divendres, 19 de març del 2010

Edmon Colomer: "El treball d'una orquestra i el d'una cobla ha de ser el mateix, i l'és"

EDMON COLOMER / Director d'orquestra

ALBERT FONT-TARRÉS
Aquest reputat director assumirà dissabte un nou repte: portar la batuta d'una cobla per primer cop. Serà la Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Això arriba després de desplegar una activitat en la direcció orquestral que va portar el ministeri francès de Cultura a distingir-lo com a Chevalier dans l’ordre des palmes académiques l'any 2002. Des de viure els inicis de la Joven Orquestra Nacional de España fins ser el director titular de l'Orchestre de Picardie. Ha estat el director titular i artístic de la Simfònica del Vallès i de la Simfònica de Balears. Ha dirigit per diferents punts del món fins ser director titular i artístic de la coreana Daejeon Philharmornic Orchestra. El passat 4 de febrer el consell d'administració de l'Orquestra Filarmónica de Málaga va acordar per unanimitat de nomenar-lo director titular i artístic de la formació.

· Fins ara no havieu dirigit una cobla. Com va sortir la idea de fer-ho ara?

És una possibilitat que estava oberta des de feia anys però que per raons de calendari i per la meva vinculació plena al món simfònic no havia sorgit l'oportunitat. Ha sorgit aquest any, per sort. Penso que és una bona incorporació a la meva vida professional com també em sento privilegiat d'incorporar-me jo mateix al món de la cobla, encara que és un món que portem dins tots els catalans i que forma part de la nostra tradició, de la nostra cultura i del nostre sentir. L'experiència en aquest cas és professional, artística i com a tal és una primera experiència.
· Heu dit algun cop que "el director ha de ser exigit i, paral·lelament, el músic també s'ha de sentir exigit". Amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona això és possible?
Amb la Cobla Sant Jordi ens trobem davant d'una cobla, que és com un grup de cambra on cada músic és alhora protagonista. Per tant, el director és un element més que ajuda una mica a organitzar el treball però jo crec que és la suma d'individualitats el que fa possible el resultat. Per tant, el director és un de més. Exigir sí però, és clar, el director també se sent exigit pels mateixos músics que, alhora, són protagonistes de les obres que toquem.
· Per un concert com el de dissabte quants assajos farien falta?
Amb músics bons com són els de la Cobla Sant Jordi, bons professionals, no fa falta molt de temps. Hi hem dedicat quatre assaigs més una prova acústica al mateix Palau abans del concert i penso que són suficients. Els hem aprofitat, els estem aprofitant a fons i els estem gaudint també. És a dir, que ja podríem fer el concert ara, pràcticament. Tot té la seva dinàmica i dissabte estarem a punt i amb moltes ganes.
· També heu dit que "l'orquestra necessita, davant de tot, trobar una identitat". Creieu que la Sant Jordi ho ha aconseguit, es troba en procés o li falta molt encara?
Absolutament, crec que la Sant Jordi té una identitat. La identitat que ells s'han anat forjant a través d'un treball ben fet, rigurós i també il·lusionat perquè penso que el factor entusiasme i l'actitud positiva de cada músic hi compta. Però també és veritat que han tingut uns directors magnífics. Va ser creada per Jordi León, que és un dels músics més important que tenim a Catalunya, sobretot, en el vessant de música popular i de música per a cobla. Després el director titular que han tingut fins ara, en Xavier Pagès, també ha fet una feina magnífica. Ell mateix és compositor i és un músic molt competent i molt ben preparat. O sigui que la cobla ha estat en bones mans i, per tant, tinc el privilegi de gaudir-ne i potenciar el treball que ja s'ha fet.
· Estrenareu una obra de Jesús Rodríguez Picó, Danses d'Armilla. Què hi podrà trobar el públic amb aquesta obra?Per un compositor viu és difícil de trobar el material idiomàtic que coincideixi amb la dinàmica, la tímbrica dels instruments de la cobla. Jesús Rodríguez Picó, que porta ja una trajectòria important dins de la seva vida compositiva, es troba per primera vegada davant de la cobla i penso que l'obra molt atractiva. És una obra que no oblida que la cobla té una tradició i, per tant, elements d'aquesta tradició els incorpora com ara referències molt clares, molt explícites de la música popular catalana com un llenguatge politonal que la fa d'avui, que la sentim una obra genuïna, una obra singular, una obra que no té comparació... Realment, en Jesús Rodríguez Picó ha aconseguit aportar saba nova a la música de cobla.
· Fa poc més d'un mes que es va anunciar que serieu el nou director de l'Orquestra Filharmònica de Màlaga. Quin paral·lelisme veurieu entre una orquestra simfònica, una filharmònica i la cobla?
Una cobla és un grup de cambra, pràcticament. Però sobretot és un grup de músics com també ho és una orquestra. Parlem de música, parlem d'un objectiu que és recuperar-la de la partitura. L'actitud davant de la música és la mateixa. El treball d'uns i altres ha de ser el mateix, i l'és.
· El concert tindrà lloc al Palau de la Música Catalana. Com heu viscut els 'cas Millet'?
És molt trist. És molt trist que en un moment donat algú que regeix la vida del Palau no fos la persona que tothom pensava que era. És una taca en aquesta trajectòria tan extraordinària que té el Palau perquè la història de la música d'aquest país passa pel Palau. Tot i així, la música i els músics no en tenen la culpa i s'ha de poder continuar la feina en una sala tan extraordinària com és el Palau. La vida ha de continuar.

[Foto: Extreta de l''Orquestra Filarmónica de Málaga']