dissabte, 24 de juliol de 2010

L'MP3 fa quinze anys

El format que es va oficialitzar el 1995 ha canviat el consum de la música, també de la sardana i de les obres per a cobla
És present als carrers en petits reproductors, en mòbils, en cotxes, als ordinadors i en tota mena d'aparells electrònics. Fàcil d'intercanviar, ha ajudat a individualitzar el consum musical i ha provocat una revolució cultural que ha descol·locat la indústria de la música, que encara no ha sabut com reposicionar-se. L'MP3 és un format d'èxit que acaba de celebrar el seu quinzè aniversari. La sardana i la música per a cobla no n'ha quedat al marge.
El 14 de juliol de 1995 quedava fixada la denominació d'un tipus d'arxiu d'àudio comprimit que s'ha estès al mateix temps que ho han fet altres tecnologies de la informació i de la comunicació com ara Internet, la principal via per a l'intercanvi i la descàrrega.
Actualment, des d'Ares fins a l'eMule, es poden baixar la interpretació d'obres dels autors més populars de la sardana. L'associació Músics per la Cobla s'aprofita de les possibilitats de l'MP3 per donar a conèixer bona part dels enregistraments de la Cobla de Cambra de Catalunya a la seua pàgina web.
“Quan el mercat està com està i la gent no entra a les botigues de discos, els artistes que tenen moltes actuacions i hi venen el disc, t'acaben rendibilitzant la producció i et fan possible continuar produint”, explicava a CREUANT el responsable de la discogràfica PICAP, Joan-Carles Doval.
No va aparèixer d'un dia per l'altre. Abans i tot que l'enginyer alemany Karlheinz Brandenburg fes les seues aportacions a través de l'Institut per a Tecnologies de mitjans digitals Fraunhofer d'Ilmenau (FIDMT), que dirigeix. Qui és professor de la Universitat Tècnica d'Ilmenau resolia amb l'MP3 un problema plantejat des dels anys 70: el gran pes dels arxius sonors en uns sistemes operatius d'ordinadors amb una capacitat molt menor als d'avui en dia. Fins llavors, els formats emprats pels internautes tenien una qualitat lamentable. La clau de l'MP3 és el fet d'esborrar les freqüències més greus i agudes que gairebé són imperceptibles per a l'oïda humana.
Brandenburg és desconegut per al gran públic però la direcció dels seus projectes li ha suposat reconeixements com la designació, per part de la Comissió Europea, de la figura simbòlica d'ambaixador per a l'any europeu de la Creativitat i la Innovació, el 2009.
La descàrrega i el pirateig dels discos està obligant la indústria a resituar-se. I sembla que no han trobat la solució per mantenir el seu negoci. “Penso que encara està molt per estudiar els seus efectes perniciosos o no”, confessava Núria Viladot, de Columna Música.

[El format ha facilitat l'aparició de nous aparells de reproducció./
Foto: Albert Font-Tarrés]