divendres, 21 de maig del 2010

Amb el públic a la butxaca
 [Crítica]

A.F.-T. / Lleida
Un concert de cobla com a colofó de la Festa Major de Maig de Lleida. A diferència del concert de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya del mes de novembre, aquesta actuació va ser anunciada amb temps. Això sí, com a “concert de sardanes i música per a cobla”. De sardanes no se’n va sentir cap. El fulletó, de disseny treballat. Fora, però, de la programació regular de l’Auditori Enric Granados.
Ara bé, el preu de l’entrada –cinc euros– no arribava al de les actuacions de la temporada, entre els dotze i els vint-i-cinc euros.

La no estable ni oficial Cobla Simfònica de Catalunya va ser resolutiva. Un repertori de relativa dificultat tocat amb mestratge i coneixement dels instruments. Fet per arribar a un públic heterogeni. Per començar: ‘Puigsoliu’ de Joaquim Serra. A continuació, ‘Concert per a violoncel i cobla’, d’Agustí Cohí, amb Roman Boyer. Un fet encara habitual a la sala lleidatana: part del públic va aplaudir després del primer moviment enlloc d’esperar-se al final de l’obra.
Abans de la mitja part, retorn al segle XVII amb ‘Segadors a Barcelona’. Composició de Josep Vinaròs, promotor de la Cobla Simfònica de Catalunya i president de Sabadell més Música, entitat que produeix l’espectacle. Veu en off per presentar cada passatge. Ben programat però gens comparable amb el ‘Canigó’ que es va escoltar diumenge a Perpinyà, ni per la música ni pel rapsode ni per l’escrit.

A la segona part va ser el moment de ‘Tirant lo Blanch’, de Joan Lluís Moraleda, el director de la formació. Obra ben treballada. I el so no volgut d’un telèfon mòbil entre el públic. Per acabar, ‘Suite mediterrània’ del jazzista Francesc Burrull. I ell mateix, al piano, i la bateria, els protagonistes.

Moraleda es va posar el públic a la butxaca. Una broma, i riures. I al bis, amb un fragment de l’obra de Burrull, va convertir els presents en un instrument més: ara percussió amb els dits, ara amb les mans, ara repetint‘la-la-la’... El públic –215 persones– semblava entusiasmat.

[Imatge 1: Moraleda bromejant amb el públic.
Imatge 2: Pla general.
Imatge 3: Moraleda fa seguir el ritme al públic picant de mans.
Imatge 4: Moraleda dirigint la formació.
TOTES LES FOTOS: ALBERT FONT-TARRÉS]