dimarts, 6 de juliol de 2010

'Música' no és un mot femení?

Les dones tenen una presència desigual malgrat haver superat les reticències inicials del context
A.F.-T. / Lleida
S'acaba el curs per als estudiants, també per als dels centres d'educació musical. Alguns resten pendents de definir el seu futur. Diríem que la majoria són nois entre els aprenents d'instruments de la cobla si només ens fixéssim en les dades del Conservatori Municipal de Lleida. On són 7 de cada 10. Ara bé, el centre lleidatà està mancat de la filera del davant, on hi ha els instruments més característics d'aquesta agrupació musical catalana fixada a la segona meitat del segle XIX (flabiol i tamborí, tible i tenora). Aquest curs només ha tingut un estudiant de tenora. Xiquet. Si mirem a la fila del darrere, s'hi poden trobar alumnes de trompeta (set xiquetes i setze xiquets) , trombó (una xiqueta i onze xiquets) i contrabaix (tres xiquetes i vuit xiquets). Caldrà veure, però, si mai acaben tocant en alguna de les cobles que tenim distribuïdes pel territori.
Superats els 'assumptes de faldilles'?
Els canvis de mentalitat han permès l'entrada de les dones a un conjunt instrumental en què el predomini de l'home era general. Hi havia músics que passaven força temps fora de casa fent les seues gires. I, sobretot, era un espai masculí. I d'aquí, s'explica, vindria alguna de les reticències a l'entrada de dones. Potser, fins i tot, per la complicitat que alguns trobaven davant dels 'assumptes de faldilles'.
A tocar de la paritat
Dos cobles més d'Agramunt estan a prop del 50% de dones. Es tracta de Riella i Quatre Vents. En una, la filera de davant, la dels instruments insígnia, està ocupada per Mercè Badia, al flabiol i el tamborí; Judit Puigpinós i Laura Pallàs, al tible, i, a la tenora, Judit Bertran i Marina Laplana. En l'altra, s'alternen instrumentistes de vent-fusta amb vent-metall i el contrabaix: Ester Fitó (flabiol i tamborí), Núria Civis i Rosa Pedró (tible), Nathalie Roig (trompeta) i Marta Cama (contrabaix).
Dos de tres
Les principals cobles de Ponent, Jovenívola d'Agramunt i Bellpuig Cobla, tenen tres components. Les tiblaires Anna Nuri Bertran (1974) i Judit Sorribes (1979) i la flabiolaire Montse Soques (1990) són tres dels onze instrumentistes del conjunt de la Ribera del Sió, sense comptar el director Esteve Molero. La segona compta amb la tiblaire Marta Andreu (1981), va substituir la flabiolaire Neus Puig (1987) per Laia Boleda (1993) i té la compositora Concepció Ramió com a directora. Justament, Ramió és considerada la primera dona que va tocar la tenora en una cobla gironina als anys 80.
Les dones, el 0'03% de Músics per la Cobla
L'associació Músics per la Cobla no agrupa pas tots els professionals de l'àmbit però de les seues 186 persones associades, només sis són dones. Queda clar, però, que n'hi ha moltes més no associades.
A l'educació superior, 9 homes de cada 10
L'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), que atorga un títol oficial equivalent a la llicenciatura universitària, ha comptat aquest curs amb 633 alumnes. Les dones representen el 39,81% del total amb 282 inscrites. Si només agafem les dades dels instruments que acostumen a ser dins d'una cobla, la xifra baixa a l'11,9% amb 5 estudiants (dos flabiolaires, una trompetista i dos trombonistes), dels 42 totals. Sense separar per sexes, l'ESMUC ha donat classes a 3 flabiolaires, 6 tenoristes, 12 trompetistes, 10 trombonistes, 3 fiscornaires i vuit contrabaixistes. No hi ha hagut tiblaires.
El cas d'Agramunt
A Ponent, hi ha cobles a Lleida i a Cervera però els dos nuclis on han germinat projectes en aquest àmbit amb qualitat i quantitat és a Bellpuig i a Agramunt. A la primera, hi ha una cobla reconeguda arreu i la Juvenil Lo Castell, sorgida del centre municipal de música. De l'Escola Municipal de Música d'Agramunt (EMMA) n'han sorgit tres: Jovenívola, Quatre Vents i Riella.
El curs 2009/2010 l'EMMA ha estat força igualat en sexes: 106 nens i 100 nenes. S'hi fa des d'iniciació fins al grau mitjà. Vint-i-dos alumnes podrien nodrir alguna de les cobles agramuntines: un flabiol (xiquet), dos tibles (noies), nou tenores (set xiquets i dos xiquetes), cinc trombons (quatre xiquets i una xiqueta) i cinc contrabaixos (un xiquet i quatre xiquetes). Cap fiscorn, enguany.
El testimoni escrit
Costa trobar entre els milers de sardanes composicions signades per dones. Això fa que tinguin sentit actes com el que organitza l'Agrupació Sardanista de Tiana per al Dia de la Dona Treballadora: un concert de compositores. L'any passat hi va tocar la Bellpuig Cobla. El motiu? A l'organització li va agradar el disc que va servir perquè el gran públic conegués l'obra escrita de Concepció Ramió, que a l'agost farà 49 anys. Enguany, s'hi van poder escoltar, entre altres, dos obres de dos joves talents: Bàrbara Ardanuy (1988) i Anna Abad (1992).
Abans d'elles, però, s'hi havien atrevit noms com Montserrat Campmany (1901), Elvira Guasch (1906), Maria Rosa Alonso (1931), Anna Fort (1934), Teresa Borràs (1923) o Rosa Almagro (1920). També hi entraria la pallaresa Montserrat Rocafort (1912) amb la sardana commemorativa de la Pobla de Segur, Ciutat Pubilla de la Sardana 1967. De les poques escrites per una dona en el mig segle de pubillatge que se celebra enguany.
Ja cap als anys 80, s'hi van animar Montserrat Pujolar i Pepita Llunell. Ja entrats al segle XXI, s'estrenen la popular Dolors Viladrich (1936) o la flabiolaire de la Contemporània Maria Mercè Navarro (1963).

[La tiblaire Anna Nuri Bertran és una veterana de la Jovenívola d'Agramunt, hi toca des del 1987.
Foto: Albert Font-Tarrés]