dijous, 31 de març de 2011

Xesco Espar serà el missatger al món sardanista

Qui va donar una Copa d'Europa al Barça d'handbol substituirà el cineasta Paco Betriu
L'exentrenador i exjugador de la secció d'handbol del FC Barcelona Xesco Espar serà l'encarregat d'elaborar el missatge al món sardanista d'Organyà, Ciutat Pubilla de la Sardana 2011. Així ho ha explicat a CREUANT el president de la comissió organitzadora de l'esdeveniment i alcalde de la població Antoni Fiol. El missatge havia d'anar a càrrec del cineasta Paco Betriu però "per motius d'última hora" s'ha hagut de buscar un substitut.
"Xesco Espar ens pot donar encara més rellevància perquè és molt conegut", segons Fiol. L'autor del llibre 'Jugar con el corazón. La excelencia no es suficiente' ['Jugar amb el cor. L'excelència no és suficient'] es dirigirà al sector el diumenge 1 de maig.
Espar es dedica a l'assessorament de directius i equips i és conegut per la seva faceta esportiva com a jugador del Barça d'handbol amb el qual va guanyar una Recopa d'Europa i una Copa del Rei d'Espanya i com a entrenador va aconseguir una Copa d'Europa, dues lligues dels Pirineus, una lliga espanyola, una Supercopa d'Espanya i una Copa del Rei d'Espanya.
El poeta Vicenç Llorca farà la lliçó magistral

Tal com està instaurat a les 'ciutats pubilla de la sardana', el poeta Vicenç Llorca serà l'encarregat de fer la lliçó magistral, que es farà el dissabte 30 d'abril. Després de la seva intervenció es descobrirà la placa commemorativa a l'ajuntament, feta per la ceramista local Sandra Vilana. Aquests noms s'uneixen al de Jaume Riu i Ratera, que ha escrit la sardana del pubillatge, com ja va informar CREUANT. Una composició que s'estrenarà el diumenge 1 de maig. El mateix dia s'inaugurarà el monument instal·lat a la plaça Major obra de Josep Cervilla.

[Imatge 1: Xesco Espar. Foto extreta del seu perfil del Facebook.
Imatge 2: Vicenç Llorca. Foto extreta del seu bloc]

dimarts, 29 de març de 2011

La música s'acomiada de Prenafeta

La societat civil ponentina s'uneix al funeral del compositor Josep Prenafeta
Havia esdevingut un dels compositors de Lleida, i de Ponent, més reconeguts pels aficionats a la sardana. Però no només. Josep Prenafeta i Gavaldà havia teixit un seguit de complicitats en l'entramat associatiu i cultural de la ciutat que es va poder evidenciar ahir a la tarda durant el seu funeral. L'església catòlica de santa Maria Magdalena es va omplir per acomiadar-lo i acompanyar els seus familiars en una cerimònia fora dels clixés preestablerts i en què la música es va fer present.
"Benvigut tothom, cregui en la resurrecció o no". Ramon Prat, vicari general del Bisbat de Lleida, era conscient que estava oficiant l'últim adéu d'algú que generava consensos. El funeral ha anat lluny de seguir els cànons predeterminats que donen fredor sinó que ha estat ple de records, desitjos i emocions.
La primera fila de la banda esquerra de la nau la van ocupat Ramon Farré, delegat territorial del govern de la Generalitat de Catalunya; el paer en cap Àngel Ros, la regidora de Cultura Montse Parra i la regidora de CiU Bea Obis.
"Fixeu-vos quina colla de preveres i religiosos junts representant l'Església davant del poble", va assenyalar Prat. Onze en total, posats en fila. I és que Prenafeta era un col·laborador habitual de la parròquia tocant l'harmònium a la missa de diumenge. La coneixença va fer que es versés la seva figura a partir de converses mantingudes i detalls de la vida de qui, segons Prat, va ser un "ciutadà il·lustre".
Darrere dels religiosos més d'una vintena de cantaires de l'Orfeó Lleidatà vestits de carrer i preparats per donar veu a la cerimònia. Una dotzena de professors del Conservatori i Escola Municipal de Música de Lleida, on Prenafeta havia exercit la docència, van crear un conjunt instrumental format per violins, contrabaixos, violes, flautes, oboè i orgue.
No hi va faltar el món de la cultura i el saber
Entre els assistents s'hi van poder veure representants de la cultura com ara la directora de l'Auditori Municipal Enric Granados, Puri Terrado; el director del Conservatori i Escola Municipal de Música, Francesc Jové; l'escriptora i farmacèutica Rosa Fabregat, el poeta Jordi Pàmias o el llatinista Matías López.
El vicerector de Qualitat i Planificació de la Universitat de Lleida, Ramon Saladrigues Solé -conegut pels aficionats a la música de cobla per ser un dels tenoristes de la Bellpuig Cobla-, hi va ser present acompanyat del seu germà Francesc -contrabaixista i representant de la mateixa formació- i el seu pare, l'impressor, activista sardanista i Creu de Sant Jordi Ramon Saladrigues i Fernández.
S'hi van congregar representants d'entitats sardanistes d'arreu de Ponent com ara Sebastià Gràcia, del Grup Sardanista del CE Huracans; Jordi Vivas, del Grup Sardanista Montserrat (GSM) de Lleida; el balaguerí Josep Amorós o Teresa Prats i Josep Maria Mas, del Grup Sardanista Balàfia, entre altres. Diversos professors, instrumentistes i divulgadors de la música es van voler acomiadar de Prenafeta, com ara la compositora i directora de la Bellpuig Cobla Concepció Ramió o el president de l'Ofeó Lleidatà, Miquel-Àngel Soriano-Montagut. A més de membres actius d'entitats de teatre amateur, de cultura, en general, i religioses.
La sardana 'Molt lluny d'aquí' va encetar un dels moments de més emoció
Després que els creients combreguessin, l'Orfeó Lleidatà va cantar la sardana 'Molt lluny d'aquí' que va compondre Prenafeta sobre la poesia de Màrius Torres. L'inici de la partitura de la qual va ser escollit per al recordatori distribuït per la funerària [vegeu imatges de l'esquerra]. La interpretació va ser aplaudida amb força pels assistents i els religiosos. El tram final, amb una descripció del difunt plena d'emoció, va fer treure el mocador a més d'un. "Equilibri d'esperit" o "senzillesa malgrat els molts èxits obtinguts" van ser algunes de les lloances expressades abans de dir que "com en tota bona partitura, el teu silenci formarà part de la bona música".
"Que tothom marxi a casa estimant una mica més la vida"
El vicari general, que va recordar que no només hi era "com a amic" sinó en representació de la Diòcesi ja que el bisbe Joan Piris és a Colòmbia, va recordar en més d'una ocasió que l'exemple de Prenafeta "ens pot fer estimar més la vida".
I a fora, uns compassos de la sardana 'L'estany d'Ivars'
El tram del carrer Paer Casanovas on hi ha l'església estava tallat. I és que la Banda Municipal de Lleida estava preparada per tocar un cop hagués sortit tothom del temple. Davant del fèretre van interpretar, entre altres, uns compassos de la sardana 'Estany d'Ivars' del propi músic. Quan van acabar, els treballadors dels serveis funeraris van col·locar la caixa dins del cotxe i les corones de flors davant del silenci dels presents.
Va arrencar el vehicle i es va fer el darrer aplaudiment abans de ser enterrat a Penelles (Noguera), població on hi ha programat un cafè-concert d'homenatge, el 7 de maig, amb el Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados.
Les cobles Contemporània i Jovenívola d'Agramunt han anunciat que Prenafeta serà recordat el 9 d'abril, a Agramunt, durant la presentació del seu disc 'Fent amics 2', que inclou una sardana seva.
Medalla al mèrit cultural de la Paeria
Poques hores abans de la seva mort, el ple de l'ajuntament de Lleida va aprovar divendres la concessió de la medalla al mèrit cultural a Josep Prenafeta, que haurà de ser lliurada a títol pòstum.


[Diversos moments del funeral. /
Totes les fotos: Albert Font-Tarrés]

· Notícia anterior:Es mor el compositor Josep Prenafeta (28/03/2011)

dilluns, 28 de març de 2011

Es mor el compositor Josep Prenafeta

El seu funeral comptarà amb seva sardana 'Molt lluny d'aquí', basada en un text de Màrius Torres
El compositor de sardanes Josep Prenafeta i Gavaldà es va morir dissabte als 75 anys d'edat. El màxim exponent ponentí de la composició per a cobla va rebre, el 2005, la Creu de Sant Jordi per part del govern de la Generalitat de Catalunya. Durant el funeral, que tindrà lloc aquest dilluns, cantaires de l'Orfeó Català interpretaran la sardana 'Molt lluny d'aquí', que el músic va escriure a partir de la poesia homònima de Màrius Torres, mentre que la Banda Municipal de Lleida tocarà un fragment d''Estany d'Ivars'.
Prenafeta, nascut a Barcelona l'any 1936, va residir a Lleida des de la seva joventut i ha estat des de Ponent on ha destacat en diferents facetes musicals. Primer com a professor del Conservatori Municipal de Música de Lleida i, posteriorment, com a compositor, no només de sardanes sinó també de cançons populars infantils, de peces per a cor o conjunts de cambra.
Al llarg de la seva trajectòria musical havia escrit una setantena d'obres per a cobla, la majoria de les quals són sardanes, amb les quals havia guanyat premis de composició com l'SGAE de sardanes per 'Ofrena a Joaquim Serra', el Joaquim Serra per 'El petit Oriol' o diversos guardons del Ceret-Banyoles.
La música serà present al seu funeral
La sala de vetlla s'ha instal·lat al tanatori 'La Lleidatana' de la capital de Ponent, situada al camí de Montcada, fins dilluns al migdia. El funeral serà a dos quarts de quatre a l'església catòlica de santa Maria Magdalena de Lleida.
Tot i que al llarg del matí de dilluns s'acabarà de concretar, s'espera que membres de l'Orfeó Lleidatà cantin la sardana 'Molt lluny d'aquí' que Prenafeta havia escrit sobre una poesia de Màrius Torres. Els cantaires també interpretaran l'adaptació musical 'Ave verum corpus' de Wolfang Amadeus Mozart. Per la seua cantó, la Banda Municipal de Música farà sonar un fragment de la peça 'Estany d'Ivars', del propi Prenafeta, i la 'Marxa fúnebre' de Frédéric-François Chopin, tal com han afirmat fonts del conjunt.
El Conservatori i Escola Municipal de Música de Lleida també participarà en el comiat de qui va ser membre del seu claustre de professors: un grup instrumental del centre interpretarà alguna obra, segons ha confirmat la direcció a CREUANT. Falta determinar qui seran els intèrprets i el repertori però s'espera que siguin docents i que toquin algun fragment de Johann Sebastian Bach, autor a qui Prenafeta admirava.
Aflicció pública
Diversos col·lectius han mostrat públicament el seu condol pel traspàs del músic ponentí, entre els quals cal destacar el Grup Sardanista Balàfia, les cobles Contemporània -que ha arribat a posar un retrat de Prenafeta com a imatge del seu perfil al Facebook-, Municipal de Lleida, Iluro, Premià o Principal de Cassà. També ho han fet altres formacions com la Banda Municipal de Lleida o Ilerband.
Prenafeta serà recordat el 9 d'abril durant la presentació del disc 'Fent amics2', a Agramunt, per al la Cobla Contemporània s'ha unit amb la Jovenívola d'Agramunt ja que conté la seua sardana 'Sardanes a Ràdio Lleida'.

Imatges 1 i 3: Prenafeta era un habitual oient de les ballades de sardanes.
Imatge 2: Prenafeta rebent l'aplaudiment del públic el passat 26 de desembre durant el concert de la Bellpuig Cobla.
TOTES LES FOTOS: ALBERT FONT-TARRÉS]


· Crònica del seu funeral:La música s'acomiada de Prenafeta (29/03/2011)

dimecres, 23 de març de 2011

Roger Mas, satisfet amb la Cobla Sant Jordi

El bandautor qualifica de "magnífic" el primer assaig per al concert del Palau de la Música
El bandautor Roger Mas ha exclamat que la Cobla Sant Jordi és formada per "gorgeous musicians!" ("músics brillants!"). Ho ha manifestat a través del seu perfil de Twitter després que ahir fessin la primera sessió de preparació per al concert que oferiran el 15 d'abril al Palau de la Música Catalana, a Barcelona.
Mas també ha qualificat el primer assaig com a "magnífic". Per la seva banda, el fiscornaire Pep Moliner ha dit: "trempo amb el conveni" entre la Cobla Sant Jordi i Roger Mas, afirmació que ha estat resposta pel bandautor solsoní amb un "me too" ("jo també").
Xavier Guitó, que acostuma a acompanyar Mas al piano i a la veu, és l'encarregat d'arranjar les peces per a cantautor i cobla.
Protagonisme a l'Enderrock
La unió de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi ha estat escollida com un dels quatre conjunts de la secció 'Cracks' de la revista Enderrock d'aquest mes [vegeu imatge superior], amb una fotografia de Juan Miguel Morales. El cantant Jordi Barre, mort recentment; 'Genius Loci' i 'La Pegatina' completen la secció.

· Entrevista amb Roger Mas





El Campionat de Punts Lliures tindrà lloc a Barcelona

La Unió de Colles ha anunciat el calendari provisional de la temporada 2011
La modalitat de punts lliures de la sardana esportiva es disputarà a concurs únic com es porta fent les darreres temporades i tindrà lloc el 26 de novembre a Barcelona, a l'antic municipi de Sant Andreu del Palomar. Així consta al calendari provisional que ha publicat la Unió de Colles Sardanistes (UCS). La modalitat de lluïment de la màxima categoria mantindrà el format estrenat la temporada passada.
La nit del 26 de novembre ha estat l'escollida per al Campionat de Punts lliures d'enguany. L'espai, l'antiga indústria de filatures Can Fabra a Sant Andreu del Palomar, actualment un districte de Barcelona des de la seva annexió a finals del segle XIX. L'edifici central es va mantenir i des del 2002 és un centre cultural de titualitat municipal mentre que la resta de dependències van ser enderrocades per l'ajuntament barceloní i actualment conformen una plaça. Segons fonts consultades per CREUANT, el concurs tindrà lloc a l'exterior. El parc -situat entre els carrers del Segre, de Sant Adrià, d'Otger i Doctor Balari i Jovany- és protagonitzat per una font amb la qual es fan espectacles amb aigua, llum i música ja que brolla segons la música que sona gràcies un sistema informàtic.
En lluïment, es mantindrà el model del 2010
La temporada 2011 mantindrà el model estrenat l'any passat per a la categoria absoluta de la modalitat de lluïment. El Bàsic d'Honor comptarà amb sis concursos, començarà la nit del 9 de juliol a Vic i acabarà al migdia del 13 de novembre a Balaguer. Completaran el campionat els certamens de Tarragona (la tarda del 18 de setembre, al Moll de la Costa), Barcelona (el matí del 25 de setembre, davant de la catedral), Terrassa (el matí del 16 d'octubre, a la plaça Nova) i Girona (el matí de l'1 de novembre a la plaça Calvet i Rubalcaba).
Les categories infantil i juvenil continuen amb quatre concursos
Sitges (tarda del 25 de setembre), Cornellà de Llobregat (el matí del 2 d'octubre), el Vendrell (la tarda del 16 d'octubre) i Valls (el migdia del 6 de novembre) continuen sent els certàmens en els quals participaran les colles de les categories infantil i juvenil que volen participar al màxim nivell. 
Cinc certamens per a veterans
La categoria veterana es disputarà als concursos de Vilanova i la Geltrú (nit del 16 de juliol), Lloret de Mar (tarda de l'11 de setembre), Cornellà de Llobregat (matí del 2 d'octubre), Manlleu (matí del 12 d'octubre) i Barcelona (matí del 20 de novembre).
Els territorials de Barcelona i Girona començaran aquesta primavera
Si el territorial de Ponent -que porta el nom de Campionat de la Terra Ferma- va començar el passat 27 de setembre a Almacelles, el de les comarques barcelonines s'iniciarà el 10 d'abril a Igualada mentre que el de les comarques nord-orientals ho farà el 8 de maig a Figueres. El territorial de les colles de la ciutat de Barcelona s'esperarà fins el 22 de maig amb un certamen al barri del Poble Nou i el territorial de Tarragona fins el 18 de setembre.

[Moment del primer concurs del 2011, a Almacelles. /
Foto: Albert Font-Tarrés]

Nino Rota torna per primavera

La Cobla Marinada porta 'La música de Nino Rota' a Ripollet
El repertori 'La música de Nino Rota', basat en les seves composicions per a cinema de l'italià, serà interpretat divendres al Teatre-Auditori de Ripollet (Vallès Occidental) per part de la Cobla Marinada.
La idea d'Esteve Molero, director de la Cobla Marinada i arranjador dels temes, pretén fer un recorregut per les influència de les obres de Rota, dels qual es commemora el centenari del seu naixement. A més de peces de l'italià n'hi ha una de Francesc Cassú i una altra de Nicola Piovani.
El concert de divendres començarà a les deu de la nit i l'entrada és a 15 euros.

Serà el concert de cobla de la Festa Major de Lleida
La producció de la Cobla Marinada es podrà escoltar l'11 de maig a l'Auditori Municipal Enric Granados de Lleida, a dos quarts de vuit del vespre, amb motiu de la festa major de la capital ponentina. Així ho ha anunciat la formació musical i ho han confirmat a CREUANT fonts de l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) de la Paeria.
La mateixa sala va ser la triada per estrenar un altre espectacle d'Esteve Molero: 'Els Sons Ancestrals del Mar Negre i la Mediterrània', amb la Cobla Jovenívola d'Agrumunt i un cor de veus búlgares.

· Notícia anterior:
"Hem buscat els temes de Nino Rota que funcionen per naturalesa" (16/01/2011)

dilluns, 21 de març de 2011

De la xarxa a la rauxa

Les colles conformades per Internet esdevenen el principal atractiu de la cloenda de la temporada 2010
El concurs de 'colles 2.0' va ser ahir un dels principals atractius de l'acte de lliurament dels trofeus de la temporada esportiva del 2010 que va tenir lloc a Valls (Alt Camp).
A la plaça del Blat de Valls s'hi van congregar desenes de persones per presenciar un acte lúdic organitzat a partir de les eines d'Internet. "El concurs va ser un èxit, els dansaires s'ho van passar genial i tota la gent de la plaça va aplaudir la idea", ha afirmat a CREUANT Edgar Quílez, promotor de la iniciativa.
A partir de la inscripció individual, l'organització va conformar les colles i els seus components van haver de comunicar-se abans de la cita, exclusivament a través d'eines 2.0, per decidir el nom del conjunt, un 'crit de guerra' i el vestuari.

Mare Nostrum rep els trofeus de tetracampiona
La vetllada d'ahir, organitzada per la Unió Anelles de la Flama de Valls per decisió de la Unió de Colles Sardanistes (UCS), va ser un punt de reunió de la sardana esportiva.
La colla barcelonina Mare Nostrum ha hagut d'esperar uns mesos abans de rebre finalment els trofeus que acrediten que és la guanyadora de totes les modalitats del Campionat de Colles Sardanistes del 2010: lluïment, punts lliures, revesses per colla i millor colla completa.

[Fotos cedides per Maria Gils]

diumenge, 20 de març de 2011

"No s'acaba el teu viatge" [Crítica]

Més de mig Palau de la Música ple en el primer concert d'un cicle dedicat a l'Orfeó Català
L'Orfeó Català estrenava ahir un cicle centrat específicament al cor que va crear el Palau de la Música Catalana fa cent tres anys. Ho feia cedint la major part del protagonisme a la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. No es respirava massa aire de celebració. I això que l'Orfeó celebra el 120è aniversari. La cita arribava amb la supressió del 'Cobla, Cor i Dansa' després de dotze edicions ampliant els horitzons de la música simfònica per a cobla amb l'encàrrec de noves obres i augmentant el coneixement públic dels grans clàssics del gènere.
No hi podia faltar Joan Oller. El nou director general i artístic té encomanada la feina de replantejar quina serà la presència de la cobla a la sala a partir d'ara. Retornarà el cicle? Jaume Comellas continuarà sent-ne el promotor? Són dues de les principals preguntes que haurà de respondre els propers mesos. Comellas, patidor de mena, també hi era, anant amunt i avall per tenir-ho tot controlat.
Entre les 1189 persones que van omplir la meitat de la sala de concerts -amb un aforament per a 2146- s'hi va poder veure Tomàs Grau, recentment estrenat com a director titular de la Cobla Sant Jordi, i el seu predecessor, Xavier Pagès. I és que el concert d'ahir va córrer sota les ordres de l'amfitrió Josep Vila.
Ningú anava enganyat. El programa era clar, molt de la Renaixença, amb grans noms que han sortit de l'Orfeó Català com ara Lluís Maria Millet, Francesc Pujol o Amadeu Vives, i completat amb Joan Manén, Pau Casals, Antoni Nicolau i els germans Lluís i Josep Vila. Bona execució per part dels músics, com era d'esperar. A les portes de la primavera, que començarà quan passin vint-i-un minuts d'aquesta mitjanit, el concert es va iniciar amb 'Tardoral' de Lluís Maria Millet. Una primera part tota de cobla. Vila, d'expressió afable i riallera, és dels que acostuma a dirigir sense batuta, fa onejar les mans. "Sempre, sempre mar endins", fa la seva estrena 'Excelsior'. Va arribar algun punt en què de tan obrir els braços i saltironejar semblava que volgués però no gosés de posar-se a ballar la tirada de llargs de la sardana.
Amb menys de mitja hora ja som al descans, a dos quarts de vuit del vespre. Pagès aprofita per anar als camerinos. El públic comenta la calorada que fa a la sala.
Campanetes per anunciar la represa i les 72 veus dels diferents colors reprenen amb 'O vos omnes' de Pau Casals. El cor de l'Orfeó Català es distribuïa en 39 dones repartides en dues fileres i 33 homes en dues més, darrere.
Qui ha visitat la sala sap que és imponent i el públic és respectuós i valora detalls. Hi deu ajudar la petició per megafonia, a l'inici del concert, perquè s'apaguin els mòbils i no hi hagi flaixos de càmera. Però més enllà d'això s'agraeix que després d'una peça com 'Nigra Sum' es deixi perdurar la darrera nota abans d'aplaudir. Per cert, aquesta peça té passatges que van donar feina a l'orgue. Va sonar l'emblemàtic 'Walker' que hi ha instal·lat al frontal de l'escenari, tocat des d'una consola de dimensions més reduïdes posat a la dreta de l'escenari.
"No perdis mai el teu nord"
La perla del vespre es podria dir que va ser l'estrena d''Excelsior'. Amb el context i el lloc, la poesia de Joan Maragall prenia una força especial. "No s'acaba el teu viatge" venia a dir el cor a la cobla. Era una una obra d'encàrrec en la qual Josep Vila s'autoimposa dificultat per la gran quantitat d'elements a controlar. Abans, un cantaire surt a recitar la poesia.
Inici enigmàtic amb marimba, trombó i els dos fiscorns. S'hi afegeixen els dos tibles, les dues tenores i el flabiol acompanyats del cor fent veus com si vinguessin d'un més-enllà. Després s'hi afegeixen les timbales.
"Vigila esperit, vigila". Vila complica el cor: del xiuxiueig fins al cant amb tota la intensitat per passar a fer de coixí vocal. Sembla que amb la cobla ja havia quedat tot clar als assajos i es va centrar a gestionar les entrades i variacions de l'Orfeó. En acabar, el director va enviar un petó als cantaires. Se'l mereixien.
"Venim plegats a fer-ho durador"
Els missatges amb segones intencions també es podien aplicar amb 'Cançó de l'instant'. L'estrena de la versió per a cor i cobla del tema que Vila havia escrit sobre el poema de Miquel Desclot. "Venim de tot arreu per celebrar-ho", ben cert si es mirava els assistents a la sala.
L'última peça del programa va donar pas als aplaudiments, a l'agraïment del director - que va felicitar "tots els Joseps", com si la bona direcció vingués pel nom- i va presentar el bis: 'Marinada'. La sardana d'Antoni Pérez Moya va provocar un "uuooo!" entre part de la platea.
I com a segona propina: 'El cant de la senyera'. Amb l'Orfeó Català sol. La música del fundador Lluís Millet i el text de Maragall van fer posar la pell de gallina a un públic que el reconeix com un dels seus himnes i que s'havia posat dempeus. Això, quan encara és viu el record d'aquell acte, el 18 d'agost de 2009, en què els cantaires de l'Orfeó Català la van emprar per mostrar la seva indignació per la gestió de Fèlix Millet i Tusell.

Per a quan una cobla resident?  [Opinió]
Concerts com el d'ahir fan recordar que érem davant de dos conjunts que treballen bé: Orfeó Català i Cobla Sant Jordi. El primer, era a casa. El segon és mereixedor d'esdevenir cobla resident d'alguna gran sala. Ho és, 'de facto', de l'Auditori de Barcelona i del Palau de la Música. Per la porta petita. Fa pensar en el títol honorífic de 'Cobla Oficial de la Generalitat' que La Principal de la Bisbal llueix amb orgull des que l'expresident Josep Terradellas li va restituir el que uns altres músics van guanyar en un concurs als anys 30 del segle passat.
Qui serà el primer en constituir una cobla oficial de debò? A l'estil de l'OBC, en orquestra simfònica. No per patriotisme sinó per dignitat musical. I per la dignitat musical demostrada. Posats a demanar, si el nom ha de portar el terme 'nacional'; sisplau, que tingui veritablement tota la nació al cap.

[Totes les fotos: Albert Font-Tarrés]


FE D'ERRORS
En el text original hi constava que "no va sonar l'emblemàtic 'Walker' que hi ha instal·lat al frontal de l'escenari sinó un de dimensions més reduïdes posat a la dreta de l'escenari". Sí que va sonar però a partir d'una consola situada a la dreta de l'escenari. Disculpeu l'error.




divendres, 18 de març de 2011

"El Palau de la Música ha de continuar programant concerts de cobla"

Demà tindrà lloc la primera actuació de la Cobla Sant Jordi després de la supressió del cicle 'Cobla, Cor i Dansa'
"El Palau [de la Música Catalana] ha de garantir una participació important en les nostres temporades de la música de concert per a cobla". Ho ha manifestat a CREUANT el conseller musical de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, Lluís Millet. Unes afirmacions fetes el dia en què s'ha presentat el cicle de concerts de l'Orfeó Català, que s'estrenarà demà, a les set del vespre, amb l'actuació del cor i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
Amb la presentació d'avui s'ha confirmat la supressió del cicle 'Cobla, Cor i Dansa'. Una decisió que havia avançat el que fins ara era el seu coordinador, Jaume Comellas, en una entrevista al programa 'Fes ta Festa'. Segons ha explicat Lluís Millet s'ha fet per "les necessitats econòmiques i perquè som en un moment de transició" amb el nomenament de Joan Oller com a director general i director artístic de la institució. "Això ha fet que tots els projectes hagin estat en suspens", explica Lluís Millet. Tot i així, el cicle, segons Comellas, ja estava tot projectat i amb encàrrecs d'obres.
"S'ha repartit entre altres cicles"
Lluís Millet insisteix que "s'ha intentat salvar el projecte" i que part de la tasca que es feia des del 'Cobla, Cor i Dansa' "s'ha repartit entre altres cicles". A més de l'actuació de demà amb l'Orfeó Català, el cicle 'Tardes al Palau' comptarà amb un concert, el 2 d'abril, de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona sota la batuta del director titular de l'Orquestra Simfònica del Vallès, Rubén Gimeno, i la representació de l'espectacle 'Aigua' de l'Esbart Marboleny, el 14 de maig.
El conseller musical assegura que "hi ha tota la voluntat de continuar programant música per a cobla, sobretot concerts" ja que "sempre ha estat un un gènere que sempre ha estat present al Palau i no podem deixar perdre". Tot i així, no ha pogut confirmar "perquè depèn de Joan Oller" si l'any que ve hi tornarà a haver el cicle 'Cobla, Cor i Dansa' ni si Jaume Comellas continuarà coordinant la presència de la cobla al Palau de la Música Catalana ja que enguany "s'ha jubilat" com a director de la Revista Musical Catalana.
El concert de demà
L'Orfeó Català i la Cobla Sant Jordi oferiran demà un concert sota la direcció de Josep Vila en què destaquen dues obres seves: l'estrena de la versió per a cobla i cor de 'Cançó de l'instant' i l'obra d'encàrrec 'Excelsior' amb text del poeta Joan Maragall. La commemoració del centenari de la mort de l'escriptor també es recordarà amb 'Pirinenca', musicada per Lluís Vila.
El repertori començarà amb dues composicions de Lluís Maria Millet i Millet -fill del fundador de l'Orfeó Català-: 'Tardoral' i 'Tan petiteta' i continuarà amb 'Jovenívola', de Francesc Pujol; 'Montserratina', d'Amadeu Vives, i 'Camprodon', de Joan Manén.
La peça 'Entre flors', del poema Jacint Verdaguer i amb música Antoni Nicolau, completarà el programa jutnament amb 'Nigra sum' i 'O vos omnes'.


[Imatge 1: Sala del Palau de la Música Catalana.
Imatge 2: El director Josep Vila. /
Les dues fotos són de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música]




Les eines d'Internet conformen un concurs de colles

Les colles 2.0 animaran la gala de cloenda de la temporada 2010 
Facebook, Messenger, correu electrònic... són les eines que cal que emprin el mig centenar de dansaires que s'han inscrit per formar part d'una de les 'colles 2.0' que concursaran diumenge en un amistós durant la celebració de la cloenda del Campionat del 2010. Durant la jornada es lliuraran els trofeus de la temporada passada.
Cinquanta sis persones repartides per l'organització en cinc colles -tres de sis parelles i dues de cinc- provinents de poblacions com Tarragona, Lleida, Barcelona, Sabadell, Girona, Sant Just Desvern, St Joan Despí, Mataró o de la pròpia Valls participaran diumenge a partir de les 12 del migdia amb la Cobla Reus Jove a la plaça del Blat de la capital de l'Alt Camp.
Tot va a través d'Internet
La convocatòria es va fer per Facebook i es va difondre en webs com la de la Unió de Colles Sardanistes mentre que la inscripció -que es feia a nivell individual- calia fer-la per correu electrònic, via utilitzada per l'organització per anunciar a cadascú amb qui haurà de ballar. A partir de llavors, els components s'han hagut de comunicar per la xarxa per establir un nom per a la colla, un 'crit de guerra' que caldrà que facin sentir en el moment de la presentació a plaça i l'equipació que vestiran. L'organització ha proposat l'etiquet #colles2 per parlar-ne al Twitter.
El fet de fer-se a través de les plataformes d'interacció virtual va obligar els organitzadors a exigir un mínim d'edat. D'aquesta manera el dansaire més jove té 13 anys i el més gran, 60. Al mateix temps s'està mirant la possibilitat que també puguin ballar menors de 12 anys.

Treuen un vídeo promocional
La Unió Anelles de la Flama de Valls, entitat organitzadora de l'acte de cloenda d'enguany, va demanar la col·laboració a membres de l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa per fer una campanya de promoció semblant a la feta per al concert 'Cobla&Swing'. D'aquí va arribar la involucració d'Edgar Quílez en el guió del vídeo publicitari i en la preparació del concurs de 'colles 2.0'. La part tècnica de l'audiovisual ha anat a càrrec de Francesc Gibert.

dimecres, 16 de març de 2011

Serà una estrena 'Mundial' [Opinió]

Crítica del disc 'XX' de la Cobla La Bisbal Jove, que presentarà aquest dissabte al Teatre Mundial de la Bisbal de l'Empordà
Que ningú hi busqui noucentisme. 'XX' tampoc és pornografia. Ans al contrari. És un treball ben cohesionat i amb una línia argumental coherent. Dues regles clau per dotar-li de significat. Era complicat quan la composició dels temes s'encarrega a quatre compositors diferents. Díficil però no impossible, com han demostrat.
És jazz? No ben bé però també. Empra estils limítrofs, hi ha bateria, saxo tenor i s'aprofiten les potencialitats de la desafinació voluntària de qui coneix bé la tècnica del propi instrument.
Són bandes sonores de la vida, les peces. Pròpies per ser interpretades en concert, per formar part d'un espectacle o per sentir, de fons, mentre es va feinejant. Amb una excepció, 'Sicalipsis' podria fer-se un lloc a la ràdio generalista i ser la protagonista -per què no?- d'un videoclip. I sense gaires picardies.
El matí després d'una gran festa. El disc comença amb 'Gurú del Jaç'. La composició de Xavi Molina es podria entendre com la narració del dia de després d'una nit de llarga festa intensa. Llevar-se a l'hora de dinar amb un mig somriure per la satisfacció d'haver-s'ho passat la mar de bé, amb el contrast d'un cos cansat i que s'arrossega desajustat pels excessos. Un bon regust que, inevitablement, ha d'acabar amb una migdiada després de menjar.
La cultura de la tele. De bon humor, sí, com diu el títol ['In a good mood'] però s'hi nota una influència de la televisió en la peça de Carles Marigó. Amb 24 anys, i sent part d'una generació abocada a la pantalla, sembla que tingui un bon record de les sintonies de les 'caretes' dels programes magazine de televisió que es feien durant la seva infància i adolescència. L'audiovisual marca l'altre tema del llicenciat en piano. 'La Fuga dels infants', molt ric d'argument, comença amb referències a les sèries policíaques i d'intriga abans d'esmorteir-se i arribar a un 'solo' de contrabaix, que precedeix al misteri de qui recorre amb perill un passadís d'un edifici enigmàtic ben vigilat. Anunci d'una autoritat a l'estil de les pel·lícules de l'edat mitjana... i tornem-hi. En algun moment s'hi podria veure balls d'envelat. Val la pena parar atenció al flabiol, als seus 'solos', a la seua relació amb el conjunt i el punt divertit de quan sembla que estigui temptat de fer un 'introit' de la sardana. I per acabar, retorn a la sèrie de detectius. Per cert, el bo guanya per sobre del mal.
L'afinació de la desafinació. Per fer desafinats i anar fora de temps, cal saber-ne. Es demostra en tot 'XX' però Santi Escura obliga els instrumentistes a estar atents a 'Barroc&Bossa'. La dificultat de l'aparent senzillesa.
Una nova oportunitat. La Bisbal Jove es mereix el que demana el títol de Xavi Molina. I més després d'haver pogut fer un disc com aquest. La cara negativa: ha demostrat un nivell i haurà de fer tots els esforços possibles per mantenir-lo i no decepcionar. La composició en qüestió, podria narrar una buidor interior amb una certa voluntat de veure les coses amb optimisme, sabent-se amb possibilitat de sobreposar-se a l'adversitat malgrat l'ensopegada. Al mateix temps, la incertesa del futur no permet de tenir-ho del tot clar.
Negre? El pobre saxo, en deu estar. Jordi Molina ha ofert a la Bisbal Jove un 'Beltza' que comença amb un desori. La bateria sap reconduir amb l'ajuda del contrabaix. El vent, amb predomini de la fila del davant, intenta fer-hi la seva aportació... però és un guirigall. Se n'adonen i el saxo tenor vol intentar-ho sol. Ell, el contrabaix i la bateria troben una línia melòdica. La resta, no es vol quedar apartat i els boicotegen amb desafinacions. Tots els vents es barallen i acaba com el rosari de l'Aurora. I és que 'beltza' és el color negre en basc.
Més provocació, sisplau, més provocació! Una de les frases de més autoconsum entre el sardanisme és un elogi d'Ígor Stravinsky, el 'Més Garreta, sisplau, més Garreta!". La 'Nano sardana en F Major' amb la qual la Bisbal Jove acaba 'XX' es mereix afalacs. Deixant de banda que va ser un tema que va sortir de casualitat enmig del procés de conformació de l'àlbum, és una dels temes que cal valorar pel seu factor sorpresa, per la seva provocació. Una línia a explotar. Una demostració que la sardana és una matèria oberta constantment a la creació.
De diumenge al vespre. Per molt que la data escollida per a la presentació hagi estat la d'aquest dissabte a la nit, un servidor veu el repertori com a ideal per a una tarda de diumenge tranquil·la d'esperit. Caldrà creure que sempre és bon moment per a la bona música.
Jurats, tingueu-lo en compte. Considerant que la crítica dels Premis Enderrock ha sabut valorar 'In fabula' del grup Kaulakau i que l'Acadèmia espanyola de les Arts i les Ciències de la Música ho ha fet amb 'Amargós&Vidal' de la Cobla Sant Jordi en l'apartat de jazz, serà bo que tinguin en compte 'XX' per a l'any que ve. És un bon aspirant.
Producte 'glocal'. Fet des d'una població com la Bisbal de l'Empordà, amb vora 10.400 habitants, és un disc que pot interessar a públics d'arreu. Ja han fet bé d'apostar per presentar-lo a casa i en una sala amb un nom que busca projecció internacional: el Teatre Mundial.


· Notícia relacionada
La Bisbal Jove es fa un lloc en la frontera del jazz (16/03/2011)

La Bisbal Jove es fa un lloc en la frontera del jazz

La cobla empordanesa presenta el seu disc 'XX' dissabte
La Cobla Bisbal Jove presentarà dissabte, a partir de les deu de la nit, l'àlbum 'XX' al Teatre Mundial de la Bisbal de l'Empordà. L'enregistrament apropa la formació als aires del jazz amb composicions de Jordi Molina, Carles Marigó, Santi Escura i Xavi Molina, que n'és també el director musical.
"Després d’una època de reivindicar la capacitat simfònica de la cobla, enmig de les runes de la indústria discogràfica tradicional i amb un futur tan globalitzat com incert", la Bisbal Jove considera que ha arribat "l’hora d’afirmar-ne la contemporaneïtat".
El disc s'ha estat gravat amb motiu del vintè aniversari de la formació nascuda el març de 1990 a l'Escola de Cobla Conrad Saló i que al llarg dels anys ha anat canviant tots els seus components.
Els instrumentistes que han participant en l'enregistrament són la flabiolaire Bàrbara Ardanuy, els tiblaires Sergi Dalmau i Martí Gasull, els tenoristes Àlex Vila i Josep Bofill, els trompetistes Albert Marigó i Nil Masferrer, el trombonista Iu Gironès, els fiscornaires Lluís Pons i Joni Ripoll i el contrabaixista Subi. A la cobla s'hi han afegit el bateria Micky Izquierdo i el director de la formació, Xavi Molina, amb el saxo tenor. L'entrada per al concert val cinc euros.

[Imatge 1: Components de la Bisbal Jove. / Foto: La Bisbal Jove
Imatge 2: Portada del disc]


· Crítica del disc:


dimarts, 15 de març de 2011

La Mil·lenària acompanya l'USAP a la victòria

La Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà va animar divendres al vespre el partit de rugbi en què l'USAP va superar 25-19 el Baiona a casa, a l'estadi Aimé Giralt de Perpinyà. L'actuació, emmarcada en el Dia de la Catalanitat organitzat pel club, va comptar amb la col·laboració dels dansaires de Sant Llorenç de Cerdans i d'Arles. Alumnes de les escoles Comte Guifré i Arrels per cantar 'Parlem Català' -en homenatge al cantant Jordi Barre, mort recentment- i un dels himnes oficiosos de l'equip català: 'L'Estaca', de Lluís Llach.
L'USAP i el FC Barcelona estan preparant la Festa del Rugbi Català per al 9 d'abril amb motiu del partit de quarts de final de l'HCup, la màxima competició europea, que jugarà l'equip perpinyanès jugarà a Barcelona. Per a l'esdeveniment, que acollirà l'Estadi Olímpic Lluís Companys, s'estan organitzant activitats paral·leles.
Per ara només ha trascendit que hi haurà la interpretació de la cançó 'Els hi fotrem', que cantava Jordi Barre per esperonar l'equip, i 'L'estaca' i un homenatge als castellers. La sardana i la cobla, present en les grans ocasions del club, no se sap si en formaran part.

[Imatge 1: Foto d'Alain Roig cedida per l'USAP.
Imatge 2 i 3: Foto de Zebulon Nog extreta del Facebook de 'Les Flames', les animadores de l'USAP.
Imatge 4: Foto de Germà Capdevila penjada a Yfrog]

dilluns, 14 de març de 2011

La sardana, la cobla i la tenora es colen a la gala dels Enderrock

El grup Kaulakau rebrà el premi al millor disc de folk en un acte en què actuarà el DJ Raph Dumas
El grup Kaulakau, del qual forma part el tenorista Jordi Molina, rebrà aquest vespre el guardó al millor disc segons la crítica de l'apartat Folk dels Premis Enderrock per 'In Fabula' (DiscMedi) en una gala que començarà a dos quarts de nou del vespre al Teatre Artèria Paral·lel de Barcelona. El DJ Raph Dumas començarà amenitzant la vetllada amb temes electrònics entre els quals hi haurà la sonoritat de la sardana i la cobla.
Raph Dumas aportarà "una selecció de novetats alternatives del nord i del sud" que combinarà amb temes del seu repertori, tal com ha explicat a CREUANT. Entre els temes hi haurà la seva versió de la sardana 'La Santa Espina' d'Enric Morera, els sons aconseguits amb The Primaveras i la Cobla Mil·lenària i una revisió de la Cobla Tres Vents sobre un tema de Pascal Comelade.
El quartet Kaulakau -format per Jordi Molina, Marc Egea, Franco Molinari i Enric Canada- actuarà
durant la nit acompanyat de Miguel Fernández, que rebrà el Premi Jaç al millor disc de l'apartat de votació popular.
El públic del Teatre Artèria Paral·lel també podrà escoltar Els Pets, Mishima, Sanjosex, La Iaia i Biel Ballester Trio en una nit conduïda pel presentador Xavi Coral. Els Pets, Mishima, Sanjosex, La Iaia, Biel Ballester Trio i Kaulakau amb Miguel Fernández.
Els grans guanyadors de la nit seran Els Pets i Sanjosex, amb tres premis destacats cadascun. El trio de Constantí rebran el de millor artista segons la crítica, el de millor artista de pop per votació popular i el de millor disc per votació popular per 'Fràgils' (DiscMedi). Sanjosex ha guanyat el premi al millor disc de cançó d'autor segons la crítica i per votació popular per 'Al marge d'un camí' (BankRobber) i el de millor artista de cançó d'autor per votació popular. El disc 'Ordre i aventura' (Sones) de Mishima ha estat reconegut amb el millor disc de l'any 2010 i el de millor disc de pop segons la crítica.

Notícies anteriors:
·  'A la casa d'enlloc', segon àlbum més votat als Premis Enderrock (01/03/2011)
· Cinc candidatures continuen als Premis Enderrock populars (21/01/2011)
· 'Kaulakau, premi Enderrock de la crítica' (07/01/2011)
· 'Setze candidatures amb cobla i sardana als Premis Enderrock 2011' (29/12/2010)

Joves ponentins creen un 'think tank' sardanista

Una trentena de joves van participar dissabte, a Juneda, en la primera trobada d'un 'think tank' (grup de reflexió) per "actualitzar" la sardana. La iniciativa agafa el nom de 'Joventuts Sardanistes' amb la voluntat de ser un grup autònom per fer propostes sobre l'activitat sardanista a partir de pluges d'idees en trobades períodiques.
El grup va ser presentat als participants pel junedenc Joan Carles Saltó, la lleidatana Pilar Artero i l'agramuntí Albert Martín, tots tres membres de la junta de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. La major part dels assistents van ser dansaires del lleidatà Grup Sardanista Montserrat (GSM), entitat de la qual Artero n'és membre activa.
Durant l'acte es va presentar la pàgina web de l'ens federatiu de Ponent i l'Alt Pirineu, les aplicacions de Twitter i Facebook i es va animar a les entitats sadanistes a tenir responsables de comunicació i difusió, segons fonts properes consultades per CREUANT.

[Moment de la trobada. /
Foto: Federació Sardanista de les Comarques de Lleida]

Cesk Freixas: "Busco de deixar el pamflet per fer cançons"

CESK FREIXAS / Cantautor 
El públic l'ha valorat amb el guardó al millor directe dels Premis Enderrock. El rebrà durant la gala d'aquest vespre al Teatre Artèria Paral·lel de Barcelona. Reconeix que "a vegades, un reconeixement, una mà a l'espatlla, un vot de confiança, serveixen per seguir inflant d'energia un projecte musical".
Dissabte a la nit va ser a Juneda (Garrigues) amb la Cobla Juvenil 'Lo Castell' per cloure les jornades de reflexió organitzades per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, que el va utilitzar com a reclam.
L'entrevistem. En parla dels nexes que troba entre el seu treball i la sardana i, quan encara porta de gira els temes de 'La mà des qui t'esperen' (Temps Record), ens avança que prepara un nou disc que treurà l'any vinent.

· Com valoreu el concert de dissabte?
Vam quedar molt contents. Ja en veure l'espai, el teatre del Foment reformat, ens va agradar molt perquè és molt complicat de trobar instal·lacions com les que tenen a Juneda en pobles relativament tan petits. Molts cops en ciutats de 10.000 o 20.000 habitants no hi són. A més, la resposta del públic i l'ambient durant el concert va ser molt agradable.
· Quina seria la vostra motivació per cantar?
Suposo que són dues o tres coses principalment. Hi ha un rerefons nacional molt important, que possiblement va ser la primera cosa que em va portar a fer cançons arran de la impotència que tenim molts catalans al veure que les nostres aspiracions com a país no van més enllà del nostre simple encaix dins de l'estat espanyol -i que cada vegada estem superant més. Molts músics entenem que les cançons han de servir per vehicular idees... També hi ha una altra motivació més de caràcter social. Com a persona anticapitalista, o d'ideologia anticapitalista, la situació que vivim a Occident i, més concretament, a casa nostra també fa que fent anàlisis econòmiques i socials del nostre entorn també ens porta, a vegades, a escriure cançons per poder-te alliberar una mica d'aquestes tensions que tenim tots com a treballadors o com a simples ciutadans. I també n'hi ha una altra, que és potser la més evident: com a via d'escapament per explicar problemes més íntims, més personals...
· Pel que fa a aquesta motivació de caràcter nacional, com vau veure d'actuar davant d'una pancarta que reclamava la sardana com a dansa nacional de Catalunya?
La veritat és que bé. He de dir que tampoc tinc massa informació dels orígens de la sardana ni de la història en sí d'aquest ball. Però pel simple fet de formar part de la nostra tradició, del nostre ideari col·lectiu... crec que hem de donar suport a tots aquells actes que serveixin per intentar donar normalitat a la nostra cultura o les nostres tradicions. Nosaltres ens sentim identificats en recuperar aquelles parts de la nostra cultura que semblen oblidades o que sembla que són folklòriques. Amb el fet de recuperar la cançó-protesta nosaltres també estem fent un acte de reivindicació que en el seu moment va ser important, com ho va ser la sardana -que va ser un element de cohesió, de reivindicació de les llibertats nacionals...
· Com veieu que fóssiu imatge d'unes jornades que es van titular 'Actualització sardanista'?
[Riu] Crec que va quedar ben explicat amb el fulletó que van passar a tots els assistents al concert. Explicava, crec que d'una manera molt encertada, el simbolisme, la relació i el paral·lelisme que hi ha entre un concert de cançó d'autor, de cançó-protesta, amb unes jornades com les que es van fer a Juneda i que organitzava la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. Seria d'alguna manera el que acabo d'explicar: les dues activitats formen part de la tradició del nostre país i enforteixen la nostra cultura. Tampoc interpretaria que nosaltres fóssim la imatge, simplement formàvem part d'aquestes jornades. Van voler donar-li un toc diferent més enllà de la música de cobla o la música de la sardana. Crec que van voler obrir-les a un públic que, potser, no està acostumat a ballar sardanes ni a participar dels actes sardanistes.
· Com explicaríeu que la sardana no sigui sempre present en els actes de l'esquerra independentista?
Crec que és, més que res, perquè s'interpreta que la sardana és més un ball folklòric que no pas un ball cultural. I amb el terme folklòric vull dir que hi ha una connotació negativa, avui en dia. El folklorisme s'ha utilitzat per defensar un nacionalisme de dretes, un nacionalisme del petitburgès, del típic català de la botigueta, del que sempre ha renegat de les seves arrels i que ha fet servir la cultura per reivindicar un país i que a l'hora de la veritat ja no ha volgut ser lliure. Penso que l'esquerra independentista mai ha reivindicat la sardana perquè s'ha vist més un ball del catalanisme de centre-dreta que no pas de la cultura popular catalana. De fet, és el que et deia, tampoc tinc massa informació dels origens de la sardana ni de la seva història perquè mai he participat en una ballada de sardanes ni mai he havia participat en un acte com el de l'altre dia. En definitiva, el que vaig veure a Juneda és que la gent jove del poble entenia que la sardana forma part de la cultura popular de casa nostra, com un element de cohesió...
· Pel que fa al vostre treball, heu estat parlant de 'cançó-protesta'. No heu assumit el terme 'cançó-proposta' que vau idear amb Pau Alabajos?
Sí, sí! I tant! És un terme que fem servir amb en Pau Alabajos quan actuem conjuntament. En moltes ocasions, fem xerrades abans dels concerts i expliquem què vol dir. És una idea que va sortir estan els dos junts i que sempre hem defensat. Jo em sento molt còmode utilitzant 'cançó-protesta' perquè penso que, malauradament, hi ha moltíssimes coses per les quals protestar a través de la música. Però també és cert que a vegades hi ha un cert prejudici, no tan per nosaltres sinó pels mitjans de comunicació oficials, i vam intentar acostar el discurs reivindicatiu canviant una mica l'etiqueta. Més enllà de protestar també proposem un nou model de relacions, un nou model de gestió econòmica, de gestió nacional... 'Cançó-proposta' potser és un terme més tou, menys directe, menys punyent però sí que m'hi sento identificat.
· Què farà durant aquest any Cesk Freixas?
Bàsicament dues coses. La primera, preparar els concerts amb un nou format, d'una nova banda de quatre membres. Estem adaptant tot el repertori per poder-lo presentar a finals de maig. I, després, a partir de les pròximes setmanes, ens posarem a treballar amb les noves cançons per preparar un nou treball discogràfic l'any que ve. I, evidentment, seguint fent concerts presentant el disc que vam treure l'any passat.
· Hi ha data marcada per al proper disc?
No, no, no. No hi ha data. Sí que hi ha les cançons fetes. De fet, no ens volem posar cap data perquè quan la marques sempre acabes anant-te'n més enllà. Suposo que serà dins del primer semestre del 2012 però no sabem quan.
· El títol està triat ja?
No, no, no. Ni molt menys. No sabem com es dirà.
· Quina temàtica s'hi tractarà?
Les noves cançons tindran, possiblement, un contingut més social que nacional. Potser pel context en què estem vivint de crisi econòmica més exagerada. Hi ha cançons, potser, més crítiques encara que menys explícites perquè una de les coses que busco és trobar un llenguatge que sigui punyent però que deixi d'utilitzar els tòpics, que deixi d'utilitzar les frases típiques, les consignes... d'utilitzar el pamflet per fer cançons. Deixar-ho més de banda. Aquestes cançons buscaran de posar el dit a la nafra més vegades i més fort. Encara és molt aviat per dir com serà perquè segurament canviarem motles coses.
· Hi haurà un videoclip amb l'èxit de 'La petita rambla del Poble Sec'?
Això, fins que no ho fas, no te n'adones. No esperava que agradés tan. Sí que veies que era una cançó que podia vendre's com a 'comercial' però tampoc ho buscava. Ha estat una sorpersa que tanta gent la conegui. Amb el proper disc no ho buscaré, ni molt menys. El que vull fer és cançons que intentin remoure la consciència de la gent, que intentin fer sentir malament en alguns aspectes, per tocar temes incòmodes. Sí que com més gent l'escolti millor perquè vol dir que el missatge arriba a molts més. Per dir quin format i quin estil, encara és molt d'hora.

[Imatge 1: extreta de la pàgina oficial de Cesk Freixas
Imatge 2: Moment del concert de dissabte / Foto: Federació Sardanista de les Comarques de Lleida.
Imatge 3: Difusió feta pel Facebook]

dimarts, 8 de març de 2011

"Si una persona té la capacitat ha de ser igual si és home o dona"

MONTSERRAT PUJOLAR / Compositora
Enguany ha estat l'encarregada d'escriure el text de presentació del concert que l'agrupació Amics de la Sardana de Tiana dedica, des de fa vuit anys, a les compositores. I és que Montserrat Pujolar n'ha estat durant força temps una de les més conegudes. L'entrevistem.

· Al text de presentació afirmes que el concert va nàixer com una "aventura revolucionària". Creieu que continua tenint vigència un concert d'aquest tipus?
Penso que sí, penso que sí. En aquell moment [fa vuit anys] potser era això que diem, una aventura. Ara ja no ho és tant, ara és un concert que està consolidat però que dóna peu a que moltes dones compositores que actualment van sortint, i que en aquell moment no n'hi havia gaires, tinguin un trampolí. Han programat moltes estrenes. Penso que apareixen ara dones que no sé si no ho havien provat o no havien trobat el lloc adient per posar la seva música
· Us heu trobat amb dificultats per poder estrenar sardanes?
Ah! No. Mai. Al contrari. Tot i que avui es parla molt del Dia de la Dona i dels problemes..., en el meu cas problemes com a dona no n'he tingut cap, en absolut. A tot arreu m'han rebut molt bé, mai m'he sentit discriminada ni en bé ni en mal. Sempre m'he sentit un músic més, un compositor més... Encara que com que fa anys que vaig començar tot eren senyors, no hi havia gaires dones. Sempre he estrenat amb tots els honors i totes les glòries que et puguin imaginar. Encara que moltes vegades era l'única dona.
· Com explicaríeu que fóssiu l'única dona?
No ho sé. No m'he fixat mai en si en homes i jo una dona. Aquesta diferenciació entre home i dona no l'he sentida
· Creieu que sigui fins i tot perjudicial que es destaqui en un concert o que es commemorin dies com aquest?
Perjudicial, tampoc. El ventall és mol ampli i tot el que es faci per la cultura deu servir, suposo. Potser jo no ho trobava massa necessari, entre cometes, però sí que és oportú.
· La cobla havia estat un àmbit exclusiu d'homes, les primeres dones van ser vistes amb sorpresa i ara és força normal. En la composició hi és?
Em penso que sí. A mi, directament, no em sembla una cosa a destacar massa. És veritat que abans la dona no es podia llançar tan obertament com ara però jo vaig començar fa trenta anys i no vaig notar cap rebuig. Si una persona té la capacitat que es necessita per fer el que fa falta ha de ser igual si és home o dona.
· El vostre cas podria ser per una qüestió de classe social per poder estudiar?
Potser sí. [Reflexiona] Em sembla que a la meva època podien estudiar igual els nois que les noies. En el meu cas, jo vivia a Ripoll i no hi havia cap lloc on es pogués fer el batxillerat i a mi m'agradava. Vaig ser una noia que va trencar esquemes perquè les noies anàvem al col·legi de les monges, les monges no ensenyaven el batxillerat i me'n vaig haver d'anar a una escola de nois perquè era l'únic lloc on n'hi havia. Hi tenia el meu germà i em va anar bé d'anar-hi. Sí que vaig trencar però ningú em va privar de fer-ho. El que passa és que, en general, no en tenien ganes o pel que fos no estudiaven el batxillerat, feien un Comerç. Parlo d'un Ripoll, a una Barcelona m'imagino que m'hagués trobat molts lloc per fer-lo. Mai he sentit un rebuig ni un mirar-me diferent, ni en bé ni en mal. Quan estudiava el batxillerat em sentia una alumna més, quan estudiava música em vaig sentir una alumna més i quan he fet sardanes i les he estrenat m'he sentit un músic més.
· Fa un parell d'anys vau traure un disc amb un compendi de les vostres obres interpretades per la Cobla Jovenívola de Sabadell i la Coral Belles Arts de Sabadell. Va ser un punt final de la feina de composició?
Sí. Vaig decidir-ho abans. El 2004 vaig dir que era l'última sardana que feia perquè la meva intenció era aquesta. Com que justament ja estaven sortint dones compositores vaig pensar que ja no calia continuar ja que, d'alguna manera, havia estat una dona força pionera en aquest àmbit. A nivell particular, no tenia intenció d'escriure moltes sardanes, tenia de fer-ne poquetes, que és el que vaig fer.
· Continueu amb la gira de portar la sardana pel món com vau fer a l'Índia?
[Riu] Sí! Això sí. A tot arreu on he tingut la possibilitat de parlar, he aprofitat per parlar de Catalunya, per parlar de la sardana i per fer una mica de patriotisme nostre. I tant!
· Per on heu pogut anar?
Aquesta de l'Índia va ser la vegada que he anat més lluny. La primera que vaig fer va ser a Madrid, va representar molt per mi perquè un lloc tan castellà i presentar-hi una cosa tan catalana... Era una trobada de dones compositores internacional, n'hi havia de per tot arreu, i per mi va ser molt maco. Per mi van ser els dos més impactants. Després vaig fer-ho a Nova York, a Argèlia... A part d'això faig les presentacions del meu disc per tot Catalunya i també parlo de la sardana. També he fet presentacions en castellà a persones que no tenen res a veure amb la sardana i els he donat a conèixer la nostra música, la nostra dansa i ha estat maco de veure que els agradava i entusiasmava.

 [Foto cedida per Montserrat Pujolar]

Vuitè 8 de març de dones compositores

Set estrenes al concert del Dia de la Dona Treballadora
La vuitena edició del concert que l'agrupació Amics de la Sardana de Tiana dedica a les compositores de sardanes amb motiu del Dia de la Dona Treballadora comptarà amb set estrenes. Les quinze sardanes del programa seran interpretades per la Cobla Maricel, sota la direcció de Jordi Paulí.
Durant l'actuació, que començarà a dos quarts de deu de la nit a la sala Albéniz del Casal, s'hi interpretaran per primer cop les sardanes 'Jocs de mainada', de la lleidatana Marimén Gratal; 'Moment de nostàlgia', de la perpinyanesa Aurora Vizentini; 'Sota un pi, te la diré', de la mataronina Isabel Medina; 'Les senyoretes del mar', de la blanenca Bàrbara Ardanuy i 'Carcassona', de la sabadellenca Núria Garcia i Pastor.
Concert intergeneracional i de diferents punts del país
El repertori escollit inclou composicions d'autores de diferents edats, des dels 76 anys de la barcelonina Anna Fort fins als 13 de la perpinyanesa Aurora Vizentini. Hi ha presència de compositores de poblacions diverses dels Països Catalans: Barcelona, Perpinyà, Mataró, Lleida, Blanes, Santa Coloma de Farners, Sabadell, Tarragona, Manlleu, el Vendrell, Ripoll, Badalona o Manresa.
A més de Gratal, Vizentini, Medina, Ardanuy, Garcia i Fort també hi haurà la perpinyanesa Mariel·la Finet, la mataronina Monti Galdón, Anna Serra, de Santa Coloma de Farners; la tarragonina Anna Abad, la manlleuenca Rosa Mari Ramírez, la vendrellenca Carlota Baldrís, la ripollenca Montserrat Pujolar i la badalonina Maria Mercè Navarro.
Com a bis, un record per a Dolors Viladrich
La manresana Dolors Viladrich, una de les autores homenatjades l'any passat, es farà present a l'acte a través de la sardana 'Un sentiment' que la Cobla Maricel interpretarà com a bis. Viladrich es va morir el passat 17 d'octubre.


[Foto de les homenatjades l'any passat, entre les quals hi ha Viladrich (segona per la dreta). /

dissabte, 5 de març de 2011

Bosch (ERC): "Pretenem donar estabilitat a 'La Sardana a l'escola'"

El diputat Pere Bosch va presentar ahir una proposta de resolució al Parlament que busca que s'estengui el programa
El diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Pere Bosch va entrar ahir al Parlament una proposta de resolució sobre la campanya 'La sardana a l'escola' de la demarcació de Girona, dies després que pogués desapareixer. "Pretenem donar estabilitat al programa i donar tranquil·litat a la gent que l'està impulsant i a les escoles que hi estan participant", segons ha explicat a CREUANT el parlamentari membre de la comissió de Cultura i Llengua. El projecte és finançat meitat i meitat pel govern i la Diputació de Girona.
"Estàvem preocupats per l'impàs que hi ha hagut aquests últims mesos", ha assegurat l'exbatlle de Banyoles. La proposta de resolució, a la qual CREUANT ha tingut accés, conté tres punts. En el primer es demana que "d'acord amb la Diputació de Girona" el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que "impulsi un conveni plurianual que eviti una nova paralització del projecte 'La sardana a l'escola' i en garanteixi la seva estabilitat".
Convenis amb la resta de diputacions de Catalunya
En el segon apartat de la proposta s'hi recull "que el Govern negociï amb la resta de diputacions la seva implementació a les altres comarques catalanes" del programa, que Bosch considera "exitós", a través de negociacions amb les diputacions de Barcelona, Lleida i Tarragona. En aquest punt també es busca que se cerqui "la complicitat dels mitjans de comunicació per a difondre la tasca feta per aquest programa". Sobre aquesta demanda, Bosch afirma que cal buscar "el màxim ressò mediàtic possible".
La petició -també signada per la portaveu del grup parlamentari d'ERC, Anna Simó- acaba instant "que el Departament d’Ensenyament s’impliqui en 'La sardana a l’escola'" atès que "es tracta d’un programa educatiu que es fa en hores lectives als centres d'ensenyament del país".
"És una resolució molt assumible per tothom"
"Estem intentant de trobar complicitats amb altres grups parlamentaris", assegura Bosch. "Espero que pugui tenir èxit perquè crec que és una resolució molt assumible per tothom", afegeix, perquè "és un programa que està implicant moltíssimes escoles, que està tenint molt d'èxit, que està perfectament arrelat, no trobaria arguments perquè no hi puguin estar a favor".
La votació, d'aquí unes setmanes
La votació de la resolució va per llarg ja que haurà de passar pels tràmits d'admissió, tramesa i publicació. Podria passar un mes fins que la comissió de Cultura i Llengua de Parlament no l'acabi sotmetent a sufragi per part dels representants dels grups de la cambra.
La Diputació de Girona, acceptaria un conveni plurianual
Pere Bosch va facilitar la proposta, abans d'entrar-la al Parlament, a "alguna persona de Cultura de la Diputació de Girona ja que eren part implicada" i "ens an dir que per ells no hi ha cap problema" de signar un conveni plurianual amb la Generalitat per al programa.
"A mi em consta, l'altre dia vaig parlar amb en Roger Zamorano [vicepresident de Cultura de l'ens provincial gironí], que ells des de bon començament volen impulsar el projecte", ha afirmat Bosch en relació a la decisió anunciada el gener d'anul·lar el programa per enguany. "Pel que m'ha arribat a mi, Cultura de la Diputació va estar durant setmanes esperant que la Generalitat digués alguna cosa sobre si volien continuar-lo o no i al final va quedar amb un impàs", ha afegit.
Més de vuit mil nens
Segons fonts de l'organització de 'La sardana a l'escola' consultades per CREUANT, per aquest curs hi estaven interessades 103 escoles amb un total e 8074 alumnes inscrits que portarien a terme deu sessions d'una hora setmanal. Després de rebre la confirmació de la continuïtat per part de la Generalitat i la Diputació de Girona, estan treballant per iniciar les classes al més aviat possible mentre redefineixen l'abast final que tindrà enguany ja que creuen que "potser alguna escola, amb el retard, no ho vulgui fer aquest curs".

· Notícies relacionades:
- Zamorano: "Encara som a temps de mantenir 'La sardana a l'escola'" (21/02/2011)
- El Departament de Cultura afirma que manté el programa 'La sardana a l'escola' (21/02/2011)
- Strubell (SI): "Seria un error i un pas enrere" eliminar 'La sardana a l'escola' (21/02/2011)
- La Diputació de Girona renuncia a 'La sardana a l'escola' (14/02/2011)
- 'La sardana a l'escola', en perill (12/02/2011)

dimecres, 2 de març de 2011

L'USAP homenatjarà Jordi Barre amb la Mil·lenària

La cobla tocarà durant el partit que enfronta el principal equip català de rugbi amb l'occità Baiona
El partit de rugbi que l'USAP de Perpinyà disputarà a casa l'11 de març servirà per homenatjar l'emblemàtic cantant Jordi Barre, mort el passat 23 de febrer, amb una jornada en què vol demostrar la catalanitat del club. Serà amb una actuació de la Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà a l'estadi Aimé Giralt durant el partit contra l'equip de Baiona, ciutat disputada per occitans i bascos i d'administració francesa.
Nens de les escoles Bressola cantaran 'Parlem català' cançó que va popularitzar Jordi Barre a partir de la lletra de Joan Cayrol. Ho faran acompanyats per la Mil·lenària, que també interpretarà la sardana 'La Santa Espina' i la cançó 'L'estaca' de Lluís Llach, dos dels himnes oficiosos de l'USAP. Segons han explicat fonts de la formació musical, també hi participaran dansaires d'agrupacions d'Arles i de Sant Llorenç de Cerdans.
Hi haurà sardanes a la Copa d'Europa?
Un dels esdeveniments de l'any per a l'USAP serà el partit de quarts de final de l'HCup, la màxima competició europea, el proper 9 d'abril i que disputarà de manera extraordinària a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. Per aquella ocasió s'estan preparant activitats paral·leles amb la col·laboració del FC Barcelona. Per ara només ha trascendit que hi haurà la interpretació de la cançó 'Els hi fotrem', que cantava Jordi Barre per esperonar l'equip, i 'L'estaca' i un homenatge als castellers. No se sap si hi serà la sardana i la cobla, present en les grans ocasions del club.
“Fa temps que tots els seguidors de la USAP somiàvem que jugaríem a Barcelona. Enguany tenim la possibilitat de fer-ho i volem ser a l'alçada de l'esdeveniment, però per damunt de tot volem mostrar que sem el club de rugbi de tot Catalunya. Volem afegir una fita important a la història de la USAP", va afirmar Paul Goze, president de l'USAP. Tenen el repte d'arribar a les 55.000 entrades de l'estadi de Montjuïc.


[Els músics de la Cobla Mil·lenària amb el 'Planxot', el trofeu de la lliga francesa guanyada el 2009, i els jugadors Nicolas Mas i Guillaume Vilaceca ./
Foto: Cobla Mil·lenària]

dimarts, 1 de març de 2011

'A la casa d'enlloc', segon àlbum més votat als Premis Enderrock

La Cobla Sant Jordi toca "la millor cançó de tot el disc", segons Roger Mas
El disc 'A la casa d'enlloc' de Roger Mas ha estat el segon més votat pel públic en la categoria de cançó d'autor dels Premis Enderrock, tal com ha anunciat avui la revista. L'enregistrament inclou la cançó 'El dolor de la bellesa', considerada per Mas com "la millor de tot el disc", en la qual intervé la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
L'àlbum ha rebut el 13'7% dels vots. En primer lloc ha quedat 'Al marge d'un camí' de Sanjosex amb 14'6% de les preferències. Sanjosex, nom artístic de l'arquitecte Carles Sanjosé, també s'ha situat com el millor artista de cançó d'autor amb el 15'7% dels sufragis just per davant de Roger Mas, que ha obtingut un suport del 13'8%. Sanjosé va explicar el juny passat que s'estava plantejant d'incorporar instruments de cobla com ha fet Mas "perquè a nivell musical és molt potent, bonic, interessant...".
La tenora, al tercer millor disc de folk/noves músiques popular
El tercer disc més votat en la categoria popular de millor disc de folk i noves músiques ha estat per a 'Lo riu', un enregistrament en què intervé Pep Pascual a la tenora dins de l'Orquestra de Cambra Tradicional Catalana juntament amb Miquel Gil, Eliseo Parra i Lídia Pujol. L'àlbum ha rebut el 12'5% dels vots. Per davant han quedat el recopilatori 'Lo Carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo' (20'6%) i 'Cor' de La Carrau (17'4%).
'N'ix', cinquè millor DVD musical
'N'ix' de Pascal Comelade i Enric Casasses, en el qual intervenen el tenorista Olivier Marquès i Pep Pascual amb la tenora i el fiscorn, ha quedat cinquè millor DVD musical, amb 10'2% dels vots. Ha guanyat el documental 'Cançons vora del pop' (20'2%).
La gravació del concert que Marina Rosell va oferir al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb 'Clàssics catalans...' s'ha situat en el novè lloc amb el 4% dels sufragis.

La tenora serà a la gala del 14 de març
Els Premis Enderrock 2011 es lliuraran el dilluns 14 de març a la sala Artèria Paral·lel de Barcelona, a partir de dos quarts de nou del vespre. Entre els premiats destacats hi ha el grup Kaulakau, que rebrà el guardó de la crítica per al millor disc de folk i noves músiques per 'In Fabula'.
El conjunt format pel tenorista Jordi Molina, Marc Egea (viola de roda i veus), Franco Molinari (contrabaix) i Enric Canada (bateria i percussions) actuarà durant la gala.

Dansaires de competició inauguraran el GREC'11

El festival estrenarà la primera sardana del compositor i pianista Carles Santos
Dotze dansaires de colles sardanistes de competició participaran en l'espectacle inaugural que prepara la companyia Gelabert-Azzopardi per a la inauguració del festival GREC 2011 de Barcelona. L'actuació, titulada 'La muntanya al teu voltant', comptarà amb l'estrena de la primera sardana composada per Carles Santos i serà la primera producció catalana de dansa que obrirà el festival.
Els dansaires, que s'uniran al cos de dansa encapçalat per Cesc Gelabert, ja van participar en un laboratori de creació coreogràfica durant la passada edició de la Fira Mediterrània de Manresa. La interpretació musical anirà a càrrec de la Banda Municipal de Barcelona. Serà el 17 i el 18 de juny al Teatre Grec de Barcelona.
A més de l'obra de Santos, tocaran les sardanes 'De nit al pont de sant Agustí', de Francesc Cassú; 'La Flama de la Sardana', de Tomàs Gil i Membrado, i 'Catalina' i 'Sonàmbula', de Pep Ventura. Per a la composició de Cassú, la formació musical emprarà els arranjaments del propi autor mentre que per a la resta seran de José Ramon Gutíerrez, amb l'empremta de Borja Ramos. 
Salvador Brotons, Lydia Azzopardi o Perejaume, altres grans noms que hi participaran
El director Salvador Brotons serà l'encarregat de dirigir la Banda Municipal de Barcelona, com a director titular que n'és. Lydia Azzopardi serà l'encarregada del vesturari i coodirectora artística de l'espectacle juntament amb Cesc Gelabert, que en serà el director i coreògraf. L'espai escènic serà obra del pintor i poeta Perejaume, guardonat amb el Pemi Nacional d'Arts Visuals (2005) de la Generalitat de Catalunya i l'homònim del ministeri espanyol de Cultura, el 2006.
Gelabert ha rebut reconeixements com el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya, l'homònim del ministeri espanyol de Cultura, el 2006, o el màxim guardó dels Herald Angel Awards d'Escòcia, el 2004. Per la seua banda, Santos ha aconseguit el Premi Nacional de Composició (1990) i el de Teatre (2001) de la Generalitat de Catalunya i el de Música en la categoria de compositoció (2008) del ministeri espanyol de Cultura o la medalla de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, el 2009.
"Com estar entorn i al centre d'una muntanya?"
El director, codirector artístic i corèograf de 'La muntanya al teu voltant', Cesc Gelabert, explica que "és un espectacle que gira, essencialment, entorn d'un dels misteris que més em fascina com a ballarí i coreògraf: la presència del ballarí i la seva relació amb la coreografia i el col·lectiu" ja que "així com un arbre és quelcom individual o part d'un bosc, la presència és quelcom personal o el resultat d'una interrelació amb els altres". El ballarí es pregunta: "Com estar entorn i al centre d'una muntanya? Com ser un abisme i una mirada?”.

 [Moment de la presentació del GREC 2011./