"Ja la tocava la Guardia Civil fa més de trenta anys i nosaltres vam incloure-la en el nostre repertori, s'agafa com una marxa clàssica", expliquen a CREUANT fonts de l'agrupació musical formada per una plantilla de 105 instrumentistes. Un repertori que també inclou la marxa reial espanyola, entre altres.
Una Germandat d'origen militar demana 'La Santa Espina'
La banda va tocar 'La Santa Espina' diumenge passat per acompanyar la imatge de Nuestro Padre Jesús de la Victoria (Nostre Pare Jesús de la Victòria), de la coneguda com a Hermandad de la Paz (Germandat de la Pau). "La vam tocar dos o tres cops", afirmen des de l'agrupació musical.
Aquesta entitat del barri sevillà del Porvenir es va fundar just acabada la Guerra de 1936-1939 al parc farmacèutic de l'exèrcit espanyol.
De fet, el nom sencer de l'entitat és el de Real y Fervorosa Hermandad Sacramental del Señor San Sebastián y Nuestra Señora del Prado y Cofradía de Nazarenos de Nuestro Padre Jesús de la Victoria y María Santísma de la Paz (Reial i Fervorosa Germandat Sacramental del Senyor Sant Sebastià i Nostra Senyora del Prat i Confraria de Natzarens de Nostre Pare Jesús de la Victòria i Maria Santíssima de la Pau).
Quan es refereix a Padre Jesús de la Victoria fa referència a la denominació franquista de l'any 1939 com a any de la Victòria mentre que la María Santísima de la Paz és pel final de la guerra.
La germandat sevillana, s'ha manifestat [PDF] contrària a l'avortament, que el considera un "assessinat", i ha assegurat que "a Espanya quedaran més protegides les espècies animals i vegetals que l'ésser humà no nascut".
Agenda atapeïda per a l'AMENcarnación
L'AMENcarnación, nom amb el qual també es coneix l'Agrupación Musical Nuestra Señora de la Encarnación Hermandad de San Benito, actua aquests dies en processons catòliques acompanyant imatges el Divendres de Dolors, el Dissabte de Passió, el Diumenge de Rams, Dimarts Sant, Dijous Sant, Divendres Sant i el Diumenge de Resurrecció.
Tot i així, no se sap si en les actuacions que queden s'interpretarà 'La Santa Espina' ja que "la germandat contractant és la que elegeix el repetori i fins el mateix dia no ho sabem", aclareixen.
Una obra teatral de la qual només es recorda una sardana
'La Santa Espina' originàriament era el títol d'una rondalla en tres actes i sis quadres escrita per Àngel Guimerà. D'aquella obra teatral d'èxit que es va estrenar el 19 de gener de 1907 al Teatre Principal de Barcelona ara només se'n recorda una sardana que estava inclosa dins de la partitura musical que Guimerà va encomanar a Enric Morera.
La composició ha assumit funcions d'himne patriòtic català en alguns moments de la història i va ser prohibida sota els règims de Primo de Rivera i de Franco.
[La Santa Espina en versió instrumental per a cobla, lletra]
· Gravació de la versió de 'La Santa Espina' per part de la Banda de la 2a Comandància Mòbil de la Guardia Civil d'Eritaña (Sevilla).
[Foto: 'Hermandad de la Paz' /
Imatge de 'Nuestro Padre Jesús de la Victoria']
Imatge de 'Nuestro Padre Jesús de la Victoria']
