dimarts, 31 d’agost del 2010

Dolç Infern s'ho queda tot

La colla lleidatana guanya les tres modalitats del concurs de Juneda
La colla Dolç Infern, del Grup Sardanista Montserrat (GSM) de Lleida, va aconseguir dissabte a la tarda el primer lloc de les tres modalitats del concurs de Juneda: lluïment, punts lliures i revessa.
Aprofitant que Remembrança va decidir de fer una aturada i no participar al Campionat de la Terra Ferma d'enguany, una mitja de dansaires d'aquesta colla van reforçar el conjunt de Dolç Infern, que va aconseguir superar, amb sis punts en lluïment, la que semblava que havia d'heredar el liderat de la categoria gran, la bellvisenca Xalem; que va fer 12 punts. El tercer lloc va ser per a l'agramuntina Estol-Espígol (18 punts) mentre que el quart va ser per a la borgenca Brut Nature (24 p.).
El bon resultat de la rotllana lleidatana, que va anar a la plaça Catalunya de la localitat garriguenca amb prou efectius per poder fer sis parelles i canvis, es va repetir en la modalitat de punts lliures, on va superar Estol-Espígol. Per arrodonir la jornada, va ser l'única colla en resoldre el tiratge de 36 de curs i 59 de llargs de la sardana revessa 'Amb senzillesa', d'Agustí Coll. Això, arriba a tres setmanes vista del segon concurs del Campionat de Catalunya de lluïment, a Tarragona (19 de setembre); en què Dolç Infern actua de representant ponentina.
Un total de set colles
Les colles amfitriones Saltirons de Joia i Arc de Sant Martí van puntuar com a primeres en aleví i infantil, respectivament. Igual que una altra colla del GSM, Somni. Totes tres eren les úniques de la seua categoria.
Aquest cap de setmana, Vilanova de Bellpuig i les Borges Blanques
El Campionat de la Terra Ferma continua el seu tram més dur. Dissabte tindrà lloc el Concurs de Colles Sardanistes de Vilanova de Bellpuig, a dos quarts de set de la tarda a la plaça de la Creu, amb la interpretació musical de la Bellpuig Cobla. Diumenge serà el torn del certamen de les Borges Blanques. Serà a les dotze del migdia al Terrall, amb la Cobla Maricel.
La temporada continuarà a Tàrrega (12 de setembre), Cervera (26 de setembre), Verdú (9 de setembre), Preixana (17 d'octubre) i Bellvís (24 d'octubre). El concurs de Balaguer, 7 de novembre, serà el darrer del Campionat de la Terra Ferma i del Campionat de Catalunya de lluïment de la categoria gran.


 [Dolç Infern es va revifar de cara al Campionat de Catalunya./
Foto: Federació Sardanista de les Comarques de Lleida]


Que sigui habitual [Crítica]

ESPECTACLE: 'Inaudit-Vicenç Bou'
POBLACIÓ: Torroella de Montgrí
DATA: Divendres, 27 d'agost

ALBERT FONT-TARRÉS
Feia bona pinta. I el públic de la població, dels entorns i d'altres punts del país ho havia copsat. Faltava de valent, encara: l'organització posava les cadires a la plaça de la Vila, el cos de dansa feia un últim repàs damunt de l'escenari i els tècnics s'encarregaven de les proves de so i llum, però al voltant ja s'hi plantaven els primers que volien prendre lloc. Així, quan encara faltava una hora ja no hi havia espai lliure. Ja sigui pel nombrós públic que s'havia anat acumulant o bé pel peculiar sistema de reserva dels vilatans: amb cinta de pintor, papers extraoficials de 'Reservat', mangales o peces de roba sobre els seients. A les deu no hi cabia cap més ànima. S'havien omplert també els laterals de l'escenari.
“Que ningú es pensi que escoltarà les sardanes de Vicenç Bou com sempre s'han tocat ni ballades de la manera habitual”, avisava hores abans de començar Jaume Nonell, guionista de l'espectacle. I així va ser. Per començar, la seua veu i la de Fanny Pujadas van introduir al que seria una representació basada en la biografia musical de Bou. Ho feien acompanyats de 'Llevantina' de fons. I amb aquestes, un 'introit' de sardana. Primer trencament d'esquemes: el fa l'acordió diatònic de Perepau Jiménez. I és que Jordi Molina, com a autor de l'adaptació musical, va conformar un conjunt envoltat de músics, tots de la seua confiança, aportant una nova idea: la seua tenora s'afegia a un violí i una mandolina, interpretats per Laura Plasencia; a una flauta travessera i un tible, tocats per Salvador Parés; al contrabaixista Joan Bosacoma i a la bateria i les percussions d'Enric Canada. A més de Jiménez. Uns sons totalment acoblats a una tranquil·la nit d'estiu. Aires que feien pensar en l'Europa de l'Est, de difícil definir on acabava la sardana i començava el pasdoble o el chill-out.
I per aquells que veuen la cosa inamovible, un bany de realitat: representació sobre l'escenari del canvi d'estil de ball fa un segle, com els joves trenquen esquemes mentre els més grans s'ho miren perplexos fins que l'empenta del nou model es converteix en l'homogeni fins a l'actualitat. L'Esbart Montgrí va saber mostrar uns passos elaborats sense perdre les essències de plaça i que havia coreografiat Sebastià Vilanou. Una idea de moviment, moviment i més moviment que s'afegia al de canvis de forma, canvis de pas, canvis de ritme... Hi havia una total voluntat d'enganxar públic, de mantenir-lo atent i de crear ganes de veure més espectacle. El cos de dansa va representar-ho ratllant la perfecció: cos, cara i moviment anaven units. Sabien que no només havien de ballar, havien d'actuar. Amb intencionalitat. Quan era moment d'alegria, de la Festa Major o l'arribada de l'esplendor del compositor mort fa 48 anys, es desbordaven les bones sensacions. En els enfrontaments entre els partidaris i detractors de Bou la tensió va arribar a la platea. En l'època de decadència, la tristor omplia la plaça. I el nou esclat va fer revibrar fins posar la pell de gallina.
Element destacat: recordar que Bou era músic de cobla-orquestra i feia des de sardanes fins a oficis, cercaviles, ball de plaça, pasdoble, vals i el que calgués.
Quan ja semblava tot dat i beneït amb l'última part, en què un sector del públic seguia el ritme amb palmades vergonyosament; va arribar un bis de comiat, moment en què desacomplexadament la multitud va picar de mans seguint la música.
I amb aquella sensació de voler-ne més, va pujar Jaume Nonell a l'escenari. I va preguntar: “A qui li ha agradat?” i va fer aixecar les mans. Amb esperit d'animador de festa bregat va agrair les col·laboracions fins arribar “al genial i enorme Jordi Molina” i els aplaudiments es van intensificar. El mateix va passar quan va sortir Vilanou.
Ben pocs s'esperaven la sorpresa: tot el públic, més de 1200 persones -segons l'organització-, dret i agafat de les mans per files tot ballant la sardana 'Torroella, vila vella'.
Abans, però, Nonell va llançar un “ens tornarem a veure a plaça i espero que a molts llocs de Catalunya amb aquest 'Inaudit-Vicenç Bou'”.
L'Esbart Montgrí va triar per a l'espectacle el títol 'Inaudit'. De ben segur, per cridar l'atenció del públic. Però serà bo que l'estil organitzatiu de l'experiència es repeteixi i que sigui habitual: idees, frescor, preparació, comunicació, disseny gràfic, previsió i creació de complicitats artístiques i institucionals.

[Foto: Albert Font-Tarrés]

Notícies relacionades
· "No trobaran el 'tot som pops' des del primer a l'últim minut" 
· Vicenç Bou, revisat en un espectacle

diumenge, 29 d’agost del 2010

La Mil·lenària, al festival Tok Trad de Ceret

La Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà ha participat aquesta tarda al Festival 'Tok Trad' de Ceret. Des de divendres i fins avui, els carrers de la capital de la comarca del Vallespir han acollit les actuacions d'onze grups de música de ball d'arrel tradicional de diferents punts d'Europa.
A més de la Mil·lenària, hi han pres part els irlandesos Killultagh i Irish Times, els occitans Trio LAM, LamZé, Bougnat sound, Les dormeurs du bal i Zorozora, el duet occitanobretó Lost Spoon, els poitevins Ciac Boum i els francesos  i els francesos Les Zéoles.

divendres, 27 d’agost del 2010

"No trobaran el 'tot som pops' des del primer a l'últim minut"

L'Esbart Montgrí estrena aquesta nit l'espectacle 'Inaudit'
"Que ningú es pensi que escoltarà les sardanes de Vicenç Bou com sempre s'han tocat ni ballades de la manera habitual". Així avisa Jaume Nonell, un dels impulsors de l'espectacle 'Inaudit' que l'Esbart Montgrí, de l'Agrupació Sardanista Continuïtat, estrenarà avui a partir de les deu de la nit a la plaça de la Vila de Torroella de Montgrí. L'autor del guió assegura que "el públic no trobarà el 'tot som pops' -expressió al·lusiva al ritme de la sardana- des del primer a l'últim minut" sinó "una revisió de la seva obra des del total respecte".
La producció empordanesa pretén fer un repàs per la biografia musical del popular compositor. I arriba en el 125è aniversari de la seua mort. Pel que fa a l'efemèride, Nonell se sorprén que no s'hagin dut a terme més commemoracions. "Nosaltres hi fem la nostra petita aportació", afirma.
Des de l'esplendor fins al decaïment
L'espectacle, dividit en deu parts, repassa diferents facetes de Bou. "Hi ha un moment en què el comencen a cridar de tot arreu" -explica Nonell- i que és representat a 'Popularitat'. Però també es recorden èpoques com la polèmica entre els seus partidaris i els seus detractors, a 'Bou sí, Bou no', o els seus moments de dificultat, a 'Ombra i llum'. L'actuació, "d'una hora i poc", acaba amb 'Nou esclat'.
Espectacle amb noms destacats
Nonell -prou conegut en l'àmbit sardanista- considera que "Jordi Molina ha sabut plasmar molt bé en música el guió". La direcció artística i la coreografia va a càrrec de Sebastià Vilanou mentre que els vestuaris són de Josep Ahumada. També destaca el disseny gràfic, obra de Glòria Pujadas.

[Cartell de l'espectacle]

Peces relacionades

dijous, 26 d’agost del 2010

"Anguela era un treballador incansable per la cultura d'aquest país"

Ramon Fontdevila el considera un "patriota"
El director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPT), Ramon Fontdevila, ha afirmat en un escrit al seu bloc institucional que Antoni Anguela era "un patriota i treballador incansable per la cultura d’aquest país, i especialment de la cultura popular i de la sardana". L'alt càrrec de la Generalitat de Catalunya afirma que qui ha estat cap del Servei de Patrimoni Etnològic "representa exactament aquells funcionaris del Departament que d’ençà de la Generalitat restaurada, es comprometeren amb la seva tasca molt més del que se’ls obligava. Que se sentien veritablement servidors, i que ho han estat fins la darrera hora…".
Antoni Anguela i Dotres, directiu de la Federació Sardanista de Catalunya i president de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona, va morir el passat 4 d'agost a l'edat de 63 anys.

[Ramon Fontdevila./
Foto: Albert Font-Tarrés]

Peça relacionada
· 'A reveure, Anguela' (article d'opinió)

dimarts, 24 d’agost del 2010

El Campionat de la Terra Ferma torna a Juneda

La competició de Ponent acaba el descans estival
El Concurs de Colles Sardanistes 'Vila de Juneda' suposarà aquest dissabte el retorn a la competició de les colles ponentines. A partir de dos quarts de set de la tarda la Cobla Quatre Vents d'Agramunt interpretarà, a la plaça de Catalunya, les sardanes que puntuaran per al Campionat de la Terra Ferma. Això, després de tres mesos del darrer certamen de la temporada.
La bellvisenca Xalem intentarà, aquest 2010, de succeir Remembrança en el liderat de la categoria gran després dels primers concursos de l'any (Almacelles, Lleida, Ivars d'Ugell i Agramunt). Per la seua banda, la lleidatana Dimoniets buscarà reeditar el seu triomf en infantils. El primer lloc de la categoria alevina és renyit.
Error en la classificació
En la classificació publicada per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida la colla junedenca Arc de Sant Martí consta en un concurs en la categoria aleví mentre que en la resta puntua com a infantil.
Solsona, anul·lat
El concurs de Solsona, previst per al 18 de setembre, s'ha retirat del calendari del Campionat de la Terra Ferma després que l'ajuntament de la ciutat hagi retirat la seua ajuda econòmica al certamen. Així, la competició queda amb un total de 13 concursos puntuables.
El de Catalunya torna el 19 de setembre
El Campionat de Catalunya de la modalitat de lluïment es reprendrà a Tarragona el 19 de setembre. La representant ponentina, Dolç Infern, se les haurà amb l'esparreguerina Anhel, la sitgetana Blanca Espurna, la manlleuenca Encís, les barcelonina Violetes del Bosc i Mare Nostrum, la vigatana Riallera i Tarragona Dansa. Descansaran la barcelonina Maig i la sabadellenca Mirant al Cel.

 [A Juneda començarà el bloc de 9 concursos que marcaran la diferència.
Foto: Albert Font-Tarrés]

“Destinar les places de braus a la cultura seria una manera d'aprofitar l'espai”

La Federació de Catalunya i l'UCS veuen amb bons ulls la proposta del Grup Sardanista Balàfia
La proposta llançada pel Grup Sardanista Balàfia, de Lleida, perquè les places de braus es destinin, quan entri en vigor la prohibició de les corregudes de toros -el gener del 2012-, “a sardanes, castellers i altres activitats de la cultura catalana” ha estat ben rebuda pels presidents dels dos ens del sardanisme organitzat, la Federació Sardanista de Catalunya i la Unió de Colles (UCS), com “una manera d'aprofitar l'espai”.
“Crec que està bé i, per mi, endavant amb la idea”, ha afirmat a CREUANT Bartomeu Duran, president de la Federació Sardanista. El també dirigent de l'Obra del Ballet Popular es va mostrar obert a rebre projectes per poder treballar en aquest sentit.
“Em sembla que és una bona inciativa, sinó què se'n farà? Centres comercials com en una de les places de Barcelona [la de 'Les Arenes']?”, planteja a CREUANT Santi Ferrerfàbrega, màxim directiu de l'ens dedicat a la sardana de competició. El president de la Unió de Colles Sardanistes considera que “no vull entrar massa en aquest tema perquè s'està polititzant molt però l'aprofitament cultural d'aquests espais em sembla bé”. Tot i així, afirma que són opinions personals ja que encara no n'ha pogut parlar amb la resta de membres de la junta de l'UCS. Preguntat per si buscaran d'utilitzar les places de braus per als concursos de colles sardanistes Ferrerfàbrega va manifestar que “no en sóc massa partidari, crec que s'han de fer en llocs de pas de la gent i no en llocs tancats on s'hi ha de desplaçar expressament” perquè “ens interessa acostar-nos a la gent”. Malgrat que Ceret omple la seua plaça de braus per al certamen sardanista, creu que “és una excepció perquè està organitzat semiprofessionalment i no és una opció exportable”. Sigui com sigui, el president de l'UCS creu que són espais “adients per fer-hi altres espectacles”.

[El Festival de la Sardana de Ceret ha arribat enguany a la 53a edició./

Notícies relacionades
 - El govern "aplaudeix" la reconversió de les places de braus per a la cultura
 - “Quan s'acabin els toros que destinin les places a la cultura catalana”
 - 'Envestida' pels toros i elogis per ser “civilitzada"

“Com més es coneix la sardana, més agrada i es gaudeix”

El president de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, Josep Maria Roset, va afirmar al programa 'Bat de Sol' de Lleida Televisió, dijous de la setmana passada, que “la sardana, com més es coneix, més agrada i més es gaudeix”. El dirigent de l'ens federatiu va participar en l'espai dedicat a la cultura popular, conduit per Xavier Lozano, dins del programa dirigit i presentat per Òscar Fernández.
A més de Roset, hi van participar sis dansaires de la colla Dolç Infern, del Grup Sardanista Montserrat (GSM) de Lleida, per mostrar alguns elements de la dansa.
Sara Queralt, cap de colla (capitana) de Dolç Infern, va ser l'encarregada d'explicar els passos. El conjunt, l'únic representant ponentí al Campionat de Catalunya de la modalitat de lluïment, va oferir una exhibició. L'espai es va centrar en la modalitat de 'punts lliures'.
Hi van participar, a més de Queralt, els dansaires Joan i Lluís Vicente, Erica Graus, Joan Capdevila i Judit Teixiné.
El programa es va emetre dijous de la setmana passada i es va repetir ahir al migdia.

[A la foto, Josep Maria Roset]

 Per veure el programa: 1a part / 2a part

'Emporión' ballarà sardanes

Les tesis sobre l'origen grec de la dansa justifiquen el lloc de la celebració dels 50 anys de Ciutat Pubilla de la Sardana

El jaciment arqueològic d'Empúries acollirà dissabte 4 de setembre la celebració dels cinquanta anys de la primera Ciutat Pubilla de la Sardana, a Girona.
“El lloc ve justificat perquè la historiografia sardanista ha tingut una línia que feia molt d'èmfasi en què la sardana venia d'antigues danses gregues”, tal com ha explicat a CREUANT Jordi Gallegos, president de la comissió organitzadora de l'Escala Ciutat Pubilla de la Sardana 2010 i de l'Agrupació Sardanista Escalenca 'Avi Xaxu'. Tot i així, l'acte, que li han posat el títol d'Aplec Ancestral d'Empúries, no tindrà lloc a la part grega sinó al fòrum romà.
L'acte tindrà dos dobles audicions amb les cobles Ciutat de Girona i Principal de l'Escala, la primera començarà a les 11 del matí i la segona, a dos quarts de cinc de la tarda. Totes les sardanes que s'hi interpretaran tenen referències a Empúries o a poblacions nord-orientals.
L'acte comptarà amb dos composicions d'estrena: 'Empúries, bressol de Catalunya”, de Joaquim Soms, i 'Grecs, íbers i romans, quin embolic!”, de Josep Navarro. Com a sardana de conjunt de les dos cobles interpretaran la sardana 'Emporión', de Vicenç Bou.
L'acte és coorganitzat per la comissió del pubillatge escalenc i l'Agrupació d'Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines.

[Arribada de la Flama de la Sardana a l'àgora grega del jaciment d'Empúries, el 24 d'abril. /
Foto: Ajuntament de l'Escala]

Vicenç Bou, revisat en un espectacle

Dansa i música reformulen l'obra del compositor quan fa 125 anys del seu naixement
El popular compositor de sardanes Vicenç Bou tindrà un espectacle de dansa i música basat en la seua obra, just l'any que es commemora el 125è aniversari del seu naixement. 'Inaudit' és la proposta que l'Esbart Montgrí estrenarà el 27 d'agost, a les deu de la nit, a la plaça de la vila de Torroella de Montgrí.
La música de l'autor de sardanes tan conegudes com 'Llevantina' o 'El saltiró de la cardina' ha estat revisada per Jordi Molina, amb un guió de Jaume Nonell. El cos de dansa empordanès seguirà la coreografia dirigida per Sebastià Vilanou.
L'espectacle consta de deu parts: 'Introducció', 'Aires de canvi', 'Festa a la plaça', 'Popularitat', 'No solament sardanes', 'Melodia i sentiment', 'Lletra i veu', 'Bou sí, Bou no', 'Ombra i llum' i 'Nou esclat'.

Peces posteriors
· "No trobaran el 'tot som pops' des del primer a l'últim minut"
· Que sigui habitual

'Al Chemist' forma una banda amb tenora i tible

El grup Al Chemist, de la comarca del Rosselló, ha incorporat una banda que l'acompanya en alguns dels seus concerts. Sota el nom d'Orquestra Picolat hi ha mitja dotzena de músics que toquen instruments com la tenora, el tible, la trompeta, el fiscorn, el saxo, la bateria o el baix. Olivier Marquès, ànima de la cobla Tres Vents, és l'encarregat de la tenora i el saxo, acompanyat del tiblaire Sébastien Barbe.
El duet format per Alain Casenova i Hugues Di Francesco és àmpliament seguit pel jovent nord-català.

[Actualització]
El tible i la tenora, al nou disc

El grup ha tret recentment el disc La véritable histoire du Picoulat... (La veritable història del Picolat...), en el qual ha comptat amb la participació d'Olivier Marquès (tenora, saxo, cors i arranjaments), Sébastien Barbé (tible, saxo, cors i arranjament) i del fiscornaire i trombonista Olivier Vila. A l'enregistrament també hi intervenen altres instruments com les guitarres, el baix, el teclat, la trompeta, bateria i el contrabaix.
La sardana hi és present
 El tercer tema és una versió rock de la sardana 'La Santa Espina', d'Enric Morera; que han titulat Santespi n'roll.
L'àlbum, tot cantat en francès, compta amb una altra referència a la sardana a la cançó Ballade Catalane (Balada catalana). El tema cantat per Hugues Di Francesco diu, traduït al català: "Gronxat per la Santa Espina amb la cara rosada, /acariciat per la Tramuntana, / les primeres sabatilles que he tingut, / un parell de vigatanes, / per anar a ballar la sardana". A la tornada afegeixen: "Catalana, t'estimo, / no necessito parlar-te per aprendre a estimar-te. / Català, em quedo en tot cas. / La meva sang és barrejada en l'or dels meus grans".

[Imatge 1: Barbe i Marquès interpreten el tible i la tenora.
Imatge 2: Al Chemist és un dels grups de referència del nord del país.
Fotos: Concept Graphic TC 64 / Al Chemist]


Vídeos del concert a Cotlliure, a la comarca del Rosselló, el passat 5 de juny:

dimarts, 17 d’agost del 2010

“Quan s'acabin els toros que destinin les places a la cultura catalana”

El Grup Sardanista Balàfia, de Lleida, fa una crida per quan s'apliqui la prohibició el 2012
El lleidatà Grup Sardanista Balàfia proposa que les places de braus es dediquin “a sardanes, castellers i d'altres activitats de la cultura catalana”. L'entitat s'ha mostrat partidària perquè a partir del gener del 2012, quan entra en vigor la prohibició de les corregudes de toros per part del Parlament de Catalunya, es destini a nous usos.
L'associació, coneguda pels seus cursets d'ensenyament per a adults i per la recopilació de ballades a la seua pàgina web, agafa l'exemple de Ceret (Vallespir), on la plaça de braus acull el concurs de colles sardanistes, a més de les corregudes de toros.
La idea s'ha difós a partir de dos missatges electrònics enviats a més de tres-cents contactes. L'entitat hi ha adjuntat una presentació d'imatges explicant que “les corregudes de toros són una tradició cruent que ens denigra com a éssers humans” i una altra amb fotografies del Festival de la Sardana de Ceret.
De fet, una altra plaça de braus, la de Tarragona, acollirà el concurs biennal de colles castelleres.
Cal recordar que 5 ajuntaments ponentins es van declarar abolicionistes donant suport a la iniciativa legislativa popular: Guissona, Torrebesses, Artesa de Lleida, Sanaüja i Bellpuig.


[El Festival de la Sardana de Ceret ha arribat enguany a la 53a edició./

Grenoblo acollirà l'Aplec Internacional del 2011

La ciutat de Grenoblo ha estat l'escollida per ser la seu del 24è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics que organitza l'Associació per a la Difusió del Folklore (Adifolk). D'aquesta manera, l'estiu vinent rellevarà la polonesa Cracòvia, que acollir els actes d'enguany entre el 6 i el 8 d'agost.


Grenoblo, ciutat francoprovençal
D'administració francesa, Grenoblo és la capital del departament d'Isera, dins de la regió Rôno-Arpes. 
Part de l'àrea lingüística del francoprovençal -enclavada entre els estats francès, italià i suís- és reclamada com a part d'Arpitània
Grenoblo va ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern del 1968.


[Imatge 1: Grenoblo agafa el relleu a Cracòvia. / Foto: Adifolk
Imatge 2: Mapa d'Arpitània
Imatge 3: Bandera d'Arpitània]

Aquest estiu, un miler d'actes sardanistes

La temporada d'estiu, l'estació de l'any amb més actes dedicats a la sardana, s'espera que es tanqui amb un total de 994 activitats, segons el recompte fet per la Federació Sardanista de Catalunya. Abans del 23 de setembre, quan començarà la tardor, s'espera que tinguin lloc 830 ballades, 55 concerts i 19 concursos.
El recull inclou activitats sardanistes fora dels Països Catalans, com ara les que han acollit Besièrs (Occitània) o Cracòvia (Polònia).

[Exhibició de la colla Sa Palomera de Blanes a l'Aplec Internacional de Cracòvia.
Foto: Adifolk]

La sardana, exportada enguany a Occitània, Espanya, França i Polònia

Occitània torna a ser un any més la nació que més actes sardanistes acull fora dels Països Catalans, amb, almenys, cinc activitats organitzades. En són un exemple, Montpeller, que va programar per al 8 de maig passat el seu dotzè aplec de la sardana, Tolosa de Llenguadoc, que va celebrar al juny la cinquanta-novena edició de la seua festa sardanista el 20 de juny, Besièrs, Narbona o Tarba, que serà la seu, a l'octubre, del 17è aplec de la sardana de la regió de Bigòrra.
La sardana també ha estat present enguany a Madrid, amb una ballada pels 125 anys de la Cobla-orquestra Montgrins, i a la polonesa Cracòvia, per l'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics d'aquest mes d'agost. Fora dels Països Catalans, la Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà va portar, al maig, la seua sonoritat a París per animar els aficionats de l'exponent del rugbi XV català, l'USAP, per a la final del TOP 14.
El 2009 va ser el torn, a més d'Occitània, de Luxemburg -amb l'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics- i París, on -a més de l'animació de la Mil·lenària per una altra final de l'USAP- hi va actuar la no estable Cobla Volta Món. L'any passat també va tenir lloc la unió, als Estats Units d'Amèrica, de la sonoritat de la tenora de Jordi Molina amb la Vancouver Simphony Orchestra, amb motiu de la celebració dels 50 anys del seu director musical, Salvador Brotons.

 [Actuació a París amb motiu de la final del TOP 14 que l'USAP va guanyar el 2009.
Foto: Cobla Mil·lenària]

Comencen els homenatges a l'Avi Xaxu

El compositor Josep Vicens i Juli, conegut popularment per 'Avi Xaxu', serà homenatjat al llarg del 2010 amb motiu del 140è aniversari del seu naixement. El recordatori per al músic, mort fa 54 anys, és promogut per l'Agrupació Sardanista Escalenca 'Avi Xaxu'.
La Festa Major de Malgrat de Mar, població on havia viscut el popular compositor, va servir, el passat 7 d'agost, per iniciar els actes d'homenatge amb una ballada exclusivament amb sardanes de Vicens.
A la tardor, l'Escala acollirà un cicle d'audicions dedicades a l'autor de sardanes tan conegudes com 'Bona festa' i que acabarà amb un concert. També s'espera l'edició d'un llibre bibliogràfic i un disc compacte amb peces poc conegudes enregistrat per la Cobla La Principal de l'Escala, fundada el 1906 pel propi 'Avi Xaxu'.
Josep Vicens, que compaginava la música amb la seua barberia, és considerat un referent per l'anarquisme escalenc. A més, l'agrupació sardanista de l'Escala i la penya blaugrana de Malgrat de Mar porten el seu sobrenom.

Cants de la tenora, al Museu de la Mediterrània

El Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí va acollir el passat 5 d'agost a la nit un concert del tenorista Jordi Molina amb el cor d'homes La Mata de Jonc. Unes 400 persones, segons l'organització, van presenciar l'actuació al pati de l'equipament. L'espectacle titulat 'Cants a Tenora' versiona cançons tradicionals dels Països Catalans.
L'organisme públic acull fins al desembre l'exposició 'Veus de la Mediterrània', fruit de l'estudi de la veu com a element de comunicació. El musicòleg Jaume Ayats n'és el comissari mentre que Joaquim Rabaseda, el coordinador.

[Moment del concert. /
Foto: Museu de la Mediterrània]

dissabte, 14 d’agost del 2010

L'exili, a la Ciutat Pubilla de la Sardana


L'exposició temporal 'Intel·lectuals i sardanistes escalencs a l'exili' explica la biografia de quatre personatges clau en la història de l'Escala i que van haver d'exiliar-se amb motiu de la Guerra del 1936-1939. La mostra, instal·lada per carrers de la població empordanesa, es podrà veure fins el 12 de setembre. Els plafons són d'un metre d'alçada i un metre i mig d'amplada.
La iniciativa és fruit de la col·laboració entre el Centre de Documentació i Recerca Històrica de l'Escala i la comissió organitzadora de la Ciutat Pubilla de la Sardana 2010. És prevista una conferència sobre la repressió i els fluxos migratoris arran del conflicte armat.


dimarts, 10 d’agost del 2010

A reveure, Anguela! [Opinió]

La manera de viure la sardana -com a eina sociocultural i com a patrimoni- i el sardanisme -com a moviment que s'estructura al voltant de la sardana- ha anat evolucionant per mal que alguns, sembla, que no ho vulguin admetre. I això -per sort!- ens ho estan demostrant, els darrers anys, musicòlegs de solidesa universitària com Jaume Ayats i els seus companys Anna Costal o Joaquim Rabaseda.
L'estructura actual d'aquests dos elements -sardana i sardanisme- és fruit de les interaccions de moltíssimes persones. És a dir, el que cadascú fa -i deixa de fer- a plaça o quan parla d'aquesta realitat. Però dimecres de la setmana passada ens va deixar algú que, per la feina i per les situacions de responsabilitat, penso que haurà tingut prou a veure en la conformació actual: Antoni Anguela i Dotres.
De ben segur que el seu nom és desconegut per a molts. I és que, potser, una de les seues fortaleses era el treballar amb voluntat de resoldre el problema detectat i no per aparentar. Aquesta manera de fer li havia funcionat prou vegades però el càncer limfàtic n'ha estat una excepció. Hores després de la seua mort als 63 anys, amics seus m'explicaven que, encara en les seues darreres setmanes, evitava de queixar-se.
L'Anguela era algú que portava anys i anys dedicat a aquest sector. Professió i afició anaven de la mà. Treballava com a cap del Servei de Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya. I el seu temps lliure el dedicava, sobretot, a la sardana i a la música per a cobla.
Si em permeten els que han estat els seus companys de junta a la Federació Sardanista de Catalunya -els mateixos que comparteixen càrrec a l'Obra del Ballet Cultural-, el definiria com la 'mà dreta' de Bartomeu Duran. Davant d'un assumpte que el president de l'ens no veia clar, acudia al seu consell. Era l'interlocutor davant d'institucions i organismes com el mateix govern o l'Ens de la Comunicació Associativa, un conglomerat de federacions de la cultura popular que busca 'fer pinya' malgrat que ni els seus associats no sempre estan per la tasca. Era dels militants sardanistes agraïts de tractar: crec que sempre transmetia bonhomia, atenció, respecte i diàleg, ben allunyat d'altiveses i de posicions 'hooligans'.
S'havia dedicat a potenciar la difusió d'actes. Ja sigui en múltiples col·laboracions amb diferents mitjans de comunicació o, darrerament, amb les seues intervencions a COM Ràdio. Els programes de ràdio amateurs dedicats a la sardana, la cobla i la dansa tradicional no podran estar-li mai prou agraïts d'haver fet possible el butlletí mensual 'Infosardana', que nodreix bona part de la seua programació. Portava també la direcció de la revista 'Som'. I seria injust deixar-se la seua presidència a l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona, entitat que, tot i el que el seu nom pot fer pensar el contrari, ha aportat novetats prou destacables com les del Memorial Joaquim Serra o les ballades de la plaça de la Catedral que ha reactivat enguany.
La seua mort no ha estat una sorpresa inesperada, feia temps que estava malalt. Persones que el tractaven assíduament ja feia mesos que m'alertaven del seu mal estat de salut. Fa unes setmanes em van dir que el traspàs s'acostava. Tot i això, a principis de juliol va voler ser a la presentació de la nova etapa de la Revista d'Etnologia de Catalunya (REC), que havia vist evolucionar des del govern.
Les presses per assegurar-li un reconeixement va portar a la Federació Sardanista de Catalunya a cometre un error: tornar-li a concedir enguany la Medalla al Mèrit Sardanista, que tothom es pensava que només es podia rebre un cop a la vida. Pel que em consta, no s'havia comprovat que ja la tenia. Sigui com sigui, no es va rectificar i la rebrà a títol pòstum. Tot i que se n'ha anat sabent l'afecte que li professen els seus companys ja que l'anunci es va fer el mes d'abril juntament amb la resta de Premis Sardana. Falta que comuniquin oficialment la data de lliurament.
No recordo quan va ser el darrer cop que ens vam trobar amb l'Anguela però, de ben segur, que m'hi vaig acomiadar amb un “a reveure!” ben sincer.

[Antoni Anguela. /

dilluns, 9 d’agost del 2010

'Envestida' pels toros i elogis per ser “civilitzada”

Un dirigent del PP ataca la sardana arran de la prohibició dels toros mentre el diari 'The Guardian' la lloa
Tot i no tenir-hi res a veure, la prohibició de les corregudes de toros a partir del gener de 2012 per part del Parlament de Catalunya ha esquitxat la sardana. Són diversos els opinadors de diaris espanyols que han aprofitat l'ocasió per etzibar atacs contra la sardana, com és habitual quan es marquen contraris a les demandes catalanes.
Aquest cop, però, un diputat del PP a l'Assemblea de Madrid, Juan Soler-Espiauba, ha tractat de “necis” els antitaurins i els diputats catalans que van votar per la supressió de la que considera “la festa nacional per antonomàsia”. El polític aprofita per carregar contra la sardana per dir que “mata d'avorriment, com els nacionalistes”. Unes declaracions al seu bloc que van provocar la reacció de la majoria de partits amb representació al Parlament de Catalunya.
“La sardana té una cosa lleugera, fàcil i civilitzada”
El prestigiós articulista irlandès Colm Tóibín va publicar al diari anglès 'The Guardian' una anàlisi sobre la decisió de la cambra catalana. El novel·lista narra la seua visió arran de la seua estada a Barcelona i explica l'impacte que li va produir veure una ballada de sardanes a la plaça Sant Jaume. I afirma que “aquell dia els estava agraït [als qui dansaven] per alliberar tanta energia suau i elegant. Hi havia alguna cosa tan lleugera, fàcil i civilitzada sobre com es reunien i es referien l'un a l'altre”.
L'escriptor i acadèmic afirma, en l'article titulat 'La prohibició del toreig és una revenja dolça per Catalunya', que “els catalans són fortament orgullosos de la seua identitat i la seua herència, qualsevol que ve a viure a Catalunya pot ser més o menys inclòs a la nació aprenent la llengua”.


dimecres, 4 d’agost del 2010

Botet: "M’he guanyat la confiança dels músics"

FRANCESC BOTET/Autor del bloc 'Avibotet.cat'

ALBERT FONT-TARRÉS / Barcelona
Fins fa just una dècada quan passejava algun diumenge per la plaça de la catedral de Barcelona la seua muller insistia perquè s'animés a ballar sardanes. La seua resposta era sempre la mateixa: “Quan em jubili”. Als 55 anys, amb la prejubilació com a cap de contractació de renda variable d'una entitat financera catalana, va complir la promesa.
Abans, però, es va posar a aprendre la dansa. A les audicions on anaven, de tant en tant, feia alguna foto amb una càmera Minolta de quan feia el servei militar. Amb això va aparèixer una nova afició: captar moments d'actes sardanistes. Es va comprar una Nikon 65, de rodet, amb dos objectius. Poc més tard, va fer el canvi a les digitals: primer amb una de butxaca i ara porta amunt i avall la seua Canon 400 amb dos objectius: el “tot terreny” 18-200 i el de 50 fix, amb el qual “sóc jo qui fa de zoom movent-me d'un cantó a l'altre”, bromeja.
Fotografia actes dedicats a la sardana, principalment de vora de Barcelona però no només, i penja les imatges a Internet amb una llicència Creative Commons que permet copiar-les citant-ne l'autoria i per a usos no comercials. Des de ballades fins a concerts, passant pels aplecs. Tot i que “no he acabat d'entrar en els concursos”, admet. I un dels pocs que ha captat va ser el de Lleida del 2009.
La seua intensa activitat ha fet que li hagin demanat instantànies per a llibres com el número 143 dels Quaderns de la Revista de Girona, dedicat a la sardana, o per a discos de la Cobla Jovenívola de Sabadell. Els lectors de CREUANT i de SARDANEJANT també han pogut veure imatges seues en més d'una ocasió.

· Perquè el bloc de fotografies d'actes sardanistes?
Va començar com una mena de diari personal sardanista. En lloc d'anotar-m'ho en un paper vaig dir: “Mira, obriré un bloc i hi aniré posant quatre fotos, els llocs on he anat, potser el programa... i ho faré quan pugui”. Sense cap mena de pressió de pensar: “m'ho estan esperant”, no com ara. Llavors no ho sabia ningú i ho feia al meu aire. Això va ser el 2005.
· I vau poder mantenir el secret durant un temps.
La primera visita la vaig tenir l'1 de maig de 2008 i jo diria que va ser l'Enric Ortí [actual tenorista de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona] perquè em vaig equivocar en fer un comentari per Internet en què hi apareixia l'enllaç al bloc. I al cap d'un dia o dos me'l vaig trobar i em va dir: “Quin bloc tens més collonut”. I a partir de llavors, va començar el boca-orella i fins ara, que és molt visitat.
· Només ha faltat que la sardana 'Avi Botet' del mateix Ortí hagi arribat a la final de 'La Sardana de l'Any' 2009.
Ha ajudat però les visites no han millorat massa. Ja les tenia... Ara potser en tinc més de la part de Perpinyà que fins llavors potser no les tenia. Potser han pujat un 5%. I el que ha canviat és que en lloc de dir-me Francesc em diuen Avi Botet.
· El nét va marcar un abans i un després. Fins i tot el bloc ha passat de dir-se 'Bloc sardanista dels Botet' a 'Avi Botet.cat'.
Sí. Va ser la meva dona qui em va regalar la sardana. Va estar parlant amb l'Enric Ortí per veure quin nom li podrien posar. Sabent que el meu nét em deia 'Avi Botet', li van posar aquest títol. I em va fer molta il·lusió. Després al comprar el domini per al bloc, a finals del 2009, ja vaig agafar-lo.
· De no conèixer la sardana a fer-vos recórrer bona part del territori.
Em va agafar una febrada. Va ser conèixer aquella música i vaig dir: “això és collonut!”. Jo m'emportava una càmera antiga, de rodet, i feia alguna foto. L'afició ve d'això. Feia quatre fotos, no com ara que en faig quatre-centes.
· I apareix el bloc.
Sí. I quan me'l van descobrir van començar a posar-me missatges de “som dimecres i encara no has penjat cap foto”. M'ho estaven esperant.
· Heu arribat a anar a 19 actes en un mes.
L'altre dia ho vaig comptar per curiositat: l'any passat vam fer 143 actes.
· En tres ocasions heu vingut a Ponent: dos a Lleida i una a Tàrrega.
M'agradaria anar-hi més però arriba un moment en què no pots, no pots... Per la distància i perquè has de triar amb altres actes. No tant per si m'agrada més o m'agrada menys. A vegades sí que miro si les cobles valen la pena. I m'empipa que en un dissabte o en un diumenge hi hagi quatre o cinc aplecs. Crec que hi ha massa oferta. I no saps on anar. A vegades, miro la benzina perquè costa calers això del bloc: quan no et falta un objectiu, et falta el disc dur, canviar més sovint l'ordinador perquè se't fa petit... I jo no rebo ni un duro, ni ho vull.
· La relació amb les cobles és bona. Heu pogut arribar a entrar als camerinos.
La relació amb les cobles és bona però et diré que m'ho he guanyat. No els he fet mai cap mala passada. Saps que hi ha fotos que poden ridiculitzar o comprometre... i les fas sense pensar-ho. Quan arribes a casa te n'adones i les borro, o els les envio directament com a curiositat, però no les publico mai. Al bloc no he penjat cap foto per la qual algú em pugui dir “m'has fet quedar com un llord”. He fet fotos que déu n'hi do però no n'he fet sortir mai cap. I, llavors, m'admeten. Però molt! Pujo dalt dels empostissats i fins i tot els faig abaixar el cap per poder agafar l'altre, quan em veuen s'aparten, em deixen passar entremig a les sardanes conjuntes... Però m'ho he guanyat, eh? La confiança no te la donen d'entrada.
· Als concerts és complicat.
Sí, perquè no et pots bellugar massa. Almenys a mi m'agrada passar una mica desapercebut, disparar quan la cobla fa el fort i així no se n'assabenta ningú perquè emprenya una mica quan el tenora refila i algú està allà 'clac-clac-clac'. En aquests moments m'agrada un objectiu que val 1.500 euros i la veritat és que em va malament de comprar-lo però m'agradaria per aquestes ocasions en què et cal un objectiu que capti més la llum... Sí que m'havia plantejat algun cop era de posar publicitat al bloc per comprar-me un objectiu, no per fer-ne un negoci. Val molts calers. Et planteges de comprar-lo però acabes dient: “Va... Ja ho faré amb el que tinc”.
· La finalitat d'anar als actes és de ballar sardanes o de fer fotos per al bloc?
Home, l'objectiu és d'anar a ballar sardanes. No sé si no ho fes així hi aniria només pel bloc... Potser sí que hi aniria, potser sí. Però l'objectiu és d'anar a ballar sardanes amb la meva dona. El que passa és que em moc molt i la dona es queda allà... i després em pregunta “on eres?”.
· Aconseguiu que qui no hi ha estat se'n faci una idea.
Quan vaig obrir el bloc, el 2005, volia anar-hi penjant coses endarrerides. Ja n'hi anava posant però des del dia que se'm va descobrir no m'ha donat temps de fer tot això. Voldria que quedés com un fons fotogràfic de les sardanes perquè tothom qui vulgui pugui agafar fotos: allà hi hauran emmagatzemats deu, quinze, vint anys.

[Foto: Albert Font-Tarrés]

dilluns, 2 d’agost del 2010

CREUANT, a l'Infosardana

El butlletí mensual 'Infosardana', que edita la Federació Sardanista de Catalunya en conveni amb l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona, d'aquest mes d'agost anuncia que CREUANT es pot visitar des de l'adreça www.creuant.cat.
Infosardana afirma que "alguns dels seus continguts [de CREUANT] són autèntiques exclusives que difícilment trobareu a d'altres mitjans de comunicació".

diumenge, 1 d’agost del 2010

La Biblioteca de Catalunya inclou la sardana 'Molt lluny d'aquí' en una exposició sobre Màrius Torres

L'exposició 'Màrius Torres en el record:1910-2010', que la Biblioteca de Catalunya ha organitzat al voltant de la figura de l'il·lustre poeta lleidatà, ha inclòs la sardana 'Molt lluny d'aquí'. La composició, obra de Josep Prenafeta, es basa en la poesia homònima.
La mostra, que es pot visitar a l'Espai Zero de l'equipament fins el 7 d'agost, és comissariada per Anna Gudayol i Alícia Morant, que han dividit la documentació en sis vitrines.
Josep Prenafeta ha escrit altres peces musicals dedicades a l'escriptor, com ara 'Homenatge a Màrius Torres', poema per a cobla i timbales que va obtenir el tercer premi del Certamen Ceret-Banyoles 1992.
Enguany es commemora l'Any Màrius Torres amb motiu del centenari del seu naixement.

de la Universitat de Lleida]

El dol encén la flama de la sardana a Tarragona

Desenes de persones homenatgen l'exdansaire morta al 'LoveParede' de Duisburg

La rambla nova de Tarragona va acollir divendres una ballada que va servir per recordar l'exdansaire de l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa Clara Zapater, una de les dos catalanes mortes al festival LoveParede de la ciutat alemanya de Duisburg.
L'acte va comptar amb la presència dels pares i el germà de la víctima, a més d'amics, coneguts i d'altres persones que van voler mostrar els seu condol. S'hi van interpretar composicions com la sardana 'La Flama de la Sardana' o 'El cant dels ocells' i es va fer un minut de silenci amb l'encesa d'espelmes que es van posar al peu del monument a la Sardana.

[Imatge 1: Espelmes en record a Clara Zapater es van posar al peu del monument a la sardana.
Imatge 2: Moment de la ballada.
Fotos: Agrupació Sardanista Tarragona Dansa]


Notícia anterior
· Una ballada homenatjarà una de les víctimes del 'LoveParede' (30/07/2010)

Altres
· Cobertura del Telenotícies de TV3