dimarts, 24 de maig de 2011

Sardanisme és xenofòbia? [Opinió]

El Barça guanya i aposta per voler-se destacar pels seus valors, Pep Guardiola encapçala celebracions en forma de rotllana perquè tots els tècnics i jugadors se sentin part de les victòries i la premsa esportiva compara l'equip amb la sardana. Al mateix temps, però a la banda de la indecència, un partit polític xenòfob intenta aprofitar-se'n.
Mentrestant, els que es fan passar per ser els valedors de la sardana, els garants del seu bon nom, del bon record del passat, del present i del futur, els 'pals de paller', de la catalanitat, de la identitat pròpia... fan l'estaquirot. Com si no anés amb ells. Ni el primer cas. Ni el segon!
Falta oli a la maquinària del 'sardanisme'
'Sardana mecànica' o 'sardana team' són dos dels noms que s'han perfilat per designar l'era de Guardiola com a entrenador, la del millor Barça de la història. La de l'equip que omple portades i pàgines i pàgines de diaris, que protagonitza minuts i minuts de televisió i de ràdio en informatius, tertúlies i programes de tot tipus, que genera infinitat de visites a Internet. Majoritàriament amb elogis pel bon joc, pel sentit de grup, pel bon comportament sobre la gespa, pels seus valors. Aquí i en bona part del món.
Encara és hora, amb tot això, que algun ens federatiu o alguna entitat de les que no paren de repetir discursos que donen a entendre que la sardana els pertany -com si no fos un bé de tothom-, que si no fos per ells ja estaria morta... fagi trucades per tal d'unir-la a un corrent d'opinió positiu.
Què millor per a la sardana esportiva que presentar-se davant del món com una activitat més al costat dels Messi, Valdés, Puyol, Xavi... en un moment en què deleita a tot déu?
Un dia abans de la celebració de la lliga espanyola vaig fer un parell de trucades davant del secretisme del club sobre els actes: al president de la Unió de Colles Sardanistes (UCS), Santi Ferrerfàbrega, i al de la Federació Sardanista de Catalunya, Bartomeu Duran. Els vaig preguntar si sabien si hi hauria sardanes, si havien rebut cap trucada del Barça i si tenien intenció de posar-s'hi en contacte.
Les respostes: no els constava que n'hi haguessin, no havien rebut cap trucada ni n'havien fet cap. "Quan ha sortit de nosaltres no hi ha hagut manera", em va dir Ferrerfàbrega. "Si guanya la Champions, em sembla a mi que potser sí que valdrà la pena", va respondre Duran. Semblava que els fos igual tot el rebombori, les oportunitats que podria donar -per a la sardana i per al club- i que Guardiola hagi repetit mil i una vegades que el títol que més valorava era la lliga espanyola, per la regularitat. No és d'estranyar, la falta de visió per incidir socialment. És habitual en els dos organismes i en la majoria de les entitats que en formen part.
Algú es queixarà del sardanisme xenòfob?

Ens hem acostumat que hi hagi determinats partits que tendeixin al populisme i que per guanyar algun vot mirin d'acontentar 'sardanistes'. Potser per això no he vist grans escarafalls quan la Plataforma per Catalunya (PxC) de l'ultradretà i espanyolista Josep Anglada els ha fet l'ullet.
Dos-cents ajuntaments van aprovar durant la passada legislatura un text proposat per la Federació Sardanista de Catalunya que deia que la sardana era una expressió dels "valors democràtics i a favor dels drets humans que se n’extrauen, com la tolerància, la integració, la igualtat, la germanor i la solidaritat". I hi constava que es feia "des d’una perspectiva intergeneracional, de defensa de la igualtat de drets home-dona i sense distinció de classe social i ètnia". "Una manifestació cívica i un fet social i cultural de participació comunitària", afegia. És evident que el discurs d'Anglada és a les antípodes de tot això.
L'any passat van treure una versió cantada de la sardana 'La puntaire', amb una lletra impregnada del seu discurs populista basat en la por i el racisme. Fa dos mesos van fitxar la secretària del Foment Sardanista Vendrellenc. Araceli Bundó és també coneguda per ser locutora del programa 'La màgia de la sardana' que fa Dansaires del Penedès i per ser monitora de sardanes.
"No es tracta d'integrar més immigrants, sinó que se'n vagin". Ras i curt. Així es va despatxar Bundó el dia en què la van presentar com a número dos per al Vendrell. Ben curiós que ho digui tenint en compte que a la llista anava acompanyada de persones amb cognoms com Nieto, Fuertes, Gallego, Retzlaff, Rodríguez o Pérez, que evidencien que algun orígen fora del país deuen tenir. I què? Els Països Catalans s'han construït i es construeixen amb qui hi viu, amb qui hi treballa, amb qui se'n sent part... I ha de ser igual d'on vingui, si creu en cap déu, com es pentina o si menja xiclet.
Cal pair els resultats i reconèixer que, amb un 47'1% d'abstenció, Araceli Bundó serà regidora. Assumirà el càrrec juntament amb els quatre companys seus més que conformaran la tercera força del Vendrell. Serà, si ningú interposa cap recurs, el proper 11 de juny.
PxC ha multiplicat per quatre la seva presència als ajuntaments del país, passant de 17 a 67 regidors. El pitjor, però, és que el seu relat està sent adoptat, sobretot, pel PP però també per CiU i, fins i tot, el PSC. Fora dels parlaments hi ha una altra formació, radicalment contraposada, que ha aconseguit més presència als consistoris municipals: la independentista i esquerrana Candidatura d'Unitat Popular (CUP), que ha multiplicat per cinc el nombre de regidors i ha arribat als 101.
Que les veus implicades amb la societat es facin veure
Davant de tot això, ningú hi té res a dir? On són les entitats sardanistes que s'haurien d'adherir a manifestos com el 'Diguem Prou!'? És massa normal que les associacions del sector vagin entonant que el sardanisme és obert i catalanista -dient-ho fins a la sacietat i posant la senyera arreu- i que poques vegades te'l trobis quan toca defensar-ho. Són tantes les vegades que han fallat... Sort n'hi ha que membres actius seus sí que ho fan, a títol particular.
Si el sardanisme agafa la 'bandera' de la sardana hauria de posar-se al capdavant de les manifestacions dels drets humans, socials, cívics. I, especialment, ara que les retallades afecten les classes baixes i mitjanes mentre es mantenen les diferències estructurals amb els més benestants. Llavors, potser sí, que el sardanisme es guanyarà el respecte del conjunt de la societat. I no imposant una dansa com a nacional.

· Si voleu conèixer millor el personatge de Josep Anglada, podeu veure un reportatge del '30 minuts' de TV3.