.JPG)
ALBERT FONT-TARRÉS / Perpinyà
Va començar com un projecte entre aquest discjòquei de 35 anys i el grup ‘The Primaveras’, una formació amb saxo, baix, guitarra, teclats, flabiol, sac de gemecs, trombó, fiscorn, tenora i tible. S’hi ha acabat incorporant la Cobla Mil·lenària-Fidelíssima Vila de Perpinyà. Una unió que hem comprovat que fa vibrar tot el públic. La barreja podria dir que s’ha bastit al conservatori de la capital del Rosselló. Dos dels seus caps de departament són part de ‘The Primaveras’: Àlex Augé (saxo), del de músiques actuals, i Vicent Vidalou (tible i tenora), del de músiques i dansa tradicionals. A més, el propi Dumas hi fa de professor, dins de l’àrea d’Augé, i Frederic Guisset hi ensenya flabiol i sac de gemecs. Aquest últim, a més, també és component de la Mil·lenària. El proper 22 de novembre seran a Barcelona els deu músics de la petita formació, fent un directe promocional a l’FNAC de l’Illa Diagonal.
- Esteu preparant un enregistrament del vostre espectacle. Com el porteu?
Hem finalitzat la gravació i ara cal produir-lo una mica. Penso que ho acabarem aviat.
- Quan sortirà?
El 21 de març, el primer dia de la primavera.
- Així feu un joc amb el nom de la banda.
Juguem amb això, sí. També és el nom d'una Vespa.
- Amb quina discogràfica treballareu?
Serà Discmedi, de Barcelona. Els va agradar molt, ja amb la petita formació, amb 'The Primaveras'. I quan els vam comentar de fer el mateix amb tota la cobla ens van dir: “Oh! Com és possible...?”. Vam gravar una cançó i els la vam enviar i ens van dir: “Oh! Endavant, quan vulgueu”. És que agrada a tothom [ho explica satisfet i amb un somriure].
- La idea d'incorporar la cobla és d'Àlex Augé.
És un músic que principalment ve del jazz i he treballat amb ell durant molt de temps. És amic del Frederic Guisset i havia portat algunes gravacions de la cobla. I un dia em va dir: “podríem fer quelcom amb ells”. Li semblava que era un conjunt que podia funcionar com una 'big band'. Tot va començar així. Vam fer una primera prova i va funcionar i després va venir un directe. L'Àlex també s'ha encarregat dels arranjaments per a la cobla.
- Com et vas deixar convèncer?
Buff... Naturalment, ens ho va demanar de manera molt simple: ho barrejarem amb música electrònica i semblarà mig 'funk', mig 'jazz', una mica tecno... una mescla de tot. I tots vam dir: “Sí, ho volem provar” [explica rient]. I ho vam fer el 4 de juliol dins d'un gran festival on hi havia 4.000 o 5.000 persones. I a tothom, tothom, tothom li ha agradat. Ens va fer animar a continuar. La missió primera no és de treballar amb una cobla, la missió primera és de fer música interessant, que és el que crec que aportem amb aquesta unió. Penso que per fer bona música cal fer-la d'una manera divertida.
- Us atreviu amb la sardana.
Sí, en fem un parell.
- Les trobarem al disc?
Sí, sí. Versionem en sardana dos cançons molt conegudes: 'Louie louie' de ‘The Kingsmen’ i ‘Seven Nation Army’ de ‘The White Stripes’, amb ‘tempo’ i tot de sardana. El que també fem és una versió d'una sardana de René Picamal [fiscorn de la Mil·lenària], que l'hem passat a la nostra manera, a l'estil més de 'The Primaveras'. La gent ha veure el concert.
- També teniu penjada alguna cosa al 'Myspace'.
Ara ho portem més treballat perquè el que tenim allà ho vam gravar al principi i hem fet nous arranjaments.
- Ompliu l’escenari de cables. Com és treballa amb una vintena de músics?
Això és molt difícil, sobretot per assajar. Encara sort que tothom sap llegir molt bé la música. La Cobla Mil·lenària és molt interessant perquè és formada per bons músics que toquen molt bé.
- Vau tocar el 7 de novembre al final de l'acte reivindicatiu contra el Tractat dels Pirineus. Com veieu el català i la identitat catalana a Perpinyà?
Buff! A Perpinyà no és el mateix que al sud, eh? El català... nosaltres no el parlem al dia a dia, és impossible, ningú el parla. Tothom l'entèn una miqueta però no és viu de la mateixa manera que al sud. El que és molt important, penso, en el nostre projecte és que no fem música amb una cobla només perquè és català. El que ens agrada és el so de la cobla. La cobla podria ser de... París i seria el mateix. El que ens interessa és la cobla... aquest so de la tenora, el tible... que és inimitable al món, és únic al món. Crec que és només aquí, a Catalunya, que podem entendre'ls, penso. Tu ho saps?
- Sí, és d'aquí.
Només?
- Només.
Penso que és increïble.
[Foto: Albert Font-Tarrés /
Raph Dumas aporta l'electrònica al projecte musical]
