Núria Feliu porta la sardana a la ciutat més oriental del país

Noranta persones omplen l'Institut Menorquí d'Estudis pel recital de presentació del llibre-disc de la cantatriu

La cantatriu Núria Feliu va oferir ahir al vespre un recital a Maó, la ciutat més oriental dels Països Catalans, en el qual va llegir algunes de les poesies incloses al llibre-disc 'Núria Feliu recita les sardanes més populars', un recull que va sortir a la venda el 2007. Una norantena de persones va omplir de gom a gom la sala d'actes de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) fins al punt que part del públic va haver de seguir l'acte dempeus o acomodat a l'escala d'accés.
El recital va començar amb la lectura de poesies d'autors menorquins: 'Les fulles cauen, aquesta és la certesa', de Francesc Florit Nin; 'Nota preliminar', d'Antoni Taltavull; 'He fet dels dies un passar discret', de Margarita Ballester; 'Filius insulae', de Ponç Pons; 'Calma', de Bep Joan Casasnovas, i 'Maó', de Gumersind Riera. Després de dir el poema 'Llengua', del baríton Lluís Sintes; va fer pujar l'autor perquè llegís dos poesies seues. 
Un cor de nou veus femenines de l'Ateneu de Maó, amb l'acompanyament al teclat de la seua directora, Lola Mir; va interpretar sis cançons populars, entre les quals van destacar 'La calma de la mar', 'Sa núvia d'Algendar' o un glossat menorquí. En acabar, Feliu s'hi va dirigir: "Ho heu fet molt curt, no? Ara que hi agafàvem el gustet", fent broma.
L'apartat dedicat a les lletres de sardanes, va començar amb l'explicació del perquè del llibre-disc: el centenari, el 2007, de l'estrena de la sardana 'La Santa Espina', amb música d'Enric Morera i lletra d'Àngel Guimerà. La composició va ser un encàrrec per a un acte de l'obra teatral homònima de Guimerà. Amb els anys, es va convertir en un himne català i "va ser prohibida per dos dictadures, la de Primo de Rivera i la del general Franco", com va recordar Feliu.
Abans de la recitació de les poesies de sardanes per part de la cantatriu del barri de Sants de Barcelona, es va escoltar un fragment de la interpretació musical de cadascuna. 
Va llegir 'L'Empordà', de Joan Maragall; 'La Sardana de les monges', d'Àngel Guimerà; 'La Maria de les trenes', Ramon Ribera; 'Llevantina', de Joan Serracant; 'És la moreneta', d'Antoni Carcellé; 'Per tu ploro', de Joan Maragall; 'Cançó d'amor i de guerra', de Lluís Capdevila; 'La puntaire', de Ramon Campmany, i els versos més coneguts de 'La sardana', de Joan Maragall. El públic es va implicar, seguint el ritme picant de mans. En un inici, discretament; més tard, animat per Feliu, que va acabar l'actuació amb un "visca".
Margarida Teixidó, vicepresidenta del Casal Català de Menorca -entitat organitzadora de l'acte-, va ser l'encarregada de presentar i de cloure l'acte, en què es va regalar una rosa a cadascun dels actuants.
En acabat, Feliu es va mostrar propera als assistents que se li acostaven per saludar-la i va dedicar llibres a aquells que els van comprar.

[Imatge 1: Núria Feliu mostra una de les poesies mentre rep l'escalf del públic.
Imatge 2: La sala de l'IME, plena.
Imatge 3: Lluís Sintes, amb Núria Feliu, va pujar a l'escenari per llegir algunes poesies.
Imatge 4: El cor de l'Ateneu de Maó cantant.
Imatge 5: Al final, el públic va poder comprar el recull dedicat per Feliu.
TOTES LES FOTOS: ALBERT FONT-TARRÉS]

· Entrevista a Núria Feliu (26/10/2010)