JOSEP PRAT I GOMÀ / Catedràtic de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya
La sardana s'escolta, es balla, s'interpreta... i ara també podria facilitar la connectivitat a Internet a l'esdevenir l'acrònim del projecte 'Scalable Advanced Ring-based Passive Dense Access Network Architecture'. Ja se n'ha fet una prova de camp a la ciutat bretona de Lannuon i la setmana passada es va presentar a la ciutat italiana de Milà amb motiu del congrés europeu 'Fibre-to-the-home'. La recerca ha comptat amb participació de sis països. Tot, liderat des d'aquí, a través de l'UPC. Parlem amb el seu responsable.
· Com ha anat el congrés europeu de fibra cap a la llar?
Enguany hi hem posat un estand i hi hem fet una demostració del projecte SARDANA, que dura tres anys i ara l'hem acabat amb una prova de camp a Lannuon i amb aquesta demostració pública en una fira gran. A Milà hi ha anat gent de tot el món que treballa per portar la fibra òptica a les llars, que és avui en dia el gran negoci de les telecomunicacions després dels mòbils perquè tinguem un ample de banda a casa com déu mana.
· Els usuaris d'Internet contracten més ample de banda que el que se'ls està oferint. El vostre projecte ajudaria a millorar això?
Ho facilita i dóna una solució tècnica per a les operadores. Tenim el cablejat telefònic superamortitzat després de molts anys i ha arribat als límits amb l'ADSL. Avui en dia una instal·lació de fibra és més barata que la de coure. Per exemple, al Japó hi han molts més enllaços de fibra cap a la llar que no de cable telefònic, d'ADSL. Allà tenen set megabits bidireccionals -d'anada i de tornada- al preu que aquí tenim l'ADSL normalet. És una altra història. Set megabits i fins i tot es pot contractar uns gigabits simètrics. La fibra fa que si t'arriba a casa, elimina el coll d'ampolla que suposa el coure. Les operadores van cada vegada més amb la fibra però sempre queda el tram de coure perquè l'últim tram és el més costós. Amb el nostre projecte el que fem és demostrar, ensenyar, que la instal·lació, la infraestructura o la inversió en xarxa de fibra òptica és pot fer amb una arquitectura que pot ser efectiva en cost, que pot créixer d'una manera gairebé il·limitada. És a dir que aplicant aquestes tècniques podem multiplicar amb un factor superior a 10 en la distància, en el nombre d'usuaris i l'ample de banda de l'usuari. El que és bastant interessant és que aquesta infraestructura de cablejat als carrers es pot compartir entre diferents operadores i això reduirà l'impacte del cost.
· La clau de SARDANA recau en l'anell WDM [de l'anglès 'wavelength division multiplexing', que es traduiria com a multiplexatge per divisió de longitud d'ona].
Sí, ho fem amb diferents colors de la llum. Això, avui en dia, no es fa. Aconseguim que amb aquesta xarxa de fibra òptica que s'està començant a instal·lar tímidament nosaltres puguem dir: "ara podeu fer aquesta instal·lació senzilla però podeu estar tranquils que després això pot anar creixent, es pot anar multiplicant i ramificant.
· Al projecte hi ha una operadora com Orange/France Télécom. Amb quina finalitat hi participa?
Això és un projecte europeu finançat pel setè programa marc, vam guanyar el concurs que es va fer fa quatre anys. La idea va sortir d'aquí, de la UPC: el tipus d'arquitectura, els tipus de solucions tecnològiques... Coneixíem gent que són capdavanters a France Télécom, a Lannuon, als laboratoris que tenen de recerca, que també són molt avançats i actius. I amb altres grups de recerca i altres empreses vam fer el consorci de set entitats de sis països diferents i hem repartit la feina segons l'especialització de cadascú. Llavors, Orange oferia la seva infraestructura, el seu saber fer i estaven interessats en el projecte després d'un estudi tecnoeconòmic. De fet, hi vam fer la prova de camp el 20 del mes passat. A ells els interessa perquè fer la instal·lació de cablejat nou, amb un sistema nou, a la ciutat és molt costós i el que volen és que sigui eficient, que no se'ls quedi 'curt' en el futur, que duri tota la vida... La fibra té un ample de banda 10.000 vegades superior al coure per a aquestes distàncies. El SARDANA els donava una solució perquè amb poques fibres que hi hagin pels carrers és poden anar dividint i ramificant-se i arribar a més usuaris, a més distància, amb més ample de banda... I encara que no s'implementi ara perquè ha estat un projecte de recerca però ha acabat amb uns prototips, una demostració... Estem contents perquè a Milà el nostre estand amb la demostració en viu va ser la millor, la més gran i va atreure moltíssima gent, un miler de persones o així.
· Fins a quin punt el SARDANA pot millorar el rendiment? Amb quants usuaris de més podrien comptar les companyies que empressin aquest sistema?
Els desplegaments més nous de fibra òptica que s'estan fent ara arriben a uns 32 usuaris. Nosaltres amb el SARDANA treballem amb 32 longituds d'ona i, per tant, arribem a 1.024. I la part troncal, central, és un anell totalment òptic passiu que ens permet integrar-hi, col·lectar-hi, tot el trànsit de dades que va amunt i avall de les ramificacions. On abans teníem moltes centrals locals secundàries ara es recull d'una manera transparent, òptica i passiva en aquest anell central cap a una única capçalera. Per cada anell de fibra donem servei a 1.000 usuaris i, a més a més, oferim un valor afegit que és la protecció: si aquesta xarxa de fibres es trenca en algun punt, encaminem les longituds d'ona -el canal- per l'altre cantó de l'anell de manera que amb pocs mil·lisegons el trànsit queda restablert i l'usuari no ho nota, o pràcticament no ho nota.
· Per tant, permetríeu que hi hagués un rendiment 32 vegades superior a l'actual.
Sí. Depèn de les distàncies. Les màximes a les quals s'arriba ara amb les xarxes noves de fibra òptica és de 20 quilòmetres mentre que hem demostrat que el SARDANA, amb les tecnologies d'amplificació òptica amb bombeig remot, pot arribar a 100 quilòmetres. Això creiem que això pot ser interessant per poder arribar a entorns rurals amb una xarxa que no requereixi infraestructures, armaris de carrer...
· D'on surt la idea d'anomenar el projecte amb el nom SARDANA?
Quan vam fer la proposta fa quatre anys vam estar pensant quin nom li posàvem. Normalment als projectes europeus s'ajunten les sigles d'un nom més llarg. Vam fer una pluja d'idees al grup, amb els meus becaris, i va sortir el nom de SARDANA, ens va agradar moltíssim. El va treure una becària, la Mireia Omella. És un nom una mica arriscat perquè normalment es busquen noms anglesos. Però, a més, ens va molt bé per al projecte perquè la sardana es balla amb forma d'anell i és una dansa oberta, que s'hi pot afegir la gent de forma lliure, pot anar creixent... Vam anar fent paral·lelismes i vam veure que encaixava molt bé.
· El nom ha sorprès en les cites internacionals en què heu participat?
Fa tres anys que ens movem per tot el món, amb articles tècnics, congressos, treballs, patents... I sí, vas parlant amb la gent i els sorprèn una mica però els sona bé i ho pronuncien a l'anglesa. Els expliques què és la sardana, els ensenyes una foto, un vídeo de Youtube... i els fa gràcia. A més, no té cap traducció en cap idioma. Ara bé, si vas a Madrid o quan vas per Espanya a vegades n'hi ha alguns als quals potser no els fa tanta gràcia. Normalment, però, ha tingut molt bona acceptació.