És un seguidor declarat del rugbi, com no pot ser d'una altra manera al nord del país. Dissabte va ser un dels que estaven pendents del paper que feia a París el seu màxim exponent català, l'USAP, en dos finals. S'hi va desplaçar. L'equip masculí no va revalidar el TOP 14 davant del Clarmont d'Alvèrnia (6-19), tot i haver guanyat la lliga regular. Les dones, en canvi, van fer-se amb el títol del TOP 10 al vèncer (26-5) el Montpeller. El mateix dia un altre club de Perpinyà, Dragons Catalans, va passar a la semifinal de la prestigiosa 'Challenge Cup' d'Anglaterra aixafant (12-74) el Batley a casa seua. L'endemà, diumenge, el català Pià va quedar subcampió de la Copa de França de rugbi a XIII després de perdre contra el Lesinhan de las Corbièras.
· La Cobla Mil·lenària va acompanyar els aficionats a París.
Sí. L'any passat, a Perpinyà, de tanta gent, de tanta gent i de tanta bogeria com hi havia [durant l'acte de celebració del títol] no van poder tocar als peus del Castellet.
· M'havia arribat que va ser per la falta d'acord entre l'ajuntament de Perpinyà [governat per la dretana UMP i Unitat Catalana] i el Consell General dels Pirineus Orientals [en mans del Partit Socialista francès].
Bé, una mica per això... però no cal dir-ho. No cal dir-ho, eh? Ho pensem però no cal dir-ho. Perquè aquí si algun dia es donen la mà els de l'ajuntament, els del consell, del departament, de l'esquerra, de la dreta... serem capital del món, aquí. Capital del món.
· Fins i tot hi va haver una mica de baralla al maig entre l'ajuntament i el Consell General per al repartiment de 'kits' per als seguidors de l'USAP.
És una baralla quasi quasi amical.
· Fa poc us van demanar que presentéssiu el disc 'Fent amics' que han fet conjuntament les cobles Tres Vents i Contemporània. No hi ha gaires projectes que travessin la frontera francoespanyola.
No, no n'hi ha gaires però ara se'n fan. Ara sí que se'n fan. Penso que a partir d'ara anirem endavant. Tant a nivell de la Federació Sardanista del Rosselló com a la Federació Sardanista de Catalunya ara sí que ens entenem molt bé. Cada acte que es fa al sud hi anem gent del nord i a cada acte del nord hi ve gent del sud. Com diem: sempre endavant! Ens hem adonat que tant la llengua com la cultura si no fem pinya tindrem problemes. Però farem pinya, farem pinya. · Quin és el paper de la Federació Sardanista del Rosselló?
És quasi quasi el mateix que el de la Federació Sardanista de Catalunya. Reunir els foments, si hi han problemes en un o en altre mirar d'ajudar-los, organitzar actes com 'La Sardana de l'Any', tenim cursets de sardanes, tenim una petita escola de música i actes amb les escoles. Això és molt important: actes amb les escoles. El mes de maig vam fer tres trobades amb les escoles, perquè amb tanta mainada no podíem fer-ne una de sola. Vam reunir en total més de mil nens i nenes per ballar sardanes. Per mi, com a president, és la prioritat de les prioritats: fer feina per a la mainada. I per fer-la hem de passar per les escoles. I ho fem, i ho fem bé. Ja fa tres anys i anirem continuant. I cada any tenim una mica més d'alumnes i també d'escoles. El projecte que també hem engegat, i que farem en dos anys, és el d'un DVD, amb col·laboració amb 'Éducation nationale', que serveixi de suport per a l'ensenyament de sardanes per ajudar els mestres perquè puguin ensenyar ells mateixos dins de les pròpies escoles. Creiem que el tindrem per al 2011 ja el tindrem.
· Les escoles són totes les del Ministeri francès d'Educació o només són Bressola, Arrels...?
Volem agafar totes les escoles. Siguin de cultura francesa o Arrels, Bressola...
· El vostre àmbit d'actuació com a Federació Sardanista del Rosselló va de Salses fins al massís de l'Albera...
Sí.
· Però el nom diu 'del Rosselló' sense tenir en compte el Conflent, el Capcir, el Vallespir i mitja Cerdanya.
La federació té avui més de trenta anys. Sí que sem molta gent aquí que voldríem canviar el nom i portar el de: Federació Sardanista de Nord Catalunya, o de Catalunya Nord, és igual. És una mica com una fricció amb els antics que la van crear i que l'han portada... Mira, l'any 76, es va crear quatre foments, només quatre foments van crear la federació. I això s'ha desenvolupat i ara sem uns seixanta foments. Pel que fa al nom, sí que en parlem però encara no hem fet el pas per dir “a partir demà s'ha acabat la Federació del Rosselló, ha nascut la Federació Sardanista de Catalunya Nord”. Jo voldria fer-ho, personalment voldria fer-ho però he de tenir en compte el pensament dels altres, sobretot dels veterans.
· A nivell personal i de la Federació heu donat suport perquè TV3 arribi amb la TDT. Però la Federació Sardanista del Rosselló no va ser a la Comissió 350 anys ni a la Federació d'entitats per la defensa de la llengua i la cultura catalanes.
[Esbufega] Això no és culpa meva, eh? Això no es culpa meva. Jo sé que cada vegada que s'ha fet una acció o una actuació per al desenvolupament o per l'ajuda de la cultura catalana, ja sigui per la llengua, per la música o el que es vulgui, sempre hem donat suport. En el que podíem fer, eh? Pensa que sem una petita federació, no sem la Generalitat de Catalunya. Tot el que va en el sentit de la catalanitat, alçarem la bandera.
· A la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) hi haurà un taller de sardanes però no es tornarà a repetir la Jove Cobla dels Països Catalans que es va crear l'any passat. Com ho veieu?
[Torna a esbufegar] Ho veig malament, malament. A la Federació tenim pocs mitjans per intentar conservar això. La Universitat Catalana d'Estiu ens passa per damunt, no sem prou potents per exigir tal o tal cosa. Llavors, què hi vols fer, eh? La sardana existirà sempre encara que no sigui a la Universitat d'Estiu de Prada.
· Perpinyà va acollir la final del certamen de votació popular 'La Sardana de l'Any'. Costa que els compositors de Catalunya Nord es toquin al sud de l'Albera, que les cobles actuïn al sud o que les del sud actuïn al nord. Es complicat que hi hagi aquest flux?
Complicat, no. El que hi ha és més cobles del sud que vénen a actuar al nord que cobles del nord que vagin al sud. Ara sí que hi comencen a anar i els compositors també. Principalment, en René Picamal [guanyador del segon accèssit de 'La Sardana de l'Any] és el compositor de Catalunya Nord més tocat. Totes aquestes coses s'han de fer poc a poc i tot es farà. Entre tots ho farem tot!
· Això és conseqüència del Tractat dels Pirineus?
El Tractat dels Pirineus és un tractat de vergonya. Existeix, què hi vols fer? Políticament, no podem anar a l'encontre però sentimentalment i de cor sí que és un tractat de malparits.
· I George Frêche [president del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló], què?
Ai...
· I el seu “els catalans em fan cagar”?
Mmm... Potser són unes paraules que se li han escapat.
· Però n'ha dit de semblants més d'un cop.
N'ha dit més d'un cop però ara s'adona que els catalans sem aquí i sempre hi serem i que si vol continuar dirigint la regió ha de tenir en compte que els catalans sem aquí. Jo no li tiro la pedra, eh? Però sí que hauria de fer més atenció perquè els catalans tenim la nostra identitat. Tot i que això no es greu, eh? Parlem d'una altra cosa. [Riem els dos]
· Com veieu iniciatives com les de Raph Dumas&The Primaveras amb la Cobla Mil·lenària?
Bé, bé, bé, bé. Jo, bé. Tot el que fa la cobla que surti del 'pum-pum' de la sardana jo hi estic d'acord. Al darrer concert que van fer hi vaig trobar un sentit de catalanitat. Els has escoltat?
· Sí.
A més a més, el que m'enorgulleix és que la cobla s'adaptava a un conjunt de músics millor que el 'jazz-men' es va adaptar a la cobla. Això vol dir que la cobla és una formació musical que no es té enlloc més del món, només la tenim nosaltres, a Catalunya. És una formació musical que es pot adaptar a gairebé tots els estils mentre que altres conjunts no es poden adaptar com s'hi adapta la cobla. Potser el que dic és una mica personal però si ho dic és perquè ho penso.
· Quin record teniu per Andreu Turon.
Seria vell si fos aquí, eh? [Diu rient]
· Potser està una mica oblidat.
Hem de portar el testimoni, va ser un capdavanter de la música catalana.
· Tot i que, en principi, la tenora era per a les bandes militars franceses.
Però no existeix enlloc que no sigui a Catalunya. La tenora podria ser com la senyera: un símbol de catalanitat.
· Tot i que la senyera ve de l'edat mitjana i la tenora fa menys de dos-cents anys.
Sí, sí, és clar. [Riu].
[Fotos: Albert Font-Tarrés]
