Es va incorporar al càrrec just la setmana passada després que el seu nom fos acordat en el consell de govern de la Generalitat de Catalunya el 25. El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) ha estat la darrera direcció general del departament de Cultura en tenir designat un nou responsable. Un fet que havia generat travesses entre el sector. Mentrestant, Ferran Mascarell anava fent gestions amb el terrassenc de 51 anys. “El dilluns 17 vaig rebre la trucada del conseller, que el dimarts 18 ens reuniem i parlàvem i el divendres 21 el conseller em va comunicar que havia pres la decisió que fos jo”, explica el successor de Ramon Fontdevila.
Va atendre CREUANT telefònicament el passat dilluns al vespre per a una entrevista en què tractem a fons les línies que té pensades per a tot el sector.
· L'acord per al vostre nomenament va ser dimarts de la setmana passada. Ja heu pogut mantenir una primera reunió de contacte amb el conseller Ferran Mascarell per tal de decidir les línies que seguirà el Centre?
Sí, el Centre, com la resta de direccions generals del Departament [de Cultura], tenim com a prioritat màxima els eixos que el propi Ferran Mascarell ha marcat: en primer lloc, la internacionalització i la posada al dia de tota la cultura en general, la tradicional també. Volem col·locar aquesta cultura tradicional a l'avantguarda, entesa com a valor d'ús, i una posada al dia. Ara ja sabem totes les arrels d'on venim, s'ha fet molta investigació, s'ha fet molta recerca de tot el patrimoni etnològic, s'ha fet molta recuperació de festes, de continguts, de cançons, d'instruments... Ens toca el moment de posar la cultura tradicional en un posicionament del 2.0, de xarxes socials, d'interactivitat.
Un altre dels eixos que marca el conseller és, per descomptat, el pacte i el treball en cooperació. Això vol dir entendre'ns moltíssim amb tota l'administració local, amb totes les associacions -que, en el nostre cas, vetllen, treballen i són els promotors de la cultura tradicional- i de totes les empreses privades que giren a l'entorn d'aquesta cultura.
Si no fem aquest treball coordinadament i un bon pacte cultural, no avançarem en els moments que ens toca viure. La veritat és que també estem iniciant un treball d'endreçar, de reorganitzar, de classificar tot l'interior de l'estructura del propi Departament. Entenem que el Departament de Cultura té una estructura de 30 anys d'història, que ha donat els seus fruits però que hi volem fer aquest treball d'endreça interna.
· El concepte de cultura popular està redefinint-se constantment, amb quins sectors anirà el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana? Se centrarà més en un àmbit, diguem-ne, més 'folklòric' o es dirigirà a l'associacionisme cultural en general?
Tot l'associacionisme cultural, tan si és tradicional com si no, entenem que està fent país, està treballant per a la socialització, treballant per a la integració de les persones nouvingudes... Totes aquestes funcions. Altra cosa és la part externa, si la manifestació que visualitza aquest associacionisme és el posar-se un vestuari de ball de diables, fer ballar un gegant, cantant en un cor, fent teatre amateur... Aquests signes que ens identifiquen i que ens donen un caràcter propi i peculiar, evidentment, és un dels cavalls importants d'aquest associacionisme.
Jo diria que mai s'ha fet una separació. Entenent que cada territori, cada població, té unes necessitats i unes realitats que tenen punts de partida diferents. Jo no he vist mai una gran frontera ni una gran separació d'un terme amb l'altre.
"No podem anar engruixint el cost de la gestió de la cultura"
· Un dels reptes que teniu és la demanda de part de l'associacionisme cultural d'un replantejament del Centre. Manifesten que faria falta que el Consell de la Cultura Popular i Tradicional comptés amb més pes per tal que pogués decidir algunes qüestions i no exercir tan de consell assessor. Com ho veieu?
Encara no he pogut tenir la primera trobada amb el consell assessor. Espero que en pocs dies o poques setmanes poguem tenir la primera reunió. En tot cas, el Consell de la Cultura Popular està creat com a consell assessor per la pròpia llei del 1993, que definia les funcions i les finalitats del Centre. Aquest debat si el traspasséssim al que hi ha també entre el que és el Departament de Cultura i el CoNCA [Consell Nacional de la Cultura i les Arts] seria el mateix. Fins a quin punt hem de generar duplicitats de funcions? O fins a quin punt el que hem de fer que les estructures que hi ha siguin més àgils i més participatives? Si crear coses noves vol dir duplicar estructures, estem fent un flac favor al país. Si fem que per cada cosa hi hagi les estructures per les necessitats, és el que crec que ens pertoca en aquest moment difícil econòmicament per a molta gent i per a moltes àrees de la societat. En definitiva, no podem anar engruixint el cost de la gestió de la cultura quan estan arribant pocs recursos finalistes als agents d'aquesta cultura. Per tant, no és moment d'anar duplicant estructures sinó de fer-les més operatives. I, per descomptat, molt transparents.
· Per tant, serieu partidari o no que el Consell de la Cultura Popular i Tradicional assumís la part de gestió de les subvencions o...
La veritat és que la primera notícia que en tinc. No sabia que hi hagués aquest debat, desconeixia que hi hagués aquesta reclamació.
· És una de les demandes d'una federació de segon grau com és l'Ens de la Comunicació Associativa.
Mira que conec bona part del món associatiu i federatiu de la cultura tradicional i aquesta en concret de la qual em parles no sabia de la seva existència. Però és que encara no he tingut temps ni de trobar-me amb ells ni de saber quina és la seva petició. A priori, hi ha una estructura del consell assessor que, precisament, ara, crec, que li toca renovar una part, per mandat.
Només fa 48 hores que estic aquí intentant absorbir tota la informació sobre quin és l'estat de la qüestió i quan parlava d'endreçar internament la casa no és tant d'externalitzar, de donar perquè altres facin. Posar en mans externes la gestió d'un pressupost segur que encariria i faria que es gastessin molts recursos sense que aquests arribessin al destinatari final.
"No tindria sentit que ensorréssim un altre àmbit per potenciar-ne un més que els altres"
· El programa electoral de Convergència i Unió marcava que es promouria els castellers [l'única manifestació de la cultura popular citada expressament] “com un dels exponents més singulars de la cultura popular catalana i donarem suport”. Com s'enfocaria aquest suport?
Em permetràs que no et contesti aquesta pregunta. [Riu i pensa] És el conseller Ferran Mascarell qui és el responsable de desenvolupar les polítiques concretes. El que sí que puc dir és que, per la informació que tinc aquí, des de fa molts anys que s'ha treballat coordinadament amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Però també amb els diables i el bestiari amb tot el treball que s'està fent des del Centre, per exemple, amb l'aplicació de la normativa europea sobre la utilització del foc és un treball molt ben fet i molt fort. Per al món de la dansa tradicional s'estan engegant iniciatives interessantíssimes, amb la música... No podem pensar que un dels àmbits s'hagi menjat més recursos que els altres.
Hi ha un bon treball fet amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i prova d'això crec que és el seu bon estat de salut. Que a Valls hi haguessin 57 colles castelleres aixecant un pilar durant les Decennals és una demostració que aquest apartat del món casteller està vivint un molt bon moment. No tindria sentit que ensorréssim un altre àmbit per potenciar-ne un més que els altres. El que hem de mirar és què està més mancat i què està més treballat i fer un acompanyament bo per cadascuna de les manifestacions, de totes.
"Una cultura tradicional posicionada en un valor d'ús social modern i actual"
· Heu parlat de la introducció del 2.0 a la cultura, de les eines i de la innovació tecnològiques. Es farà mitjançant subvencions encarades a aquest eix?Ho deia més amb un esperit de concepte que no pas perquè no s'estigui fent, eh? Moltíssima gent participa de la cultura tradicional i domina perfectament els Facebook, les pàgines web i els canals Youtube i el Twitter i el Linkedin... i totes les que surtin. No ho estava dient amb un esperit en què els usuaris o els actuants de la cultura tradicional no estiguin al dia, eh? Els que potser no hi estem tan posats som les estructures administratives que són més lentes i feixugues. Quan dic que ens cal és situar la cultura tradicional al 2.0 vull dir que hi hagi molta interactivitat amb tot i tothom.
Si algun sector o entitat requereix suport per aplicar polítiques en aquest sentit, ho estudiarem. Amb les 48 hores que porto en el càrrec no és que hi hagi definides unes polítiques de subvencions diferents o uns ajuts diferents dels que hi podia haver fins ara.
Si ens interessa que la cultura tradicional estigui posicionada en un valor d'ús social modern i actual, totes aquestes eines hi ajuden. Però no és només aquestes eines sinó un plantejament global.
"He estat sardanista i m'encanta ballar jotes"
· Al final de la legislatura passada es va declarar la sardana com a 'element festiu patrimonial d'interès nacional'. Tot i així, la Federació Sardanista de Catalunya ja ha fet saber que continua capficada amb la voluntat que sigui declarada com a 'dansa nacional'. Ho veieu factible? En sou partidari?
No conec els tràmits i els processos que hi ha hagut. En tot cas, per a mi la sardana és una gran dansa catalana i una magnífica dansa catalana però també sent respectuós amb el ball de bastons o amb els balls plans o amb la jota, diguem-ne. M'imagino que la polèmica, i repeteixo que no la conec a fons, ve per si ha d'haver una o moltes danses nacionals. El que crec és que el que segur que és important és que el país estimi, conservi, difongui i potenciï al màxim les danses tradicionals. I la sardana com una de les més ballades i on hi ha més quantitat de gent que s'hi dedica. No voldria entrar en polèmiques ara, a 48 hores de la presa de possessió perquè, en definitiva, em falta molta informació de tots els àmbits. No crec que aquests elements hagin de servir per crear polèmiques, ens han de servir per sumar. Tot el que puguem trobar que sumi, el pacte per la cultura vol dir això també: fer les coses conjuntament i portant-ho als nivells que calguin.
He estat sardanista i m'encanta ballar jotes. No tinc res més a dir-hi.
· Hi ha un àmbit de la sardana que és el de la competició, que porta la Unió de Colles Sardanistes. L'UCS aconsegueix subvencions a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana no seria més coherent de fer-ho a través de la Secretaria General de l'Esport?
Bé, si tens ganes de dir-ho així... També és un esport ballar bastons o aixecar castells i córrer llargs correfocs. No crec que el món de l'esport s'hagi de fer aquests plantejaments. En tot cas, això seria una decisió dels sardanistes. Si ells consideren que és una competició d'esport serà el que vulguin ells. Qualsevol activitat física genera un treball corporal interessant per mantenir la salut, per la irrigació sanguínia i tenir els músculs ben tonificats. Això que hagués de ser esport? A priori, jo no ho veig però si els sardanistes de competició ho volguessin acabarien sent el que ells diguin.
· Dintre de la conselleria hi ha el Pla Integral de la Dansa. Hi inclourieu demostracions com les danses tradicionals o la sardana mateix?
No et vull dir-te cap evasiva. No conec el Pla Integral de la Dansa. I no sé si és un pla que s'ha fet més per a la dansa professional -diguem-ne clàssica o contemporània, etcètera- o també contempla la dansa tradicional. No t'ho ser dir, m'has de perdonar.
"S'està despertant un interès internacional pel so de la cobla"
· Pel que fa a l'eix de la internacionalització de la cultura popular, mirareu de col·laborar amb l'Institut Ramon Llull? O es farà des del propi Centre?
M'agrada que em facis aquesta pregunta. Crec que aquesta tarda o demà al matí [dilluns 31 de gener] nomenen Vicenç Villatoro com a nou director de l'Institut Ramon Llull. Tenim moltes ganes de parlar d'aquest tema amb l'Institut Ramon Llull, amb la part internacional de l'ICIC [Institut Català de les Indústries Culturals] i amb el que feia el Centre per a aquesta internacionalització. Es faci tots junts o per separat el que és segur és que procurarem perquè la cultura catalana tingui una projecció exterior més forta que mai. Si per fer-la més forta que mai, hem de treballar conjuntament des d'una única finestreta, fantàstic. Si decidim que es faci fragmentada, ho farem, com fins ara.
· Per internacionalitzar la música tradicional o la música per a cobla, creieu que s'hauria de fer sota l'etiqueta de 'world music' o de músiques del món?
Precisament perquè vinc de treballar al Mercat de Música Viva de Vic i això m'ha permès estar en mercats per França, Itàlia -sobretot-, Bèlgica..., jo et diria que s'està despertant un interès per aquest so de la cobla. Segurament que el que ens falta és acabar-la de posicionar en aquests circuits perquè se la conegui. La cobla és una gran formació instrumental que ens identifica i, en definitiva, l'etiqueta de 'world music' no és estreta, és molt àmplia i inclou des de sons ètnics amb jazz fins a sons ètnics amb rock, clàssica o de qualsevol altre tipus d'etiqueta que vulguem. És segurament un dels gèneres musicals més oberts de mires. I, precisament, si d'una cosa de la qual podem estar contents és que els músics de música tradicional catalana o de cobla són els que més fusió han fet amb tot altre tipus de gènere: contemporani, clàssic, rock, simfònic, de cambra, de jazz, amb pop, amb cançó d'autor... Els que critiquen la música per a cobla de tancada, diria que al contrari. Els tancats, a vegades, són els altres. La música tradicional catalana és superoberta a fer experiments de fusió, de transgredir les etiquetes. Us asseguro que podem anar a qualsevol mercat del món amb el so de la cobla i deixar meravellada la gent. Que en el repertori toquin una sardana, una dansa tradicional, una composició de Joaquim Serra o una cosa contemporània de Marcel Casellas no els fa estranys en el mercat.
"La Fira Mediterrània me l'estimo i la conec i em fa una especial il·lusió d'aportar-hi coses"
· Entre les experiències que heu absorbit com a director del Mercat de Música Viva de Vic en teniu cap que vulgueu passar cap a la Fira Mediterrània de Manresa?
Sí! [Riu] Tinc moltes idees i espero que aconsegueixin donar a la Fira Mediterrània un augment de la funcionalitat per a la qual ha estat creada. En tot cas, espero que en una setmana o dues puguem començar a treballar amb la fundació de la fira per poder parlar de què podem aplicar. Per ara, no passen de ser idees i cal treballar-les amb la pròpia fundació. La Fira Mediterrània ha anat augmentant el seu prestigi i la seva funcionalitat, moltíssim. Ho dic perquè vaig tenir la sort d'organitzar-la, gestionar-la i dirigir-la els primers tres anys d'existència [entre 1998 i el 2000]. Per tant, és una fira que estimo i que conec. Hi he anat cada any, en totes les edicions, des de dins o des de fora. I em fa una especial il·lusió poder-hi aportar alguna cosa més als gestors que ho estan fent fantàsticament bé.
· Es mantindrà l'actual directora Tere Almar?
No crec que hi hagi cap problema de canvis en la direcció de res. Repeteixo que he vingut aquí a sumar i a aportar. Amb la Tere Almar, recordo que va negociar un conveni-contracte per a dos anys. Per tant, aquest any farà el seu segon any de direcció artística [hi és des del 2008] i tenim un llarg any per davant per veure si ens cal fer canvis o no. No seré jo ara qui entorpiré les dinàmiques i la marxa actuals. M'hi sumaré.
Abandona tres projectes per assumir la direcció del CPCPTC
· Quin serà el vostre paper dins de l'empresa Vesc [n'era l'administrador i coordinador]?
En el moment en què el conseller em va demanar que assumís aquesta responsabilitat [de director del CPCPTC], sabia perfectament que per la llei d'incompatibilitats hauria de deixar la meva empresa Vesc, la Casa de la Música de Terrassa que vaig engegar fa dos anys o tres i la direcció artística del Mercat de Música Viva de Vic. Tinc la fe, la il·lusió i el convenciment que els tres equips humans que hi ha en cadascun d'aquests tres llocs, hi ha una gent d'altíssim nivell i grandíssima professionalitat, que seguiran tirant endavant mentre jo no puc ser-hi.
· Què creieu que us pot aportar la nova direcció que us ha fet deixar tots aquests projectes que teniu en marxa? Què heu valorat per arribar a acceptar el càrrec?
Primer de tot perquè sóc una persona inquieta que cada 'x' anys la vida m'ha portat a fer canvis de feina que han estat un repte i m'han entusiasmat. En la meva vida, de molt jove, vaig estar quinze anys treballant en el món de les associacions des de dins, amb sardanes, amb esbarts, amb grups de música tradicional, amb grups d'estudi i recerca, per a l'elaboració de protocols de festa major... Vaig estar deu anys treballant aquí dins de l'administració pública, en el mateix Centre on estic ara, i he estat deu anys a l'empresa privada molt vinculada a la música i la dansa tradicional dels Països Catalans i també a la cançó d'autor.
Per tant, sento que tinc experiència en el món associatiu, en l'administració pública i en l'empresarial. Si la barreja, en la suma, de la capacitat de gestió en aquests tres àmbits em poden servir ara per aportar una visió fresca, àgil i molt raonada d'aquest món... És el que confio, el que espero aportar ara.
· El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana treballarà en l'àmbit de l'actual comunitat autònoma o amb projecció de Països Catalans?
La Generalitat de Catalunya treballa per als ciutadans i ciutadanes del Principat de Catalunya. Si que és veritat que amb les mateixes energies i esforços que s'aborden alguns dels temes la vinculació amb els territoris de parla catalana que són veïns és molt còmoda i molt fàcil. El mateix Institut Ramon Llull s'executa juntament amb les Illes Balears i amb Andorra [també hi són la Xarxa de ciutats valencianes, el Consell General dels Pirineus Orioentals i la ciutat de l'Alguer]. L'AP7, l'autopista de peatge que ens porta fins Alacant, és molt còmoda perquè els músics pugin i baixin. No hi ha unes fronteres infranquejables, no ens fa falta agafar grans avions ni fer grans viatges.
És obligatori dir que ens toca treballar per a Catalunya però amb tot el nostre entorn geogràfic immediat hi ha una relació molt còmoda. Es pot dir el mateix amb la Franja de Ponent -i amb l'Aragó en general, sigui de parla catalana o no- i amb la Catalunya Nord. En tot cas, l'objectiu principal del Centre és treballar per a l'administració de Catalunya.
[Imatge 1: Tots els drets de Martí E. Berenguer/Comedia.
Imatge 2: Tots els drets de Pere Masramon/Comedia]
