tudela ha mort aquest dimecres, a l'edat de 83 anys. La sala de vetlla s'ha instal·lat al tanatori Mèmora de Sant Hilari Sacalm. La cerimònia per la seva defunció serà demà, a les quatre de la tarda, a l'església cristiana de la població de la Selva.

Va nàixer l'any 1927 a Benigànim, a la comarca de la Vall d'Albaida, però de jove es va traslladar a Sant Hilari Sacalm, a la comarca de la Selva. Va ser fiscornaire de les cobles Casablanca de Girona, Vidrerenca, Pizarro, Maravella, La Principal de Girona o Caravana. El 1975 va ser cofundador de la Cobla Ciutat de Girona. Es va retirar com a instrumentista a la Genisenca, després de passar per la cobla Costa Brava.
Com a compositor ha escrit desenes de sardanes de tall popular i de plaça. La seua composició 'Marinera i sardanista' s'ha classificat per a les semifinals del certamen de votació popular 'La Sardana de l'Any'. El 2007 va escriure 'Ofrena als Mossos' perquè el cos policial la pogués emprar per desfilar.

 

Organitzen un homenatge a Josep Gispert

Després que la darrera actuació del tenorista Josep Gispert el passat diumenge a Banyuls de la Marenda fos concebuda com un homenatge, la cobla-orquestra La Principal de la Bisbal vol reunir músics, amistats i seguidors del músic el proper 26 de març per tal de reconèixer la seva carrera interpretativa. Això arriba arran de la decisió de retirar-se, amb 61 anys, com a instrumentista després de quatre dècades.
La formació musical ha obert la cita a tots aquells que han seguit la trajectòria de qui més temps ha estat part de La Principal de la Bisbal, ocupant 28 anys la cadira de primer tenora que anteriorment ja havien ocupat instrumentistes tan rellevants com Ricard Viladesau, Albert Martí o Josep Coll i Ligora. La cita serà el dissabte 26 de març, a partir de dos quarts d'una del migdia, en un restaurant de Cantallops (Empordà).
Josep Gispert serà substituït per un deixeble seu, Ferran Miàs.
"Volem donar-li les gràcies per les actuacions memorables"
"Tots els companys i amics li desitgem molta sort en aquesta nova etapa lluny dels escenaris", diu la cobla en una carta d'invitació. I afegeix: "És per això que volem celebrar-ho tots plegats, donant-li les gràcies per tots aquests anys plens d'actuacions memorables i bona amistat". [Us adjuntem la carta d'invitació]

[Josep Gispert. /
Foto: Cobla La Principal de la Bisbal]


· Notícies relacionades:
El tenorista Josep Gispert, homenatjat a Banyuls (13/02/2011)
El relleu [Fotonotícia] (18/10/2010)
"Ara el jovent puja molt ben preparat" [Entrevista a Gispert] (09/09/2010)
El tenorista de La Principal de la Bisbal Josep Gispert es jubila (09/09/2010)

dimarts, 15 de febrer del 2011

"Els polítics s’avergonyeixen de la sardana"

L'artesà de tenores i tibles Miquel Puigdellívol proposa, en una entrevista a Pàgina 0, que la Generalitat de Catalunya creï un museu d'instruments catalans
El mestre-artesà Miquel Puigdellívol asevera que "els polítics s’avergonyeixen de la sardana i de la seva música popular. A no ser, és clar, que hi hagi un acte electoral de caire més catalanista". En una entrevista amb Marc Santín i publicada a Pàgina 0, el constructor de tenores i tibles mataroní creu que els dirigents polítics "s'haurien d'adonar promovent la sardana també es poden obtenir molts beneficis",  posa per exemple "el museu d’Stradivarius, a Cremona, té infinitat d’al·licients per els milers de visitants que té cada any" i proposa que "aquí es podria fer quelcom similar: la Generalitat guanyaria diners i es potenciaria la música popular catalana".

[Foto: Fragment de l'entrevista publicada a 'Pàgina0']

dilluns, 14 de febrer del 2011

'Més Garreta, sisplau, més Garreta!'

Treuen a la venda la compilació d'una seixantena de partitures de sardanes de Juli Garreta
L'editorial Tritó treu a la venda la recopilació de 62 sardanes del compositor Juli Garreta i que ha estat encarregada a Bernat Castillejo i Anna Costal com a part de l'obra completa que edita la Diputació de Girona dins de la col·lecció 'Mestres gironins', en què també s'hi inclou les composicions simfòniques o a la música de cambra de l'autor guixolenc. 
Castillejo i Costal han repartit el treball de sardanes en sis volums, el tercer dels quals sortirà properament a la venda. El primer, amb 19 sardanes, és del període comprès entre el 1897 i el 1902 mentre que el segon, amb 8 sardanes, i el tercer, amb 10, van del 1902 al 1904. Aquestes són les sardanes "més desconegudes del compositor", segons ha explicat Anna Costal a CREUANT.
Garreta, que va viure entre el 1875 i el 1925, és un dels referents en la composició de sardanes. S'atribueix al compositor rus Ígor Stravinski l'exclamació: "Més Garreta, sisplau, més Garreta!", que hauria pronunciat en una visita a Barcelona després d'haver descobert la sonoritat d'una sardana seva.

Les ballades de sardanes, punt de trobada de 'singles'

La creixent diversitat de plataformes d'Internet pensades per esdevenir un punt de relació entre 'singles' -terme en anglès emprat per designar els solters- compten amb diversos anuncis per trobar-se en activitats com ara en ballades o cursos de sardanes, com és el cas de 'Singlesbarcelona', 'Singlestarragona' o 'Kefem'. En podeu trobar alguns exemples aquí, aquí, aquí, aquí o aquí.

[Foto publicada per l'usuària Isabel a la plataforma 'Singlesbarcelona.es']

La Diputació de Girona renuncia a 'La sardana a l'escola'

El vicepresident de Cultura va notificar-ho per carta el 3 de febrer
La Diputació de Girona renuncia "a tirar endavant" la campanya pedagògica 'La sardana a l'escola' perquè "encara no hem rebut cap garantia formal de continuïtat en el suport del programa" per enguany per part de la Generalitat de Catalunya, segons una carta a la qual avui ha tingut accés CREUANT. L'escrit, datat el 3 de febrer, és signat pel vicepresident responsable de l'àrea de Cultura, Roger Zamorano, i va ser enviat a l'associació La Talaia, responsable de l'execució del programa.
Zamorano afirma en l'escrit que "un projecte d'aquesta envergadura no és viable sense la col·laboració d'una de les dues administracions que l'han impulsat". El també batlle d'Arbúcies (Selva) espera que "la propera tardor es pugui reprendre altra vegada l'esmentada activitat" i valora que "per a la Diputació de Girona té un gran interès educatiu i cultural". La carta finalitza amb l'agraïment per "la col·laboració entusiasta" dels centres educatius de la demarcació amb el programa.
Resposta de quinze monitors
Tal com va informar dissabte CREUANT, quinze monitors de 'La sardana a l'escola' han signat una carta amb data del 10 de febrer dirigida al vicepresident de Cultura de l'organisme provincial. A la missiva s'hi demana, entre altres coses, que no s'anul·li la campanya i que si només hi intervé la Diputació de Girona es reduexi el seu abast perquè "tots sabem per experiència que les activitats que se deixen de fer difícilment es tornen a posar en marxa".

· Notícies relacionades (de més recents a més antigues):
- Zamorano: "Encara som a temps de mantenir 'La sardana a l'escola'" (21/02/2011)
- El Departament de Cultura afirma que manté el programa 'La sardana a l'escola' (21/02/2011)
- Strubell (SI): "Seria un error i un pas enrere" eliminar 'La sardana a l'escola' (21/02/2011)
- 'La sardana a l'escola', en perill (12/02/2011)

diumenge, 13 de febrer del 2011

El tenorista Josep Gispert, homenatjat a Banyuls

La vila de Banyuls de la Marenda, a la comarca del Rosselló, homenatja durant el dia d'avui a l'actual primer tenora de la Cobla La Principal de la Bisbal, Josep Gispert. L'empordanès es retirarà com a instrumentista després de Carnestoltes. Durant l'acte s'estrenarà la sardana 'Quan arriba el coratge', escrita per Luc Vizentini.
El Foment de la Sardana de Banyuls de la Marenda ha organitzat per avui un acte que suposa el final de la carrera del tenorista Josep Gispert després de més de quatre dècades de trajectòria. La trobada, amb concert al matí i dinar popular, ha esdevingut un homenatge a qui és un dels instrumentistes de tenora més destacats de la seva generació. El punt fort de la jornada serà aquesta tarda, a partir de dos quarts de quatre de la tarda, amb la ballada de sardanes.
El flabiolaire Luc Vizentini, de 21 anys, veurà complert un somni: l'estrena de la seva sardana 'Quan arriba el coratge' per part de la Cobla La Principal de la Bisbal en un acte emotiu.


[Josep Gispert. /
Foto: Cobla La Principal de la Bisbal]


· Notícies relacionades:
El relleu [Fotonotícia] (18/10/2010)
"Ara el jovent puja molt ben preparat" [Entrevista a Gispert] (09/09/2010)
El tenorista de La Principal de la Bisbal Josep Gispert es jubila (09/09/2010)

dissabte, 12 de febrer del 2011

'La sardana a l'escola', en perill

Quinze monitors envien una carta al vicepresident de Cultura de la Diputació de Girona
El programa d'ensenyament 'La sardana a l'escola' de la demarcació de Girona podria no repetir-se aquest curs, segons els temors de quinze monitors que han fet arribar aquesta setmana una carta al vicepresident quart de la Diputació de Girona i responsable de l'àrea de Cultura, Roger Zamorano (ERC-AM), per evitar la "desaparició de la campanya". El motiu seria la no confirmació de la subvenció per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ja que el programa, amb una dècada d'història, és impulsat per les dues administracions públiques.
En la missiva, a la qual ha tingut accés CREUANT, s'hi afirma que la "decisió ens ha agafat totalment desprevinguts i ens ha causat una sorpresa molt desagradable" i "sense una explicació massa convincent". Els monitors expliquen que se'n van assabentar a través dels propis col·legis que hi participen. La cancel·lació, però, encara no ha estat confirmada a aquest noticiari per cap de les dues institucions. De fet, la Diputació de Girona manté a la seva pàgina web el programa d'ensenyament entre els serveis que ofereix.
La quinzena d'animadors sotasignants consideren que, en cas que la Generalitat de Catalunya no hi participi econòmicament, "no cal anul·lar tota la campanya, potser cal reduir-la". "Suposem que ja hi ha un pressupost aprovat [per part de la Diputació de Girona] per a la campanya. Doncs, apliquem-lo i arribem fins on puguem", afegeixen. I recorden que "la majoria d'anys [els monitors] hem esperat pacientment molts mesos per rebre les retribucions i, malgrat això, mantenim la il·lusió d’anar a les escoles".
Campanya reconeguda
Els quaderns didàctics del programa 'La sardana a l'escola', elaborats per Quim Massa i Mireia Bosch i Xavier Colon, han rebut el guardó a les Inciatives Pedagògiques dels Premis Dia de la Sardana de l’Obra del Ballet Popular (reconeixement que actualment porta el nom de Premis Sardana i que atorga la Federació Sardanista de Catalunya en nom de l'OBP).
El curs passat van participar en la campanya 10.764 nens i nenes de 118 escoles, segons va informar el Diari de Girona.

· Notícies relacionades (de més recents a més antigues):

divendres, 11 de febrer del 2011

L'ofici de músic de cobla explicat al Museu de la Mediterrània

Els músics Martí Camós, Francesc Cassú, Anna Costal, Antoni Mas i Jordi Molina, tots ells vinculats amb la cobla, expliquen aquest vespre la seva feina en una taula rodona organitzada pel Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. L'acte, que condueix l'escriptor i comunicador Jordi Lara, és titulat 'Fer de músic' i s'ha perparat per tractar sobre el passat, el present i el futur de l'ofici.
Audiovisual sobre la memòria oral
El Museu de la Mediterrània acollirà dissabte 19, a les sis de la tarda, la presentació d'un audiovisual coordinat per Jordi Molina i Eva Ramió, responsable del Centre de Documentació del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, en què s'ha recuperat la memòria oral de vuit músics de cobla-orquestra.


[Foto: Museu de la Mediterrània]

dimecres, 9 de febrer del 2011

El conservatori de Barcelona recorda Taverna-Bech

Un concert, en què participarà la cobla del centre, repassarà part de l'obra del compositor mort l'any passat
El Conservatori Municipal de Música de Barcelona (CMMB) ha organitzat per a aquest vespre un concert titulat 'A l'entorn de Francesc Taverna-Bech', que rememorarà la figura del compositor i crític musical mort el 2010. S'hi podran escoltar una obra per a cobla, per a guitarra, per a violoncel i piano o per a soprano i piano.
Jordi Figaró serà l'encarregat de dirigir els tres moviments de la composició 'Rondalles', amb què s'acabarà l'actuació i que serà interpretada per la cobla del conservatori barceloní. L'homenatge s'emmarca en el cicle 'Dijous concert'.
El barceloní Taverna-Bech, nascut el 1932, havia estat president de l'Associació Catalana de Compositors.

[Foto: CMMB]

· Article de Jordi Maluquer sobre la mort de Taverna-Bech, publicada al diari El Punt.
· Article de la revista digital 'Sul Ponticello' sobre la mort de Taverna-Bech [en castellà].

Podem anar pel món, anem-hi! [Opinió]

La internacionalització és un dels eixos que més repeteix el nou Departament de Cultura del govern de la Generalitat de Catalunya. Caldrà veure en quina línia ho porta a terme la conselleria de Ferran Mascarell. I com s'aplica amb la sardana i la cobla i amb la cultura popular. Sóc dels que pensa que una bona internacionalització ens beneficia en tres sentits: millora l'autoestima, es generen unes complicitats amb altres nacions que, més enllà dels tòpics no sempre complerts, han de portar a punts de col·laboració i ens dóna a conèixer com a país.

En l'imaginari popular el jazz ja no és només de Nova Orleans ni tan sols dels Estats Units d'Amèrica. S'ha internacionalitzat. Algú dirà que ja va nàixer amb les característiques perquè ho fos per la barreja entre els estils dels esclaus africans amb els dels colons europeus en un tercer continent que els acollia -per força, és clar.
No seria gaire atrevit de dir que la sardana és jazz i que l'Empordà és Nova Orleans. De diferències i de distàncies, les que es vulguin. Però hi ha elements en comú. Els dos gèneres musicals són fruit de la unió de sons. La sardana per molt tancada que la pintin alguns sempre ha estat bevent d'altres brolls, del salat Mediterrani però també de les òperes, les sarsules, els ballables... i, darrerament, de nous estils com, només per exemple, el propi jazz. La pròpia cobla, amb l'estructura i els instruments com ens ha arribat fins ara, no té més de dos segles. La dansa de la sardana també ha variat. I, això, en el món en què vivim és important de recordar-ho: som fruit de la barreja, la barreja ens ha fet el que som.

Hem estat intel·ligents: assumim dels altres, estem oberts a noves perspectives sense deixar de ser nosaltres, i així ha de continuar sent per no estancar la creació. No ho n'hem estat tant, de llestos, a l'hora de mostrar-ho i de mostrar-nos.
Internacionalitzar no és fer un minut o dos de demostració en un lloc que quedi bonic fer la foto i que quan es tanqui l'obturador de la càmera tothom torni a fer turisme. Internacionalitzar implica, de per si, una relació o fer mútuament alguna cosa entre agents de, com a mínim, dues nacions diferents. N'hi ha que només fan el primer i reben tot tipus d'atencions amb una tasca buida però, per sort, també n'hi ha que fan la segona opció.

Mentrestant, tenim els dirigents federatius del sardanisme organitzats obcecats en veure la declaració governamental de la sardana com a 'dansa nacional' sense gaires més objectius definits i ignorant que la sardana no és només una dansa -ni tampoc és només música ni tampoc és només dansa i música-, ignorant la diversitat interna del país i que la nació -amb el nom que sigui- per alguns que com jo va des del pla de Menorques (Baix Cinca), fins a la penísula de la Mola, a Menorca, i des d'Òpol i Perellós (Rosselló) fins a Guardamar (Baix Segura).
I si n'hi ha que volen la sardana com a 'dansa nacional', sisplau, no cal que argumentin que ja ho deia Josep Pella i Forgas perquè el 1883 la sardana feia no-res que havia sortit de l'Empordà.

En matèria d'internacionalització, sóc dels que pensa que cal ser el jazz. I és que si féssim un anàlisi DAFO -buscant les debilitats, les amenaces, les fortaleses i oportunitats- veuríem, de ben segur, que tenim un potencial que molts no s'imaginen -ni dins del sector- i que només falta ficar-s'hi. D'experiències se n'ha fet i han generat experiències ben positives, només cal preguntar-ho als que n'han estat protagonistes.
És cert que la internacionalització no és l'única via per on hem d'actuar perquè va de la mà del treball per donar a la sardana i la cobla un valor i un sentit actual. Fent-nos hereus del noucentisme, sí, però amb també amb prou maduresa com per no restar-hi lligats i actuar conscients que som al 2011. Seguint el rastre que estan deixant algunes grans cobles que estan fent una ingent feina en aquest sentit.
Cal anar pel món -i per casa- amb amb autoestima -sense supèrbia- i amb una mentalitat oberta per veure-hi més enllà del propi melic, fent-nos sabedors de la diversitat del propi país i d'arreu.

[Foto: NASA]