diumenge, 20 de març de 2011

"No s'acaba el teu viatge" [Crítica]

Més de mig Palau de la Música ple en el primer concert d'un cicle dedicat a l'Orfeó Català
L'Orfeó Català estrenava ahir un cicle centrat específicament al cor que va crear el Palau de la Música Catalana fa cent tres anys. Ho feia cedint la major part del protagonisme a la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. No es respirava massa aire de celebració. I això que l'Orfeó celebra el 120è aniversari. La cita arribava amb la supressió del 'Cobla, Cor i Dansa' després de dotze edicions ampliant els horitzons de la música simfònica per a cobla amb l'encàrrec de noves obres i augmentant el coneixement públic dels grans clàssics del gènere.
No hi podia faltar Joan Oller. El nou director general i artístic té encomanada la feina de replantejar quina serà la presència de la cobla a la sala a partir d'ara. Retornarà el cicle? Jaume Comellas continuarà sent-ne el promotor? Són dues de les principals preguntes que haurà de respondre els propers mesos. Comellas, patidor de mena, també hi era, anant amunt i avall per tenir-ho tot controlat.
Entre les 1189 persones que van omplir la meitat de la sala de concerts -amb un aforament per a 2146- s'hi va poder veure Tomàs Grau, recentment estrenat com a director titular de la Cobla Sant Jordi, i el seu predecessor, Xavier Pagès. I és que el concert d'ahir va córrer sota les ordres de l'amfitrió Josep Vila.
Ningú anava enganyat. El programa era clar, molt de la Renaixença, amb grans noms que han sortit de l'Orfeó Català com ara Lluís Maria Millet, Francesc Pujol o Amadeu Vives, i completat amb Joan Manén, Pau Casals, Antoni Nicolau i els germans Lluís i Josep Vila. Bona execució per part dels músics, com era d'esperar. A les portes de la primavera, que començarà quan passin vint-i-un minuts d'aquesta mitjanit, el concert es va iniciar amb 'Tardoral' de Lluís Maria Millet. Una primera part tota de cobla. Vila, d'expressió afable i riallera, és dels que acostuma a dirigir sense batuta, fa onejar les mans. "Sempre, sempre mar endins", fa la seva estrena 'Excelsior'. Va arribar algun punt en què de tan obrir els braços i saltironejar semblava que volgués però no gosés de posar-se a ballar la tirada de llargs de la sardana.
Amb menys de mitja hora ja som al descans, a dos quarts de vuit del vespre. Pagès aprofita per anar als camerinos. El públic comenta la calorada que fa a la sala.
Campanetes per anunciar la represa i les 72 veus dels diferents colors reprenen amb 'O vos omnes' de Pau Casals. El cor de l'Orfeó Català es distribuïa en 39 dones repartides en dues fileres i 33 homes en dues més, darrere.
Qui ha visitat la sala sap que és imponent i el públic és respectuós i valora detalls. Hi deu ajudar la petició per megafonia, a l'inici del concert, perquè s'apaguin els mòbils i no hi hagi flaixos de càmera. Però més enllà d'això s'agraeix que després d'una peça com 'Nigra Sum' es deixi perdurar la darrera nota abans d'aplaudir. Per cert, aquesta peça té passatges que van donar feina a l'orgue. Va sonar l'emblemàtic 'Walker' que hi ha instal·lat al frontal de l'escenari, tocat des d'una consola de dimensions més reduïdes posat a la dreta de l'escenari.
"No perdis mai el teu nord"
La perla del vespre es podria dir que va ser l'estrena d''Excelsior'. Amb el context i el lloc, la poesia de Joan Maragall prenia una força especial. "No s'acaba el teu viatge" venia a dir el cor a la cobla. Era una una obra d'encàrrec en la qual Josep Vila s'autoimposa dificultat per la gran quantitat d'elements a controlar. Abans, un cantaire surt a recitar la poesia.
Inici enigmàtic amb marimba, trombó i els dos fiscorns. S'hi afegeixen els dos tibles, les dues tenores i el flabiol acompanyats del cor fent veus com si vinguessin d'un més-enllà. Després s'hi afegeixen les timbales.
"Vigila esperit, vigila". Vila complica el cor: del xiuxiueig fins al cant amb tota la intensitat per passar a fer de coixí vocal. Sembla que amb la cobla ja havia quedat tot clar als assajos i es va centrar a gestionar les entrades i variacions de l'Orfeó. En acabar, el director va enviar un petó als cantaires. Se'l mereixien.
"Venim plegats a fer-ho durador"
Els missatges amb segones intencions també es podien aplicar amb 'Cançó de l'instant'. L'estrena de la versió per a cor i cobla del tema que Vila havia escrit sobre el poema de Miquel Desclot. "Venim de tot arreu per celebrar-ho", ben cert si es mirava els assistents a la sala.
L'última peça del programa va donar pas als aplaudiments, a l'agraïment del director - que va felicitar "tots els Joseps", com si la bona direcció vingués pel nom- i va presentar el bis: 'Marinada'. La sardana d'Antoni Pérez Moya va provocar un "uuooo!" entre part de la platea.
I com a segona propina: 'El cant de la senyera'. Amb l'Orfeó Català sol. La música del fundador Lluís Millet i el text de Maragall van fer posar la pell de gallina a un públic que el reconeix com un dels seus himnes i que s'havia posat dempeus. Això, quan encara és viu el record d'aquell acte, el 18 d'agost de 2009, en què els cantaires de l'Orfeó Català la van emprar per mostrar la seva indignació per la gestió de Fèlix Millet i Tusell.

Per a quan una cobla resident?  [Opinió]
Concerts com el d'ahir fan recordar que érem davant de dos conjunts que treballen bé: Orfeó Català i Cobla Sant Jordi. El primer, era a casa. El segon és mereixedor d'esdevenir cobla resident d'alguna gran sala. Ho és, 'de facto', de l'Auditori de Barcelona i del Palau de la Música. Per la porta petita. Fa pensar en el títol honorífic de 'Cobla Oficial de la Generalitat' que La Principal de la Bisbal llueix amb orgull des que l'expresident Josep Terradellas li va restituir el que uns altres músics van guanyar en un concurs als anys 30 del segle passat.
Qui serà el primer en constituir una cobla oficial de debò? A l'estil de l'OBC, en orquestra simfònica. No per patriotisme sinó per dignitat musical. I per la dignitat musical demostrada. Posats a demanar, si el nom ha de portar el terme 'nacional'; sisplau, que tingui veritablement tota la nació al cap.

[Totes les fotos: Albert Font-Tarrés]


FE D'ERRORS
En el text original hi constava que "no va sonar l'emblemàtic 'Walker' que hi ha instal·lat al frontal de l'escenari sinó un de dimensions més reduïdes posat a la dreta de l'escenari". Sí que va sonar però a partir d'una consola situada a la dreta de l'escenari. Disculpeu l'error.