dijous, 9 de setembre del 2010

Gispert: "Ara el jovent puja molt ben preparat"

Josep Gispert i Vila / tenorista i professor de música

ALBERT FONT-TARRÉS
El deixeble de Ricard Viladesau es retira dels empostissats després de més de quatre dècades. Qui s'havia convertit en el veterà de La Principal de la Bisbal, continuarà, però, amb la docència de tenora i tibe a l'Escola de Cobla Comarcal Conrad Saló i al Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.

· Al llarg de la vostra trajectòria, heu vist com s'ha passat d'apendre l'instrument de cobla fent classes particulars als inicis de les titulacions oficials.
Jo he viscut el canvi. Primer, la Diputació de Girona va començar posant en [Ricard] Viladesau a fer classes en una època en què fins i tot regalaven la tenora per por a quedar-se sense instrumentistes. Arran d'una malaltia, jo vaig substituir en Viladesau.
· Qui havia estat el vostre mestre.
I tant!
· Fins i tot us havia dedicat alguna sardana obligada de tenora.
Exacte.
· Que els instruments de cobla comptin amb titulacions oficials, creieu que ha fet pujar el nivell?
Ara el jovent puja molt ben preparat. Abans t'havies d'espavilar pel teu compte, anaves a casa d'un músic perquè t'ensenyés l'instrument però per treballar el conjunt t'havies de posar en una cobla. Això ara ja ho fan al conservatori, on també aprenen llenguatge musical i altres assignatures que fan que quan vagin a una cobla ja estiguin molt ben preparats.
· Vau començar amb La Moderna i abans d'arribar a La Principal de la Bisbal vau passar per La Principal de la Llagostera, La Principal de Girona i la Montgrins.
Sí, a la primera i a la segona hi vaig estar dos anys i a La Principal de Girona, 4. Després vaig anar a la Montgrins, on hi vaig estar vuit anys i a La Principal de la Bisbal hi portaré 27. He fet el rècord de permanència a la Principal de la Bisbal, fins al moment. Fins ara en Ricard Viladesau hi havia estat vint anys i Albert Martí, vint-i-dos.
· El vostre substitut, Ferran Miàs, ha estat alumne seu. L'heu recomanat?
No, jo no hi he tingut res a veure. Això ho ha decidit l'orquestra. Com si diguéssim, quan ho deixi ja no en formaré part i són ells els que l'han de triar. A més, no hi volia tenir res a veure perquè molts [dels possibles fitxatges] han estat alumnes meus.
· Què s'emporta dels 44 anys com a instrumentista de cobla?
N'hi ha hagut moltes d'experiències, de tot tipus: de bones i de dolentes. Hi he passat moments molt i molt bons també. Per exemple, vaig viure l'apogeu del final de la dictadura, quan es van començar a organitzar molts aplecs. Llavors era a la Montgrins, que hi vaig estar entre el 1975 i el 1983. De fet, em mantindré vinculat amb aquest món perquè continuaré donant classes però tindré els caps de setmana lliures. I no descarto fer alguna actuació puntual. A més, faig canyes i continuaré rebent visites d'instrumentistes que me'n vinguin a buscar.

[Josep Gispert. / Foto: Josep Renalias]