dimarts, 22 de juny del 2010

El Foment de Perpinyà, davant del Senat francès

El Foment de la Sardana de Perpinyà-Esbart dels Reis de Mallorca ha constat enguany al programa oficial del Senat francès de la celebració del Dia de la Música, ahir.
La cambra alta francesa va organitzar una actuació de l'entitat perpinyanesa al Jardin du Luxembourg de París, parc on es situa la institució estatal. El Foment va protagonitzar una de les dotze actuacions com a representant de la regió Llenguadoc-Rosselló.

[Foto: Foment de la Sardana]

dijous, 17 de juny del 2010

CREUANT participa als Premis Blocs Catalunya

Avui ha començat el periode de votació popular

CREUANT participa als Premis Blocs Catalunya 2010, que organitza l'associació STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement). A partir d'avui els lectors poden votar el bloc periodístic especialitzat en la sardana i la cobla entre els 600 blocs presentats en deu categories diferents. La novetat d'enguany és que, a més dels blocs, els internautes també podran valorar les entrades.

De la votació popular en sortiran els blocs finalistes i, a partir d'aquí, un jurat atorgarà els premis. El jurat és format pel president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; Trina Milán, Alícia Romero, la periodista Judith Vives, Miquel Duran, el guanyador de l'any passat de la secció de Cultura, Dani Cortijo; la directora del projecte Lletra de la Universitat Oberta de Catalunya, Teresa Ferriz; la subdirectora de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Anna Nogué; el director de puntCAT, Jordi Iparraguirre; el guanyador del 2009 de la categoria personal, Marc Serena; el director de Talència, Albert Castellanos; el cap dels serveis informàtics de l'Escola Universitària del Maresme (EUM), Àlex Araujo, i Xavier Verdaguer.

Les categories en què es poden votar els blocs són: corporatiu, personal, Cultura, Educació, format audiovisual, literatura, polític, TIC, gastronòmic, esports. CREUANT s'ha presentat en la secció de Cultura.

dimecres, 16 de juny del 2010

“Sardanegem el foc!”


El pedagog i Premi Nacional de Cultura Popular 2006 Joan Soler i Amigó anima que “envoltem, saltem, sardanegem el foc!” en el seu missatge amb motiu de Sant Joan. L'escrit serà llegit en diverses poblacions dels Països Catalans on arribarà la Flama del Canigó per encendre les fogueres.
Soler i Amigó fa referència a la directiva europea que regula l'ús de la pirotècnia i demana que “cap burocràcia no prohibeixi les nostres fogueres ancestrals, ni amenaci la nostra tradició foguera, ni ofegui la nostra llengua, ni retingui la nostra llibertat”. El també escriptor apel·la perquè “cada foguera sigui un referèndum popular per les nostres llibertats”. 


Una vintena de poblacions rebran la Flama del Canigó amb sardanes

Les comissions locals han organitzat diverses activitats per al 23 de juny per rebre els portadors de les antorxes. Una vintena de poblacions acolliran ballades de sardanes, segons dades recollides per la Federació Sardanista de Catalunya.
Òmnium Cultural ha endegat una campanya de mocions en ajuntaments per declarar Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans.

[Rebuda de la Flama del Canigó a Reus /
Foto extreta d'Òmnium Cultural]

dimarts, 15 de juny del 2010

El Mundial de piragüisme, animat amb una ballada


El Campionat del món de descens d'aigües braves, que va acollir Sort entre el 7 i el 13 de juny, va comptar dissabte a la tarda amb una ballada de sardanes a partir de la reproducció d'enregistraments.

[Foto: Sort2010]

Sígfrid Galbany rep la màxima distinció de Cabrils

El guanyador de 'La Sardana de l'Any' va ser homenatjat dissabte
L'ajuntament de Cabrils va atorgar, dissabte al matí, la Creu del Terme, màxima distinció de la població del Maresme, a Sígfrid Galbany. El guanyador del certamen de votació popular 'La Sardana de l'Any' per 'Cap d'Any a Tossa' va ser homenatjat dissabte. A l'acte hi van assistir unes tres-centes persones, segons fonts del consistori municipal.

La Cobla Montgrins va oferir una ballada en què va interpretar nou sardanes, cinc de les quals del propi Galbany. Hi van participar tres colles de competició del Grup Sardanista Maig: Xiroia (infantil), Dansaires de Maig (veterana) i Maig (gran). La inestabilitat meteorològica va obligar a canviar el lloc i, finalment, va tenir lloc al parc Anselm Clavé i el dinar al centre cívic 'La Fàbrica'.
Dos rapsodes van llegir dos poesies escrites per Galbany i una pel seu pare.

diumenge, 13 de juny del 2010

"Potser no trigaré gaire a posar una cobla en un disc meu"

Sanjosex reflexiona al seu bloc sobre la incorporació de la cobla o la sardana perquè "a nivell musical és molt potent, bonic i interessant"

El músic i arquitecte bisbalenc Carles Sanjosé, conegut artísticament com Sanjosex, ha escrit al seu bloc personal que "no m'estranya que en Roger Mas posi instruments de cobla als seus discos, o directament algun tros de sardana… perquè a nivell musical és molt potent, bonic, interessant, etc". I afegeix que "per mi també és emocionant". Sanjosex afirma que "he pensat que potser no trigaré gaire a fer el mateix, a la meva manera…" i rebla dient: "Jo que ho tinc tant a prop…!". Unes reflexions fruit de sentir una audició de sardanes a la Bisbal de l'Empordà.

Sanjosex recorda els treballs amb la sardana de músics com Guillamino o Sisu Coromina i assegura que fer-ho "és molt temptador" i "també perillós". El guanyador del Premi Enderrock 2008 de la crítica al millor disc de cançó d'autor per 'Temps i rellotge' considera que "si t'ho agafes simplement com un grup d'instruments de vent amb un contrabaix amb unes característiques harmòniques i unes composicions que hi funcionen i que han demostrat la seva eficàcia (les sardanes), pot ser collonut".

[Carles Sanjosé/
Fotos extretes de Sanjosex.com i del seu Myspace]

divendres, 11 de juny del 2010

Amargós dirigirà la Cobla de l'ESMUC

El compositor Joan Albert Amargós serà l'encarregat, dilluns que ve, de dirigir la Cobla de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) en el concert de cloenda del curs. El concert, que tindrà lloc a la sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona a partir de les set de la tarda, s'emmarca en el cicle Grans Conjunts de l'ESMUC.

L'actuació començarà amb la sardana 'De nit al pont de Sant Agustí', de Francesc Cassú, i continuarà amb l'obra 'A l'esquena d'un voltor', de Feliu Gasull, cosí d'Amargós. El programa es completarà amb la suite 'Fantasies de Ges', de Pitu Chamorro i l'obra per a cobla, piano i percussió de Manel Camp titulada 'Esclat'. La composició 'Variants de colors', que Amargós dedica a Joaquim Serra, acabarà el concert.

Amargós ha guanyat diversos guardons, entre els últims hi ha el de millor arranjador dels Premis de la Música que atorga l'Acadèmia espanyola de les Arts i les Ciències de la Música.

[Foto: Institut d'Estudis Catalans /
Joan Albert Amargós]

dijous, 10 de juny del 2010

El guanyador de 'La Sardana de l'Any' serà homenatjat al seu poble

Cabrils reconeixerà Sígfrid Galbany quatre setmanes després de guanyar el certamen de votació popular
El compositor Sígfrid Galbany, guanyador de 'La Sardana de l'Any' 2009 amb 'Cap d'Any a Tossa', serà homenatjat aquest dissabte a Cabrils, tal com ha anunciat l'ajuntament de la localitat del Maresme.
Galbany, amb un centenar de sardanes escrites, serà reconegut per "la seua llarga carrera com a compositor de sardanes". L'acte de dissabte començarà a dos quarts de dotze del migdia a Can Barba i comptarà amb una audició a càrrec de la Cobla Montgrins i una exhibició de la colla Maig. Posteriorment, hi haurà una botifarrada popular per dinar.

[Foto: Federació Sardanista de Catalunya /
Sígfrid Galbany (dreta) en el moment de rebre el guardó de 'La Sardana de l'Any']

La marxa independentista del 12-J comptarà amb 'Boletaires' al final

La popular cançó versionada per Dekrèpits conté passatges de sardana

El grup empordanès Dekrèpits tocarà aquest dissabte la cançó 'Boletaires' a l'actuació que farà al final de la marxa 'Autodeterminació és democràcia' que ha organitzat la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD). Segons han confirmat a CREUANT fonts del conjunt, interpretaran la seua versió del tema de Jaume Arnella, molt popular entre els seguidors del grup.
Dekrèpits va gravar-ne una versió amb la Cobla Rossinyolets, "ens va sorprendre que als concerts el públic la ballés en rotllana". Dissabte, però, tocaran sense la cobla.

Bellpuig Cobla i Sa Palomera, adherides a la manifestació
Entre les entitats adherides hi ha la Bellpuig Cobla i la Colla Sardanista Sa Palomera, de Blanes.


[Imatge 1: Components de Dekrèpits /
Foto: Dekrèpits
Imatge 2: Cartell de la manifestació]

· Versió de 'Boletaires' de Dekrèpits amb la Cobla Rossinyolets.

· Videoclip de la versió de 'Boletaires' feta per Dekrèpits i amb la col·laboració de Jaume Arnella:

No hi haurà Jove Cobla per "restriccions pressupostàries"

La Universitat Catalana d'Estiu atura la iniciativa endegada l'any passat
La Jove Cobla dels Països Catalans no es repetirà enguany per les "restriccions pressupostàries" que té la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), segons han explicat a CREUANT fonts de l'entitat.
La iniciativa que va sorgir l'any passat com a proposta del llavors rector, Jaume Sobrequés, es va encarregar al músic Marc Timon. Actualment, el rector és Jordi Sales i Coderch.
La retallada també s'ha notat, tal com expliquen les mateixes fonts, amb l'endarreriment d'un dia i tindrà lloc entre el 16 i el 24 d'agost. "Hem hagut de reduir i buscar bé de preu", ha afirmat a CREUANT Joan Maluquer, secretari de l'UCE . Motiu pel qual han apostat "per espectacles més nous que consagrats".

"Ho veig malament"
El president de la Federació Sardanista del Rosselló, René Tarrius, va afirmar en una entrevista a CREUANT que "veig malament" la no repetició de la Jove Cobla dels Països Catalans. "Tenim pocs mitjans per intentar conservar això", va afegir, ja que "no som prou potents per exigir tal o tal cosa". Tot i això va reblar que "la sardana existirà sempre encara que no sigui a l'UCE".

Es manté el curs de sardanes i la ballada
Un edició més, Teresa Vinyes ensenyarà sardanes en un taller, que es realitzarà del 17 al 18 i del 20 al 23 d'agost. Tot i que per ara no apareix al programa, Maluquer ha assegurat que hi haurà una ballada de sardanes amb la Cobla Casenoves, a partir de dos quarts de deu de la nit.

Tampoc hi haurà Orquestra i el Cor Jove només hi farà el concert final
L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) enguany no hi farà estada ja que, segons expliquen des de l'UCE, el pressupost es va invertir en el concert del cinquè aniversari al Palau de la Música Catalana.
El Cor Jove dels Països Catalans, que forma part de l'estructura de l'OJIPC, farà la seua estada de formació a Mallorca i es desplaçarà fins a Prada de Conflent per fer-hi el concert.

[Foto: Universitat Catalana d'Estiu /
Assaig de la Jove Cobla dels Països Catalans durant l'edició del 2009
]

Tres colles i dos cobles exportaran la sardana a Polònia

· Bellpuig Cobla i Reus Jove posaran la música a l'Aplec Internacional de Cracòvia mentre que la dansa la mostraran Tarragona Dansa, Aires Gironins i Sa Palomera
· S'hi farà l'espectacle vertical basat en la sardana de Circo Delícia

Dos cobles i tres colles sardanistes consten oficialment al programa del vint-i-tresè Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, un fet que no passava des de l'any 2002 a Lisboa. L'edició d'enguany, que tindrà lloc entre el 6 i el 8 d'agost, serà a la ciutat polonesa de Cracòvia. El Circo Delícia hi farà l'espectacle vertical que recorda a la sardana en una façana, tal com ja va fer a l'acte inaugural de Mataró, Ciutat Pubilla de la Sardana 2009 i a l'última Fira Mediterrània de Manresa. L'entitat organitzadora, Adifolk, ha convidat una trentena de grups de diferents mostres de cultura popular, majoritàriament catalana. També hi haurà danses occitanes i poloneses, a més d'una coral de la ciutat amfitriona.

La Bellpuig Cobla i la Reus Jove tornaran a coincidir en un Aplec Internacional, després d'haver-ho fet el 2008 a capital d'Estònia, Tallinn. La formació urgellenca ha participat, anteriorment, en cinc edicions: tres com a Bellpuig Cobla (2008, 2007 i 2005) i dos més com a Juvenil de Bellpuig (1994 i 1988). Per al conjunt del Baix Camp serà la cinquena participació després d'haver-hi actuat el 2009, el 2008, el 2006 i el 2003.

Tres colles sardanistes vuit anys després
L'Aplec Internacional de Cracòvia comptarà amb Tarragona Dansa, Aires Gironins i la blanenca Sa Palomera. Des del 2002 no hi havien actuat oficialment tres colles sardanistes, quan hi van actuar l'olotina Dolça Garrotxa, la cassanenca Il·lusions i la vendrellenca Dansaires del Penedès. Per bé, que hi acostumen a viatjar centenars de catalans, entre els quals aficionats a la sardana i alguna colla que ballen a les audicions populars.

De les colles d'enguany, Sa Palomera ha acudit oficialment en dos edicions més (2009 i 2005), com també Tarragona Dansa (1994 i 1992). En canvi, Aires Gironins s'estrenarà en l'esdeveniment anual que exporta part de la cultura popular catalana.

Una trentena de grups, una desena de manifestacions populars
Entre la trentena de grups que hi participaran enguany també hi haurà mostres de bastoners, bestiari, capgrossos, gegants, castellers, havaneres, diables, cavallets o de teatre al carrer.

[La colla Tarragona Dansa ballant punts lliures al concurs de Lleida d'enguany/
Foto: Albert Font-Tarrés]

dimecres, 9 de juny del 2010

René Picamal: “És difícil trobar melodies que siguin noves”

RENÉ PICAMAL/ Fiscornaire i compositor

ALBERT FONT-TARRÉS / Perpinyà

Què tenen en comú les últimes edicions d'actes com l'Aplec d'Oliana, la Nit de la Sardana, l'Aplec de Lleida o l'Aplec de Tàrrega? Entre altres coses, haver programat alguna sardana d'aquest professor d'institut que imparteix l'assignatura de tecnologia. Just abans de començar l'entrevista ens pregunta per què hem pensat en ell. La resposta: “sou el compositor més destacat del nord del país”. I contesta: “No, és Max Havart”. Matisem: “Sou el compositor viu del nord que més conegut és al sud”. Ara sí, sembla que ho accepta amb certa timidesa. El també fiscornaire de la Cobla Mil·lenària, que al juliol farà 49 anys, va ser un dels protagonistes de 'La Sardana de l'Any'. Va tocar a casa, va ser un dels finalistes i la segona part del concert va acabar amb una sardana seua, fora de concurs. El premi: ovació del públic i el segon accèssit al certamen de votació popular.

· Per tercer any consecutiu a la final de 'La Sardana de l'Any'. Déu n'hi do.
Déu n'hi do i quin honor de tocar a Perpinyà en la tercera edició consecutiva. És un plaer immens. Estic molt honorat que s'hagin tocat dos sardanes meves. L'última de la primera part, com a finalista, i l'última de la segona part [aquesta fora de concurs].
· I això ve sense haver estat músic tota la vida.
Vaig començar molt tard amb la música catalana. Vaig aprendre a llegir solfeig quan tenia 33 anys. [Ara en té 49] I mai hagués pensat, en aquesta edat, que acabaria amb una composició a 'La Sardana de l'Any' en un concert aquí a Perpinyà [diu amb un somriure a la boca que traspua alegria]. És increïble.
· Això, sent professor de tecnologia.
Sí, jo sóc professor de tecnologia. No tinc res a veure amb la música. Vaig tocar la guitarra d'orella durant molt de temps i després em van venir ganes de fer música catalana. Però, al principi, no per fer composicions, eh? Només per tocar. I per tocar en una cobla cal saber llegir solfeig. I vaig aprendre solfeig al mateix temps que el trombó de vares i després el trombó de pistons i el fiscorn i endavant. I l'escriptura va arribar una mica més tard. Vaig escriure una sardana, pensava que seria l'única que faria. És a casa, i ningú la tocarà, eh? [Riu] La llàstima és que és dedicada a la meva filla perquè pensava que mai n'escriuria cap més. Els companys de la cobla quan la vam tocar em van dir: “Bé... hi ha cosetes que no estan bé però hi ha idees!”. Em van fer venir ganes de fer-ne una segona, més ben feta. I d'aquí, en vaig fer una tercera, que ha tingut un èxit molt important i endavant...
· El vostre cas és de passar per alt el Tractat dels Pirineus gairebé. Sou molt programat al sud.
Sí, sí, sí, sí. Tinc la sort que les meves sardanes agraden els músics i als ballaires. I no m'ho explico perquè quan escric, escric el que m'agrada. Això és un enigma perquè no hi ha cap intensió d'escriure perquè agradi. I jo tinc aquesta sort, que agrada als músics i als ballaires. Però jo no sóc ballaire, eh? No em demanis de ballar una sardana, en conec el pas però no m'agrada de ballar.
· Així, escriureu més sardanes.
Això no ho sé... No tinc la idea d'escriure i no passarà res si en faig una per any, o dos... Més aviat, penso que val més la pena fer deu sardanes de qualitat que cent que no són tocades i que no són bones. I com que no és la meva feina, escric quan em va bé. Si no tinc idees, no passa res.
· Formeu part d'una cobla que, a la seua manera, aporta certa festa. Tot i tenir un nivell, feu ballar fent algun joc...
Sí, sí. A vegades fem algunes improvisacions damunt de l'escenari perquè ens agrada passar-ho bé i fer bromes i una mica de xou. Però això es fa de manera natural, no calculem. Es fa o no es fa. Sí que és veritat que tenim la sort que hi ha un conjunt d'amics que tenim molta complicitat.
· Us heu atrevit amb un projecte com el de Raph Dumas i 'The Primaveras'.
Sí, ho saps tot això, eh? Sí, la veritat és que hem tingut la sort també que fem molts de projectes diferents i que hi ha molta gent del món musical fora de la cobla que s'ha interessat per aquest so, d'aquesta possibilitat que té la cobla. Molta, molta gent. Hem fet concerts amb músics de jazz que en diem 'sardanajazz', uns concerts amb en Raph que és música electrònica.... I és veritat que agrada molt, que agrada molt aquesta barreja.
Crec que hi ha una part de cor català. Al Raph li agrada la cobla perquè és català, i són les seves arrels. I penso que hi ha aquesta relació afectiva amb la cobla perquè li recorda coses de quan era petit. Li agrada molt, al Raph, eh? Li agrada molt quan ens sent tocar...
· La idea d'ajuntar-vos va ser del saxofonista Alex Augé.
Ell treballa al conservatori... L'Alex Augé és un professor que se'n cuida de la secció que se'n diu de...
· Músiques actuals.
Exacte. I és un projecte que surt d'aquí. A més, jo compararia les possibilitats de la cobla amb una 'big band'.
· Com és que aquests projectes no acaben de passar cap al sud?
Ah! Això, escolta!, aquest projecte que fem amb el Raph és tot nou i penso que vindrem a Barcelona perquè en l'últim concert que vam fer a Perpinyà hi havia moltes persones del sud que hi estaven molt interessades. Voldrien portar-nos a Barcelona, ara bé, tampoc sé si serà possible.
· Al sud, poca gent coneix aquest projecte.
Ah...! Jo no estic al món de la música electrònica. Potser seria aquesta gent la que hi estaria més interessada i no els ballaires de sardanes. És una música més per a joventut, és més música de discoteca.
· Però com a cobla tampoc veniu a Lleida ni a Ponent.
Això... perquè Lleida és lluny, eh? [riem els dos] La veritat és que... uff... si hem d'anar a tocar a Lleida, ens cal marxar de casa una setmana abans. [Somriu i es posa seriós] No ho sé. La veritat és que si hem d'anar massa lluny no en tenim massa ganes d'anar-hi, hem de fer massa viatge. No som professionals nosaltres, el dilluns al matí a les vuit estem a la feina [riu] i si has d'arribar de tocar amb la cobla a les deu del matí, és una mica difícil. Penso que és això. Però tampoc pots tocar a tot arreu, no agrada a tothom i no pots tocar a tot arreu.
· I una gira?
És que tenim cada any un calendari que és quasi el mateix i tenim ocupats la majoria de caps de setmana, toquem gairebé als mateixos llocs. I és difícil perquè si a un foment o a una ciutat en què hi anem des de fa vint anys li diem “aquest any no vindrem perquè hem d'anar a fer no-sé-què”... És difícil i la gent no ho entén quan hi ha aquesta fidelitat.
· Com va venir la fal·lera per escriure sardanes?
Crec que ve de la meva joventut, eh? Jo sóc d'Arles de Tec, un poble del Vallespir on les tradicions catalanes sempre han estat molt vives. L'explicació crec que és aquesta. Quan creixes en una cultura, a l'arribar a la maduresa te'n tornes cap a les teves arrels. Per la festa major tocava la cobla al matí a l'església i a la tarda hi havia sardanes a la plaça i jo sempre, no sé per què, jo estava al costat escoltant amb la boca oberta. M'agradava. I penso que més tard he tingut la necessitat de tornar a notar aquestes sensacions. No sé per què, ningú era músic a casa! Ningú em va dir: “Vés a escoltar la cobla”. No, no. Els meus pares són catalans, a casa parlem català, i penso que les arrels no es poden deixar perdre així com així. Estic molt orgullós d'escriure sardanes perquè mantinc una tradició, una cultura. Em fa molta il·lusió de pensar que la sardana pugui ser viva, de poder perpetuar aquesta tradició.
· A 'La Sardana de l'Any', tocar davant del públic de casa i amb dos peces no és molta pressió?
Pressió, no. Però em va fer molta il·lusió. A la vida hi ha moments dolents i bons moments. I, aquests, són bons moments. Això és joia i il·lusió.
· A l'hora d'escriure per a la cobla, amb qui us fixeu?
Buff...
· Hi ha algun compositor amb el qual et fixeu molt.
De compositor n'hi ha molts que m'agraden. Jo potser he tingut la sort de no ser amarat de música de cobla. Si hagués tingut a casa gent que escoltés música de cobla durant tot el dia potser tindria menys idees noves. Penso que l'ideal per fer creacions és de no haver estat amarat sinó el teu cap és embrutit, de manera inconscient, per melodies que has sentit, ja sigui a la ràdio, a la televisió... És difícil trobar melodies que siguin noves perquè, a vegades, les melodies que trobes no són teves.
Jo, sempre tinc al cap el so de la tenora, de la trompeta, del flabiol... i penso això li aniria bé al flabiol, això al contrabaix...
· Composeu amb una guitarra, oi?
Amb la guitarra, sí. I amb l'ordinador, perquè guanyes un temps preciós. Les primeres sardanes les escrivia a mà però... buff! És pesat, eh? I amb l'ordinador és “clic-clic” i acabes de seguida.
· Els vostres alumnes, què en diuen que toqueu i composeu sardanes?
Ah! Potser són més els meus companys de feina que estan orgullosos de tenir un company tan conegut [es posa a riure]. “T'hem vist a la televisió!”, “Ai, parlen de tu al diari!”, “Oh! Hem sentit parlar de tu i una sardana teva a la ràdio!”... Són més aviat els col·legues. Als alumnes, sí que els dic que ho faig però coneixen molt poc la sardana.
· Com s'hi podrien introduir a través de l'assignatura de Tecnologia?
Oh! És que tinc un programa de l'assignatura que poc té a veure amb la música. Potser amb l'estudi dels materials i la seua emissió del so. Però caldria ser professor de música, eh? I jo no en sóc.
· Hi ha l'enginyer Joaquim Agulló, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, que va liderar un projecte per millorar la construcció de la tenora.
Però jo no tinc coneixences d'acústica. [Riu] És un altre nivell això.

[Foto: Albert Font-Tarrés]

‘Escalenca’, sardana per al Dia Universal

La composició escollida per la Federació Sardanista de Catalunya per ser interpretada el Dia Universal de la Sardana, el 20 de juny, és Escalenca, de Pere Mercader. El motiu: honorar la Ciutat Pubilla de la Sardana 2010, la població empordanesa de l’Escala.

dimarts, 8 de juny del 2010

La vaga fa reemetre el concert de Cap d'Any

TV3 ha programat l'actuació de la Simfònica de Cobla i Corda al lloc d'Els matins
El primer canal televisiu de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha decidit reemetre el concert de Cap d'Any que va oferir la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. El motiu: la vaga de treballadors públics a la qual s'han adherit els professionals de TV3.
Així, l'actuació s'emet des de dos quarts de nou del matí fins a les deu, franja que ocupa habitualment el programa 'Els matins', que dirigeix Josep Cuní i que copresenta amb Helena Garcia Melero.

- Notícies anteriors relacionades:
·
El 33 reemetrà demà el concert de la Simfònica de Cobla i Corda (1/04/2010)
· Unes 87.000 persones van seguir el concert de TV3 (5/01/2010)
· El concert de Cap d'Any de TV3 serà de la Simfònica de Cobla i Corda (23/12/2010)

dilluns, 7 de juny del 2010

"Més enllà de les persones, hi ha símbols com la sardana"

L'escriptor Joan-Daniel Bezsonoff ha iniciat la campanya 'Salvem la Llibreria Catalana de Perpinyà'
El recent guanyador del Premi Lletra d'Or, Joan-Daniel Bezsonoff, ha impulsat, juntament amb el també escriptor Joan-Lluís Lluís, un grup al Facebook sota el lema 'Salvem la Llibreria Catalana de Perpinyà'. Divendres hi va escriure una entrada en què destacava la importància d'aquest comerç: "Més enllà de les nostres persones, hi ha els símbols i la Llibreria Catalana n'és un com el Castellet, el Canigó, la sardana, Arrels, la Bressola, l'editorial Trabucaire". Comparació que va reblar dient: "que el caïnisme no ens torni a dividir...".
La campanya voreja els tres mil d'adherits.

La sardana entra a la campanya electoral del Barça

La candidatura de Sandro Rossell va celebrar ahir una audició
La campanya electoral per a la presidència del Futbol Club Barcelona ha incorporat diversos actes, entre els quals hi ha la Festa de la Sardana que ha organitzat la candidatura de Sandro Rossell que va tenir lloc ahir. L'audició va comptar amb l'actuació de la Cobla Maricel i va tenir lloc ahir a la seu habilitada per a la campanya.
Per a les eleccions d'aquest diumenge hi ha quatre candidatures: Sandro Rossell, Marc Ingla, Jaume Ferrer i Agustí Benedito.

[Foto: Extreta del portal Penyes Blaugrana. /
Sandro Rossell i Jordi Monés, membre de la candidatura, amb la Cobla Maricel]

diumenge, 6 de juny del 2010

S'acaba la 33a Escola de Sardanes d'El Corte Inglés

Dos-cents trenta-un alumnes van cloure ahir la 33a edició de l'Escola de Sardanes que el centre comercial El Corte Inglés organitza a Barcelona amb la col·laboració de la Unió de Colles Sardanistes (UCS). El curs, dirigit a joves d'entre 6 i 14 anys, va començar al mes de març i ha constat d'una dotzena de sessions de dos hores cadascuna. Des de l'organització, calculen que 20.797 alumnes han passat per l'Escola de Sardanes d'El Corte Inglés des dels seus inicis.

Els cursets del Grup Sardanista Balàfia clouran dimarts

Els cursets que ofereix el Grup Sardanista Balàfia s'acabaran dimarts que ve amb una festa davant del centre cívic del barri lleidatà. Hi haurà una ballada amb la Cobla Contemporània a les 8 del vespre. Hi participaran alumnes de poblacions de Lleida, Torre-serona, Sarroca de Lleida o Puigverd de Lleida.
Entre les sardanes que s'hi tocaran hi ha 'Balàfia', de Martí de Joan.

dimecres, 2 de juny del 2010

René Tarrius: "El Tractat dels Pirineus és un tractat de vergonya i de malparits"

RENÉ TARRIUS/ President de la Federació Sardanista del Rosselló


ALBERT FONT-TARRÉS / Perpinyà

És un seguidor declarat del rugbi, com no pot ser d'una altra manera al nord del país. Dissabte va ser un dels que estaven pendents del paper que feia a París el seu màxim exponent català, l'USAP, en dos finals. S'hi va
 desplaçar. L'equip masculí no va revalidar el TOP 14 davant del Clarmont d'Alvèrnia (6-19), tot i haver guanyat la lliga regular. Les dones, en canvi, van fer-se amb el títol del TOP 10 al vèncer (26-5) el Montpeller. El mateix dia un altre club de Perpinyà, Dragons Catalans, va passar a la semifinal de la prestigiosa 'Challenge Cup' d'Anglaterra aixafant (12-74) el Batley a casa seua. L'endemà, diumenge, el català Pià va quedar subcampió de la Copa de França de rugbi a XIII després de perdre contra el Lesinhan de las Corbièras.


· La Cobla Mil·lenària va acompanyar els aficionats a París.

Sí. L'any passat, a Perpinyà, de tanta gent, de tanta gent i de tanta bogeria com hi havia [durant l'acte de celebració del títol] no van poder tocar als peus del Castellet.

· M'havia arribat que va ser per la falta d'acord entre l'ajuntament de Perpinyà [governat per la dretana UMP i Unitat Catalana] i el Consell General dels Pirineus Orientals [en mans del Partit Socialista francès].
Bé, una mica per això... però no cal dir-ho. No cal dir-ho, eh? Ho pensem però no cal dir-ho. Perquè aquí si algun dia es donen la mà els de l'ajuntament, els del consell, del departament, de l'esquerra, de la dreta... serem capital del món, aquí. Capital del món.

· Fins i tot hi va haver una mica de baralla al maig entre l'ajuntament i el Consell General per al repartiment de 'kits' per als seguidors de l'USAP.

És una baralla quasi quasi amical.

· Fa poc us van demanar que presentéssiu el disc 'Fent amics' que han fet conjuntament les cobles Tres Vents i Contemporània. No hi ha gaires projectes que travessin la frontera francoespanyola.

No, no n'hi ha gaires però ara se'n fan. Ara sí que se'n fan. Penso que a partir d'ara anirem endavant. Tant a nivell de la Federació Sardanista del Rosselló com a la Federació Sardanista de Catalunya ara sí que ens entenem molt bé. Cada acte que es fa al sud hi anem gent del nord i a cada acte del nord hi ve gent del sud. Com diem: sempre endavant! Ens hem adonat que tant la llengua com la cultura si no fem pinya tindrem problemes. Però farem pinya, farem pinya.

· Quin és el paper de la Federació Sardanista del Rosselló?
És quasi quasi el mateix que el de la Federació Sardanista de Catalunya. Reunir els foments, si hi han problemes en un o en altre mirar d'ajudar-los, organitzar actes com 'La Sardana de l'Any', tenim cursets de sardanes, tenim una petita escola de música i actes amb les escoles. Això és molt important: actes amb les escoles. El mes de maig vam fer tres trobades amb les escoles, perquè amb tanta mainada no podíem fer-ne una de sola. Vam reunir en total més de mil nens i nenes per ballar sardanes. Per mi, com a president, és la prioritat de les prioritats: fer feina per a la mainada. I per fer-la hem de passar per les escoles. I ho fem, i ho fem bé. Ja fa tres anys i anirem continuant. I cada any tenim una mica més d'alumnes i també d'escoles. El projecte que també hem engegat, i que farem en dos anys, és el d'un DVD, amb col·laboració amb 'Éducation nationale', que serveixi de suport per a l'ensenyament de sardanes per ajudar els mestres perquè puguin ensenyar ells mateixos dins de les pròpies escoles. Creiem que el tindrem per al 2011 ja el tindrem. 

· Les escoles són totes les del Ministeri francès d'Educació o només són Bressola, Arrels...?
Volem agafar totes les escoles. Siguin de cultura francesa o Arrels, Bressola...

· El vostre àmbit d'actuació com a Federació Sardanista del Rosselló va de Salses fins al massís de l'Albera...

Sí.

· Però el nom diu 'del Rosselló' sense tenir en compte el Conflent, el Capcir, el Vallespir i mitja Cerdanya.

La federació té avui més de trenta anys. Sí que sem molta gent aquí que voldríem canviar el nom i portar el de: Federació Sardanista de Nord Catalunya, o de Catalunya Nord, és igual. És una mica com una fricció amb els antics que la van crear i que l'han portada... Mira, l'any 76, es va crear quatre foments, només quatre foments van crear la federació. I això s'ha desenvolupat i ara sem uns seixanta foments. Pel que fa al nom, sí que en parlem però encara no hem fet el pas per dir “a partir demà s'ha acabat la Federació del Rosselló, ha nascut la Federació Sardanista de Catalunya Nord”. Jo voldria fer-ho, personalment voldria fer-ho però he de tenir en compte el pensament dels altres, sobretot dels veterans.

· A nivell personal i de la Federació heu donat suport perquè TV3 arribi amb la TDT. Però la Federació Sardanista del Rosselló no va ser a la Comissió 350 anys ni a la Federació d'entitats per la defensa de la llengua i la cultura catalanes.

[Esbufega] Això no és culpa meva, eh? Això no es culpa meva. Jo sé que cada vegada que s'ha fet una acció o una actuació per al desenvolupament o per l'ajuda de la cultura catalana, ja sigui per la llengua, per la música o el que es vulgui, sempre hem donat suport. En el que podíem fer, eh? Pensa que sem una petita federació, no sem la Generalitat de Catalunya. Tot el que va en el sentit de la catalanitat, alçarem la bandera.

· A la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) hi haurà un taller de sardanes però no es tornarà a repetir la Jove Cobla dels Països Catalans que es va crear l'any passat. Com ho veieu?

[Torna a esbufegar] Ho veig malament, malament. A la Federació tenim pocs mitjans per intentar conservar això. La Universitat Catalana d'Estiu ens passa per damunt, no sem prou potents per exigir tal o tal cosa. Llavors, què hi vols fer, eh? La sardana existirà sempre encara que no sigui a la Universitat d'Estiu de Prada.

· Perpinyà va acollir la final del certamen de votació popular 'La Sardana de l'Any'. Costa que els compositors de Catalunya Nord es toquin al sud de l'Albera, que les cobles actuïn al sud o que les del sud actuïn al nord. Es complicat que hi hagi aquest flux?
Complicat, no. El que hi ha és més cobles del sud que vénen a actuar al nord que cobles del nord que vagin al sud. Ara sí que hi comencen a anar i els compositors també. Principalment, en René Picamal [guanyador del segon accèssit de 'La Sardana de l'Any] és el compositor de Catalunya Nord més tocat. Totes aquestes coses s'han de fer poc a poc i tot es farà. Entre tots ho farem tot!

· Això és conseqüència del Tractat dels Pirineus?

El Tractat dels Pirineus és un tractat de vergonya. Existeix, què hi vols fer? Políticament, no podem anar a l'encontre però sentimentalment i de cor sí que és un tractat de malparits.

· I George Frêche [president del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló], què?
Ai...

· I el seu “els catalans em fan cagar”?

Mmm... Potser són unes paraules que se li han escapat.

· Però n'ha dit de semblants més d'un cop.
N'ha dit més d'un cop però ara s'adona que els catalans sem aquí i sempre hi serem i que si vol continuar dirigint la regió ha de tenir en compte que els catalans sem aquí. Jo no li tiro la pedra, eh? Però sí que hauria de fer més atenció perquè els catalans tenim la nostra identitat. Tot i que això no es greu, eh? Parlem d'una altra cosa. [Riem els dos]

· Com veieu iniciatives com les de Raph Dumas&The Primaveras amb la Cobla Mil·lenària?

Bé, bé, bé, bé. Jo, bé. Tot el que fa la cobla que surti del 'pum-pum' de la sardana jo hi estic d'acord. Al darrer concert que van fer hi vaig trobar un sentit de catalanitat. Els has escoltat?

· Sí.

A més a més, el que m'enorgulleix és que la cobla s'adaptava a un conjunt de músics millor que el 'jazz-men' es va adaptar a la cobla. Això vol dir que la cobla és una formació musical que no es té enlloc més del món, només la tenim nosaltres, a Catalunya. És una formació musical que es pot adaptar a gairebé tots els estils mentre que altres conjunts no es poden adaptar com s'hi adapta la cobla. Potser el que dic és una mica personal però si ho dic és perquè ho penso.

· Quin record teniu per Andreu Turon.
Seria vell si fos aquí, eh? [Diu rient]
· Potser està una mica oblidat.
Hem de portar el testimoni, va ser un capdavanter de la música catalana.

· Tot i que, en principi, la tenora era per a les bandes militars franceses.

Però no existeix enlloc que no sigui a Catalunya. La tenora podria ser com la senyera: un símbol de catalanitat.

· Tot i que la senyera ve de l'edat mitjana i la tenora fa menys de dos-cents anys.

Sí, sí, és clar. [Riu].

[Fotos: Albert Font-Tarrés]