dilluns, 31 de maig de 2010

Paños impartirà un curs de revesses a Mollerussa

El reconegut revessaire Joan Manuel Paños, també mestre de primària, impartirà un curs de revesses a Mollerussa els matins del 12, 19 i 26 de juny per a categories infantil, juvenil i gran. La formació és organitzada per l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL i subvencionada per la Unió de Colles Sardanistes (UCS).
El curs s'emmarca al programa formatiu que l'UCS porta enguany a totes les territorials. Les sessions tindran lloc els dissabtes de deu del matí a dos quarts de dotze del migdia per a infantils i juvenils i de dotze a dos quarts de dos per a grans. "Serà una iniciació molt bàsica de com es resolen, donar tècniques, ensenyar com estan formades i per saber identificar-ne els motius", segons ha explica Paños a CREUANT.
"La idea va sortir al concurs de Cervera", afirma el revessaire; que justifica les jornades perquè "és desconeguda dins del món sardanista". La particularitat del curs de Mollerussa és la inclusió de la categoria gran, idea que es podria estendre. "No descarto més edicions" però dependrà de "la repercussió que tingui".
Joan Manuel Paños va abandonar la competició de revesses després de guanyar diversos campionats, des de llavors ha assumit les funcions de delegat de l'UCS per a l'Individual i d'assessor musical per a diversos certamens de la modalitat, sense deixar de banda la seua faceta com a dansaire de la colla Mare Nostrum.

L'Agrupació de Mollerussa homenatja ACUDAM i Cal-Met

L'entitat vol la Medalla d'Honor per a Pepito Isanda
L'Agrupació Sardanista de Mollerussa va reconèixer dissabte la tasca de l'empresa ACUDAM, dedicada a la integració laboral de persones amb discapacitat psíquica, i l'Agrupament d'Escoltes i Guies Cal-Met, amb motiu dels seus 35 i 40 anys, respectivament. Va ser durant l'Aplec de la Sardana de la capital del Pla d'Urgell.
L'entitat ha endegat una iniciativa perquè l'activista cultural Pepito Isanda rebi la Medalla d'Honor de la ciutat, tal com va avançar l'edició local del diari electrònic VilaWeb. Segons han explicat fonts de l'Agrupació a CREUANT, faran una recollida de signatures. Isanda ja va ser homenatjat dissabte a la Trobada Gegantera.
Durant la sessió de nit de l'Aplec es va estrenar la sardana 'Urgellenca', que Valentí Miserachs, director de l'Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, ha dedicat a la Bellpuig Cobla pels seus 25 anys. Una peça que s'inclou al disc que la formació està enllestint.

[Fotos: Agrupació Sardanista de Mollerussa. /
Imatge 1: Pepito Isanda amb Carme Capell.
Imatge 2: Moment de l'Aplec de la Sardana de Mollerussa.]

Nous catalans aprenen sardanes a Balaguer

Una vintena de balaguerins originaris de diferents punts del món van iniciar-se a la sardana durant un taller, el passat 15 de maig.
Ho van fer durant un taller organitzat pel Casal Pere III-Ateneu de Balaguer dins del seu projecte Vincles, dedicat "a fomentar el coneixement mutu entre nous i vells catalans", segons afirmen des del centre cultural independentista.

[Fotos: Casal Pere III-Ateneu de Balaguer]

dissabte, 29 de maig de 2010

La Patum fa boca amb un concert de la cobla

El Memorial Ricard Cuadra torna a unir, aquesta nit, la festa amb la cobla, com va fer el músic
Una cobla formada per alumnes de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) actuarà, a partir de les deu de la nit, al Memorial Ricard Cuadra juntament amb la Banda del Memorial. Una cobla torna a participiar al concert que serveix anualment de preludi de la Patum després del 1997, l'últim que va dirigir el berguedà Ricard Cuadra. Tindrà lloc a la plaça de Sant Pere, de Berga, i, en cas de mal temps, es traslladarà al Teatre Municipal.
Sergi Cuenca, un dels promotors actuals del concert, hi estrenarà la sardana 'Patum 2010' i l'obra per a cobla i banda 'Barreja'. Durant una primera part també es tocarà per primer cop la composició lliure per a cobla i percussió 'Quodlibet', de Robert Agustina.
La unió d'enguany entre la cobla amb festa declarada Patrimoni de la Humanitat ve pel projecte de final de carrera del berguedà Joan Sala Fornell, membre de la Banda del Memorial i fins aquest curs estudiant de tenora de l'ESMUC. De fet, el concert d'avui és la posada en escena del treball 'Cobla i Patum. Context actual i històric de la formació en les festes del Corpus a Berga', que defensarà el proper dimarts, a les sis de la tarda, a la seu del centre d'educació superior, a Barcelona.

divendres, 28 de maig de 2010

"Joan Lluís Moraleda minimitza iniciatives"

El reaparegut 'Fes ta festa' considera que el músic carrega "contra tot i contra tothom" en l'entrevista de CREUANT
El director del programa 'Fes ta festa', el músic Jesús Ventura, ha dedicat la secció 'La columna' d'aquesta setmana a l'entrevista que CREUANT i SARDANEJANT van fer a Joan Lluís Moraleda. Sota el títol 'Del futbol i de la cobla...' afirma que "minimitza" iniciatives que s'estan duent a terme al voltant de la cobla i els instruments que la conformen. "No comparteixo el seu pessimisme" i creu que carrega "contra tot i contra tothom".
Tot i així, l'activista musical dins d'entitats com Músics per la Cobla o l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona assegura que comparteix "bona part de les seues valoracions i dels seus desitjos", encara que "amb algunes petites acotacions".
Ventura valora com "una afirmació curiosa" quan Moraleda diu repetidament que "cadascú va a la seua" ja que "una cosa m'ha quedat clara: el que ell anomena com 'la seua' -la que jo interpreto com la de tothom-, no sembla ser igual que 'la seua' -la del senyor Moraleda". I afegeix que "només les iniciatives en les quals ell intervé semblen les correctes".
En referència a les comparacions que Moraleda fa de Van Gaal i Guardiola, i que recull el titular de l'entrevista, rebla que "potser si hi afegíssim Mourinho tot s'entendria molt millor".
Després de la secció 'La columna' hi han posat la sardana 'Rambla de les flors' del mateix Joan Lluís Moraleda. Jesús Ventura ha justificat que "a part que discrepem en moltes coses amb el senyor Moraleda, no deixem de reconèixer que és un grandíssim compositor". Cap a la meitat del programa han inclòs la sardanova 'D'Afidnes a Martorell', de Jordi Paulí, i interpretada per Santi Arisa&Els Lakatans amb la Cobla Montgrins.

· Entrevista de CREUANT a Joan Lluís Moraleda

dimecres, 26 de maig de 2010

Roger Mas: "Quan sento la tenora, penso que fa bon temps"

ROGER MAS / Cantautor


ALBERT FONT-TARRÉS / Barcelona

El cantautor de Solsona és considerat una de les veus més destacades del panorama actual. Ho demostren una colla de Premis Enderrock. Ara ha tret nou disc, 'A la casa d'enlloc', en el qual s'hi pot escoltar la intervenció de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona a la cançó 'El dolor de la bellesa'. Va sortir a l'abril però no es presentarà públicament fins l'11 de juny, en un concert al Palau de la Música Catalana. L'entrevistem en un bar de Barcelona després d'un dia d'entrevistes en diversos mitjans.

· Com es porta això de la promoció?

Bé, bé. Bé. [riu] Quan un pensa en dedicar-se a això l'últim en què es pensa és en això. També és part de la feina... però molt bé.

· És pesat anar tot el dia amunt i avall.

Si no tens cap baixada d'ànim, no hi ha problema. I fa ràbia de vegades perquè sempre hi ha algun mitjà que li toca quan estàs de baixada i, llavors, és més difícil d'explicar les coses. Després tens la inevitable sensació de repetir-te i obvïes alguna cosa. Però depèn... Avui, per exemple, no he tingut cap baixada, encara.

· Mentre no sigui ara...

Naturalment. [Riem els dos]

· Pel que fa al disc, heu dit en altres entrevistes que la cançó que us agrada més és 'El dolor de la bellesa'. Per què?

Són moltes coses subjectives. La primera és perquè havia de ser una sardana, d'entrada. I això ja em feia il·lusió. La segona perquè crec que és la millor de tot el disc. I, després, perquè al final hi ha la Cobla Sant Jordi, que és un luxe absolut que vingui tota la Sant Jordi per fer un minut i poc de música. Tanta gent... i la predisposició com venir a tocar per fer una peça que sí que només estan ells sols però que realment és curta. És una col·laboració molt puntual però ens vam quedar amb les ganes de fer alguna cosa més.
· Per què la Sant Jordi?

La connexió venia pel Miquel Àngel López i el Pep Moliner que són els dos fiscorns de la Sant Jordi i són els dos fiscorns que venen amb mi sempre a fer 'Les cançons tel·lúriques'. I hi tenim molt bona relació i sempre que se m'acudeix alguna cosa d'aquestes sempre els ho demano a ells.
· Amb 'Mística domèstica', una cobla; amb 'Les cançons tel·lúriques', una tenora; ara, una cobla. Al següent serà el flabiol? El tible?
El següent no ho sé. A mi fa molts anys que m'agradaria fer un espectacle amb cobla i veu. És una cosa que em faria molta il·lusió. Però no sé si ho podrem fer. És una cosa que he començat a mirar però es necessita temps. 

· Una cosa com la cançó que vau tocar a Solsona amb l'Orfeó Nova Solsona?
A mi el que m'agradaria és fer un concert sencer per a cantautor i cobla, que és una mica difícil de conjuminar. I que el cantant necessitarà un micro, obviament.
· De l'últim disc no n'heu acabat d'estar del tot contents.

Depèn. Depèn dels dies. I a més, no tinc prou temps. Quan estàs en el procés d'un disc estàs amb la lupa posada amb molts augments. A vegades, enlloc de veure una cançó sencera vas veient els trossets, en els moments dels arranjaments, en el moment de la gravació... o amb el moment de les mescles. O a qualsevol petit detallet. Sempre hi ha coses que se t'escapen però n'hi ha que se t'escapen i voldries que no se t'escapessin. Hi ha coses que se t'escapen i ja ho comptes i n'hi ha d'altres que t'hi has emmarranat molt i fins que no passen uns mesos, que encara no han passat, costa tornar a mirar endarrere i escoltar la cançó. I, per exemple, escoltar la cançó amb la lletra. Jo sóc un cantautor i entenc que qui escolti les cançons el que ha d'escoltar és el que s'està dient i que la música és molt important però està acompanyant. Quan jo estic en un procés de mescles no estic escoltant la lletra i només estic escoltant detallets i no és una bona manera d'escoltar. 

· Han estat errors externs. Hi han hagut queixes amb el tècnic de gravació.

Bé, no... Sempre són processos difícils i hi ha molta gent treballant. L'avantatge que hi hagi molta gent treballant és que s'aconsegueixen moltes coses que tu sol no pots. I hi ha un Xavier Guitó que arriba musicalment on jo no puc arribar amb les partitures, arranjant per cobla... i el Ramon Sendra que porta tota la producció tècnica, el disseny de so... que són coses que jo tampoc controlo. És ajudar-se de tot aquest equip de persones per arribar a tot arreu on s'ha d'arribar. Sempre que s'intenten fer les coses bé s'acaba a bufetades, com en qualsevol procés amb algú i crec que això és bo si les bufetades surten quan han de sortir i serveixen per arreglar les coses. Això ha passat i s'han arreglat les coses i s'ha arribat on es volia arribar.

· En concert, a vegades teniu problemes amb el so. Depenent de l'espai no sempre teniu...

Sempre és complicat però el concert té l'avantatge que l'error desapareix. Si un concert va bé i tu et sents còmode i creus que està sortint bé, l'error desapareix al cap de cinc segons. No hi penses. És com el teatre, passat el moment ja està i tu et quedes amb les bones sensacions. En canvi, en un disc saps que la gent l'anirà escoltant repetidament i cada vegada anirà sentint aquell error que t'ha quedat allà. I, probablement, ni molta gent se n'adonarà però tu cada vegada que el sents estaràs sentint aquell “nyic, nyic” i és el que fa que el procés d'un disc sigui molt obsessiu.

· Sí que se'n va adonar el públic que va assistir a la gala del 'Català de l'any', oi?

Home, al 'Català de l'any' hi va haver un acoplament monumental. Una cosa absolutament gravíssima i absolutament externa, del so de la sala. Vaig d'haver de parar la cançó perquè el públic s'estava posant les mans a les orelles. No saps què fer en aquells moments. És greu perquè quan la teua part de la feina la fas bé, que hi hagi alguna cosa entre tu i el públic que l'espatlli sempre... I més quan fas una sola cançó. Això en un concert sencer no és un problema: hi ha hagut un mal moment que tothom recordarà però has pogut explicar la teua història. Quan tu només fas una cançó hi ha un problema de so d'aquest calibre és bastant, bastant greu. I tampoc és el mateix que això passi davant del teu públic que no pas que passi en una gala on hi ha gent que no és del teu públic. No hi ha marge d'error. 

· Amb els directes us heu trobat més d'un cop amb sales que no compleixen l'especificació tècnica, que no...

Això és l'habitual, eh? No hem d'oblidar que la música en aquest país encara està... Les dificultats tècniques són el pa de cada dia i jo crec que la gràcia és torejar aquestes coses perquè després puguis funcionar dins d'un mínim. Això sí que es pot fer. Si volem que tot soni amb els nivells amb què es pot tocar en plena Anglaterra, això sí que no i no podríem ni sortir de casa. Però comparat a com estaven les coses fa uns anys, crec que es poden fer bé els concert sempre depenent de la situació.

· Per a un directe us agrada més 'Les cançons tel·lúriques' que el nou disc?

Aquest disc està pensat per al directe, absolutament pensat per al directe. Per ser un directe més rítmic i fort que 'Tel·lúriques'. Diríem que aquest és un directe d'estiu a l'aire lliure i 'Tel·lúriques' un directe d'hivern en un lloc tancat i íntim. Per mi són dos coses tan diferents, que em permet treure les dos parts que m'agrada tenir a l'escenari: una part més recollida i íntima i una part més desenfadada i de tirar endavant.

· Treure el disc el 13 d'abril i no fer el concert de presentació fins molt més endavant és una qüestió comercial per vendre'l per Sant Jordi?

No. Perquè la data del Palau de la Música Catalana és l'11 de juny i jo volia que la presentació fos l'11 de juny. La data que hi havia del Palau era aquesta i era innegociable i jo volia fer la presentació allà. En canvi, el disc estava més pensat perquè sortís per Sant Jordi. L'únic és que no s'ha mogut cap data i s'ha quedat aquest espai.

· La cançó 'El dolor de la bellesa' quin discurs seguiria amb la resta del disc? Què voleu explicar amb tot el disc?

Són cançons molt independents, eh. Són cançons molt independents que sí que musicalment tenen uns lligams que potser no s'havien treballat mai tant en altres discos, que la seqüència d'harmòniques tenen una lògica. La tonalitat amb què acaba una cançó i amb la que comença la següent generalment, no en totes, hi ha una lògica que arriba a l'extrem del món per un forat que s'acaba... Que comencem dos, acaba amb re major i l'última nota de la veu és un la que és la dominant i que es manté en tota la cançó següent, que també està en re. I això és un joc que no havia treballat mai però a nivell d'històries, són totalment diferents. Comença amb un despertar, una festa, continua amb una lletania i després venen petites història que no tenen necessàriament res a veure l'una amb l'altra.

· I llavors, per què 'La casa d'enlloc'?

Si en un principi només feia discos amb un pes més místic o més closc ara és un punt més innocent i infantil. 'La casa d'enlloc' recordarà una mica el 'País-de-mai-més' de Peter Pan o l'illa que no hi és que diuen els italians o l'illa d'enlloc del [Jaume] Sisa. He anat a buscara tots aquests referents. Per mi la música i les cançons sempre estan en un pla paral·lel a la vida: hi ha la vida ordinària, el caminar de cada dia i hi ha aquell estar de quan passen coses bones o dolentes, que et fan sortir del teu estat ordinari. Els diumenges, els dissabtes a la nit, quan fas l'amor, quan se't mor un parent, quan neix una criatura... És quan passen coses meravelloses i estàs en aquell estat que és al límit amb la bogeria, o que és bogeria directament, i no és l'estat de cada dia catatònic d'anar funcionant maquinalment. I aquest potser sí que és l'únic punt en comú de tot el disc, que és aquest estat extraordinari de la consciència de quan passen coses. I la cançó que m'agrada més és 'El dolor de la bellesa' perquè és la que parla d'aquesta frontera, d'aquest anar i venir constant... Dels bojos viuen sempre a l'altre cantó de la frontera, el problema és que no poden tornar a la vida ordinària moltes vegades i la gràcia d'estar sa és vas i vens. El fort és que cada vegada que et passa una cosa bona o dolenta, cada vegada que el teu estat de consciència canvia per situar-se en aquest pla extraordinari i tornes al teu estat ordinari mai ets la mateixa persona. I això és absolutament meravellós. La tornada de 'El dolor de la bellesa' és d'alguna manera com quan estàs corrent pel camp amb la part interior, amb la ment o amb l'ànima. Estàs corrent pel camp amb la porta oberta de bat a bat. El que té aquest estat és que sempre aprens alguna cosa. I, de fet, quan tens memòria, tens memòria, pràcticament, d'aquests estats. No recordes un dilluns al matí que no va passar res, recordes un divendres al vespre quan vas conèixer aquella noia, recordes un dimecres a la tarda quan va morir no-sé-qui. La memòria sempre està en aquests temps i és quan es fan cançons interessants. La quotidianitat també té la seua màgia com a bàlsam per recuperar forces i que et permet aguantar perquè estar sempre en aquests estats és un esgotament físic i mental terrible. Però el bonic d'aquesta vida i el que recordes i el que imagines per al futur és estar en aquests estats.

· Feu, amb el disc, un homenatge a Jaume Sisa i a Pau Riba. Els directes seran esbojarrats?
No, no perquè no sóc massa donat a les afusions i dalt d'un escenari sóc bastant recatat. I ho seguirem sent perquè no ho sabem fer d'una altra manera.

· Com ve la idea d'incloure la tenora o la cobla?

El meu avi era músic d'orquestra i tocava el saxo tenor, el clarinet, que és el que em va ensenyar a mi, i la tenora, que se la va haver de vendre als anys cinquanta perquè hi havia misèria. I ell als anys trenta feia voltes per Catalunya amb una orquestra de l'època que els cridaven per fer tota la festa major: feien el cercavila pel matí, el concert a la tarda, el ball a la nit, les sardanes... Podien estar tota la setmana fora. Tenien una vida espectacular. Llavors, per mi, la tenora ha estat alguna cosa molt especial: per la relació amb el meu avi i també perquè, normalment, a Solsona no es balla sardanes cada setmana i, per mi, quan sento la tenora penso que fa bon temps, que fa sol... fins i tot sento l'olor de pólvora dels carrers de Solsona per la Festa Major... I, a vegades, recordo situacions en què la tenora no sonava o encara havia de sonar, com ara la sobretaula amb la gent gran fent els cafès i els carrers de Solsona eren buits, amb els coets desfets per terra, les regueres de pólvora i els nens corrent. Per mi una cobla és la tenora, és l'instrument que més m'atrau. La cobla i la música de la cobla se m'han recordat situacions extraordinàries, sempre he estat feliç quan ha sonat una cobla. No m'ha agradat mai ballar sardanes, no he après mai a tocar la tenora però sempre ha estat alguna cosa purament meravellosa. A més, com que estic molt interessat amb la idea de la dualitat. Trobo que la cobla és com un barreja... va de terra fins al cel, d'alguna manera. És una música popular, és una música tradicional, però culta a la vegada. I d'això n'hi ha pocs casos. La mateixa tenora és un instrument primitiu i alhora elaborat, connecta amb el primitivisme i amb l'artifici de voler fer les coses boniques. No hi ha cap música tradicional que tingui la potència de la cobla. Potser per això a molta gent no li agrada, perquè és l'estridència de l'estrident, objectivament.

· Esteu pensant en el proper disc?

Em ballen moltes coses pel cap però, veritablement, pensar-hi, no. Hi han molts projectes per fer: hi ha un disc per cantautor i cobla, hi ha un disc en directe -que no n'he fet mai cap-, hi ha un recopilatori, hi ha un disc de cançons per a nens petits -que també em faria il·lusió de fer-... i un disc nu, amb els temes que només pogués tocar jo i amb un esclop i una espardenya.

· No hi ha res escrit?

No, no, no.

· El procés de creació comença quan acaben els concerts?

No, tot es va fent. I aquesta vegada sí que tenim una taula rasa bastant rasa perquè quan feia 'Cançons tel·lúriques' ja hi havia alguna cançó d'aquestes, 'A la casa d'enlloc' ja s'estava fent. Es van cavalcant una mica. Sempre hi han cançons que s'havien començat a fer amb el disc anterior. I aquest cop no sé... Sempre hi han unes 150 cançons que vaig fer en la meua època universitària a Lleida que estan allà per nodrir possibles històries però encara... De fet, aquí ['A la casa d'enlloc'] n'hi ha una: 'Foc a l'obaga', que és una melodia que vaig fer a la residència d'estudiants de Lleida. Vaig canviar la lletra, però! 

[Al bar on som ara sona Lady Gaga]

M'encanta la veu greu aquesta... En canvi, aquest tros... Acabo de sentir aquell que em posa i aquest faig l'esforç perquè m'agradi però... 

· Li demanareu de fer un duet?

No, ja m'agradaria. [riu] Però seria un treball interessant, eh? És pura arquitectura, eh? Són matemàtiques. No sé qui és el productor però tot va al metre. I moltes parts diferents. Això està més organitzat del que sembla.

· Algun duet amb algú altre?

Amb la Maria del Mar Bonet, al maig, amb l'espectacle dels cinquanta anys de la Nova Cançó.

· Però no seria Lady Gaga, no?

No, és una autèntica llàstima. 

· Per acabar, el Solsonès a la vegueria de...
?
Hòstia... [riu] Mira pel que es diu del Constitucional ni vegueries ni hòsties. [Torna a riure] A Solsona, quan pixem va cap a Manresa. Però el Solsonès és la lloma. El que defineix el Solsonès és el cap de lloma, és la línia de frontera entre els dos grans dialectes. I és bastant clavat, si pixes i va cap a Lleida, és occidental i si va cap a Manresa, és oriental. I hi ha Solsona, Sant Climent, Llobera i Lladurs que som quatre que parlem aquesta cosa de transició que no acabem de saber d'on som. A mi m'agrada molt aquesta idea de lloma, de terra de ningú, aquesta manera de frontera que com a frontera tampoc serveix de res. 

· Us sentirieu més còmode a la vegueria de la Catalunya Central?

És que això no passarà. 

· De moment, és vigent l'Estatut.

Sí però... Jo crec que en la comarca natural de l'Alt Cardener. I si hi han vegueries el natural seria la vegueria de Manresa. Igual que el natural seria que la capital fos Manresa i no Vic. Però tampoc veig gaire clar que passi. Abans una Catalunya independent que unes vegueries pel que he anat veient.
· Vau anar a votar a la consulta sobre la independència de Solsona?

Hi vaig anar. Em va tocar de fer d'intèrpret d'uns sards que corrien per allà... 

· I el vot es pot dir?

En aquest cas sí que es pot dir: el vot va ser que 'sí'. El que passa és que hi ha una cosa que sempre em fa patir molt: a mi una Catalunya sola no m'agrada. El meu vot és que 'sí' cap a un ideal que és el d'un estat confederal amb València i Mallorca. No sé amb quin nom. A la Vall d'Aran que decideixin ells el que vulguin, no hem de decidir nosaltres, no?
· I les comarques castellanoparlants del País Valencià?

No ho sé, s'haurien de repartir d'alguna altra manera però és igual: que passin tres-cents anys com nosaltres hem passat aquests tres-cents anys. No li vindrà d'aquí [diu amb un somriure a la boca que passa a riure]. No crec que ho passin pitjor que els nostres tres-cents. Jo sempre he pensat que en una Catalunya independent els castellanoparlants estarien més còmodes que no els catalanoparlants en tot aquest temps en aquesta Espanya. I no sé el nom de tot això perquè no hi és. O sigui, el nom d'això, realment, seria l'Espanya catalana. [riu] Perquè els catalans som els primers espanyols de tots.

· Amb la 'Hispania' romana?

Sí. Els catalans som espanyols i els portuguesos són tan espanyols com nosaltres. Gairebé em decantaria, fins i tot, per les tesis dels iberistes, de Joan Maragall i companyia. Hi ha la història que es reunien a vegades els iberistes portuguesos i catalans a finals del XIX i principis del XX amb la idea de crear una nació, com els estat-nació que es feien a l'època. Una Espanya gran on tenien clar que la llengua havia de ser el castellà, la llengua de comunicació i la llengua principal, i portuguesos i catalans hi estaven d'acord. “Això és difícil d'articular”, deien els portuguesos, “perquè el nostre és un país complicat per les nostres complexitats... amb els gallecs som el mateix poble però no...” i els catalans deien “clar, és que nosaltres també som un país complicat: els mallorquins, els valencians, la Catalunya nord... com ho articules...?”. “Hem de tenir molta pedagogia i paciència amb els del mig perquè els castellans i els bascos són la mateixa faixa”. Realment, els tres pobles d'Espanya són: galaicoportuguesos, bascocastellans i catalans. I fa molt de riure perquè els bascos són els més forts, són els que sempre van amb el tema independentista i tal. Quan realment ells són els que han formulat el nacionalisme espanyol i són els que han forjat aquesta Espanya. No, ells, els que estan amb l'escopeta als dits, però sí que tot ha sortit d'allà. Els bascos són castellans no romanitzats, diguéssim. Molts castellans són bascos romanitzats, mira-t'ho com vulguis. És molt difícil d'organitzar. I en una Catalunya sola perdent València i Mallorca... quina tristesa. El meu marc referencial és la llengua. I tot el que sigui anar a més en aquest sentit sempre votaré que sí, no perquè tingui molt clar com s'hagi d'organitzar la cosa. Però clarament el marc referencial meu és el lingüístic. La diferència i l'igual és la llengua no si corren els bous o no corren o si es menja pa amb tomàquet... o en dius botifarra o llonganissa o si els castells els fas del dret o del revés...

[FOTO: ALBERT FONT-TARRÉS]

"Ens va faltar mobilització local"

El Foment Sardanista de Prada de Conflent creu que la "dèbil mobilització" dels sardanistes de la població va evitar que 'Prada-Ripoll' guanyés 'La Sardana de l'Any'
Que 'Prada-Ripoll', del perpinyanenc René Picamal, quedés a cent punts de la guanyadora del certamen de votació popular 'La Sardana de l'Any', ve per "la falta flagrant d'informació, de publicitat i de gestió de l'esdeveniment, però potser també la mobilització massa dèbil i poca implicació de la immensa majoria dels sardanistes locals", segons l'opinió que el dirigent del Foment Sardanista de Prada de Conflent Pierre Mias ha manifestat al diari L'Indépendant.
Mias fa autocrítica: "a diferència de nosaltres, els catalans del sud es van desplaçar en massa i es van mobilitzar per fer guanyar el seu millor candidat".
Com que les sardanes que arriben a la final acostumen a estar dedicades a poblacions o entitats, és un fet conegut que en cada edició hi hagi una mobilització per part del públic per assistir a la final i poder votar per aquella composició amb la qual tenen algun tipus de vinculació amb l'obra o amb l'autor.
"Busquem el 'hit parade' de la sardana i la difusió de les noves sardanes al mateix temps que estimulem la participació", explica Joaquim Rucabado, coordinador de la iniciativa que porta a terme la Federació Sardanista de Catalunya.

Cobertura de 'La Sardana de l'Any':
· Prop del 'centre de l'Univers'
· Arriba l'hora de la veritat (minut a minut)
· "Hem d'aprofitar l'acte d'avui perquè és excepcional"
· Tot a punt per a la tarda
· Últims preparatius per a 'La Sardana de l'Any'

dimarts, 25 de maig de 2010

La Mil·lenària, a la final de l'USAP

La cobla perpinyanenca animarà els aficionats del referent del rugbi català, que pot revalidar el Campionat de França
La Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà animarà amb la seua música els aficionats de la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP) que es desplaçaran fins a París per veure la final del TOP 14 de rugbi. Segons fonts de la formació musical, actuarà al Camp de Mart i a l'Estadi de França, on es jugarà el partit.
L'equip perpinyanenc aspira a revalidar el títol davant de l'occità Clarmont d'Alvèrnia.
La Mil·lenària ja va actuar l'any passat per als seguidors que es van desplaçar a París per veure com l'USAP guanyava el Planxot. Dissabte, interpretarà 'L'Estaca', l'himne no oficial de l'equip 'sang-i-or', o 'La Santa Espina', a més d'altres sardanes i ballables.

[Imatge 1: La formació musical ja va animar l'any passat els aficionats als peus de la Torre Eiffel.
Imatge 2: Els components de la cobla amb el Planxot guanyat la temporada passada i els jugadors catalans Nicolas Mas i Guillaume Vilaceca (al centre)./

FOTOS: COBLA MIL·LENÀRIA]

Retorna l'anunci de la cultura popular

Ahir va iniciar la segona fase de la campanya publicitària dedicada a la cultura popular, que durarà fins el 6 de juny. La falca que es va poder veure i escoltar el passat hivern es tornarà a difondre 41 cops per TV3, cent vegades per Catalunya Ràdio i 42 per Catalunya Informació i ICAT FM.
Els anuncis són fruit del conveni de col·laboració anual entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Notícies anteriors sobre la campanya:

 · La Generalitat valora positivament l'anunci de la cultura popular (20/01/2010)
· La Generalitat no explica l'anunci de la cultura popular (30/12/2009)
· Una colla ponentina, a l'anunci de la cultura popular (23/12/2009)

Anunci:

El Festival 'Ida y Vuelta' inclou el so de la cobla

Enmig de concerts d'estils com el hip hop o el soul hi actuarà Raph Dumas&The Primaveras amb la Cobla Mil·lenària
El conjunt format pel DJ Raph Dumas, 'The Primaveras' i la Cobla Mil·lenària actuaran el diumenge 6 de juny al Festival 'Ida y Vuelta', que tindrà lloc a Perpinyà. L'actuació tindrà lloc a dos quarts de nou del vespre a la Casa Musical.
El festival, que tindrà lloc entre el 2 i el 6 de juny, inclou estils musicals com el hip hop, el soul, el blues, el funk o el rap a través d'intèrprets com Hindi Zahra, Brooklyn Funk Essencials, Fefé, Melissa Laveaux o Ben L'Oncle Soul.

Castellà recupera el tercer lloc de revesses

El cerverí Joan Castellà va ser tercer al concurs individual de sardanes revesses que va tenir lloc diumenge al barri de Poblenou de Barcelona. La posició el situa en el bronze provisional del Campionat de Catalunya de categoria veterana.
El lleidatà Lluís Serrano va aconseguir el setè lloc de la categoria gran.
Falten quatre concursos dels deu del calendari del Campionat.

Xalem encarrila el Campionat de la Terra Ferma

La colla bellvisenca Xalem ha començat amb bon peu el Campionat de la Terra Ferma 2010, en categoria gran, després de guanyar els tres primers concursos de la temporada, dels 14 totals.
Dissabte, a Ivars d'Urgell, va superar, amb 11 punts, l'agramuntina Estol-Espígol i la balaguerina Verge del Miracle, que van empatar a 12 punts. Dolç Infern no s'hi va presentar ja que era a Organyà fent una exhibició a la Diada dels Amics de la Sardana de l'Alt Urgell.
En infantils, la lleidatana Dimoniets (6 punts) va acabar per davant de la cerverina Demà Jovencells (12p.) i Saltirons (18p.), de Vilanova de Bellpuig.
La cerverina Esclat de Joventut i la lleidatana Somni van ser les úniques de les categories alevina i juvenil, respectivament.
Estol-Espígol va aconseguir 9 punts en punts lliures. Per darrere, Brut Natura, de les Borges Blanques, amb 12 punts.
En total, hi van participar tretze colles, tres de les quals fora de concurs. Dissabte hi haurà el concurs d'Agramunt, a les vuit del vespre, a la plaça Fondandana.

[Foto: Federació Sardanista de les Comarques de Lleida /
La colla Xalem (en primer terme) durant el concurs.]

dissabte, 22 de maig de 2010

ALMOSC, nomidada als 'Prèmis 17 de junh'

L'entitat organitzadora de l'aplec sardanista occitanocatalà és candidata als premis del Conselh
L'Associacion Interculturau Occitanocatalana (ALMOSC), encapçalada per Ramon Agulló, és una de les tres aspirants al Prèmi 17 de junh del Conselh Generau d'Aran en l'apartat cultural, segons va anunciar la cap de Cultura i Política Lingüística de la institució, Maria Vergés. ALMOSC és l'organitzadora, des del 1993, de la Trobada d'Agermanament Occitanocatalà, acte que clou anualment la temporada de la Coordinadora d'Aplecs de la Sardana de les Comarques Lleidatanes. El Conselh ha justificat la candidatura "per la seua constància en incentivar els intercanvis occitanocatalans". La candidatura arriba just l'any en què l'activitat d'ALMOSC podria desaparèixer "per la poca implicació de les institucions a fer front als pagaments, amb subvencions", segons han manifestat fonts properes a CREUANT.

Els guardons instituïts el 2008, amb motiu de la Hèsta d'Aran, són de votació popular, a partir de la selecció feta per un comitè. Les altres nominades en l'apartat cultural són Cine Fòrum i l'entitat de defensa de l'occità Lengua Viua. En la secció de cooperació i acció social són: Càritas, l'Associació de Donants de Sang i l'Associacion Culturau Escunhau-Casarilh.  En esports, l'esquiadora Ursula Pueyo, els esquiadors i ciclistes Rubén Caseny i Dolores López. Per a la promoció econòmica hi ha l'empresa Camins, l'Associacion de Comerçants de Bossòst i el Grèmi d'Ostalaria.

divendres, 21 de maig de 2010

La Diputació de Tarragona aporta 7.500 euros per a concursos

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el president de la Colla Sardanista Dansaires del Penedès, Joan Morros, han signat avui el conveni pel qual la corporació provincial aportarà 7.500 euros per al desenvolupar concursos de colles sardanistes al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre.
Poblet ha rebut aquesta tarda les colles Menuts Dansaires i Joves Dansaires a la sala de plens de la diputació tarragonina, després d'haver guanyat el Campionat de Catalunya de la modalitat de lluïment en les categories alevina i juvenil, respectivament.

[Foto: Diputació de Tarragona]

Prop del ‘centre de l'Univers'
 [Crítica]

A.F.-T. / Perpinyà
“Hem d'aprofitar el dia d'avui [dissabte] perquè és un acte excepcional i aquí tothom n'és conscient i una cosa així potser no la tornarem a veure a Perpinyà”. René Tarrius, president de la Federació Sardanista del Rosselló, estava il·lusionat. Faltaven poques hores per a l'inici de la primera sessió de la 'La Sardana de l'Any'. La sala Charles Trenet del Palau de Congressos ja estava a punt per a la final del certamen de votació popular. 

Això, l’endemà que el referent del rugbi català, l'Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, s'hagués classificat per a la final del TOP 14, amb la possibilitat de revalidar el títol.

Una altre René també estava eufòric. René Picamal tenia per tercer cop consecutiu una sardana seua a la final. Aquest cop, a casa. A més, a la seua composició finalista s’hi afegia una altra peça seua que acabava el concert. I tocava a l'acte, és fiscornaire de la Mil·lenària. Picamal va ser premiat: ovació del públic i el segon accèssit per a 'Prada-Ripoll'.

La guanyadora de la nit: 'Cap d'Any a Tossa', de Sígfrid Galbany. El primer accèssit va ser per a un altre dels més aplaudits: el popular Joaquim Soms, per 'Natura, mar i muntanya'. El guardó per a la sardana més votada per telèfon mòbil se’l va endur Xavier Piñol per 'Gresca pirata'. Els programes de ràdio col·laboradors van atorgar el seu premi a Pitu Chamorro per 'El palau de la fosca'. No va tenir aquesta sort la finalista 'Coral Bordonera', que Jaume Riu havia dedicat al cor d'Organyà.
“Potser ens caldrà una ambulància a fora”. Es va sentir durant l’assaig. I és que 'Canigó' és per posar la pell de gallina. Amb música de Fèlix Martínez i Comín sobre la lletra de Jacint Verdaguer, es va interpretar al marge de les sardanes finalistes. Bon paper del rapsode Xavier Mestres i de la soprano Teresa de la Torre. Combinació curosa de dansa clàssica, contemporània i tradicional –i amb referències a la sardana– de l'Esbart Manresà de Dansaires, en base la coreografia de Joan M. Miquel. Intensitat musical de les dos cobles, la percussió i l'arpista, sota la batuta de Jesús Ventura.
Les últimes paraules del rapsode i la soprano, amb força i a l'uníson: “El Canigó no tiraran a terra / no esbrancaran l'altiu Pirineu”. El que ja s’havia trencat és la frontera francoespanyola, seient junts catalans d’un costat i altre de la Serra de l'Albera. La demanda d'entrades va fer fer dos sessions: una a les 3 de la tarda i l'altra a les 6. Es calcula que, en total, hi van assistir entre 1293 i 1343 persones.

Tot això a menys de mitja hora a peu del “centre de l'Univers”. Si més no, així és la definició de l'estació de trens de Perpinyà que s'atribueix al pintor Salvador Dalí.

[L'Esbart Manresà de Dansaires durant l'obra 'Canigó'. /
Foto: Albert Font-Tarrés]


Una ruera de Ruera [Crítica]

A.F.-T. / Granollers
És un luxe tenir sobre d’un escenari noms com el director Antoni Ros-Marbà o el concertino Gerard Claret. És especial si al seu costat hi ha una vuitantena de músics més: la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i l’Orquestra de Cambra de Granollers. És gairebé inoït si fan sonar les notes de la magna ‘Empúries’.
Aquesta és la sort que van tenir les 796 que van ser entre dijous i divendres passat al Teatre Auditori de Granollers. A la seua programació de gener a juny no constava enlloc la cobla, indispensable per a l’obra.
 La composició de Josep Maria Ruera és cara de veure. Tant que el gestor d’una destacada sala musical del país va reconèixer que no l’havia escoltat abans.
Els qui havien pogut apreciar els detalls captats en la gravació dels anys setanta editada per Columna Música van poder recordar el conflicte entre els grecs recent arribats a la futura Empúries (orquestra) i els nadius (cobla). En més d’una ocasió els arquets dels violins i les violes eren ben bé espases compassades. Aquest principi bel·ligerant s’amanseix al llarg de la partitura. Fins que tots acaben conformen un sol conjunt.

A la primera part, però, la Sant Jordi va oferir, sola, una ruera, una corrua, de Ruera: ‘El nostre Garreta’, ‘A l’entorn de la Porxada’, ‘Tocs de festa’ i ‘Glosa del ball de les donzelles’. 
El públic de dijous, satisfet. Unes notes discordant: les del mòbil que va sonar al final del primer moviment d’‘Empúries’ i que ningú apagava. Va tornar a sortir, més dissimulat, al tercer moviment. Indignació entre els assistents, cares de desaprovació i comentaris.

Ah! Ros-Marbà estarà en forma mentre tingui concerts a l’agenda. És dels directors que gesticula i saltironeja. Activa tot el cos i és un belluguet des de la primera nota.

[Ros-Marbà (dreta) saluda el concertino Gerard Claret un cop acabat el concert.
Foto: Albert Font-Tarrés]


· Notícia anterior:
Homenatgen Ruera (14/05/2010)

Amb el públic a la butxaca
 [Crítica]

A.F.-T. / Lleida
Un concert de cobla com a colofó de la Festa Major de Maig de Lleida. A diferència del concert de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya del mes de novembre, aquesta actuació va ser anunciada amb temps. Això sí, com a “concert de sardanes i música per a cobla”. De sardanes no se’n va sentir cap. El fulletó, de disseny treballat. Fora, però, de la programació regular de l’Auditori Enric Granados.
Ara bé, el preu de l’entrada –cinc euros– no arribava al de les actuacions de la temporada, entre els dotze i els vint-i-cinc euros.

La no estable ni oficial Cobla Simfònica de Catalunya va ser resolutiva. Un repertori de relativa dificultat tocat amb mestratge i coneixement dels instruments. Fet per arribar a un públic heterogeni. Per començar: ‘Puigsoliu’ de Joaquim Serra. A continuació, ‘Concert per a violoncel i cobla’, d’Agustí Cohí, amb Roman Boyer. Un fet encara habitual a la sala lleidatana: part del públic va aplaudir després del primer moviment enlloc d’esperar-se al final de l’obra.
Abans de la mitja part, retorn al segle XVII amb ‘Segadors a Barcelona’. Composició de Josep Vinaròs, promotor de la Cobla Simfònica de Catalunya i president de Sabadell més Música, entitat que produeix l’espectacle. Veu en off per presentar cada passatge. Ben programat però gens comparable amb el ‘Canigó’ que es va escoltar diumenge a Perpinyà, ni per la música ni pel rapsode ni per l’escrit.

A la segona part va ser el moment de ‘Tirant lo Blanch’, de Joan Lluís Moraleda, el director de la formació. Obra ben treballada. I el so no volgut d’un telèfon mòbil entre el públic. Per acabar, ‘Suite mediterrània’ del jazzista Francesc Burrull. I ell mateix, al piano, i la bateria, els protagonistes.

Moraleda es va posar el públic a la butxaca. Una broma, i riures. I al bis, amb un fragment de l’obra de Burrull, va convertir els presents en un instrument més: ara percussió amb els dits, ara amb les mans, ara repetint‘la-la-la’... El públic –215 persones– semblava entusiasmat.

[Imatge 1: Moraleda bromejant amb el públic.
Imatge 2: Pla general.
Imatge 3: Moraleda fa seguir el ritme al públic picant de mans.
Imatge 4: Moraleda dirigint la formació.
TOTES LES FOTOS: ALBERT FONT-TARRÉS]

dissabte, 15 de maig de 2010

Arriba l'hora de la veritat (minut a minut)

20.53h: Ens acomidadem. El primer 'minut a minut' de CREUANT ha estat molt interessant. Esperem que us hagi agradat. Fins aviat!

20.51h:
És previst que a la ballada s'hi toquin '30 anys junts', de Carles Santiago, i 'Repic de campanes', Carles Rovira.

20.49h:
Molt de murmuri, la gent s'aixeca. I és que això no s'ha acabat encara. Fora el Palau de Congressos, a la Font Maillol, hi haurà una ballada de sardanes, a les 9 del vespre.

20. 48h:
El públic acompanya el ritme picant de mans i en fer l'últim cop se sent: "Molt bé!!" i aplaudiemnts.

20.46h:
I sona 'La Sardana de l'Any 2009'!!! La millor, segons la votació popular, de totes les estrenades l'any passat!

20.45h:
Acaba l'entrega. I donen pas a la interpretació de 'Cap d'any a Tossa' per part de la Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà.

20. 43h:
Amb 582 vots, 'La Sardana de l'Any': 'Cap d'any a Tossa', Sígfrid Galbany. I molt i molts i molts crits i aplaudiments. L'emoció s'ha desfermat vivament!!

20.42h: Granollers, la propera seu de 'La Sardana de l'Any'. I agraïments a Perpinyà.

20.41h:
Primer accèssit: 'Natura, mar i muntanya', de Joaquim Soms. També aplaudiments.

20.40h:
Segon accèssit: 'Prada-Ripoll', de René Picamal. Xiscles, aplaudiments i crits de: "René, René!!"

20.38h:
Premi Sardamòbil: 'Gresca pirata'. Premi Federació: 'El palau de la fosca'!! El públic anima molt!

20.37h:
El públic fa arribar els seus ànims a René Picamal.

20.35h:
Es fan notar els suports de cadascú. Joaquim Soms és ovacionat.

20.32h:
Pugen a l'escenari, d'un en un i anunciats pels presentadors, els compositors finalistes (Enric Ortí no hi pot ser i puja Francesc Botet, en representació seua)

20.31:
Surten a escenari les autoritats.

20.30h:
Comença la part més desitjada!

20.29h:
Abans de desvetllar-se la incògnita, una altra curiositat. Hem pogut veure com René Tarrius, president de la Federació Sardanista del Rosselló, s'ha presentat a l'assaig d'aquest matí amb una samarreta de l'USAP i una senyera a la mà. Per a la gala s'ha mudat però porta una corbata amb els colors de la senyera i el logotip de l'USAP cosit sobre una camisa que també té cosit el logotip de l'equip de rugbi.

20.22h:
Últim apunt abans de tornar. Fixeu l'atenció sobre el gravat del premi dels missatges de text SMS: 'Sardamobil' enlloc de 'Sardamòbil'. Un altre error: al programa de mà (on també hi havia la butlleta de votació) hi consta: '15 de maig de 2009' enlloc de '15 de maig de 2010'. Tot haurà anat molt bé si només fem notar aquests errors, no?

20.18h:
Qui haurà guanyat aquests dos premis? Descans i fins a dos quarts!



20.12h
: La gent comença a aixecar-se. N'hi ha, però, que sembla que no vulguin perdre el lloc per a dos quarts de nou, quan començarà la 'tercera' part i es lliuraran els premis.

20.10h:
Acaba i emoció per saber qui guanyarà 'La Sardana de l'Any'.

20.08h:
Aprofito per dir que els conflictes entre el Consell General dels Pirineus Orientals (en mans del partit socialista francès) i l'ajuntament (en mans de la dreta de l'UMP) a més d'arribar aquests dies amb el repartiment de 'kits' per a aficionats de l'USAP també hi és en la sardana. Cal recordar que la Cobla Mil·lenària té el títol de 'Fidelíssima Vila de Perpinyà', fet que no agrada al Consell.

20.07h:
René Picamal acabarà també la segona part, amb 'Ciutat Reial'.

20.06h:
Final i aplaudiment.

20.04h:
Fa estona que volia fer una rectificació: les cobles no estan en la mateixa forma que a la primera part. Es troben en dos fileres però amb els músics units per instrument (les dos flabiolaires juntes, els tibles junts...).

20.03h:
Es basa en les notes do, fa, mi, sol que l'autor descriu com les quatre barres de la senyera.

20.02h:
'Cant dels Pirineus'. Sardana himne del Consell General dels Pirineus Orientals escrita per Galdric Vicens, tenora de la Cobla Mil·lenària.

20.01h:
Sembla que ha agradat al públic.

19.58h:
Peça de molta força. Va ser escrita el 1943 mentre Pau Casals, del Vendrell, vivia a Prada de Conflent per la seua oposició a la dictadura franquista, fet que el va erigir com un símbol de la pau.

19.56 (bis):
Torna Jesús Ventura. I comença.

19.56h:
De 'Canigó' a la sardana 'Sant Martí del Canigó', de Pau Casals. Obra que voldrà que els músics estiguin ben atents.

19.54h:
Els músics tornen. I els presentadors, també.

19.53h:
Ara recordo un dels comentaris que s'ha fet aquests dos dies durant els preparatius: "Potser ens caldrà una ambulància a fora". Per l'emoció de la música, la lletra i la posada en escena de 'Canigó'.

19.51h:
Mentre van recol·locant les cadires serveix per descansar i comentar. Murmuri. Ja anirà bé després d'haver pujat tant i tant l'ànim.

19.50h:
Més de tres minuts d'intens aplaudiment. Fins i tot ara s'aplaudeix als encarregats de canviar les cadires de lloc quan entren a l'escenari. Les cobles tornaran en la forma de la primera part.

19.49:
Continuen els aplaudiments amb intensitat i amb crits i xiulets d'aprovació.

19.47h:
Tal com esperàvem: ovació. Pell de gallina.

19.46:
Record a 'Muntanyes del Canigó'.

19.45h:
Rapsode i soprano dient alhora i amb passió: "El Canigó no tiraran a terra / no esbrancaran l'altiu Pirineu"

19.44h:
Sona un mòbil, que ràpidament paren.

19.39h
: En actes complexos com aquest s'agraeix tenir tècnics que facin bé la seua feina. A més de felicitar els responsables de la il·luminació, cal agrair tenir al so un Didier Richard, qui va ser tècnic de so de Lluís Llach.

19.38h:
Canta la soprano Teresa de la Torre.

19.35h:
La coreografia és díficil d'emmarcar. Té tocs tradicionals catalans, de clàssica i de contemporània i hi ha alguns passos que fan recordar la sardana.

19.33h:
Acaba un altre moviment, amb energia. I el públic trenca a aplaudir! Continua l'obra.


19.32h:
Les dos cobles són una. Els músics estan posicionats com si fossin una orquestra simfònica. Hi ha també percussió i arpa.

19.28h:
Sortida de l'escenari dels rapsodes, la cobla inicia, surten a escenari els dansaires. I aplaudiment.

19.27:
Gran aplaudiment. Després dels dansaires i la música tornen els rapsodes amb lletra de Verdaguer.

19.21h: Comença 'Canigó'. Surt un rapsode (i després sortirà l'altra i començarà la cobla i el cos de dansa).

19.19h:
Tornen els presentadors.

19.17h:
Encara hi ha murmuri. Pel que hem pogut veure als assajos i l'opinió del públic de la primera sessió, la segona part començarà amb molta força per la interpretació de 'Canigó' amb poesia de Jacint Verdaguer i música de Fèlix Martínez i Comín. La interpretació musical anirà a càrrec de les cobles Mil·lenària i Mediterrània, amb la direcció de Jesús Ventura. La dansa la portarà l'Esbart Manresà de Dansaires.

19.15h:
La gent ja ha votat. Torna a entrar a la sala mentre els coneguts se saluden. Hi ha autoritats d'una i altra banda de la Serra de l'Albera.

19.03h:
Tothom a votar. Durant la interpretació d'alguna de les sardanes hem notat com es movien les butaques per la gent que seguia el ritme. Serà un senyal? Mitja part.

19.01h
: Un molt fort aplaudiment per a la peça i les cobles

18.59h:
Picamal ens ha confessat abans la seua il·lusió de poder tocar a casa, tenir una sardana finalista en una final a Perpinyà i que acabi les dos parts del concert (la segona s'acabarà amb 'Ciutat Reial').

18.58h:
Picamal és a l'escenari. És fiscornaire de la Cobla Mil·lenària. Ara, capcot i concentrat, escolta la Mediterrània com ho fa. Picamal és a casa, és perpinyanenc i l'únic dels finalistes d'aquest costat de la Serra de l'Albera.

18.57h: I arriba l'última sardana finalista: 'Prada-Ripoll', de René Picamal. La interpreta La Cobla Mediterrània.

18.52h: Comença la recta final de la primera part. La Mil·lenària interpreta 'Amb la mateixa il·lusió', de Jordi Paulí.
18.51h: Fort aplaudiment del públic, que ha començat ja a les últimes notes.

18.50h:
Hi ha gent que fa comentaris en veu baixa i se sent un 'sshht'.

18.48h:
Soms és a la sala.

18.47 h:
La Cobla Mediterrània interpreta 'Natura, mar i muntanya', del popular compositor Joaquim Soms.

18.46h
: Una altra per Sígfrid Galbany ara que tocaran una de seua.

18.45h:
Gran ovació del públic.

18.41 h:
La Cobla Mil·lenària comença amb 'Cap d'any a Tossa', de Sígfrid Galbany.


18.40h: El públic aplaudeix. Com a curiositat, entre els intèrprets hi havia dos fills de Santiago: Roger (trompeta) i Marc (contrabaix).


18.35h: 'Sitges, festa d'argent', de Carles Santiago, és interpretada per la Cobla Mediterrània.




18.30h:
La Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà toca 'El palau de la Fosca', de Pitu Chamorro.

18.28h:
És una peça dedicada a la coral que porta aquest nom. És d'Organyà. La població de l'Alt Urgell serà la Ciutat Pubilla de la Sardana 2011.

18.25h:
La Cobla Mediterrània inicia 'Coral Bordonera', de Jaume Riu.

18.23h:
Per cert, aquesta sardana és dedicada a Francesc Botet, un aficionat a la fotografia i a la sardana que recorre molts actes sardanistes. Immortalitza moments i els penja en una web molt recomanable: http://www.avibotet.cat%20/

18.20h:
'Avi Botet', d'Enric Ortí és interpretada per la Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà.

18.19h:
El públic respon en cada sardana. Es nota que hi ha gent provinent de diferents punts del territori.

18.15h:
La Cobla Mediterrània interpreta 'Rocaprats', de Xavier Forcada.

18.13h:
Ovació del públic.

18.09:
La cobla Mil·lenària comença el concert amb 'Gresca pirata', de Xavier Piñol. Abans el públic crida entusiasmat.

18.02
:
Comença la segona sessió. Presentació.

17.55h:
El públic de segona sessió entra a la sala Charles Trenet del Palau de Congressos de Perpinyà i s'acomoda a les seues butaques.



17.15h
:
Surt el públic de la primera sessió.

L'opinió del públic:
Què t'ha semblat el concert?


Jaume: "Molt bé!. M'ha encantat tot. Sobretot, la dansa [a 'Canigó'] i els rapsodes: com recitaven...!"


Lluís: "Molt bé!. M'ha agradat molt, fenomenal. Tot, les sardanes, el concert, la presentació, els rapsodes...".


Marta, Carme, Emília, Roser i Jaume: "Ha estat preciós, fantàstic. Ens ha agradat tot en conjunt, no sabríem què triar. La posada en escena, la coreografia de 'Canigó'..."


Cloudine: "Molt bé! La poesia i l'esbart, a 'Canigó', és el que més m'ha agradat"



16.20h:
Comença la segona part de la primera sessió.

L'opinió del públic:
Quina sardana us ha agradat més de les finalistes?
Mateu: "Avi Botet, d'Enric Ortí, m'ha agradat molt perquè és molt moderna. Per ballar triaria Natura, mar i muntanya, de Joaquim Soms".

René: "Les que més m'han agradat són Prada-Ripoll, de René Picamal; Cap d'any a Tossa, de Sigfrid Galbany, i Natura, mar i muntanya, de Joaquim Soms. Pel ritme, el compàs i les variacions. Són molt maques per ballar, ben construïdes: amb petits, amunt, aire i aire fort".

Maria Teresa
:
"La que més m'ha agradat és Gresca pirata, de Xavier Piñol. La Coral Bordonera, de Jaume Riu, també. Tot i que són totes maques."


Jean-Michel i Marie-Jose: "La que més ens ha agradat és la Prada-Ripoll, d'en René Picamal. És la més cantada".


16.15h:
Votació de 'La Sardana de l'Any' durant la mitja part de la primera sessió.


15.28h:
A la primera part hi assisteixen 443 persones, segons el recompte facilitat per la Federació Sardanista de Catalunya.

15.03h:
Comença la primera sessió de 'La Sardana de l'Any'. Amb la presentació de Rut Martínez i Josep Baigues, que destaquen que "per primer cop [en aquest certamen] travessem les nostres fronteres polítiques".



Quarts de tres:
El públic va arribant a la primera sessió de 'La Sardana de l'Any', que comença a les tres, al Palau de Congressos de Perpinyà.




[TOTES LES FOTOS: ALBERT FONT-TARRÉS]


Cobertura de 'La Sardana de l'Any':
· Prop del 'centre de l'Univers' (Crítica)
· "Hem d'aprofitar l'acte d'avui perquè és excepcional"
· Tot a punt per a la tarda
· Últims preparatius per a 'La Sardana de l'Any'
· "Ens va faltar mobilització local"

"Hem d'aprofitar l'acte d'avui perquè és excepcional"


René Tarrius compara 'La Sardana de l'Any' amb la final de l'USAP
El president de la Federació Sardanista del Rosselló, René Tarrius, ha explicat a CREUANT que l'acte d'avui "l'hem d'aprofitar" perquè "és un acte excepcional i aquí tothom n'és conscient, els músics són els primers de saber que una cosa així potser no la tornarem a veure a Perpinyà".
Tarrius, que s'ha presentat a l'assaig amb una samarreta de l'USAP i una senyera després del pas de l'equip de rugbi a la final del TOP 14 ha comparat les dos efemèrides: "Aquest acte és com l'USAP a París, eh? Però l'USAP a París li tornarem a veure però 'La Sardana de l'Any' aquí no sé si tornarà".
El dirigent sardanista ha afirmat que "ho estem fent tot perquè la gent estigui contenta i s'ho passi bé, tenim un concert excepcional i de qualitat".

Una nit moguda a Perpinyà per l'USAP
Després d'un final del partit ajustat, l'eufòria es va desfermar pels carrers de Perpinyà ahir a la nit. L'USAP havia guanyat l'equip occità de Tolosa de Llenguadoc per 21 a 13, una victòria que suposa el pas a la final del combinat català i el seu intent de revalidar el títol guanyat la temporada passada.
Els aficionats van sortir al carrer durant hores. Gent amb senyeres, vestida amb referències a l'equip o samarretes de suport, cares pintades, barrets amb inscripcions de l'USAP... la ciutat plena de cotxes pitant. Fins i tot la policia va fer sonar les sirenes per celebrar-ho, fet que va ser rebut amb cants per part de l'afició. Desenes de persones es van concentrar al centre històric, en llocs com l'antiga Llotja del Mar.



[Imatge 1: René Tarrius aquest matí.
Imatge 2, 3 i 4: Aficionats de l'USAP celebrant el pas a la final.
TOTES LES FOTOS: ALBERT FONT-TARRÉS]


Cobertura de 'La Sardana de l'Any':
· Prop del 'centre de l'Univers' (Crítica)
· Arriba l'hora de la veritat (minut a minut)
· Tot a punt per a la tarda
· Últims preparatius per a 'La Sardana de l'Any'

Tot a punt per a la tarda

Les cobles i l'Esbart Manresà de Dansaires han assajat aquest matí l'espectacle que oferiran a partir de les 3 de la tarda per a 'La Sardana de l'Any'
Les cobles Mediterrània i Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà han assajat sota la direcció de Jesús Ventura. Al repàs també hi han participat els dansaires de l'Esbart Manresà de Dansaires, que ballarà  la composició 'Canigó' de Fèlix Martínez i Comín, juntament amb la soprano Teresa de la Torre i el rapsode Xavier Mestre, que posaran en escena el poema de Jacint Verdaguer. La primera sessió anirà des de les 3 fins a les 5 de la tarda i la segona, de les sis a les vuit del vespre. A dos quarts de nou es lliuraran els trofeus i a les nou es clourà l'acte amb una ballada davant de la font Maillol.

Seguiment de l'espectacle des de CREUANT
 CREUANT s'ha desplaçat fins a Perpinyà per cobrir de primera mà la final de 'La Sardana de l'Any'. A més de prèvies, anirà informant del transcurs de l'acte.




'La Sardana de l'Any', des de casa

A més de CREUANT, l'esdeveniment es podrà seguir per Catalunya Música, que a través de la seua pàgina web l'emetrà en directe.

Vots presencials i per SMS
A la final del certamen de votació popular no només hi poden votar els que presenciaran els dos concerts. També hi haurà el premi 'Sardamòbil', en el qual es pot votar des d'ara fins a dos quarts de vuit del vespre enviant missatges de text amb la tecnologia SMS. A través d'aquest sistema també es poden descarregar les sardanes finalistes al mòbil. La pàgina web de la Federació Sardanista de Catalunya s'hi pot trobar com fer-ho.



[Diferents moemnents de l'assaig.
TOTES LES FOTOS: ALBERT FONT-TARRÉS]



Cobertura de 'La Sardana de l'Any':
· Prop del 'centre de l'Univers' (Crítica)
· Arriba l'hora de la veritat (minut a minut)
· "Hem d'aprofitar l'acte d'avui perquè és excepcional"
· Últims preparatius per a 'La Sardana de l'Any'

divendres, 14 de maig de 2010

Últims preparatius per a 'La Sardana de l'Any'

El Palau de Congressos de Perpinyà s'està acabant de condicionar en una ciutat que pensa en la semifinal de l'USAP d'aquest vespre
Els tècnics del Palau de Congressos de Perpinyà i d'altres arribats per a l'ocasió estan enllestint la sala Charles Trenet que demà acollirà la final del certamen de votació popular 'La Sardana de l'Any'. Enguany, amb una novetat: l'acceptació del públic ha animat la Federació Sardanista de Catalunya a organitzar dos concerts per acontentar la demanda d'entrades.
El director musical de la vetllada, Jesús Ventura, encapçala les tasques d'adequació, a les quals també s'hi ha posat el president de la Federació Sardanista del Rosselló, René Tarrius.
Aquesta tarda s'hi han col·locat faristols, cadires i s'han fet proves de so i de llum. És previst que al vespre hi hagi un assaig amb els músics i demà al matí també.
El concert constarà d'una primera part en què els instrumentistes de les cobles Mil·lenària i Mediterrània interpretaran les sardanes finalistes i una segona part en què també hi participarà l'Esbart Manresà de Dansaires.

L'USAP juga la semifinal del TOP 14
La Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP) juga avui (20.40h) la semifinal del Campionat de França de rugbi a 15, també anomenat TOP 14, contra l'Stade Toulousain, a Montpeller. L'USAP ha acabat sola en primer lloc a la fase regular i podria revalidar el títol guanyat la temporada passada.

[TOTES LES FOTOS: ALBERT FONT-TARRÉS]

Cobertura de 'La Sardana de l'Any':
· Prop del 'centre de l'Univers' (Crítica)
· Arriba l'hora de la veritat (minut a minut)
· "Hem d'aprofitar l'acte d'avui perquè és excepcional"
· Tot a punt per a la tarda