Al concert de sant Esteve d'enguany hi ressonaran les notes del compositor Enric Granados, nascut a Lleida el 1867. Serà a l'auditori lleidatà que porta el seu nom. I és que la Bellpuig Cobla hi estrenarà un arranjament de Concepció Ramió sobre una sardana del 1914 que el cèlebre músic va dedicar a un company pianista, l'estatunidenc Ernest Schelling.
Enric Granados.
“És bastant complexa encara que segueix l'estructura convencional de les sardanes pròpies de principis del segle XX”, explica per a SARDANEJANT Concepció Ramió, arranjadora de la peça i directora titular de la formació. I afegeix que “té dos curts i dos llargs i com a final té un curt amb un acabament més lent”.
“Val la pena”, sentencia la també pianista. Tant és així que avança que “estem en converses” amb l'editorial de música Boileau per publicar les partitures al llarg del 2010. De fet, aquesta peça podria entrar en la gravació que el conjunt musical vol enregistrar durant el primer trimestre de l'any vinent.
“La idea va ser de la Bellpuig Cobla, m'ho van proposar i després he investigat que té dues sardanes per a piano”, explica Ramió. L'altra composició “és una fantasia plena d'estructures pianístiques que és de difícil adaptació per a un conjunt instrumental”.
Un repertori dedicat als clàssics
“Totes les peces tenen una dimensió que val la pena de destacar dins d'una mateixa vara de mesurar: la de la sardana digna i de qualitat”. Aquesta és la presentació que fa Concepció Ramió del repertori de dissabte. Hi sonaran obres de Francesc Basil, Josep Serra, Eduard Toldrà, Juli Garreta, Francesc Pujol o Manuel Oltra. També hi haurà concessions per al públic amb peces com 'El cavaller enamorat', de Joan Manén, o 'Les fulles seques', d'Enric Morera. La Bellpuig Cobla també interpretarà la sardana 'Ball de Bastons' del lleidatà Josep Prenafeta, estrenada durant l'Aplec de Lleida en homenatge a l'Any Joan Amades.
El programa finalitzarà amb 'Suite segarrenca' de Joan Lluís Moraleda. “Durant anys es va ser reticent a interpretar-la perquè es creia que les cobles no tenien prou capacitat” -destaca Ramió-, una percepció que es va trencar a partir dels anys noranta.
