diumenge, 13 de desembre del 2009

Gratitud per als generosos [Opinió]

[Article d'opinió]
Generositat. Això és el que han tingut milers de conciutadans. Han tingut clar que si es volia tirar endavant i estendre la iniciativa, calia deixar que el màxim gent se l'apropiés. Ells han aportat hores i diners, per l'estima a una terra, posant-la per damunt d'ideologies i sigles.
S'adrecen a tots els seus veïns majors de setze anys, fent possible -com ben poques vegades passa- que quan es diut 'tothom' vol dir TOTHOM (a partir dels 16, clar). Nascut a on hagi nascut, pensi el que pensi. Als impulsos de les consultes, tota la gratitud.

Hauria de quedar clar que amb les consultes no es pregunta si s'està en contra del Tribunal Constitucional, de la constitució espanyola, del dèficit fiscal, de les falses promeses... No. El que es pregunta és si es vol un estat propi. És a dir, deixar enrere la queixa i optar per la construcció. La construcció nacional que ha de permetre exercir de poble (o pel que es podria entendre d'algunes de les preguntes que opten per delimitar-ho al Principat, d'una part d'aquest poble).

He vist i viscut de lluny el procés d'organització de les consultes (intentant-ho seguir de prop) però em puc imaginar l'esforç que els ha suposat: ajornar altres qüestions, el neguit i el nerviosisme que han patit per la il·lusió. De nou, moltes gràcies!
Han treballat de valent malgrat que n'hi ha hagut que han intentat desconnectar, descoordinar, desanimar... per desactivar-los. Els han volgut criminalitzar però tot estava pensat i hi havia valentia. Els han volgut desacreditar però han tingut clar que el crèdit el dóna el poble. Els han volgut ignorar però la seva insistència i, sobretot, perseverança els ha fet aflorar. Han demostrat qui és el demòcrata. Era molt fàcil que dinamitessin la cosa, no ho han aconseguit i aquest és el triomf. Moltes gràcies!
Però el triomf és vostre! Quan dic vostre vull dir de la gran quantitat de persones que han treballat juntament i darrere dels noms de Josep Manuel Ximenis, Carles Mora o Alfons López Tena. I d'ells, és clar. Per mi en queden exclosos aquells que s'hi han apuntat quan han vist que això era imparable i que no es podia dinamitar. Per tant, excloc de l'agraïment als paràsits i xucladors 'salva-pàtries'.

Tot el que han fet aquests voluntaris quedarà imprès als diaris -i a les hemeroteques digitals-, un gran què. Però passi el que passi, surti el que surti, els esforços per avui -i les successives consultes- han de portar al reconeixement total del poble català per poder decidir què vol fer. Poder decidir sobre si constituir-se o no com a estat o determinar què vol que es faci sobre qualsevol altra qüestió de l'àmbit públic, de la vida en societat.

Als voluntaris que feu possible la consulta, gràcies per haver-nos demostrat que podem ser un poble en moviment.
Als que podeu votar perquè a la vostra població hi ha hagut gent compromesa amb la capacitat democràtica, voteu. Jo també ho faré (si tot va bé, la propera primavera).