dimarts, 28 de setembre del 2010

Almacelles acollirà el llegat de Josep Capell

La família de Josep Capell va signar diumenge un conveni de cessió del llegat del compositor a l'ajuntament d'Almacelles, que haurà de definir quina serà la seua destinació. Va ser part d'un acte d'homenatge al popular músic que va tenir lloc dins de la festa major de la població del Segrià. Durant una ballada, la Bellpuig Cobla va estrenar una sardana inèdita i acabada per un fill de l'autor nascut a Almacelles el 1914. El llegat, que inclou des de documentació fins a part del mobiliari de treball, era disputat per Mollerussa, on va viure la seua joventut abans d'anar a estudiar a Barcelona, ciutat on va morir el 1994.
A l'espera d'un carrer
L'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz, va prometre, a iniciativa pròpia, que la població dedicaria un carrer a Josep Capell. Va ser el 29 de novembre de 2008, amb motiu de la Nit de la Sardana. Una acció que manté sense compliment.

diumenge, 26 de setembre del 2010

“No sóc la pubilla catalana”

NÚRIA FELIU / Cantatriu

ALBERT FONT-TARRÉS / Maó
Sempre que pot fa saber que és del barri barceloní de Sants. La seua vida l'ha dedicat a l'espectacle. Es pot arribar a molestar si li pregunten perquè dedica un llibre a la sardana. Afirma que la sent "molt dintre". Als seus 69 anys va d'una punta a l'altra col·laborant amb el programa 'Els matins' de TV3 i presentant el recull 'Núria Feliu recita les sardanes més populars'. Ahir, dissabte, ho va fer a la ciutat més oriental del país, Maó (Menorca), on l'entrevistem.
· Aneu per la sisena edició. Quants llibres heu venut?
No ho sé, molts. Molts perquè no paro. Volto molt per Amèrica, pels casals catalans, i vaig sempre carregada... però estic molt contenta perquè no hi era un llibre així, amb el CD recitant poemes. La gent es recorda més de la música que de la lletra i darrere d'aquestes sardanes hi ha lletres de grans poetes catalans. Com que ja fa uns anys que em dedico al món de la poesia, llavors vaig pensar en les lletres aquestes. I, realment, estic encantadíssima. Són precioses, són precioses.
· Al llarg de la vostra carrera heu recorregut bona part del món.
Pensa que l'any vinent farà cinquanta anys que pujo als escenaris, eh? Fent teatre, primer, i després cantant. I aquí estic a casa, fa quaranta anys que vinc a Menorca. El que passa és que tinc tots els amics... a Ciutadella i vaig molt a Ciutadella. Però sempre que m'han demanat jo estic a punt. A més, com que hi ha una resposta maquíssima de la gent, a tot arreu ve molta gent; a mi em fa feliç.
· Heu rebut un munt de reconeixements...
Sí.
· Podríem dir que sou la pubilla catalana?
No! No! No! Les 'pubilletes' són les 'pubilletes'. El que passa és que quan vaig començar fa cinquanta anys, eren moments molt difícils i complicats. No és que ara no ho siguin però ara hi ha democràcia i abans hi havia dictadura. I era complicat de cantar en català i una s'ha anat mantenint i una ha estat del 'morro fort' i amb la colla de la Maria del Mar [Bonet], del Raimon, del [Joan Manuel] Serrat... home, a mi em sembla que hem sembrat bastant, eh? Hi ha una florida de gent, tant de cantants com de poetes, fantàstica. Em fa una certa emoció, de debò. Perquè dius “no és broma cinquanta anys”. Les hem passat de tots colors, hem estat prohibits, ens han fomut... però som del 'morro fort'. I, ara, vinc aquí desinteressadament i ho faig amb tot l'amor del món. A Ciutadella, també. Quan hi ha un acte i em diuen “Núria, que recitaries...”. Doncs, recitem. Estic molt a disposició. És una manera de tornar el que se t'ha donat.
· Semblava que havíeu deixat de cantar però al recital us heu atrevit fer-ho amb alguns versos.
No... [Riu] Això corre sol, això va sol, aquestes cançons van soles. A part, quan vaig dir que em dedicaria a la poesia, quan vaig fer aquella festa al Liceu tan preciosa, no ho vaig fer perquè no pogués cantar. Jo ara em podria posar a cantar ara mateix perquè tinc l'instrument a lloc. El que passa és que les coses cauen pel seu propi pes. Crec que el que vaig fer cantant ja ho he fet. I amb la poesia puc anar a tot arreu, tot depèn només de mi. Aleshores, vaig a tot arreu dels Països Catalans. I m'ho passo molt bé, gaudeixo molt i ho faig sense cobrar res...
· A tot arreu on aneu repetint el format de l'acte: intenteu que hi hagi actuació de grups locals. És per buscar la proximitat?
No ho faig sola, sempre hi ha participació. O bé amb un grup d'havaneres, o bé amb una coral o bé... Sempre busco d'altra gent perquè, al cap i a la fi, és cultura popular. Vull dir que som de la mateixa soca i de les mateixes arrels, eh? Amb diferents branques però tu i jo ens entenem parlant. Això vol dir que hi ha una 'mare' aquí però té els fills amb uns modismes. Jo vinc aquí i em sento a casa, me'n vaig a Mallorca i exactament el mateix...
· El novembre passat vau rebre el Premi Rotllana de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida.
I tant! Hi tinc molts amics per allà. M'agrada la manera de ser d'allà. Et diuen les coses com són.

[Foto: Albert Font-Tarrés]

Núria Feliu porta la sardana a la ciutat més oriental del país

Noranta persones omplen l'Institut Menorquí d'Estudis pel recital de presentació del llibre-disc de la cantatriu
La cantatriu Núria Feliu va oferir ahir al vespre un recital a Maó, la ciutat més oriental dels Països Catalans, en el qual va llegir algunes de les poesies incloses al llibre-disc 'Núria Feliu recita les sardanes més populars', un recull que va sortir a la venda el 2007. Una norantena de persones va omplir de gom a gom la sala d'actes de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) fins al punt que part del públic va haver de seguir l'acte dempeus o acomodat a l'escala d'accés.
El recital va començar amb la lectura de poesies d'autors menorquins: 'Les fulles cauen, aquesta és la certesa', de Francesc Florit Nin; 'Nota preliminar', d'Antoni Taltavull; 'He fet dels dies un passar discret', de Margarita Ballester; 'Filius insulae', de Ponç Pons; 'Calma', de Bep Joan Casasnovas, i 'Maó', de Gumersind Riera. Després de dir el poema 'Llengua', del baríton Lluís Sintes; va fer pujar l'autor perquè llegís dos poesies seues. 
Un cor de nou veus femenines de l'Ateneu de Maó, amb l'acompanyament al teclat de la seua directora, Lola Mir; va interpretar sis cançons populars, entre les quals van destacar 'La calma de la mar', 'Sa núvia d'Algendar' o un glossat menorquí. En acabar, Feliu s'hi va dirigir: "Ho heu fet molt curt, no? Ara que hi agafàvem el gustet", fent broma.
L'apartat dedicat a les lletres de sardanes, va començar amb l'explicació del perquè del llibre-disc: el centenari, el 2007, de l'estrena de la sardana 'La Santa Espina', amb música d'Enric Morera i lletra d'Àngel Guimerà. La composició va ser un encàrrec per a un acte de l'obra teatral homònima de Guimerà. Amb els anys, es va convertir en un himne català i "va ser prohibida per dos dictadures, la de Primo de Rivera i la del general Franco", com va recordar Feliu.
Abans de la recitació de les poesies de sardanes per part de la cantatriu del barri de Sants de Barcelona, es va escoltar un fragment de la interpretació musical de cadascuna. 
Va llegir 'L'Empordà', de Joan Maragall; 'La Sardana de les monges', d'Àngel Guimerà; 'La Maria de les trenes', Ramon Ribera; 'Llevantina', de Joan Serracant; 'És la moreneta', d'Antoni Carcellé; 'Per tu ploro', de Joan Maragall; 'Cançó d'amor i de guerra', de Lluís Capdevila; 'La puntaire', de Ramon Campmany, i els versos més coneguts de 'La sardana', de Joan Maragall. El públic es va implicar, seguint el ritme picant de mans. En un inici, discretament; més tard, animat per Feliu, que va acabar l'actuació amb un "visca".
Margarida Teixidó, vicepresidenta del Casal Català de Menorca -entitat organitzadora de l'acte-, va ser l'encarregada de presentar i de cloure l'acte, en què es va regalar una rosa a cadascun dels actuants.
En acabat, Feliu es va mostrar propera als assistents que se li acostaven per saludar-la i va dedicar llibres a aquells que els van comprar.

[Imatge 1: Núria Feliu mostra una de les poesies mentre rep l'escalf del públic.
Imatge 2: La sala de l'IME, plena.
Imatge 3: Lluís Sintes, amb Núria Feliu, va pujar a l'escenari per llegir algunes poesies.
Imatge 4: El cor de l'Ateneu de Maó cantant.

Imatge 5: Al final, el públic va poder comprar el recull dedicat per Feliu.
TOTES LES FOTOS: ALBERT FONT-TARRÉS]

· Entrevista a Núria Feliu (26/10/2010)

A la recerca de 'la sardana de l'any' 2010

El certamen de votació popular ha començat aquest cap de setmana amb 32 emissores col·laboradores
El concurs de votació popular 'La Sardana de l'Any' ha iniciat aquest cap de setmana l'edició del 2010 la primer eliminatòria. L'elecció es podrà fer a través de 32 emissores col·laboradores, entre les quals hi ha Catalunya Ràdio, Com Ràdio i Ràdio Estel. A més, es pot escoltar i votar a través d'un formulari a la pàgina web de la Federació Sardanista de Catalunya, ens organitzador del certamen.
Granollers agafarà el relleu de Perpinyà i acollirà el 28 de maig el concert en què s'interpretaran les deu sardanes finalistes i d'on sortirà l'escollida com 'La Sardana de l'Any' 2010.

El Camp Nou celebra els 53 anys amb una exhibició

La colla Maig i la Cobla Ciutat de Cornellà van actuar divendres al matí a l'esplanada de davant de l'accés la tribuna del Camp Nou per celebrar els 53è aniversari de l'estadi del FC Barcelona.

dijous, 23 de setembre del 2010

“Hem aconseguit de fer música, que no sempre se'n fa”

ESTEVE MOLERO / Compositor i director

ALBERT FONT-TARRÉS / Cubelles
S'acosta una de les estrenes més destacades del gènere que ha vist Ponent en els darrers temps. La Cobla Jovenívola d'Agramunt portarà diumenge 'Els Sons Ancestrals del Mar Negre i la Mediterrània' a l'Auditori Enric Granados de Lleida. Un espectacle de música de nova creació amb un cor femení arribat de Búlgaria. Visitem l'ideòleg al seu poble, a la comarca del Garraf. I ho fem just quan fa un any que aquest llicenciat en composició de jazz pel conservatori de Rotterdam (Països Baixos) és director titular del conjunt de la Ribera del Sió.
· Què pinten unes veus búlgares amb una cobla?
Hi ha una obra simfònica que me la van tocar a Búlgaria, a la ciutat de Sofia. I, llavors, vaig coincidir amb un compositor que havia estudiat amb el mateix professor que jo als Països Baixos, tot i que en anys diferents. Parlant vam dir que havíem de fer alguna cosa junts i ell em va deixar música de veus búlgares i jo li vaig deixar discos de música per a cobla. I un dia se'm va ocórrer: “Hòstia, tio! Ja sé com podem lligar-ho: amb el so”. Les veus búlgares tenen un tipus d'impostació determinada que és molt punxant i que també tenen els dos instruments emblemàtics de la cobla, la tenora i el tible. De fet, quan ja havíem començat li van dir al Petar Doundakov, que feia una tesi de màster sobre les veus búlgares, que els instruments que s'hi assemblaven més eren els antics oboès. I els antics oboès 'són' les tenores i els tibles! No es tracta de fer folklore sinó de fer nova creació a partir del so, del timbre.
· Com aconseguiu muntar-ho si us separen llargues distàncies?
Ell i jo hem escrit música original. Llavors, hem fet 'demos' en MP3 i elles han estat estudiant a Búlgaria i la cobla a aquí, en paral·lel. Van venir ahir i farem un intensiu d'assajos fins diumenge. Estic molt acostumat a muntar els projectes així, sobretot quan vas a l'estranger: han d'estar les coses preparades i després s'ajunten i tens uns dies per ajustar-ho.
· El concert el dirigirà Dolors Ricart. Com és?
És l'anterior directora de la Jovenívola i és una directora molt bona. Molt bona. A mi m'ha ajudat molt en la meua carrera com a director. Segueixo estudiant: fent cursos a Londres i també vaig fer alguna cosa als Països Baixos... però ella és de les persones més brillants que m'he trobat. I li vaig dir: “Has d'estar en aquest projecte. Has de dirigir-lo tu. Et ve de gust?”. Ella em va contestar: “Potser dirigeix-ho tu”. I no, jo ja em veig massa obligat a dirigir les meues obres, ja m'agrada que ella en faci la seua versió. Jo ja muntaré la peça, perquè sóc el director titular de la cobla, però ella li ha de donar el seu toc. És algú que ha treballat molt amb cors i això és una cosa que jo no controlo tant... i per obrir, també. M'agrada barrejar gent a les històries perquè surten coses diferents.
· És un espectacle que només es veurà diumenge? O voleu...
La idea és d'anar a Búlgaria. D'entrada, en aquest concert, vindrà en David Casamitjana a sonoritzar l'actuació i a gravar-la. Potser editarem un CD i la idea és d'anar a buscar festivals de músiques del món. Estic intentant fer una 'creuada': la cobla està acostumada a anar a festival de músiques folklòriques però no està mai en festivals de músiques del món. La meua idea és d'entrar en circuits de 'world music'.
· M'ha arribat que, com a director, sou de repetir molt.
Sí, molt, molt, molt. A mi m'agrada molt treballar a consciència i a repetir i a repetir. M'agrada molt repetir. Me n'he adonat que els músics, d'entrada, no entenen sempre la música, llegeixen un paper. I al repetir, els dius: “això va aquí, aquest frase acaba aquí, ara aquest respon, escolta com... Tornem-hi. L'has sentit? Doncs no perquè no heu afinat”. Això és pendre's la música una mica en serio i perquè no hi ha altra manera de fer-la [I esclata a riure]. Pensa que, quan els músics agafen el plaer de repetir, els agrada perquè, al final, trobes el gust a la precisió. Els músics que estan molt acostumats a tocar al carrer baixen en precisió perquè a vegades acaben la frase i “hòstia, aquella paia, quines peres...!”. És així. I això va en contra de la precisió.
· M'han dit que una peça vostra de les que s'escoltarà diumenge fa recordar al grup Pegasus de Santi Arisa.
Ah! Jo de Pegasus no tinc cap disc. La meua peça té tres parts i en té una que és com una banda sonora d'un llibre d'en [Guillem] Viladot, inspirada en frases que hi surten. I té una part que es titula 'Les flors també bateguen'. He fet una fantasia rítmica. No hi passa ben bé res, són flors. No és una bogeria rítmica sinó petits detalls i fa que tingui un punt minimalista. El primer moviment, 'Per què el silenci és blanc?', és una 'quasi-havanera', vol ser-ho però no acaba de caminar com una havanera. L'última part, 'La teva llum', és una sardana. Però és una sardana que té canvis de compàs. Si s'hagués de ballar crec que s'hauria de fer una coreografia expressament, la qual cosa m'agradaria. L'he pensat com una sardana oberta, passa a 3/4, té alguns efectes tímbrics, té com un salt de tibles. I és que trobo que falta això en la cobla. Se segueix escrivint molt 'postromàntic', encara. Per influència de compositors molt romàntics com Toldrà, Serra, Garreta... i aquests són els nostres referents i encara escrivim 'postromàntic', quan al món han passat moltes coses! És una línia però a mi no m'interessa.
· Després de recordar l'Amèrica del Sud amb 'Ritmes d'anada i tornada', amb la Principal del Llobregat, i d'aquest espectacle, quin serà el següent país?
Estic treballant en l'espectacle amb la Cobla Marinada [de la qual també és director titular] sobre el Nino Rota, que l'any que ve se celebrarà el centenari del seu naixement. La sonoritat surrealista de les pel·lícules de Federico Fellini. Té un punt agredolç, tragicòmic... i la cobla el té! En cap dels tres projectes no és posar una cobla perquè sí sinó perquè crec que té un sentit, que és la que pot expressar millor aquests temes. No és forçar la màquina, és intentar fer servir la cobla. Fa dos anys estava a l'estranger i ara he tornat i dec tenir la necessitat de fer coses, jo què sé.
· No teniu por que us encasellin amb la cobla?
T'encasella la gent, tu no t'encaselles. Però m'han encasellat ja tants cops... Primer com a periodista, després com a fill del [periodista Eugeni] Molero, després com a especialista de música llatina, després com a músic de 'big band', ara amb la cobla... La gent té la necessitat de posar-te una etiqueta. Una altra cosa és si tu caus a la trampa. Jo tinc projectes per fer altres històries tot i que la música està molt complicada aquí.
· Tornareu als Països Baixos?
Potser als Països Baixos, no; però a algun altre lloc potser sí perquè aquí està molt complicat. Aquí encara és estrany ser músic. I això, a vegades, em provoca certa frustració de no poder assajar més hores, d'haver de fer-ho a les deu de la nit quan tothom ja està cansadíssim.
· Quina valoració feu del primer any amb la Cobla Jovenívola d'Agramunt?
Molt positiu, molt positiu. Quan vaig anar un dia a l'assaig ja em va agradar molt com sonava, que els dirigia la Dolors [Ricart].
· El maig del 2009.
Sí. Vaig veure-hi un bon potencial tècnic, hi he vist predisposició, il·lusió, hem treballat fort, ens hem marcat reptes com el passat concert de Santa Cecília, el de l'estiu i ara aquest espectacle. Hem intentat anar treballant posant-nos fites i crec que hem aconseguit molt. Jo estic molt content. Una cosa que m'agrada molt de l'ofici de director-arranjador: dels músics que tens n'has de treure el màxim potencial. Hem aconseguit de fer música, que no sempre se'n fa. I el públic t'ho reconeix quan hi ha aquell punt d'honestedat artística. El meu sistema és fer bé els assajos, que serveixin per treballar conjunt instrumental, afinació, dinàmiques... I això després es trasllada a les ballades.

 [Foto: Albert Font-Tarrés]

Violetes s'estrena amb mal peu

Mare Nostrum supera la històrica campiona
La colla Violetes del Bosc ha començat la temporada 2010 amb un segon lloc al seu primer concurs al Campionat de Catalunya de la modalitat de lluïment. Mare Nostrum la va superar després d'aconseguir el primer lloc en les tres sardanes del concurs de Tarragona, el segon del Bàsic d'Honor de la categoria gran d'enguany. El primer concurs va ser de descans per a Violetes del Bosc.
Per darrere de les barcelonines va quedar Anhel. El combinat d'Esparreguera i Tordera va superar l'amfitriona, Tarragona Dansa; que va començar el Campionat amb el quart lloc al barri mariner del Serrallo.
La manlleuenca Encís, la sitgetana Blanca Espurna, la lleidatana Dolç Infern i la vigatana Riallera van fer el cinquè, sisè, setè i vuitè lloc, respectivament.
Van descansar la barcelonina Maig i la sabadellenca Mirant al Cel.
Barcelona, diumenge
Aquest diumenge arribarà la meitat del Campionat. El tercer concurs serà a la plaça de la catedral de Barcelona. Serà a les onze del matí, amb la Cobla Maricel.
Comença el Juvenil i l'Infantil
Les categories juvenil i infantil començaran el Campionat de Catalunya de lluïment aquest diumenge a Sitges. La plaça de la Fragata acollirà les colles sis colles de juvenils i les quatre d'infantils.
Caldrà veure si Cabirols aconsegueix la gesta de la temporada passada, en la qual es va fer amb el lideratge de totes les modalitats: lluïment, punts lliures i revessa per colla. La sabadellenca competirà, en juvenils, amb la torderenca Antaviana Jove, la manresana Brots de Dintre el Bosc, la sabadellenca Cabirols, la vallenca Jove Bell Esplai, la barcelonina Xàldiga i la lleidatana Somni. La participació de la darrera suposarà un fet excepcional: la presència de dos conjunts de Ponent al Campionat, juntament amb Dolç Infern en categoria gran.
En infantils, hi participaran la sabadellenca Esqueix, Joves Dansaires del Vendrell, la vallenca Petits Bell Esplai i la tarragonina Xerinola es disputaran la categoria infantil.

· Classificació del concurs de Tarragona
· General provisional del Campionat de Catalunya de la categoria absoluta

dimarts, 14 de setembre del 2010

Somni, cap al Campionat de Catalunya

Ponent tindrà dos representants al màxim nivell després que la colla juvenil s'hagi afegit a Dolç Infern, que competeix en la categoria absoluta
La colla juvenil Somni, del Grup Sardanista Montserrat (GSM) de Lleida, disputarà el Campionat de Catalunya de la modalitat de lluïment, tal com han anunciat fonts de l'entitat i han confirmat des de la Unió de Colles Sardanistes (UCS). La novetat ja la va marcar fa uns mesos quan un altre conjunt del GSM, Dolç Infern, va decidir de participar al Bàsic d'Honor després de 9 anys sense presència ponentina a la categoria gran. Somni, però, marca una altra fita ja que, fins ara, no ha estat habitual la presència de Ponent en la seua categoria.
El conjunt juvenil lleidatà, format per 14 nois i noies d'entre 13 i 16 anys, començarà el proper 26 de setembre, a Sitges, una competició que l'any passat va emportar-se la sabadellenca Cabirols, rotllana que també va guanyar en les modalitats de punts lliures i revessa.
La categoria juvenil consta, aquesta temporada, de quatre concursos: després de Sitges hauran de desplaçar-se fins a Cornellà de Llobregat (3 d'octubre) i Valls (14 de novembre). Descansarà al certamen del Vendrell (17 d'octubre), fet que facilitarà que pugui ser al concurs de Preixana, puntuable per al Campionat de la Terra Ferma.
Somni compaginarà el Campionat de Catalunya amb els concursos ponentins, on no té rival.
Dolç Infern guanya el Ciutat de Tàrrega
La lleidatana va superar, amb 8 punts, la bellvisenca Xalem (11 punts) i l'agramuntina Estol-Espígol (16 punts) al concurs de Tàrrega de diumenge passat. Aquesta victòria situa Dolç Infern empatada a Xalem en el nombre de concursos guanyats, tot i així, la bellvisenca es manté com a líder provisional del Campionat de la Terra Ferma ja que, a més dels 4 primers llocs, suma dos segons llocs més que
Tot i el bon resultat de Dolç Infern, Xalem es manté com a líder provisional ja que suma 3 segones posicions, dos més que la lleidatana.
Estol-Espígol es revifa en punts lliures i revesses
El conjunt agramuntí va guanyar la modalitat de punts lliures (4 punts) després de col·locar-se per davant de Dolç Infern (5 p.). Els verd-i-blanc també van encertar el tiratge (40 de curts i 80 de llargs) i ballar correctament la sardana 'Mònica', d'Albert Sanahuja. També ho va aconseguir la colla gran del GSM.
Esclat de Joventut, en alevins, i empat en infantils
La colla cerverina Esclat de Joventut (6 punts) va guanyar la junedenca Satirons de Joia (11 punts). En categoria infantil van empatar a 11 punts les colles Saltirons, de Vilanova de Bellpuig, i Dimoniets. Per darrere va situar-se la cerverina Demà Jovencells.
Somni va ser l'única de juvenils.

Actualització:
El Campionat de la Terra Ferma es queda amb dos concursos menys
Dels catorze concursos previstos inicialment se n'han anul·lat dos per falta de subvenció: el de Solsona, que hauria d'haver tingut lloc aquest dissabte, i el de Verdú, el 9 d'octubre. Caldrà veure si es podran recuperar la temporada 2011. Per tant, queden quatre certàmens per finalitzar la temporada: Cervera (26 de setembre), Preixana (17 d'octubre), Bellvís (24 d'octubre) i Balaguer (7 de novembre).

[Somni fent el galop de presentació en un concurs d'aquesta temporada. /
Foto: Federació Sardanista de les Comarques de Lleida]

Jordi Guixé s'incorporarà a la Cobla Mediterrània

La Jovenívola d'Agramunt haurà de buscar recanvi per al jove tenorista
L'agramuntí Jordi Guixé serà tenorista titular de la Cobla Mediterrània a partir del febrer, tot i que ja ha fet algunes actuacions amb el conjunt instrumental. L'instrumentista de 24 anys anirà al lloc de Quim Duran, que plega. La incorporació suposarà la seua baixa de la Jovenívola d'Agramunt, que haurà de buscar un substitut.
Guixé és estudiant de tenora a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i el 2005 va guanyar la Beca Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes de cobla. Amb el també tenorista agramuntí Xavier Cornellana, de 30 anys, i el tiblaire lleidatà Ivan Alcazo, de 24, és part d'una fornada de músics ponentins que aporten el seu talent en formacions capdavanteres del gènere. En un futur es podrien incloure en aquesta llista instrumentistes com ara el tiblaire verduní Sergi Santaengràcia (20 anys) o el tenorista targarí Marc Isan (21 anys), guanyadors de la Beca Josep Maria Bernat del 2009 i del 2008, respectivament.

[Jordi Guixé. /
Foto: Cobla Jovenívola d'Agramunt]

Isanda, fill adoptiu de Mollerussa

El ple de l'ajuntament de Mollerussa va aprovar ahir la proposta de l'agrupació sardanista local d'atorgar a Pepito Isanda el títol de 'fill adoptiu de la ciutat'. L'acte oficial es farà dissabte 18, a les cinc de la tarda, al saló de plens del consistori municipal. Just després tindrà lloc la ballada per celebrar els catorze anys del monument a la sardana, amb la Cobla Jovenívola d'Agramunt.
Isanda va arribar a Mollerussa amb quatre anys i, en la seua joventut, va ser cofundador de l'Agrupació Sardanista de Mollerussa, de la qual n'és l'autor del logotip. La seua activitat s'ha estès en diferents mostres de la cultura popular de la ciutat.

[Pepito Isanda juntament amb la seua muller Carme Capell. /
Foto: Agrupació Sardanista de Mollerussa]


Raph Dumas & The Primaveras actuaran al Mercat de Música Viva de Vic

Després de múltiples actuacions, la seua sonoritat superarà el massís de l'Albera
El conjunt perpinyanès format pel DJ Raph Dumas i 'The Primaveras' actuaran el proper dissabte 18 al Mercat de Música Viva de Vic. La seua proposta musical barreja sons propis del funk, el jazz o l'electrònica amb aportacions de la sardana i d'instruments que s'acostumen a inscriure en la cobla, com el flabiol, el tible, la tenora o el fiscorn.
A més de Dumas, el projecte és portat a terme per Alex Augé (saxo), Fredéric Guisset (flauta i flabiol), Vicent Vidalou (tible i tenora), George Vaills (trombó i fiscorn), Sebastien Sanz (teclats), Patrick Félicès (baix), Thierry Lopez (guitarra), Christophe Laport (veu) i Isabelle Durel (veu).
El concert tindrà lloc a l'escenari Sucre 1 del recinte firal a partir d'un quart d'onze de la nit.

[Reacció del públic en un concert de Raph Dumas&The Primaveras./
Foto: Albert Font-Tarrés]

· Entrevista a Raph Dumas
· Crítica d'un concert de Raph Dumas & The Primaveras amb la Cobla Mil·lenària

El 'Poble que canta' demana la independència dels Països Catalans

Les formacions sobiranistes signen el 'Compromís d'Arenys'
L'Aplec per la Independència que es va celebrar ahir a Arenys de Munt va estrenar la versió per a cor mixt de a sardana 'Poble que canta', d'Antoni Miralpeix i amb text de Francesc Danès. Durant l'acte multitudinari diferents forces sobiranistes van signar el Compromís d'Arenys i es va inaugurar el Monument per la independència.

Per a l'esdeveniment es va crear un cor anomenat pel títol de la sardana de Miralpeix, que va interpretar algunes peces amb la Cobla Ciutat de Mataró i la soprano Olga Miracle.
S'hi van interpretar temes com les sardanes 'Somni', de Manuel Saderra Puigferrer, o 'La Santa Espina', d'Enric Morera, i himnes com 'La Balanguera', 'Els Segadors' o 'L'estaca'.





[Totes les fotos: Xavi Salbanyà]



Notícia anterior:
· Demà, primer aniversari de la primera consulta (11/09/2010)

Núria Feliu recita la sardana 'L'Empordà' a 'Els matins' de TV3

El programa 'Els matins' de TV3, que dirigeix Josep Cuní, va dedicar ahir un espai a l'Any Joan Maragall. Núria Feliu hi va recitar la poesia 'L'Empordà', que dóna text a la sardana homònima d'Enric Morera. El cantant Xavier Ribalta i el guitarrista Jorge Labanca van interpretar-hi 'Excelsior'.

diumenge, 12 de setembre del 2010

El portal Viasona inclou CREUANT

El la pàgina dedicada a la música s'ha estrenat aquest dimarts
El portal dedicat a la música Viasona, que es va estrenar el passat 7 de setembre, ha indexat CREUANT en el seua 'Sonosfera', un apartat dedicat al contingut de 248 pàgines web.
El producte de l'empresa Catmèdia pretén ser "l'enciclopèdia de la música en català" i ho fa seguint una manera de funcionar similar a la Viquipèdia.

"Si demanem quin és el ball més popular, ens respondran: la sardana"

L'actuació de Mare Nostrum i Toti Soler és disponible a '3alacarta'

L'actriu Rosa Renom, encarregada de presentar l'acte institucional de la Diada, va afirmar que "si demanem a algú quin és el ball més popular a casa nostra amb tota probabilitat ens respondrà: la sardana".
La retransmissió de la interpretació de 'Sardana flamenca' durant l'acte del Parlament de Catalunya i el govern amb motiu de la Diada ha estat penjat al servei '3alacarta' de TV3. La colla Mare Nostrum, del Grup Sardanista Xaloc, va ballar, amb quatre parelles, fent punts lliures amb la música composada per Toti Soler.
Al final de l'acte, part del públic va cridar: "In-Inde-Independència", "Visca Catalunya lliure" o "No volem ser una regió d'Espanya, no volem ser països ocupats. Volem, volem, volem, volem la independència. Volem, volem, volem ser Països Catalans".

· Clica aquí per veure el vídeo de la retransmissió feta per TV3 i 3/24 [El moment de 'Sardana flamenca' comença al minut 56 i 9 segons i acaba a l'hora i dos minuts]


[Imatge 1: Mare Nostrum amb Toti Soler (al mig) i el director artístic de l'acte, Jordi Ollé (tercer de la fila del darrere). / Foto: Grup Sardanista Xaloc
Imatge 2 i Imatge 3: Fotogrames de la retransmissió de TV3]




Notícies relacionades:
· TV3 retransmetrà l'actuació de Mare Nostrum i Toti Soler (10/09/2010)
· Parlament i govern inclouen la 'sardana flamenca' a la Diada (05/09/2010)
· La Secció Sardanista de Martorell s'afegeix al manifest d'Òmnium (10/09/2010)
· Retorn del "som una nació, nosaltres decidim" per a la Diada (03/09/2010)

dissabte, 11 de setembre del 2010

Demà, primer aniversari de la primera consulta

La sardana 'Poble que canta' protagonitzarà l'Aplec per la Independència
Arenys de Munt festejarà demà el primer aniversari de la primera consulta sobre l'autodeterminació amb actes al llarg de tot el dia. Entre les activitats destacades del dia per part de l'organització de l'Aplec Independentista és l'estrena de la versió per a cor mixt de la sardana 'Poble que canta', d'Antoni Miralpeix i amb text de Francesc Danès. També s'inagurarà el monument a la independència, creat per Jaume Rodri i Pep Solé.
La composició de Miralpeix ha donat nom a una coral creada per a l'ocasió, que cantarà algunes peces amb la Cobla Ciutat de Mataró. Els temes que interpretaran conjuntament, a partir de les onze del matí a la plaça de l'església, són la sardana 'Poble que canta' i l'himne 'La Balanguera'. Durant la inauguració del monument, a les cinc de la tarda, la cobla tocarà la sardana 'Somni', de Manuel Saderra Puigferrer, amb el cor i la soprano Olga Miracle. Una altra sardana 'La Santa Espina', d'Enric Morera, serà interpretada per la Ciutat de Mataró i el cor Poble que canta. També sonaran temes com El cant de la senyera, L'estaca o Cant de la Independència. Els Segadors clourà l'actuació del matí i de la tarda, tal com ha confirmat a CREUANT el responsable del cor, Jordi Llobet.
Al llarg del dia hi ha previstes diverses actuacions, parlaments, projeccions i una fira de productes.
És previst que hi intervinguin personalitats com el filòsof Josep Maria Terricabras, l'actriu Montserrat Carulla, el doctor Moisès Broggi, l'escriptora Patricia Gabancho o els cantants Francesc Ribera 'Titot', Jaume Arnella i Quim Vila.

[Monument a la independència. /
Foto: Aplec per la Independència]

divendres, 10 de setembre del 2010

TV3 retransmetrà l'actuació de Mare Nostrum i Toti Soler

Ramon Pellicer presentarà el programa especial dedicat a la Diada
TV3 i 3/24 oferiran, simultàniament, els actes institucionals de l'Onze de setembre amb un programa especial que conduirà Ramon Pellicer. Entre les actuacions del Parc de la Ciutadella hi ha la de la colla Mare Nostrum sobre el tema 'Sardana flamenca', de Toti Soler, i que interpretarà musicalment el propi autor juntament amb Maurici Villavechia, Marc Prat i Joan Anton Mas.
L'inici de la retransmissió és previst per a un quart de dotze del migdia, després del programa 'Thalassa'.

Notícies relacionades:
· "Si demanem quin és el ball més popular, ens respondran: la sardana" (retransmissió)
· Parlament i govern inclouen la 'sardana flamenca' a la Diada
· La Secció Sardanista de Martorell s'afegeix al manifest d'Òmnium
· Retorn del "som una nació, nosaltres decidim" per a la Diada

Un Campionat imprevisible

La bellvisenca Xalem i la lleidatana Dolç Infern es disputen el territorial de Ponent, amb l'agramuntina Estol-Espígol de prop
La vint-i-setena edició del Concurs de Colles Sardanistes Ciutat de Tàrrega arriba diumenge enmig de la temporada del Campionat de la Terra Ferma menys previsible dels darrers anys. I més, després dels resultats dels dos certàmens celebrats la setmana passada. Motiu pel qual la constància i mantenir el nivell seran claus per fer-se amb el primer lloc de la categoria gran, quan s'ha arribat a la meitat de la temporada. Per començar, caldrà veure qui es fa seu el concurs que diumenge se celebrarà a l'esplanada dels dipòsits del Parc de Sant Eloi de Tàrrega, on hauran de ballar, a partir de dos quarts de dotze del migdia, al so de la Cobla Tàrrega.
Xalem recupera l'alè
La colla Xalem va guanyar dissabte, a Vilanova de Bellpuig, el seu quart concurs de la temporada 2010, fet que el situa provisionalment per davant de Dolç Infern, que diumenge va superar els bellvisencs a les Borges Blanques a la categoria gran. Dels set concursos fets fins ara, Xalem n'ha guanyat quatre i els altres tres han estat per a la lleidatana Dolç Infern. Qui més segons llocs ha fet és l'agramuntina Estol-Espígol (4), seguida de Xalem (2) i un Dolç Infern. Caldrà veure si el conjunt lleidatà podrà recuperar el fet de no haver participat i, per tant, no haver puntuat a Ivars d'Urgell el passat 22 de maig.
Sigui com sigui, falten sis concursos en els quals, fins i tot, Estol-Espígol podria sorprendre.
Revesses encaminades
Dolç Infern ha resolt el tiratge de les sardanes revesses en cinc certàmens. En bona mesura gràcies a una de les seues noves incorporacions per a aquesta temporada: Lluís Serrano. L'igualadí, encara que enguany competeix per voluntat pròpia com a lleidatà, és quart a la classificació provisional del Campionat de Catalunya Individual de sardanes revesses de la categoria gran.
Punts lliures igualats
Estol-Espígol, guanyadora de la modalitat en els darrers temps, ha guanyat tres concursos, els mateixos que Dolç Infern. L'última té a favor el segon lloc sumat dissabte a Vilanova de Bellpuig, on va quedar darrer de la local Sol Ixent.
La resta de categories, obertes
La participació discontínua de les colles fa de difícil preveure el resultat final en alevins i infantils. En canvi, Somni sembla tenir assegurat el primer lloc de juvenils per falta de rival.
Dimoniets va encarrilar diumenge el seu camí cap al lideratge, amb la tercera victòria, el dia després de 'punxar' a Vilanova de Bellpuig davant de la local Saltirons. La junedenca Saltirons de Joia va guanyar dissabte i diumenge.
Tàrrega, diumenge
El Campionat continuarà diumenge amb el concurs de Tàrrega. Serà a dos quarts de dotze del migdia a l'esplanada dels dipòsits del Parc de Sant Eloi.

[Imatge 1: Marc Fillat, cap de colla (capità) de Dolç Infern, tracta qüestions tècniques amb la colla.
Imatge 2: El nou fitxatge de Dolç, Lluís Serrano, és un dels responsables del bon resultat en revesses.
TOTES LES FOTOS: ADRIÀ ROMERO]

La Secció Sardanista de Martorell s'afegeix al manifest d'Òmnium

Amics de la Sardana d'Alguaire es va adherir a la declaració nacional la setmana passada
La Secció Sardanista de Martorell dóna suport al manifest nacional que ha elaborat Òmnium Cultural amb motiu de l'Onze de Setembre. El text ja havia rebut, la setmana passada, l'adhesió d'Amics de la Sardana d'Alguaire.
La declaració crida a les organitzacions a "renovar l'esforç col·lectiu" del passat 10 de juliol per pressionar els partits de cara a "avançar en el projecte nacional compartit", també apel·la a "prendre consciència de l'agressió que viu el país" i a tenir "actituds transformadores".
El manifest lamenta que no s'hagi traslladat una posició unitària de les formacions polítiques a les corts espanyoles i demana als representants polítics "una línia coherent" de "compromís nacional" després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre.
La Secció Sardanista de Martorell commemorarà la derrota del 1714 amb diversos actes, entre els quals hi ha una ballada de sardanes.

[Foto: Secció Sardanista de Martorell]

dijous, 9 de setembre del 2010

Gispert: "Ara el jovent puja molt ben preparat"

Josep Gispert i Vila / tenorista i professor de música

ALBERT FONT-TARRÉS
El deixeble de Ricard Viladesau es retira dels empostissats després de més de quatre dècades. Qui s'havia convertit en el veterà de La Principal de la Bisbal, continuarà, però, amb la docència de tenora i tibe a l'Escola de Cobla Comarcal Conrad Saló i al Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.

· Al llarg de la vostra trajectòria, heu vist com s'ha passat d'apendre l'instrument de cobla fent classes particulars als inicis de les titulacions oficials.
Jo he viscut el canvi. Primer, la Diputació de Girona va començar posant en [Ricard] Viladesau a fer classes en una època en què fins i tot regalaven la tenora per por a quedar-se sense instrumentistes. Arran d'una malaltia, jo vaig substituir en Viladesau.
· Qui havia estat el vostre mestre.
I tant!
· Fins i tot us havia dedicat alguna sardana obligada de tenora.
Exacte.
· Que els instruments de cobla comptin amb titulacions oficials, creieu que ha fet pujar el nivell?
Ara el jovent puja molt ben preparat. Abans t'havies d'espavilar pel teu compte, anaves a casa d'un músic perquè t'ensenyés l'instrument però per treballar el conjunt t'havies de posar en una cobla. Això ara ja ho fan al conservatori, on també aprenen llenguatge musical i altres assignatures que fan que quan vagin a una cobla ja estiguin molt ben preparats.
· Vau començar amb La Moderna i abans d'arribar a La Principal de la Bisbal vau passar per La Principal de la Llagostera, La Principal de Girona i la Montgrins.
Sí, a la primera i a la segona hi vaig estar dos anys i a La Principal de Girona, 4. Després vaig anar a la Montgrins, on hi vaig estar vuit anys i a La Principal de la Bisbal hi portaré 27. He fet el rècord de permanència a la Principal de la Bisbal, fins al moment. Fins ara en Ricard Viladesau hi havia estat vint anys i Albert Martí, vint-i-dos.
· El vostre substitut, Ferran Miàs, ha estat alumne seu. L'heu recomanat?
No, jo no hi he tingut res a veure. Això ho ha decidit l'orquestra. Com si diguéssim, quan ho deixi ja no en formaré part i són ells els que l'han de triar. A més, no hi volia tenir res a veure perquè molts [dels possibles fitxatges] han estat alumnes meus.
· Què s'emporta dels 44 anys com a instrumentista de cobla?
N'hi ha hagut moltes d'experiències, de tot tipus: de bones i de dolentes. Hi he passat moments molt i molt bons també. Per exemple, vaig viure l'apogeu del final de la dictadura, quan es van començar a organitzar molts aplecs. Llavors era a la Montgrins, que hi vaig estar entre el 1975 i el 1983. De fet, em mantindré vinculat amb aquest món perquè continuaré donant classes però tindré els caps de setmana lliures. I no descarto fer alguna actuació puntual. A més, faig canyes i continuaré rebent visites d'instrumentistes que me'n vinguin a buscar.

[Josep Gispert. / Foto: Josep Renalias]

El tenorista de La Principal de la Bisbal Josep Gispert es jubila

El substituirà Ferran Miàs, fins ara component de la Jovenívola de Sabadell
L'empordanès Josep Gispert es retirarà al febrer del 2011 com a instrumentista de cobla després de 44 anys com a tenorista, 27 dels quals amb La Principal de la Bisbal. El substituirà el bisbalenc Ferran Miàs, titular de la Jovenívola de Sabadell des de principis del 2009.
"Faré 60 anys i són molts anys", explica Gispert a CREUANT. Tot i així, assegura: "em mantindré vinculat amb aquest món perquè continuaré donant classes però tindré els caps de setmana lliures". I és que Gispert és professor de l'Escola de Cobla Comarcal Conrad Saló i del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona, una docència que s'amplia amb classes particulars.
"He fet el rècord de la Principal de la Bisbal fins al moment"
Gispert és instrumentista de la cobla-orquestra La Principal de la Bisbal des del 1983. Actualment, assumeix el rol de primer tenora en la formació de cobla i toca la flauta, el flautí i el saxo en el conjunt d'orquestra de ball. "He fet el rècord de permanència a la Principal de la Bisbal, fins al moment", destaca content. "Fins ara en Ricard Viladesau hi havia estat vint anys i Albert Martí, 22".
Miàs, un deixeble de Gispert
Si Gispert va aprendre a tocar la tenora amb el reconegut Ricard Viladesau, entre els seus alumnes ha tingut a Ferran Miàs, a qui li va donar les primeres lliçons amb l'instrument. El bisbalenc ha estat l'escollit per La Principal de la Bisbal. "Nosaltres no fem proves sinó que fitxem, escollim la persona més idònia. En aquest cas predominava la cadira del primer tenora", tal com explica a CREUANT el director de la formació, Francesc Cassú. "En Gispert també toca la flauta, el flautí i el saxo amb l'orquestra i hi ha ajudat que en Ferran Miàs també ho pugui assumir".
Cassú elogia la qualitat interpretativa del nou fitxatge "té una qualitat i unes característiques musicals idònies".
Miàs compta amb estudis de mestre, cursats a la Universitat de Girona, i de grau superior de tenora de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Abans d'arribar a la Jovenívola de Sabadell, havia estat intèrpret de les cobles Bisbal Jove, Marimunt, Foment i Cadaqués. El 2006 va guanyar la Beca Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes juntament amb el fiscornaire Eduard Prats.
Després d'Ortí i Miàs, la cadira torna a estar buida
Ferran Miàs havia entrat a la Cobla Jovenívola de Sabadell a principis del 2009 per substituir Enric Ortí, qui havia estat el referent del conjunt, quan aquest va decidir deixar la formació en la qual havia crescut per assumir el repte d'incorporar-se a la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
"Ens ha vingut de cop, ens ho va dir dilluns i avui tenim assaig i començarem a parlar per buscar-li substitut", explica a CREUANT Salvador Saumoy. El representant de la Jovenívola de Sabadell confessa que "era d'esperar que algun dia vingués la Principal de la Bisbal a buscar-lo perquè és molt bo però no esperàvem que en Gispert es retirés tan aviat".
"Han fet un gran fitxatge i ens alegrem per a ells perquè és un bon músic", afirma Saumoy en referència al conjunt empordanès.
En referència a les baixes, primer, d'Ortí i, després, de Miàs, Saumoy considera que "si no ho fessin bé no haguessin marxat, hem tingut dos tenoristes que són dels millors que hi ha i és normal que els busquin". També recorda altres instrumentistes de prestigi que han passat per la Jovenívola de Sabadell, com ara els tiblaires Marcel Artiaga, Oriol Gisbert o Francesc Benítez, entre altres.

[Imatge 1: Josep Gispert. / Foto: Josep Renalias
Imatge 2: Ferran Miàs. / Foto: Cobla Jovenívola de Sabadell]


CREUANT entrevista Josep Gispert:
· "Ara el jovent puja molt ben preparat" (09/09/2010)

El flabiolaire Xavier Torrent estrenarà el cicle 'Cambra de Música'

El titular de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona actuarà al costat del pianista Jordi Vilaprinyó
El flabiolaire titular de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Xavier Torrent, encetarà el cicle 'Cambra de Música' de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. Serà el divendres 17 de setembre acompanyat del pianista Jordi Vilaprinyó. L'actuació, que començarà a les vuit del vespre a l'Auditori Josep Viader de Girona, porta per títol 'El flabiol cambrístic'.
El cicle es completarà amb quatre concerts més amb músics provinents de països com Eslovàquia, Itàlia, Rússia o el Vènet. Així, actuaran el violoncelista Eugen Prochác i la pianista Jordana Palovicová (24 de setembre), el quartet de corda Meridies amb el pianista Pierluigi Camicia (8 d'octubre), la violinista Helena Satué i el pianista Vladislav Bronevetzky (15 d'octubre), el flautista Stefano Maffizzoni i el pianista Valter Favero (22 d'octubre)

[Xavier Torrent exercint de solista en un concert amb la Sant Jordi./
Foto: Albert Font-Tarrés] 

· Vídeo en què Torrent i Vilaprinyó interpreten l'obra per a flabiol, tamborí i piano 'Pastoral d'estiu', de Manuel Oltra:


dimecres, 8 de setembre del 2010

Una originària de Colòmbia explica la sardana a TVE

El programa Destino:España, que emet La 1 de Televisió Espanyola (TVE), va dedicar el capítol d'ahir a catalans originaris d'altres punts del món. Una de les protagonistes va ser Liliana María Rincón, una catalana originària de Colòmbia que viu a Bellestar, un nucli del municipi de Montferrer i Castellbò, de la comarca de l'Alt Urgell. Rincón va mostrar una ballada de sardanes a Castellciutat, població dependent de la Seu d'Urgell. L'audició enregistrada va anar a càrrec de la Cobla Riella d'Agramunt.


· Podeu veure el vídeo clicant aquí [Rincón surt a partir del minut 9 i 34 segons]

La tenora, en una òpera sobre Vicent Ferrer

Jordi Figaró portarà la sonoritat de l'instrument de vent-fusta més representatiu de la cobla
El proper 11 de setembre s'estrenarà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l'òpera collage 'L'home del paraigua', dedicada al missioner Vicent Ferrer, mort l'any passat a l'Índia. L'obra començarà amb una recreació de la Barcelona de la dècada del 1920 en la qual s'hi ha inclòs la sonoritat que encapçalarà la tenora, com a instrument representatiu de la cobla, i que interpretarà Jordi Figaró, tal com ha explicat a CREUANT el compositor i director Joan Martínez Colás.
'L'home del paraigua' és una òpera collage, un concepte inventat pel propi Martínez Colás, per definir un espectacle en què es barreja la música simfònica i coral amb la dansa i amb tecnologies actuals com l'animació i el vídeo per tal de captar l'atenció del públic.
El muntatge és fruit d'un viatge del director a Anantapur, a l'Índia; on va conèixer Ferrer. Els textos de l'obra són en set llengües: català, alemany, anglès, castellà, euskera, grec i hindi. La part musical es basarà en la interpretació del Cor Barcelona Classic Academy, amb la Coral Nova Ègara, i de l'Orquestra Filharmònica Centenari, juntament amb la soprano Tatyana Bogdanchicova i el baix-baríton Karl Svensson i d'altres col·laboradors.
L'organització fa dies que ha penjat el cartell d''entrades esgotades'.

diumenge, 5 de setembre del 2010

Parlament i govern inclouen la 'sardana flamenca' a la Diada

El guitarrista Toti Soler posarà la música que ballarà la colla Mare Nostrum, en un acte amb representació d'arreu dels Països Catalans
Els actes commemoratius de l'Onze de Setembre que organitzen el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya comptaran amb la composició 'Sardana flamenca' de Toti Soler, que serà interpretada musicalment pel propi guitarrista i en dansa per la colla Mare Nostrum. L'acte, dirigit un any més per Joan Ollé, tindrà lloc, a partir de dos quarts de dotze del migdia, al parc de la Ciutadella de Barcelona després de l'ofrena floral de les institucions a l'estàtua de Rafael Casanova. L'eix vertebrador de l'acte serà la llengua catalana i s'homenatjarà el parlar de Ponent, de l'Alguer, d'Andorra, de Balears, de Barcelona, de Catalunya Nord, del País Valencià i de les Terres de l'Ebre, a més dels expresidents de la cambra legislativa del Principat.
També destaquen les actuacions de Miquel Gil, Miquela Lladó, Franca Masu, Claudio Gabriel Sanna, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, Gisela Bellsolà i Ester Nadal.
La campiona de Catalunya de Punts lliures, encarregada de la dansa de la sardana
La colla Mare Nostrum ha aprofitat aquest cap de setmana per fer una estada de preparació per afrontar el Campionat de Catalunya de la modalitat de lluïment, que retorna el 19 de setembre a Tarragona, i per intentar revalidar el títol de guanyadora de la modalitat de Punts lliures, a concurs únic, al certamen que Igualada acollirà al novembre.
La sardana, més enllà de la cobla
La programació de la sardana que Toti Soler va incloure com a primer tema del disc 'El Gat Blanc', publicat el 1973 per Edigsa, mostra com aquest gènere també s'ha desenvolupat fora del seu conjunt instrumental més habitual, la cobla. Dissabte que ve, el maresmenc estarà acompanyat per Maurici Villavechia, Marc Prat i Joan Anton Mas.
Soler és reconegut per la seua habilitat interpretativa amb la guitarra, motiu que li ha valgut reconeixements com el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (2005) o la Creu de Sant Jordi (2006).
Les institucions obvien el màxim guardó de la Generalitat
Al dossier que el Parlament i la Generalitat han facilitat als periodistes hi consta una breu biografia dels actuants, en la qual s'ha obviat la Creu de Sant Jordi atorgada pel govern a Toti Soler. Per contra, sí que hi consta el Premi Nacional de Música.

· Per escoltar 'Sardana flamenca', pots clicar aquí.

La UPF torna a oferir el curs de sardanes

El Servei d'Atenció a la Comunitat Universitària (SACU) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ofereix un curs de sardanes que tindrà lloc entre el 7 d'octubre i el 9 de desembre. Les sessions, impartides per Ona Estapé, tenen per objectiu d'"aprendre a ballar sardanes", "aportar nocions bàsiques sobre la música de cobla" i la "discussió amb figures del món sardanista sobre el paper de la sardana en la cultura catalana".
La formació, programada per als dijous entre dos quarts de quatre i dos quarts de set de la tarda, és pensada per a un grup de deu a vint persones. Si no s'assoleix el mínim, quedarà anul·lat, com va passar amb l'edició oferta per al segon trimestre d'enguany.

Notícia relacionada:· La UPF oferta un curs per aprendre sardanes (11/03/2010)

divendres, 3 de setembre del 2010

Retorn del "som una nació, nosaltres decidim" per a la Diada

L'ens federatiu de Ponent i l'Alt Pirineu s'adhereix a l'acte que tindrà lloc a Lleida
La Diada de Catalunya, l'11 de setembre, s'aprofitarà a Lleida per reiterar la voluntat manifestada el passat 10 de juliol pels carrers de Barcelona. La iniciativa endegada per la delegació a Ponent d'Òmnium Cultural compta amb 65 entitats adherides, entre les quals hi ha la Federació Sardanista de les Comarques Lleidatanes i el Grup Sardanista del CE Huracans, de Lleida, segons fonts de l'organització.
L'acte és "contra la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut perquè ens nega el dret a decidir i ens nega com a nació", tal com ha afirmat a CREUANT el president de la delegació ponentina de l'entitat, Josep Maria Forné. El lema tornarà a ser: "Som una nació. Nosaltres decidim".
La manifestació començarà a dos quarts d'11 del matí a l'emblemàtic edifici del Roser i recorrerà part del centre històric fins arribar al baluard de la mitja lluna del turó de la Seu Vella.
El manifest nacional d'Òmnium compta amb el suport dels Amics de la Sardana d'Alguaire
Òmnium Cultural liderarà els actes commemoratius a Barcelona i ha elaborat un manifest nacional al qual s'hi ha adherit Amics de la Sardana d'Alguaire.
El text crida a les organitzacions a "renovar l'esforç col·lectiu" del passat 10 de juliol per pressionar els partits de cara a "avançar en el projecte nacional compartit", també apel·la a "prendre consciència de l'agressió que viu el país" i a tenir "actituds transformadores".
El manifest lamenta que no s'hagi traslladat una posició unitària de les formacions polítiques a les corts espanyoles i demana als representants polítics "una línia coherent" de "compromís nacional" després de les eleccions al Parlament de Catalunya, que s'esperen per a aquesta tardor.

Notícies relacionades:
· "Quan convé seguem cadenes"  (13/07/2010)
· S'amplia la llista d'adherits al 'Som una nació. Nosaltres decidim' (12/07/2010)
· Ressò internacional (llistat de notícies) (11/07/2010)
· Més d'una dotzena d'entitats sardanistes s'han adherit al 'Som una nació. Nosaltres decidim' (09/07/2010)
· Ja són una mitja dotzena les entitats sardanistes adherides per a dissabte (08/07/2010)
·
Federació i OBP volen unir el sardanisme a la manifestació de dissabte (07/07/2010)
· La Federació de Catalunya s'adhereix a la manifestació de dissabte (05/07/2010)

El govern "aplaudeix" la reconversió de les places de braus per a la cultura

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació aclareix que la decisió "correspondrà als propietaris"
Fonts oficials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya han afirmat a CREUANT que "aplaudeix qualsevol iniciativa de suport i foment de la cultura, tot i que la decisió última sobre l'ús de les places de braus correspondrà als seus propietaris".
Aquesta posició arriba després de la proposta del Grup Sardanista Balàfia, de Lleida, de destinar les places de braus a "a sardanes, castellers i d'altres activitats de la cultura catalana" a partir del gener del 2012, quan entri en vígor la prohibició de les corregudes de toros. Una idea que compta amb el suport, amb matisos, dels presidents dels dos principals ens del sardanisme organitzat: la Federació Sardanista de Catalunya i de la Unió de Colles Sardanistes (UCS).

[La a plaça de bous de Ceret acull anualment el concurs de colles. /
Foto: Foment de la Sardana de Ceret]

Notícies relacionades
- “Destinar les places de braus a la cultura seria una manera d'aprofitar l'espai”
- “Quan s'acabin els toros que destinin les places a la cultura catalana”
- 'Envestida' pels toros i elogis per ser “civilitzada"

Música electrònica amb sonoritat de cobla per tancar un cicle

Un espectacle d'aigua, llum i música a la font Maillol clou els espectacles estivals de Perpinyà
El cicle 'Dijous de Perpinyà', organitzat per l'oficina de turisme del consistori municipal, ha comptat amb un espectacle nocturn d'aigua, llum i música per acabar els actuacions setmanals de diferents disciplines, que van acabar el passat 19 d'agost. La font Maillol ha estat l'espai escollit per cloure cada sessió amb els jocs de llum, a càrrec de Gérald Galieri; aigua i la música electrònica del DJ Raph Dumas, que ha barrejat sonoritats electròniques amb d'altres de pròpies de la cobla o fragments de la sardana 'La Santa Espina', d'Enric Morera.
La font Maillol, davant del Palau de Congressos de Perpinyà, va ser el lloc escollit perquè el passat mes de maig acollís la ballada de sardanes que va cloure la final de 'La Sardana de l'Any'.

· Vídeo:

fontaine from bgood on Vimeo.