dimecres, 29 de desembre del 2010

Setze candidatures amb cobla i sardana als Premis Enderrock 2011

La votació popular s'ha iniciat amb una vintena de categories
L'edició del 2011 dels Premis Enderrock, els més prestigiosos de la música catalana, compten amb, almenys, setze candidatures relacionades amb la sardana, la cobla i els instruments propis de l'agrupació musical.
Els aspirants són classificats en tres gèneres: 'pop-rock', 'cançó d'autor' i 'folk/noves músiques'. Cadascun compta amb quatre premis: millor artista o grup, millor disc, millor directe i millor cançó. També hi ha guardons -conjunts per a tots els estils- per al grup revelació, la portada de disc, la pàgina web, la sala de concerts, el videoclip, el DVD musical, la lletra de cançó i al millor artista o grup dels Països Catalans en altres llengües.
El certamen, organitzat per la revista i el grup editorial homònims, té dos apartats: premis de la crítica i de votació popular.

Tres discos de Pop-rock
En el gènere 'Pop-rock' hi ha tres enregistraments seleccionats amb intervenció d'instruments propis de la cobla: 'N'ix' de Pascal Comelade i Enric Cassasses, 'The Best Funk of Your Life' de Raph Dumas i 'Terra i Cultura. II Premi Miquel Martí i Pol', que recopila temes presentats en aquest guardó per part de diferents intèrprets.
A 'N'ix' hi intervé el tenorista Olivier Marquès i Pep Pascual amb la tenora i el fiscorn, instruments que combina amb les percussions, el saxo baríton, el clarinet o la trompeta de plàstic. El seu tècnic de so és el protagonista del segon disc candidat d'aquest gènere: Raph Dumas.
El 'discjòquei' fa una versió particular de la sardana 'La Santa Espina', passant la composició original d'Enric Morera al funk i la música electrònica. Dumas és conegut pel seu espectacle amb 'The Primaveras' i la Cobla Mil·lenària.
La barreja entre el so tradicional i l'electrònica és el que també busca Marcel Casellas i La Principal de la Nit So Insistent, que tenen un tema al recopilatori del certamen de musicació de poesies.

Dos candidats en 'Cançó d'autor'
El disc 'A la casa d'enlloc', del solsoní Roger Mas, opta pel gènere 'Cançó d'autor'. L'enregistrament compta amb la col·laboració de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. L'elnès Joan-Llorenç Solé hi aspira amb l'àlbum 'I si l'amor fos un conte...', en el qual es pot escoltar la tenora d'Olivier Marquès i el fiscorn de Lilian Perez.

Vuit en 'Folk/Noves músiques'
'Amargós&Vidal: dues visions contemporànies de la cobla' és una de les propostes triades per a aquesta etiqueta musical. Les composicions de Joan Albert Amargós i Lluís Vidal interpretades per la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona també opta als Premios de la Música.
El disc '45' amb motiu de l'aniversari del grup d'havaneres Els Pescadors de l'Escala inclou la sardana 'Girona m'enamora', escrita per Ricard Viladesau. L'enregistrament de l'espectacle 'Aigua' -desenvolupat per l'Esbart Marboleny, Mirna i Xavi Múrcia- inclou el flabiol de Guillem Ballaz i la tenora de Toni Rocosa.
Entre les candidates també hi ha 'Lo riu', en el qual la tenora de Pep Pasqual sona dins de l'Orquestra de Cambra Tradicional Catalana, que interpreta els temes al cantó de Miquel Gil, Eliseo Parra i Lídia Pujol.
El projecte musical 'Sardana curta però no tant' uneix tenora i acordió diatònic. El primer instrument, interpretat per Jordi Molina mentre que Perepau Jiménez toca el segon.
Fins a tres recopilatoris candidats inclouen una cobla. 'Cançons patriòtiques', tret per PICAP, conté 'Cançó d'amor i de guerra', 'Poema catalanesc' i la sardana 'La Santa Espina'. La mateixa discogràfica ha editat 'Himnes dels Països Catalans', en el qual hi ha les sardanes 'La Santa Espina', 'L'Empordà' i 'Juny'. Al compilatori del festival Tradicionarius 2010 s'hi pot trobar un tema interpretat per la Cobla Mediterrània.

Tres DVD
Els discos '45', d'Els Pescadors de l'Escala, i 'N'ix', de Pascal Comelade i Enric Cassasses, també han sortit amb DVD. Aquets dos s'afegeixen al de Marina Rossell amb la seva actuació al Gran Teatre del Liceu de Barcelona presentant 'Clàssics catalans'.


· Notícies relacionades:
- 'Cinc candidatures continuen als Premis Enderrock populars' (21/01/2011)
- 'Kaulakau, premi Enderrock de la crítica' (07/01/2010)

"Mai hem d'intentar obligar a fer les coses perquè sí"

L'impulsor de l'Escala Ciutat Pubilla 2010, Jordi Gallegos, considera que "un mateix ha d'anar estimant la sardana"
El president de la comissió organitzadora del pubillatge de l'Escala i de l'Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu, Jordi Gallegos, afirma en una entrevista al diari El Punt que "mai hem d'intentar obligar a fer les coses perquè sí", en referència a la sardana i la cultura popular. "Quan obligues a fer les coses, la primera reacció és el refús", afegeix. Gallegos creu que "està bé la pedagogia, però llavors un mateix s'ho ha d'anar estimant i fer-s'ho seu, sentir-s'hi atret".
El dirigent escalenc fa balanç de l'Escala Ciutat Pubilla de la Sardana 2010 dient que "esperem haver pogut contribuir a enriquir la història de les ciutats pubilles", després d'assegurar que "estem molt satisfets de tot el que s'ha fet" tenint en compte la "mala situació econòmica".
El també professor d'institut afirma que "és un dret i un deure treballar i defensar la cultura popular i tradicional de casa nostra, ja que forma part de les nostres arrels".

[Fragment de l'entrevista de Josep Bofill Blanc publicada al diari El Punt]

diumenge, 26 de desembre del 2010

Lluís Alcalà guanya el premi popular del Ciutat de Mollet

David Esterri, 'Lo Pardal Roquer', es queda amb l'accèssit
La sardana 'Murmuri de Nenúfars' és la guanyadora del premi popular del Certamen Josep Solà-Ciutat de Mollet de composició de sardanes i música per a cobla. D'aquesta manera el barceloní Lluís Alcalà, de 31 anys, s'ha fet amb els 600 euros del guardó. L'accèssit, valorat en 200 euros, ha estat per al lleidatà David Esterri, conegut per la seva faceta musical com 'Lo Pardal Roquer', per la sardana 'Estimat Tortell Poltrona'.
Els resultats es van desvetllar ahir al vespre amb un concert de la Cobla Jovenívola de Sabadell, al vespre al Teatre Municipal Can Gomà de Mollet del Vallès. Hi van assistir entre 120 i 150 persones, segons fonts de Tradicions i Costums, associació que organitza el premi amb la col·laboració del consistori del municipi vallesà.


[Foto de perfil de Lluís Alcalà al Facebook]

Màrius Torres protagonitzarà avui el concert de la Bellpuig Cobla

La commemoració del centenari del poeta es notarà en l'actuació
La peça 'Homenatge a Màrius Torres', de Josep Prenafeta, centrarà el concert que la Bellpuig Cobla oferirà aquest vespre a l'Auditori Municipal Enric Granados de Lleida. Així mateix, Ferran León -conegut actor del teatre amateur de la ciutat i tresorer de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL)- recitarà la poesia 'La ciutat llunyana' de Torres. Serà amb motiu de l'Any Màrius Torres, que commemora el centenari del seu naixement.
L'actuació comptarà amb obres de Pau Casals, Juli Garreta, Joaquim Serra -dues-, Antoni Català, Joan Manén, Ricard Viladesau, Josep Serra i Manuel Oltra.
El concert és organitzat pel Grup Sardanista del CE Huracans i la Paeria amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

divendres, 24 de desembre del 2010

Aquest ja no és el SARDANEJANT que desitjava [Opinió]

Avui, divendres, ha sortit la primera edició de SARDANEJANT de l'etapa postbandejament. D'entrada, destacaré que és força digna. Ara bé, ja ha quedat clar que la independència, un tret bàsic per fer Periodisme, ja no hi és. El retorn del lema 'La pàgina de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida' és més justificat que mai. Ja va bé d'avisar al lector.
Amb la pàgina d'avui ja s'ha fet un avís subliminal: que tothom s'oblidi que hi sortirà res que no sigui del grat de l'ens federatiu, ni entrevistes a personatges destacats que divergeixin del discurs 'oficial' ni reportatges ni notícies ni peces de gèneres interpretatius que no vagin en la línia dels directius.
Com es pot notar? No hi ha cap referència al canvi de coordinació. Després d'haver-ho estat gairebé quatre anys i haver estat, crec que objectivament, l'etapa de més repercussió en l'àmbit i en la qual s'han aconseguit el Premi Sardana a la Comunicació 2009 de la Federació Sardanista de Catalunya i el Premi als mitjans de comunicació 2010 de la Unió de Colles Sardanistes. Per cert, cap dels dos ens no ha marcat cap postura, si més no públicament. No sé què en pensen.

Ah! Potser -no ho sabria assegurar fermament- dec ser l'únic coordinador que deixa SARDANEJANT (en aquest cas, que aparten) i no ha tingut l'opció d'acomiadar-se dels seus lectors amb un article.


 · Article relacionat:
- El diari Segre podria perdre SARDANEJANT [Anunci] (15/12/2010)
- El que alguna cosa vol, alguna cosa li costa [Opinió] (21/12/2010)
- Sabran recuperar la credibilitat? [Opinió]  (25/12/2010)

dijous, 23 de desembre del 2010

Sabran recuperar la credibilitat? [Opinió]

La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida ha cedit al xantatge del diari Segre, tal com preveia ahir en un article. Aquest migdia m'ha fet arribar la carta que han enviat a les agrupacions sardanistes de Ponent i l'Alt Pirineu (i que acompanya aquest escrit). S'hi fa saber que ha acceptat el meu bandejament.
És sorprenent els termes del redactat. Hi diu que "el motiu han estat les divergències sorgides entre aquest diari i el coordinador de Sardanejant dels últims gairebé quatre anys, l'Albert Font-Tarrés". Com si hi hagués un problema d'incompatibilitat personal. No l'he vist quan Juan Cal va recollir a Mataró el Premi Sardana a la Comunicació que la Federació Sardanista de Catalunya va lliurar per Sardanejant fa un any. Tampoc la vaig notar fa uns mesos quan vaig portar-li, acompanyat de l'antiga companya da coordinació, el Premi als mitjans de comunicació que havia entregat la Unió de Colles Sardanistes també per Sardanejant. Per part meua no hi ha res de personal. Estem parlant del mínim respecte cap a la feina feta amb l'objectiu d'arribar a igualar el tracte del Periodisme sobre la sardana i la cobla al d'altres especialitats.
Amb aquesta declaració es demostra que s'ha doblegat dos cops al Grup Segre: primer amb l'acceptació del bandejament i, segon, assumint el desplaçament del que realment importa. L'empresa mediàtica ha respost la qüestió amb l'atac cap a la meua persona. Cal deixar clar que les meues possibles divergències amb el Grup Segre van quedar resoltes tan bon punt fa un any i quatre mesos vaig abandonar l'empresa sense fer rebombori. Però ja que el diari Segre ho ha posat com si fos el centre d'atenció, explicaré per quin motiu vaig marxar. Va ser després d'oferir-me la responsabilitat de l'informatiu de cap de setmana de Segre Ràdio (fent d'editor, de redactor i presentador amb autocontrol tècnic), a més d'una feina no inclosa al contracte d'actualitzar de les notícies de la pàgina web del grup mediàtic. Va fer-me un contracte en una categoria laboral que hi deia que només llegia textos que algú em feia arribar. No només no cobrant cap plus (que no vaig demanar) per l'edició i per la pàgina web sinó rebaixant-me dues categories laborals respecte al meu contracte amb Lleida Televisió (també del Grup). Tot amb tot, vaig marxar deixant clar a la direcció que per mi allò no era "un trencament total amb el Grup Segre" sinó "la meua no acceptació del contracte" que se m'havia ofert. 
Si hi hagués hagut cap desavinença personal, per part meua, no hagués estat un any i quatre mesos continuant servint continguts per a Sardanejant. Per cert, en gairebé quatre anys al capdavant, cap setmana he fet vacances d'aquesta feina. Per al diari Segre era fàcil d'apel·lar a "divergències personals" perquè així s'ha espolsat de les responsabilitats dels incompliments dels quals la pròpia Federació Sardanista de les Comarques de Lleida n'ha estat testimoni per molt que ho hagi obviat d'explicar en aquesta carta.
L'ens federatiu diu que assumirà la coordinació "de moment" i que ha pres la decisió de "buscar una nova persona amb la preparació adequada, que es pugui fer càrrec d'aquesta tasca divulgativa". Em sorgeixen moltes preguntes. Tinc dubtes sobre el que consideren "una persona amb la preparació adequada". Qui valorarà que la té? Ho farà una junta que havia acceptat a contracor -i perquè era una opció innegociable per part meua- que un servidor volgués exercir amb independència? Una junta formada per membres més preocupats per si surten ben destacats els actes de l'agrupació sardanista a la qual formen part i que han volgut exercir pressions amb aquesta finalitat? Una junta que ha demostrat que li importa poc el dret a la informació i que només pensa en la propaganda?
També em plantejo si la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida creu que serà fàcil de trobar un/a periodista disposat/da a treballar a canvi d'un patrocini de només 40 euros setmanals que no arriba ni per quedar en paus. Justament fa pocs mesos els vaig fer una valoració del cost que tindria la pàgina si es complissin les tarifes mínimes de la professió establertes pel Col·legi de Periodistes de Catalunya perquè fossin conscients que un servidor era qui assumia els diners de l'elaboració de continguts.

Cal constatar que la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida i els sectors que la conformen són molt fluixos a nivell comunicatiu. En són una excepció el seu president Josep Maria Roset i el vicepresident Joan Pons mentre que és gairebé impossible de trobar la presidenta de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL), Annabel Caba. Fa un mes, amb motiu del concurs de Balaguer, es va notar la poca voluntat per comunicar. I es va notar en l'apagada informativa en la majoria de mitjans sobre un certamen amb un alt interès perquè, entre altres coses, s'hi va decidir 'in extremis' el primer lloc de Ponent i, en Bàsic d'Honor, l'eterna colla guanyadora va perdre-hi la modalitat de lluïment. Després d'una temporada en què ha estat complicadíssim d'informar sobre el Campionat de la Terra Ferma, obligant-me a fer múltiples trucades, missatges i de buscar fonts alternatives, li vaig escriure el missatge següent: "Funcionant tan malament no sortireu mai enlloc i a mi em canseu. Potser ja us està bé perquè així podreu mantenir el discurs victimista?". Perquè cal recordar que entre les queixes més repetides és la "poca atenció per part dels periodistes i dels mitjans", diuen.

És curiós també de veure que la carta que he rebut aquest migdia sigui datada del dilluns 20 de desembre, quan la primera reunió extraordinària de la junta directiva per tractar el tema va ser divendres 17 i, se m'havia dit, que s'hauria de ratificar aquest dimecres 22 perquè no hi havien pogut assistir tots els membres que la conformen.

La junta de l'ens federatiu ha demostrat, un cop més, la seua falta de valentia i de voluntat per fer front a la situació. Aquesta és la meua opinió. I crec que caldrà que es plantegi, o que li fagin plantejar en la propera assemblea general, quins són els seus objectius perquè, considero, que no va en pro de la 'normalització' del fet sardanista. Aquesta era una bona ocasió per refermar la seua finalitat. Sabran recuperar la credibilitat?


 Articles relacionats:
· El que alguna cosa vol, alguna cosa li costa [Opinió]  (21/12/2010)
· El diari Segre podria perdre SARDANEJANT [Anunci]  (15/12/2010)



dimarts, 21 de desembre del 2010

El que alguna cosa vol, alguna cosa li costa [Opinió]

Si res no canvia, aquest dimecres la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida cedirà al xantatge del diari Segre. La direcció executiva del grup mediàtic ha respost exigint com a condició 'sine quan non' que s'acceptés el bandejament de l'actual coordinador per continuar publicant una pàgina setmanal sobre sardanes. Cal constatar que el diari no s'ha posat en contacte amb un servidor, ha considerat l'ens federatiu com a únic interlocutor i que, pel que he pogut saber, s'han obviat els motius exposats en l'anunci i que han motivat el deixar de servir continguts temporalment. El Grup Segre només ha volgut mantenir negociacions amb l'ens federatiu i aquest ha volgut capitalitzar-les. Motiu pel qual el segon ha intentat aturar les resposta social i de part d'altres ens federatius. Ha demanat de parar les campanyes d'enviament de cartes i de boicot cap al diari. He de confessar que vaig ser el primer sorprès en conèixer l'existència d'aquestes iniciatives i vull agrair tot el suport que se m'ha fet arribar.

Aposto per ser apartat si això ha de voler dir que hi haurà el compliment dels compromisos establerts, que la coordinació s'atribueixi a un/a periodista, que es continuaran els avenços en els estàndards de qualitat professional, independència i rigor iniciats fa gairebé 4 anys i un pas endavant cap a l'homologació de les condicions de treball respecte a altres especialitats del Periodisme.
Però l'alternativa que, segurament, s'establirà va justament en el sentit contrari. La idea que té la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida i que, amb tota probabilitat aprovarà aquest dimecres, és de substituir els continguts aportats per un periodista pels aportats directament pel seu propi gabinet de comunicació. Un fet que, d'entrada, atempta contra la independència del Periodisme i que, previsiblement, farà perdre el prestigi guanyat durant els darrers quatre anys i retrocedir fins a la situació amb la qual es va trobar l'actual coordinador.
Amb aquesta decisió no es bandeja només el coordinador sinó l'exercici del Periodisme i les millores aconseguides des del 2007. Per començar, la creació d'un model periodístic propi per al tractament de la sardana i la cobla, basat en les experiències professionals i aprenentatges assolits pel coordinador, en la vigilància de l'entorn o en l'adaptació de les maneres de publicacions d'altres especialitats. Tot, per complir les funcions bàsiques per complir amb la tasca periodística: d'informació, d'interpretació i de control. Al mateix temps, s'ha exercit de nexe d'unió entre la informació especialitzada destinada a coneixedors de l'àmbit i la informació destinada al públic generalista i, per això, ha calgut fer entenedors conceptes propis de l'àmbit.
Durant aquests quatre anys, SARDANEJANT ha tingut la vertebració del sardanisme ponentí i altpirinenc i el de la resta del país i de món com a 'currículum ocult'. És a dir, que sense haver-se de dir d'una manera expressa ha buscat la posada en relació ja que es desenvolupen, sovint, un d'esquena a l'altre.

Si la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida accepta el xantatge del diari Segre, també estarà acceptant el retrocediment en la qualitat professional i un manteniment de les condicions de precarietat i anomalia. Això li podria fer perdre tota credibilitat quan demani 'normalitzar' la sardana o quan demani l'atenció dels mitjans de comunicació. També és cert, que, d'altra banda, pot témer que depenent de com porti les negociacions el Grup Segre silenciï la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida i, potser, el sardanisme i la cobla, atès que no ha estat -ni és- una pràctica estranya en els mitjans del grup.
L'aposta ha de ser per la dignificació del Periodisme i del Periodisme especialitzat en la sardana i la cobla. Pel compliment del dret a la informació com a element clau per a la conformació d'una societat democràtica.

El que alguna cosa vol, alguna cosa li costa. Personalment, haver fet l'anunci i, sobretot, haver-lo fet públic amb transparència, em pot suposar no poder tornar a treballar al grup mediàtic més destacat de Ponent i l'Alt Pirineu. Un grup que, a més, té fortes connexions empresarials, polítiques, socials... dins i fora del sector. Seria un error, però, pensar que la presa personal d'una decisió, per arriscada que sigui per al meu futur laboral, tothom hagi de 'mullar-se'. Ara bé, depenent de l'actuació que tinguem cadascun de nosaltres després podrem queixar-nos o no del que pugui passar. O, fins i tot, podrem sentir-nos-en còmplices o no.


· Anunci relacionat:
- El diari Segre podria perdre SARDANEJANT [Anunci] (15/12/2010)
- Sabran recuperar la credibilitat? [Opinió]  (23/12/2010)


Fins a 10 candidatures per als 'Premios de la Música'


Deu candidatures relacionades amb la sardana i la cobla opten a ser seleccionades com a finalistes pel jurat dels 'Premios de la Música' que atorga l'Acadèmia espanyola de les Arts i les Ciències de la Música. Els guardons, que lliura l'organisme creat per la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) i 'Artistas, Intèrpretes y Ejecutantes' (AIE), arriben a la quinzena edició.
En l'apartat de millor àlbum hi aspiren 'Amargós&Vidal: dues visions contemporànies de la cobla', enregistrat per la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona; 'Fent Amics', de les cobles Contemporània i Tres Vents, i 'Sardaxou 5', de la Cobla Contemporània. El disc de la Cobla Sant Jordi també opta al millor àlbum de jazz.

'Fent amics' també opta al premi al millor àlbum de fusió, disc per al qual Agustí Serratacó, Daniel Gasulla i Olivier Marquès són candidats a millor productor artístic. 'Sardaxou 5' ho fa en la categoria de millor àlbum de música tradicional, per al qual David Casamitjana consta com a candidat a millor tècnic de so.

Candidatures:
· 5 per 'Fent amics': millor àlbum, millor àlbum de fusió i 3 a millor productor artístic (Agustí Serratacó, Daniel Gasulla i Olivier Marquès).
· 3 per 'Sardaxou 5': millor àlbum, millor àlbum de música tradicional i millor tècnic de so.
· 2 per a 'Amargós&Vidal': millor àlbum, millor àlbum de jazz.

RECTIFICACIÓ:
Originalment, no havíem fet constar que 'Amargós&Vidal: dues visions contemporànies de la cobla' també opta al reconeixement al millor àlbum de jazz.

dilluns, 20 de desembre del 2010

Contemporània i Jovenívola d'Agramunt es fan 'amigues'

Les cobles Contemporània i Jovenívola d'Agramunt protagonitzaran la segona gravació de la col·lecció 'Fent amics'. Les dues formacions musicals van iniciar dissabte l'enregistrament amb el tècnic David Casamitjana. El disc "es presentarà a començaments de l'any vinent", tal com ha anunciat diumenge el conjunt agramuntí.
El primer 'Fent amics' va ser entre les cobles Contemporània i Tres Vents.
[Foto: www.jovenivola.cat]

· Notícies relacionades:
- La Tres Vents i la Contemporània presentaran dissabte el disc transpirinenc 'Fent amics1' (08/04/2010)
- Dos cobles s'uneixen per enregistrar un disc (05/01/2010)

diumenge, 19 de desembre del 2010

La contrabaixista Mariona Mateu guanya la Beca Josep Maria Bernat

El flabiolaire Aleix Vaqué aconsegueix l'accèssit
La contrabaixista igualadina Mariona Mateu i Carles, de 19 anys, ha guanyat, per unanimitat del jurat, la dissetena edició de la Beca Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes de cobla, organitzada per l'associació Músics per la Cobla i l'ajuntament de Bellpuig per a menors de 21 anys. El flabiolaire tarragoní Aleix Vaqué i Mir, també de 19 anys, ha estat mereixedor d'un accèssit.
El jurat ha estat format per l'instrumentista i compositor Jordi Molina, el director i compositor Jesús Ventura, el compositor i president de Músics per la Cobla Josep Maria Serracant, el batlle de Bellpuig, Ramon Jounou, i el regidor d'Acció Cultural de l'ajuntament de Bellpuig, Ramon Forcat. Ha actuat de secretaria Albert París, membre de Músics per la Cobla i que recull l'essència dels Amics de Josep Maria Bernat, col·lectiu que va iniciar el reconeixement. El jurat ha volgut manifestar "l'elevada qualitat interpretativa de tots els finalistes".
Una igualadina que compagina contrabaix, matemàtiques i cant
Mariona Mateu, contrabaixista titular de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), va haver de demostrar les seues habilitats amb l'instrument interpretant 'Variacions-Miniatura', de Manuel Oltra, com a peça obligatòria establerta per l'organització. Mateu també ha actuat en concerts com ara l'organitzat a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona o com a soprano amb la Coral Juvenil Xalest, d'Igualada.
Un any de titular 
L'accèssit atorgat pel jurat ha estat per a Aleix Vaqué, que va haver d'afrontar l'obra marcada per l'organització: 'Pastoral d'estiu', de Manuel Oltra. El tarragoní és flabiolaire titular de la Cobla Reus Jove des del 2009, quan va substituir Mercè Parareda, ara a la Cobla Flama de Farners. Vaqué compagina la interpretació del flabiol i el tamborí amb la flauta travessera. Amb el segon instrument va quedar, el 2009, en primer lloc en les proves d'accés a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) després d'haver guanyat el premi d'honor de flauta travessera i música de cambra del Conservatori de Grau Professional de la Diputació de Tarragona. Vaqué ha estat flautista de l'Orquestra de les Escoles de Música de Catalunya (OEMUC), titular de la JONC Alevins -per a menors de 18 anys- i reserva de la JONC, per a menors de 25 anys.
Tres finalistes més
S'han quedat a les portes el tenorista malgratenc Sergi Llopart i Martínez, de 17 anys; la tiblaire bellputxenca Laura Pallàs i Martín, de 20 anys, i la flabiolaire targarina Montse Soques i Berga, que el dia 28 farà 20 anys.

[D'esquerra a dreta: Vaqué, Llopart, Pallàs, Soques i Mateu. / Foto: Ajuntament de Bellpuig]
 

dissabte, 18 de desembre del 2010

Onze hores de música

El Conservatori Municipal de Música de Barcelona ha programat per avui actuacions dels seus conjunts musicals, entre els quals la cobla
La cobla del Conservatori Municipal de Música de Barcelona ha preparat un concert per a les dotze del migdia basat en dos parts. La primera l'ha titulat 'Joves compositoris i un mestre amb la sardana' amb les composicions '100 anys de sardanes', de Carles Raya (24 anys); 'Aromes', de Martí Fontclara (23 anys), i 'Nit de Nadal', de Vicenç Acuña, professor del departament de llenguatge musical i matèries teòriques del centre.
La segona part l'han dedicat a les danses 'La Bolangera de Castellbó', de Lluís Moreno, i 'Ball de cintes de les Preses', de Jordi Núñez.
A més de la cobla, el conservatori barceloní ha programat onze hores d'actuacions amb conjunts instrumentals de violoncels, pianos, acordions, guitarres, banda, flautes travesseres, percussió, arpes, fagots, saxos, cor o orquestra simfònica, entre altres.

[La cobla del conservatori barceloní, en una imatge d'arxiu. / Foto: Albert Font-Tarrés]

 

Tot és seu

La colla Mare Nostrum ha quedat campiona de revesses per colla en una temporada en la qual ha guanyat en totes les modalitats
La barcelonina Mare Nostrum ha acabat una temporada històrica sabent que ha estat la millor en revesses per colla, després d'haver-se apuntat les modalitats de lluïment i punts lliures i haver estat nomenada colla completa de la categoria absoluta. La Unió de Colles Sardanistes ho va anunciar ahir després d'haver valorat les impugnacions de sardanes de quatre concursos. Finalment, el comitè de revesses només ha anul·lat la tanda del certamen de Preixana (Urgell).
El segon i el tercer lloc ha estat per a la palamosina Costa Brava i la lleidatana Dolç Infern, campiones de la modalitat en els territorials de les comarques gironines i de la Terra Ferma, respectivament.
Una ponentina trenca el domini barceloní
La cerverina Demà Jovencells ha estat la campiona de la categoria infantil. També de Ponent és la segona classificada, la lleidatana Dimoniets. El tercer lloc ha estat per a la sabadellenca Esqueix.
Dansaires de Maig i Xàldiga, en veterans i juvenils
Dos conjunts del barceloní Grup Sardanista Maig han liderat les categories veterana i juvenil: Dansaires de Maig i Xàldiga. 

· Classificació de la categoria absoluta
· Classificació de la categoria veterana
· Classificació de la categoria juvenil
· Classificació de la categoria infantil

[Foto: Mare Nostrum]

dijous, 16 de desembre del 2010

Òmnium premia Colm Tóibín per l'article en què considera la sardana com a "civilitzada"

L'irlandès Colm Tóibín és guardonat juntament amb VilaWeb i el documental 'Adéu Espanya?'
L'articulista irlandès Colm Tóibín ha estat reconegut amb el premi Memorial Joan B. Cendrós, concedit per Òmnium Cultural, per l'article 'Bullfighting ban is sweet revenge for Catalonia' publicat al diari anglès 'The Guardian'. Tal com ja va informar CREUANT, Tóibín hi lloa la sardana, que considera que allibera "energia subtil i delicat" i "alguna cosa amable i civilitzada en la seva forma d’agafar-se i de relacionar-se els uns amb els altres".
Òmnium Cultural també ha fet públic el veredicte del Premi Òmnium de Comunicació, que és compartit pel diari VilaWeb,"pel seu paper impulsor, dinamitzador i de lideratge de la xarxa en català des de fa 15 anys", i per Dolors Genovès i la direcció de TV3 per la realització i la difusió del documental 'Adéu Espanya?'.
Els reconeixements es lliuraran durant la 60a Nit de Santa Llúcia, que tindrà lloc divendres a Viladecans.

· Traducció de l'article de Colm Tóibín al català feta per Tòbal Barber i facilitada per Òmnium Cultural

dimecres, 15 de desembre del 2010

El diari Segre podria perdre SARDANEJANT [Anunci]

Podria desapareixer la secció SARDANEJANT que ha estat publicant el diari Segre els darrers 13 anys i mig. La pàgina setmanal ha esdevingut un referent periodístic de la sardana i la cobla com demostren les múltiples cites i còpies per part de diversos programes radiofònics o revistes de l'àmbit, la consideració per part d'administracions públiques o guardons com el Premi Sardana a la Comunicació 2009 de la Federació Sardanista de Catalunya o el Premi als mitjans de comunicació 2010 de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.

El motiu? La falta de compromís i d'interès per part del diari que ha notat el coordinador de la secció, que parteix d'unes condicions anòmales. Els continguts s'han servit gratuïtament al diari Segre a canvi de ser publicats en el rotatiu més llegit de Ponent i l'Alt Pirineu. SARDANEJANT ha comptat amb un patrocini d'uns 40 euros setmanals.
Durant els gairebé quatre anys de l'actual coordinació, el diari Segre ha incomplert sistemàticament els dies de publicació. Inicialment estava fixat per als dijous però podia sortir qualsevol dia de la setmana o, fins i tot, arribar a no publicar-se. Finalment, fa un any es va acordar que el dia de publicació fos els dimarts, un fet que s'ha incomplert des de bon inici. Al mateix temps, la coordinació no ha pogut veure com quedava la secció fins que el diari ja era als quioscos, això ha provocat la publicació de més d'un error (no sempre culpa de la coordinació) i, per tant, d'anar incorporant 'fe d'errors'.

L'actual coordinador ha deixat clar que no deixa SARDANEJANT sinó que deixa d'entregar continguts fins que el diari no demostri un mínim interès. Per tant, ara tot depén del diari.

Per això es fa una crida per exigir un tracte just per al Periodisme especialitzat en la sardana i la cobla.

El coordinador és el periodista Albert Font-Tarrés, que, actualment, compagina SARDANEJANT i CREUANT (www.creuant.cat) amb l'exercici del periodisme generalista per als informatius d'IB3 (Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears).


· Article relacionat:
- El que alguna cosa vol, alguna cosa li costa [Opinió] (21/12/2010)
- Sabran recuperar la credibilitat? [Opinió]  (25/12/2010)


Mare Nostrum, millor colla completa del 2010

El conjunt barceloní ha guanyat el Campionat en les modalitats de lluïment i punts lliures
La colla Mare Nostrum ha estat designada com la colla completa del 2010 de la categoria absoluta per la Unió de Colles Sardanistes. Això, després d'un final de temporada trepidant en què ha guanyat el Bàsic d'Honor de lluïment -disputat fins al darrer concurs amb Violetes del Bosc- i ha revalidat el Campionat de Catalunya de punts lliures, a concurs únic.
La temporada passada va ser la colla Maig la designada com a colla completa 2009, malgrat no haver guanyat en cap categoria. La consideració va venir per seva regularitat i el seu segon lloc en punts lliures, el tercer en lluïment i el quart en revesses per colla.
Els 'cabirols' es mantenen al cim
La sabadellenca Cabirols ha encapçalat les classificacions juvenils de lluïment i punts lliures i torna a ser la colla completa de la categoria.
Les 'roques' continuen fermes
La veterana esparreguerina Roques Blaves de la Passió també repeteix en la consideració de millor colla completa després d'haver guanyat en punts lliures i ser subcampiona de lluïment.

 [Mare Nostrum celebrant el Bàsic d'Honor de lluïment. / Foto: Mare Nostrum]

dissabte, 11 de desembre del 2010

La Cobla Juvenil Ciutat de Solsona animarà la presa de possessió del nou bisbe catòlic

La Cobla Juvenil Ciutat de Solsona actuarà demà durant l'ordenació episcopal de Xavier Novell i Gomà com a bisbe catòlic de Solsona. La formació musical interpretarà, segons ha anunciat, la música del Ball de l'Àliga a la catedral, aproximadament a dos quarts de set de la tarda. L'hora d'inici de l'actuació és supeditada al seguiment de l'horari d'un acte de presa de possessió que començarà a dos quarts de cinc de la tarda, mitja hora abans hi haurà una baixada d'autoritats des de l'ajuntament fins a la seu diocesana.
El fins ara vicari episcopal per a assumptes econòmics de la diocesi solsonina es convertirà, amb 41 anys, en el bisbe més jove dels Països Catalans. De Novell s'espera que segueixi la línia marcada pel seu antecessor Jaume Traserra i Cunillera.
Considerat com a conservador per part de capellans de la diocesi
El Fòrum Ondara, que agrupa capellans de la diocesi de Solsona que s'autodefineixen "fills del Concili Vaticà II", defineix Novell com a conservador. El col·lectiu li ha fet saber que "de qualsevol terna hauries estat l’últim que hauríem escollit. Déu faci que ben aviat puguis desmentir aquesta nostra desconfiança, motivada per la teva trajectòria anterior". Retreuen a Novell que hagi participat activament de les decisions de Trasserra quan el Fòrum Ondara reivindica la feina feta per Antoni Deig al capdavant del bisbat. Tot i així accepten la decisió presa per la jerarquia eclesiàstica: "ara ets el nostre bisbe i com a tal t’hem d’acatar".
Des del seu nomenament al novembre, Novell ha hagut de respondre en diverses ocasions sobre el fet que el considerin conservador. En cada ocasió respon alguna cosa similar a: "M'estimo nostre senyor i vull fer el que Jesús vol a la seua església. Això és ser conservador? Perfecte, encantat de ser-ho. També m'agrada veure la realitat i imaginar noves fórmules. Això és ser progressista? Doncs, perfecte, content de ser-ho".

[Xavier Novell.  Foto: Bisbat de Solsona]
 

divendres, 3 de desembre del 2010

El Sarau Artesenc homenatjarà el Barça i el poeta Joan Maragall

Les cobles Sant Jordi i Selvatana i l'orquestra Maravella posaran la música tot el diumenge
Amics de la Sardana d'Artés farà un reconeixement diumenge al FC Barcelona i al poeta Joan Maragall amb motiu del 27è Sarau Artesenc que acollirà el municipi del Bages. Un acte que comptarà amb un concurs de colles sardanistes no puntuable per a cap campionat, una doble audició de sardanes, un concert i un ball de gala. La música anirà a càrrec de les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i Selvatana i l'orquestra Maravella.
L'homenatge al FC Barcelona vindria, segons fonts d'Amics de la Sardana d'Artés, per la conjunció de fets com que el primer equip de futbol del Barça sigui entrenat per Pep Guardiola -originari de la població veïna de Santpedor-, el "magnífic joc" que està portant a terme l'equip de futbol i "la important tasca que està duent tot el club". El reconeixement al poeta Joan Maragall i Gorina s'emmarca en la commemoració de l'Any Maragall, amb motiu dels 150 anys del naixement de l'autor de la poesia 'La Sardana'.
El reconeixement al FC Barcelona serà rebut per Jordi Durà, directiu de la comissió de penyes, i els pares de Pep Guardiola. En el cas del poeta, hi assistira el seu besnét Martí Maragall.

dimecres, 1 de desembre del 2010

La Simfònica de Cobla i Corda tornarà a rivalitzar amb els valsos de Viena

TV3 confia per segon any consecutiu amb la unió de La Principal de la Bisbal i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà per a l'1 de gener
La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) gravarà demà dijous, a les 10 de la nit al Teatre 'El Jardí' de Figueres, el concert que TV3 oferirà el matí del primer dia de l'any 2011. El conjunt instrumental, que uneix la cobla La Principal de la Bisbal i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, és codirigit per Francesc Cassú i Carles Coll. La formació ja va ser l'encarregada del concert de l'any passat, que va seguit per unes 87.000 persones a l'obtenir un 7'7% de la quota de pantalla.
L'actuació presentada per Lluís Marquina, qui ha estat presentador de l'informatiu juvenil Info-K, en una transmissió dirigida per M. Lluïsa Farré i realitzada per Lluís Manyoses, que relleva Xavier Garasa i Jordi Bastida.
Un viatge per Catalunya
El fil conductor del concert serà un "viatge pel territori", tal com ha explicat Manyoses a CREUANT, que comptarà amb "imatges gravades expressament en diferents llocs representatius de Catalunya". El repertori musical hi ajudarà.
S'hi trobaran les dotze peces del recentment estrenat tercer disc del conjunt musical impulsat el 2008 per l'empresa Metalquimia, titulat 'Amb Catalunya al cor'. És a dir, 'Obertura de Mar i Cel', d'Albert Guinovart; 'Temps d'havaneres', una adaptació de Josep Cassú; 'Jazz Nadal', una adaptació de Francesc Burrull; 'Oda a Montserrat', una adaptació d'Albert Carbonell; 'La Balanguera', d'Amadeu Vives amb la versió de Ricard Miralles; 'Perfum mediterrani', de Francesc Cassú; 'En els braços de la mare', en què Valentí Miserachs es basa en la cançó popular 'La dida', o 'Cinema català', en la qual Marc Timón repassa la banda sonora de pel·lícules com 'La ciutat cremada' o 'La plaça del Diamant'. A més de 'Cançó d'amor i de guerra', de Rafael Martínez Valls amb els ajustos de Jaume Cristau; 'El cant del Fluvià', de Carles Coll; 'Suite Dharma', en què Jordi Molina uneix diferents cançons conegudes de la Companyia Elèctrica Dharma, i 'Barcelona olímpica', en què Esteve Palet recorda temes dels Jocs del 1992. 
També s'hi interpretaran obres com 'Sirenes', d'Albert Guinovart, 'Bell Penedès', de Josep Saderra i Puigferrer; o 'Al capdavall del pont vell', de Josep Cassú. Els bisos seran: 'Catalanitat', una adaptació de Valentí Miserachs , i 'La Santa Espina', d'Enric Morera amb l'arranjament d'Esteve Palet.
"Fer lluir més el teatre" amb 10 càmeres
L'equip que desplegarà demà TV3 estarà format per una unitat mòbil que controlarà 10 càmeres. Cinc d'aquestes càmeres estaran en 'cap calent' (en control remot), dos de les quals amb grues. La voluntat és de "fer lluir més el teatre" que en l'edició anterior, tal com explica a CREUANT el realitzador Lluís Manyoses. Per això es mostrarà la sala des de diferents punts i hi es faran plans zenitals (des de dalt, en vertical). "Donar-li més llum, que el resultat final no sigui la foscor" és un altre dels objectius, tenint en compte que s'emetrà de dia.

[Imatge 1: Fotograma del concert de l'any passat.
Imatge 2: Lluís Marquina / Foto: TVC

· Notícies anteriors:
- La vaga fa reemetre el concert de Cap d'Any (08/06/2010)
- El 33 reemetrà demà el concert de la Simfònica de Cobla i Corda (01/04/2010)
- Unes 87.000 persones van seguir el concert de TV3 (05/01/2010)
- El concert de Cap d'Any de TV3 serà de la Simfònica de Cobla i Corda (23/12/2009)

Es mor l'expresident de l'UCS Antoni Samper

El seu estat de salut va obligar-lo, el 2009, a no presentar-se a la reelecció
L'expresident de la Unió de Colles Sardanistes (UCS), Antoni Samper i Ventura, ha mort dimarts a l'edat de 61 anys. Samper va ser president de l'ens federatiu de competició durant mitja dotzena d'anys fins al 2009, quan no va optar a la reelecció en el càrrec arran d'una greu malaltia que havia condicionat el final del seu mandat. A les eleccions s'hi va presentar només una candidatura, l'encapçalada per l'actual president Santi Ferrerfàbrega, que havia format part de la junta anterior. L'UCS ha manifestat el seu condol en una nota publicada a la seua pàgina web.
El funeral serà dijous
La capella ardent s'instal·larà al tanatori Sáncho de Ávila de Barcelona, a la sala de vetlla número 21, a partir d'avui (dimecres) a les tres de la tarda. El funeral serà dijous a la una i deu del migdia.
"La sardana és una droga bona i meravellosa"
Rellotger de professió, Samper definia la sardana com "una drogra bona i meravellosa" en una entrevista el 2006 amb Beatriu Sanchís per a la revista del districte barceloní de Sant Martí. De fet, en l'ambient sardanista, en el qual s'hi va introduir vora els 14 anys d'edat, va conèixer la seua esposa.
La seua presidència a l'UCS va impulsar, entre altres, canvis com el pas de les 10 a les 7 tirades a les sardanes del Campionat de Catalunya, va marcar les bases de l'actual Campionat de Catalunya de punts lliures, va establir vincles perquè es ballessin sardanes al parc d'atraccions Port Aventura, va adherir l'ens a la Confederació d'Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana (CCT), va signar un conveni amb l'Associació Catalana de Municipis o va constituir la Fundació Privada Unió de Colles Sardanistes com una via per captar fons, i que recentment s'ha dissolt.
Al mateix temps, va mantenir tensions amb la Federació Sardanista de Catalunya i agents actius del sardanisme, sobretot, arran de la reducció del nombre de concursos del Bàsic d'Honor. Com ara amb la retirada dràstica del nombre de certàmens ponentins del calendari, entre els quals alguns de ja promesos.
"És tot un esport de concentració, càlcul mental, expressió corporal i una manera fantàstica de fer bons amics"
Samper va prodigar en mitjans de comunicació de masses un discurs centrat en la "manca de colles" i en la "falta de joventut". Tot i així, en l'entrevista amb Beatriu Sanchís afirma que la sardana de competició "és tot un esport de concentració, càlcul mental, expressió corporal i una manera fantàstica de fer bons amics". També va declarar que "amb l'ajuda de les autoritats, els mitjans de comunicació  la mateixa gent pot ser afalagador, sempre que ens comprometem tots a difondre encara més la sardana".

[Foto: Clot RTV]