ALBERT FONT-TARRÉS / Cubelles
S'acosta una de les estrenes més destacades del gènere que ha vist Ponent en els darrers temps. La Cobla Jovenívola d'Agramunt portarà diumenge 'Els Sons Ancestrals del Mar Negre i la Mediterrània' a l'Auditori Enric Granados de Lleida. Un espectacle de música de nova creació amb un cor femení arribat de Búlgaria. Visitem l'ideòleg al seu poble, a la comarca del Garraf. I ho fem just quan fa un any que aquest llicenciat en composició de jazz pel conservatori de Rotterdam (Països Baixos) és director titular del conjunt de la Ribera del Sió.
· Què pinten unes veus búlgares amb una cobla?
Hi ha una obra simfònica que me la van tocar a Búlgaria, a la ciutat de Sofia. I, llavors, vaig coincidir amb un compositor que havia estudiat amb el mateix professor que jo als Països Baixos, tot i que en anys diferents. Parlant vam dir que havíem de fer alguna cosa junts i ell em va deixar música de veus búlgares i jo li vaig deixar discos de música per a cobla. I un dia se'm va ocórrer: “Hòstia, tio! Ja sé com podem lligar-ho: amb el so”. Les veus búlgares tenen un tipus d'impostació determinada que és molt punxant i que també tenen els dos instruments emblemàtics de la cobla, la tenora i el tible. De fet, quan ja havíem començat li van dir al Petar Doundakov, que feia una tesi de màster sobre les veus búlgares, que els instruments que s'hi assemblaven més eren els antics oboès. I els antics oboès 'són' les tenores i els tibles! No es tracta de fer folklore sinó de fer nova creació a partir del so, del timbre.
· Com aconseguiu muntar-ho si us separen llargues distàncies?
Ell i jo hem escrit música original. Llavors, hem fet 'demos' en MP3 i elles han estat estudiant a Búlgaria i la cobla a aquí, en paral·lel. Van venir ahir i farem un intensiu d'assajos fins diumenge. Estic molt acostumat a muntar els projectes així, sobretot quan vas a l'estranger: han d'estar les coses preparades i després s'ajunten i tens uns dies per ajustar-ho.
· El concert el dirigirà Dolors Ricart. Com és?
És l'anterior directora de la Jovenívola i és una directora molt bona. Molt bona. A mi m'ha ajudat molt en la meua carrera com a director. Segueixo estudiant: fent cursos a Londres i també vaig fer alguna cosa als Països Baixos... però ella és de les persones més brillants que m'he trobat. I li vaig dir: “Has d'estar en aquest projecte. Has de dirigir-lo tu. Et ve de gust?”. Ella em va contestar: “Potser dirigeix-ho tu”. I no, jo ja em veig massa obligat a dirigir les meues obres, ja m'agrada que ella en faci la seua versió. Jo ja muntaré la peça, perquè sóc el director titular de la cobla, però ella li ha de donar el seu toc. És algú que ha treballat molt amb cors i això és una cosa que jo no controlo tant... i per obrir, també. M'agrada barrejar gent a les històries perquè surten coses diferents.
· És un espectacle que només es veurà diumenge? O voleu...
La idea és d'anar a Búlgaria. D'entrada, en aquest concert, vindrà en David Casamitjana a sonoritzar l'actuació i a gravar-la. Potser editarem un CD i la idea és d'anar a buscar festivals de músiques del món. Estic intentant fer una 'creuada': la cobla està acostumada a anar a festival de músiques folklòriques però no està mai en festivals de músiques del món. La meua idea és d'entrar en circuits de 'world music'.
· M'ha arribat que, com a director, sou de repetir molt.
Sí, molt, molt, molt. A mi m'agrada molt treballar a consciència i a repetir i a repetir. M'agrada molt repetir. Me n'he adonat que els músics, d'entrada, no entenen sempre la música, llegeixen un paper. I al repetir, els dius: “això va aquí, aquest frase acaba aquí, ara aquest respon, escolta com... Tornem-hi. L'has sentit? Doncs no perquè no heu afinat”. Això és pendre's la música una mica en serio i perquè no hi ha altra manera de fer-la [I esclata a riure]. Pensa que, quan els músics agafen el plaer de repetir, els agrada perquè, al final, trobes el gust a la precisió. Els músics que estan molt acostumats a tocar al carrer baixen en precisió perquè a vegades acaben la frase i “hòstia, aquella paia, quines peres...!”. És així. I això va en contra de la precisió.
· M'han dit que una peça vostra de les que s'escoltarà diumenge fa recordar al grup Pegasus de Santi Arisa.
Ah! Jo de Pegasus no tinc cap disc. La meua peça té tres parts i en té una que és com una banda sonora d'un llibre d'en [Guillem] Viladot, inspirada en frases que hi surten. I té una part que es titula 'Les flors també bateguen'. He fet una fantasia rítmica. No hi passa ben bé res, són flors. No és una bogeria rítmica sinó petits detalls i fa que tingui un punt minimalista. El primer moviment, 'Per què el silenci és blanc?', és una 'quasi-havanera', vol ser-ho però no acaba de caminar com una havanera. L'última part, 'La teva llum', és una sardana. Però és una sardana que té canvis de compàs. Si s'hagués de ballar crec que s'hauria de fer una coreografia expressament, la qual cosa m'agradaria. L'he pensat com una sardana oberta, passa a 3/4, té alguns efectes tímbrics, té com un salt de tibles. I és que trobo que falta això en la cobla. Se segueix escrivint molt 'postromàntic', encara. Per influència de compositors molt romàntics com Toldrà, Serra, Garreta... i aquests són els nostres referents i encara escrivim 'postromàntic', quan al món han passat moltes coses! És una línia però a mi no m'interessa.
· Després de recordar l'Amèrica del Sud amb 'Ritmes d'anada i tornada', amb la Principal del Llobregat, i d'aquest espectacle, quin serà el següent país?
Estic treballant en l'espectacle amb la Cobla Marinada [de la qual també és director titular] sobre el Nino Rota, que l'any que ve se celebrarà el centenari del seu naixement. La sonoritat surrealista de les pel·lícules de Federico Fellini. Té un punt agredolç, tragicòmic... i la cobla el té! En cap dels tres projectes no és posar una cobla perquè sí sinó perquè crec que té un sentit, que és la que pot expressar millor aquests temes. No és forçar la màquina, és intentar fer servir la cobla. Fa dos anys estava a l'estranger i ara he tornat i dec tenir la necessitat de fer coses, jo què sé.
· No teniu por que us encasellin amb la cobla?
T'encasella la gent, tu no t'encaselles. Però m'han encasellat ja tants cops... Primer com a periodista, després com a fill del [periodista Eugeni] Molero, després com a especialista de música llatina, després com a músic de 'big band', ara amb la cobla... La gent té la necessitat de posar-te una etiqueta. Una altra cosa és si tu caus a la trampa. Jo tinc projectes per fer altres històries tot i que la música està molt complicada aquí.
· Tornareu als Països Baixos?
Potser als Països Baixos, no; però a algun altre lloc potser sí perquè aquí està molt complicat. Aquí encara és estrany ser músic. I això, a vegades, em provoca certa frustració de no poder assajar més hores, d'haver de fer-ho a les deu de la nit quan tothom ja està cansadíssim.
· Quina valoració feu del primer any amb la Cobla Jovenívola d'Agramunt?
Molt positiu, molt positiu. Quan vaig anar un dia a l'assaig ja em va agradar molt com sonava, que els dirigia la Dolors [Ricart].
· El maig del 2009.
Sí. Vaig veure-hi un bon potencial tècnic, hi he vist predisposició, il·lusió, hem treballat fort, ens hem marcat reptes com el passat concert de Santa Cecília, el de l'estiu i ara aquest espectacle. Hem intentat anar treballant posant-nos fites i crec que hem aconseguit molt. Jo estic molt content. Una cosa que m'agrada molt de l'ofici de director-arranjador: dels músics que tens n'has de treure el màxim potencial. Hem aconseguit de fer música, que no sempre se'n fa. I el públic t'ho reconeix quan hi ha aquell punt d'honestedat artística. El meu sistema és fer bé els assajos, que serveixin per treballar conjunt instrumental, afinació, dinàmiques... I això després es trasllada a les ballades.
[Foto: Albert Font-Tarrés]
