divendres, 15 d’abril de 2011

"Qualsevol ximple es veu amb cor d'escriure sardanes"

Els músics Antoni Mas i Marc Timón reclamen que "hi hagi uns mínims" en la programació
El vocal de l'Associació Professional de Músics de Catalunya MUSICAT Antoni Mas considera que "proliferen un seguit de composicions [...] que no responen a cap altre objectiu que ferir la sensibilitat musical, per poca que n'hi hagi". Ho ha manifestat en un article d'opinió titulat 'Terroristes musicals' al butlletí de l'entitat, 'La nota', publicat aquest mes. En aquest mateix sentit s'ha manifestat el compositor i tiblaire Marc Timón al Facebook amb un comentari en què deia que cal tenir "tolerància zero amb la mala música per a cobla!".
Mas denuncia que "sia perquè els sardanistes s'entesten més a comptar que a repartir que no pas a escoltar, sia pels compromisos que puguin tenir els músics o sia perquè la sardana en qüestió va dedicada a algú a qui convé fer la rosca, el cas és que aquests delictes musicals arriben a programar-se amb certa assiduïtat per a desgràcia dels pobres innocents que aquell dia van a escoltar, o simplement passen per allí, i per a tortura dels pobres músics que, en aquestes ocasions, fins i tot arribem a maleir una feina tan bonica com la que tenim".
"Deixem de ser hipòcrites! Els músics assentim i després ens posem a malparlar de peces que no arriben a uns mínims", defensa a CREUANT Marc Timón. El compositor va escriure al seu perfil del Facebook que "comença a ser hora que deixin de prevaler d'altres criteris ignorants per sobre dels artístics i musicals. Seguint així sempre estarem a mil anys llum de les altres músiques i països; és llastimós perquè tenim música catalana boníssima: qui reivindica Toldrà, Serra, Garreta, [Lamote de] Grignon...? Deixem ja de programar i tocar música mal feta pel bé del nostre futur musical!".
El vocal de MUSICAT i membre del consell d'administració de la societat de gestió espanyola d'artistes, intèrprets i executants AIE, Antoni Mas, aclareix que "el problema no és pas que un bon home o una bona dona es despertin un dia il·luminats, se sentin tocats per les muses i s'il·lusionin escrivint la que segurament consideren l'obra cabdal de la seva vida. És clar que a això hi té dret tothom" i afegeix que "als poetes d'estar per casa difícilment cap editor els publicarà els versos, als pintos o escoltors de 'pissarrí' cap galeria els exposarà les obres i, en canvi, als compositors de pa sucat amb oli els toquen les sardanes".
"Els que programen s'haurien de deixar guiar pels músics i els professionals", creu Timón. "Si vas al metge és impensable que li diguis el que ha de fer". En aquest sentit, Mas bromeja dient "sempre em quedarà el consol de pensar que, malgrat tot, és una sort que aquests il·luminats hagin optat per la música, ja que si haguessin decidit practicar amb l'arquitectura, per exemple, els efectes de la seva obra haurien pogut ser molt més devastadors. I no diem de la medicina...".
"Hi ha d'haver de tot, només faltaria, però  no donem qualitat a allò que no la té. Una mala composició no s'hauria de programar mai, com no mengem carn en mal estat", rebla Timón. "Si no tinguéssim bona música, encara s'entendria, però tenint-ne no pot ser".
El cas del plagi de la Ciutat Pubilla de la Sardana 2010
L'escrit d'Antoni Mas al butlletí 'La nota' és amb motiu de la polèmica sobre si la sardana 'Pubillatge escalenc' de Narcís Costa Ventura era un plagi de 'Fent coixí' de Ramon Rossell ja que es va demanar que MUSICAT hi digués la seva. 'Pubillatge escalenc' va ser inclosa al disc commemoratiu de l'Escala, Ciutat Pubilla de la Sardana 2010.
El president de MUSICAT, Josep Reig, ha escrit al butlletí que "comentant-ho amb els companys de Junta i amb músics i compositors reconeguts del món de  la cobla, sembla més que evident que la composició en qüestió és una rèplica quasi exacta d'una altra obra ja publicada". I diu: "Si em parmeteu la comparació podríem dir que, si no és la mateixa, s'assemblen tant que pordien ser bessones, tot i que la paternitat és més que dubtosa".
"Ara resulta que el món sardanista s'esquinça les vestidures perquè s'ha produït un cas de plagi (i no és pas el primer)", escriu Mas. "Tothom s'exclama deixant el pressumpte autor com un drap brut". I afegeix: "S'ha de reconèixer que l'assumpte és greu i que tenen raó de queixar-se, però si reflexioneu un xic [...] veureu que la culpa no és pas tota dels que han perpetrat directament l'atzagaiada". Pel vocal de MUSICAT, "la comparteixen els organitzadors d'actes sardanistes que, amb la seva absurda dèria d'estrenar contínuament, prefereixen l'estrena de qualsevol rampoina musical que no pas la programació d'una sardana ja tocada però amb garanties".
Mas reparteix responsabilitats entre sardanistes "que, per tal de poder saltar com a posseïts des del primer compàs de curts fins al darrer de llargs, tant els fa la qualitat musical del que escolten", autors "que s'avenen a actuar com a 'negres' per convertir en sardanes quatre melodies que els passa algun 'xiulador'" i músics "que, per quedar bé i no perdre cap lloguer (només faltaria!), seguim la veta de tots plegats sense posar la més mínima trava a l'hora d'executar unes obres que l'única 'execució' que mereixerien seria la del seu autor".


El cap de tradicional de l'ESMUC s'afegeix a la demanda
El cap del departament de música tradicional de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), Pep Moliner, s'ha afegit a la reclamació d'Antoni Mas i Marc Timón. El també fiscornaire titular de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona ha comentat la notícia al mur de CREUANT al Facebook amb l'escrit: "Jo també ho demano!", en referència als "mínims" de qualitat exigits pels altres dos músics.


· Notícia anterior:
 Plagi en una sardana de la Ciutat Pubilla 2010
 (07/07/2010)