"Crec que cal un mitjà de comunicació que acompanyi allò que s'està fent en la cobla i la sardana. Aquí estic jo. Quan vulgueu, comencem". Ho ha dit el responsable de CREUANT, el periodista i educador social Albert Font-Tarrés, a la taula rodona 'La sardana, la política i mitjans de comunicació' que ha tingut lloc aquest matí a l'ajuntament de l'Escala amb motiu de la cloenda de la Ciutat Pubilla de la Sardana 2010.
Font-Tarrés ha insistit en la necessitat d'"un mitjà que faci l'acompanyament d'allò que es mou, els generalistes ja s'hi apuntaran després" i ha posat l'exemple de la revista Enderrock amb la música en català. També ha manifestat que cal "exigir el mateix a un periodista especialitzat en sardana i cobla que el que s'exigeix a qui fa la secció de política, per exemple. Per tant, d'entrada, hi ha d'haver independència perquè és la base del Periodisme". Font-Tarrés ha dit que "classificaria la sardana en tres vessants: una de sociocultural, de lleure; una altra de creació i una d'esportiva. En totes tres hi ha històries per fer relats periodístics que cal aprofitar". Ha destacat el bon moment musical, ha aclarit que "la sardana no és només dansa ni només música" i ha insistit que "les cobles no només toquen sardanes i que les sardanes no només són tocades per cobles".
A la taula també hi ha intervingut Robert Roqué, responsable de sardanes del Diari de Girona i impulsor de la revista SOM, que ha constatat el desconeixement de la sardana per part de la majoria dels redactors dels diaris. Roqué considera que cal "anar als responsables de Cultura dels mitjans per explicar-los què es fa i insistir". Abel Font, director de Ràdio l'Escala, ha destacat que hi ha "un model sardanista distanciat del poble" i s'ha mostrat exigent amb els mitjans i els qui fan els programes per augmentar la qualitat. Gerard Carrión, de Ràdio Estel, finalment no ha pogut assistir-hi.
"Els polítics s'han servit de la sardana i quan ja se n'han beneficiat, la deixen arraconada"
Abans que el bloc de mitjans de comunicació, s'ha tractat l'apartat de política en què Bartomeu Duran ha fet un balanç dels seus anys al capdavant de la Federació Sardanista de Catalunya i ha explicat els problemes amb els quals s'ha trobat. Duran, que ha insistit en la unitat del sardanisme, ha dit que una de les seves idees quan va assumir la presidència va ser "ajuntar les diferents federacions perquè en aquell moment amb la Federació Sardanista del Rosselló i amb la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida no és que no es parlessin sinó que es portaven a matar". Pel que fa a les relacions amb les institucions públiques, creu que "els polítics s'han servit de la sardana i quan ja se n'han beneficiat, la deixen arraconada".
La declaració de la sardana com a dansa nacional de Catalunya és un dels objectius marcats per Duran, encara que valora com "un pas" l'haver aconseguit que el govern de la Generalitat la inclogués com a element festiu patrimonial d'interès nacional. Xavier Tresserras, president de la Federació Sardanista de Girona i de l'Agrupació d'Aplecs Sardanistes de les comarques gironines, ha volgut deixar clar que aquest reconeixement "no és un succedani, és molt important; no és on volem arribar però és el primer pas".
Tresserras, que també és alcaldable per ERC a Caldes de Malavella, ha manifestat que "Convergència s'ha fet seva la sardana i, com que considera que els sardanistes tots són convergents, ja no cal acontentar-los i els altres partits pensen que
Jordi Gallegos, president de la comissió organitzadora de la Ciutat Pubilla de la Sardana 2010 i de l'Agrupació Sardanista Escalenca 'Avi Xaxu', ha fet un repàs per l'activitat de l'entitat des que "el 2006 va tornar a agafar el lideratge del sardanisme escalenc".
Imatge 2: D'esquerra a dreta: Xavier Tresserras, Bartomeu Duran i Jordi Gallegos.]