dimecres, 4 d’agost de 2010

Botet: "M’he guanyat la confiança dels músics"

FRANCESC BOTET/Autor del bloc 'Avibotet.cat'

ALBERT FONT-TARRÉS / Barcelona
Fins fa just una dècada quan passejava algun diumenge per la plaça de la catedral de Barcelona la seua muller insistia perquè s'animés a ballar sardanes. La seua resposta era sempre la mateixa: “Quan em jubili”. Als 55 anys, amb la prejubilació com a cap de contractació de renda variable d'una entitat financera catalana, va complir la promesa.
Abans, però, es va posar a aprendre la dansa. A les audicions on anaven, de tant en tant, feia alguna foto amb una càmera Minolta de quan feia el servei militar. Amb això va aparèixer una nova afició: captar moments d'actes sardanistes. Es va comprar una Nikon 65, de rodet, amb dos objectius. Poc més tard, va fer el canvi a les digitals: primer amb una de butxaca i ara porta amunt i avall la seua Canon 400 amb dos objectius: el “tot terreny” 18-200 i el de 50 fix, amb el qual “sóc jo qui fa de zoom movent-me d'un cantó a l'altre”, bromeja.
Fotografia actes dedicats a la sardana, principalment de vora de Barcelona però no només, i penja les imatges a Internet amb una llicència Creative Commons que permet copiar-les citant-ne l'autoria i per a usos no comercials. Des de ballades fins a concerts, passant pels aplecs. Tot i que “no he acabat d'entrar en els concursos”, admet. I un dels pocs que ha captat va ser el de Lleida del 2009.
La seua intensa activitat ha fet que li hagin demanat instantànies per a llibres com el número 143 dels Quaderns de la Revista de Girona, dedicat a la sardana, o per a discos de la Cobla Jovenívola de Sabadell. Els lectors de CREUANT i de SARDANEJANT també han pogut veure imatges seues en més d'una ocasió.

· Perquè el bloc de fotografies d'actes sardanistes?
Va començar com una mena de diari personal sardanista. En lloc d'anotar-m'ho en un paper vaig dir: “Mira, obriré un bloc i hi aniré posant quatre fotos, els llocs on he anat, potser el programa... i ho faré quan pugui”. Sense cap mena de pressió de pensar: “m'ho estan esperant”, no com ara. Llavors no ho sabia ningú i ho feia al meu aire. Això va ser el 2005.
· I vau poder mantenir el secret durant un temps.
La primera visita la vaig tenir l'1 de maig de 2008 i jo diria que va ser l'Enric Ortí [actual tenorista de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona] perquè em vaig equivocar en fer un comentari per Internet en què hi apareixia l'enllaç al bloc. I al cap d'un dia o dos me'l vaig trobar i em va dir: “Quin bloc tens més collonut”. I a partir de llavors, va començar el boca-orella i fins ara, que és molt visitat.
· Només ha faltat que la sardana 'Avi Botet' del mateix Ortí hagi arribat a la final de 'La Sardana de l'Any' 2009.
Ha ajudat però les visites no han millorat massa. Ja les tenia... Ara potser en tinc més de la part de Perpinyà que fins llavors potser no les tenia. Potser han pujat un 5%. I el que ha canviat és que en lloc de dir-me Francesc em diuen Avi Botet.
· El nét va marcar un abans i un després. Fins i tot el bloc ha passat de dir-se 'Bloc sardanista dels Botet' a 'Avi Botet.cat'.
Sí. Va ser la meva dona qui em va regalar la sardana. Va estar parlant amb l'Enric Ortí per veure quin nom li podrien posar. Sabent que el meu nét em deia 'Avi Botet', li van posar aquest títol. I em va fer molta il·lusió. Després al comprar el domini per al bloc, a finals del 2009, ja vaig agafar-lo.
· De no conèixer la sardana a fer-vos recórrer bona part del territori.
Em va agafar una febrada. Va ser conèixer aquella música i vaig dir: “això és collonut!”. Jo m'emportava una càmera antiga, de rodet, i feia alguna foto. L'afició ve d'això. Feia quatre fotos, no com ara que en faig quatre-centes.
· I apareix el bloc.
Sí. I quan me'l van descobrir van començar a posar-me missatges de “som dimecres i encara no has penjat cap foto”. M'ho estaven esperant.
· Heu arribat a anar a 19 actes en un mes.
L'altre dia ho vaig comptar per curiositat: l'any passat vam fer 143 actes.
· En tres ocasions heu vingut a Ponent: dos a Lleida i una a Tàrrega.
M'agradaria anar-hi més però arriba un moment en què no pots, no pots... Per la distància i perquè has de triar amb altres actes. No tant per si m'agrada més o m'agrada menys. A vegades sí que miro si les cobles valen la pena. I m'empipa que en un dissabte o en un diumenge hi hagi quatre o cinc aplecs. Crec que hi ha massa oferta. I no saps on anar. A vegades, miro la benzina perquè costa calers això del bloc: quan no et falta un objectiu, et falta el disc dur, canviar més sovint l'ordinador perquè se't fa petit... I jo no rebo ni un duro, ni ho vull.
· La relació amb les cobles és bona. Heu pogut arribar a entrar als camerinos.
La relació amb les cobles és bona però et diré que m'ho he guanyat. No els he fet mai cap mala passada. Saps que hi ha fotos que poden ridiculitzar o comprometre... i les fas sense pensar-ho. Quan arribes a casa te n'adones i les borro, o els les envio directament com a curiositat, però no les publico mai. Al bloc no he penjat cap foto per la qual algú em pugui dir “m'has fet quedar com un llord”. He fet fotos que déu n'hi do però no n'he fet sortir mai cap. I, llavors, m'admeten. Però molt! Pujo dalt dels empostissats i fins i tot els faig abaixar el cap per poder agafar l'altre, quan em veuen s'aparten, em deixen passar entremig a les sardanes conjuntes... Però m'ho he guanyat, eh? La confiança no te la donen d'entrada.
· Als concerts és complicat.
Sí, perquè no et pots bellugar massa. Almenys a mi m'agrada passar una mica desapercebut, disparar quan la cobla fa el fort i així no se n'assabenta ningú perquè emprenya una mica quan el tenora refila i algú està allà 'clac-clac-clac'. En aquests moments m'agrada un objectiu que val 1.500 euros i la veritat és que em va malament de comprar-lo però m'agradaria per aquestes ocasions en què et cal un objectiu que capti més la llum... Sí que m'havia plantejat algun cop era de posar publicitat al bloc per comprar-me un objectiu, no per fer-ne un negoci. Val molts calers. Et planteges de comprar-lo però acabes dient: “Va... Ja ho faré amb el que tinc”.
· La finalitat d'anar als actes és de ballar sardanes o de fer fotos per al bloc?
Home, l'objectiu és d'anar a ballar sardanes. No sé si no ho fes així hi aniria només pel bloc... Potser sí que hi aniria, potser sí. Però l'objectiu és d'anar a ballar sardanes amb la meva dona. El que passa és que em moc molt i la dona es queda allà... i després em pregunta “on eres?”.
· Aconseguiu que qui no hi ha estat se'n faci una idea.
Quan vaig obrir el bloc, el 2005, volia anar-hi penjant coses endarrerides. Ja n'hi anava posant però des del dia que se'm va descobrir no m'ha donat temps de fer tot això. Voldria que quedés com un fons fotogràfic de les sardanes perquè tothom qui vulgui pugui agafar fotos: allà hi hauran emmagatzemats deu, quinze, vint anys.

[Foto: Albert Font-Tarrés]