És nascuda l'any olímpic, el 1992, i competeix a la màxima categoria amb la colla Tarragona Dansa, amb la qual la temporada passada va quedar cinquena en la modalitat de punts lliures, sisena en lluïment i dotzena en revesses per colla.
Seva serà una de les onze sardanes que conformaran el disc que s'està produint des de l'ONCE i que es va gravar a finals de gener. De fet, ella ha jugat, al títol, amb el nom de l'organització dedicada a les persones amb discapacitat visual. És dirà 'Once in your life' ['una vegada en la teva vida', en anglès]. És la seva tercera sardana. També s'ha atrevit a fer de cantautora amb el piano amb peces com 'Paradís sobtat' o 'Cançó sense nom'. L'entrevistem a Tarragona.
· Com ve aquesta vinculació amb la sardana?
Més que res per mon pare i per la família perquè ja vaig néixer que l'Agrupació [Sardanista Tarragona Dansa] ja estava formada i mon pare [Alfred Abad i Gascon] ja n'era el president. Llavors, gairebé, m'ha tocat seguir la tradició. I d'aquí, vaig veure que mon pare anava composant i com que jo feia música vaig dir: "Va, m'hi animo". Primer vaig començar amb sardanes i després alguns altres cants.
· Ets de les compositores joves d'aquest moment.
Sí però també n'hi ha més però amagats. Vaig participar un cop al concurs de joves compositors de Blanes, que és fins a 25 anys, i em vaig sorprendre perquè n'hi havia més de joves compositors. De noies, menys, sí. Al concert de dones compositores de Tiana també hi havia...
· La Bàrbara Ardanuy.
Sí. Però crec que s'ha d'anar espitjant.
· Per què composar sardanes?
Bé, no ho sé... De fet, només n'he fet tres sola i dues més amb mon pare. A mi m'és difícil composar sardanes, hi ha d'haver l'impuls. L'última me la van demanar, una altra la vaig dedicar a algú: a mons avis, que no sabia què regalar-los i vaig dir: "Va, que els agrada de ballar sardanes". No és que hi hagi motiu. Potser no en faré més, o sí. Veure que hi ha poques compositores, també m'anima.
· Quan les escrius, què busques? Que sigui balladora?
Sí i no. De balladora crec que n'ha de ser sempre. Però no cal arribar a l'extrem de l'aplec. Hi ha sardanes que són molt animades però també busco una mica de creativitat, d'innovació. I en les meves sardanes es veu: la primera és molt més clàssica i molt més d'aplec, la segona va ser una mica estranya fins al punt que potser si la sents per primer cop dius: "hostres!" i l'última, que encara no s'ha estrenat, és completament diferent a la sardana 'normal' i potser més innovadora i més sorprenent.· Quan sortirà la tercera sardana?
És d'un CD que s'està organitzant per a l'ONCE.
· Amb el Jordi Fort i Carles Santiago.
Això mateix. En Carles Santiago va començar a preguntar a compositors i a mi em va dir: "Tu ets noia, ets jove, dónes un toc al CD. Per què no t'hi apuntes?". I ho vaig intentar.
· També balles amb la colla Tarragona Dansa.
Sí, sí. Som molt bons, som molt guapos tots... [Diu amb un somriure fent broma] No, no. De fa molt, a l'Agrupació des que tenia dos anys. Culpa de la família.
· A la colla Tarragona Dansa fa menys.
Sí. Vaig començar amb tota la saga que hi ha: la Xerinola, la PTD -Petits Tarragona Dansa-... I, quan vaig ser més gran, a Tarragona Dansa. Som una colla jove, de les que més del Bàsic, tenim moltes ganes i som molts, que és el que crec que es necessita.
· Si Tarragona i Reus no tenen fama de portar-se bé, la vostra agrupació i la Cobla Reus Jove trenqueu el tòpic.
A Tarragona, de cobles tenim la Principal de Tarragona i una de més nova...
· La Cossetània.
Tot i així, sempre hi ha hagut molta relació amb la Reus Jove, se la crida molt pels concerts i per discos. En canvi, a les audicions [ballades] toca molt la Principal
· Amb la colla teniu objectius per a la propera temporada? Tornar a quedar primers als balls de presentació del Campionat de Catalunya de punts lliures?
Home! Aquí m'has donat una alegria. Encara hi és la Mare [Nostrum, campiona de punts lliures], encara hi és. És que a Bàsic d'Honor massa cosa més no podem fer, així que fem una presentació ben treballada i mira... ho anem a celebrar.
· A l'agrupació hi heu tingut campions juvenils.
Jo estava alevins. Mon germà [Alfred Abad Gils], que té quatre anys més, sí que en va formar part. Van ser tetracampions. Aquella generació va ser molt bona. Però ara déu n'hi do també, eh?, anem pujant, anem pujant, anem de mica en mica. [Diu amb un somriure].
[Fotos: Aleix Barberà]
· Estrena de la seva primera sardana en solitari, 'On sopem aquesta nit?', el 25 de juliol de 2008:
· Estrena de la seva segona sardana, '50 històries per explicar', el 19 d'agost de 2009:
