dijous, 26 de novembre de 2009

La religiositat de la Ciutat Pubilla, qüestionada

A les portes de la commemoració del mig segle de les Ciutats Pubilles de la Sardana critiquen els vincles religiosos d'alguns dels seus actes, coorganitzats per l'ajuntament de la població



Durant l'any 2010 se celebraran els 50 anys de la primera Ciutat Pubilla de la Sardana, que va recaure a Girona. Des de llavors, hi ha elements que s'han establert com a clau de l'esdeveniment: el monument dedicat a la sardana, el missatge al món sardanista per part d'algun personatge conegut, la clau que s'inclou en el clauer de les 'meritíssimes'... Malgrat que en algunes edicions hi ha hagut alguna excepció. Mirant els actes de proclamació podria sembla que també fos inamovible la relació amb la religió cristiana catòlica. La CPS la designa la Federació Sardanista de Catalunya, que ha agafat el relleu de l'Obra del Ballet Popular -ens amb el qual comparteix president-, però el programa l'organitza una comissió formada per l'ajuntament de torn i entitats de la població. Aquesta qüestió i la implicació d'un organisme públic han generat algunes queixes.

Provoca una intervenció al ple municipal
A Mataró, protagonista del 2009; l'ofrena floral a les relíquies de 'Les Santes', patrones de Mataró, durant els actes de proclamació de l'abril amb la presència dels representants municipals va suposar la queixa del regidor Xavier Tria-Safont (CUP) durant un ple previ. Tria-Safont va explicar aquells dies a SARDANEJANT que "som taxatius que el govern no ha de participar en cap acte religiós perquè ha de tenir una laicicitat total". Tot i així, va matisar que les entitats sardanistes "tenen tot el dret a fer actes religiosos, tot i que els plantejo la reflexió que així no farem de la sardana un element transversal, actiu, participatiu, popular, de carrer, universal i per a tothom".
El regidor també va manifestar que "si volem que el jovent no es faci enrere per ballar sardanes i que no s'avergonyeixi de fer-ho hauríem de renovar i traure-li les rèmores d'un passat conservador".

"Com a càrrec públic no poden prendre posicions religioses"
"Cadascú pot fer el que vulgui, ara bé, amb això el que fan és excloure bona part de la societat ja que un 40 per cent de la gent no és religiosa". Aquesta és l'opinió expressada per Albert Riba, president d'Ateus de Catalunya, després de ser preguntat per CREUANT. Un posicionament que canvia quan afecta a alcaldes i regidors -com és el cas-, "els càrrecs públics no poden prendre posicions religioses, com a tal tenen un càrrec aconfessional; altra cosa és el que facin a nivell privat".
Riba es pregunta "què passarà quan tinguem un alcalde budista o seguidor de la cienciologia?". I afegeix: "sembla que això no canviarà fins que no surti un alcalde musulmà que organitzi un acte sardanista en una mesquita".

La religió i els representants públics en el marc legal 
La constitució espanyola estableix al seu article 16.3 que "cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església catòlica i altres confessions".
L'estatut de Catalunya vigent també hi tindria alguna cosa a dir en el seu article 40.8: "Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l'origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l'orientació sexual, i també han de promoure l'eradicació del racisme, de l'antisemitisme, de la xenofòbia, de l'homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones".

Cap canvi
Unes crítiques que l'executiu de Joan Antoni Barón no va assumir. De fet, Mataró forma part de les poblacions que programen una missa catòlica per la festa major amb presència institucional.
Així mateix, un altre dels actes destacats de l'any: el de lliurament dels Premis Sardana (dissabte passat) va tenir lloc a la basílica de santa Maria de Mataró. Això, un any després d'haver-se fet al santuari de Montserrat, la comunitat benedictina del qual ha rebut la Medalla al Mèrit Cívic en l'edició d'enguany  per haver acollit els Aplecs d'Esbarts des de 1956.

"No s'obliga ningú a anar-hi"
Preguntat per CREUANT, el president de la Federació Sardanista de Catalunya -entitat responsable de la CPS- i de l'Obra del Ballet Popular, Bartomeu Duran, contesta preguntant-se: "aquest és un país democràtic o no ho és? Cadascú pot opinar el que vulgui i l'ajuntament no va obligar ningú a anar-hi", afegeix. Duran recorda que hi ha hagut èpoques en què l'església catòlica ha mantingut actituds hostils cap a la sardana: "al segle XV el rector d'Olot va prohibir la sardana i encara hi som". Així mateix, considera que "per molt càrrec públic que se sigui cada persona fa el que vol, el que hem de mirar és que no s'embutxaquin diners davant de tots".
Bartomeu Duran afirma que "la sardana és una dansa col·lectiva i està unida a tothom, a gent de diferents edats, religions, etcètera i que vagi de bracet de l'església catòlica em sembla bé. I si ens conviden a una sinagoga o on sigui, per què no anar-hi?"
Segons Duran, des de la Federació Sardanista de Catalunya i de l'Obra del Ballet Popular "estem al marge de tot això, seguim un calendari i tothom és digne de fer el que vulgui mentre no s'obligui a ningú".
La Federació Sardanista de Catalunya (FSC) és l'encarregada d'escollir quina població ostentarà el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana (CPS) a partir de les candidatures presentades pels ajuntaments, que han de comptar amb el suport de l'associacionisme local. La primera que va escollir la FSC va ser Sant Climent de Llobregat, CPS del 2008, després d'haver agafat el relleu a l'Obra del Ballet Popular, ens promotor de l'esdeveniment.

La CPS del 2010 tindrà una parròquia a la comissió organitzadora
La propera Ciutat Pubilla de la Sardana serà l'Escala. Els organitzadors van presentar a principis de mes el primer número del butlletí '7 de... nous horitzons' en què s'hi anunciava el llistat de la quinzena llarga d'entitats que són part de la comissió que prepara l'esdeveniment, entre les quals hi consta l'església parroquial de sant Pere.
Tot i que, per ara, no ha trascendit si hi haurà cap acte en algun centre religiós. "No hi ha cap programa concret", assegura Bartomeu Duran. I afegeix que "no hem discutit si hi haurà ofici [religiós] o no ni si s'entrarà a l'església o no perquè encara no ha arribat el moment de fer-ho".



[Foto: Albert Font-Tarrés / 
Acte de lliurament dels Premis Sardana 2009
 a la basílica de santa Maria de Mataró (21/11/2009)]