Dissabte a la nit va ser a Juneda (Garrigues) amb la Cobla Juvenil 'Lo Castell' per cloure les jornades de reflexió organitzades per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, que el va utilitzar com a reclam.
L'entrevistem. En parla dels nexes que troba entre el seu treball i la sardana i, quan encara porta de gira els temes de 'La mà des qui t'esperen' (Temps Record), ens avança que prepara un nou disc que treurà l'any vinent.
· Com valoreu el concert de dissabte?
Vam quedar molt contents. Ja en veure l'espai, el teatre del Foment reformat, ens va agradar molt perquè és molt complicat de trobar instal·lacions com les que tenen a Juneda en pobles relativament tan petits. Molts cops en ciutats de 10.000 o 20.000 habitants no hi són. A més, la resposta del públic i l'ambient durant el concert va ser molt agradable.
· Quina seria la vostra motivació per cantar?
Suposo que són dues o tres coses principalment. Hi ha un rerefons nacional molt important, que possiblement va ser la primera cosa que em va portar a fer cançons arran de la impotència que tenim molts catalans al veure que les nostres aspiracions com a país no van més enllà del nostre simple encaix dins de l'estat espanyol -i que cada vegada estem superant més. Molts músics entenem que les cançons han de servir per vehicular idees... També hi ha una altra motivació més de caràcter social. Com a persona anticapitalista, o d'ideologia anticapitalista, la situació que vivim a Occident i, més concretament, a casa nostra també fa que fent anàlisis econòmiques i socials del nostre entorn també ens porta, a vegades, a escriure cançons per poder-te alliberar una mica d'aquestes tensions que tenim tots com a treballadors o com a simples ciutadans. I també n'hi ha una altra, que és potser la més evident: com a via d'escapament per explicar problemes més íntims, més personals...
La veritat és que bé. He de dir que tampoc tinc massa informació dels orígens de la sardana ni de la història en sí d'aquest ball. Però pel simple fet de formar part de la nostra tradició, del nostre ideari col·lectiu... crec que hem de donar suport a tots aquells actes que serveixin per intentar donar normalitat a la nostra cultura o les nostres tradicions. Nosaltres ens sentim identificats en recuperar aquelles parts de la nostra cultura que semblen oblidades o que sembla que són folklòriques. Amb el fet de recuperar la cançó-protesta nosaltres també estem fent un acte de reivindicació que en el seu moment va ser important, com ho va ser la sardana -que va ser un element de cohesió, de reivindicació de les llibertats nacionals...
[Riu] Crec que va quedar ben explicat amb el fulletó que van passar a tots els assistents al concert. Explicava, crec que d'una manera molt encertada, el simbolisme, la relació i el paral·lelisme que hi ha entre un concert de cançó d'autor, de cançó-protesta, amb unes jornades com les que es van fer a Juneda i que organitzava la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. Seria d'alguna manera el que acabo d'explicar: les dues activitats formen part de la tradició del nostre país i enforteixen la nostra cultura. Tampoc interpretaria que nosaltres fóssim la imatge, simplement formàvem part d'aquestes jornades. Van voler donar-li un toc diferent més enllà de la música de cobla o la música de la sardana. Crec que van voler obrir-les a un públic que, potser, no està acostumat a ballar sardanes ni a participar dels actes sardanistes.
· Com explicaríeu que la sardana no sigui sempre present en els actes de l'esquerra independentista?
Crec que és, més que res, perquè s'interpreta que la sardana és més un ball folklòric que no pas un ball cultural. I amb el terme folklòric vull dir que hi ha una connotació negativa, avui en dia. El folklorisme s'ha utilitzat per defensar un nacionalisme de dretes, un nacionalisme del petitburgès, del típic català de la botigueta, del que sempre ha renegat de les seves arrels i que ha fet servir la cultura per reivindicar un país i que a l'hora de la veritat ja no ha volgut ser lliure. Penso que l'esquerra independentista mai ha reivindicat la sardana perquè s'ha vist més un ball del catalanisme de centre-dreta que no pas de la cultura popular catalana. De fet, és el que et deia, tampoc tinc massa informació dels origens de la sardana ni de la seva història perquè mai he participat en una ballada de sardanes ni mai he havia participat en un acte com el de l'altre dia. En definitiva, el que vaig veure a Juneda és que la gent jove del poble entenia que la sardana forma part de la cultura popular de casa nostra, com un element de cohesió...
· Pel que fa al vostre treball, heu estat parlant de 'cançó-protesta'. No heu assumit el terme 'cançó-proposta' que vau idear amb Pau Alabajos?
Sí, sí! I tant! És un terme que fem servir amb en Pau Alabajos quan actuem conjuntament. En moltes ocasions, fem xerrades abans dels concerts i expliquem què vol dir. És una idea que va sortir estan els dos junts i que sempre hem defensat. Jo em sento molt còmode utilitzant 'cançó-protesta' perquè penso que, malauradament, hi ha moltíssimes coses per les quals protestar a través de la música. Però també és cert que a vegades hi ha un cert prejudici, no tan per nosaltres sinó pels mitjans de comunicació oficials, i vam intentar acostar el discurs reivindicatiu canviant una mica l'etiqueta. Més enllà de protestar també proposem un nou model de relacions, un nou model de gestió econòmica, de gestió nacional... 'Cançó-proposta' potser és un terme més tou, menys directe, menys punyent però sí que m'hi sento identificat.
· Què farà durant aquest any Cesk Freixas?
Bàsicament dues coses. La primera, preparar els concerts amb un nou format, d'una nova banda de quatre membres. Estem adaptant tot el repertori per poder-lo presentar a finals de maig. I, després, a partir de les pròximes setmanes, ens posarem a treballar amb les noves cançons per preparar un nou treball discogràfic l'any que ve. I, evidentment, seguint fent concerts presentant el disc que vam treure l'any passat.
· Hi ha data marcada per al proper disc?
No, no, no. No hi ha data. Sí que hi ha les cançons fetes. De fet, no ens volem posar cap data perquè quan la marques sempre acabes anant-te'n més enllà. Suposo que serà dins del primer semestre del 2012 però no sabem quan.
· El títol està triat ja?
No, no, no. Ni molt menys. No sabem com es dirà.
· Quina temàtica s'hi tractarà?
Les noves cançons tindran, possiblement, un contingut més social que nacional. Potser pel context en què estem vivint de crisi econòmica més exagerada. Hi ha cançons, potser, més crítiques encara que menys explícites perquè una de les coses que busco és trobar un llenguatge que sigui punyent però que deixi d'utilitzar els tòpics, que deixi d'utilitzar les frases típiques, les consignes... d'utilitzar el pamflet per fer cançons. Deixar-ho més de banda. Aquestes cançons buscaran de posar el dit a la nafra més vegades i més fort. Encara és molt aviat per dir com serà perquè segurament canviarem motles coses.
· Hi haurà un videoclip amb l'èxit de 'La petita rambla del Poble Sec'?
Això, fins que no ho fas, no te n'adones. No esperava que agradés tan. Sí que veies que era una cançó que podia vendre's com a 'comercial' però tampoc ho buscava. Ha estat una sorpersa que tanta gent la conegui. Amb el proper disc no ho buscaré, ni molt menys. El que vull fer és cançons que intentin remoure la consciència de la gent, que intentin fer sentir malament en alguns aspectes, per tocar temes incòmodes. Sí que com més gent l'escolti millor perquè vol dir que el missatge arriba a molts més. Per dir quin format i quin estil, encara és molt d'hora.
[Imatge 1: extreta de la pàgina oficial de Cesk Freixas
Imatge 2: Moment del concert de dissabte / Foto: Federació Sardanista de les Comarques de Lleida.
Imatge 3: Difusió feta pel Facebook]
Imatge 2: Moment del concert de dissabte / Foto: Federació Sardanista de les Comarques de Lleida.
Imatge 3: Difusió feta pel Facebook]
