dilluns, 30 de maig del 2011

La Bisbal Jove i El Grupet actuaran a l'Aplec Internacional de la Sardana, a Grenoblo

L'organització espera la confirmació de les colles sardanistes escollides
Les autoritats de Grenoblo van agafar el relleu a Cracòvia. /
Foto: Adifolk
La cobla Bisbal Jove ha estat escollida per participar a la vint-i-quatena edició de l'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, que enguany acollirà Grenoblo (Arpitània). Ho han confirmat a CREUANT fonts oficials de l'organització. L'associació Adifolk també hi portarà el conjunt 'El Grupet', com a formació per a fer ball folk i que s'ampliarà per conformar-se com a cobla 'sui generis' per a les demostracions i ballades de sardanes.
Cartell d'enguany.
La ciutat que va acollir els Jocs Olímpics d'Hivern del 1968 rebrà grups de cultura catalana que actuaran entre el 4 i el 6 d'agost. L'entitat promotora ha fet públic el programa d'actes, encara que és a l'espera de la confirmació per part dels grups escollits per prendre-hi part, com ara les colles sardanistes. L'activitat també ha estat anunciada pel consistori municipal. El cartell, protagonitzat pels castellers, és en francès encara que la llengua pròpia és el francoprovençal.
L'Aplec Internacional tindrà lloc al parc Paul Mistral, dedicat a qui va ser alcalde de la població; lloc on s'hi fan diverses activitats al llarg de l'estiu. És previst que hi hagi demostració i ballada de sardanes el dijous 4, de dos quarts de set a les vuit del vespre; el divendres 5, de tres a dos quarts de cinc de la tarda, i el dissabte 6, de dos quarts d'onze del matí a dos quarts de dotze del migdia. Hi haurà un concert que unirà la cobla amb una coral de la ciutat, el dissabte 6 de cinc a set de la tarda.
Grenoblo, d'administració francesa, agafarà el relleu de Cracòvia (Polònia).
El Grupet s'ampliarà amb cinc instrumentistes més
Components d'El Grupet.
El conjunt instrumental format per Joan Gómez (flabiol i flauta), Oleguer Rocosa (tenora i violí), Ramon Guinovart (percussions), Pere Cardoner (violoncel i fiscorn) i la pianista Montse Jorba incorporarà cinc instrumentistes per a les demostracions i ballades de sardanes de l'esdeveniment. Ho farà amb el tenorista Xavi Molina, també director de la Bisbal Jove; el fiscornaire Òscar Colomé, el tiblaire Carles Santiago i els seus fills Roger (trompeta) i Marc (contrabaix). Colomer canviarà d'instrument en una peça per a dos flabiols. Hi ha el dubte de si en aquesta variació inclourà la percussió o no.
Per a aquesta nova formació, El Grupet ha encomanat arranjaments a Jordi Paulí, Carles Santiago, Jeroni Velasco i Joan Margalef de sardanes escrites per aquests autors.
Els balls folk els tocarà la formació original.


diumenge, 29 de maig del 2011

La 'sardana mecànica' aconsegueix la quarta Copa d'Europa

Diversos mitjans de comunicació associen la sardana amb el Barça de Guardiola, com han fet durant el tram final de la temporada
"Després de rebre les medalles i la copa i fer gresca per l'herba, els jugadors blaugrana es van unir a la sardana mecànica al voltant del cercle central, envoltats dels aspersors en marxa que van accelerar la foto de grup amb el trofeu de campions d'Europa". Aquesta és la descripció que dóna la crònica signada Carles Ruipérez i JB Martínez i que ha publicat avui el diari 'La Vanguardia'. I és que, almenys, vuit mitjans de comunicació catalans i estrangers descriuen com a 'sardana' la rotllana que fan equip tècnic i futbolistes del primer equip del FC Barcelona per celebrar les victories.
Just acabada la final de la 'Champions League' que el Barça de Guardiola va guanyar 3 a 1 al Manchester United, ja TV3, RAC1 i el minut a minut de la versió digital del diari 'El Mundo Deportivo' ja parlaven de sardana en el moment del cercle al mig de l'estadi de Wembley. El rotatiu esportiu va titular quan passaven dos minuts de les onze de la nit que era "l'hora de la sardana" i va descriure que "Els jugadors se situen al voltant de la Champions i comencen a ballar agafats de la mà". La crònica de Juan Poquí que publica avui el diari en paper diu que "no van faltar per suposat ni la 'Sardana-Team' ni espectacular manteig a Guardiola".
El rotatiu Sport assegura que "tots els components de la plantilla, sense excepció ni importar el càrrec, es van agafar de les mans al centre del camp i van portar a terme la anomenada 'sardana'".
La Vanguardia, que dedica setze pàgines a la victòria blaugrana, publica una peça de Juan B. Martínez en què afirma: "El Barcelona és la pinya, la sardana mecànica, la rotllana de la felicitat al centre del camp".
A Espanya, també
El teletip de l'agència de notícies Europa Press explica: "A ritme de salsa, els 'brasileiros' van animar la celebració, la qual va culminar sobre la gespa amb el trandicional 'manteig'  míster, així com amb la sardana al voltant del cercle del centre del camp. El Barça es ja quatre vegades campió d'Europa".
"Els culers van convertir Trafalgar des de primera hora en una sardana perpètua", escriu Eduardo Suárez al diari El Mundo. Per la seua banda, Francisco Martínez explica a la crònia de La Razón que "la típica sardana va ser amenaçada quan els aspersors van començar a funcionar".
"Guardiola va reunir al centre del camp a tots els jugadors i als diferents treballadors que acompanyen l'equip, van ajuntar les mans i van assajar una espècie de sardana absolutament feliç", descriu Luís Martín per a El País.

Josep Coll Ferrando, compositor de la 'sardana de l'any' del 2010

'Please don't stop the music' de Marc Timon rep el guardó de les emissores col·laboradores
Josep Coll va rebre el premi popular. /
Foto: Federació Sardanista de Catalunya
'L'encís del Ripollès' va ser la sardana guanyadora de la final del concurs popular 'La Sardana de l'Any', disputat entre les peces estrenades durant el 2010. La composició de Josep Coll Ferrando va obtenir el 25% dels vots emesos ahir al vespre durant l'acte que va tenir lloc al Teatre-Auditori de Granollers. Marc Timón va recollir el trofeu dels programes radiofònics col·laboradors amb el certamen per 'Please don't stop the music', que va ser la quarta més votada pel públic.
La sala vallesana va acollir dues sessions per encabir el públic malgrat la final de la 'Champions League' disputada pel FC Barcelona. Es van recollir 830 vots, dos dels quals van ser considerats nuls. El principal premi va ser per a 'L'encís del Ripollès', de Josep Coll Ferrando, que va ser, amb diferència, la més votada de la nit amb 219 vots. La sardana va ser un encàrrec de l'Agrupació Sardanista de Ripoll per homenatjar els 19 municipis de la comarca.
L'accèssit per a la segona peça va ser 'Ginesta florida', de Jordi León, escollida per 116 persones. Per darrere van situar-se 'Per Lionel Roig' (97 vots), de Joaquim Soms; 'Please don't stop the music' (89), de Marc Timón; 'El millor tresor' (69), de Joan Làzaro, i 'Joves triomfants' (58), de Lluís Alcalà. 'Marinera i sardanista', de Miquel Tudela, i 'Re(10)us Jove', de Carles Santiago, van empatar a 56 vots. 'Aniversari daurat', de Marcel Artiaga, en va rebre 42 mentre que 'Fidelitat sardanista', d'Albert Font Turon, es va quedar amb 26.
Bartomeu Duran (esquerra) entrega el premi de la crítica a Marc Timón. /
Foto: Federació Sardanista de Catalunya
Marc Timón, que era a l'escenari interpretant les sardanes com a tiblaire titular de la Cobla Sant Jordi, va rebre, per la seva sardana finalista, el guardó dels responsables dels 33 programes radiofònics col·laboradors amb la iniciativa de la Federació Sardanista de Catalunya, que van atorgar l'accèssit a 'Aniversari daurat' de Marcel Artiaga.
Jordi Paulí va exercir de director musical. /
Foto: Federació Sardanista de Catalunya
La interpretació musical va anar a càrrec de les cobles Marinada i Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Durant la segona part de les dues sessions es va estrenar el muntatge 'Rebombori', ideat i dirigit per Jordi Paulí. Hi van intervenir les dues cobles juntament amb la Banda de Música Mestre Montserrat, els grallers i sacaires del grup Factoria del Bordó i Núria Feliu com a rapsode.També es va estrenar la sardana 'Per això t'ho dic', escrita per Enric Ortí i dedicada a la jubilació de Martí Trilla, periodista esportiu de Catalunya Ràdio especialitzat en motor.


dissabte, 28 de maig del 2011

Voten la 'millor' sardana del 2010 a Granollers

Dues sessions decideixen entre les deu finalistes en un certamen de votació popular

El Teatre-Auditori de Granollers està acollint les dues sessions de 'La Sardana de l'any'. Durant el concert es decideix la sardana que el públic considera com la millor de les estrenades el 2010. Un espectacle dirigit per Jordi Paulí amenitza l'acte.
Les cobles Sant Jordi i Marinada han estat les escollides per interpretar les peces que han passat a la final del concurs organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya.
Les deu sardanes finalistes són: 'Per Lionel Roig', de Joaquim Soms; 'Please don't stop the music', de Marc Timón; 'El millor tresor', de Joan Làzaro; 'Fidelitat sardanista', d'Albert Font i Turon; 'Marinera i sardanista', del difunt Miquel Tudela; 'Re(10)us Jove', de Carles Santiago; 'Aniversari daurat', de Marcel Artiaga; 'Ginesta florida', de Jordi Leon; 'L'encís del Ripollès', de Josep Coll, i 'Joves triomfants', de Lluís Alcalà.
Fan 'rebombori'
L'acte servirà per estrenar l'espectacle 'Rebombori' que ha ideat i dirigeix Jordi Paulí. Hi intervenen les dues cobles juntament amb la Banda de Música Mestre Montserrat, els grallers i sacaires del grup Factoria de Bordó i amb Núria Feliu com a rapsode.

dimecres, 25 de maig del 2011

L'espectacle complet de Roger Mas i Cobla Sant Jordi es veurà a la Fira Mediterrània

Manresa acollirà l'evolució del concert ofert al Palau de la Música el mes passat
La Fira Mediterrània de Manresa acollirà el concert complet ideat per a Roger Mas i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Encara falta definir la data i el lloc, segons fonts oficials del certamen. Tot i així ja se sap que la catorzena edició de l'esdeveniment tindrà lloc entre el 3 i 6 de novembre.
La unió musical entre Roger Mas i la Cobla Sant Jordi va tenir una primera prova amb públic el passat 15 d'abril per cloure el cicle 'BandAutors' del Palau de la Música Catalana, que va tenir lloc a la sala Petit Palau.
"La tradició és modernitat i la modernitat és tradició"
L'artista polifacètic Perejaume serà l'encarregat d'inaugurar la Fira Mediterrània amb l'espectacle 'Ballar la Veu', basat en l'obra de Jacint Verdaguer. La música de l'acte comptarà amb tot de peces que s'han basat en els poemes de l'autor del 'Canigó' entre els quals hi haurà Lamote de Grignon, Morera, Falla, Jaume Arnella o Pascal Comelade, segons ha avançat Perejaume a CREUANT. L'artista convidat afirma que "la tradició és modernitat i la modernitat és tradició".

[La Cobla Sant Jordi amb Roger Mas al cicle 'Bandautors'. /
Foto: Albert Font-Tarrés]

dimarts, 24 de maig del 2011

Sardanisme és xenofòbia? [Opinió]

El Barça guanya i aposta per voler-se destacar pels seus valors, Pep Guardiola encapçala celebracions en forma de rotllana perquè tots els tècnics i jugadors se sentin part de les victòries i la premsa esportiva compara l'equip amb la sardana. Al mateix temps, però a la banda de la indecència, un partit polític xenòfob intenta aprofitar-se'n.
Mentrestant, els que es fan passar per ser els valedors de la sardana, els garants del seu bon nom, del bon record del passat, del present i del futur, els 'pals de paller', de la catalanitat, de la identitat pròpia... fan l'estaquirot. Com si no anés amb ells. Ni el primer cas. Ni el segon!
Falta oli a la maquinària del 'sardanisme'
'Sardana mecànica' o 'sardana team' són dos dels noms que s'han perfilat per designar l'era de Guardiola com a entrenador, la del millor Barça de la història. La de l'equip que omple portades i pàgines i pàgines de diaris, que protagonitza minuts i minuts de televisió i de ràdio en informatius, tertúlies i programes de tot tipus, que genera infinitat de visites a Internet. Majoritàriament amb elogis pel bon joc, pel sentit de grup, pel bon comportament sobre la gespa, pels seus valors. Aquí i en bona part del món.
Encara és hora, amb tot això, que algun ens federatiu o alguna entitat de les que no paren de repetir discursos que donen a entendre que la sardana els pertany -com si no fos un bé de tothom-, que si no fos per ells ja estaria morta... fagi trucades per tal d'unir-la a un corrent d'opinió positiu.
Què millor per a la sardana esportiva que presentar-se davant del món com una activitat més al costat dels Messi, Valdés, Puyol, Xavi... en un moment en què deleita a tot déu?
Un dia abans de la celebració de la lliga espanyola vaig fer un parell de trucades davant del secretisme del club sobre els actes: al president de la Unió de Colles Sardanistes (UCS), Santi Ferrerfàbrega, i al de la Federació Sardanista de Catalunya, Bartomeu Duran. Els vaig preguntar si sabien si hi hauria sardanes, si havien rebut cap trucada del Barça i si tenien intenció de posar-s'hi en contacte.
Les respostes: no els constava que n'hi haguessin, no havien rebut cap trucada ni n'havien fet cap. "Quan ha sortit de nosaltres no hi ha hagut manera", em va dir Ferrerfàbrega. "Si guanya la Champions, em sembla a mi que potser sí que valdrà la pena", va respondre Duran. Semblava que els fos igual tot el rebombori, les oportunitats que podria donar -per a la sardana i per al club- i que Guardiola hagi repetit mil i una vegades que el títol que més valorava era la lliga espanyola, per la regularitat. No és d'estranyar, la falta de visió per incidir socialment. És habitual en els dos organismes i en la majoria de les entitats que en formen part.
Algú es queixarà del sardanisme xenòfob?

Ens hem acostumat que hi hagi determinats partits que tendeixin al populisme i que per guanyar algun vot mirin d'acontentar 'sardanistes'. Potser per això no he vist grans escarafalls quan la Plataforma per Catalunya (PxC) de l'ultradretà i espanyolista Josep Anglada els ha fet l'ullet.
Dos-cents ajuntaments van aprovar durant la passada legislatura un text proposat per la Federació Sardanista de Catalunya que deia que la sardana era una expressió dels "valors democràtics i a favor dels drets humans que se n’extrauen, com la tolerància, la integració, la igualtat, la germanor i la solidaritat". I hi constava que es feia "des d’una perspectiva intergeneracional, de defensa de la igualtat de drets home-dona i sense distinció de classe social i ètnia". "Una manifestació cívica i un fet social i cultural de participació comunitària", afegia. És evident que el discurs d'Anglada és a les antípodes de tot això.
L'any passat van treure una versió cantada de la sardana 'La puntaire', amb una lletra impregnada del seu discurs populista basat en la por i el racisme. Fa dos mesos van fitxar la secretària del Foment Sardanista Vendrellenc. Araceli Bundó és també coneguda per ser locutora del programa 'La màgia de la sardana' que fa Dansaires del Penedès i per ser monitora de sardanes.
"No es tracta d'integrar més immigrants, sinó que se'n vagin". Ras i curt. Així es va despatxar Bundó el dia en què la van presentar com a número dos per al Vendrell. Ben curiós que ho digui tenint en compte que a la llista anava acompanyada de persones amb cognoms com Nieto, Fuertes, Gallego, Retzlaff, Rodríguez o Pérez, que evidencien que algun orígen fora del país deuen tenir. I què? Els Països Catalans s'han construït i es construeixen amb qui hi viu, amb qui hi treballa, amb qui se'n sent part... I ha de ser igual d'on vingui, si creu en cap déu, com es pentina o si menja xiclet.
Cal pair els resultats i reconèixer que, amb un 47'1% d'abstenció, Araceli Bundó serà regidora. Assumirà el càrrec juntament amb els quatre companys seus més que conformaran la tercera força del Vendrell. Serà, si ningú interposa cap recurs, el proper 11 de juny.
PxC ha multiplicat per quatre la seva presència als ajuntaments del país, passant de 17 a 67 regidors. El pitjor, però, és que el seu relat està sent adoptat, sobretot, pel PP però també per CiU i, fins i tot, el PSC. Fora dels parlaments hi ha una altra formació, radicalment contraposada, que ha aconseguit més presència als consistoris municipals: la independentista i esquerrana Candidatura d'Unitat Popular (CUP), que ha multiplicat per cinc el nombre de regidors i ha arribat als 101.
Que les veus implicades amb la societat es facin veure
Davant de tot això, ningú hi té res a dir? On són les entitats sardanistes que s'haurien d'adherir a manifestos com el 'Diguem Prou!'? És massa normal que les associacions del sector vagin entonant que el sardanisme és obert i catalanista -dient-ho fins a la sacietat i posant la senyera arreu- i que poques vegades te'l trobis quan toca defensar-ho. Són tantes les vegades que han fallat... Sort n'hi ha que membres actius seus sí que ho fan, a títol particular.
Si el sardanisme agafa la 'bandera' de la sardana hauria de posar-se al capdavant de les manifestacions dels drets humans, socials, cívics. I, especialment, ara que les retallades afecten les classes baixes i mitjanes mentre es mantenen les diferències estructurals amb els més benestants. Llavors, potser sí, que el sardanisme es guanyarà el respecte del conjunt de la societat. I no imposant una dansa com a nacional.

· Si voleu conèixer millor el personatge de Josep Anglada, podeu veure un reportatge del '30 minuts' de TV3.