dimarts, 30 de març del 2010

El déu Esculapi rebrà la Flama de la Sardana

Els actes de la Ciutat Pubilla de la Sardana 2010 començaran al jaciment d'Empúries
L'estàtua del déu Esculapi rebrà la Flama de la Sardana el 24 d'abril amb motiu de la proclamació de l'Escala com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2010.
L'Àgora de la ciutat grega del jaciment arqueològic d'Empúries, al terme del municipi empordanès, acollirà l'acte d'arribada de la Flama de la Sardana, que es desplaçarà per mar des de Mataró, Ciutat Pubilla de la Sardana 2009. Al mateix lloc hi haurà l'ofrena de quatre elements de la natura.
La figura d'Esculapi -Asclepi per als grecs- té més de 2.200 anys d'antiguitat i és considerada una de les principals obres clàssiques del Mediterrani occidental. L'estàtua que representa el déu de la medicina va ser trobada el 25 d'octubre de 1909 a Empúries.
L'ajuntament de l'Escala va anunciar dilluns el programa del cap de setmana en què la població serà nomenada com a cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana. L'acte principal tindrà lloc dissabte 24 d'abril, durant el qual es presentarà un disc compacte amb sardanes d'estrena per a la commemoració. També s'homenatjarà el poeta Joan Maragall.
Els missatges al món sardanista aniran a càrrec de les actrius Vicky Peña i Carme Callol i el cantautor Josep Tero.

[Fotos: Tots els drets reservats
per Sergi Corral Buela]

La Biblioteca de Catalunya inclou la sardana a la Diada de Sant Jordi

La Biblioteca de Catalunya ha anunciat que incorporarà una mostra de documents relatius a la sardana en el programa d'actes de la Diada de Sant Jordi, que també inclourà una actuació amb un piano que va pertànyer al músic lleidatà Enric Granados.
El centre de recull bibliogràfic del Principat farà una jornada de portes obertes durant tot el dia. El públic podrà apreciar les instal·lacions, que es troben al conjunt gòtic de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, una illa de cases que també acull l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
L'exposició dedicada a la sardana s'instal·larà a l'Espai Zero. Per a la Diada també s'estan organitzant una mostra de publicacions de Joan Maragall, amb motiu de l'any dedicat al poeta.
El 23 d'abril també s'inaugurarà l'activitat Llegim al jardí, que permetrà el préstec d'alguns documents per consultar-los als jardins de l'equipament.
Entre les activitats especials hi haurà un recull d'edicions relatives al Barça i de publicacions dels darrers cent anys o un audiovisual sobre la Biblioteca de Catalunya.

La Principal de Cassà retorna pel seu centenari

La cobla La Principal de Cassà va celebrar dissabte el seu segle d'història, reprenent aquest nom històric després d'anys d'emprar la denominació Selvamar. Ho va fer amb una audició just el dia en què la formació va fer la seua primera actuació fa cent anys.
Entre les accions destacades de La Principal de Cassà hi ha la de ser considerada la primera cobla en tocar una sardana per la ràdio, que curiosament va ser en directe per a Ràdio Madrid. També va ser l'encarregada d'estrenar la coneguda sardana 'El cavaller enamorat', de Joan Manén.
El centenari arriba just l'any en què s'ha anunciat que es planificarà un museu dedicat a la cobla a Cassà de la Selva.

El jovent fa cap a Juneda

Més de setanta joves ponentins van gaudir dissabte de la seua Trobada
Una setantena de nens i joves de Ponent es van trobar dissabte passat al primer Aplec de Primavera de Juneda organitzat per l'agrupació sardanista local, que es va aprofitar com a Trobada de Colles Joves de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL).
Els iniciats a la sardana van estar acompanyats pels monitors de cursos del programa 'Saltem i Ballem', de les colles de competició i d'entitats sardanistes, que van preparar activitats per a l'ocasió.
Les audicions de sardanes per part de la Cobla Juvenil 'Lo Castell' de Bellpuig van acabar d'animar la tarda i la nit.
El sopar popular va comptar amb un centenar i mig de comensals.
L'acte va ser organitzat per l'Agrupació Sardanista de Juneda i l'ACTL amb el suport del consistori municipal, de l'IEI, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat.

dimecres, 24 de març del 2010

Albert Guinovart tocarà amb la Ciutat de Girona

Albert Guinovart i la Cobla Ciutat de Girona interpretaran dissabte dos obres del pianista conjuntament: Concert per a piano i cobla sobre temes de Mar i Cel i Rapsòdia sobre temes de la Patum per a piano, cobla i percussió durant la segona part d'una actuació que tindrà lloc a partir de les set de la tarda a la sala simfònica de l'Auditori de Girona.

Abans, però, el conjunt instrumental executarà durant la primera part les sardanes La vaca cega, d'Antoni Juncà; A en Pau Casals, de Juli Garreta; Lluna plena, d'Eduard Toldrà, i Lluny, d'Enric Casals. Abans del recès també seran tocades Cavalleresca, de Joaquim Serra, i Matinada, de Jordi Molina.

Guinovart és conegut per la seua faceta com a pianista i com a compositor de les sintonies de sèries televisives com Nissaga de poder, Laberint d'ombres, Mirall trencat o El cor de la ciutat. La seua música també ha sonat en musicals com Mar i Cel o en obres teatrals com Forasters o A la Toscana. També ha fet música per a altres produccions audiovisuals com el documental Els nens de Rússia o la pel·lícula El Coronel Macià.

El concert, que serà dirigit per Marcel Sabaté, tancarà el cicle de cobla de l'Auditori de Girona, en el marc del qual 
la Cobla Ciutat de Girona va celebrar els seus 35 anys el passat 20 de febrer.


Els Premis Ràdio Associació seran animats per la Cobla Contemporània

El conjunt actuarà a la gala de lliurament que tindrà lloc aquest dijous
La Cobla Contemporània portarà el seu Sardaxou a l'acte d'entrega dels desens Premis Ràdio Associació, que tindrà lloc dijous a l'Auditori AXA de Barcelona. Els guardons, anunciats dimarts, seran lliurats per Josep Cuní, Jordi Basté, Manel Fuentes, Albert Om i Josep Maria Bachs.

Jordi Margarit, president del consell rector de Ràdio Associació de Catalunya,  ha manifestat que la gala de lliurament d'enguany "serà especial i singular". Ho va dir dimarts durant la roda de premsa en què es van donar a conèixer els guanyadors.
Quan faltaven pocs minuts per a la mitjanit, la Cobla Contemporània ha anunciat que animaria l'acte. I, segons han avançat, ho farà amb una mostra dels seus espectacles Films i Stius, tots dos part de la línia d'animació Sardaxou.

El programa Eduqueu les criatures de Catalunya Ràdio, dirigit i presentat per Carles Capdevila, s'ha endut el premi al millor programa de ràdio mentre que el periodista esportiu Joan Maria Pou ha estat valorat com el millor professional. El Guardó 1924, dedicat a l'àmbit audiovisual, ha recaigut al programa Afers exteriors, emès per TV3 i dirigit i presentat per Miquel Calçada. El millor programa de ràdio local ha estat per El club de les oportunitats, de Ràdio Bonmatí. El premi a la innovació ha estat pel desè aniversari de RAC1, una emissora que cogestiona Ràdio Associació de Catalunya juntament amb Grupo Godó fruit dels seus orígens.

La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió sense fronteres, Jordi Estadella, Pepa Palau i la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) rebran una menció d'honor.

[Moment d'una actuació de la Cobla Contemporània/
Foto: Albert Font-Tarrés]



FE D'ERRORS:
Per equivocació, constava que la gala seria avui, dimecres 24, quan en realitat serà demà, dijous 25.
Disculpeu.

dimarts, 23 de març del 2010

Kaulakau torna de la seua gira per Amèrica

El grup de jazz-folk català Kaulakau, del qual forma part el tenora Jordi Molina, ha tornat de la seua gira per Mèxic i Guatemala. Entre l'1 i el 17 de març el quartet ha participat en festivals com el de Jazz de Guatemala, Eurojazz de Mèxic, Internacional de Tehuacán i a l'Europa en Cuernavaca.
A més de Molina, Kaulakau és format per Marc Egea (viola de roda), Franco Molinari (contrabaix) i Enric Canada (percussió).

· Notícia relacionada:
Un conjunt amb tenora inaugura l'Eurojazz de Mèxic (10/03/2010)

 · Video amb fragments de l'actuació de Kaulakau al Festival Internacional de Tehuacán:

Un concert clou avui la segona trobada de fiscorns

Una quinzena d'intèrprets de l'instrument de vent-metall que hi han participat oferiran un concert aquesta tarda

La 2a Trobada de Fiscorns organitzada per l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i el Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona (CMG) es tancarà avui en un concert al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), que començarà a les set de la tarda.
Durant l'audició, que és inclosa al programa del Festival Tradicionàrius, s'estrenarà Fiscornades, de Jordi Grisó.

La trobada ha comptat amb quatre sessions dedicades a l'escalfament, la tècnica i el treball de cambra [alguns dels exercicis fets aquí, aquí, aquí, aquí i aquí]
Destinada a estudiants dels dos centres, i oberta a altres estudiants i professionals interessats, l'edició d'enguany ha tingut lloc els dies 2 i 16 de març, a Girona, i el 9 de març i avui, a Barcelona.

Els fiscornaires Pep Moliner, cap del departament de Música Tradicional de l'Esmuc, i Jordi Estartus, professor del conservatori gironí, han estat els responsables de la trobada.

[Foto: Pep Moliner/
Moment de la 1a trobada de fiscorns, l'any passat]

Presenten la sardana a l'Índia

La compositora Montserrat Pujolar va fer una conferència diumenge 14 a la seu de l'Instituto Cervantes de Nova Delhi per donar a conèixer la sardana. Més de 50 persones van poder seguir les explicacions de Pujolar, que va mostrar algunes fotos i audiovisuals.
Els assistents també van poder escoltar algunes de les sardanes de la compositora ripollesa, tal com va avançar el Diari de Girona i han confirmat a CREUANT Pujolar i fonts oficials del centre dependent del govern espanyol per a la promoció de l'aprenentatge del castellà.

dilluns, 22 de març del 2010

"No sols de sardana viu el país"

L'impulsor del Festival Tradicionàrius, Jordi Fàbregas, afirma al diari Avui que "no sols de sardana viu el país", en referència a l'oferta de cultura popular del certamen.

La Cobla Mediterrània va actuar el passat 27 de febrer al festival amb un programa triat per Jordi Roura, cofundador del grup d'animació infantil 'Ara va de bo'.

Publicaran un recull de poesies de Joan Maragall

Per a l'abril s'espera una recopilació de l'autor del poema
La sardana
, aprofitant l'Any Maragall

Edicions Bromera presentarà properament el llibre Poemes i Elogis, que recull més d'una trentena de poesies de Joan Maragall escollides per Pere Calonge. Entre els poemes seleccionats hi ha La sardana. La compilació s'espera que arribi a les llibreries d'aquí a un parell o tres de setmanes, segons fonts de l'editorial consultades per CREUANT.

La publicació s'editarà dins de la col·lecció Els nostres autors de l'empresa amb seu a Alzira (Ribera Alta). La recopilació comptarà amb obres dels poemaris Poesies (1895), Visions&cants (1900), Les disperses (1904) o Seqüències (1911).
Malgrat que encara no es pot comprar ja es troba anunciat en algunes distribuïdores i llibreries [aquí, aquí, aquí, aquí o aquí].

Maragall, unit a la sardana
L'autor és ben conegut pel públic sardanista. A més la poesia La sardana, va ser autor de la lletra de L'Empordà o de Per tu ploro, entre altres poemes musicats en peces d'aquest gènere musical.

Any Maragall

Familiars del padrí de l'expresident Pasqual Maragall i d'Ernest Maragall, actual conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, han promogut l'Any Maragall. A la commemoració s'hi uniran diverses activitats al llarg del 2010, quan fa 150 anys del naixement del poeta, fins el 2011, quan es recordarà el centenari de la seua mort.

[Imatge: Portada que tindrà el recull]

diumenge, 21 de març del 2010

Més de 300 actes per a la primavera

L'estació que va començar ahir té 310 activitats sardanistes programadesLa primavera, que va començar ahir quan passaven dos minuts de dos quarts de set de la tarda, compta amb un mínim de 310 actes, segons les dades recollides per la Federació Sardanista de Catalunya (FSC).

Abans que arribi l'estiu, el 21 de juny quan faltin dos minuts per dos quarts de dos del migdia, s'espera que hi hagin hagut 177 ballades, 92 aplecs, 30 concerts i 11 concursos.

Seixanta anys de l'Organització Meteorològica Mundial amb el repte del canvi climàtic
El proper dimarts se celebrarà, un any més, el Dia Meteorològic Mundial que enguany es dedicarà als 60 anys de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). L'organisme especialitzat de les Nacions Unides cedirà el protagonisme de la jornada a les consideracions sobre el canvi climàtic que oferiran Osvaldo F. Canziani i Walter R. Stahel.


[Imatge: cartell commemoratiu del seixantè aniversari de l'OMM]

dissabte, 20 de març del 2010

La Cobla Vila d'Olesa repassarà la història del gènere musical

El repertori del concert de diumenge ha estat escollit per la musicòloga Anna Costal, tenora de la formació
La Cobla Vila d'Olesa oferirà demà, diumenge, una actuació que porta per títol 'Concert de sardanes oblidades d'autors populars'. L'audició, que tindrà lloc a partir de dos quarts de set de la tarda a la Casa de Cultura d'Olesa de Montserrat, farà un repàs per la història de la música dedicada a la cobla amb un repertori conformat per la musicòloga Anna Costal.

Costal, qui està preparant la seua tesi doctoral al voltant de la figura de Pep Ventura i la seua música, és tenora titular de la Cobla Vila d'Olesa. La figuerenca serà l'encarregada de presentar les obres i de comentar el seu context històric.

El repertori tindrà una primera part de sardanes oblidades i que començarà amb dos composicions de Pep Ventura: Sardana de la sonàmbula i Cants del dia. El programa continuarà amb La mel, de Josep Blanch Reynalt. Abans de la mitja part el conjunt del Baix Llobregat interpretarà dos sardanes de Juli Garreta: La llumenera i La mimada.
La reina de les flors, de Joaquim Serra, reprendrà el concert amb un segon temps dedicat a sardanes populars. Tindran el seu lloc Toc d'oració i Cant dels occells, unes obres de Pep Ventura que donaran pas a La pedregada, de Garreta. D'aquest últim autor també serà la sardana que clourà el concert: Juny.


[Foto: Extreta del bloc de la Cobla Vila d'Olesa /
Costal (primera per la dreta, asseguda) juntament amb els seus companys de formació.

divendres, 19 de març del 2010

Mataró s'acomiada del seu pubillatge

La Ciutat Pubilla de la Sardana 2009 programa una desena d'activitats abans de passar el relleu a l'EscalaAbans que l'Escala sigui declarada Ciutat Pubilla de la Sardana 2010, la seva pedecessora, Mataró, ha organitzat una desena d'activitats per acomiadar-se del seu pubillatge. L'últim tram d'actes començarà demà amb el concert de la Cobla Simfònica de Catalunya i acabarà el 24 d'abril amb l'entrega de la flama a l'Escala.

Del programa destaquen l'actuació de demà al Foment Mataroní o la xerrada i col·loqui amb Miquel Puigdellívol, constructor artesà d'instruments com la tenora o el tible. Puigdellívol comptarà amb l'acompanyament musical d'Enric Ortí, tenora de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, en l'acte que tindrà lloc a les set de la tarda del 8 d'abril, a la sala d'exposicions de Caixa Laietana. Aquest mateix espai acollirà, entre el 31 de març i el 30 de maig, la mostra La Sardana fa festa. Dels orígens de la cobla al pubillatge de Mataró.

Ballen sardanes en una activitat intergeneracional

El grup de joves Mikawelé, del club d'esplai i treball comunitari Diversitat Lúdica de Sant Feliu de Llobregat, va compartir la tarda de dissabte passat amb membres del Casal d'Avis de Sant Feliu. Entre les activitats que van fer conjuntament van ballar sardanes.

Mikawelé, format per joves d'entre 10 i 15 anys, va participar d'aquesta activitat com a part d'un projecte anual en què visiten diferents equipaments destinats a col·lectius en risc d'exclusió social de la població.

"S'ho van passar 'pipa'", explica a CREUANT una de les responsables de Diversitat Lúdica. Durant la tarda "van compartir experiències i històries i uns i altres van poder explicar-se i conèixer com viuen".

Diversitat Lúdica és una entitat adherida a la Federació Catalana de l'Esplai que compta amb 4 grups de nens repartits segons les edats i que porten el nom de jocs de diferents punts del món. La franja de nens més grans està repartida entre els grups Mikado (amb joves d'entre 10 i 12 anys) i Awelé (fins als 15 anys), tot i així quan fan activitats conjuntes assumeixen el nom de Mikawelé.

[Foto: Extreta de Diversitat Lúdica]

Edmon Colomer: "El treball d'una orquestra i el d'una cobla ha de ser el mateix, i l'és"

EDMON COLOMER / Director d'orquestra

ALBERT FONT-TARRÉS
Aquest reputat director assumirà dissabte un nou repte: portar la batuta d'una cobla per primer cop. Serà la Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Això arriba després de desplegar una activitat en la direcció orquestral que va portar el ministeri francès de Cultura a distingir-lo com a Chevalier dans l’ordre des palmes académiques l'any 2002. Des de viure els inicis de la Joven Orquestra Nacional de España fins ser el director titular de l'Orchestre de Picardie. Ha estat el director titular i artístic de la Simfònica del Vallès i de la Simfònica de Balears. Ha dirigit per diferents punts del món fins ser director titular i artístic de la coreana Daejeon Philharmornic Orchestra. El passat 4 de febrer el consell d'administració de l'Orquestra Filarmónica de Málaga va acordar per unanimitat de nomenar-lo director titular i artístic de la formació.

· Fins ara no havieu dirigit una cobla. Com va sortir la idea de fer-ho ara?

És una possibilitat que estava oberta des de feia anys però que per raons de calendari i per la meva vinculació plena al món simfònic no havia sorgit l'oportunitat. Ha sorgit aquest any, per sort. Penso que és una bona incorporació a la meva vida professional com també em sento privilegiat d'incorporar-me jo mateix al món de la cobla, encara que és un món que portem dins tots els catalans i que forma part de la nostra tradició, de la nostra cultura i del nostre sentir. L'experiència en aquest cas és professional, artística i com a tal és una primera experiència.
· Heu dit algun cop que "el director ha de ser exigit i, paral·lelament, el músic també s'ha de sentir exigit". Amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona això és possible?
Amb la Cobla Sant Jordi ens trobem davant d'una cobla, que és com un grup de cambra on cada músic és alhora protagonista. Per tant, el director és un element més que ajuda una mica a organitzar el treball però jo crec que és la suma d'individualitats el que fa possible el resultat. Per tant, el director és un de més. Exigir sí però, és clar, el director també se sent exigit pels mateixos músics que, alhora, són protagonistes de les obres que toquem.
· Per un concert com el de dissabte quants assajos farien falta?
Amb músics bons com són els de la Cobla Sant Jordi, bons professionals, no fa falta molt de temps. Hi hem dedicat quatre assaigs més una prova acústica al mateix Palau abans del concert i penso que són suficients. Els hem aprofitat, els estem aprofitant a fons i els estem gaudint també. És a dir, que ja podríem fer el concert ara, pràcticament. Tot té la seva dinàmica i dissabte estarem a punt i amb moltes ganes.
· També heu dit que "l'orquestra necessita, davant de tot, trobar una identitat". Creieu que la Sant Jordi ho ha aconseguit, es troba en procés o li falta molt encara?
Absolutament, crec que la Sant Jordi té una identitat. La identitat que ells s'han anat forjant a través d'un treball ben fet, rigurós i també il·lusionat perquè penso que el factor entusiasme i l'actitud positiva de cada músic hi compta. Però també és veritat que han tingut uns directors magnífics. Va ser creada per Jordi León, que és un dels músics més important que tenim a Catalunya, sobretot, en el vessant de música popular i de música per a cobla. Després el director titular que han tingut fins ara, en Xavier Pagès, també ha fet una feina magnífica. Ell mateix és compositor i és un músic molt competent i molt ben preparat. O sigui que la cobla ha estat en bones mans i, per tant, tinc el privilegi de gaudir-ne i potenciar el treball que ja s'ha fet.
· Estrenareu una obra de Jesús Rodríguez Picó, Danses d'Armilla. Què hi podrà trobar el públic amb aquesta obra?Per un compositor viu és difícil de trobar el material idiomàtic que coincideixi amb la dinàmica, la tímbrica dels instruments de la cobla. Jesús Rodríguez Picó, que porta ja una trajectòria important dins de la seva vida compositiva, es troba per primera vegada davant de la cobla i penso que l'obra molt atractiva. És una obra que no oblida que la cobla té una tradició i, per tant, elements d'aquesta tradició els incorpora com ara referències molt clares, molt explícites de la música popular catalana com un llenguatge politonal que la fa d'avui, que la sentim una obra genuïna, una obra singular, una obra que no té comparació... Realment, en Jesús Rodríguez Picó ha aconseguit aportar saba nova a la música de cobla.
· Fa poc més d'un mes que es va anunciar que serieu el nou director de l'Orquestra Filharmònica de Màlaga. Quin paral·lelisme veurieu entre una orquestra simfònica, una filharmònica i la cobla?
Una cobla és un grup de cambra, pràcticament. Però sobretot és un grup de músics com també ho és una orquestra. Parlem de música, parlem d'un objectiu que és recuperar-la de la partitura. L'actitud davant de la música és la mateixa. El treball d'uns i altres ha de ser el mateix, i l'és.
· El concert tindrà lloc al Palau de la Música Catalana. Com heu viscut els 'cas Millet'?
És molt trist. És molt trist que en un moment donat algú que regeix la vida del Palau no fos la persona que tothom pensava que era. És una taca en aquesta trajectòria tan extraordinària que té el Palau perquè la història de la música d'aquest país passa pel Palau. Tot i així, la música i els músics no en tenen la culpa i s'ha de poder continuar la feina en una sala tan extraordinària com és el Palau. La vida ha de continuar.

[Foto: Extreta de l''Orquestra Filarmónica de Málaga']

La Sant Jordi serà dirigida per Edmon Colomer

El concert de dissabte comptarà amb una obra de Jesús Rodríguez Picó
El director d'orquestra Edmon Colomer dirigirà dissabte la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona dins del cicle Cobla, Cor i Dansa del Palau de la Música Catalana. A partir de les set de la tarda tindrà lloc l'actuació en la qual s'estrenarà el poema simfònic Danses d'Armilla que l'organització ha encarregat a Jesús Rodríguez Picó.

La sardanes Amical, de Ricard Lamote de Grignon, i Sirenes, d'Albert Guinovart, encetaran el repertori i donaran pas a Glossa per a un ballet, d'Agustí Borgunyó, i el vals-masurca de Manuel Oltra titulat Pepita. Després de l'obra d'estrena la CSJ-CB anirà a la mitja part amb Sardana I de Robert Gerhard.
El concert es rependrà amb dos composicions de Joaquim Serra: Gala de Campdevànol i Dansa de Castellterçol. La peça Danses a Vilanova escrita per Eduard Toldrà sonarà abans de les sardanes Matinada, de Juli Garreta; Sol ixent i Camperola, totes dos escrites per Toldrà. El programa acabarà amb la suite 'Els tres tambors', de Joaquim Serra.


· Entrevista de CREUANT a Edmon Colomer.

dimecres, 17 de març del 2010

La Cobla Simfònica retornarà als escenaris amb 'Concert mediterrani'

· L'espectacle, inclòs en el cicle 'Cultura en gira' de la Generalitat, començarà dissabte a Mataró
· La ronda acabarà a Lleida després de passar per Torelló


La Cobla Simfònica de Catalunya començarà dissabte a Mataró una minigira de tres actuacions en què portarà a l'escenari l'espectacle 'Concert mediterrani', que agafa el títol de la suite de Francesc Burrull escrita per encàrrec de Sabadell més Música. La ronda forma part del cicle 'Cultura en gira' del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

La formació, dirigida per Joan Lluís Moraleda, passarà per la capital del Maresme, Torelló i acabarà la ronda a Lleida. Cal no confondre la Cobla Simfònica de Catalunya amb un conjunt sorgit posteriorment: la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.

El repertori de l'espectacle produït per Sabadell més Músics el conformaran: Puigsoliu, de Joaquim Serra; Concert per a violoncel i piano, d'Agustí Cohí; Segadors a Barcelona, de Josep Vinarós; Tirant lo Blanch, de Joan Lluís Moraleda, i Suite mediterrània, de Francesc Burrull. En total, 90 minuts de música simfònica per a cobla.

Confussió a Mataró
El concert de dissabte tindrà lloc al Foment Mataroní, tal com ha confirmat CREUANT amb fonts de la sala i de l'ajuntament.
La Generalitat de Catalunya va anunciar [document PDF] que seria al Teatre Monumental mentre que la regidoria de cultura del consistori municipal va avisar [document PDF] que es faria al Foment Mataroní. Al seu torn, a cap de les dos sales consta si hi tindrà lloc. Finalment, queda confirmat que serà al segon espai.

Confusió amb els instrumentistes
La Cobla Simfònica de Catalunya no és una formació de músics estables, motiu pel qual es podria explicar que la Direcció General de Cooperació Cultural de la Generalitat hagi facilitat un llistat [document PDF] amb instrumentistes que no participaran de la gira.
Per als concerts de Mataró i Torelló actuaran 16 instrumentistes: Bernat Castillejo (flabiol); Salvador Parés i Francesc Castillo (tibles); Jaume Vilà i Jordi Figaró (tenores); Santiago Gonzálbez, Josep Lluís López i Àngel Vidal (trompetes); Rubén Zuriaga (trombó); David Morales i Joan Pérez (fiscorn) i Miquel Àngel Cordero (contrabaix). A més dels percussionistes Joan Torras i Xavier Maureta, el violoncelista Romain Boyer i Francesc Burrull al piano.
Al concert de Lleida hi haurà un canvi a la percussió: Fani Fortet al lloc de Joan Torras.

Torelló, la segona actuació
La Cobla Simfònica de Catalunya tocarà al Teatre Cirvianum el 27 de març.

Final a Lleida, per Festa Major
L'actuació quedarà emmarcada per la Festa Major de Maig i tindrà lloc a l'Auditori Enric Granados de Lleida el dimarts 11 de maig. El concert ha estat inclòs al cicle de sardanes [document PDF] que coordina l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) de la Paeria.



· Video promocional de la gira

dimarts, 16 de març del 2010

Una ballada per fer força contra el càncer

Les sardanes van unir desenes de persones als peus del Castellet de Perpinyà per fer un acte unitari de suport a la lluita contra el càncer, el migdia de dissabte passat.
Una ballada que va estar animada per 16 instrumentistes de les cobles Nova Germanor, Mil·lenària, Combo Gili i Tres Vents.


La composició de la cobla creada per a l'ocasió va marcar una de les anècdotes de l'audició. Hi van participar els músics que estaven disponibles, motiu pel qual la falta de trompetistes van ser suplida per dos tenores, que es van afegir a les tres que hi havia a la filera del davant.
La situació també va provocar altres curiositats com ara que hi va haver un instrumentista més de l'habitual al flabiol (2), al tible (3), al contrabaix (2) o al trombó (2).
"Va ser molt divertit i va sonar bastant bé", segons fonts properes als músics consultades per CREUANT.

[Fotos: Extretes del perfil de
la Cobla Nova Germanor al Facebook]

La sardana en un intercanvi bascocatalà de bandes

La Girona Banda Band i la Getxoko Andres Isasi Musika Eskolako Banda van interpretar conjuntament la sardana El cavaller enamorat, de Joan Manén, durant una actuació emmarcada en un intercanvi de les dos formacions, segons ha publicat dilluns El Punt.
A més, cadascun dels cojunts van oferir quatre peces. Segons el rotatiu, la Girona Banda Band actuarà el 15 de maig a la població basca de Getxo.

divendres, 12 de març del 2010

Dia Mundial de la Cibercensura

· Reporters Sense Fronteres denuncia que 120 internautes han estat empresonats per expressar-se per Internet
· L'organització fa una crida per reclamar llibertat d'expressió a la xarxa


Reporters Sense Fronteres (RSF) denuncia que 120 blocaires, internautes i ciberdissidents es troben empresonats "per expressar-se lliurement en línia". L'organització crida els usuaris d'Internet a mostrar el seu suport a la llibertat d'expressió penjant logotips creats per a l'ocasió amb motiu del Dia Mundial de la Cibercensura.

Dels 120 internautes entre reixes, 72 es troben a la Xina, que, segons RSF, encapçala una llista d'empresonats en la qual continuen Vietnam i l'Iran.

L'organització no governamental considera que "la tendència general és que un nombre cada cop major de països reforci el control davant d'un creixement de la capacitat de mobilització dels internautes, sempre més creatius i solidaris". Reporters Sense Fronteres afirma que "els internautes paguen les conseqüències d'aquesta creixent repressió".

dijous, 11 de març del 2010

La UPF oferta un curs per aprendre sardanes

El curs s'ha programat per als membres de la comunitat universitària de la institució

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha inclòs un curs de sardanes entre les activitats complementàries per a la comunitat universitària. Els estudiants, el professorat i el personal d'administració i serveis de la institució podran inscriure-s'hi fins el proper 6 d'abril.

Si hi ha un mínim de deu alumnes inscirts, el curs de sardanes es durà a terme entre el 9 d'abril i el 4 de juny. Les sessions estan programades per als divendres de 6 a 8 del vespre. És a dir, nou dies -18 hores- a un preu total de 9 euros.

Les classes que impartirà Ona Estapé tindran lloc a l'espai polivalent de l'edifici Tànger del Campus de la Comunicació-Poblenou de la UPF. Estapé és dansaire de Maig, que va aconseguir ser la millor colla completa del Campionat de Catalunya 2009 en categoria gran. La també estudiant de Comunicació Audiovisual d'aquesta universitat, anteriorment, ha fet de monitora a la campanya El País a l'Escola i als cursos organitzats per El Corte Inglés.

Viladot: “M'agradaria trobar un disc meu al 'top manta'”


NÚRIA VILADOT / Columna Música

ALBERT FONT-TARRÉS / Barcelona
Aquesta parenta de l'il·lustre artista agramuntí Guillem Viladot 'Lo Pardal' és l'ànima de Columna Música, la discogràfica que ha coproduït i editat 'Binomis', el disc que va provocar més consens entre la crítica. La proposta de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona va rebre el vot de cinc dels vuit periodistes, comunicadors i informadors que van col·laborar en la iniciativa de CREUANT i SARDANEJANT.


- Teniu l'enregistrament més votat però no teniu un catàleg on abundi la cobla.
De fet la idea del disc no va ser nostra sinó de la Sant Jordi mateixa, que aposten per 'dignificar' la cobla, connectar amb un altres públic, que no estigui estigmatitzada com una cosa folklòrica i passada de moda. Una mica com va fer Josep Maria Ruera en el seu moment.
- I ara hi torneu amb un trio de jazz amb el disc 'Amargós i Vidal: Dues visions contemporànies de la cobla'.
Aquesta barreja creuen que funciona, em venen a explicar el projecte i em sembla molt interessant. Apostem per tot allò que sigui original. A més a més, m'encanten els resultats! Nosaltres fa molts anys que estem intentant ampliar el nostre mercat al màxim, dins de les dificultats de la música clàssica i clàssica-contemporània. 

- 'Binomis' ha estat coproduït.
Com que el finançament sempre és un problema vam dir: “vosaltres us moveu per trobar diners per la part artística i nosaltres ens movem per la part editorial”. I així hem funcionat. I la veritat és que han sortit dos discos preciosos.

- És bon moment per a les discogràfiques?

Les discogràfiques estan més aviat 'plegant veles'... per com està el sector, no per la situació economica actual. Tirar endavant un projecte discogràfic amb música contemporània o amb música clàssica si no ets una empresa multinacional o una empresa molt potent, que tens un departament de música moderna que et sustenta el dèficit de la música clàssica no pots tirar endavant. Nosaltres hem de fer grans equilibris i cal una capacitat gestora. N'hi ha que han deixat l'edició discogràfica i s'han dedicat a fer d'estudi de gravació perquè amb això saps que vas per encàrrec. Tant fas, tant cobres. En l'edició discogràfica hi ha aquell 'plus' de risc que tothom et demana. I cada vegada menys el pots assumir i necessites un ajut per una banda o per una altra. O bé d'empreses esponsoritzadores o diverses administracions de l'estat espanyol que t'ajuden o fan compres quantioses.

- Una discogràfica especialitzada com s'aguanta?
Hem tret 32 novetats i 12 produccions noves. És molt. Ara t'explicaré els secrets: fent-ne moltes, els marges que en puguis treure de cadascuna d'aquestes produccions és el que et permet mantenir aquesta mínima infraestructura empresarial. Si en fas menys, tens menys marges i, per tant, pots pagar menys el lloguer, la llum, el telèfon, una persona d'administració... perquè amb la resta he de treballar amb 'freelance'. És una inversió brutal i això no s'ho pot permetre tothom.

- Teniu marcat el vostre públic potencial?

No arribem a tant. Fem coses tan rares que ha de ser gent intel·lectualment curiosa. 

- I cuideu el disseny.

Intentem que el CD tingui un 'plus', que és tot el llibret. Encara hi ha un cert fetitxisme per tenir l'objecte.

- Editar discos que no són de consum massiu fa que siguin menys piratejats?

Sí. De pirates no en trobaràs. Jo li deia al de PICAP: “A mi ja m'agradaria trobar un disc meu al 'top manta' voldria dir que es ven la tira i que és un exitàs”. Ell em responia: “No ho diguis mai”. Jo dic el que penso. És impossible que em pirategin, són discos tan minoritaris... que aquest problema no el tinc i si el tinc no m'afecta. Si n'hi ha, mira: servei de promoció. Tot i que penso que encara està molt per estudiar els efectes perniciosos o no d'aquest tipus de promoció de la música.

Doval: “Els joves ara no entren a la botiga ni que els fotis una empenta”


JOAN-CARLES DOVAL / Picap

ALBERT FONT-TARRÉS / Sabadell

Un exdansaire de la colla sardanista 'Mirant al Cel' de Sabadell encapçala una discogràfica per la qual han passat noms com Maria del Mar Bonet, Adrià Puntí, Al Tall, Lluís Llach, Pep Sala, Raimon, Sau o Xesco Boix.

Ara també tenen el disc més votat per la crítica en l'apartat de sardanes: Inquietuds, de Jesús Ventura, amb la Cobla Mediterrània.


- Quina és la feina principal de Picap?

La nostra feina és de productors i una vegada produït, també som editors. I com a productors i editors també hem de vendre la feina que hem fet i, per tant, també som promotors: hem de publicitar el que hem produït i editat. Bàsicament som productors.

- En el cas de la sardana i la cobla la vostra feina és més d'edició.
Depèn. Hi ha projectes i projectes. Hi ha una gran part en què també som productors i una altra en què no. De tota manera, a PICAP, com totes les empreses discogràfiques, per llàstima cada cop més som més editors que productors. I això és causa de la crisi i del canvi de 'xip' cultural que hi ha en general: el disc s'ha deixat de vendre. Si ja no és negoci nosaltres ja no podem exercir de productors de la manera com fèiem abans. En la música més popular hi havien artistes que tenien maneres que no coneixia ningú, hi inverties diners i els produíem. Ara això és molt difícil que ho poguem fer perquè les ràdios no estan programant música nova sinó els grans èxits de sempre, difícilment dóna a conèixer el que s'està fent. Llavors què passa? Que els artistes s'estan autoproduint i nosaltres els estem editant. I cada dia més som empreses de música: treballem molt els drets, estem al servei dels artistes per altres coses fins i tot en temes de management.

- Amb sardanes i instruments de la cobla és més difícil ser productor?
Sí, sí. Mira, hi ha discos com el del Molina i l'Orquestra de l'Acadèmia del Liceu que l'hem pogut fer amb producció de PICAP perquè vam tenir un suport de l'Institut Català de les Indústries Cultural (ICIC). Sinó hagués estat impossible perquè és una d'aquelles produccions que segur que van directament a pèrdues perquè són produccions cares i les vendes són les que són. Hi ha molts escassos suports com aquest de l'ICIC. Discos com els que estem fent amb la Cobla de Cambra de Catalunya van bé i són possibles perquè hi ha diversos suports. Ara, la Montgrins, per exemple, és una producció pròpia de la PICAP sense cap mena d'ajut de ningú que és pot fer perquè tenen moltes actuacions i el que nosaltres no venem a les botigues, ho fan ells a les actuacions. Quan el mercat està com està i la gent no entra a les botigues de discos, els artistes que tenen moltes actuacions i hi venen el disc, t'acaben rendibilitzant la producció i et fan possible continuar produint.

- Els diners ja no es fan amb els discos?
S'han deixat de fer. I es fan més venent-los a les actuacions. I això parlant sempre d'una música dirigida a un públic adult. El món del disc ha obtingut grans guanys fent música dirigida a un públic adolescent. El públic més comprador de música sempre ha estat històricament el format per persones d'entre 18 i 25 anys. Ara, justament aquest públic és el que ha deixat de comprar, no entra a una botiga de discos ni que li fotis una empenta. I quan se'n van a Internet no entren a l'Itunes i paguen 90 cèntims per la cançó, no; aquests se'n van directament l'Emule i s'ho descarreguen tot gratuïtament, no tenen escrúpols. Per tant, la música juvenil és la que està tocada de mort més que cap altra. 
Ara la gent paga uns preus astronòmics per als concerts. I la gent no es queixa i, en canvi, gairebé ens està insultant perquè cobrem 12, 13, 14 euros per a un disc on hi ha una obra enregistrada, que hi han hagut uns autors, que hi han hagut uns intèrprets... que potser s'han 'tirat' dos o tres anys per poder fer aquella obra. I hi ha un treball d'estudi d'enregistrament, de tècnics, de molt personal, la productora ha de rendibilitzar i hi ha molta indústria.

[Foto: Albert Font-Tarrés]

dimecres, 10 de març del 2010

Un conjunt amb tenora inaugura l'Eurojazz de Mèxic

La tretzena edició del Festival de jazz de la Unió Europea de Mèxic s'estrena amb un grup de Jordi Molina
El grup Kaulakau -al qual pertany el tenora Jordi Molina- va obrir dissabte la tretzena edició del Festival de Jazz de la Unió Europea de Mèxic-Eurojazz, que té lloc fins el 28 de març a la capital de l'estat nord-americà.

Kaulakau és format, a més de Molina, per Marc Egea, tocant la viola de roda; el contrabaixista Franco Molinari i el percussionista Enric Canada.

El conjunt català de jazz-folk va animar el públic, que es va posar a ballar al ritme que marcaven els instrumentistes, segons fonts oficials del Consell Nacional per a la Cultura i les Arts de Mèxic (Conaculta).

Al final del concert inaugural, tal com expliquen des de Conaculta, els quatre músics van agrair amb una reverència els aplaudiments finals i motivats per crits de "otra, otra" ("una altra, una altra"), van accedir a executar una peça més.

Eurojazz té lloc a les zones verdes del Centre Nacional de les Arts de Mèxic i enguany compta amb 10 grups més provinents d'Alemanya, Polònia, Països Baixos, Suècia, Àustria, República Txeca, França, Irlanda i Itàlia.

Segons fonts de l'organització, al llarg de les tretze edicions el festival ha rebut més de 350 artistes de 22 estats diferents. El repte d'enguany és mantenir la mitjana de públic de les edicions anteriors, que ronda a una mitjana de cinquanta mil per edició.

Molina, propulsor de la tenora fora de la cobla
L'intèrpret blanenc va deixar de ser tenora titular de cobles l'any 1999, després d'iniciar la seua trajectòria musical a la Cobla del Col·legi Santa Maria de Blanes i de continuar amb La Principal de Barcelona, Montgrins i Maravella.
Des de llavors ha introduit l'instrument de vent-fusta de doble canya en diversos estils musicals i en diferents punts del món. Feina que ha compaginat amb feines puntuals de tenora freelance en diverses cobles.
Jordi Molina ja va ser a Amèrica l'agost passat, quan va actuar a les ciutats argentines de Bahía Blanca i Paraná amb Perepau Jiménez a l'acordió diatònic.

[Imatge 1: Jordi Molina durant l'actuació.
Imatge 2: Tots els components de Kaulakau
.
Fotos: F.S. /Conaculta]

dilluns, 8 de març del 2010

Ajornen el concert de les compositores

La nevada obliga a canviar de data el concert dedicat al Dia de la Dona Treballadora
El concert que havia de tenir lloc aquest vespre a Tiana amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora queda ajornat fins divendres a causa de la nevada.

L'Agrupació Amics de la Sardana de Tiana havia organitzat, un any més, un concert de sardanes dedicat a les compositores. Tal com ha explicat a CREUANT Jordi Millan, responsable de l'entitat, la nevada que està caient a la població del Maresme ha obligat a l'ajornament. Així mateix, fent cas de les advertències que la situació meteorològica podria empitjorar, el concert es farà, si no hi ha cap canvi, divendres a dos quarts de deu de la nit.

L'actuació, que tindrà lloc a la sala Albéniz del Casal de Tiana, comptarà amb 13 sardanes de compositores diferents, entre les quals hi ha 'Boira de matinada' de la lleidatana Marimen Gratal, fundadora i directora de l'Escola d'acordió de Lleida.
El programa també inclou obres d'Isabel Medina, Mariel·la Finet, Natàlia Solà, Neus Simon, M. Rosa AlonsoMaryse Olivé. El repertori es completa amb sardanes d'Anna Abad, Sabina Fornell, M. Àngels Cabestré, Bàrbara Ardanuy i Dolors Viladrich. Entre totes cobreixen diferents punts dels Països Catalans: Perpinyà, Elna, Girona, Blanes, Lleida, Manresa, Berga, Barcelona, Mataró, Tarragona o Ciutat de Mallorca.


Per seguir l'evolució de la nevada
· Alerta de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya
· Estat del trànsit (Servei Català de Trànsit)
· Servei Meteorològic de Catalunya
· Recomanacions per a les nevades, glaçades i onades de fred.
· Sobre mobilitat (Generalitat de Catalunya)

diumenge, 7 de març del 2010

Vicky Peña serà la missatgera al món sardanista

Compartirà protagonisme amb el cantant Josep Tero i la també actriu Carme Callol en una Ciutat Pubilla que vol "projectar-se cap al futur"

La comissió organitzadora de l'Escala, Ciutat Pubilla de la Sardana 2010, que començarà a l'abril, ha anunciat avui que l'edició d'enguany comptarà amb doble missatge sardanista perquè serà la cinquantena població en ser nomenada meritíssima en la sardana. Així, l'actriu Vicky Peña serà l'encarregada d'adreçar-se al sardanisme amb motiu del mig segle mentre que el cantant Josep Tero i l'actriu Carme Callol ho faran amb motiu de la CPS2010.

Passat, present i futur
Jordi Gallegos, president de la comissió organitzadora, ha explicat a CREUANT que durant l'esdeveniment "farem una ullada al passat, una aposta pel present i una projecció de futur". Per aquest motiu han presentat dos parelles de sardanistes de mèrit, "els més grans i els més petits dels que hi ha a l'Escala". Avui han presentat la parella gran formada per Carles Pous i Joana Pérez i la petita, amb Joana Costa i Joan Lagares.
El present el representaran les dos pubilles: Marta Falgàs, en representació del mig segle de CPS, i Eva Guinart per a l'Escala, Ciutat Pubilla de la Sardana 2010.

El sardanisme escalenc en un audiovisual
L'audiovisual 'L'Escala i la sardana' fa un repàs històric des del segle XIX fins a l'actualitat. Segons fonts de l'ajuntament, es podrà adquirir a un preu de deu euros.

L'alcalde anima a unir-se a l'Any Maragall
Estanislau Puig, batlle de l'Escala, ha demanat la incorporació de la figura del poeta Joan Maragall als actes de Ciutat Pubilla de la Sardana 2010 amb motiu de l'Any Maragall. Puig ha afirmat que "des de l'ajuntament ens oferim per poder programar activitats conjuntament".

[Vicky Peña, al centre amb mocador roig,
  juntament amb els altres protagonistes
durant la presentació d'aquest migdia/
Foto: Ajuntament de l'Escala]





· Crònica que els serveis informatius de Canal 10 Empordà van fer de l'acte:

'La Mañana' celebra els 25 anys de la nova propietat després del franquisme

El diari ponentí ha programat una ballada a Lleida entre una desena d'activitats
Una setantena de persones han seguit aquest migdia la ballada que ha organitzat el diari La Mañana per celebrar els 25 anys de la nova propietat del rotatiu. La Cobla Municipal de Lleida ha estat l'encarregada de tocar les sardanes a la plaça de la Paeria.

El president de l'empresa editora del diari La Mañana, Emili Dalmau, i el director de la Cobla Municipal de Lleida, Amadeu Urrea, han presenciat tota l'audició. A l'inici hi han acudit el paer en cap, Àngel Ros (PSC), alguns regidors del govern local i el cap de l'oposició, Isidre Gavin (CiU).

La Mañana ha organitzat una desena d'activitats al llarg d'aquesta setmana.

[Moment de l'audició d'aquest migdia
en què alguns balladors fan punts lliures /
Foto: Albert Font-Tarrés]

divendres, 5 de març del 2010

Enric Morera protagonitzarà el primer concert del Cobla, Cor i Dansa

La Cobla Sant Jordi estrenarà demà el cicle del Palau amb una segona part dedicada al compositor modernista
El Palau de la Música Catalana acollirà demà a les set de la tarda l'inici del seu cicle Cobla, Cor i Dansa. L'emblemàtica sala de concerts comptarà amb un concert a càrrec de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, que dedicarà la segona part a obres d'Enric Morera.

L'actuació començarà amb la sardana De verd colgada de Concepció Ramió, a la qual seguirà El cornetaire, una obligada de trompeta de Joan Josep Blay i que interpretarà com a solista Carles Herruz. La formació musical interpretarà el poema simfònic del seu director titular, Xavier Pagès, titulat Des de terres americanes i arribarà a la mitja part amb la suite Mediterrània-3 de Rafael Ferrer.

La segona part serà un monogràfic dedicat a Enric Morera amb sardanes com La festa major, La nostra Roser, Amor perdut o Serra amunt. La Sant Jordi-Ciutat de Barcelona també interpretarà la composició de l'autor Les voltes de Girona, instrumentada per a cobla per Narcís Paulís. El programa acabarà amb L'Empordà, declarat com a himne per part del Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

Més Cobla, Cor i Dansa
El cicle Cobla, Cor i Dansa continuarà el 20 de març amb un concert en què Edmon Colomer dirigirà la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. El 10 d'abril La Principal de la Bisbal homenatjarà Conrad Saló i el 17 d'abril actuaran juntament la Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i la Coral Polifònica de Puig-reig.
L'Esbart Ciutat Comtal clourà el cicle amb un espectacle commemoratiu del seu cinquantè aniversari dirigit per Lluís Calduch.

La cobla, també als concerts de tarda del Palau
A més a més, el cicle Concert de Tarda al Palau comptarà, el 26 d'abril, amb la Cobla La Principal del Llobregat sota la direcció d'Esteve Molero i la percussió llatina de Roger Soler amb obres del seu espectacle 'Ritmes d'anada i tornada'. El cicle comptarà amb altres formacions com El Pont d'Arcalís, l'Orquestra Clàssica d'Andorra, l'Orfeó Català, l'Orquestra de Cambra Terrassa 48 o German Brass
.

[Foto d'Enric Morera]

dijous, 4 de març del 2010

Estrenen un nou conjunt de cambra per a flabiol

El Trio Cruïlles va presentar-se dimecres a Sant Nazari de Rosselló

El Trio Cruïlles va tocar per primer cop en públic dimecres a la tarda en una actuació a Sant Nazari de Rosselló. El conjunt de cambra de flabiols nascut a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) és format per Bàrbara Ardanuy, Isabelle Garcia i Mercè Parareda. L'última instrumentista no va participar en aquesta actuació per motius personals i va ser substituïda per Marcel Sabaté, professor que ha acompanyat la formació des dels inicis.

"Va anar tot rodat: ens ho vam passar molt bé a l'escenari, vam estar molt còmodes, la gent estava atenta i ens van felicitar moltíssim", explica Ardanuy. El concert va tenir lloc davant d'unes dos-centes persones en el marc del cicle organitzat a redós del Conservatori de Perpinyà. L'actuació va comptar amb l'acompanyament del pianista Matthieu Millischer.

El repertori va contenir obres escrites per a un trio de flabiols: l'estrena d'una obra amb tres moviments escrita per Jordi Molina i Hippo the cat, de Marc Egea. També hi va peces per flabiol solista Com un passarell i Vol d'ocell. El repertori també va contenir composicions arranjades per a l'instrument com són la cançó tradicional La Margarideta adaptada per Jordi León o la polca Trio d'oiseaux de Jules Pellivestre transcrita per Bernat Castillejo. El concert es va completar amb les transcripcions de Marcel Sabaté del primer moviment de Sonata en trio de Johann Joachim Quantz i de sis peces de Benjamin Britten.

[Foto: Trio Cruïlles/
Els músics durant el recès del concert]

"Hem alliberat la música de Pep Ventura d'una pressió folklòrica"

Presenten el disc i el catàleg sobre Pep Ventura fruit de l'exposició sobre la seua figura i el seu context
La musicòloga Anna Costal, comissària de l'exposició Pep Ventura abans del mite: quan la sardana era un ball de moda, ha explicat aquesta tarda durant la presentació del catàleg i del disc a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) que amb el projecte "la música de Pep Ventura s'ha alliberat d'una presssió folklòrica" i que "no només hem desmuntat un mite sinó que hem situat la música de Pep Ventura a un nivell europeu, més enllà de les fronteres catalanes".

L'acte ha comptat amb la presència de Pep Moliner, director del departament de Música tradicional de l'ESMUC; el professor Joaquim Rabasseda; la directora del Museu de l'Empordà, Anna Capella, i Francesc Cortès, coordinador del grup de recera Les músiques en les societats contemporànies de la Universitat Autònoma de Barcelona.


El catàleg "té una funció no només de recollir unes imatges i uns textos de l'exposició, parteix de la mostra però encara hi podeu informació ampliada", ha afirmat Costal. El recull, amb un tamany de llibre, conté articles escrits pels musicòlegs Jaume Ayats, Francesc Cortès i Anna Costal, el catedràtic d'història contemporània de la UAB Pere Gabriel, el professor de la Universitat de Liverpool Joan-Lluís Marfany, el periodista Josep Playà i la doctora en estudis hispànics Aurélie Vialette.

Cortès ha definit l'acte com "la posada de llarg, una mena de comunió laica" perquè el catàleg és "una de les primeres obres que podem portar endavant" des del grup de recerca que dirigeix. I justifica l'edició perquè "no es pot entendre la música sense el recurs de la literatura".

La directora del Museu de l'Empordà, Anna Capella, considera que el treball ha ajudat a veure el músic "d'una manera polièdrica i plural" i creu que s'ha aconseguit "satisfer el públic que no coneix la figura i satisfer la comunitat científica". L'exposició, el catàleg i el disc ha estat una mostra de "coneixement retornat a la societat", segons el musicòleg Joaquim Rabasseda.

Després dels parlaments, la Cobla de l'ESMUC ha tocat algunes de les peces del disc amb el comentari previ de cada composició per part d'Anna Costal. Els responsables del projecte han buscat un estil d'interpretació que s'apropés al de l'època.

[Imatge 1: D'esquerra a dreta: Cortès, Moliner,
Capella, Costal i Rabasseda.
Imatge 2: La Cobla de l'ESMUC interpretant algunes
de les obres durant la presentació
a l'aula d'orquestra.
Fotos: Albert Font-Tarrés]

Avui presentaran el catàleg i el disc de l'exposició sobre Pep Ventura

L'ESMUC acollirà aquesta tarda la presentació sobre 'Pep Ventura abans del mite: quan la sardana era un ball de moda'
El catàleg i el disc de l'exposició Pep Ventura abans del mite: quan la sardana era un ball de moda seran presentats aquesta tarda a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), a Barcelona. L'acte, que començarà a les set de la tarda a l'aula d'orquestra del centre.

Hi participaran Pep Moliner, director del departament de Música tradicional de l'ESMUC; el professor Joaquim Rabasseda; la directora del Museu de l'Empordà, Anna Capella, i Francesc Cortès, coordinador del grup de recera Les músiques en les societats contemporànies de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La presentació finalitzarà amb la interpretació de tres composicions de Pep Ventura per part de la Cobla de l'ESMUC, acompanyada dels comentaris de la comissària de l'exposició, la musicòloga Anna Costal.

La mostra va ser visitable entre l'1 d'agost i l'1 de novembre al Museu de l'Empordà emmarcada en la programació de Figueres, Capital de la Cultura Catalana 2009. A partir de l'exposició es va enregistrar un disc amb peces de Pep Ventura interpretades per dos formacions creades per a l'ocasió: Orquestra Nova Pep i el quartet vocal La Nova Euterpe.
El catàleg que es presentarà avui conté set textos sobre l'ofici de músic, els balls de societat en el nou règim i la creació del mite. Els articles han estat escrits pels musicòlegs Jaume Ayats, Francesc Cortès i Anna Costal, el catedràtic d'història contemporània de la UAB Pere Gabriel, el professor de la Universitat de Liverpool Joan-Lluís Marfany, el periodista Josep Playà i la doctora en estudis hispànics Aurélie Vialette.

L'acte d'avui arriba després de la presentació que va tenir lloc dissabte passat al Museu de l'Empordà.

[Anna Costal a l'exposició el 31 de juliol, el dia abans d'obrir/
Foto: Albert Font-Tarrés]

Ballada per a l'etapa democràtica de 'La Mañana'

El diari ha organitzat una desena d'actes pels 25 anys de la nova propietat
La Cobla Municipal de Lleida serà l'encarregada d'interpretar les sardanes de la ballada organitzada pel diari La Mañana per al diumenge. Començarà a les dos quarts d'una del migdia a la plaça de la Paeria. L'audició és un de la desena d'actes organitzats per la commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la nova propietat del rotatiu, encapçalada per Emili Dalmau.
Aquesta efemèride arriba poc després de les celebracions pel setantè aniversari de la fundació del diari. La Mañana va aparèixer al final de la Guerra del 1936-1939 com a òrgan d'expressió a escala provincial dels òrgans del franquisme.
Entre les activitats d'aquesta setmana s'han preparat taules rodones sobre l'esport a Lleida, sobre agricultura i sobre la transició democràtica. A més a més, hi ha concerts amb La Pegatina, de garrotins, d'havaneres i de rock.
El diari La Mañana és, amb 40.000 lectors, el segon diari més llegit de l'actual província de Lleida, segons l'última onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Per davant hi ha el diari Segre amb els seus 102.000 lectors. El gratuït Bon dia i La Vanguardia són el tercer i quart rotatiu amb 39.000 i 27.000 lectors, respectivament.

L'ACSTL farà la seua assemblea dissabte


L'Agrupació de Colles Sardanistes de la Terres Lleidatanes (ACSTL) acollirà dissabte la seua assemblea anual a partir de les sis de la tarda al Club Sant Jordi de Mollerussa.
Entre els punts a aprovar hi haurà un canvi de les bases del Campionat de la Terra Ferma, que s'aplicarien a partir del concurs de Lleida.

La Coordinadora d'Aplecs de la Sardana de les Comarques Lleidatanes farà la seua assemblea anual dissabte 13 a partir de dos quarts de sis de la tarda al Club Sant Jordi de Mollerussa. A les set de la tarda del mateix dia i al mateix lloc tindrà lloc l'assemblea de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida.


Xalem comença guanyant


La colla bellvisenca Xalem, amb 6 punts, va assolir diumenge el primer lloc de la categoria gran en l'estrena del Campionat de la Terra Ferma 2010, a Almacelles. El segon lloc va ser per Estol-Espígol (12 punts).

La lleidatana Somni va aconseguir 6 punts en juvenils mentre que les primeres d'infantils i d'alevins van ser Saltirons (9 p.), de Vilanova de Bellpuig, i la junedenca Arc de Sant Martí (6 p.), respectivament. En punts lliures, Estol-Espígol, amb 4 punts, va quedar primera a només un punt de Dolç Infern, amb 5 punts.

“Qui hi pugui competir, que hi competeixi i qui no, que hi participi”


El president de l'UCS fa una crida per a la nova temporada durant la Cloenda del Campionat de Catalunya 2009
El president de la Unió de Colles Sardanistes (UCS), Santi Ferrerfàbrega, va demanar que “les colles que puguin competir que competeixin i les que no puguin, que participin al Campionat” amb la finalitat que “cap colla es quedi sense ser-hi”. La crida la va fer en el seu parlament durant l'entrega de trofeus a la Cloenda del Campionat de Catalunya 2009, diumenge passat.

L'acte va començar de bon matí amb una visita pel nucli antic de Girona abans d'una ballada a la plaça del Vi amb la Cobla Ciutat de Girona, on els assistents van ser rebuts al migdia per l'alcaldessa Anna Pagans.
Els trofeus es van entregar després d'un dinar al restaurant del Golf que va tenir lloc al restaurant del Golf de Girona. L'àpat va comptar amb unes 400 persones, segons un recompte de l'UCS, a les quals es van afegir persones arribades per rebre algun dels trofeus de la temporada 2009 dels campionats de les Comarques Gironines i de Catalunya.

La coincidència amb el primer concurs de la temporada del Campionat de la Terra Ferma va impossibilitar la recollida dels trofeus per part de les colles lleidatanes Dimoniets, subcampiona infantil de revesses, i Dolç Infern, com a participant al Campionat de Catalunya de Punts Lliures. Els seus trofeus els va recollir la presidenta de l'ACSTL, Annabel Caba. L'agramuntina Estol-Espígol hi va enviar dos representants.


[Imatge 1: Membres de la millor colla
completa infantil, Trapelles, recullen els seus trofeus.
Imatge 2: Moment de la ballada del migdia.
Imatge 3: Ferrerfàbrega i Caba van voler mostrar
una imatge d'unitat.
Fotos: Albert Font-Tarrés]