Carles Santos inaugura la Fira Mediterrània amb un espectacle amb tenores que no deixa indiferent
ALBERT FONT-TARRÉS - Manresa
05/11/2009
Poc més de mitja hora: el temps que necessita l’artista Carles Santos per a l’espectacle inaugural de la Fira Mediterrania. Com sempre, no deixa indiferent.
Surt Jordi Molina, encarregat de conduir l’espectacle,
a l’escenari del Kursaal aixeca els braços amb la tenora i se sent la veu de Santos explicant per què va marxar als EUA a la dècada dels 80: el suc de taronja, la pornografia i les televisions.Qui col·labora amb Santos sap que haurà de transgredir: Molina va digitar la tenora fent cercles, doblegant el tronc, agenollant-se i estirant-se al terra, sense parar d’emetre so.
La tenora es va combinar amb piano, amb tràfec i punteig incessant. Un dels moments més aplaudits, l’aparició de la soprano Begoña Alberdi i el seu rentat vaginal: un diàleg sexual per posar al límit la cantant i l’instrument de doble canya. De pas, s’hi demostra, un cop més, la similitud entre el so de la tenora i el de la veu humana.
Ara, s’incorporen cinc tenores més: Xavier Molina, Enric Ortí, Xavier Cornellana, Quim Duran i Àlex Vila. Junts recorden el tràfec. Trencat pel piano. Després, s’uneixen i desuneixen. Cap al final s’hi incorporen els sons vocals dels músics. El públic respon amb més de dos minuts d’aplaudiments i alguns xiulets. Sembla satisfet. En sortir, una de les frases més sentides és “ho he de pair”.
