dijous, 23 de desembre de 2010

Sabran recuperar la credibilitat? [Opinió]

La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida ha cedit al xantatge del diari Segre, tal com preveia ahir en un article. Aquest migdia m'ha fet arribar la carta que han enviat a les agrupacions sardanistes de Ponent i l'Alt Pirineu (i que acompanya aquest escrit). S'hi fa saber que ha acceptat el meu bandejament.
És sorprenent els termes del redactat. Hi diu que "el motiu han estat les divergències sorgides entre aquest diari i el coordinador de Sardanejant dels últims gairebé quatre anys, l'Albert Font-Tarrés". Com si hi hagués un problema d'incompatibilitat personal. No l'he vist quan Juan Cal va recollir a Mataró el Premi Sardana a la Comunicació que la Federació Sardanista de Catalunya va lliurar per Sardanejant fa un any. Tampoc la vaig notar fa uns mesos quan vaig portar-li, acompanyat de l'antiga companya da coordinació, el Premi als mitjans de comunicació que havia entregat la Unió de Colles Sardanistes també per Sardanejant. Per part meua no hi ha res de personal. Estem parlant del mínim respecte cap a la feina feta amb l'objectiu d'arribar a igualar el tracte del Periodisme sobre la sardana i la cobla al d'altres especialitats.
Amb aquesta declaració es demostra que s'ha doblegat dos cops al Grup Segre: primer amb l'acceptació del bandejament i, segon, assumint el desplaçament del que realment importa. L'empresa mediàtica ha respost la qüestió amb l'atac cap a la meua persona. Cal deixar clar que les meues possibles divergències amb el Grup Segre van quedar resoltes tan bon punt fa un any i quatre mesos vaig abandonar l'empresa sense fer rebombori. Però ja que el diari Segre ho ha posat com si fos el centre d'atenció, explicaré per quin motiu vaig marxar. Va ser després d'oferir-me la responsabilitat de l'informatiu de cap de setmana de Segre Ràdio (fent d'editor, de redactor i presentador amb autocontrol tècnic), a més d'una feina no inclosa al contracte d'actualitzar de les notícies de la pàgina web del grup mediàtic. Va fer-me un contracte en una categoria laboral que hi deia que només llegia textos que algú em feia arribar. No només no cobrant cap plus (que no vaig demanar) per l'edició i per la pàgina web sinó rebaixant-me dues categories laborals respecte al meu contracte amb Lleida Televisió (també del Grup). Tot amb tot, vaig marxar deixant clar a la direcció que per mi allò no era "un trencament total amb el Grup Segre" sinó "la meua no acceptació del contracte" que se m'havia ofert. 
Si hi hagués hagut cap desavinença personal, per part meua, no hagués estat un any i quatre mesos continuant servint continguts per a Sardanejant. Per cert, en gairebé quatre anys al capdavant, cap setmana he fet vacances d'aquesta feina. Per al diari Segre era fàcil d'apel·lar a "divergències personals" perquè així s'ha espolsat de les responsabilitats dels incompliments dels quals la pròpia Federació Sardanista de les Comarques de Lleida n'ha estat testimoni per molt que ho hagi obviat d'explicar en aquesta carta.
L'ens federatiu diu que assumirà la coordinació "de moment" i que ha pres la decisió de "buscar una nova persona amb la preparació adequada, que es pugui fer càrrec d'aquesta tasca divulgativa". Em sorgeixen moltes preguntes. Tinc dubtes sobre el que consideren "una persona amb la preparació adequada". Qui valorarà que la té? Ho farà una junta que havia acceptat a contracor -i perquè era una opció innegociable per part meua- que un servidor volgués exercir amb independència? Una junta formada per membres més preocupats per si surten ben destacats els actes de l'agrupació sardanista a la qual formen part i que han volgut exercir pressions amb aquesta finalitat? Una junta que ha demostrat que li importa poc el dret a la informació i que només pensa en la propaganda?
També em plantejo si la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida creu que serà fàcil de trobar un/a periodista disposat/da a treballar a canvi d'un patrocini de només 40 euros setmanals que no arriba ni per quedar en paus. Justament fa pocs mesos els vaig fer una valoració del cost que tindria la pàgina si es complissin les tarifes mínimes de la professió establertes pel Col·legi de Periodistes de Catalunya perquè fossin conscients que un servidor era qui assumia els diners de l'elaboració de continguts.

Cal constatar que la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida i els sectors que la conformen són molt fluixos a nivell comunicatiu. En són una excepció el seu president Josep Maria Roset i el vicepresident Joan Pons mentre que és gairebé impossible de trobar la presidenta de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTL), Annabel Caba. Fa un mes, amb motiu del concurs de Balaguer, es va notar la poca voluntat per comunicar. I es va notar en l'apagada informativa en la majoria de mitjans sobre un certamen amb un alt interès perquè, entre altres coses, s'hi va decidir 'in extremis' el primer lloc de Ponent i, en Bàsic d'Honor, l'eterna colla guanyadora va perdre-hi la modalitat de lluïment. Després d'una temporada en què ha estat complicadíssim d'informar sobre el Campionat de la Terra Ferma, obligant-me a fer múltiples trucades, missatges i de buscar fonts alternatives, li vaig escriure el missatge següent: "Funcionant tan malament no sortireu mai enlloc i a mi em canseu. Potser ja us està bé perquè així podreu mantenir el discurs victimista?". Perquè cal recordar que entre les queixes més repetides és la "poca atenció per part dels periodistes i dels mitjans", diuen.

És curiós també de veure que la carta que he rebut aquest migdia sigui datada del dilluns 20 de desembre, quan la primera reunió extraordinària de la junta directiva per tractar el tema va ser divendres 17 i, se m'havia dit, que s'hauria de ratificar aquest dimecres 22 perquè no hi havien pogut assistir tots els membres que la conformen.

La junta de l'ens federatiu ha demostrat, un cop més, la seua falta de valentia i de voluntat per fer front a la situació. Aquesta és la meua opinió. I crec que caldrà que es plantegi, o que li fagin plantejar en la propera assemblea general, quins són els seus objectius perquè, considero, que no va en pro de la 'normalització' del fet sardanista. Aquesta era una bona ocasió per refermar la seua finalitat. Sabran recuperar la credibilitat?


 Articles relacionats:
· El que alguna cosa vol, alguna cosa li costa [Opinió]  (21/12/2010)
· El diari Segre podria perdre SARDANEJANT [Anunci]  (15/12/2010)