dimarts, 6 de juliol de 2010

Roser Roca: “La revessa pot ajudar a mantenir l'atenció i el càlcul”


ROSER ROCA BATLLE/ Revessaire i professora d'institut


ALBERT FONT-TARRÉS / Badalona

Acabat el període de correcció de les proves d'accés a la universitat i amb les notes del curs entregades, parlem amb aquesta professora de física i química de l'institut Vilatzara de Vilassar de Mar. L'any passat va fer un curs a l'Escola d'Estiu del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. Aquests dies s'hauria d'haver fet la segona edició d'una formació de 15 hores per a docents de secundària i primària. El tema? La revessa, amb la voluntat de divulgar aquesta modalitat de la sardana en què cal trobar el tiratge de la composició com a eina per al càlcul mental i per afavorir la concentració. Finalment, enguany no es farà al no arribar al mínim de matriculats.

Aquesta badalonina és revessaire de competició i l'any passat va aconseguir el sisè lloc de la categoria gran. Un seguit d'activitats, en què hi afegeix la de dansaire de la colla Horitzó.
També és mare d'Anna i Albert Segarra. La primera és la campiona juvenil de Catalunya 2009 de revesses, amb la millor puntuació (845) de totes les categories (la mateixa que la de la infantil Meritxell Arbiol). El seu germà va quedar dos posicions per darrere.

· Enguany, al curs us havíeu intentat ajudar de Joan Manuel Paños [mestre de primària, actual delegat del Campionat Individual i, anteriorment, havia estat el millor de la categoria gran] i el també revessaire Jordi Arbiol.
Jo no sóc entesa en música. Com que l'any passat s'hi van apuntar alguns professors d’aquesta matèria, vaig pensar que en Joan Manuel Paños, que ha estudiat música i a més ha compost revesses, era la persona ideal per explicar-ne alguns aspectes. Li ho vaig proposar i va estar encantat de col·laborar-hi. Pel que fa a en Jordi Arbiol, és una persona que va entrar en les revesses molt tard, fa pocs anys, i crec que hi pot aportar una visió molt bona per encarar-ho cap a l'educació, a l'aplicació a les escoles. Ha creat una sèrie d'activitats, basant-se en la metodologia de les revesses, que poden servir de reforç per aprendre altres àrees. Part d'aquest material ja el vaig fer servir l'any passat en el curs del Col·legi.
· Per què ho vau proposar al Col·legi de Llicenciats i Doctors de Catalunya?
Fa molts anys que estic col·legiada i he fet molts cursos dels que organitza el Col·legi. Vaig veure que n’hi havia molta demanda. Els professors han de fer cursos de formació per tenir punts per a oposicions, trasllats... I vaig pensar que era una bona manera per introduir-ho. No sé ben bé com se'm va acudir. Vaig pensar que tenia aplicacions en l'educació.
· Què pot aportar la revessa en l'educació formal?
D'una banda, has de mantenir una atenció contínua -no et pots distreure perquè sinó ja t’has perdut- i, d'una altra, el càlcul. Sí que és un càlcul molt senzill: sumes i restes, però si no hi tens certa agilitat, ho tens difícil. Apart d'anar calculant, has d'anar veient l'estructura que et va sortint i fer alguns raonaments: “així no pot tirar perquè aquí caldria...”. A més has d'estar escoltant atentament la música per si hi ha diferències; per això potencia també l'oïda musical.
· Cal paciència, per ensenyar-ne i per aprendre'n...
Sobretot per qui n'aprèn. Perquè la tècnica no és difícil d’ensenyar: hi ha una metodologia que marca com s'ha de fer i que no és gens complicada d’ensenyar ni d’aprendre. El problema quan comences és que és molt fàcil que t'equivoquis si has de comptar i alhora sumar i restar. Fins que no has comptat moltes revesses no aconsegueixes un cert percentatge d'èxit.
· En un institut seria fàcil de fer entrar la revessa en alguna matèria?
A música potser es podria fer alguna cosa. Dintre de la meva matèria, per exemple, no ho podria incloure, perquè en queda molt allunyada. I a matemàtiques ja en tenen prou amb els continguts propis de l’assignatura. Fer-ho a Primària ja és una altra cosa, perquè s’hi poden fer més activitats interdisciplinàries.
· La sardana seria interdisciplinària?
Jo crec que sí. De fet, fa uns quants anys vaig fer en un altre institut un 'crèdit variable' interdisciplinari que vaig titular 'El món de la sardana'. I aquí vaig fer una mica de tot: ensenyar a ballar, comptar i repartir, parlar dels instruments de la cobla, i també d’història, de com la sardana s’ha utilitzat per a reivindicar la nacionalitat catalana, cosa que penso que ara caldria evitar. Justament, a la sardana l'ha perjudicat el fet de relacionar-se amb nacionalisme i amb folklore català, en el sentit pejoratiu de la paraula. Penso que la sardana té uns valors intrínsecs, que segurament pot valorar millor algú de fora que no pas els mateixos catalans.
· Quins valors tindria la sardana?
Com a música, encara que hi ha sardanes de tota mena, hi ha peces que podrien ser perfectament clàssiques. Hi ha obres de veritable qualitat. A part, la dansa és elegant i té el valor afegit de ser una activitat de conjunt en què tothom ha de col·laborar. A més és una dansa oberta. Ballar en una colla, que és el que jo he viscut, és una activitat per al jovent que difícilment es pot millorar. És molt completa: tens un grup d'amics, amb qui balles i assages, vas a concursos, coneixes gent, coneixes llocs...
· Aquesta és una visió, també, des del rol de mare?
Des del rol de mare, per descomptat, i també per la meva pròpia experiència. Jo vaig passar-m'ho molt bé ballant amb la colla i sempre vaig pensar que faria els possibles perquè els meus fills també ho fessin, si els agradava. Els vaig posar en contacte amb aquest món, els va agradar i ara, que són adolescents, encara continuen. Des del punt de vista de mare, estic molt contenta que tinguin una activitat sana, en què es relacionen amb gent, en què intenten esforçar-se i que els ocupa el cap de setmana. També crec que hem de fer els possibles per mantenir i divulgar una activitat que és nostra i de la qual ens podem enorgullir.
· Per tant, sou una mica la 'culpable' de la perseverança i la constància de l'Anna Segarra a l'Individual de Revesses.
Bé... [somriu]
· És que gairebé no falla.
No falla gaire, no. A veure, jo no la forço, no l'he forçat mai a fer res. Ella va conèixer les revesses quan m'acompanyava a mi als concursos, de públic, i va veure que era una cosa interessant, que hi havia bon ambient i que donaven premis... Va començar a comptar i, al principi, quan són petits és difícil que treguin res però de mica en mica... ara uns curts, ara uns llargs... i ara ja una de sencera... i de moment ha continuat.

[Foto: Albert Font-Tarrés]