Enguany el valencià, nascut el 1972 i format a l'estatunidenca Universitat de Maryland i al conservatori d'Estocolm (Suècia), també s'ha estrenat com a director d'òpera amb 'Els contes de Hoffmann', amb música de Jacques Offenbach i text de Jacques Barbier.
· Com ha estat la primera experiència amb una cobla?
Ha estat molt positiva, molt enriquidora per a mi. Havia escoltat la cobla però tenia un total desconeixement d'aquest món. Sí que és veritat que tothom m'havia parlat que seria una experiència molt bona per a mi. I, efectivament, així ha estat, hem passat uns dies d'assajos molt positius i amb una gent que té una altíssima qualitat i moltes ganes de fer música, que és el més important.
· Així, havíeu parlat amb altres músics o directors?
Sí! Havia parlat, en concret, amb el mestre Josep Pons, que havia tingut l'experiència de dirigir la cobla fa molts anys, i em ja em va dir: “Veuràs que és una cobla d'una qualitat altíssima i t'ho passaràs molt bé”. I la veritat és que sí i m'han donat molta energia i estic molt content.
· Ha estat un desavantatge de treballar amb uns instruments com el tible i la tenora, que tenen un grau d'evolució tecnològica no tan avançat com d'altres i fets molt més artesanalment?No. Pense que el nivell tècnic segur que ha pujat molt en els últims anys i és admirable el nivell tècnic que tenen els músics, almenys els de la Cobla Sant Jordi, que són els que coneixo jo. Sí que és veritat que un desavantatge d'aquests instruments pot ser l'afinació però treballen en un nivell molt alt. Tenen els mateixos problemes que tindríem en un altre grup, i se solucionen. Són músics que tenen molta qualitat per damunt dels límits del propi instrument.
· No coneixent el conjunt instrumental, de quina manera heu treballat?
M'he plantejat el treball des del punt de vista musical, com ho faria amb un altre conjunt. Si musicalment veus una cosa i li demanes al músic i ell mateix a la millor et diu: “estic al límit” o “no puc tocar més piano”... Amb la seua ajuda. Crec que el més intel·ligent per a una persona que no coneix l'instrument [fa referència a la cobla] és tractar-ho simplement des d'una manera musical i no tan a aspectes tècnics.
· Què heu exigit als músics?
Sobretot, dos aspectes difícils per a una cobla: un és, òbviament, l'afinació i l'altre és aconseguir una gamma dinàmica important perquè són instruments que has de tocar amb una certa presència i força sinó no sonen els instruments de canya com la tenora o el tible. Aquest darrer segurament és el que més hem treballat.
· Quines serien les principals diferències i semblances amb l'Orquestra Simfònica del Vallès?
Semblances? Que, al final, el que fem és música. Ells funcionen com un veritable grup de cambra, és un grup petit, per tant, s'escolten molt bé. Quan parlem de música, és un llenguatge universal i tots parlem la mateixa 'llengua'. Diferències? Sí que és veritat que a la cobla hi ha el tible, la tenora i el flabiol però els altres instruments com les trompetes, el trombó, el contrabaix o els fiscorns són instruments també orquestrals. O sigui, que tampoc m'és tan desconegut.
· Com heu fet el treball de les composicions? Les heu escoltat prèviament?
El repertori el va escollir el Palau de la Música. El meu desconeixement tampoc em permetia fer un programa de concert. Ells s'han assegurat que la qualitat de tota la música que es fa és alta amb autors com Toldrà, Garreta, mestre Brotons, Ros-Marbà, Oltra... Bé, tots els presents al programa són compositors molt reconeguts, i no solament en el món de la cobla però també, i coneixen molt bé l'instrument i això es veu en el seu treball.
· Amb quina de les composicions us quedaríeu?
És difícil, eh? De veritat. És música de molta qualitat. Evidentment, el mestre Toldrà... bé, també Juli Garreta... Tant el mestre Brotons com el mestre Ros-Marbà es veu que són músics, no només compositors -que també és important- sinó músics en la pràctica i músics de molta qualitat, i això es nota amb el tractament que fan de la cobla.
[Fotos extretes de la pàgina web de Rubén Gimeno]
